SIC 132

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.132

Febr

er- M

aig

2011

El Consell de Col·legis de Metges i la Fiscaliasignen un conveni per agilitzar les denúnciesdels metges agredits

11

D’esquerra a dreta: Miquel Vilardell, president del COMB; Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya, i Josep Arimany,director de la Unitat Integral de Violència Contra el Metge i del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, enl’acte de signatura del conveni.

Carnet“EstudiantCOMB” per

apropar els estudiantsde Medicina a laprofessió

23

La posició del Col·legi de Metges de Barcelonadavant dels efectes de la crisi econòmica ipressupostària

3Miquel Vilardell, president del COMB, exposa a l’ editoriald’ aquest butlletí que “la posició del Col·legi de Metges deBarcelona ha estat contundent a través dels diversoscomunicats que vàrem realitzar i sempre basats en el fetque el control de la despesa ha de preservar aquellesactivitats assistencials que facin referència a la relaciómetge-pacient”. Vegeu l’article “Pel present i el futur delnostre sistema sanitari” i més informació a les pàginesinteriors.

El COMB creauna xarxasolidària de

metges voluntaris perajudar altres metges

17

Nova seccióper exposarcasos sobre

deontologia de laprofessió

21

Acte de presentació del’“Any Dr. Pere Mata”a la seu col·legial

27

La cursaatlètica i

la competició d’esquíobren els Medijocs 2011

26

El COMB i el grup financer Riva y Garcíapresenten el projecte Healthequity al sectorsanitari i econòmic de Catalunya

12

Els consellers Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz van participar a l’acte de presentació del projecte Healthequity.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011 3

informació col·legial

opinió i anàlisi

Pel present i el futur delnostre sistema sanitari

Benvolguts companys i compa-nyes,Aquest primer trimestre ha es-

tat especialment convuls per les re-percussions que la crisi econòmica iels retalls pressupostaris que el go-vern de la Generalitat ha proposat ique tenen especial incidència en l’àm-bit sanitari.Els metges som plenament consci-ents del fet que el nostre sistemasanitari ja fa temps que necessita unareorientació profunda pel que fa alseu finançament, la seva cartera, laseva gestió, la seva política de recur-sos humans i sobre l’ús per part delsciutadans. Unes demandes llargamentreivindicades per part del nostre col-lectiu i pel mateix COMB. La conjuntu-ra actual no ha fet més que posarencara més en evidència aquests dè-ficits estructurals.Amb l’anunci de les retallades perpart del Departament de Salut, el pro-cediment emprat per a la seva aplica-ció va patir defectes importants deconcreció i de comunicació. I va apa-rèixer una por raonable que la quali-tat assistencial bàsica es pogués veu-re afectada.La posició del COMB ha estat contun-dent a través dels diversos comuni-cats públics que vàrem realitzar i sem-pre basats en el fet que el control de ladespesa ha de preservar aquelles ac-tivitats assistencials que facin refe-rència a la relació metge-pacient. Elcontrol pressupostari ha de venir fo-namentalment i prioritàriament de ladisminució de la burocràcia adminis-

Els metges assumiremles nostresresponsabilitats, peròdemanem mésautonomia i capacitatd’autogestió. Molta mésde la que fins ara se’nsha ofert. És moltimportant que es comptiamb els metges en lapresa de decisions alsistema sanitari i, moltespecialment, en lacapacitat resolutiva del’Atenció Primària peraconseguir un sistemasanitari més eficient.

Miquel Vilardell,president del Col·legi de Metges de

Barcelona

trativa, de les estructures i dels ser-veis no assistencials; per tant, aques-tes mesures no haurien d’afectar laqualitat assistencial bàsica aconse-guida.Per part dels responsables polítics hiha hagut una voluntat pública de re-conducció del procés. Haurem d’es-tar amatents. Més enllà de les legíti-mes revindicacions dels drets delsprofessionals del sistema, ens preo-cupa la pervivència del model sanitarique entre tots hem construït. Portemmolts anys contribuint al bon funcio-nament del sistema sanitari i, a vol-tes, hem patit decisions que han qües-tionat la nostra professionalitat, mésenllà de patir un sistema retributiuinjust i insuficient. Però, ara, el quemés ens preocupa és que la nostrasanitat tingui futur, i que les reformeses facin en la línia de recuperar el roldel metge en el sistema.Els metges assumirem les nostres res-ponsabilitats, però demanem mésautonomia i capacitat d’autogestió.Molta més de la que fins ara se’ns haofert. És molt important que es comp-ti amb els metges en la presa de deci-sions al sistema sanitari i, molt espe-cialment, en la capacitat resolutiva del’Atenció Primària per aconseguir unsistema sanitari més eficient.Estarem amatents a la gestió d’aquestajust pressupostari. Però volem ad-vertir que totes aquestes mesures hande poder ser avaluades i no han dedeteriorar la qualitat de l’activitatbàsica, la directa metge-pacient.No se’ns escapa que, per a la pervi-vència del nostre model sanitari, cal-drà fer canvis a mig i llarg termini,alguns de profunds, a Catalunya i al’Estat. Canvis basats en una majorcoresponsabilització dels agents im-plicats: redefinició del model de fi-

nançament, delimitació de la carterade serveis, implementació de nousmodels de gestió liderats pels profes-sionals, detectar i corregir les nom-broses bosses d’ineficiència, coparti-cipació dels ciutadans en l’ús de lesprestacions, etc.La nostra tan lloada sanitat no és pa-trimoni de ningú. Per això, des delCOMB, reclamem també un acord en-tre els partits polítics per preservar unmarc pressupostari general que per-meti assegurar el manteniment delnostre sistema sanitari. I, per acabar,també amb els dèficits derivats del’injust finançament que pateix el nos-tre país.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 20114


Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 132

Febrer-Maig 2011

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.cathttp://www.comb.cat

PresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerJaume Padrós i SelmaVicepresident segonRicard Gutiérrez i MartíSecretàriaMaria Pilar ArrizabalagaClementeVicesecretàriaLurdes Alonso VallésTresorer-ComptadorJaume Sellarès i SallasVocal 1r.Jaume Roigé i SoléVocal 2a.Roser Garcia GuaschVocal 3r.Ramon Torné i EscasanyVocal 4t.Gustavo Andrés TolchinskyWiesenVocal 5è.Mireia Sans CorralesVocal 6è.Jordi Craven-Bartle i Lamote deGrignonVocal 7è.Adriana Bataller i BassolsVocal 8è.Ramon Pujol i FarriolsVocal 9è.Elvira Bisbe VivesVocals Suplents a CàrrecsNominalsJoaquim Camps DomènechJosep Maria Benet i MartíVocals Suplents a VocaliesEnric Roche i RebolloÀngels López i PolMaria Montserrat Gaya i Catasús

Miquel Vilardell, Jaume Padrós,Ricard Gutiérrez, Maria PilarArrizabalaga, Lurdes Alonso,Jaume Sellarès

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Isabel Calaf i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Gra. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Junta deGovern

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal


sumariOpinió i anàlisi 3La crisi del sector sanitari i la posició del COMB 5El Consell de Col·legis de Metges deCatalunya i la Fiscalia signen un conveni 11El Col·legi de Metges crea el projecteHealthequity amb l’objectiud’estimular els professionalssanitaris perquè puguin generar innovació 12Onze empreses presenten els seusprojectes davant d’inversors de capital risc 15El COMB crea una xarxa de metges voluntaris 17Actualitat professional 18Bústia 20Casos de deontologia: Respecte entremetges i responsabilitat de la prescripció 21El Col·legi de Metges creael carnet “Estudiant COMB” 23La Fundació Galatea participaen el IV Congrés PAIME a Màlaga 24El Ministeri de Treball declara incompatiblel’exercici de la medicina per comptepropi i la percepció de la pensió de jubilació 25La setena edició delsMedijocs s’obre amb una cursa d’esquí 26L’“Any Dr. Pere Mata” s’inicia amb unasessió sobre la seva figura i obra mèdica 27L’exposició “Publicitat i Medicina” s’inaugura 28Novetats legislatives sanitàries 37La Secció de Metges Acupuntorsorganitza el 1r Update d’Acupuntura 38Delegacions i Seccions Col·legials 40Consultori Terminològic 46En record de 47Petits anuncis 48Quaderns de Formació i Salut 55Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 61Editorial àrea econòmica 29Comentari borsari 29

informació econòmica



A continuació,reproduïm íntegrament

les declaracions deMiquel Vilardell, president del

COMB, al seu videobloc, editat alweb col·legial i difós als mitjans

de comunicació l’11 d'abril de2011, on s’exposa la posició del

Col·legi de Metges de Barcelonasobre l’anunci de les mesures del

Departament de Salut.

Videobloc de Miquel Vilardell sobre lesmesures del Departament de Salut

Una vegada més vull manifes-tar la meva preocupació davant elsúltims fets que s’estan produint dinsdels nostres hospitals i a l’atencióprimària.En primer lloc, vull deixar una cosaben clara: que si aquest sistema sani-tari que hem tingut d’excel·lència, ique volem seguir tenint, ha estat pos-sible és perquè els nostres professio-nals i els nostres treballadors són gentexcel·lent i han donat molt més delque els pertocava, sobretot si tenimen compte que els seus sous no erenni molt menys els que en altres païsosdel mateix nivell que el nostre estanpercebent.Això vol dir que els nostres professio-nals sempre treballen per la qualitat iposen el plus que poden, dia a dia, iaixí ho fan perquè, per damunt de tot,els professionals i treballadors volemla qualitat del nostre sistema sanitari,volem mantenir un sistema sanitaripúblic al qual tothom pugui accedir-hi, que tothom el respecti i, evident-ment, que tots siguem coresponsa-bles del seu bon ús.Dit això, vull manifestar, com a presi-dent del Col·legi de Metges de Bar-celona, el meu desacord amb la formacom s’estan duent a terme les dife-rents mesures i que crec que s’han deparar, que s’ha de buscar un momentde reflexió i veure realment com espoden dur a terme després de debatre-les en les juntes clíniques i les juntesde personal, amb els equips directius,veure quines mesures es poden apli-

car sense afectar la qualitat i no aplicaraquelles que afecten la qualitat. Hodemano com a president del Col·legide Metges, perquè és la veu dels met-ges i metgesses que m’estan dema-nant un posicionament clar. No a totesaquestes mesures, cal preservar elnostre sistema sanitari públic.També vull recordar que aquest pre-sident del COMB presideix la Comis-sió Assessora del President, i que espodria pensar que això és una duali-tat. En absolut, quan vaig agafaraquesta responsabilitat vaig dir quel’entenia des del punt de vista que eraportaveu del què la societat civil deiasobre la forma com s’estaven fent lescoses i, en aquest moment, com apresident de la Comissió Assessorahe de dir al president, i així li he fetarribar, que crec que cal repensar eltipus de mesures que s’estan prenenten aquest moment, que afecten i po-drien afectar, encara més, la qualitatassistencial. Cal fer un nou planteja-ment, tots junts hem de pensar qui-nes mesures hem de prendre, peròjunts també hem de reflexionar pertrobar aquelles mesures que podenser aplicables dins el nostre sistemasanitari sense que afectin la qualitat.També li he de manifestar la necessi-tat d’un pacte polític en què les forces

polítiques s’oblidin delsseus interessos i pensinen els interessos dels ciu-tadans i en aquest siste-ma sanitari públic i queaquestes forces polítiquesparlin entre elles i tambéajudin a buscar formes deportar a terme la sosteni-bilitat del nostre sistema,fórmules per arribar a por-tar més recursos a aquestsistema sanitari. Perquè

les mesures que afecten l’eficiència,preses ràpidament, porten conflictes,porten confrontacions, porten males-tar i això crea intranquil·litat al ciuta-dà i, evidentment, preocupacions alsmateixos professionals que fan quees neguitegin en la seva actuació deldia a dia, i per això hem de dir no.Aquest president traslladarà això alpresident de la Generalitat. Penso queés bo que el president del Col·legi deMetges pugui fer sentir la seva veudins de la Comissió Assessora del pre-sident, una veu que sempre serà delque està veient, observant, la veu dela majoria, i malgrat que sigui críticaamb les actuacions que pugui propo-sar l’executiu, penso que demostraràmolt bon fer si continua acceptantaquestes veus crítiques dins els seusConsells Assessors. Tinc l’obligacióde reflectir la realitat del que passa al’entorn de l’atenció primària i de l’hos-pital i de defensar sense cap dubte unmodel sanitari que fins ara ha estatd’excel·lència i segur que tots volemque ho continuï sent.Gràcies, i continuaré alertant d’allòque vegi en el lloc que jo estigui i encada moment.Avui he demanat una reunió amb per-sones del nostre sistema sanitari, res-ponsables de la gestió dins dels di-versos àmbits d’atenció primària id’hospital, per saber quina és la sevaopinió i per dir-los l’opinió del presi-dent. Desprès faré la reflexió i la tras-lladaré al president i al conseller deSalut.

“Les mesures queafecten la qualitatassistencial no podenposar-se en marxa”

“

”

La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

11d’abril



Declaracions de la Junta deGovern del COMB en defensade la qualitat assistencial

La Junta de Govern del COMB vadonar a conèixer als mitjans de

comunicació i va editar al webcol·legial, el 30 de març, un

comunicat on expressava “la sevapreocupació que l’actual crisi

econòmica comporticonseqüències sobre el sistema

sanitari públic, amb el risc deposar en qüestió la qualitat

assistencial d'aquest.” Al llargdels mesos de març i abril s'hansucceït declaracions del doctorMiquel Vilardell i d’altresportaveus de la instituciócol·legial, a través del webcol·legial i dels mitjans decomunicació, sobre les mesuresanunciades pel Govern sobre elsistema sanitari.

Jaume Padrós, vicepresident del COMB en L'Entrevista de 3/24, del 7 d’abril de 2011, sobre “Els metgesdavant les retallades a la sanitat”.

Comunicat del COMB sobre lacrisi econòmica

La Junta de Govern del COMB vadonar a conèixer als mitjans decomunicació, el 30 de març, un

comunicat en el qual mostrava “la sevapreocupació que l’actual crisi econòmicacomporti conseqüències sobre elsistema sanitari públic amb el risc deposar en qüestió la qualitat assistenciald’aquest”.En el comunicat també s’assenyala “queés imprescindible un acord entre elspartits polítics per preservar un marcpressupostari general que permetimantenir el finançament suficient delsistema sanitari”.També s’indica que “les mesures de

control de la despesa han de preservaraquelles activitats assistencials que fa-cin referència a la relació metge-paci-ent”. (Vegeu text del comunicat enaquesta mateixa pàgina.)Així mateix, el 4 d’abril, Miquel Vilardell,en declaracions a EFE, va expressar laseva preocupació per l’ambient que s’hacreat al sistema sanitari i per la inquietuddels professionals per les conseqüènci-es que puguin tenir les retallades pres-supostàries que s’han anunciat. Vilar-dell va declarar que “quan es parla deretallades de plantilla es crea tensió ipor” i que és important “que les retalla-des es facin pactant amb els professio-nals i arribant a acords amb criterismèdics per no disminuir la qualitat as-sistencial”.

Comunicat de la Junta deGovern del COMB sobrela crisi econòmica

La Junta de Govern del Col·legi deMetges de Barcelona, a instàn-cies de l’Assemblea de Com-

promissaris celebrada el 29 de març,reitera:• La seva preocupació que l’actual crisieconòmica comporti conseqüènciessobre el sistema sanitari públic amb elrisc de posar en qüestió la qualitatassistencial d’aquest.• Que és imprescindible un acord en-tre els partits polítics per preservar unmarc pressupostari general que per-meti mantenir el finançament suficientdel sistema sanitari del nostre país. Elsmetges ja hem esmerçat esforços perracionalitzar la despesa i hem fet sacri-ficis previs que cal tenir en compte.• Que les mesures de control de ladespesa han de preservar aquellesactivitats assistencials que facin refe-rència a la relació metge-pacient. Elcontrol pressupostari ha de venir de ladisminució de la burocràcia adminis-trativa, de les estructures i dels serveisno assistencials; per tant, aquestesmesures no han d’afectar la qualitatassistencial aconseguida. Els metgesassumirem les nostres responsabili-tats, però demanem més autonomia icapacitat d’autogestió. És molt impor-tant que es compti amb els metges enla presa de decisions en el sistemasanitari i, sobretot, comptar amb elsmetges de l’Atenció Primària per acon-seguir un sistema sanitari més resolu-tiu i, per tant, més eficient.• El Col·legi de Metges de Barcelonaveu amb preocupació les dificultatsimmediates dels metges joves per ac-cedir a un lloc de treball públic. Recor-da que ha insistit repetidament quecalia i cal una coordinació efectiva deles diferents administracions, estatal iautonòmica, amb la participació delscol·legis professionals pel que fa a lademografia mèdica. Per tant, cal evitarcicles demogràfics de manca o sobreo-ferta de metges que tensen els nostressistemes formatius i ocasionen impor-tants frustracions als metges que de-diquen deu anys de la seva vida a laformació bàsica. 30 de març de 2011




Va afegir, així mateix, que “estem enuna època difícil per la crisi econòmicai que viurem moments d’inquietud, peròles coses aniran millor si abans de pren-dre mesures s’escolta els professionalsi treballadors del sector i els criteris nosón tan sols econòmics”.Jaume Padrós, vicepresident del COMB,va manifestar, en declaracions a LaVanguardia, que “no podem permetreque la pressió dels ajustos es traslladi ala relació metge-pacient”.El vicepresident primer del COMB vadeclarar a El Periódico que “la xarxaassistencial catalana està infrafinança-da, i des de fa bastants anys”. Per aPadrós, “la solució a aquest infrafinan-çament és coneguda: o s’augmentenels impostos, o la Generalitat busca mésdiners per a la sanitat, o es fixa alguntipus de copagament que recaigui enels ciutadans que perceben rendes al-tes”. El vicepresident del COMB va de-manar, finalment, “que expliquin quèpretenen fer amb el sistema, i que notraslladin al metge aquesta responsabi-litat. Ens horroritza que s’adoptin deci-sions que posin en perill una conquestasocial tan important com la xarxa sani-tària pública que hem tingut fins ara”.El portal informatiu de Televisió deCatalunya 3cat24.cat va informar, enpresentar una entrevista a Jaume Pa-drós, que “el Col·legi de Metges deBarcelona ha expressat preocupacióperquè la qualitat de la sanitat públicaperilla amb totes aquestes retallades.L’organisme exigeix que es tingui mésen compte els metges a l’hora de pren-dre decisions i que, en tot cas, s’estalviïprescindint de personal administratiu ino pas sanitari”.En una entrevista a Els matins de TV3,Padrós va assegurar, d’altra banda, que“davant les retallades pressupostàries,els professionals treballaran al màxim,però reclamem al Departament de Salutmés transparència en la comunicacióamb el sector i els ciutadans”.

