13
Se esposto al pubblico regolarizzare agli effetti Imposta Comunale Pubblicità e Diritti pubbliche affissioni (D.P.R. N. 639 del 26-10-72). La cesa de Premór, ‘na ‘olta, la féa part de la paròchia de Miane, pò, in te i ani trenta, l’é pasàda sóte a quéa de Canpéa; a quel tènp, el prete l’era Don Giuseppe Volentiera, an prete quésto, che ‘l se à senpre fat bén volér, anca pa’ ‘l fato che no’ ‘l féa mai mancàr la so presenza e che tant el se à spendést co’ ‘l Vescovo par farne ‘vér la paròchia. Cusì, co in te’ ‘l zinquànta l’é rivà el nostro primo prete, l’é stàt ‘na roba granda…e par ‘vérlo, i nostri veci, i à laorà fa mùs par fàrghe sù la canonica, dove che l’é pasà Don Gino, Don Attilio e Don Giuseppe Vendrame, preti sti quà, che i à asà al segno, e varda caso, proprio lori i é stati i ultimi a por- tàr la tònega. Sì, parché par mi, anca la tònega la ‘véa a quel tènp la so inportanza, ‘sta “divisa” la ciaméa rispèto, come che pién de rispèto l’era el salùdo che se ghe déa a ‘l prete co se ‘l incroséa, quel “Sia lodato Gesù Cristo” (e lù el ne rispondéa “Senpre Sia Lodato”) destinà a ‘na vera e propria autorità de ‘l paese, an salùdo, che voléa dìr sì rispèto e devozión, ma anca sotomisión; sotomisión data da quél timór de Dio tant predicà, da èser come pesà in te’ ‘a balànza de ‘l vìver de tuti i dì. El prete, l’era cusì an faro sènpre inpinzà pa’ i so parochiàni, an faro, da ‘ndàrghe drio senpre senza bàter òcio, parché tanta l’era la fede par el Signór che lù a ‘l rapresentéa. Ma a cavàl de i ani sétanta, bòna part de ‘ste funzión, tradizión e usànze de a cesa, pian pian le é sparide e, varda caso, proprio quande che l’é stàt rebandonà el salùdo e i preti i à butà via la tònega, masnàda anca quela da ‘l progresso che tuti cognosón. E proprio questo l’é el confìn che vien tirà in te ‘sto lunàri, an confìn, che no vól né criticàr né lodàr, ma sólche testimoniàr quei ani de vita de i nostri veci paesani, ‘na vita la sóa, poiàda gran pàrt su la fede in te ‘l Signór e véder ancora ‘na òlta, se mai ghe n’ fùse bisogno, el teremòt che ghe n’é stàt in te ‘sti ultimi zinquànta ani, dove che ormai, le nostre radìs, tramandàde par secoli e secoli, in te cusì póc tènp, són drìo asàrle ‘ndàr…a farse benedìr. De Conto Gianpietro I quatro gat de Premaor presentano: “El lunàri che parla” E augurano un anno 2010 prospero e felice I quatro gat de Premaor presentano: “El lunàri che parla” E augurano un anno 2010 prospero e felice Introduzión Se esposto al pubblico regolarizzare agli effetti Imposta Comunale Pubblicità e Diritti pubbliche affissioni (D.P.R. N. 639 del 26-10-72). Undicesima Edizione calendario “dei quatro gat de Premaor” a tiratura limitata Copia n° di 2010 Sia lodato Gesu Cristo! Senpre sia lodato. Quande che’l prete el portéa ancora la tònega! Sia lodato Gesu Cristo! Senpre sia lodato. Quande che’l prete el portéa ancora la tònega! Don Giuseppe Volentiera Don Gino Buoro

Sia lodato Gesu Cristo! Senpre sia lodato. Quande che’l ...static.soraimar.it/17231/10659.pdf · Purificazione di M.V. S. Biagio S. Gilberto S. Agata S. Paolo Miki S. Teodoro B

Embed Size (px)

Citation preview

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

La cesa de Premór, ‘na ‘olta, la féa part de la paròchia de Miane, pò, in te i ani trenta, l’é pasàda sóte a quéa de Canpéa; a quel tènp, el prete l’era Don GiuseppeVolentiera, an prete quésto, che ‘l se à senpre fat bén volér, anca pa’ ‘l fato che no’ ‘l féa mai mancàr la so presenza e che tant el se à spendést co’ ‘l Vescovo parfarne ‘vér la paròchia. Cusì, co in te’ ‘l zinquànta l’é rivà el nostro primo prete, l’é stàt ‘na roba granda…e par ‘vérlo, i nostri veci, i à laorà fa mùs par fàrghe sùla canonica, dove che l’é pasà Don Gino, Don Attilio e Don Giuseppe Vendrame, preti sti quà, che i à asà al segno, e varda caso, proprio lori i é stati i ultimi a por-tàr la tònega. Sì, parché par mi, anca la tònega la ‘véa a quel tènp la so inportanza, ‘sta “divisa” la ciaméa rispèto, come che pién de rispèto l’era el salùdo che seghe déa a ‘l prete co se ‘l incroséa, quel “Sia lodato Gesù Cristo” (e lù el ne rispondéa “Senpre Sia Lodato”) destinà a ‘na vera e propria autorità de ‘l paese, ansalùdo, che voléa dìr sì rispèto e devozión, ma anca sotomisión; sotomisión data da quél timór de Dio tant predicà, da èser come pesà in te’ ‘a balànza de ‘l vìver detuti i dì. El prete, l’era cusì an faro sènpre inpinzà pa’ i so parochiàni, an faro, da ‘ndàrghe drio senpre senza bàter òcio, parché tanta l’era la fede par el Signórche lù a ‘l rapresentéa. Ma a cavàl de i ani sétanta, bòna part de ‘ste funzión, tradizión e usànze de a cesa, pian pian le é sparide e, varda caso, proprio quandeche l’é stàt rebandonà el salùdo e i preti i à butà via la tònega, masnàda anca quela da ‘l progresso che tuti cognosón. E proprio questo l’é el confìn che vien tiràin te ‘sto lunàri, an confìn, che no vól né criticàr né lodàr, ma sólche testimoniàr quei ani de vita de i nostri veci paesani, ‘na vita la sóa, poiàda gran pàrt su lafede in te ‘l Signór e véder ancora ‘na òlta, se mai ghe n’ fùse bisogno, el teremòt che ghe n’é stàt in te ‘sti ultimi zinquànta ani, dove che ormai, le nostre radìs,tramandàde par secoli e secoli, in te cusì póc tènp, són drìo asàrle ‘ndàr…a farse benedìr. De Conto Gianpietro

I quatro gat de Premaor presentano:“El lunàri che parla”

E augurano un anno 2010 prospero e felice

I quatro gat de Premaor presentano:“El lunàri che parla”

E augurano un anno 2010 prospero e felice

Introduzión

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

Undicesima Edizione calendario “dei quatro gat de Premaor” a tiratura limitata

Copia n° di 2010

Sia lodato Gesu Cristo!Senpre sia lodato.

Quande che’l prete el portéa ancora la tònega!

Sia lodato Gesu Cristo!Senpre sia lodato.

Quande che’l prete el portéa ancora la tònega!