Declaració del Consell

Dies després, el 6 d’abril, Miquel Vilar-dell va difondre en un videobloc el seusuport a la inquietud expressada, perles mesures que s’estan prenent a sani-tat, en una roda de premsa conjunta del

El Periódico,31 de març de 2011

Vilardell va transmetre alconseller de Salut ques’ha d’escoltar elsprofessionals

Consell de Col·legis de Metges deCatalunya (CCMC), el sindicat Metgesde Catalunya i el Fòrum Espanyol dePacients. Vilardell va declarar que Fer-nando Vizcarro, president del CCMC, vaparlar en nom dels quatre col·legis deCatalunya.El president del COMB va defensar lanecessitat de preservar el sistema sani-tari públic de salut. “Volem que la qua-litat no només sigui igual sinó que esvagi incrementant”, va dir al web col-legial.Vilardell va reclamar que “cal un pactepolític per buscar recursos per garantirl’estabilitat econòmica del sistema sa-nitari”, i també va remarcar que “el Col-legi estarà sempre al darrere dels met-ges, defensant la qualitat assistencial”.

Vilardell explica la visita delconseller de Salut al Col·legi

En l’emissió del 25 de març del videoblocdel president, aquest va explicar el quese li va exposar a Boi Ruiz, conseller deSalut, en la reunió amb el plenari de laJunta de Govern del COMB.Vilardell va manifestar al conseller queper al COMB és cabdal garantir que “laqualitat assistencial no disminuirà”.També se li va dir que “no es podendisminuir recursos que són necessarisper garantir una bona pràctica mèdica”i se li va demanar que “tots aquellsrecursos que estan utilitzats amb la ges-tió directa entre el malalt i els professi-onals no siguin retallats”. Per Vilardell,

“és important que es tinguin en compteels criteris mèdics, que han de prevalera l’hora de prendre mesures”.També se li va demanar a Boi Ruiz “unanegociació directa dels professionalsmèdics amb les patronals i amb l’Admi-nistració”, i, així mateix, se li va trans-metre que “és necessari escoltar elsprofessionals”.

Cimera mèdica

Vilardell va informar els col·legiats, alvideobloc del 9 de març, sobre la cimeramèdica celebrada el dia anterior ambBoi Ruiz i a la qual van assistir tambéAntoni Gallego, secretari general deMetges de Catalunya; Dolors Forés, pre-sidenta de la CAMFIC; Àlvar Net, presi-dent de l’Acadèmia de Ciències Mèdi-ques de Catalunya i Balears; FernandoVizcarro, president del COM deTarragona; Rosa Pérez, presidenta delCOM de Lleida, i Benjamí Pallarès, pre-sident del COM de Girona.El conseller de Sanitat i els assistents,segons informà Vilardell, van coincidiren què calia mantenir la qualitat assis-tencial, i de l’acte sanitari, i que “calgarantir-la amb els màxims esforçospossibles”.Entre d’altres coses, a la cimera mèdicaes va fer una defensa del professiona-lisme i es va acordar, així mateix, “eltreball en equip, multidisciplinari i in-terdisciplinari, però deixant clar que hiha uns lideratges clínics que cal respec-tar”.El president del COMB va explicar, final-ment, que el conseller es va comprome-tre a donar “una informació clara i trans-parent de forma contínua i que ens per-metria, des de la mesa de professionalsmèdics, el debat d’aquestes informaci-ons i el contacte constant”.




Declaracions de Miquel Vilardell al web col·legial

Podeu accedir al contingut íntegre del videobloc al web col·legial: www.comb.cat

Resum de lesdeclaracions de MiquelVilardell al seu

videobloc, editat el 6 d’abril alweb col·legial, dies després dela difusió als mitjans decomunicació del comunicat de laJunta de Govern del COMB sobrela crisi econòmica i de ladeclaració conjunta, en roda depremsa, del Consell de Col·legisde Metges de Catalunya, delsindicat Metges de Catalunya idel Fòrum de Pacients sobre lesmesures del Govern.

VILARDELL:• “Hi ha gran inquietud a tots els centreshospitalaris i també a l’atenció primària,inquietud que ve donada per les mesuresque s’estan prenent a molts centres.”• “Nosaltres creiem, una vegada més,que cal preservar el nostre sistema sa-nitari públic de salut. Ho hem de dir enveu alta, el volem mantenir i volem quela qualitat no només sigui igual sinó quees vagi incrementant.”• “Davant d’una crisi econòmica, el pri-mer que s’ha de fer, i és fonamental, ésque els partits polítics han d’anar a buscarrecursos per a aquest país, perquè el nos-tre sistema sanitari tingui els diners que licalen per continuar garantint la sostenibi-litat [...]. És fonamental aquest pacte polí-tic i que des de Madrid han d’ajudar fona-mentalment a garantir l’estabilitat econò-mica dintre del nostre sistema.”• “Qualsevol de les mesures que esprenguin ha d’obeir a criteris mèdics iels criteris mèdics s’han de decidir alsòrgans democràtics de les institucions(juntes clíniques, juntes de personal)perquè es fonamentin en termes de saluti no tan economicistes.”• “El Col·legi de Barcelona estarà sempredarrere dels metges, defensant la qualitat

Resum de lesdeclaracions deMiquel Vilardell al seu

videobloc, editat el 25 de marçde 2011, després del’assistència de Boi Ruiz,conseller de Salut, i RoserFernández, secretària generaldel Departament de Salut, alplenari de la Junta de Govern delCol·legi de Metges deBarcelona, a la seu col·legial.

VILARDELL:• “Estem en un moment en el qual lacrisi repercuteix molt directament en elnostre sistema sanitari i, evidentment,entre els professionals mèdics hi hamolta inquietud.”• “En primer lloc, hem demanat [al con-seller] la garantia que la qualitat assis-tencial no disminuiria i tindria tendèn-cia, fins i tot, a millorar. Per a nosaltres,això és cabdal.”• “La segona cosa que li hem demanat ésque no podem disminuir recursos quesón necessaris per garantir una bona pràc-tica mèdica; és a dir, tots aquells recursosque estan utilitzats amb la gestió directaentre el malalt i els professionals, aquestsque no siguin retallats. És important con-tinuar tenint els mateixos recursos pergarantir la mateixa qualitat.”• “És important que es tinguin encompte els criteris mèdics. Aquests

han de prevaler a l’hora de prendremesures.”• “Aquest Col·legi demana sempre una ne-gociació directa dels professionals mèdicsamb les patronals i l’Administració. Dema-nem aquesta taula negociadora directa perpoder parlar dels problemes que afecten lanostra professió, però que creiem que sónmolt importants pel bé d’aquesta pràcticamèdica.”• “Es fa necessari escoltar els professio-nals. Cal donar-los autonomia i ens de-manen capacitat d’autoorganització. Esfa necessari estudiar tots els models degestió i, després, aplicar el més eficient.Models de gestió possibles dintre d’unsistema públic de salut i modificar allòque es pot modificar per garantir que elmodel de gestió que s’apliqui sigui elmillor per al ciutadà, per al mateix profes-sional i, evidentment, que sigui el méseficient possible.”• “No es pot anar a retallar allò que ja fatemps pateix consequències, que són elsmateixos professionals que han patit unaretallada anterior important de salaris, ien un moment en què comença a haver-hi precarietat laboral. Avui els llocs detreball ja no són sobrers i, per tant, moltsprofessionals joves tindran dificultat enel futur per trobar un treball mínimamentestable i, per això, cal garantir el màximnombre de llocs de treball.”

assistencial en cada moment, defensantels seus col·legiats [...]. Com s’ha dit [alcomunicat del COMB], volem garantir laqualitat assistencial, volem que els crite-ris mèdics prevalguin per prendre qualse-vol mesura i que, primer, es comenci pelstemes de burocràcia i estructurals.”• “És molt important que el ciutadà es-tigui informat i que se li pugui assegurarque la seva assistència està garantidaen tot moment.”

6d’abril

25de març

9de març

Resum de lesdeclaracions deMiquel Vilardell al seu

videobloc, editat el 9 de març alweb col·legial, per informar,entre d’altres qüestions, de lacimera mèdica amb el consellerde Salut del dia 8 de març, queva ser demanada pel sindicatMetges de Catalunya. Vanassistir-hi tots els presidentsdels col·legis de metges deCatalunya; el secretari general




de Metges de Catalunya, AntoniGallego; la presidenta de laCAMFiC, Dolors Forés, i elpresident de l’Acadèmia deCiències Mèdiques de Catalunyai Balears, Àlvar Net.

VILARDELL:• “En aquesta reunió, el conseller ensva informar de la situació actual, de lesmesures que volia posar en marxa i ensva dir que, d’aquest 10% de retalladadintre de l’àmbit de la salut, només hiha un 5% que afecti directamentl’activitat assistencial”• “En primer lloc, tots coincidíem, i elconseller el primer, que cal mantenir laqualitat de l’activitat assistencial i del’acte sanitari [...] i amb això tots vàremcoincidir a fer els màxims esforçospossibles.”• “En segon lloc, es va acordar la crea-ció d’una mesa de professionals mè-dics, una mesa en què es parlés delstemes professionals, que els acords dela professió es prenguessin allà i queels criteris mèdics prevalguessin en lapresa de decisions que té a veure ambl’acte sanitari. Serà el conseller qui po-sarà en marxa el mecanisme de funcio-nament. Nosaltres vàrem estar-hid’acord.”• “Després es va parlar també que hemde redefinir el valor dels professionals,del professionalisme, i que elsprofessionals són puntals importantsen la sostenibilitat del sistema sanitari[...]. Es va acordar també el treball enequip multidisciplinari i interdisciplinari,però deixant clar que hi ha un lideratgeclínic.”• “[Es va acordar] que se’ns donariainformació clara i transparent de formacontínua que ens permetria, des de lamesa de professionals mèdics, el debatd’aquestes informacions i que estaríemen contacte constant [...]. És un primerpas. Evidentement aquests primerspassos són importants. Veurem comanem fent camí.”

Vilardell: “Totscoincidíem que calmantenir la qualitat del’activitat assistencial”

Revistade premsa

Els metges es rebel·lencontra Boi Ruiz

“Posin el comptador a zero,això és el que demano. Parar,reflexionar, discutir i un granpacte de partits, amb moltamés generositat de la que s’hamostrat fins ara”.Aquesta és la petició delpresident del Col·legi deMetges de Barcelona, MiquelVilardell, president també delconsell assessor del presidentde la Generalitat, Artur Mas,en matèria sanitària: “Esperoque el president Mas acceptila meva veu crítica” [...]

La Vanguardia,12 d’abril de 2011

L’assessor sanitari de Masexigeix a l’Executiu quepari les retallades

La contundent petició públicadifosa ahir per Miquel Vilardell,assessor del president ArturMas en temes sanitaris, perquèla Conselleria de Salut deixi ensuspens les retallades enl’assistència mèdica que haexigit als hospitals, no vaobtenir resposta del depar-tament que dirigeix el consellerBoi Ruiz. Vilardell va exigir quela Generalitat reiniciï la recercade mesures per moderar ladespesa sanitària, i va proposarque ho faci centrant-se en lesestructures que gestionen elsistema, blindant l’assistènciamèdica que reben elsciutadans. [...]

El Periódico,12 d’abril de 2011

El president del Col·legi deEl president del Col·legi deEl president del Col·legi deEl president del Col·legi deEl president del Col·legi deMetges exigeix a Mas queMetges exigeix a Mas queMetges exigeix a Mas queMetges exigeix a Mas queMetges exigeix a Mas queparalitzi les retalladesparalitzi les retalladesparalitzi les retalladesparalitzi les retalladesparalitzi les retallades

Les retallades sanitàries delGovern d’Artur Mas –1.000milions d’euros, el 10% de ladespesa de 2010– ja trepitgenterreny perillós i si alguna veuautoritzada havia de dir-ho,aquesta va parlar ahir. MiquelVilardell –home fort de la sani-tat catalana, president delCol·legi de Metges de Barce-lona i principal assessor enmatèria sanitària de Mas– vaabandonar la seva conegudaprudència i va marcar les líni-es vermelles que, segons laseva opinió, el Departamentde Salut ha travessat. “Vullmanifestar el meu desacordper la forma com s’estan por-

1. La Vanguardia,12 d’abril de 2011.

2. El Periódico,12 d’abril de 2011.

3. El País,12 d’abril de 2011.

4. Ara,12 d’abril de 2011.

1

2

3

4




Revistade premsa

tant a terme les mesures (d’es-talvi) i crec que s’han de pararper obrir un temps de refle-xió”, va sentenciar. [...]

El País,12 d’abril de 2011

El principal assessor deSalut exigeix aturar lesretallades

Sense pèls a la llengua i demanera clara, Miquel Vilardellva mostrar ahir el seudesacord amb les retalladesanunciades pel conseller deSalut, Boi Ruiz. Vilardell vaoptar per transmetre el seumissatge a través d’un vídeo,penjat a la web del Col·legi deMetges de Barcelona, en quèassegura literalment que lesreformes “s’han de parar” ique cal un pacte per trobarmesures que no afectin laqualitat assistencial. [...]

Ara,12 d’abril de 2011

L’assessor en salut delgovern reclama a Mas queaturi la retallada sanitària

Missatge clar i contundent elque ahir va llançar el presidentdel Col·legi de Metges deBarcelona (COMB), MiquelVilardell, contra les mesuresque ja s’han començat aaplicar als hospitals i centresd’atenció primària per retallarla despesa sanitària.El seu càrrec de president delconsell assessor del governper a la sostenibilitat delsistema sanitari no va serobstacle perquè Vilardell esmostrés molt crític amb laretallada en salut. [...]

Avui,12 d’abril de 2011

L’assessor de Mas ensanitat censura Ruiz

Si Artur Mas havia passat finsara de puntetes pel tema de laretallada sanitària, ara s’hihaurà de posar a fons.Almenys si té intenció d’es-coltar el principal dels seusassessors en la matèria, Mi-quel Vilardell, que ahir li vadeixar un missatge en un ví-deo penjat a internet. “S’hande parar les mesures”, va diral president de la Generalitat,en una demanda que feia unacrida a començar de zero i fer-ho des d’una reflexió profun-da que eviti el clima de “con-frontació, conflicte i malestar”que s’ha instal·lat al serveipúblic de la salut. [...]

Público,12 d’abril de 2011

Clamor contra lesretallades sanitàries

Quiròfans a mig gas, placeshospitalàries eliminades,plantes clíniques tancades,llistes d’espera incrementa-des, operacions que ja no co-breix la medicina pública...Les retallades en matèriasanitària de les darreressetmanes es tornaren ahircontra el Govern com unbumerang. Miquel Vilardell vademanar a l’Executiu quetrepitgi el fre, “deixi de ferretallades i reflexioni”.El doctor Vilardell no és tansols el president del Col·legi deMetges de Barcelona, tambéés l’assessor al qual el presi-dent de la Generalitat, ArturMas, va fitxar a so de bombo iplaterets perquè l’ajudés a po-sar ordre en el sistema sanitaripúblic. “No a totes aquestesmesures”, va reclamar ahir con-tundent Vilardell en un video-bloc, que va penjar al web delCol·legi de Metges. [...]

El Mundo,12 d’abril de 2011

L’assessor de Mas en salutexigeix que es paralitzinles mesures de retallada

“És necessari repensar el ti-pus de mesures que s’estanprenent, que afecten i podrienafectar molt més la qualitatassistencial”. Amb contun-dència, el president del con-sell assessor en sanitat delGovern i president del Col·legi

de Metges de Barcelona(COMB), Miquel Vilardell, vaexigir ahir a Artur Mas queparalitzi els plans de retalladapressupostària. Però com aresposta tan sols va obtenirl’obstinació del Govern. [...]

La Razón,12 d’abril de 2011

1. Avui, 12 d’abril de 2011.2. Público, 12 d’abril de 2011.3. El Mundo, 12 d’abril de 2011.4. La Razón, 12 d’abril de 2011.

1

2

4

3




Violènciacontra el metge

en el lloc de treball

El Consell de Col·legis deMetges de Catalunya i laFiscalia signen un conveni

Els Consell de Col·legis deMetges de Catalunya i la

Fiscalia Superior deCatalunya van signar unconveni de col·laboració

per agilitzar i centralitzarles denúncies que

presentin els metges quehagin patit una agressió

durant l’exercici de la sevaprofessió. A aquest efecte,

la Fiscalia nomenarà unfiscal especialitzat en elscasos de violència contra

els metges.

per facilitar l’assistència jurídica dels metges agredits

D’esquerra a dreta: Miquel Vilardell, president del COMB; Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya, iJosep Arimany, director de la Unitat Integral de Violència Contra el Metge i del Servei de Responsabilitat

Professional del COMB, en l’acte de signatura del Conveni.

A l’acte de signatura del convenientre la Fiscalia i els Col·legis deMetges de Catalunya, hi van par-

ticipar Teresa Compte, fiscal superiorde Catalunya; Miquel Vilardell, presi-dent del Col·legi de Metges de Barcelona(COMB); Fernando Vizcarro, presidentdel Consell de Col·legis de Metges deCatalunya i del Col·legi de Metges deTarragona; Benjamí Pallarès, presidentdel Col·legi de Metges de Girona, iRamon Mur, vicepresident del Col·legide Metges de Lleida.En la presentació del conveni TeresaCompte, fiscal superior de Catalunya,va dir que aquest “té com a objectiuagilitzar els contactes i la informaciórecíproca per tal d’emparar els metges iel personal sanitari en l’exercici de lesseves funcions”. Va afegir que també“es vol donar a conèixer la coordinacióentre la fiscalia i els col·legis de metgesde manera que el metge agredit siguiconscient que pot denunciar, i estiguiguiat i acompanyat durant tot el procésjudicial”. Compte va indicar que “moltsmetges refusen denunciar les sevesagressions per por a represàlies”.Miquel Vilardell, president del COMB,va assenyalar que “tan sols la meitatdels metges que han anat al Col·legi per

una agressió finalment han presentatdenúncia”. Així mateix, Vilardell varemarcar “la necessitat de coordinació icomunicació entre els facultatius i elscentres de salut per evitar circumstànci-es que puguin generar conflictes”. Se-gons el president del COMB, “aquestsconflictes es deuen generalment a l’es-pera i la tardança dels pacients, les fal-ses expectatives, les notícies negativesi les informacions errònies”. També vaafegir Vilardell que “hi ha casos d’as-setjament sexual i atacs producte del’agressivitat pròpia del tipus de malal-tia del pacient”.Tot i no haver-hi un recompte completde dades, Vilardell va estimar que elCol·legi té coneixement d’uns 40 casosd’agressions anuals, majoritàriamentverbals.El conveni signat facilitarà, segonsTeresa Compte, “tenir un registre delscasos, i poder disposar de dadesd’agressions d’aquí a un any”.La fiscal general de Catalunya va dir que“el metge que ha patit una agressió sapque en el Col·legi té un referent al qualdirigir-se, que l’assessorarà respecte alseu cas i que canalitzarà la denuncia anivell judicial; per tant el metge no had’entrar per lliure en el món judicial,

que és una mica complicat”. Va anunci-ar també que “la Fiscalia nomenarà unfiscal especialitzat en els casosd’agressió de pacients a metges”.Josep Arimany, director de la UnitatIntegral de Violència Contra el Metge(UIVCM) i del Servei de ResponsabilitatProfessional del COMB, en declaracionsa combtv.cat, va dir que “fonamental-ment el Conveni signat amb la Fiscaliaté dues parts: primer que el Consell deCol·legis de Metges de Catalunya, através de la UIVCM, notificarà a la Fiscaliaels casos d’agressions contra metgesque estan judicialitzats”. En segon lloc,segons Arimany, “en casos greus podràtenir un fiscal interlocutor que gestio-narà, si la Fiscalia ho considera conve-nient, tots aquells casos que conside-rem que representen un risc per a laseguretat del metge i un risc pels fetsque s’han produït”.Arimany va anunciar, així mateix, que“s’ha creat un Observatori de la Segure-tat dels Metges, presidit per Lurdes Alon-so, vicesecretària del COMB, que faràtasques d’interlocució i col·laboracióamb els centres sanitaris, i que estàpreparant una jornada informativa perabordar aquests problemes amb totsels col·legiats”.