Don Giuseppe Volentiera Don Gino Buoro

Fin a i primi ani zìnquanta, par la dotrìna ghe n’era sólche an librétgrigio, co’ sù scrìt: “La dottrina Cristiana di Papa Pio X”. ‘Sto librét,el scumiziéa co’ le òto ‘razión pì inportanti: el Segno de ‘a cróse, elCrédo, al Padre nostro, al Gloria a ‘l Padre, l’Ave Maria, el SalveRegina, l’Angelo di Dio e pàr finìr, l’Eterno riposo, che ghe ‘oléainparàrle tute a memoria in italiàn e latìn, asiéme a l’Ato de féde, desperanza, de carità e de dolór, che i era sólche in italiàn e vardàr bénde dirle sù senpre a la sera e a la matìna. Po’ da quà, al librét el‘ndéa ‘vanti co’ la dotrìna che ‘véa scrìt Pio X, che l’era fata dadomande e risposte che partìa da i do misteri principali de’ a fede:“unità e trinità di Dio, incarnazione, passione e morte di GesùCristo”, par finìr, dòpo quatòrdese punti, co’ i “quattro novissimi”:morte, giudizio, inferno e paradiso, da inparàr anca questi tuti amemoria. Par dir, su la “verità de ‘la fede”, domanda: “Chi è Dio?”Risposta: “Dio è l’essere perfettissimo creatore e Signore del cielo edella terra”. O su “Dio premia e castiga”, domanda: “Che cos’è ilpurgatorio?” Risposta: “Il purgatorio è il patimento temporaneodella privazione di Dio e di altre pene che tolgono dall’anima ogniresto di peccato”. E cusì su: ‘l Credo, su i Comandamenti e su tutiqueàltri punti dati da ‘sta dotrìna Cristiana, pò, vizìn a ‘ste doman-de, ghe n’era senpre de i disegnét, che in zèrte pagine i era cusì bruti,ma cusì bruti, da fàr fin paura, tànt che a vardàrli te paséa de sigù-ro la vóia de fàr i pecà! Qua a Premór, co i era ancora sóte a la parò-chia de Canpéa, che féa dotrìna l’era la tànt amata Mèstra Gilda, chela parecéa i bòce anca par la Comunión, cusì al prete, Don Giuseppe,ghe bastéa végner fòra el dì prima de ‘l “Gran dì” a interogàrli, parvéder se i era pronti par ciórla. Pò, co l’é rivà Don Gino, el se à ran-già lù a far la dotrìna e lo stés, i à fat anca Don Attilio e Don GiuseppeVendrame. Quel che i à inparà ‘lóra ‘sti fiói, i se lo porta ancóra drìoa ‘l dì de’ ‘ncói, anca se tanti de lóri, senpre indafaràdi e pieni demestiéri da far, le porte de la césa no i se pénsa pì de pasàr. E come chedìs me mama: “Se a ‘n fiól no tu ghe mostra la strada, no tu pól pre-tènder che ‘l stàe in cariàda, ma se tu ghe la fà véder, se no altro elpól decìder lù lu sól, co l’é pì grànt, se la é giusta o se la é sbaliàda!

GennaioGennaio

123456789

10

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 1

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

Maria Madre di Dio

S. Basilio

S. Genoveffa

S. Ermete

S. Amelia

Epifania

S. Raimondo - Festa Tricolore

S. Severino

S. Marcellino di Ancona

Batt. del Signore - S. Aldo

20102010

Césa de Premór Ano 1940.

Foto ricordo par la prima Comuniòn

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

11121314151617181920

LUNEDÌ Sett. 2

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 3

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

S. Igino

S. Probo

S. Ilario

B. Amedeo

S. Maura

S. Tiziano

S. Antonio Abate

S. Prisca

S. Mario

S. Sebastiano

2122232425262728293031

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 4

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

S. Agnese

S. Gaudenzio

S. Emerenziana

S. Francesco di Sales

Conv. S. Paolo - S. Gioele

S. Tito

Giornata della Memoria

S. Tommaso d’Aquino

S. Costanzo

S. Martina

S. Giovanni Bosco

Da destra in basso: Magro Antonio, Zago Carlo.Prima fila da destra: Colmellere Anselmo, Tormena Teo, Gregoletto Maria, Rusalen Santa, Cason Lina.

Seconda fila: da destra Maestra Bierti, Selvestrel Antonio, Bernardi Antonio e Giustina,De Rosso (Bianchet) Roseta, De Conto Rosa, Bortolini Elia.

Terza fila da destra: De Rosso (Bianchet) Paolo, De Conto Giuseppina, Dall’arche Maria, Comiotto Pierina, Cantón Antonietta.

La Dotrìna.La Dotrìna. …che féa dotrìna l’era la tànt amata Mèstra Gilda...

La ziriòla, l’era ‘na candéla che la vegnéa benedìdaco’ ‘na funzión al do de febràro. Tute le faméie le ghen’ ‘véa una in casa e la vegnéa tiràda fòra e inpinzàdaco’ qualchedùn stéa mal, co’ ghe n’era an luto o co ‘lféa brùt tènp. E proprio co ‘l tènp al se incativéa, ‘nafémena la cioléa an póche de brónze co’ la paléta da ‘llarìn e la le metéa fòra de a finestra co’ sóra l’ulivo parfar fùn, po’, inpinzà la ziriòla, la ghe vegnéa data inman a ‘n bòcia postà de éntro de a finestra e tut el restode a faméia i tachéa a dir sù le orazión e a invocàr iSanti co’ le litànie: “Santa Maria”, “Ora pro nobis”…“San Martino”, “Ora pro nobis”…”Santi Pietro ePaolo”, “Ora pro nobis”… e pì che ‘l tènp al féa pèdo epì svelti e pì forte i diséa sù ‘ste litànie, fin a quande che‘l Signór no la li scoltéa, al tènp el sbaléa e in tuti quan-ti, co’ an Padre Nostro, i Lo ringraziéa. A riguardo, ime à contà che un da Canpéa, che drio lù no ghe bastéala ziriòla par salvàr tut al so racòlt, ogni ‘olta el tiréafòra anca ‘na bèa cróse granda co’ tant de Signór incio-dà e, an brùt dì, che ‘l tenporàl no ‘l finìa pì, lù, co’ ‘stacróse in man, el ‘ndéa ‘vantindrìo, ‘vantindrìo da ‘nafinestra a queàltra e ‘l diséa: “Signór, no tenpèsta!Signór no tempèsta!” Ma la tenpèsta, la vegnéa dó sen-pre pì fìsa e pì gròsa, fin che lù no l’à pèrs la pasiènza,l’à vèrt la finestra e, tràt fòra al crocifiso el ghe à dita:“Visto che no tu capìs, ciò, ciàpetela anca ti an póca detenpèsta!”

FebbraioFebbraio

123456789

10

LUNEDÌ Sett. 5

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 6

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

S. Severo

Purificazione di M.V.

S. Biagio

S. Gilberto

S. Agata

S. Paolo Miki

S. Teodoro

B. Isaia Boner

S. Apollonia

S. Scolastica - Gior. Ricordo

20102010

Césa de Premór Ano 1956.

El Vescovo Zafonato el creseméa

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

11121314151617181920

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 7

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

N.S. di Lourdes

S. Eulalia

S. Fosca

S. Valentino

S. Giorgia - S. Faustino

S. Giuliana

Sacre Ceneri

S. Flaviano

S. Tullio

S. Ulrico

2122232425262728

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 8

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

1ª di Quaresima - S. Pier Dam.

Catt. S. Pietro - S. Margherita

S. Policarpo

S. Modesto

S. Valburga

S. Claudiano

S. Onorina

2ª di Quaresima - S. Osvaldo V.

Il vescovo Zaffonato celebra la messa, con don Gino Buoro ed il suo segretario ad assisterlo. In primo piano a destra Zago Anna e De Conto Luigi, a sinistra i chierichetti Busetto Angelo e Campeol Renato.

La Ziriòla.La Ziriòla. …l’era ‘na candéla che la vegnéa benedìda co’ ‘na funzión...

La setimana Santa, la scumiziéa anca ‘na ‘ólta come ‘dés la doménega de ‘ePalme, ma le funzión, la partecipazión e la devozión che ghe n’ era ‘lóra, noiàl-tri a ‘l dì de ‘ncói, se la sognón. Cusì, co’ la mésa a e diése de a matina e la bene-dizión de l’ulivo, i me vèci paesani i se parecéa par ‘na setimana de penitènzae de adorazión a ‘l Signór, in te na césa vestìda a lùto da i teli viola che quer-déa tute le rafigurazión de ‘l Signór e de la Madòna. A ‘l dopo miodì, co’ ‘lvèspro e ‘na procesión atórno a la césa, Dón Giuseppe Volentiéra el verdéa le“quarànta ore” de adorazión a ‘l Santissimo, adorazión queste, che par tre dìle scumiziéa co’ ‘na mésa a e sìe de matina e la esposizión de ‘l Santissimo fina la sera a le òto, quande che i féa la “chiusa” co’ canti, salmi e preghiére parla “riposizión”. In te ‘sti tre dì, a ogni ora sonéa le canpane, che le segnéa elcanbio da ‘na ora a queàltra e le ore in césa, le ‘véa da èser pasàde senpre indenòcio. Dové savér che ‘l Santissimo, in te le ore de adorazión, no ’l pódea maièser asà Lù lu sól e par questo ghe n’era i capàti, che i véa el dovér, dàndose elcanbio, de sòito a do a do, de èser senpre presenti su ‘l so banchét abàs l’altàr.Al mèrcol Sant, a le ùndese de matina, i féa la “chiusa de e quaranta ore”, co’‘na mésa e ‘n àntra procesión atórno a’ la césa e par tuti i tosatèi de scóla chede règola no i podéa mancàr, l’era ‘na festa granda, parché, dopo la mésa, scu-miziéa le so vacanze de Pasqua. Mercòl e dióba Sant de séra e a ‘l véndre ‘vantide a mésa, i féa i “matutìn”, un trido penitenziale par pareciàrse a ‘l véndreSànt e ‘lóra, vegnéa més sóra l’altàr vintiùn candéle su ‘n afàr fat a triàngol, icantóri, i cantéa de i salmi ciamàdi “matutìn” e a ogni “matutìn”, al mòcol elstuséa ‘na candéla, fin a quande che ghe n’ restéa sólche una, quéla, el sacre-stàn la la portéa drio l’altàr, el stuséa le luci, e a scùr el sonéa al sgreón. Al sgre-ón, l’era an casón de tòla co’ éntro ‘na specie de balestra dóve che l’ era fisà dei tòc de lénç che féa come da martèl e, menando ‘na manovèla, i batéa sù par latòla a rotazión e al féa: tu tu tun, tu tu tun, tu tu tun… el rumór, l’era cusì forteche da dióba a miódì, fin a sàbo matina, co le canpane le ‘véa da tàser, BórtolDago, che l’era al sacrestàn, a lo lo portéa sù su ‘l canpanìl, par sonàr al sopósto, prima de le funzión. Rivéa cusì el vèndre Sànt co’ la Via Crucis in proce-sión, dóve che i pì cèi de lóra, i se pensa ancóra a’l dì de ‘ncói de ‘l spetàcol dele stàle co’ le porte vèrte, de i tanti altarìn drio la strada e de le rive co’ le case,‘lóra abitàde, tute iluminàde co’ ‘na masiéra de lumìn che féa de ‘l vèndre Sànt‘na sera magica. A ‘l sabo Sant, ghe n’era la benedizión de l’acqua e de’l fógoe la doménega de Pasqua, co’ la mésa de ‘e diése, l’era festa granda! Par queldì, tute le faméie le pareciéa i góvi lési incolorìdi e po’, co’ ‘na palanca, i ghetiréa e chi che féa centro, el se lo magnéa de gusto. N’altra roba che i costuméafar al dì de Pasqua parché portéa bén, l’era quéa de béver i góvi de matina, góviperò, mési via apósta al vendre Sànt par i òmi e a ‘l sabo Sànt par le fémene.

MarzoMarzo

123456789

10

LUNEDÌ Sett. 9

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 10

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

S. Albino

S. Giovino

S. Marino

S. Lucio

S. Oliva

S. Coletta

3ª di Quaresima - S. Adriano

B. Doriana

S. Domenico Savio

S. Emiliano

20102010

Premór, scóle vèce Ano 1935.

A scola, l’é ora de disnàr

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

11121314151617181920

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 11

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

S. Costantino

S. Massimiliano

S. Rodrigo

4ª di Quaresima - S. Matilde

S. Lucrezia - S. Longino

S. Eriberto

S. Patrizio

S. Salvatore

S. Giuseppe

S. Alessandra

2122232425262728293031

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 12

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 13

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

5ª di Quaresima - B. Benedetta

S. Benvenuto

S. Vittoriano

S. Gabriele

Annunciazione M.V.

S. Felice

S. Ruperto

delle Palme

S. Secondo

S. Donnino

S. Amos

Da sinistra: ?, Pizzin Elvira, ?, Bortolini Fabiola, Comiotto Clara, Tormena Valerio, Bortolini Mario, ?.

La setimana Santa.La setimana Santa.…e par tuti i tosatèi de scóla che de règola no i podéa mancàr...