El Col·legi de Metges crea el prod’estimular els professionals sa

El metgeemprenedor

El Col·legi de Metges crea el prod’estimular els professionals sa

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) i el Grup

Financer Riva y García vanpresentar Healthequity, unnou projecte de capital risc

que tindrà com a objectiudonar suport a la

transferència tecnològica ipromocionar noves

empreses sanitàriesinnovadores.

Els promotors de lainiciativa plantegen que el

volum d’aquest projectearribi als 20 milions

d’euros. L’Institut Català deFinances (ICF) hi aporta 4

milions d’euros, i elslaboratoris Abbott, Ferrer iEsteve han compromès la

seva participació enaquesta iniciativa.

1. En primer terme, d’esquerra a dreta: Borja García-Nieto, president del Grup Financer Riva y García; MiquelVilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB); Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i

Coneixement; Boi Ruiz, conseller de Salut; Jaume Aubia, president executiu del Grup MED, i Lluís G. Pareras,director de l’Àrea de Projectes Empresarials – MediTecnologia del COMB. En segon terme, d’esquerra a dreta:

Albert Ferrer, gestor d’inversions de Riva y García; Esteban Plata, president d’Abbott España; Josep RamonSanromà, conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF); Joan Carles Rovira, director general d’ICF

Hòlding; Albert Lluch, conseller-director general del Grup MED, i Jordi Ramentol, director general de Ferrer Grupo.2. A la pàgina següent, d’esquerra a dreta: Borja García-Nieto, Miquel Vilardell, Andreu Mas-Colell, Boi Ruiz,

Jaume Aubia i Lluís G. Pareras.

La sala d’actes del COMB, plenade destacats representants delsector econòmic i sanitari de

Catalunya, va acollir la presentaciódel projecte del COMB de creaciód’una societat de capital risc amb lafinalitat d’impulsar les idees del sec-tor i contribuir que arribin al mercat,fent possible el seu creixement, ambel consegüent efecte de creació denous llocs de treball especialitzats.El conseller d’Economia i coneixe-ment, Andreu Mas-Colell, i el conse-ller de Salut, Boi Ruiz, en les sevesintervencions van elogiar el sistemasanitari de Catalunya, van aplaudir lainiciativa i van destacar el caràcteremprenedor dels metges catalans.Miquel Vilardell, president del COMB,va qualificar el sistema sanitari cata-là de “joia” i va demanar mantenir-neintacta la qualitat. Jaume Aubia, pre-sident executiu del Grup Med, va dirque amb aquest projecte “es vol ser-vir a tres funcions simultànies: pri-mer, cohesionar el col·lectiu mèdic;segon, generar excedents econòmics

per ajudar els metges, i tercer, assu-mir per a la professió i per a la institu-ció un rol estratègic”. Lluís G. Pare-ras, director de l’Àrea d’Incubació deProjectes Empresarials-MediTecnolo-gia del COMB, va ressaltar que“Catalunya gaudeix d’una posició pri-vilegiada avui en dia com a capital dela innovació sanitària i de la biotec-nologia i, per tant, és tasca de totsconvertir-la en un referent europeu”.Per la seva banda, Borja García-Nie-to, president del Grup Financer Riva yGarcía, va explicar que “l’experiènciaadquirida durant aquests darrersanys, conjuntament amb el coneixe-ment del sector del capital risc, hapermès a Riva y García consolidar-seen una posició de referència dins elsector”.La nova entitat de capital risc Health-equity té l’objectiu d’invertir en com-panyies early stage del sector sanita-ri, fonamentalment en medical devi-ces, serveis i algunes companyiesbiotech amb temps curt d’arribada almercat. Les inversions seran d’entre

1

(Continua a la pàg. 14)



Andreu Mas-Colell,conseller d’Economia i Coneixement

Boi Ruiz,conseller de Salut

Miquel Vilardell,president del COMB

Borja García-Nieto, president delGrup Financer Riva y García

Jaume Aubia,president executiu del Grup Med

Lluís G. Pareras, director de l’Àread’Incubació de ProjectesEmpresarials - Meditecnologia

En la seva intervenció, el consellerd’Economia i Coneixement va cele-

brar el projecte ja que “ajudarà a dina-mitzar la industria de la salut, que esveurà reforçada”. Segons Mas-Colell,“la indústria de la salut té tot el potenci-al de ser una indústria d’exportació”.Mas-Colell va preveure “dos anys difí-cils i complicats” i es va mostrar con-vençut que “Catalunya podrà afrontar isortirà endavant, si la situació econò-mica millora i s’aconsegueix un pactefiscal, per al qual s’estan donant elsprimers passos”. Posant com a exempleel projecte Healthequity, Mas-Colell vadir que “un sector privat fort ajudarà elpúblic a sortir endavant”.

García-Nieto va dir que “avui és laposada de llarg d’aquest projecte

que neix amb sentit”. Va afegir que“quan comencem un projecte, l’impor-tant és que hi hagi una realitat al darrerei 300 projectes és una necessitat que noestà coberta, i que ha estat coberta ambl’esforç del Col·legi”. Per al presidentdel Grup Financer Riva y Garcia, “en unmoment de crisi que no hi ha diners, noés senzill, però com que té tant de sentitcrec que ho estem aconseguint i faremun primer tancament amb un grup d’in-versors que se sumen a aquest projec-te”.Segons García-Nieto, “hem de pensaren gran” i que “serem capaços de crearprojectes empresarials que algun diapuguin ser líders mundials”.

El conseller de Salut va dir que “hemde felicitar-nos que el Col·legi de

Metges, conjuntament amb l’ajuda delsinversors i de l’Administració públicamitjançant l’Institut Català de Finances,ajudin que aquests emprenedors pu-guin realitzar els seus projectes, anarmés enllà de la publicació i puguintransferir al mercat patents i transferirdinàmica econòmica”.Boi Ruiz va demanar que “tots ens ajudina anar junts, a demanar allò que necessi-tem” i va afegir “que aquest sistema nopot entrar en fallida, que és un sistemasanitari que estimem tots i que l’hem fetentre tots, no el podem posar en perill i,per tant, l’hem de salvar entre tots”.

Jaume Aubia va destacar que “posaren marxa aquesta societat de capital

risc és un pas més en l’estratègiaeconòmica global de la institució”.Segons Aubia, “es volen aconseguir, atraves d’una gestió rigorosa d’aquestaactivitat econòmica, uns excedents quehan de permetre que el Col·legi financiactivitats i serveis que, d’altra manera,no serien finançables”.L’altre element que va assenyalar Aubiaés que “iniciatives com la que espresenta avui ens permeten disposard’estructures i institucions econò-miques pròpies, assegurances, agènciade valors i ara societat de capital risc,que permetin al Col·legi tenir un rolestratègic i de lideratge en els problemesbàsics de la professió i de la salut”.

El president del COMB va ressaltarque la iniciativa el Metge Emprene-

dor del COMB “és una iniciativa d’èxit,ja que cada dia entra una nova idea perveure si té algun valor”.Vilardell va remarcar que “en aquestmoment els motius ideològics davant lacrisi s’han de deixar aparcats i hem dedir que entre tots volem continuar te-nint el sistema sanitari públic de salutde qualitat que tenim”. Per això, el pre-sident del COMB va demanar “a tots elpartits polítics que fem un gran esforç,que siguem capaços d’anar junts a bus-car recursos allà on n’hi hagi i que fementendre al ciutadà la necessitat de laseva participació”.

Segons Pareras “el sector Healthcareés el número u avui en dia en el món,

en volum d’inversions i en rendibilitatde les inversions. Si sumem aquestesdues circumstàncies amb el fet que somcapaços de rebre més de 300 projectescada any, això ens diu que aquest pro-jecte neix amb una vocació d’ajudar icontribuir a la innovació en el sector”.Pareras va dir “ara posem en marxaaquesta iniciativa per intentar donarsuport als metges i els innovadors delsector sanitari en general, per acom-panyar les idees des que neixen fins quearriben al mercat”.Va ressaltar Pareras que “ apropar lesidees al mercat i capturar valor hauriade ser una obligació per a tots nosaltresamb el potencial que tenim”.

ojecte Healthequity amb l’objectiuanitaris perquè puguin generar innovació



L’atenciómèdica a la

persona menor

mig milió i 2,5 milions d’euros, perarribar a assolir una cartera de 10companyies.Aquesta iniciativa és un exemple decol·laboració financera entre el sec-tor públic, a través dels Departamentsd’Economia i Finances i de Salut, i elprivat, i pretén estimular els professi-onals sanitaris perquè puguin gene-rar innovació amb resultats orientatsa l’àmbit assistencial.La futura societat de capital risc estàimpulsada i promoguda pel COMB, elGrup MED i el Grup Financer Riva yGarcía i compta amb la participaciófinancera de l’Institut Català de Finan-ces, a través de la seva filial IFEM. Tam-bé té el suport de tots els agents del’ecosistema de la innovació sanitària,incloent-hi, entre d’altres, Biocat,Acc10, 22@, les direccions d’innovaciódels principals hospitals i parcs de re-cerca del nostre entorn, trampolins tec-nològics, xarxes d’inversors i escolesde negoci, com IESE, ESADE i EADA.

El programa de suport a lainnovació sanitària

El Col·legi Oficial de Metges deBarcelona va posar en marxa fa cincanys una iniciativa de suport a la in-novació, el programa “El metge em-prenedor”, que ha aconseguit apro-par el món del capital risc al món deles idees sanitàries. A través de diver-sos acords de col·laboració amb hos-pitals, escoles de negocis, trampolinstecnològics, fundacions de recerca,companyies de capital risc i l’Admi-nistració, la institució col·legial delsmetges de Barcelona ha aportat elseu esforç i ha actuat com un catalit-zador del procés d’innovació.

(Ve de la pàg. 12)

L’Àrea d’Incubació de Projectes Em-presarials del COMB ha atès i analit-zat durant el 2010 més de 300 ideesi plans de negoci, fet que li ha per-mès organitzar tres fòrums d’inver-sió, on s’han presentat ja centenarsde start-ups. Els acords del COMBamb el capital risc per donar sortidaa tot aquest dealflow de projectess’han quedat petits, i d’aquí sorgeixla iniciativa de constituir una entitatde capital risc amb Riva y García,inicialment amb el suport dels fonsJeremie de l’ICF.Els objectius del projecte col·legial,des de bon començament, han estat(1) donar suport als metges ambesperit emprenedor, (2) promocionarla innovació al sector sanitari, (3)apropar els interessos dels metges almón de l’empresa i el capital, (4) ferde nexe d’unió entre el món de lesidees i el món del capital per generaruna dinàmica de progrés al sector, i(5) crear empreses en l’economia delconeixement.El paper del Col·legi de Metges deBarcelona és triple. En primer lloc,pretén atraure al Col·legi aquelles ide-es innovadores que sorgeixen entreels professionals del nostre entorn iajudar a conceptualitzar-les correcta-ment. En segon lloc, la institució col-legial afegeix valor a aquestes ideesen la mesura que pugui, ajudant aatraure socis estratègics, aportant cli-ents i proveïdors, proporcionant net-working, captant talent per a la com-panyia i, en definitiva, contribuint afer créixer la idea. Finalment, en ter-cer lloc, el COMB intenta aproparaquelles idees que ho necessitin al’entorn del capital i el de la gestióempresarial, amb qui la corporació

també té diferents acords de col·la-boració.Barcelona s’està posicionant com unade les capitals europees de la innova-ció sanitària. Per a Lluís G. Pareras,director del projecte “El metge em-prenedor” del COMB, la innovació ési serà, cada cop més, un dels ele-ments diferencials entre sistemes sa-nitaris i, per això, “els metges som enuna posició privilegiada per innovar iemprendre”. “La responsabilitat delsmetges no acaba amb l’exercici de lamedicina davant dels pacients. Lamedicina pot i ha de promoure tambéuna activitat no assistencial, innova-dora i emprenedora, l’objectiu de laqual ha de ser impulsar millores, per-metre el progrés econòmic i profes-sional”.

1. i 2. Sala d’actes del COMB durant lapresentació del projecte Healthequity.

3. Miquel Vilardell, Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz,moments abans de l’inici de la presentació del

projecte.4. Boi Ruiz, Miquel Vilardell, Jaume Padrós,

vicepresident del COMB, i Jaume Aubia.

1 2

3

4



Onze empreses presentenels seus projectes davantd’inversors de capital risc

En el marc de la quartaedició del Fòrum d’Inversió

Healthcare celebrat a la seudel Col·legi de Metges de

Barcelona (COMB), 11empreses del sector salut

van presentar els seusprojectes davant

d’inversors de capital risc.L’acte ha estat organitzat

pel COMB, BarcelonaActiva, Biocat i ESADE

Bussines Angels.

4t Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona

L’acte inaugural de la quartaedició del Fòrum va comptar ambla presència de Jordi William

Carnes, primer tinent d’alcalde del’Ajuntament de Barcelona, i de MiquelVilardell, president del COMB.L’objectiu d’aquesta trobada ésfacilitar l’accés al finançament privata les empreses de la ciutat del sectorde la salut que necessitin una injeccióde capital d’entre 200.000 euros i 2milions d’euros.William Carnes va recomanar als em-prenedors que surtin al mercat inter-nacional si volen desenvolupar elsseus projectes. Segons Carnes, “elnostre competidor directe és Munic,que és actualment la nova capital dela sanitat europea”.Més de 100 inversors del sector esvan reunir al COMB per conèixer elsprojectes de les empreses seleccio-nades, enguany les 11 empreses se-leccionades són: Grupo Intercom,Vecmedical, Worldwide Integral Re-habilitation System, Eyytoo Biosci-ence, Dynakin, Green Molecular, Sa-getis Biotech, Active life, CRC Centred’Imatge, Apeiron Medical i ABThera-peutics.Les empreses van disposar de 10 mi-nuts per fer una presentació dels seusprojectes davant dels inversors.Aquest any van assistir representantsde fons de capital risc, inversors pri-vats, metges emprenedors, investi-gadors dels Parcs de Recerca, gestors

sanitaris i directius d’empreses Far-ma. En finalitzar les rondes de presen-tacions i per tal de facilitar el contactei les oportunitats de negoci entre lesempreses participants i els inversors,es va realitzar una trobada de networ-king.D’entre les 32 sol·licituds rebudes, elComitè d’Avaluació, format per repre-sentants de les institucions promoto-res, van seleccionar els projectes ambun major potencial de creixement ique es trobaven en procés de desen-volupar activitats de R+D+i.Es poden seguir les intervencions delFòrum a: www.combtv.cat.

1. Jordi William Carnes, primer tinent d’alcaldede l’Ajuntament de Barcelona, i Miquel Vilardell,president del COMB, en la inauguració del Fòrum

d’Inversió.2. D’esquerra a dreta: Lluís G. Pareras, gerent de

l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials-MediTecnologia; Xavier Sánchez, director ESADE

Alumni; Jaume Baró, Barcelona Activa, i MartaPríncep, directora d’Innovació de Biocat,

durant la celebració del Quart Fòrum d’InversióHealthcare.

3. Sala d’actes del COMB durant la celebració delFòrum.

El metgeemprenedor

1 2

3



El COMB crea una xarxa demetges voluntaris

El Col·legi de Metges deBarcelona posa en marxa el

programa Metges xMetges, creat per donar

resposta als metges quenecessitin ajuda, orientació

o assessorament per ferfront a situacions personals

o familiars relacionadesamb la salut.

Aquesta iniciativa delCOMB compta amb una

xarxa de voluntariatsolidari composta per

metges de diferentsespecialitats i repartida

geogràficament, gràcies ala implicació de les Juntes

Comarcals del Col·legi.

per donar resposta als metges que necessitin ajuda

Josep Maria Benet, membre de la Junta deGovern i impulsor de Metges x Metges, a

combTV.

El programa Metges x Metges,creat per la Junta de Govern delCOMB, neix amb la voluntat de

promoure la solidaritat entre els pro-fessionals de la medicina per vetllarpel benestar de tota la professió iafavorir-ne la cohesió.Metges x Metges està format per unequip de metges voluntaris que hanadquirit el compromís, de forma to-talment desinteressada, de dedicarpart del seu temps a atendre com-panys que ho requereixin, tant orien-tant-los com assistint-los. Tot aixòamb l’objectiu de donar resposta alsseus col·legues que demanin asses-sorament, necessitin suport o sol·li-citin ajuda per millorar situacionspersonals o familiars relacionadesamb la salut.Josep M. Benet, membre de la Juntade Govern del COMB i impulsor delprograma, ha declarat en una entre-vista al bloc col·legial blogcomb.catque “al Col·legi fa anys que s’atenennecessitats de diferents col·legues,però d’una manera més informal, i elque s’ha fet és estructurar-ho, donar-hi cos i una mica d’organització”. Se-gons Benet, “aquest programa estàadreçat a metges col·legiats i famili-ars, els quals podran dirigir-se a AlbertMarcos, que és un metge de família,que serà qui atendrà els metges quetinguin alguna dificultat, sempre ga-rantint la confidencialitat, derivant elcas en funció de la necessitat del com-pany al Programa d’Atenció al Metge

Malalt (PAIMM), al Programa de Pro-tecció Social (PPS), o a la xarxa demetges voluntaris, buscant aquellperfil que millor pugui donar respostaa la seva demanda”.Benet va afegir que “les especialitatshi tenen totes cabuda i com més n’hihagi millor”; també va insistir que “alvoluntari li demanem que estigui dis-posat a escoltar i ajudar, la seva tascava des d’escoltar i fer una acollida enun problema d’un company a donar-liconsell i orientar-lo”.Els tipus de suport que el programaMetges x Metges pot donar van desde detectar que en una residència hiha un metge ingressat que se’l veumolt sol i del qual no s’ocupa ningú,se li possibilitaria acompanyament isuport personal i social. A un metgeque es pugui començar a trobar ensituació d’abandonament, se li dona-rà orientació en salut mental, acom-panyament i suport personal i social.En altres casos també es pot donarorientació en salut mental, assistèn-cia activa en atenció hospitalària, cer-ca d’un centre sanitari alternatiu pergarantir la confidencialitat, o orienta-ció sociosanitària.Per sol·licitar informació o fer consul-tes a Metges x Metges es pot trucaral 935 678 886, de dilluns a diven-dres, de 9 a 14 hores o escriure a:[email protected] metges que vulguin fer de volun-taris es poden adreçar al mateix telè-fon i correu electrònic.