Le rogazión, quà a Premór, le é ‘ndàte ‘vanti fin a i primi ani sesànta e le era quàtro procesión dove che vegnéa invocà el Signór par protè-ger, co’ la so benedizión, le tère, i racòlt, le case e tuti i so parochiàni. A quel tènp, la prima rogazión la vegnéa fata el dì de San Marco; queàl-tre tre, el lùni, el màrti e ‘l mèrcol prima de l’Asénza, che la vegnéa senpre de dióba e no come ‘dès, che i la à portàda a la doménega. A ognimodo, ‘sta funzión, la partìa da a cesa de matina bonóra, ‘péna che féa ciàro, co’ davanti an capàto che ‘l portéa el penèl, che l’era an qua-dro co’ ‘l santo Patrono, el prete drioghe co’ do mòcoi* a e so bande, un co’ la cróse picenìna picàda inzìma a ‘na ìnima* e queàltro co’ ‘lsecèl de l’aqua Santa par fermàrse ogni tant, in te ‘n capitèl o sóte an albero, drio ‘na róia, ‘vanti ‘na casa o an cànp de biava, e là, al prète,el ciapéa in man la cróse, el tachéa a alzarla sù e dó e intànt che ‘l benedìa, giràndose su tuti e quàtro i cantón, al invochéa al Signór par laprotezión de i cànp e de e case. “A fulgure et tempestate” e i fedéli: “Libera nos, domine”. “A fulgure et tempestate” e i fedeli: “Libera nosdomine”. Pò, par la protezión de i parochiàni: “A peste fame et bello” e lori: “Libera nos domine”, e ‘l finìa co’ ‘na sùplica a ‘l Signór, pardar e conservàr i racòlt, che la féa cusì: “Ut fructus terrae dare et conservare dignèris” e i parochiàni i rispondéa: “Te Rogamus audi nos”. Asto punto, dopo ‘vér invocà ‘n antre zìnque òlte el Signór, al prete el ciapéa in man l’aspersór e ‘l benedia co’ l’acqua Santa e po’ via par ‘nantra stazión diséndo sù Litanìe e orazión. Procesión queste, che le tochéa i confìn de e paròchie, grande o cèe che le fùse e tut lònc la strada,no i tachéa mai dó de dir sù Salmi e Litanie e, a ogni stazión, i ledéa el Vangelo, par finir cusì, anca dopo tre ore co’ la mésa in cesa. Quà aPremór, che se era ‘na paròchia picenìna, se se la scuséa co’ póc, parché se ‘ndéa da e talponàde a ‘l pònt, caminàndo tra strade, cànp e rive,par po’ finìr a ‘l mèrcol, in te la ceséta in Coldanìn, dove che co’ la mésa i finìa le quàtro rogazión; insóma ‘na òlta, el racòlt, ghe voléa ancameritàrseo davanti a ‘l Signór! E par finir, vé cònte questa: “An parochiàn de Canpéa, che quel dì el portéa al penèl co’ sù Sant’Andrea, a‘n zèrto punto, fermàndose davanti a la so riva, el ghe à dat do sgorlón e ‘l ghe à dita: “Varda sù tu ‘sto ano, che no tu me mande la tenpè-sta fa l’an pasà, se tu vól che te porte ‘ncora a spàso”!*Mòcoi – chierichetti *Ìnima – asta lunga

AprileAprile123456789

101112131415161718192021222324252627282930

GIOVEDÌ Sett. 13

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 14

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 15

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 16

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 17

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

S. Ugo

S. Urbano

S. Riccardo

Pasqua

dell’Angelo

S. Diogene

B. Ermanno

S. Giulia

S. Cleofe

S. Terenzio

S. Gemma

S. Zenone

S. Orso

S. Lamberto

S. Massimo

B. Arcangelo

B. Everardo

S. Galdino

S. Socrate

S. Cristoforo

S. Anselmo

S. Leonida

S. Marolo Vescovo

S. Fedele

S. Marco - Ann. Liberazione

S. Franca

S. Liberale

S. Valeria

S. Caterina

S. Aimone

20102010

Via Canpón Ano 1947. Davanti el capitèl, dó amighi vestìdi da festa

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

Gregoletto Luigi e De Conto Guido.

Le rogazión.Le rogazión. …par fermàrse ogni tant, in te ‘n capitèl...

In te i primi ani zinquànta, par ringraziàr Sant’Antòni de‘vér intercedést par el so porzèl che quel ano el ‘véa tiràdrét, i parochiàni i costuméa, par tiràr sù qualche schéo parla césa, de méter a l’asta la pechéta de sto porzèl. No i lo féamal volentiéri, parché se ‘ l porzèl el fùse mort, co la fàn cheghe ‘n era a quel tènp, la sarìe stata ‘na disgrazia bén pìgranda! I ghe la portéa cusì a Bórtol, el sacrestàn, che ‘l ghe‘varìe pensà lù dopo, co la ‘véa in màn, a mandàr fòra leciàcole ai so paesani, che, a la doménega, co finìa la mésagranda, i se parecéa dó bàs su a strada, a spetàr che ’lvegnése fora su ‘l sagrà co’ ‘l bocón in questión. Come cheBórtol el rivèa, i tachéa a sbaregàrghe drìo: “Pàrtetu daqùant? Eo an porzèl vecio o frés-c?” E lù, calmo, el se metéaa cavàl de ‘l murét de ‘l sagrà, pò, co’ na ganba sù e unadó e co’ la pechéta in màn, a la la movéa vanti e indrio,vanti e indrio, sóra a le teste de i òmi, che i vardéa sù dasóte; po’ el tachéa: “Zinquànta, chi òfre di più?” E Nani:“Sesànta!” “Brào Nani! Sesànta e un… sesànta e do…”“Setanta!” l’urla ‘n antro. “Puìto Bepo! Setànta… e un,setànta e do…” “Zènto”! El ziga Toni. “Oro! Zènto… e un,Zènto… e do, zènto…….. e tre! Brào Toni, cìapa quà, la pechéta l’é tóa!” Cusì Toni, el ghedéa i zènto franchi e ‘l ‘ndéa a casa contènt co la so peché-ta. Bórtol, anca lù l’era contént de portàrghe i schèi a ifabriziéri che i li metéa in càsa par le spese de la paròchia.I fabriziéri, ‘na’olta, i era quei che tegnéa i cònt de’ ‘a césae i dovéa èser gente de ‘l paese che i ‘vése anca an zèrto capi-tàl, parché, se la césa la féa debiti, lori i ‘véa da rispònderco’ i so schèi.

MaggioMaggio

123456789

10

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 18

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 19

Festa del Lavoro - S. Giuseppe

S. Germano

S. Giovenale

S. Ciriaco

S. Silvano

S. Evodio Vescovo

B. Gisella

B. Ida

Giornata dell’Europa

S. Alfio

20102010

Via Canpón Ano 1965.

“El porzèl de i Gusàt, el stà proprio bén”

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

11121314151617181920

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 20

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

B. Vivaldo

S. Pancrazio

Madonna di Fatima

S. Mattia

S. Isidoro

Ascensione - S. Ubaldo

S. Pasquale

S. Venanzio

S. Ivo

S. Bernardino

2122232425262728293031

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 21

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 22

S. Valente

S. Rita da Cascia

Pentecoste - S. Desiderio

di Pentecoste - M. Ausiliatrice

S. Ildebrando

S. Filippo Neri

S. Agostino da Canterbury

S. Luciano

B. Ursula

SS. Trinità - S. Ferdinando

S. Vitale

Da sinistra: Gusatto Camillo e Giuseppe, Selvestrel Martina, Anna e Lucia, ?, ?.

L’asta par la césa.L’asta par la césa. …i costuméa de méter a l’asta la pechéta de sto porzèl...