Actualitatprofessional

La Junta del COMB iexperts en atencióprimària es reuneixenper analitzar el noucontext econòmic

Miquel Vilardell, president del COMB, ambJaume Sellarès, tresorer del COMB; Mireia

Sans, vocal del COMB; Lourdes Alonso,vicesecretària del COMB i Josep Maria Benet,vocal del COMB, amb Jaume Benavent, Josep

Casajuana, Jaume Duran, Albert Ledesma,Esther Limon, Roser Marquet, Lluís Colomés,

Pedro Tomás i Dolors Fores, experts en atencióprimària, en la reunió amb la Junta de Govern

del COMB

La Junta de Govern del COMBes va reunir amb experts enatenció primària per identi-

ficar i reflexionar sobre els aspec-tes que afecten l’activitat assis-tencial dels professionals del’atenció primària i l’organitzaciódel sistema sanitari.Els experts en atenció primàriaque van participar en la trobadavan ser: Jaume Benavent, JosepCasajuana, Jaume Duran, AlbertLedesma, Esther Limon, RoserMarquet, Lluís Colomés, PedroTomás i Dolors Forés. Per part dela Junta del COMB, van assistirJaume Sellarès, Mireia Sans, Lour-des Alonso i Josep Maria Benet,així com el president del COMB,Miquel Vilardell.La Junta del COMB espera queles reflexions realitzades amb elgrup d’atenció primària puguinser utilitzades per elaborar unesrecomanacions per als metgesen el nou context econòmic. Tam-bé la intenció de la reunió és quesigui la llavor per organitzar, enel futur, una taula rodona perconèixer de primera mà l’opiniódels metges i buscar formesd’avançar.

Miquel Bruguera i Simon Schwartz reben la Creu deSant Jordi de la Generalitat de Catalunya

Simon Schwartz i Miquel Bruguera al Pati delsTarongers amb la Creu de Sant Jordi 2011.

El Govern de la Generalitat deCatalunya, a proposta del conse-

ller de Cultura, ha atorgat aquest anyla Creu de Sant Jordi a Miquel Brugue-ra i Cortada,,,,, metge, especialista enHepatologia, per la seva competènciaprofessional, que ha excel·lit en l’àm-bit acadèmic i també en l’assistencial,clínic i corporatiu. Autor de diversosllibres i nombrosos treballs, és reco-negut com un dels experts mundialsen hepatitis víriques. Ha estat presi-dent del Col·legi de Metges deBarcelona i del Consell de Col·legis deMetges de Catalunya.També va rebre aquest guardó SimonSchwartz i Riera, metge, especialistaen bioquímica clínica, per la seva tascapionera a Catalunya en molts aspectesde la recerca en biomedicina. Ha estat,entre altres dedicacions sanitàries iacadèmiques, director mèdic del’Hospital General Universitari Vall

d’Hebron, sempre amb el repte detrobar nous camins per a l’avenç de laciència, la salut de les persones i elbenestar social.

Primera reunió del Consell Assessor per a laSostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari

Reunió constitutiva del Consell Assessor per a laSostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari,

25 de febrer de 2011.

El president de laGeneralitat, Ar-

tur Mas, va presidirel passat febrer lareunió constitutivadel Consell Asses-sor per a la Sosteni-bilitat i el Progrésdel Sistema Sanita-ri. Aquest òrgan,creat pel Govern, elpresideix Miquel Vi-lardell, presidentdel COMB, i aplegadiferents professionals vinculats alsistema sanitari català.En la reunió també van prendre partBoi Ruiz, conseller de Salut, i JordiBaiget, director general de Coordina-ció Interdepartamental del Departa-ment de Presidència.Els membres del Consell nomenatspel president de la Generalitat són, amés de Miquel Vilardell, els següents:

Amèlia Guilera Roche, Antoni Bayés deLuna, Joan Duran Pou, Francesc GodiaCasablancas, Guillem López Casasno-vas, Manuel Peiró Posadas, Josep PratDomènech, Feliu Sucarrats Margarit,Josep Santacreu Bonjoch, Xavier Mun-det Tuduri i Josep M. Via Redons.



El COMB rep el premi TOP 10 de Redacción Médica al col·legi de metges mésrellevant

La Vanguardia presenta l’edició en català a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona

José María Pino, editor de Sanitaria 2000, iMiquel Vilardell, president del COMB, en la

recollida del guardó.

D’esquerra a dreta: Jaume Padrós, vicepresidentdel COMB; Xavier Pomés, exconseller de Salut;

Sergi Pàmies, escriptor; Marina Geli, exconsellerade Salut; Miquel Vilardell, president del COMB,

Boi Ruiz, conseller de Salut; José Antich, directorde La Vanguardia; Ramon Espasa, exconseller de

Salut; Mariona Creus, presidenta del Col·legiOficial d’Infermeria de Barcelona, entre d’altres,en l’acte de presentació de l’edició en català de

La Vanguardia.


La primera de les tres presenta-cions que va fer La Vanguardia de

l’edició en català a Barcelona va tenirlloc a la seu del COMB, on es vanaplegar una representació dels pro-fessionals sanitaris que van poder veu-re i analitzar els primers exemplars.Van participar a l’acte Miquel Vilar-dell, president del COMB; Jaume Pa-drós, vicepresident del COMB, i Anna

Veiga, biòloga que va parlar com arepresentant dels professionals de lacomunitat investigadora i científica.Entre els metges, hi van assistir BoiRuiz, conseller de Salut, i tots els seusantecessors: Marina Geli, XavierPomés, Eduard Rius i Ramon Espasa.Per part de La Vanguardia van partici-par José Antich, director; Jordi Barbe-ta, redactor en cap de Política; Josep

Corbella, periodista de sanitat i l’es-criptor Sergi Pàmies.

Els lectors del diari digital Redac-ción Médica han considerat el

Col·legi Oficial de Metges de Bar-celona (COMB) el col·legi de metgesmés destacat, amb un 19,44% delsvots, per la seva tasca de servei almetge en tots els àmbits, en moltsdels quals ha portat a terme iniciati-ves pioneres, i així converteixen elCol·legi de Barcelona en un referentindiscutible dins de les corporacionsprofessionals. Aquest TOP 10 ha estatpublicat durant el mes de febrer aRedacción Médica.Miquel Vilardell, president del COMB,va recollir, de mans de Juan JoséRodríguez Sendín, president de l’Or-ganització Mèdica Col·legial, el guar-dó que reconeix la institució com aguanyadora.

Vilardell va agrair a Sanitaria 2000 ials votants del TOP 10 aquest reconei-xement i va aprofitar el moment perdestacar la importància de la col·le-giació. El president del COMB va dir:

“lluitarem perquè sigui obligatòria i siho deixa de ser seguirem lluitant”.Vilardell també va destacar la tascaque porten a terme els col·legis, que“serveixen de suport quan comencesa buscar feina i a l’hora de compagi-nar la vida laboral amb la vida famili-ar, i també fan una funció de respon-sabilitat social”. Vilardell va afegir que“el ciutadà té la garantia que hi ha unorganisme que vigila la pràctica mèdi-ca, que vigila la competència dels pro-fessionals i quan hi ha un problemaen la seva pràctica mèdica, el col·legi,mitjançant la seva comissió deonto-lògica, realment actua”.




Bústia

El COMB convoca ladivuitena edició de lesBeques Bada per a laformació de metges encooperació

Sobre la productivitat

El Col·legi de Metges de Bar-celona ha convocat un anymés les Beques “José Luis

Bada”, que aquest any destina-ran un total de 27.500 € per aformació de postgrau o estadesformatives, tant per a metgescol·legiats com per a metges depaïsos del Sud avalats per uncol·legiat.El Col·legi, malgrat la crisi i la con-gelació de quotes, augmentaaquest any un 10% més l’importrespecte a l’any 2010.En aquesta línia de compromísamb la cooperació, la dotació eco-nòmica que el COMB aporta a lesBeques Bada forma part del 0,7%del pressupost que l’entitat dedi-ca a projectes de cooperació i ajuthumanitari.Les bases de la convocatòria i elformulari de sol·licitud podranrecollir-se personalment a la seudel COMB, passeig de la Bo-nanova, 47, 1a planta, 08017Barcelona, o bé a través de lapàgina web del COMB,www.comb.cat/professional/co-operacio/act_bada.htm.El formulari de sol·licitud, així comla documentació que s’adjunti,podrà lliurar-se personalment al’Oficina de Cooperació del COMBo enviar-se per correu postal cer-tificat a la mateixa adreça. Lasol·licitud també podrà ser lliura-da per una altra persona, la qualhaurà d’aportar autorització ex-pressa signada pel sol·licitant dela beca.El termini de presentació s’inicia-rà l’1 de juny i finalitzarà el 21d’octubre d’enguany, ambdósinclosos.

Senyor conseller de Sanitat, llegeixo amb atenció les seves declaracions icomentaris perquè, com a metge, especialista en radiodiagnòstic, esticsummament interessada en el nou rumb que pren la Sanitat i el Servei

Públic de Salut en el qual treballo.He llegit que necessitem augmentar la productivitat i l’horari laboral.Senyor conseller, necessito comprendre què s’entén exactament per productivi-tat?He tingut la gran sort de treballar al Regne Unit durant quatre anys en hospitalscom el John Radcliffe d’Oxford i el Leeds Teaching Hospital, ambdós hospitalsuniversitaris de reconegut prestigi.Quaranta hores setmanals en horari de 9 a 5 (el famós nine to five). En aquesthorari havia de realitzar la meva llista d’ecografies: 6, 7 com a màxim entre les 9i la 1 i 5, 6 més com a màxim de 2 a 5, en el tram de l’afternoon.En total 12 ecografies, màxim 14 per dia.Aquí, a l’àmbit de Primària on treballo, en general tots els radiòlegs fem entre 22i 24 ecografies per tram horari, juntament amb l’informe diagnòstic, que es fa al’instant.No em consta que el Regne Unit estigui associat amb una baixa productivitat, comsí que ho està el nostre país; per això necessito entendre el concepte.El meu treball en RU m’aportava una gran satisfacció professional i em vapermetre experimentar un respecte i una valoració mai abans coneguda en elsmeus anys de treball a l’ICS. Aquesta mateixa satisfacció era una evidència entots els meus col·legues i tot el personal sanitari.Ah, i sense oblidar el detall de rebre una remuneració tres vegades superior a laque rebo aquí, fins i tot amb una antiguitat de 9 triennis i que no esmentaré perno avergonyir-me ni avergonyir un país, el meu, que té en tan poca estima els seusprofessionals i no sembla importar-li que, després d’invertir en la seva formació,se’n vagin a donar fruits a un altre país que els valora més justament.Perquè la salut, que abans tan sols se sostenia en el pilar de la relació metge-pacient, s’ha fet tan complexa que avui en dia requereix, almenys, quatre pilarsfonamentals: els pacients, els metges, el personal d’infermeria i sanitari i elsgestors.Però hi ha un fet inqüestionable: sense els metges la salut no podria funcionar.Enmig de tan complexa estructura el pilar metge-pacient continua sent l’eixprincipal.I el que intento transmetre-li des de la meva respectuosa posició, senyorconseller, és que en aquest país nostre, almenys en l’àmbit de Primària que conecbé i que vostè vol potenciar, els metges estem infravalorats, infraestimulats iescandalosament infraremunerats, el que atempta directament contra el nostresentit de dignitat professional.En aquestes condicions, no ho dubti, cada cop seran més els metges quebuscaran millores condicions per experimentar la satisfacció d’una carreravocacional i que exigeix deu anys de formació almenys per exercir-la.Parli amb els metges. Els metges tenim idees... per reduir les llistes d’espera, perincentivar la satisfacció, que és el que més redunda en una millor productivitat,etcètera etcètera.

Esther Martínez Ibars,CAP Garraf Costa de Ponent



Casosde deontologia

Respecte entre metges iresponsabilitat de laprescripcióA propòsit d’un cas plantejat a la Comissió de Deontologiadel COMB, Roser Marquet, Carme Batalla, Anna Bellés,Lluïsa Morató i Helena Roig, membres de la Comissió deDeontologia d’Atenció Primaria, plantegen la seva reflexiósobre “Respecte entre metges i responsabilitat de laprescripció”.

INTRODUCCIÓ

De ben segur tots els profes-sionals que treballem enun EAP del sistema públic de

salut tenim, amb més o menys fre-qüència, pacients que consulten “no-més” perquè els “passem les recep-tes” de medicaments que han pres-crit altres metges (privats, de mútueso altres especialistes del sistema pú-blic). Sovint, l’única informació quese’ns proporciona és una recepta sen-se cap diagnòstic ni raonament quejustifiqui el perquè de la indicació iselecció d’aquell fàrmac en concret.Amb la informació de què disposemsobre el pacient, podem estar d’acordamb el tractament proposat i assu-mir-ne la responsabilitat o oferir-li l’al-ternativa que creguem més indicada.En aquest cas, no és estrany que elmetge que ha indicat el primer tracta-ment faci comentaris poc respectuo-sos sobre la nostra actuació.

EL CAS

El director d’un Equip d’AtencióPrimària (EAP) de la xarxa públicadenuncia un company per unapossible violació d’alguns articles delCodi de Deontologia del COMB.Es tracta d’un metge que, en la sevaconsulta privada, atén persones quedesprés van al seu metge de famíliade l’EAP perquè els faci les receptes acàrrec del Servei Català de la Salut(SCS). Diversos metges de família del’EAP, que no estan d’acord amb elsmedicaments que prescriu el com-pany, ofereixen altres alternatives als

pacients. Quan els pacients li expli-quen el canvi, el metge reacciona ver-balment i entregant-los escrits queqüestionen els coneixements, la pro-fessionalitat i els motius dels metgesde l’EAP pel canvi de medicació.Després de la instrucció del cas esconclou que hi ha una vulneració delsarticles 26 i 97 del Codi de Deontolo-gia, el que constitueix una falta greu.La Comissió de Deontologia i l’ÀreaJurídica, en els seus informes precep-tius, estan d’acord amb la qualificacióde la falta i la proposta de sanció i laJunta de Govern a la vista de la ins-trucció i dels informes citats decideixsancionar la conducta.

DISCUSSIÓ

La prescripció d’un medicament ésel punt final d’un acte professionalque comença amb un motiu de con-sulta, segueix amb una exploració,una avaluació diagnostica i, final-ment, una recomanació terapèutica.Per tant, cap metge ha d’entomar laresponsabilitat d’una prescripciófeta per un company de forma acríti-ca, sense haver-ne fet una avaluaciói haver arribat a la conclusió que,realment, és la millor recomanacióque se li pot fer al pacient. Assumirla responsabilitat de la prescripcióde forma automàtica és una pràcticaimprudent i podria concórrer en lavulneració de l’article 471 del Codide Deontologia.Quan un professional d’atenció pri-mària fa aquest procés i, per qualse-vol motiu, arriba a la conclusió queaquells fàrmacs no són els més ade-

quats per al pacient, ha de rebutjarassumir la responsabilitat de fer-secàrrec de la prescripció i oferir l’alter-nativa que, segons el seu criteri, siguila més adequada.Malauradament, no és infreqüent que,quan un metge d’atenció primària delsistema públic fa correctament aquestprocés, conclou que no es pot ferresponsable de la prescripció i ofereixuna alternativa al pacient, el metgeque ha fet la prescripció original reac-cioni davant del pacient, verbalmento per escrit, posant en qüestió la qua-litat professional i, fins i tot, la morali les motivacions que han portat elmetge d’atenció primària a no assu-mir la “validació” de la seva prescrip-ció. Sovint, fins i tot indueix el pacienta creure que, darrere de la decisió delmetge de família, hi ha raons econo-micistes.Aquest fet és una clara vulneraciódels articles 262 i 973 del Codi de De-ontologia, provoca desconcert en elspacients i una pèrdua de confiançaque afecta a tot el col·lectiu, comen-çant pel metge que fa el comentari. Elrespecte a la dignitat personal i pro-fessional entre companys és una deles normes bàsiques de la pràcticaprofessional que hauríem de conser-var. Comportaments com el que esdescriu en el cas són del tot impropisd’una professió que aspira al respec-te i la confiança dels pacients i lasocietat.Altrament, tampoc és excepcional quemetges de la pràctica privada o mutu-al facin creure al pacient que aconse-guir la prestació farmacèutica deriva-da d’un acte mèdic fet fora del siste-



ma públic és un dret inqüestionable.O que altres especialistes del sistemapúblic de salut donin per fet que elmetge d’atenció primària té “l’obliga-ció” de fer-se càrrec de la seva pres-cripció. Signar una prescripció no ésun acte burocràtic sinó mèdic, del qualse’n deriven responsabilitats legals,deontològiques i morals. Cap metgeha d’esperar que un company assu-meixi, d’entrada i sense informació, laresponsabilitat d’una prescripció queno ha fet. I, encara menys, fer creureal pacient que el metge de família te eldeure de fer-ho.Els metges en exercici privat o mutualhan d’informar els seus pacients quela prescripció derivada dels seus actesno està coberta per la sanitat pública,i que el seu metge de família té lapotestat de fer-se’n o no càrrec segonshi estigui d’acord.Un element clau per a una correctaavaluació de la idoneïtat de la pres-cripció és disposar d’informació com-pleta. Per tant, qualsevol metge querecomani un tractament a un pacient,tant si es tracta d’exercici públic comprivat, ha de proporcionar-li informa-ció suficient perquè el seu metge defamília pugui avaluar la idoneïtatde la prescripció i, si ho creu conveni-ent, assumir-ne la responsabilitat.D’aquesta forma evitarem conflictesentre companys i perjudicis per alspacients.

Roser Marquet, Carme Batalla, AnnaBellés, Lluïsa Morató, Helena Roig,

membres de la Comissió de Deontologia delCOMB

Notes

1 El metge no emprarà procediments ni prescriuràmedecines amb les quals no estigui degudamentfamiliaritzat i que no estiguin basades en l’evidènciacientífica o en l’eficàcia clínica, encara que el pacienthi consenti.2... (el metge) Mai no ha de fer judicis o comentarisdespectius sobre el diagnòstic, el tractament o elpronòstic establert per altres col·legues. Had’entendre’s directament amb el metge que té curadel pacient o, si fos el cas, amb el Col·legi de Metges.3 La relació entre metges mai no ha de comportardesprestigi públic. Les discrepàncies professionalshan d’esser sempre discutides entre metges i en el sidel Col·legi de Metges o d’altres organismes ocol·lectius professionals. Solament quan aquestesvies estiguin exhaurides es podrà recórrer a altresinstàncies.



Estudiantcomb

El Col·legi de Metges creael carnet “Estudiant COMB”per apropar els estudiants de medicina a la professió

1. Marc Soler, director corporatiu del COMB, enl’acte a l’Hospital Clínic per informar què és el

que s’ha de saber per estudiar o fer la residènciaa l’estranger.

2. Joan Monés, membre de la Comissió deDeontologia del COMB, en l’acte al Campus de

l’Hospital del Mar (UPF-UAB) sobre el secretmèdic i la deontologia.

3. Miquel Vilardell, president del COMB, amb elsestudiants de medicina Cristina Paret i Lucía

Català de l’AECS, Judith Jiménez i Eduard Gómezdel CEMCAT, i Pablo Pérez, Pau Serra i Àngel

Rivero, representants del CEEM zona Catalunya.

El Col·legi de Metges de Barce-lona (COMB) va presentar alsrepresentants de les associa-

cions d’alumnes un nou servei desti-nat específicament als estudiants dela llicenciatura/grau en medicina, demanera que els estudiants de 4t, 5èi 6è curs de medicina de totes lesfacultats de medicina podran sermembres de la comunitat d’estudi-ants del COMB. En la presentació vaparticipar Adriana Bataller, presiden-ta de la Secció Col·legial MIR delCOMB, i Berenguer Camps, cap del’Àrea Metge Jove. En representaciódels estudiants van participar Cristi-na Paret i Lucía Català de l’AECS,Judith Jiménez i Eduard Gómez delCEMCAT, i Pablo Pérez, Pau Serra iÀngel Rivero, representants delCEEM zona Catalunya.Aquesta iniciativa respon a la vo-luntat del Col·legi per apropar elsestudiants a la professió i a les se-ves institucions facilitant-los la tran-sició del període d’estudis a l’exer-cici professional.Amb el carnet d’“Estudiant COMB”tindran accés a una sèrie de serveis iavantatges que fins ara eren exclu-sius per a metges col·legiats.El carnet té una quota única inicial de10 € i els estudiants el poden dema-nar a la Unitat d’Atenció Col·legial

del COMB o a través del webhttp:\\estudiants.comb.cat.Aquesta iniciativa del Col·legi ha es-tat desenvolupada en estreta col·la-boració amb els principals represen-tants dels estudiants: el Consell d’Es-tudiants de Medicina de Catalunya(CEMCAT), el Consejo Estatal de Estu-diantes de Medicina (CEEM-Zona IICatalunya) i l’Associació d’Estudiantsde Ciències de la Salut (AECS). Tambéel Col·legi compta amb el suport delsdegans de les Facultats de Medicinade Barcelona.

Sessions informatives amb elsestudiants de medicina

El Col·legi va participar en un acte al’Hospital Clínic davant un nombróspúblic d’estudiants en el qual MarcSoler, director corporatiu del COMB;Berenguer Camps, director de l’ÀreaJove del COMB, i Bernat Goula, advocatde l’Assessoria Jurídica del COMB, vanexplicar què és el que han de saber perestudiar o fer la residència a l’estran-ger i quins requisits es necessiten pertornar després. També es va presentarals assistents el carnet d’estudiantCOMB.L’acte el va presentar Cristina Paret,presidenta de l’AECS de Barcelona i,per altra banda, Marta Sabater, de

l’AECS, va explicar les funcionsd’aquesta associació.El COMB també va organitzar una ses-sió informativa sobre el secret mèdici la deontologia, i sobre les alternati-ves professionals a la formació espe-cialitzada MIR, per als estudiants demedicina del Campus de l’Hospitaldel Mar (UPF-UAB), en la qual vanintervenir Joan Monés, Comissió deDeontologia del COMB, i BerenguerCamps.Aquests actes tindran continuïtat ales altres facultats de Barcelona, enles quals s’abordaran davant dels es-tudiants diversos aspectes sobrel’exercici de la professió.

1

2 3



La Fundació Galateaparticipa en el IV CongrésPAIME a Màlaga

Jaume Padrós, president dela Fundació Galatea i

vicepresident del COMB, vaparticipar, conjuntament

amb els tècnics delPrograma d’Atenció

Integral al Metge Malat(PAIMM), en el IV CongrésPAIME celebrat a Màlaga i

organitzat per la FundaciónPatronato de Huérfanos y

Protección Social deMédicos Príncipe de

Asturias i l’OrganitzacióMèdica Col·legial (OMC).

El Congrés va comptar ambla participació d’experts

que van debatre endiferents taules rodones

sobre, entre d’altres temes,els criteris que permetin

una estandarditzacióconsensuada de l’activitat i

de la seva qualitat,l’impacte sobre la salut del

metge de lesorganitzacions sanitàries i,també, la confidencialitat i

la deontologia de lapràctica en l’atenció al

metge malalt.

La salutdel metge

El IV Congrés PAIME celebrat aMàlaga amb el lema “Salud delos Médicos, calidad del servi-

cio” es va organitzar en tres meses idiversos tallers en els quals es vanintercanviar informació i experiènci-es per ajudar a entendre i millorar elPrograma i impulsar el desenvolu-pament d’accions formatives, pre-ventives i noves línees d’investiga-ció.Jaume Padrós, en la seva intervencióen la primera taula, va assenyalar que“la creació d’un programa específicper a l’atenció al metge malalt ambtrastorns mentals i addiccions no ésun problema individual o corporati-vista sinó de salut pública”. Padrós vaafegir que “d’aquí ve la importànciade la coparticipació de les adminis-tracions públiques perquè afectal’atenció del pacient, així com la con-fiança en el professional i les matei-xes institucions sanitàries”.Padrós també va coincidir amb elsaltres ponents en la necessitat d’im-pulsar models d’organització laboralque siguin saludables per als metgesdel Sistema Nacional de Salut. Se-gons el vicepresident primer delCOMB, “els models menys lesius peral facultatiu són els que defensen elprofessionalisme, afavorint l’autono-mia, el treball en equip, la capacitat

de comunicació amb el pacient i laseva família i el lideratge del metge entot el que fa referència a la salut”.La primera taula rodona la va moderarRicard Gutiérrez, vicepresident del’OMC i vicepresident segon delCOMB, qui va fer una visió general decom estan funcionant els PAIME enles diferents comunitats autònomes,així com, quins serien els principalspunts de millora per a una major im-plantació i coneixement d’aquest pro-grama. Aquesta primera taula va abor-dar Per a què serveix el PAIME? i el seuimpacte sobre la salut del metge enles organitzacions sanitàries. La se-gona taula va tractar L’atenció al met-ge malalt: entre la confidencialitat i ladeontologia de la practica clínica. Latercera taula va debatre sobre Tre-ballant per la salut i el benestar delmetge.Els professionals del PAIMM deCatalunya, Antoni Arteman, EulàliaMasachs, Carme Bule, Eugeni Bru-guera i Dolores Braquehais, van teniruna participació destacada en els de-bats de les diferents taules i tallersque es van desenvolupar durant lesjornades a Màlaga.Eugeni Bruguera va donar les dadesque “el 85% dels metges tractats hanacudit als PAIME voluntàriament, i un11% induïts per algun company o fa-



miliar”. Bruguera va parlar també desde l’experiència del PAIMM sobre “elterreny fràgil entre la confidencialitati el control de la praxi mèdica”.A la taula sobre prevenció, EulàliaMasachs va explicar les intervenci-ons que s’estan duent a terme desdel programa sobre la salut del MIRde la Fundació Galatea, dirigides alsmateixos residents, serveis de pre-venció de riscos laborals i tutors iconsidera que “les dificultats de co-municació, de conciliació de la vidalaboral i familiar i les tensions sobreles perspectives de treball incremen-ten els riscos de trastorns entre lapoblació de residents”. Masachs vaposar especial èmfasi en la tasca delstallers per a un exercici professionalmés saludable.Al Congrés es va llegir el manifest delForo de la Profesión Médica, en elqual intervenen estudiants, universi-tats, col·legis professionals i sindi-cats, i que donen suport i el seu reco-neixement als programes per a met-ges malalts.Durant les jornades també van serpremiats la Fundació Galatea per alseu programa de salut als residentsi Jaume Padrós per la seva trajectò-ria en el desenvolupament delPAIMM.

1. Jaume Padrós, president de la FundacióGalatea i vicepresident primer del COMB, en la

intervenció en el IV Congrés PAIME.2. Taula 1 sobre Per a què serveix el PAIME? i el

seu impacte sobre la salut del metge en lesorganitzacions sanitàries moderada per RicardGutiérrez, vicepresident de l’OMC i del COMB, i

en la qual va participar com a ponent relatorJaume Padrós.

El Ministeri de Treball declara incompatiblel’exercici de la medicina per compte propi i lapercepció de la pensió de jubilació

Comunitat

Fins ara, la percepció de la pen-sió de jubilació de la Segure-tat Social es pot compatibilit-

zar amb l’exercici de la professióper compte propi, sempre que escompti amb la corresponent afilia-ció a Mutual Mèdica.Us informem que el 26 de maig de2011 s’ha publicat l’Ordre del Minis-teri de Treball i Immigració per laqual es declara incompatible la per-cepció de la pensió de jubilació ambl’exercici de la professió per comp-te propi a partir de l’1 de juliol de2011.La norma preveu, però, una excep-ció en la seva aplicació per a aquellsmetges que abans de l’1 de juliolpercebin una pensió de jubilació ialhora desenvolupin una activitatper compte propi i estiguin afiliatsa Mutual Mèdica. Així doncs, elsmetges que es jubilin abans de l’1de juliol de 2011 i que en aquelladata ja desenvolupin un exerciciprofessional per compte propi tin-dran l’oportunitat de continuarcompatibilitzant aquesta activitatamb la percepció de la pensió, men-tre tots els altres perden aquestdret.Cal que en aquestes properes set-manes i fins a l’1 de juliol, els met-ges majors de 65 anys que complei-xin tots els requisits per poderaccedir a la pensió de jubilació ifacin al mateix temps una activitatper compte aliè i una altra per comp-te propi es plantegin si els convéjubilar-se abans d’aquest 1 dejuliol.

Servei d’assesorament alscol·legiats

Per a qualsevol aclariment o orien-tació, com sempre, tant els metgesmajors de 65 anys com aquells que

es trobin en una edat pròxima a lajubilació o amb possibilitats d’ob-tenir-la, es poden adreçar a:Assessoria Jurídica del Col·legiTel. 935 678 880e-mail: [email protected]

El COMB presenta recurs

El Col·legi reitera la seva oposicióa aquesta norma, ja manifestada elpassat mes de març, per les greusconseqüències que té per als met-ges, per a les mutualitats, per a laSeguretat Social, i per al conjuntdel mateix sistema sanitari.Per aquest motiu, emprenem ja lesaccions legals i judicials pertinentsper a la defensa dels interessosdels metges afectats, i sol·licitaremla immediata suspensió de l’exe-cució de la norma, a més de dema-nar-ne l’anul·lació al moment opor-tú. La presentació del recurs i el seuresultat es presenten, per ara, coml’únic camí per tractar d’aturar l’apli-cació de la norma.

Junta de Govern del COMBBarcelona, 31 de maig de 2011



La setena edició delsMedijocs s’obre amb unacursa d’esquí

Resultats

Resultats

1 2

1. Participants en la cursa d’esquí Medineu aGrandvalira, Andorra.

2. Sortida de la cursa atlètica a Sant Cugat .La setena edició dels Medijocs,aquest any, es va iniciar a finals demarç amb una novetat, la cursa

d’esquí Medineu per a col·legiats ifamiliars, que va tenir lloc a finals demarç a les pistes d’esquí de Soldeud’Andorra.La cursa es va iniciar amb un eslàlommitjà de dues mànegues adreçat aesquiadors de nivell mitjà. Va fer el millortemps la col·legiada Ester Casas Gimeno(45.57) i en la categoria masculina elmillor temps el va fer Enric Roche (46.04).A la tarda, la jornada es va complementaramb un seminari sobre medicina de l’es-quí i de muntanya en el qual van partici-par Joan Sánchez, cap dels Serveis Mè-dics de Grandvalira, que va centrar laseva exposició en les lesions que es pro-dueixen en la pràctica de l’esquí; SergiFrancisco, metge dels serveis mèdics deGrandvalira, que va parlar sobre l’assis-tència mèdica urgent a pistes, i EnricSubirats, cap de Medicina Interna del’Hospital de Puigcerdà, va exposar comcuidar-se a la muntanya i els mites i lle-gendes que envolten la pràctica d’es-ports en aquest entorn.Enric Roche, vocal de la Junta de Governdel COMB i membre del comitè organit-zador de Medijocs 2011, va ressaltarque el que motiva el Col·legi a continuarorganitzant els jocs esportius del COMBés practicar amb l’exemple i transmetrea la societat, des del col·lectiu mèdic,que els hàbits esportius estan relacio-nats directament amb una millor salut.

Cursa atlètica

Un any més, l’esdeveniment esportiu,que ha comptat amb una gran participa-ció, ha estat la de la cursa atlètica cele-brada a Sant Cugat del Vallès en unrecorregut de 5 milles (8,045 km). Uns312 esportistes van participar en la cur-sa en la qual el millor temps el va ferManel Tornero Arago (28:06); el metgeque va aconseguir el millor temps va serLaureano Perez Oller (29:18); CarmenAuñon Sanz (32:29) va ser la metgessaamb un millor temps.

Metgessa Sènior FemeníPrimera: Ester Casa Gimeno – 45.57Segona: Debora Cian – 48.82Tercera: Paola Cavasin – 51.32Metge Sènior masculíPrimer: Enric Roche – 46.04Segon: Pawel Walentowicz – 47.59Tercer:Alex Del Arco Churruca – 48.04

Metgessa Veterà FemeníPrimera: Rocio Unzurrunzaga Iturbe –46.38Segona: Maite Bastida Vila – 1:15.59

Metge Veterà MasculíPrimer: Joan Grau Cases – 46.74Segon: Lluis Peidro Garcés – 48.86Tercer: Andreu Rius Davi – 53.06

Cursa Atlètica

Medineu

Metge Sènior MasculíPrimer: Ricard Verdaguer Garcia 29m 35’Segon: José Luis Cabrera Muñoz, 30m 26’Tercer: Marcos Cruz Sanchez, 33m 14’

Metgessa Sènior FemeníPrimera: Carmen Auñon Sanz, 32m 29’Segona: Susanna Armengol Porta, 35m09’Tercera: Ester Casas Gimeno, 37m 34’

Metge Veterà MasculiPrimer: Laureano Perez Oller, 29m 18’Segon: Salva Dordas, 31m 15’Tercer: Julio José Navaz Tejero, 32m 26’

Metgessa Veterà FemeníPrimera: Pilar Iribarren Costa, 41m 20’Segona: Cristina Ros Espin, 41m 57’Tercera: Montse Bellver Vives, 45m 49’

Metge Superveterà MasculíPrimer: Lluís Amat Tardiu, 34m 10’Segon: Víctor Arranz Calvo, 36m 18’Tercer: Jaume Serra Farró, 38m 13’

Metgessa Superveterà FemeníPrimera: Montserrat Ribas i Duch, 41m 03’Segona: Yolanda Puentes Zamora, 43m 49’Tercera: Montserrat Clavero Sanchez, 44m30’



L’“Any Dr. Pere Mata”s’inicia amb una sessió sobrela seva figura i obra mèdica

Fotografies d’esquerra a dreta: Jaume Padrós, vicepresident del COMB; Miquel Bruguera, expresident delCOMB; Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB i comissionat de l’“Any Pere Mata”; Antonio

Labad, catedràtic de Psiquiatria de la URV, i Josep Arimany i Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya, en l’acte commemoratiu dedicat al doctor Pere Mata.

Commemoraciódel COMB

La sala d’actes del Col·legi de Met-ges de Barcelona (COMB) va aco-llir, el passat abril, la sessió inau-

gural de l’any dedicat per la Junta deGovern del COMB a homenatjar i re-cordar la figura del doctor Pere Mata.D’aquesta manera, el COMB mantél’aposta per la qualitat d’una marcacultural que ha caracteritzat la trajec-tòria singular de la institució en elmón dels col·legis professionals.Les celebracions anyals del COMB,tot recordant figures i institucions mè-diques fonamentals en la història dela medicina barcelonina, catalana iespanyola, va ser el punt de partençade la presentació efectuada per JaumePadrós, vicepresident del COMB, enl’acte inaugural d’aquesta sessió.L’acte va comptar amb quatre confe-renciants, que van tractar de manerasuccessiva diferents aspectes i qüesti-ons relacionades amb la figura i l’obramèdica, política i literària d’un metgetan important com poc conegut comfou el doctor Pere Mata. En primer lloc,Miquel Bruguera, expresident delCOMB, va centrar les fites fonamentalsde la biografia del doctor Pere Mata,natural de Reus, amb una carrera sin-gular efectuada a Barcelona, París iMadrid. El públic assistent es va poderfer càrrec de la particular evoluciód’aquell metge, del seu compromíspolític amb el liberalisme i les sevesopcions més progressistes, de la sevaagitada vida en l’època de les bullan-gues barcelonines al capdavant denoves capçaleres de premsa o de lamilícia nacional, dels seus exilis con-secutius a Montpeller i a París i méstard a Madrid, de com es guanyà la

vida fent de traductor o d’escriptorincansable i de com contribuí a definirles competències dels professionalsde la medicina que necessitava la soci-etat burgesa que emergia.Alfons Zarzoso, conservador del Mu-seu d’Història de la Medicina deCatalunya, va fer una breu conferèn-cia sobre l’època en què visqué aquestmetge, escriptor i polític homenatjat.Un període de gran violència, d’es-fondrament de l’Antic Règim i de lluitaper la definició de les bases del nouestat liberal i burgès. En aquell con-text, en què Catalunya va fer una apos-ta per tancar les ferides obertes el1714, el metge Pere Mata prenguéposicions per l’estratègia més pro-gressista en la seva joventut i en lamaduresa per opcions més conserva-dores, un cop a Madrid va poder com-provar la dificultat de tirar endavantel programa inicial.Josep Arimany, director de l’Àrea dePraxi del COMB i comissionat per alsactes de l’“Any Pere Mata” va fer unapresentació sobre la gran contribuciódel metge reusenc a la medicina espa-nyola a partir de la seva adaptació de lamedicina legal, un àmbit de la medici-

na aleshores emergent, inserit en unprocés de definició de les competènci-es de l’expert forense, del metge legis-ta, del toxicòleg expert en química. Enparaules d’Arimany, “el doctor PereMata presenta una aportació a la me-dicina legal i forense espanyola, ambla creació de la primera Càtedra deMedicina Legal a Madrid i va ser l’im-pulsor del Cos de Metges Forenses delMinisteri de Justícia”.El darrer conferenciant, Antonio La-bad, catedràtic de Psiquiatria de laURV, va situar la rellevància de lesaportacions de Pere Mata en l’àmbitde la psiquiatria. En bona mesura,aquestes, al costat de la seva condi-ció de reusenc, van jugar un paperclau a l’hora de dedicar el nom de lainstitució psiquiàtrica de reconegudafactura modernista a la memòria deldoctor Pere Mata.L’acte es va tancar amb la relació,efectuada per Arimany, dels actes quees portaran a terme al llarg de l’any,tant a Barcelona com a Reus, en ho-menatge al doctor Pere Mata.

Alfons Zarzoso,conservador del Museu d’Història de la

Medicina de Catalunya



Commemoraciódel COMB

L’exposició “Publicitat iMedicina” s’inauguraamb una conferència sobre “Salut i propaganda: unarelació difícil”

1. Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya; MiquelVilardell, president del COMB, i Lluís Martínez,

subdirector del Grup Hermes (Avui-El Punt-Presència), en la conferència sobre “Salut i

propaganda: una relació difícil”.2. Inauguració de l’exposició Publicitat i

Medicina a la sala d’exposicions del COMB.