‘Na ‘òlta, tute le paròchie, le ‘véa i so capàti, ‘sti qua, i era ‘na asociazión ciamàda “Confratelli del Santissimo” e l’erafata da quei òmi de ‘l paese che i sentìa pì de altri de èser vizìn a ‘l Signór e podérlo cusì mejo servìr. Lori, i se ofrìa volon-tari, el Vescovo, par medo de ‘l prete, a’ li nominéa, in modo che i podése cusì sbrigàr le so funzión, in te le tante cele-brazión de ‘l ano. Qua a Premór, tra i tanti, ghe n’era: Nato e Piero Jacomét, Nato Bando, Nane Maldo, Valerio Tormenae Toni Casón; el mestiér che i ‘véa da far, l’era quél de vejàr su ‘l Santìsimo in te la setimàna Santa e in tute le ‘òlte chei ‘ndéa in procesión, insóma, se podarìe dir che i era come le “guardie d’onore” de ‘l Signór. E propio par quél, anca lori,come tute le “guardie”, i ‘véa la so divisa, che par quant póc, la ghe déa ‘na zèrta autorità e l’era fata da ‘na tònega bian-ca lònga fin a i pìe, co’ ‘na fàsa rósa atórno a’ la vita; rósa, l’era anca la mantèla che i portéa su e spale, tipo quéla de iCardinài par intènder e, picà a ‘l còl, an medaión co’ su stanpà al calice de ‘l Santissimo. Cusì, quande che i ‘ndéa inprocesión, quàtro capàti i portéa al baldachìn de ‘l prete, altri quàtro i tegnéa i ceri e do i stéa ‘tenti che la procesión lafùse insetàda ben e che gnesùn ciacolése o fése confusión, parchè se no, co’ an “ccsst!” e ‘na ociàda, i lo ‘véa bèlche conbi-nà. Ma ogni tànt, anca qualchedùn de lori “el ‘ndéa fora cariàda”, fa quéa ‘òlta che an vèndre Sànt, intànt mésa, ancapàto che ‘l ‘véa cargà an póc al tòrcio, el se à indormenzà là, sentà dó su ‘l primo bànc; i fà le preghiére e lù el dròn, ifà i canti e lù el dròn, i và in procesión e lù el dròn. Finìs la funzión el se sveja e ‘lóra, el capàto pì vècio al lo varda e,‘oltàndose verso queàltri el dis: “Zèrto, che se ‘l fùse stat par quéa guardia là, al Signór, sta sera, i lo ‘varìe portà via!”

GiugnoGiugno123456789

101112131415161718192021222324252627282930

MARTEDÌ Sett. 22

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 23

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 24

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 25

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 26

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

S. Giustino

Festa Repubblica - S. Erasmo

S. Clotilde

S. Quirino

S. Bonifacio

Corpus Domini - Festa Sport

S. Landolfo

S. Melania

S. Efrem

B. Diana

S. Barnaba

B. Jolanda

S. Antonio da Padova

S. Eliseo

S. Abramo

S. Ciro

S. Raniero

S. Marina

S. Romualdo

S. Silverio

S. Luigi

S. Flavio

B. Lanfranco

S. Giovanni Battista

S. Guglielmo

S. Vigilio

S. Cirillo

S. Ireneo

Santi Pietro e Paolo

Santi Protomartiri

20102010

Césa de Premór Ano 1937. L’é rivà la Madona de Ponpèi a Premór.

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

Da destra: il “Cappato” De Conto Giuseppe, De Conto Maria.

I capàti.I capàti. …i era ‘na asociazión ciamàda “Confratelli del Santissimo”...

L’é al dì de Nadàl de ‘l vintitré e, in te a casa de i Comiòto a Premór, nàs al quarto fiól Mario; la levatrice, la se inacòrde sùito che ghe n’équalcòsa che no và, parché el tosatèl l’é tut nero e no ‘l stà par gnént bén, cusì, dirèta, la ghe dà l’aqua Santa e la manda Jàcomo, so pupà,de corsa a Miane, a ciamàr el dotór. ‘Na ‘òlta visità, al dotór el ghe le dà brute, el ghe dis che ‘l cèo l’ à i vasi sanguigni che i perde e che lapànza la é ingonbràda de sangue, el ghe dìs anca che l’é in coma e che par lù, no ghe n’é speranze de podérlo salvàr. I Comiòto, desperàdi, ighe dìs che ‘l ghe fae lo stés tute le cure che ‘l pól, pò, tegnésti in pìe da la tanta fede che i véa, i decide de farghe el voto a Sant’Antòni, co’ lapromésa che se l’ varà la grazia, i lo vestirà da fratìn tuti i dì par trédese mési. Mario, el stà in coma par quarànta dì, ma dopo, pian pianel và mèio, fin che a póc pì de ‘n ano, no ‘l guarìs de ‘l tut. El dotór, che no’ ‘l se spiega ‘sta guarigión, el ghe dìs che par lù l’é an miràcol,cusì so mama Elena e so pupà Giacomo, no i pèrz tènp, i se fà mandàr par Mario el saio benedì da i frati de sant’Antòni da Padova e, comeda voto, i lo vestìs par trèdese mesi da fratìn e pò, i ghe manda la fotografia de ‘l cèo da méter su ‘l giornalìn de ‘l Santo co’ ‘ste quàtro righede ringraziamento par la grazia granda che ’l ghe a fàt: ”Non dimenticheremo mai questa grazia ricevuta dal grande taumaturgo, pre-gandolo di proteggere sempre la nostra famiglia, adempiamo alla nostra promessa fatta, inviando lire dieci quale offerta al santo e liresei per l’abbonamento al giornalino degli altri due nostri figli più grandicelli.” Comiotto Giacomo ed Elena.‘N altro voto fàt e testimonià ancora al dì de ‘ncói, l’é quel de Chéco Tachéti, che al ‘véa el mal caduto. Céchi, l’à fàt voto a la Madòna che se‘l guariséa, el ghe ‘varìe fàt an capitèl e difàti, al capitèl che se vét in te’ ‘a curva pa’ ‘ndàr dó in Monchèra, la lo à fàt proprio lù, dopo èserguarì da la so malatìa e fòra, se pól ancora lèder quel che lù l’à scrìt: “Per opera di Bortolini Francesco”. Eco, al dì de ‘ncói, a ‘ste robe noighe credón pì póc, resta el fato però, che i nostri vèci, invéze, a quel tènp i ghe credéa tant, anca parché el pì de ‘e ‘òlte no ghe restéa pì gnéntaltro da fàr che picàrse a i Santi e a ‘l Signór e, sarà par le tante preghiere, sarà par la tanta devozión, sarà parché la ‘véa da ‘ndàr cusì, maogni tant, qualchedùn, al se catéa guarì.

LuglioLuglio123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

GIOVEDÌ Sett. 26

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 27

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 28

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 29

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 30

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

S. Domiziano

S. Ottone

S. Tommaso

S. Isabella

S. Filomena

S. Maria Goretti

S. Edda

S. Priscilla

S. Goffredo

S. Apollonio

S. Benedetto

S. Marciana

S. Enrico

S. Camillo

S. Bonaventura

B.V. del Carmelo

S. Alessio

S. Federico - Festa Redentore

S. Arsenio

S. Elia

B. Odino

S. Maddalena

S. Brigida

S. Cristina

S. Giacomo

S. Anna

S. Celestino

S. Serena

S. Marta

S. Pietro Crisologo

S. Ignazio

20102010

Premór Ano 1925. Mario vestì da fratìn.

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

Comiotto Mario.

Votàrse a ‘l Santo e a la Madòna.Votàrse a ‘l Santo e a la Madòna.…e come da voto, i lo vestìs par trèdese mesi da fratìn...