L’exposició Publicitat i Medicinaa la seu del Col·legi de Metges esva inaugurar amb una conferèn-

cia sobre Salut i propaganda: unarelació difícil, a càrrec de LluísMartínez, subdirector del GrupHermes. La sessió va tenir lloc el 31 demarç i l’exposició estarà oberta fins almes d’octubre. L’acte va ser presen-tat per Miquel Vilardell, president delCOMB. Les seves paraules van posarl’èmfasi en el contrast existent entreel món explicat per l’exposició i larealitat del panorama mèdic actual.Així, de l’empori editorial de la prem-sa mèdica catalana del primer terç delsegle XX no hi ha gairebé petjades ara.De la mateixa manera, de la florida delaboratoris farmacèutics catalansd’aquell període, l’evolució del segleXX ha deixat un panorama ben difícil.En aquest diàleg amb el present, Vi-lardell també va fixar l’atenció en unfet que ha perdurat, el complex lligamentre l’empresa farmacèutica i la me-dicina. Un àmbit on l’estandarditza-ció i les exigències sanitàries hantransformat el món de les medecines.La conferència inaugural va estar acàrrec de Lluís Martínez, subdirectordel Grup Hermes (Avui-El Punt-Pre-sència) i va tractar sobre la relacióentre propaganda i medicina al llargde la història contemporània. Entreles idees i reflexions exposades perMartínez, podem recordar aquestes:la credulitat com a factor explicatiu dela vigència de determinades medeci-nes; la importància del llenguatgeemprat en els missatge publicitaris

amb l’objectiu final de persuadir elconsumidor i aconseguir una venda;el lent trànsit cap a la regulació delsfàrmacs; la importància del fabricantlocal i les dificultats experimentadesper la transformació de l’economia.L’acte es va cloure amb la presentacióde l’exposició inaugurada a càrrecd’Alfons Zarzoso, conservador del Mu-seu d’Història de la Medicina deCatalunya. El Museu i el COMB, ambSara Fajula, arxivera d’aquesta institu-ció, i els responsables i treballadorsdels departaments d’Activitats i Con-gressos i de Premsa, han aportat lesidees i els esforços per tal que aquestaexposició s’hagi portat a terme amb elsuport de la Junta de Govern del COMB.L’exposició Publicitat i Medicina ana-litza la publicitat impresa en revistesmèdiques catalanes, del segle XIX ifins al 1938, com a mitjà per descobrirun altre vessant de la història de lamedicina catalana contemporània. Lapublicitat mèdica ha estat elaborada

en una multitud i varietat de suportssorprenent. En aquesta exposició fi-xem l’atenció en la publicitat impresaen revistes mèdiques catalanes entrefinals del segle XIX i la fi de la GuerraCivil. Un període en què es desenvo-lupà l’estratègia publicitària moder-na, fruit de noves formes de produc-ció industrial i d’informació, tot trans-formant productes concrets en repre-sentacions, en significats complexosarticulats mitjançant paraules i imat-ges. La publicitat esdevingué un re-flex d’una societat cada cop més ur-bana i complexa. La publicitat mèdicafou alhora una eina d’identificació id’autorepresentació professional, aixícom un mitjà de comunicació científi-ca que anava més enllà del simpleobjectiu persuasiu. L’exposició mos-tra la intersecció dels àmbits mèdic,farmacèutic i periodístic a partir delfenomen publicitari modern en uncontext de transformació de la socie-tat. Es proposa així la mirada publici-tària com a instrument per descobriruna altra forma d’aproximar-se a lamedicina catalana contemporània.

Alfons Zarzoso,conservador del Museu d’Història de la

Medicina de Catalunya

1

2

L'EDITORIAL

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEID'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 588 24 43

informació

àrea econòmicaNúm. 86 febrer-maig 2011

MEDIVALOR AV, SA


LA DADA

29

COMENTARIBORSARI

C


La reconversió del sectorfinancer espanyol (II)

ontinuant amb les reformes que s’es-tan portant a terme al sector financer,el passat 18 de febrer el Consell de

Ministres va aprovar el Reial Decret Llei peral Reforçament del Sistema Financer.

Aquest RDL té uns objectius ben definits.En primer lloc, reforçar la solvència de totesles entitats de crèdit espanyoles, exigint-losun nivell de core capital d’almenys el 8%. Amés a més, i atesos els dubtes dels inversorsque se centraven en el grup d’entitats nocotitzades i amb més gran dependència delmercat majorista, es va decidir requerir aaquestes entitats un core capital (és la relaciópercentual que existeix entre el capital bàsicformat per capital i reserves del qual es potdisposar immediatament, enfront al valordels deutes als quals fa front l’entitat per lesseves operacions) del 10%. Amb aquestesmesures, es mira de superar qualsevol dubtesobre la solvència del sector financer espa-nyol relacionades amb la prolongació de lacrisi i el deteriorament dels actius immobili-aris.

Addicionalment, l’RDL estableix que lesentitat que necessitin fons públics haurand’exercir la seva activitat financera mitjan-çant un banc. Les caixes d’estalvis que hagind’augmentar el seu nivell de core capital po-dran captar-lo al mercat gràcies als bancs quepràcticament tots han creat i posat en marxades de finals de l’any passat.

El passat mes de març, les entitat de crèditvan presentar al Banc d’Espanya les sevesestratègies per complir amb els nous requi-sits de capitalització. El BdE, haurà d’aprovaro, si escau, exigir, les modificacions necessà-ries d’aquests plans, que hauran d’executar-se abans del 30 de setembre, encara que elBdE podrà concedir una ampliació d’aqueststerminis en els supòsits taxats pel mateixRDL.

Cal esmentar que el FROB té el compro-mís d’aportar el capital necessari a les enti-tats que ho sol·licitin, ja sigui com a primerao última opció, per complir o substituir elrecurs al capital privat. Aquesta aportacióde fons públics no suposa una nacionalitza-

Punts clau– El petroli i la tragè-

dia japonesa frenaranel creixement mundialel primer semestre del2011.

– Primeres mesuresmonetàries restrictivesprudents a Europa; fi-nal de les facilitats quan-titatives (QEII) al junydesprés de l’statu quode sis mesos de la Fed.

– Amplificació delreescalfament als paï-sos emergents.

– Prudència amb elsbons de l’Estat. Prefe-rència pels bons cor-poratius i pels bons vin-culats a la inflació.

– La renda variable esdebat entre els bonsresultats econòmics i elstemors inflacionistes.

– Mantenim la neu-tralitat en matèries pri-meres.

L’economia mundials’enfronta a una corbaperillosa. Mentre quemolts dels mercats enplena recuperació sem-blaven haver arribat a lavelocitat de creuer, elsmesos passats pronos-ticàvem una transiciótranquil·la al capdavantdel seguici, i els emer-gents cedeixen el seupaper de locomotora alsEstats Units. No obs-tant això, diverses situ-acions imprevistes handeteriorat la via.

Xocs externsEl terratrèmol ocor-

regut a Tohoku, el tsu-nami i l’accident nuclearposteriors han afectatgreument la capacitatproductiva japonesa.Encara que no dubtemde la forta recuperacióa partir del quart tri-

mestre del 2011, lesmanques d’electricitatpesaran sobre la veloci-tat de la reconstrucció.A més, la destrucció decapacitat productiva alssectors d’alta tecnolo-gia tindrà repercussionssobre les indústries mésglobalitzades, com la del’electrònica (bateries) ila de l’automòbil. Enca-ra és molt aviat per va-lorar l’impacte d’abastmundial, però les en-questes industrials delmes d’abril duran el se-gell d’aquestes interrup-cions en la logística, laqual cosa s’afegirà a lafalta de llegibilitat delcicle mundial.

La triple catàstrofenipona ha vingut a afe-gir-se a l’increment delrisc geopolític en elmón àrab. La intensifi-cació del conflicte a Lí-

Saldos mitjans de clients dels serveis bancaris del COMBen imposicions a termini fix

30

informació àrea econòmica febrer-maig 2011

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 132

L'EDITORIAL(Ve de la pàg. 29)

ció de les entitats, ja que és una ajuda decaràcter excepcional i transitori, atèsque els fons del FROB hauran de serrestituïts o substituïts per capital pri-vat, en línia amb el previst al RDL.L’existència del FROB ha estat l’einamés eficient per millorar la confiançadels mercats, com a mecanisme de su-port (backstop), assegurant als inver-sors i prestamistes que, des de l’entra-da en vigor de l’RDL, totes les entitats

estan operant de facto amb nivell decore capital superior al 8-10%. Així doncs,és d’esperar que el sector financer re-sultant serà més fort i creïble i tindràmés capacitat de crèdit.

Hores d’ara, aquestes tres caracterís-tiques ja les compleixen els proveïdorsde l’àrea bancària amb els quals treba-llem des de fa temps. Són bancs, els qualscompleixen i superen amb escreix elcore capital sol·licitat en aquest RDL, el

que ens permet afrontar amb les màxi-mes garanties des de l’àrea bancària totsels reptes que els nostres col·legiats iclients ens demanden cada dia, ja sia coma particulars, o com a metges emprene-dors, podent-hi oferir serveis i produc-tes bancaris sense cap mena de restric-cions i amb la màxima seguretat.

35



(Ve de la pàg. 29)

COMENTARIBORSARI

bia, l’escalada de la repressió a Síria i alIemen alimenten els temors de la propa-gació de les protestes a l’Aràbia Saudita,la capacitat excedentària de la qual ésl’única vàlvula de seguretat per a unmercat del petroli en ebullició. El Brentva superar la barrera dels 120 USD/barril per primera vegada des d’abril de2008. Si l’especulació intervé en el me-canisme (nombre rècord de contractesintercanviats en el CFTC i en l’ICE), lainversió de la corba a termini (marge decobertura) indica l’increment dels in-ventaris per temor a les possibles penú-ries per part dels operadors no finan-cers. A més, van seguir les alces alsmercats de matèries primeres alimentà-ries.

L’índex *CRB alimentari s’ha incre-mentat d’un 43% en base anual; el blat demoro i l’índex de la FAO han polvoritzatels màxims arribats al 2008.

Divergència emergent, 2n acteAquests esdeveniments podrien fre-

nar el creixement global en un momentcrític. En efecte, pel que fa a les polítiqueseconòmiques, ja és temps de reduir ladosi d’estímuls injectada a l’economiamundial durant la crisi. La major part delspaïsos emergents s’enfronten al reescal-fament de les seves economies, i algunspesos pesants pateixen en major o me-nor mesura tensions inflacionistes (Ín-dia), elevats dèficits per compte correntamb un finançament volàtil (Turquia) iacceleració del crèdit intern (Brasil). AEuropa i els Estats Units, les polítiques

pressupostàries han emprès el camí deles retallades, sotmesos a la pressió delsmercats (perifèria europea) o a la del’electorat (majoria republicana al Con-grés nord-americà). Igualment, les políti-ques monetàries han arribat a un puntd’inflexió: primers increments dels tipusa Europa (amb efectes des d’aquest ma-teix mes pel BCE, el 2T11 pel *BoE), fi delprograma QEII als Estats Units al juny.

Les economies desenvolupades neces-siten tenir una inèrcia màxima mentreaborden aquesta corba delicada. Parado-xalment, els esdeveniments abans asse-nyalats no han frenat els esprintadors

Rendibilitat dels fons i carteres del Col·legi des de l’1 de gener fins al 22d’abril de 2011.

36



COL·LEGI OFICIALDE METGESDE BARCELONA

COMENTARIBORSARI

Les amenaces al metge podrien ser multades

El Col·legi de Metges de Barcelona estudia amb el Departament d’Interior que els insults i amenaces

als metges al lloc de treball siguin sancionables com qualsevol aldarull que afecti la seguretat

ciutadana, ja que tant els facultatius com els mestres durant l’exercici de la seva funció pública són

agents de l’autoritat. [...]La Vanguardia,

26 de maig de 2011

emergents, que segueixen suportant unrisc inflacionista creixent. Simplement s’hapercebut una mínima desacceleració delconsum privat a la Xina i al Brasil (sobre-tot al mercat automobilístic), mentre quela inversió domèstica manté unes taxes decreixement insostenibles. Els inversors,per la seva banda, han buidat els seusdubtes de finals d’any i han reiniciat deforma massiva el camí dels “BRIC” i assi-milats. Per contra, l’impacte dels esdeve-niments externs ja s’ha deixat veure alsEstats Units, amb una disminució de laconfiança i una desacceleració del consumde les economies domèstiques. El boncomportament de la inversió i de lesexportacions, així com la confirmació delrepunt de l’ocupació, haurien d’assegurar,malgrat tot, una base de creixement del3% el 2011. Però les perspectives d’unajustament pressupostari (0,3% del PIB el2T i el 3T11 previ a una nova volta derosca en el pressupost de 2012) en uncontext d’enduriment monetari progra-mat a mitjans d’any (final del QEII) s’afegei-xen al risc que es produeixin sorpresesnegatives el 2S11. El sector immobiliari iels bancs corren el risc, a més, de patirnoves tensions pels tipus a llarg.

Pel que fa a Europa, segueix impulsadapels corrents favorables del comerç mun-dial (exportacions, inversió industrial),però té dificultats per trobar un relleu enl’àmbit domèstic. La perifèria continuapatint l’apatia del seu mercat interior.L’acord de principis arribat sobre l’enfor-timent del FESF, la petició d’ajuda per partde Portugal i l’avanç en matèria de refor-mes del sistema bancari a Espanya hanpermès, no obstant això, atenuar les ten-sions sistèmiques sobre el finançamentdel deute sobirà i dels bancs de la Unió. Ladesacceleració cíclica (disminució de lesexportacions cap als països emergents,ajustaments pressupostaris) i la debilitat

de la M3 haurien de justificar un enduri-ment monetari prudent per part del BCE(50 pb d’increment el 2S11).

Renda fixa: prudència en els bonsde l’Estat

L’amenaça inflacionista, juntament ambunes bones dades econòmiques, van de-terminar l’increment dels tipus a llarg, tantamericans com europeus. Als Estats Units,creiem que el final del QEII previst per afinals de juny, agreujarà els riscos que esprodueixin tensions addicionals. A més,els primers increments de tipus per la Fedcomençaran a descomptar-se, encara queseguim convençuts que no es produiranfins a principis de 2012. Preveiem, pertant, un increment dels tipus a 10 anysamericans al voltant del 4% fins a finalsd’any. Igualment, creiem que augmenta laprobabilitat que es produeixi un aplana-ment alcista de la corba. El nivell excepci-onal del pendent actual hauria de comen-çar a disminuir el 2S1, a mesura que elsincrements dels tipus anessin apareixenta la pantalla del radar. Des d’un punt devista històric, els tipus a curt (2 anys)podrien incrementar-se amb facilitat uns100 pb o, fins i tot més, una vegada que elcicle d’ajustaments hagués arribat a lavelocitat de creuer (cap al 2012).

A Europa, el BCE hauria de procedirencara a dos nous increments dels tipusel 2011 per controlar la inflació, inten-sificant les pressions alcistes sobre elstipus a llarg. Finalment, seguim fent unacrida a la prudència pel que fa als bonsgrecs. En la nostra opinió, la reestructu-ració només és qüestió de temps. Enconclusió, seguim situant el Bund en unaforqueta entre el 3,5% i el 4% fins a finalsde 2011.

Inflació, el desafiament per al2011

Amb cert retard, les pressions sobreles matèries primeres haurien de conti-nuar pressionant a l’alça a la inflaciódurant els dos pròxims trimestres. Ex-cepte el BCE, la majoria dels bancs cen-trals, entre ells la Fed, interpreten aquest

impuls inflacionista com un fenomentransitori. A més, els països emergentsdubten a apujar els seus tipus per temorque es produeixin entrades massives decapitals. Per tant, les polítiques monetà-ries segueixen sent globalment massapermissives. Mantenim, per tant, el biaixpositiu per als bons indexats a la inflació.

Crèdit: mantenim la conviccióEl crèdit segueix sent una de les nos-

tres classes d’actius preferides. Tot i lacatàstrofe ocorreguda al Japó i els ventsen contra que han afectat el sector deserveis a les col·lectivitats, els diferenci-als de crèdit han continuat reduint-se.Aquesta tendència hauria de mantenir-se, impulsada per la recuperació econò-mica i pel sanejament dels balanços, mal-grat tenir uns tipus a llarg a l’alça i d’unsmarges comercials en ple creixement. Enaquest sector, afavorim el segment HighYield, que ofereix més protecció enfrontde l’increment dels tipus.

Renda variable, entre creixementi nous riscos

La renda variable ha jugat a la muntanyarussa al març, baixant amb força arran dela catàstrofe nipona, per recuperar des-prés pràcticament el nivell d’abans de lacrisi, ja que les bones notícies van atenu-ar els riscos encara existents de l’escala-da del petroli i les restriccions monetàri-es. Tot i amb això, tot fa pensar que seràun altre any favorable per a la rendavariable. La nostra estimació de creixe-ment dels beneficis entorn del 10% (alsEstats Units) el 2011 sembla encara béfonamentada, o fins i tot lleugeramentpessimista. En aquest context, conside-rem que les valoracions globals seguei-xen sent atractives, pròximes a 13x elsbeneficis. Estimem que, els pròxims me-sos, la rendibilitat de la renda variabledependrà sobretot de factors geopolí-tics, dels temors inflacionistes i de larecuperació econòmica. És evident quela crisi del deute sobirà, encara que llunyd’estar resolta, actualment sembla gene-rar menys inquietuds.



Assessoriajurídica

Novetats legislativessanitàriesSeleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB(gener-abril 2011)

Legislació

Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com lesnovetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web del’Assessoria Jurídica on també trobareu un recull de la legisla-ció imprescindible per a l’exercici de la professió i una seleccióde les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publica-des en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament.www.comb.cat/cat/juridics/assessoria/juridica

Temes d’Actualitat

14/04/2011 DOGC Concessió Creu de Sant Jordi de la Gene-ralitat de Catalunya: Dr. Miquel Brugue-ra i Dr. Simon Schwartz.

06/04/2011 DOGC Convocatòria setena edició Premi Re-cerca Atenció Primària 2011 Regió Sani-tària Barcelona SCS. Resolució SLT/826/2011, de 14 de març.

04/04/2011 Altres Aplicació dels drets dels pacients en l’as-sistència sanitària transfronterera.

25/03/2011 BOE Conveni de col·laboració amb la Comu-nitat Autònoma de Catalunya per al des-envolupament d’activitats d’avaluacióde tecnologies en el marc del Pla deQualitat de l’SNS.

24/03/2011 BOE Premis a la Qualitat en l’àmbit del Siste-ma Nacional de Salut 2010. Ordre SPI/625/2011, de 10 de març.

21/03/2011 DOGC Programa per a la simplificació de l’es-tructura organitzativa de l’Administra-ció Sanitària de la Generalitat deCatalunya i del sector públic de Salutvinculat.

17/03/2011 BOE Cartera de serveis comuns de l’SNS. Mo-dificació dels Annexos III i VII del ReialDecret 1030/2006, de 15 de setembre.Ordre SPI/273/2011, d’11 de març.

11/03/2011 BOE Conveni de col·laboració per a la creaciódel Consorci CIBER per l’àrea temàticade malalties hepàtiques i digestives imodificació dels estatuts.

03/03/2011 BOE Relació de centres sanitaris i d’entitatsd’assegurances que han subscrit un con-veni per a l’assistència a lesionats enaccidents de trànsit any 2011. Resolucióde 21 de febrer de 2011.

01/03/2011 BOE Oferta de treball públic any 2011. ReialDecret 264/2011, de 28 de febrer.

01/03/2011 BOE Estructura orgànica bàsica del Ministeride Sanitat, Política Social i Igualtat. Re-ial Decret 263/2011, de 28 de febrer.

23/02/2011 BOE Conveni col·laboració per a la creaciódel Consorci CIBER per l’àrea temàticade malalties respiratòries i els nous es-tatuts.

22/02/2011 BOE Conveni de col·laboració per a la creaciódel Consorci CIBER per l’àrea temàticade malalties neurodegeneratives i elsnous estatuts.

22/02/2011 BOE Comissió Qualificadora de DocumentsAdministratius de l’Agència Espanyolade Medicaments i Productes Sanitaris.Ordre SPI/341/2011, de 14 de febrer.

21/02/2011 DOGC Activitats preventives de les mútuesd’accidents de treball i malalties pro-fessionals de la SS a Catalunya any2011. Resolució EMO/414/2011, d’11 defebrer.

09/02/2011 BOE Ordre SPI/201/2011, de 3 de febrer, queinclou la substància 4-metilmetcatino-na (Mefredona) a l’Annex I del Reial De-cret 2829/1977, de 6 d’octubre.

04/02/2011 BOE Es determina l’òrgan competent per ex-pedir els permisos de conduir de vehi-cles policials i l’autorització especial pera conduir aquests vehicles. Ordre INT/161/2011, de 21 de gener.

20/01/2011 BOE Reial Decret 1718/2010, de 17 de desem-bre, sobre recepta mèdica i ordres dedispensació.

20/01/2011 DOGC Creació del Consell Assessor per a laSostenibilitat i el Progrés del SistemaSanitari. Decret 14/2011, de 18 de gener.

19/01/2011 DOGC Publicació Acord revisió salarial i IPCany 2009 i 2010 del VII Conveni Col·-lectiu treball per sector d’establimentssanitaris d’hospitalització, assistència,consulta i laboratoris d’anàlisis clíni-ques. Resolució TRE/4317/2010, de 19de novembre.

11/01/2011 BOE MIR 2011: Es nomenen les ComissionsQualificadores.

10/01/2011 DOGC Reestructuració del Departament deSalut. Decret 37/2011, de 4 de gener.

Projecte d’Ordre d’incompatibilitat de la percepció de la pen-sió pública de jubilació amb l’exercici per compte propi delsmetges.



La Secció de MetgesAcupuntors organitza el1r Update d’Acupuntura

La Secció Col·legial deMetges Acupuntors vaconvocar el 1r Update

d’Acupuntura a on més de120 professionals es van

reunir amb l’objectiud'analitzar i posar al dia les

evidències d’eficàcia id’efectivitat de

l’acupuntura en l’actualitat.A continuació Albert Garcia,

president de la SeccióCol·legial de Metges

Acupuntors exposa lesconclusions de la jornada.

1. Albert Garcia, president de la Secció Col·legialde Metges Acupuntors, i Pere Marco, president

de la Societat Científica d’Acupuntura deCatalunya i de Balears, en la inauguració de la

jornada.2. En la primera fila, Miquel Vilardell, president

del COMB, i Maria Montserrat Gaya, vocalsuplent de Vocalies del COMB, en el 1r Update

d’Acupuntura.

El 1r Update d’Acupuntura orga-nitzat per la Secció Col·legial deMetges Acupuntors del COMB,

que va comptar amb la col·laboracióde la Societat Científica d’Acupunturade l’Acadèmia de Ciències Mèdiques ide la Salut de Catalunya i de Balears,vol ser pioner a l’hora de recollir totesaquestes evidències i explicar als seuscol·legiats com es concreta aquestaeficàcia i com es pot usar dins del marcde la medicina actual.La jornada va ser presentada per AlbertGarcia, president de la Secció de Met-ges Acupuntors del COMB, professordels Màsters d’Acupuntura IL3-UB, Universitats de Lleida, Santiagode Compostel·la i del Postgrau en Acu-puntura Universitat de Porto, i per PereMarco, president de la Societat Cientí-fica d’Acupuntura de Catalunya i deBalears, professor associat d’Acupun-tura a la Universitat Internacional deCatalunya, professor del Màster d’Acu-puntura IL3-Universitat de Barcelona.També hi van participar Miquel Vilar-dell, president del COMB, qui va fer lacloenda de la jornada; Ishar Dalmau,doctor en Medicina i Cirurgia per laUAB, professor associat del Departa-ment de Biologia Cel·lular, Fisiologia iImmunologia de la UAB, investigadordel grup de recerca de teràpies noconvencionals INTEGRA, GRISC/EPSI-UAB; Mike Cummings, director mèdicde la British Medical Acupuncture As-sociation (BMAA), editor de la revistaAcupuncture in Medicine; Jorge Vas

Ruiz, codirector científic del Màsterd’Acupuntura, Universitat Pablo deOlavide, responsable de la Unitat delDolor Centro de Salud de Dos Herma-nas de Sevilla, investigador de l’apli-cació de l’acupuntura als processosdolorosos de la Junta d’Andalusia.Segons va assenyalar Albert Garcia“l’acupuntura compta actualment ambprou evidència científica perquè siguiconsiderada una eina terapèutica més,articulada amb la medicina convencio-nal en algunes patologies en què s’havist que té suficient eficàcia”.La Secció d’Acupuntura del COMBconsidera, per tant, que és importantintegrar l’acupuntura a la pràcticamèdica habitual per al tractamentd’aquestes patologies i, per això, volfer-ne una àmplia difusió a la socie-tat. El dia en què es van desenvoluparles sessions, l’Update d’Acupunturava tenir un ampli ressò en diversosmitjans de comunicació.

CONCLUSIONSEls darrers deu anys s’han publicat deforma exponencial estudis clínicsd‘acupuntura en revistes d’alt factord’impacte. Aquest fet es deu, especi-alment, als programes d’investigacióque es varen endegar l’octubre del2000 a Alemanya, i que presentavenresultats d’efectivitat i eficàcia, cost-efectivitat i seguretat de l’acupuntu-ra a certes patologies. Aquests pro-grames varen efectuar estudis rando-mitzats mai vistos fins ara a una gran

Seccionscol·legials



població, alguns amb placebo controli altres en comparació amb tracta-ment convencional.Els nous estudis han fet possible que,avui, les revisions sistemàtiques enscomencin a permetre fer recomanaci-ons definitives per a la inclusió de l’acu-puntura als nostres sistemes de salut.El tractament de les nàusees i els vò-mits postoperatoris amb acupunturaestà més que validat per cinc revisionssistemàtiques, la darrera, una revisióCochrane, el 2009, de Lee & Fan.1 L’apor-tació de l’acupuntura a aquesta disfun-ció postquirúrgica és molt útil, no far-macològica i, a més, senzilla, ja que esbasa en un sol punt situat a l’avantbraç.La cefalea crònica compta amb tresrevisions Cochrane positives, dues deKlaus Linde el 2009,2, 3 una de relativaa la migranya i una per a la cefaleatensional, i la més antiga, de Melchart,el 2001, sobre mal de cap idiopàtic.Per al dolor lumbar crònic, actualmenthi ha quatre revisions sistemàtiquesque si bé no són concloents sí que sónesperançadores. La darrera d’aques-tes, publicada a Cochrane per Furlan icol·laboradors,4 assenyala que hi haevidència que l’acupuntura unida a al-tres teràpies convencionals millora eldolor i la funció de la lumbàlgia crònicaencara que els estudis siguin encaraescassos per dictaminar conclusionsdefinitives. Aquestes publicacions hanfet que el Col·legi de Metges Americà,conjuntament amb l’American Pain So-ciety, hagi publicat unes guies en lesquals s’indica com una opció de tracta-ment5, 6 i que el 2010 aparegués unarticle al New England recomanantl’acupuntura per al tractament de lalumbàlgia crònica que no respon altractament habitual.7 En referència aldolor lumbar, un estudi multicèntric irandomitzat del nostre col·lega espa-nyol Jorge Vas,8 mostra que, en la lum-bàlgia aguda inespecífica, l’acupun-tura aconsegueix una millora clínicarellevant respecte al tractament con-vencional a les tres setmanes d’iniciar-se. Aquests resultats es mantenen pera les variables secundàries de perma-nència en baixa laboral i percentatgelliure de dolor a les tres setmanes.També sabem avui en dia, gràcies atres revisions sistemàtiques, la darre-ra de les quals de Cochrane de Manhe-

imer el 2010,9 que hi ha beneficis esta-dísticament significatius en l’acupun-tura per al dolor de l’osteoartritis degenoll comparat amb acupuntura pla-cebo i amb la llista d’espera. Altresestudis10, 11, 12, 13 indiquen que l’acupun-tura com a coadjuvant al tractamentfarmacològic a l’artrosi del genoll ésmés eficaç que el tractament farmaco-lògic aïllat en la reducció del dolor i dela rigidesa, i millora de la funció físicai la qualitat de vida.En una revisió sistemàtica i metanàlisirecent de Jorge Vas,1 s’indica que, per ala correcció de la presentació no cefà-lica del fetus, la moxibustió del puntd’acupuntura, Bufeta 67, demostra és-ser beneficiosa, aïllada o en combina-ció amb acupuntura o mesures postu-rals, en comparació amb l’observació oles mesures posturals aïllades Encaraque no sigui concloent, la tècnica esmostra segura reduint complicacionspròpies de la presentació no cefàlica.A més de totes aquestes revisions,comptem també amb un estudi rando-mitzat positiu del 2010 de Molsber-ger15 que conclou, comparant acupun-tura real amb acupuntura placebo, quel’acupuntura basada en la medicinaxinesa és una alternativa efectiva altractament convencional en el dolord’espatlla crònic. Altres estudis16, 17, 18

diuen que l’acupuntura amb fisioterà-pia millora la funció i el dolor de l‘es-patlla comparat amb la fisioteràpia coma únic tractament. Aquesta millorias’acompanya d’una reducció al con-sum d’analgèsics. La milloria clínica esmanté durant l’any de seguiment. Entant que es tracta d’una tècnica senzi-lla i segura, la fa recomanable com atractament coadjuvant a la patologiasubacromial.Es compta també amb un estudi con-trolat i randomitzat en el qual es mos-tra que el tractament de la cervicàlgia

crònica amb acupuntura és més efi-caç que el placebo, i té un perfil deseguretat que permet el seu ús habi-tual en clínica.19

Sabem que l’acupuntura pot ésser unmètode efectiu al tractament del dolormusculoesquelètic no oncològic, nopresentant efectes adversos de grave-tat i reduint considerablement el con-sum d’analgèsics i antiinflamatoris.20

També s’ha evidenciat que és efectivaen el tractament de la bufeta hiperac-tiva gràcies a un estudi clínic rando-mitzat i a doble cec positiu amb unatècnica d’estimulació del nervi tibialque fa servir electroacupuntura en unpunt de la zona externa del turmell.21

D’altra banda, han augmentat extraor-dinàriament els treballs en recercabàsica dels quals cal remarcar els d’Eli-sabeth Stener-Victorin i Thomas Lun-deberg, especialment en l’estudi delsefectes de l’acupuntura a nivell gine-cològic que han permès demostrar enratolins d’experimentació que augmen-ten la circulació de l’artèria uterina ique poden ser positius en el tracta-ment dels ovaris poliquístics en do-nes, entre d’altres.22, 23, 24

En aquest update hem fet conèixer elsavenços científics, malgrat les gransdificultats que hi ha a la investigacióclínica i bàsica en acupuntura. Cal quees creïn i financin grups de recerca, encentres d’assistència primària, hospi-tals i també a les universitats, per podercontinuar treballant en noves investi-gacions que integrin l’acupuntura comun procediment mèdic més a l’àmbit dela medicina actual per a les patologiesen les quals es demostri útil.Caldrà valorar que, a les patologiesque actualment ja hi ha prou evidènciad’eficàcia i d’efectivitat, es puguin pren-dre les mesures necessàries perquèl’acupuntura s’utilitzi de forma regu-lar, convencional i articulada al siste-ma de salut públic i privat.

Albert Garcia,president de la Secció Col·legial de Metges

Acupuntors del COMB

Sala d’actes del COMB durant el 1r Updated’Acupuntura.

BIBLIOGRAFIA1– Lee A, Fan LT. Stimulation of the wrist acupuncture point P6for preventing postoperative nausea and vomiting. CochraneDatabase Syst Rev. 2009 Apr 15;(2):CD003281.2– Linde K, Allais G, Brinkhaus B, Manheimer E, Vickers A, WhiteAR. Acupuncture for tension-type headache. Cochrane Databa-se Syst Rev. 2004;(3):CD003281.3– Linde K, Allais G, Brinkhaus B, Manheimer E, Vickers A, WhiteAR. Acupuncture for migraine prophylaxis. Cochrane DatabaseSyst Rev. 2009 Jan 21;(1):CD001218. Review.



Conferència de Ramon Torné sobre el present i futurdels professionals i les mútues

D’esquerra a dreta: Albert Marcos, director del’Àrea d’Assegurança Lliure del COMB; Josep

Arimany, president de la Junta Comarcald’Osona, i Ramon Torné, president de la SeccióCol·legial d’Assegurança Lliure i vocal 3r de la

Junta de Govern del COMB, en l’acted’Assegurança Lliure a Osona.

Delegacionsi seccions col·legials

La Secció d’Assegurança Lliure vacelebrar a la Delegació de Vic laconferència Professionals i les

mútues. Present i futur, en què es vaabordar quina és la situació delsmetges que exerceixen per a lesmútues, en especial a la comarcad’Osona.A l’acte van participar Josep Arimany,president de la Junta Comarcald’Osona, Ramon Torné, president dela Secció Col·legial d’AssegurançaLliure i vocal 3r de la Junta de Governdel COMB, que va ser el conferenciantde la jornada, i Albert Marcos, directorde l’Àrea d’Assegurança Lliure delCOMB.Els assistents es van mostrar moltpreocupats per les condicions quealgunes mútues els apliquen, com lesquotes o dates de pagament. Vantraslladar les seves inquietuds alsrepresentants de la Secció, que elsvan assegurar que tindrien tot elsuport del Col·legi en les sevesreivindicacions i van animar elsmetges presents a organitzar-se i areunir-se amb la Secció per tractar laseva problemàtica.Sobre els honoraris que les mútuespaguen als metges, Torné va explicarcom la legislació els ha anatliberalitzant amb els temps. “L’any

2004 es van eliminar els honorarismínims, i amb l’entrada en vigor de laconeguda com a ‘Llei Òmnibus’ (2009)van desaparèixer definitivament elshonoraris recomanats”. Tot i això, elCol·legi “encara manté uns honorarisrecomanats, com a referent del quecreiem que és un preu just per a lanostra activitat diària”, va explicarRamon Torné.

Cens de consultes del COMBAquest any, el Col·legi ha creat el Censde consultes mèdiques amb la finalitatque tots els metges que exerceixenen l’àmbit de la medicina privadatinguin la seva activitat declarada ireconeguda pel COMB. Torné vamostrar la voluntat que “les consultespuguin ser autoritzades pel Col·legien un futur”.

4– Furlan AD, van Tulder MW, Cherkin DC, Tsukayama H, Lao L,Koes BW, Berman BM. Acupuncture and dry-needling for lowback pain. Cochrane Database Syst Rev. 2005 Jan25;(1):CD001351. Review.5– Chou R, Qaseem A, Snow V, et al. Diagnosis and treatment oflow back pain: a joint clinical practice guideline from the Ame-rican College of Physicians and the American Pain Society. AnnIntern Med 2007;147:478-91.6– Chou R, Huffman LH. Nonpharmacologic therapies for acuteand chronic low back pain: a review of the evidence for anAmerican Pain Society/American College of Physicians clinicalpractice guideline. Ann Intern Med 2007;147:492-504.7– Brian M. Berman, M.D., Helene M. Langevin, M.D.,ClaudiaM. Witt, M.D., M.B.A., and Ronald Dubner, D.D.S., Ph.D.Acupuncture for Chronic Low Back Pain. N Engl J Med2010;363:454-61.8– Vas J, Perea-Milla E, Mendez C, Silva LC, Herrera Galante A,Aranda Regules JM, Martinez Barquin DM, Aguilar I, Faus V:Efficacy and safety of acupuncture for the treatment of non-specific acute low back pain: a randomised controlled multi-centre trial protocol [ISRCTN65814467]. BMC Complement Al-tern Med 2006, 6(1): 14.9– Manheimer E, Cheng K, Linde K, Lao L, Yoo J, Wieland S, vander Windt DA, Berman BM, Bouter LM. Acupuncture for pe-ripheral joint osteoarthritis. Cochrane Database Syst Rev. 2010Jan 20;(1):CD001977. Review.10– Vas J, Mendez C, Perea-Milla E, Vega E, Panadero MD, LeonJM, Borge MA, Gaspar O, Sanchez-Rodriguez F, Aguilar I, JuradoR: Acupuncture as a complementary therapy to the pharmaco-logical treatment of osteoarthritis of the knee: randomisedcontrolled trial. BMJ 2004, 329(7476): 1216-1219.11– Vas J, Perea-Milla E, Mendez C. La Acupuntura como terapiacomplementaria al tratamiento farmacológico de la artrosis derodilla. Gac Sanit 2004, 18[S3]:80.12– Vas J, Mendez C, Perea-Milla E: Acupuncture vs Streitbergerneedle in knee osteoarthritis – an RCT. Acupunct Med 2006, 24Suppl S15-S24.13– Vas J, White A: Evidence from RCTs on optimal acupuncturetreatment for knee osteoarthritis – an exploratory review. Acu-punct Med 2007, 25(1-2): 29-35.14– Vas J, Aranda JM, Nishishinya B, Mendez C, Martin MA, PonsJ, Liu JP, Wang CY, Perea-Milla E: Correction of nonvertex pre-sentation with moxibustion: a systematic review and metaa-nalysis. Am J Obstet Gynecol 2009, 201(3): 241-259.15– Molsberger AF, Schneider T, Gotthardt H, Drabik A. GermanRandomized Acupuncture Trial for chronic shoulder pain(GRASP) – a pragmatic, controlled, patient-blinded, multi-cen-tre trial in an outpatient care environment. Pain. 2010Oct;151(1):146-54. Epub 2010 Jul 2316– Vas J, Perea-Milla E, Mendez C, Herrera GA, Madrazo F,Medina I, Ortega C, Olmo V, Perez FF, Hernandez L, SeminarioJM, Brioso M, Luna F, Gordo I, Godoy AM, Jimenez C, Ruiz MA,Montes J, Hidalgo A, Gonzalez-Quevedo R, Bosch P, Vazquez A,Lozano JV: Acupuncture and rehabilitation in the painfulshoulder: study protocol of an ongoing multicentre randomi-sed controlled clinical trial [ISRCTN28687220]. BMC Comple-ment Altern Med 2005, 5(1): 19.17– Vas J, Ortega C, Olmo V, Perez-Fernandez F, Hernandez L,Medina I, Seminario JM, Herrera A, Luna F, Perea-Milla E, Men-dez C, Madrazo F, Jimenez C, Ruiz MA, Aguilar I: Single-pointacupuncture and physiotherapy for the treatment of painfulshoulder: a multicentre randomized controlled trial. Rheuma-tology (Oxford) 2008, 47(6): 887-893.18– Vas J, Aguilar I, Perea-Milla E, Mendez C: Effectiveness ofacupuncture and related techniques in treating non-oncologi-cal pain in primary healthcare – an audit. Acupunct Med 2007,25(1-2): 41-46.19-Vas J, Perea-Milla E, Mendez C, Navarro CS, Leon Rubio JM,Brioso M, Obrero IG: Efficacy and safety of acupuncture forchronic uncomplicated neck pain: A randomised controlledstudy. Pain 2006, 126(1-3): 245-255.20– Vas J, Aguilar I, Perea-Milla E, Mendez C: Eficacia de laacupuntura y sus tecnicas relacionadas para el tratamiento deldolor no oncologico en atencion primaria: una auditoria medi-ca. Rev Int Acupuntura 2008, 2(1): 56-62.21– Peters KM, Carrico DJ, Perez-Marrero RA, Khan AU, Wool-dridge LS, Davis GL, Macdiarmid SA. Randomized trial of percu-taneous tibial nerve stimulation versus Sham efficacy in thetreatment of overactive bladder syndrome: results from theSUmiT trial. J Urol. 2010 Apr;183(4):1438-43. Epub 2010 Feb 2022– Stener-Victorin E, Jedel E, Mannerås L. Acupuncture inpolycystic ovary syndrome: current experimental and clinicalevidence.J Neuroendocrinol. 2008 Mar;20(3):290-8. Epub 2007Nov 28. Review23– Stener-Victorin E, Ploj K, Larsson BM, Holmäng A. Rats withsteroid-induced polycystic ovaries develop hypertension andincreased sympathetic nervous system activity. Reprod BiolEndocrinol. 2005 Sep 7;3:44.24– Stener-Victorin E, Lundeberg T, Waldenström U, Manni L,Aloe L, Gunnarsson S, Janson PO. Effects of electro-acupunctu-re on nerve growth factor and ovarian morphology in rats withexperimentally induced polycystic ovaries. Biol Reprod. 2000Nov;63(5):1497-503.