‘Na ‘òlta, quande che do morós i voléa maridàrse, i ‘ndéa in canonica da ‘l prete a scrìver le nòze, lù, prima de dàrghe la so benedizión, ali ciaméa éntro un a la ‘òlta par farghe de e domande e, co’ la man poiàda su ‘l Vangelo, i ‘véa da rispònder sì o no, in maniéra de savér sela so vita da morós la ‘véa rispetà la dottrina cristiana. E, su ‘sto fato, ‘dès ve conte còsa che ghe à tocà a do sposi, in te’ i ani zinquànta, parcolpa de ‘na domanda capìda mal. L’é el mese de setènbre e do morós i và da Don Gino a Premór par scrìver le nòze, come a ‘l sòito, el prètea li fà ‘ndar in canonica un a la ‘ólta par le “famóse domande”. Và el spóso e tut el fila drét; po’ và la spósa, che però, su ‘na domanda cheno la ‘véa capì bén, la se inciànpa e la ghe rispònz “Si!” El prete, el se fà serio e ‘l ghe fà de nóvo la domanda, la tósa, éntro de ela la se dis:“Se al me tórna fàr la stésa domanda, vól dìr che ò sbalià e ‘ora, sto colpo ghe dìghe de no!” Don Gino, el fà finta de gnént e al finìs la sointerogazión; el scrive le nòze e li manda a casa, ma qualche dì dopo, el ghe confida tut al prete de Farò, dato che ‘l sposo l’era un so paro-chiàn. Vién el dì de ‘e nòze, i sposi, tuti contenti, i se marìda e dopo mésa tuti in procesión, i và a casa de ‘l spóso par far fèsta. Ma ‘co viénsera, riva al prete de Farò, Don Piero, che co la scusa de benedìrghe la canbèra a i sposi, el se ferma anca a magnàr. Prima de ‘ndàr via, però,el ciama i suoceri in càneva e ‘l ghe dis: “Voiàltri no credarè, ma la vostra sposéta, la é in condizión!” Podé pensàr le face che i varà fat a sen-tìrse dir cusì, robe, à quel tèmp, da farte végner an cólpo! A ogni módo, ormai i dóghi i era fati, restéa sólche de far finta de no savér gnént.Vién nòt e la festa la finìs, tuti i và a casa, tuti i và in let: chi a paìr la ciòca, chi contént co la panza piena; i spósi, par la so prima nòt de nòzee i suoceri, a zercàr de dormìr co’ ‘sta cròda granda su l stòmego! El dì dopo, la spósa, no la và in viàjo de nòze, ma la se cata co’ le so cugnà-de de matina bonóra davanti a ‘n mastèl pién de robe da lavàr e, tra na ciàcola e queàltra, la sposéta la se fà coràio e la ghe dìs: “Tóse, sta-nòt, me é sucès cusì e cusì, vólo dir che?” E la cugnàda pì vècia, che l’era anca la pì scaltra, la ghe rispònz: “Vól dìr che tu te à sposà puìto!”Pasa nóve mesi e… tràc, giùst fà ‘n orolòio, nàs na bèla toséta, par stropàrghe la bóca, ‘na ‘òlta par tute, a chi che de sta brava sposéta senzapecà, ‘véa sparlà.

AgostoAgosto123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 31

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 32

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 33

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 34

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 35

MARTEDÌ

S. Alfonso

S. Eusebio

S. Lidia

S. Nicodemo

Madonna della Neve

B. Ottaviano

S. Gaetano

S. Domenico

S. Samuele

S. Lorenzo

S. Chiara

S. Ilaria

S. Cassiano

S. Alfredo

Assunzione Maria

S. Rocco

S. Emilia

S. Elena

S. Mariano

S. Bernardo

S. Pio Decimo

S. Augusta

S. Rosa

S. Bartolomeo

S. Patrizia

S. Zeffirino

S. Monica

B. Adelina

S. Sabina

S. Bonomio

S. Aristide

20102010

Premór Ano 1954. (La foto non è inerente al testo) La Maria Danéta la se spósa.

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

Da sinistra: Dal Bò Ivan, Gregoletto Maria e Luigi. Dietro: Rossito Tulio, Carniel Rino, ?,Dal Vecchio Ilario, Bellè Gino, Ballancin Augusta, ?, ?, Gregoletto Antonietta, Piero e Maria, ?,

Bortolini Romano, ?, ?, Dalla Libera Giuseppe, ?.

El giuramento su ‘l Vangelo.El giuramento su ‘l Vangelo.…Vién el dì de ‘e nòze e tuti in procesión i và in césa...

I primi ani sesànta, i é stati ani dóve che tut no ’l sarìe pì stàt come prima eanca la césa la à canbià, o pèrs, a seconda de ‘l pensiér, an sàc de funzión e detradizión, tra ‘ste qua, le pì fastidióse, le era la “perdonanza” e “maridàrse co’‘l pecà”. Dové savér, che quande che do morós i l’ avéa fata gròsa e ghe “tochéamaridàrse”, in te ‘l famóso giuramento su ‘l Vangelo i dovéa dirlo e a ‘stopunto, a ‘l préte no ghe restéa altro che maridàrli squasi de scondión, de mati-na bonóra, co l’era ancora scùr, senza sonàr le canpane e ‘conpagnàdi sólche dai conpàri. E questo, anca se no ‘l par, l’é ancora póc, parché, la storia che ‘désvé cónte, la é ancóra pì travaiàda. L’é al febràro del sesantatrè e l’Andreìna laé squasi de sìe mési, so morós Michéle, che l’é an carabiniér, no ‘l sà come fàrpar sposarla, parché ‘lóra, fin che no i véa conpì vintinóve ani, i carabinieri noi podéa maridàrse, sinò, i li ‘varìe butàdi fóra da l’arma. Ma an bèl dì, Michele,el decide de confidàrse co’ an maresiàl de Vitorio che lo consìlia de ‘ndàr a par-làr co’ ‘l Vescovo. Michele, no ‘l ghe pénsa sù do ‘ólte e la matina dopo, co’ laso vèspa, el và a catàr el Vèscovo in diòcesi a Vitorio; come che ‘l se lo vét davan-ti, el se scùsa in denòcio de quél che la fàt e ‘l ghe dìs che lù el vól a tuti i costisposàr la so morósa, ma no ’l sà come fàr. El véscovo, dopo ‘vérlo confesà, el serende cònt de ‘vér a che fari co’ un brào tosàt e ‘l ghe dìs: “No state preocupàr!Ti no stà dìrghe gnént a gnesùn e fate catàr in te la césa de Premór el sédese defebràro a e sìe de matina sólche co’ i conpàri, che mi te mande an prete in segre-to par sposàrve”. E cusì, a tàl dì e tàl óra, in te ‘na matina scùra, umida e fréda,‘conpagnàdi da i conpàri Nato Bàndo e Benito co’ le so fémene Gilda e Valeria,i và in césa e là, davanti a l’altàr, iluminà co’ póca luce, i cata pronto, là lù lusól, an prete mai vist, che’l ghe fà la so bèla mésa e li marìda. Pò, i lo ringra-zia, i lo salùda, i se tira dó la véra e come che i và fòra par la porta de a césa,conpàri e spósi, tant par no dar su ‘l òcio, i và via ognùn par la so strada, vistanca che ormai l’era drio végner cìaro. Ma a far ‘na bela festa, da bòn napole-tàn che l’era, el spóso no ‘l voléa rinunciàr, cusì, a e nóve e mèda, ‘rival’Armìda, so vizìna de casa, che la ghe pòrta el cafè a i sposi e la ghe parécia letòle e le robe par far sta festa; pì tardi, ‘riva anca la Neta Malda, co’ le so pignà-te par fàrghe da magnàr e pò, stando senpre aténti che no ‘rivése i carabiniéri,i à fàt baldòria par tùt el dì. Pàsa tre mèsi e, póc dopo che l’ era nasést la Rosi,ghe capita a casa de sta sposa i carabiniéri che i vól savér se la toséta la é fìa deMichele, ela, la ghe rispònz che Michele l’é al so morós e che no l’é ‘l pare de acèa, che tra l’altro, la porta al so cognome; a ‘sto punto, i carabiniéri i fà el ver-bàl e i và via. Pàsa altri tre ani, nàs altri do fiói e Michele el conpìs i famosi vin-tinóve ani e i pól cusì méterse in regola, i se marìda in comùn a Miane e ‘l póldàrghe finalmente a i so fiói al so cognòme, metèndoghe cusì ‘na piéra sóra ‘na‘òlta par tute a sto matrimonio cusì conplicà.

SettembreSettembre

123456789

10

MERCOLEDÌ Sett. 35

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 36

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

S. Egidio

S. Elpidio

S. Gregorio

S. Rosalia

S. Vito

S. Petronio

S. Germana

Natività di Maria

S. Isacco

B. Damiano

20102010

Comùn de Miane Ano 1966.

Foto ‘péna maridàdi in comùn a Miane

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

11121314151617181920

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 37

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 38

S. Diomede

Nome di Maria

S. Maurilio

B. Rolando

B.V. Addolorata

S. Cornelio

S. Roberto

Sante Sofia e Irene

S. Gennaro

S. Candida

21222324252627282930

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 39

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

S. Matteo

S. Maurizio

S. Lino

S. Gerardo

B. Ladislao

S. Nilo

S. Marcello

S. Venceslao

S. Michele

S. Girolamo

Da sinistra: Salzano Michele, Zago Andreina, il sindaco Fabris Danilo, Piovan Allessandro.Dietro da sinistra: Timbretti Santobuono, Bon Tiziano.

Maridàrse có ‘l pecà.Maridàrse có ‘l pecà. …i se marìda in comùn a Miane e…

‘Co naséa an tosatèl, batidàr, fin a i primi ani sesànta, l’era una de le prime robe da fàr, parché se sà che ‘lóra, i era aniónde che tanti de sti póre nès, i moriséa in te i primi mési de vita e cusì, par èser sigùri che i ‘ndése in Paradiso co’ i Santi,ghe voléa batidàrli a la pì lònga éntro ‘na setimana. Dové savér anca, che co naséa an cèo che no ’l ‘véa na bèla ziéra, lalevatrice, co’ vizìn an testimone, la ghe déa l’Aqua Santa, parché se ‘l morìa senza èser batidà, invéze che in Paradiso,‘sto póre cèo el ‘ndéa in te’l Linbo, an pósto quésto, dóve che no se sòfre e no se gode. A ogni mòdo, ‘co tut ‘ndéa bén, i‘ndéa a ciór in prést al “portainfàn”, po’, so mama, la metéa éntro el tosatèl su sta spècie de sàc co’ sóte an cusìn, asàn-doghe fòra sólche la testa e la ghe lo déa in bràz a ‘na toséta de dódese, trèdese ani o a ‘na so zia, che le ‘véa da portarloin césa co’ drìoghe, so pupà, so sàntoi, so noni e la levatrice; éla, che la era in quaranténa, no la podéa móverse da casae cusì ghe tochéa vardàrli ‘ndàr via da fòra par la finestra, co’ ‘n gróp in te ‘l còl. Tornàdi a casa dopo ‘vér batidà, i féacomaréf e i magnéa la pita co’ ‘l so bel brodét che ‘l conpàre al portéa par la spósa, parché, ‘co la era in quarantèna, la‘véa da magnàr tant e bén par riméterse in sèst. Su ‘l Batìdo, resta ancóra da dir che a chi che ghe tochéa par primo “l’ac-qua nóva”, benedìda el Sabo Sànt, el véa da portàr in braz an ‘gnèl co’ picà a ‘l còl ‘na canpanèla co’ ‘l fiòc ròsa o cele-ste, che a le ‘ólte, dopo qualche dì, el vegnéa magnà co’ ‘l préte, al sacrestàn e i fabriziéri. Pò, a Pentecoste, l’Aqua Santala vegnéa rinovàda e ‘l primo che da nóvo la inpriméa, el véa da portàr al capón; insóma, par le scasèle de ‘lora, l’erade sigùro meio batidàr senpre co’ l’ “acqua vecia!”

OttobreOttobre123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 40

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 41

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 42

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 43

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

B.V. del Rosario - S. Remigio

SS. Angeli Custodi

S. Cipriano Vescovo

S. Francesco d’Assisi

S. Placido

S. Bruno

S. Sergio

S. Dimitri

S. Dionigi

S. Daniele

S. Firmino

S. Serafino

S. Edoardo

S. Fortunato

S. Teresa

S. Edvige

B. Gabriella

S. Luca

S. Laura

S. Irene

S. Orsola

S. Donato

S. Romano

S. Raffaele

S. Miniato

S. Folco

S. Fiorenzo

S. Simone Apostolo

S. Narciso

B. Angelo d’Acri

S. Quintino

20102010

Borgo Chéch Ano 1942. Bepo Polasón, co’ so fiól Selmo el dì de ’l batìdo.

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

Pollazzon Giuseppe e Anselmo.

El Batìdo.El Batìdo. …Tornàdi a casa dopo ‘vér batidà, i féa comaréf...

La “Perdonanza”, l’era ‘na benedizión de’ a cesa, che la ghe vegnéadata a la mama dopo quarànta dì che la ‘véa conprà… ma ‘ndón drioman. In te i ani che fù, co ‘na fémena la ‘véa ‘vù an fiól, par quaràntadì no la podéa tocàr l’aqua, parché i diséa che la bùsa l’era senprevérta e podéa végnerghe le moragìe, no la ‘véa da ‘ndar fora de casa,o meio, la podéa ‘ndar an póc, ma vero an póc, fora in te ‘l so cortìvo,ma mai traversàr la strada o ‘ndar su quel de i altri, parché, éntro unàno, podéa capitàrghe ‘na disgrazia granda a un de ‘sta faméia. Pò, ae sìe, co i sonéa le “Avemarìe”, no la ‘véa pì da méter pìe fora de casa,sinò, i diséa, che la ‘varìe podést ciapàr le “catìve arie” e la ris-céa destar mal o de pèrder al lat. Pasà i quarànta dì, ‘conpagnàda da somama, la sposa, de matina bonóra, la se pareciéa fora de a porta de acesa co’ ‘na candela inpinzàda in man; ‘rivéa cusì Don Attilio, chesùito la la benedìa, pò, el ghe poiéa la stòla viola su ‘l bràz destro e,pregando, la la tiréa éntro in cesa e la la portéa sóte a ‘l altàr de aMadòna a dìr sù l’ultima rìsa de ‘razión, liberàndose cusì, de ‘sti qua-rànta dì de clausura. De sigùro, a tante de ‘ste fémene, ‘sta“Perdonanza” la ghe é restàda an póc su a panza, anca parché lóre,no le savéa ben el parché de ‘sta usànza; el nome stés, el ghe féa pen-sàr squasi che le ‘vése da farse perdonàr de ‘vér ‘vù an fiól e, a farleancora pì convinte de questo, l’era la stòla de colór viòla, che l’é el colórde ‘l perdono e anca ‘l fato de dovér ‘ndàr a pregàr proprio sóte l’al-tar de a Madòna, che l’é el simbolo de la maternità senza pecà! Laverità, invéze, l’era che ‘sta benedizión, co’ ‘sta rìsa de preghiere cheghe ‘ndéa drio, la servìa a ringraziàr la Madòna de ‘l dono grànt che’l Signor el ghe ‘véa fàt, de ‘vér pasà i quarànta dì de perìcol dopo ‘verconprà e tornàr cusì, purificàda in te ‘l corpo e in te ‘l spirito, a ‘l vìverde tuti i dì, come tra l’altro, la stésa Madòna la ‘véa fàt in te ‘l tenpioco’ Gesù. ‘Sto quà, che in origine no l’era altro che un rito di purifi-cazione, se pól trovarlo, scrìt ancora da Mosè, su la Bibbia, co ‘l ‘ndàrde ‘l tènp però, el se à sgionfà de superstizioni e credenze popolariche i ghe à fat pèrder cusì el so vero valór iniziale.

NovembreNovembre

123456789

10

LUNEDÌ Sett. 44

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 45

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

Ognissanti

Comm. Defunti - S. Giusto

S. Silvia

S. Carlo - Unità Nazionale

S. Zaccaria

S. Leonardo

S. Ernesto

S. Claudio

S. Oreste

S. Leone

20102010

Césa de Premór Ano 1961.

Festa de i ‘migranti, co’ i tornéa in “ferie”par an pochi dì de genàro

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

11121314151617181920

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 46

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

S. Martino

S. Renato

S. Diego

Avv. Ambrosiano - S. Venerando

S. Alberto

S. Valerio

S. Lisa

S. Oddone

S. Fausto

S. Edmondo

21222324252627282930

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 47

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 48

MARTEDÌ

Madonna della Salute

S. Cecilia

S. Clemente

S. Flora

S. Erasmo

S. Valter

S. Virgilio

1ª d’Avvento - S. Ippolito

S. Saturnino

S. Andrea

Da sinistra: Ceschin Giuseppe, Vettoretti Valentino, Bernardini Sergio, Pizzin Mario, De Conto Emilio, l’onorevole Fabbri, Don Attilio,Pizzin Rino, Vettoretti Giovanni, Pollazzon Anselmo, Boschetto Giacomo, Nardi Giovanni, Canton Antonio, Busetto Mario,

Bernardi Luigi, Zago Andrea, Bernardi Filippo…”e ‘dés, vardé voialtri chi che” cognosé”.

La “Perdonanza”.La “Perdonanza”. …la se pareciéa fora de a porta de a cesa co’ ‘na candela...

Al dì de ‘ncói, i é rari quei che mór a casa, ‘na ‘òlta invéze, i era rari quei che moriséa in ospedàl. Tochéa cusì, che co ghe n’eraan lùto, la faméia la ciaméa un de i do, tre paesani specialisti a vestìr el mòrt; de sòito a Premór, i era Martìn Gòla, Agata Dagoe Piero Danét, che dopo ‘vérlo vestì, i lo setéa bén sóra a ‘l let, co’ la candéla ziriòla inpinzàda su ‘l lateràl. A la sera, tuti i pae-sani i se riunìa co’ ‘l prete a casa de ‘l mòrt par dir sù bén tre coróne de rosàri, po’, co tuti i era ‘ndàti via, restéa là a veiàrlo partuta la séra e la nòt, sólche do òmi. La matina dopo, co rivéa la càsa, i lo metéa entro e i lo portéa dó abàs in entrata; davanti i ghepoiéa ‘na caréga, co’ senpre la candéla ziriòla inpinzàda, an sugamàn bianc, l’aqua Santa e l’ulivo, par dar mòdo cusì, a tuti queiche ‘ndéa a darghe l’ultimo saldo, de podérlo, se i voléa, anca benedìr. El funeràl, el partìa in procesión senpre da la casa de ‘lmòrt. Dopo che ‘l prete el ghe ‘véa dàt la benedizión, la càsa la vegnéa mésa su ‘na portantina che la ‘véa quàtro mànteghe par‘ndàr meio a portarla su e spale e quàtro ganbe par tégnerla alzàda da tèra in césa, dóve che par sóra, ghe vegnéa més la “quèr-ta da mòrt” nera, co’ ‘na cróse granda bianca in medo. Finìda la mésa, tuta cantàda in latìn e benedì la càsa co’ ‘l mórt, vegnéacantà in gregoriano “Liberàs nós Dòmines” e partìa la procesión pa’ ‘ndàr in zimitèro; i òmi davanti e le fémene da drìo, in mèdostéa el prete co’ ‘l “carro funebre” fàt da diése, quìndese òmi, che i se déa al canbio ogni tant, dato el bèl tòc de strada che ghe n’erada fàr par rivàr a pìe fin al zimitèro de Miane e sepolìrlo. Dopo oto dì, come anca ‘dés, i diséa la mésa pa’ ‘l mòrt, ma ‘lóra, parsta funzión, i metéa in mèdo a’ la césa el catafàlco, che l’era ‘na càsa vóda mésa sóra la portantina co’ la solita quèrta, in módoda far sentìr ancora vizìn el paesàn ‘péna mancà. Val la pena de ricordàr che ‘l catafalco, in te i ani de a guèra, el vegnéa ‘dope-rà anca par farghe el funeràl a i soldàdi morti in batàlia, soldàdi questi, che mai pì i ‘varìe més pìe in te la so tèra, quea tèra cheghe ‘véa tocà asàr par servìr la Patria.

DicembreDicembre123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

MERCOLEDÌ Sett. 48

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 49

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 50

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 51

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

SABATO

DOMENICA

LUNEDÌ Sett. 52

MARTEDÌ

MERCOLEDÌ

GIOVEDÌ

VENERDÌ

S. Eligio

S. Cromazio

S. Saverio

S. Barbara

2ª d’Avvento - S. Giulio

S. Nicola

S. Ambrogio

Immacolata

S. Siro

N.S. di Loreto

S. Damaso

3ª d’Avvento - S. Amalia

S. Lucia

S. Pompeo

S. Cristiana

S. Adelaide

S. Olimpia

S. Alverio

4ª d’Avvento - S. Dario

S. Liberato

S. Severino

S. Demetrio

S. Vittoria

S. Adele

Santo Natale

S. Stefano

S. Giovanni Apostolo

Santi Innocenti

S. Davide

S. Eugenio

S. Silvestro

20102010

Premór Ano 1954. El funeràl de Comiòto Piero, cognosést par Renzo.

Se e

spos

to a

l pub

blico

rego

lariz

zare

agl

i effe

tti Im

post

a Co

mun

ale

Pubb

licità

e D

iritti

pub

blich

e af

fissio

ni (D

.P.R

. N. 6

39 d

el 2

6-10

-72)

.

Da sinistra: Tormena Mario, Recchia Angelo, Cason Pietro, Bernardi Guerrino e Antonio,De Rosso Antonio, Comiotto Mario, Giuseppe e Maria.

El funeràl.El funeràl. …e partìa la procesión pa’ ‘ndàr in zimitèro...