L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut celebraun acte acadèmic al Monestir de Montserrat

Comunicat de la JuntaComarcal sobre els plansde xoc redactats pelsproveïdors de serveis desalut

D’esquerra a dreta: Jaume Roigé, vocal de la Junta de Govern del COMB; Lluís Guerrero, director de l’ArxiuHistòric; Josep M. Soler, abat de Montserrat; Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, i JordiBonet, cap d’obres de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, en l’acte al Monestir de Montserrat.

Delegació Comarcal delBages

Delegació Comarcal delMaresme

L’Arxiu Històric de les Ciències de laSalut “Simeó Selga i Ubach” va

celebrar, el 9 d’abril, un acte acadèmical Monestir de Montserrat amb lacol·laboració de la Delegació Comarcaldel Bages del COMB.L’acte el van presentar l’abat deMontserrat, Josep M. Soler; LluísGuerrero, director de l’Arxiu Històric;Pere Bonet, president de la JuntaComarcal del Bages del COMB, i JaumeRoigé, vocal de la Junta de Govern delCOMB. Al Monestir es va realitzar laconferència magistral de l’arquitecteJordi Bonet, cap d’obres de la Basílicade la Sagrada Família de Barcelona,qui va explicar la importància de lafigura humana en l’arquitectura deltemple de Gaudí, per finalitzar ambun concert del duet musicovocal BergaMasca.Cal fer esment que, durant aquestacelebració, la Delegació Comarcal delBages va aprofitar que durant l’any2010 commemorava els seus 50 anysd’existència i, com a darrer acted’aquesta efemèride, va presentar ensocietat el llibre El Col·legi de Metgesal Bages. Mig segle d’història (1960-2010) escrit per Lluís Guerrero. Es va

lliurar a prop dels 200 assistents i elseu autor va signar exemplars aaquells que així ho van demanar.L’Arxiu Històric de les Ciències de laSalut “Dr. Simeó Selga” és un recullde llibres, revistes i documents mèdicsque provenen de les biblioteques delsnostres metges i que han estat donatsper ells o per les seves famílies. L’Arxiuestà situat a la delegació del Col·legia Manresa. El fons va començar ambels llibres del doctor Simeó Selga i araes guarden més de 35.000 documentsa la disposició dels estudiosos iinteressats. El fons de l’Arxiu, quedirigeix Lluís Guerrero, s’ha convertiten una font d’interès per a l’estudihistòric i evolutiu de les ciències de lasalut i és un servei del Col·legi persalvaguardar el patrimoni documentalcientífic català.Si es vol fer alguna consulta o unadonació, es pot fer a través deltelèfon 938742751 (matins), [email protected], o a l’adreça C.d’Alcalde Armengou, 11, 1r. 08242Manresa.

Delegació Comarcal del Bages

La publicació dels plans de xocredactats pels diferents proveïdors

de serveis de salut de la nostra comar-ca: Consorci Sanitari del Maresme, Ins-titut Català de la Salut, Corporació deSalut del Maresme i la Selva, ha provo-cat reaccions de malestar i confusióentre la majoria dels metges que hipresten els seus serveis i entre els ciu-tadans que els utilitzen.Davant d’aquesta situació generalit-zada de malestar i confusió, la JuntaComarcal del Maresme del COMB hadecidit fer públic el següent comuni-cat:1. Els diferents proveïdors de serveishan redactat els seus respectius plansde xoc a petició de la Conselleria deSalut amb l’objectiu d’adaptar-se a laretallada pressupostària decidida pelgovern de la Generalitat.2. Aquests plans han estat estudiats ipreparats amb tot el rigor possiblepels seus redactors i han estat expli-cats als diferents representants delstreballadors de cada hospital: comi-tès d’empresa, juntes facultatives icaps i directors de servei. Els centresd’Atenció Primària són els que hanrebut menys explicacions.3. Aquesta informació no pressuposaque els interlocutors esmentats ha-gin donat la seva aprovació als dife-rents punts compresos en els plansen qüestió.4. Els plans de xoc han estat remesosa la Conselleria de Salut, que els had’estudiar abans de procedir a apro-var-los definitivament. És intolerableque tot ja es doni per fet i que, fins itot, ja s’hagin posat en marxa moltesactuacions sense comptar amb la pre-ceptiva autorització de la Conselleria.



5. S’hauria d’obrir, des d’aquest moment,un període de negociació en el qual, en lanostra opinió, s’han de tenir en comptedues condicions bàsiques:a) La retallada pressupostària hauràd’afectar majoritàriament les estruc-tures burocràtiques i administrativesque ja estan francament hipertrofia-des i haurà de respectar la integritatde les que s’adrecen directament a larelació metge-pacient i, per tant, a laqualitat de l’assistència que reben elsnostres conciutadans.b) No es podrà aplicar de manera line-al. No és lògic obligar al mateix nivellde retallada els centres que, en exer-cicis anteriors, han complert escru-polosament les condicions que se’lshavien plantejat, que als que no lesvan complir en el seu moment. Ésevident que els primers no disposendel mateix marge de maniobra delque podran disposar els segons.6. En aquest procés de negociació hi hande poder intervenir els representants delsmetges de cada centre i de cada serveiafectat. Aquests representants mèdicshauran de ser els encarregats de vetllarper la preservació de la qualitat assisten-cial, basada en la bona relació metge-pacient, per damunt d’altres consideraci-ons purament economicistes.7. També seria convenient comptaramb la col·laboració de les diferentsinstitucions mèdiques de la comarca:societats científiques i Col·legi deMetges, podrien aportar idees quecontribuirien que l’aplicació dels plansde xoc fos el menys traumàtica possi-ble, tant per als professionals comper a la població assistida.8. Resulta imprescindible posar enmarxa una campanya d’informació isensibilització adreçada a tota la po-blació del Maresme. S’ha d’aconse-guir que tothom conegui l’abast realde les reformes practicades i enten-gui la gravetat de la situació econòmi-ca en què es troba el sector sanitari. Sino ens comprometem, tots plegats, afer un ús responsable dels serveis nohi haurà cap reforma que pugui reei-xir.

9. Tots els metges que es considerindirectament perjudicats pels plans dexoc esmentats poden adreçar-se a laDelegació Comarcal del COMB a travésdel correu electrònic: [email protected] explicant les sevessituacions i motius de preocupació.Si el nombre de metges que se’nsadrecin ho justifica, convocarem unareunió per tractar els diferents temesque s’hagin plantejat. Mataró, 4 d’abril de 2011

Junta Comarcal del Maresme delCOMB


Delegació Comarcal delVallès Occidental

Update d’Acupuntura

Miquel Vilardell: “Elsprofessionals sanitarishan creat un sistemasanitari excel·lent”

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

Miquel Vilardell, president del COMB, en laconferència que va fer a Sabadell.

La Junta Comarcal del VallèsOccidental va organitzar, el pas-

sat 30 de març a Sabadell, la confe-rència de Miquel Vilardell, presidentdel COMB, sobre “El professional sa-nitari, avui”.La jornada va estar clarament mar-cada per la reflexió que Vilardell vafer prèviament a la conferència so-bre la situació actual del sistemasanitari català i va destacar el granpaper dels professionals que “handonat l’excel·lència a un sistemasanitari infrafinançat”. Unes horesabans, el COMB va fer pública unanota de la Junta de Govern en quèexpressava la seva posició davant la

crisi i que Vilardell va llegir als assis-tents.El president va mostrar la seva preo-cupació i la del Col·legi per la qualitatassistencial i va demanar un debatciutadà si les contencions pressupos-tàries van únicament lligades a l’efici-ència.En la conferència El professional sani-tari, avui, va fer un repàs dels aspec-tes que afecten la professió mèdicaen el seu dia a dia, com el treballinterdisciplinari, els nous pacients il’ús que poden fer de les tecnologiesde la informació (TIC), la remuneracióper competències i la responsabilitatprofessional. Va insistir en el treballen grup i col·laboratiu, i va esmentarespecialment “els valors que han detenir els metges i el sentiment decompanyonia”.

Delegació Comarcal del VallèsOccidental

En aquests mesos, l’activitat mésdestacada de la Secció de Metges

Acupuntors ha estat la realització del’Update d’Acupuntura, el 26 de fe-brer, amb la col·laboració de la Socie-tat Científica d’Acupuntura de l’Aca-dèmia de Ciències Mèdiques i de laSalut de Catalunya i de Balears.A aquesta “posada a punt” de l’acu-puntura, que va comptar amb la parti-cipació de Miquel Vilardell, hi varenintervenir Ishar Dalmau, investigadordel grup de recerca de teràpies noconvencionals INTEGRA, GRISC/EPSI-UAB, parlant de les bases científiquesdels mecanismes d’acció de l’acupun-tura, el doctor Mike Cummings, direc-tor de la British Society of MedicalAcupuncture i editor de la revista Acu-puncture in Medicine, va relatar lesevidències científiques del beneficide l’acupuntura en diferents malalti-es, i Jorge Vas, investigador de la Jun-



ta d’Andalusia sobre l’aplicació del’acupuntura als processos dolorosos,va parlar de la investigació en acu-puntura i de la seva metodologia.Posteriorment, es va fer una interes-sant taula rodona ampliant i discutintsobre els aspectes científics de l’acu-puntura, on els metges assistentsvaren poder participar aportant i pre-guntant sobre els diversos aspectesde les seves diferents especialitats.Hem recollit totes aquestes evidènci-es actuals dels beneficis de l’acupun-tura en un document que desitgempoder penjar properament al web delCOMB perquè pugueu tenir-ne fàcilaccés.Estem molt contents d’haver fetaquest Update d’Acupuntura, el pri-mer que fem, i que es va desenvolu-par amb un alt nivell científic i unagran participació de públic, a més d’unimportant ressò mediàtic.Volem agrair des d’aquestes ratlles laparticipació i el suport de Miquel Vi-lardell i de la Junta del COMB, així coml’ajut de Salvador Piqué i de l’equipde Medicongres.Un altre punt que volem destacar ésque estem preparant el programa delV Congrés Mèdic Internacional d’Acu-puntura, que farem el 5 i 6 de novem-bre d’enguany, amb la col·laboracióconfirmada de la Societat Científicad’Acupuntura de l’Acadèmia de Cièn-cies Mèdiques, de la Sociedade Por-tuguesa Medica de Acupuntura(SPMA) i de la Sección de MédicosAcupuntores del Colegio de Médicosde Madrid, entre altres societats, ique esperem que tingui tant èxit comles edicions anteriors.

Albert Garcia i Janeras,president de la Secció de Metges Acupuntors

del COMB


Renovació de la Junta dela Secció de Metgesd’Estètica

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

Tal com us vàrem comunicar fa unsdies, després de la celebració de

les eleccions, el passat 7 de febrer,s’ha renovat la Junta directiva de lanostra secció. Tots volem que la me-dicina estètica i cosmètica continuïmillorant, tant pel que fa al nivell for-matiu dels que la practiquen sinó tam-bé en el reconeixement professional,legal i social.Esperem comptar amb la col·laboracióde tots els membres de la Secció perportar a terme una sèrie de projectesen els quals ja hem començat a treba-llar i que a continuació us detallem:· Intrusisme: estem col·laborant ambl’assessoria jurídica i la Junta de Go-vern del COMB, així com amb la Con-selleria de Sanitat, per intentar sensi-bilitzar tant la població general comles autoritats sobre el greu problemaque representa per a la salut públical’intrusisme extraprofessional, quecada cop s’agreuja més.· Assegurança de Responsabilitat Ci-vil. Ja s’està treballant amb el Depar-tament de Responsabilitat Civil Pro-fessional (RCP) del COMB, perquè l’ac-tual pòlissa que ofereix el COMB siguiequiparable en prestacions a les queofereixen millors condicions en elmercat. En aquest sentit es va cele-brar una jornada informativa acredi-tada per informar-nos de manera cla-ra i real.· Formació.Formació.Formació.Formació.Formació. S’està elaborant el calen-dari de cursos de formació continua-da per al proper curs acadèmic. Seriainteressant que ens féssiu arribar elsvostres suggeriments per poder pla-nificar una oferta formativa interes-sant per a tot el col·lectiu.· Reglament de la Secció. Reglament de la Secció. Reglament de la Secció. Reglament de la Secció. Reglament de la Secció. S’està ac-tualitzant l’actual reglament per com-patibilitzar-lo amb els actuals Esta-tuts del COMB. Es presentarà a la

propera Assemblea de la Secció persotmetre’l a aprovació.· Pàgina web. L’hem actualitzat ambla creació de noves seccions. Desit-gem que sigui una eina per millorar lacomunicació i informació entre tots, ique ens permeti tenir accés directe ales consultes dels socis que desitginposar-se en contacte amb nosaltres.· Pel que fa a l’actual controvèrsiasobre Bioimplants, així com sobre elsefectes adversos de qualsevol pro-ducte sanitari o medicament que de-tectem en la nostra pràctica clínica, ala pàgina web podeu trobar informa-ció actualitzada sobre el tema.· En l’àmbit institucional, estem tre-ballant en les diferents normativesnacionals i europees que poden afec-tar la nostra activitat, a fi de posicio-nar-la el millor possible.· Diploma d’Acreditació. És molt im-portant obtenir aquest posicionamenti que els metges estètics i cosmèticspuguem demostrar objectivament lanostra formació i preparació, tant a lapoblació, com a les institucions i alsnostres companys, com un segell dela realitat i excel·lència de la nostraactivitat. Aquest diploma està avalatper les institucions reguladores detot el col·lectiu, que són el COMB il’OMC. Per tot això és molt importantque els que encara no l’hagueusol·licitat, ho feu a l’Oficina Tècnicad’Acreditació (OTA).Per poder realitzar aquests projec-tes de la manera més eficaç possi-ble, així com per donar resposta aaltres suggeriments o temes que cre-gueu important tractar, podeu diri-gir-vos a la Junta de la Secció a tra-vés del web, o per correu electrònic [email protected].

Petra M.ª Vega López,presidenta de la Secció de Metges d’Estètica




JornadesMultidisciplinàriesCatalanes de Residènciesde Gent Gran

Secció Col·legial de MetgesJubilats

La Secció de MetgesJubilats organitza el IVCongrés Estatal deMetges Jubilats

La Secció de Metges Jubilats haseguit les seves activitats d’altres

anys: conferències sobre història, mú-sica, teatre, literatura, etc.; lecturesteatrals, projecció de pel·lícules; pe-tites sortides ludicoculturals; viatgesturístics. A les trobades per comentarllibres –que anomenem “club de lec-tors”– ha augment el nombre d’assis-tents i, si continua així, caldrà dividir-lo en dos grups perquè tots els assis-tents puguin participar en la conver-sa i el debat. En resum, les activitatssón força variades i nombroses, finsal punt que gairebé és impossibleque una mateixa persona pugui as-sistir a totes les activitats. Segons hamanifestat algú, és la Secció Col·le-gial més activa.Aquesta activitat es manifesta essen-cialment, eficaçment i discreta, en labona col·laboració amb el Programad’Ajuda Social que desenvolupa elCol·legi, de la qual s’ocupa la vocal dela Secció, Na Menchu Martín, ambnotable eficàcia.Tot l’esmentat és però, la rutina de laSecció, i ara aquesta rutina s’ha tren-cat ja que s’ha rebut l’encàrrec d’orga-nitzar el IV Congrés Estatal de MetgesJubilats, que tindrà lloc els dies 30 desetembre i 1 d’octubre d’aquest 2011.El Comitè Organitzador, en íntima re-lació amb la Junta de Govern de laSecció, està preparant un programaque resulti atractiu i útil, centrat aconèixer les necessitats dels jubilats,com poden envellir activament i quèes pot fer per viure millor la jubilació.Aquest programa té en compte que elCongrés ha d’ésser un motiu de tro-bada entre jubilats, on s’informi i de-bati punts d’interès per als metgesjubilats, i una extraordinària ocasióper donar a conèixer als nostres col-

legues de l’Estat espanyol, la capitalde la nació catalana.L’esquema del programa està consti-tuït per una taula rodona, que portaràper títol: Situació i necessitats socialsdels metges a Espanya en la qual inter-vendran Nina Mielgo, directora tècni-ca de la Fundación Patronato de Huér-fanos y Protección Social de Médicos,Príncipe de Astúrias; Antoni Calvo, di-rector del Programa de Protecció Soci-al del COMB; Isabel Calvo, del Col·legide Metges de Saragossa, i Aurelio Gon-zàlez, del Col·legi de Metges de Múrciai representant nacional de la Vocalíade Médicos Jubilados.Tres conferències: Envelliment i pro-fessió mèdica, a càrrec de Ricard Mo-ragas de la Universitat de Barcelona;Envelliment actiu, a càrrec de RocíoFernàndez-Ballesteros de la Universi-dad Autònoma de Madrid i Metgesper metges, a càrrec de Josep M. Be-net i Martí, director del programa.Una Assemblea Extraordinària de to-tes les seccions de metges jubilatsdels col·legis espanyols i diferentsvisites a llocs emblemàtics de la nos-tra ciutat completen les activitatsd’aquests dos dies.El Congrés està obert a tots els metgesjubilats i persones que estiguin inte-ressades en tota la circumstància queenvolta la jubilació. La nostra Secció,en íntima relació amb el Departamentd’Activitats i Congressos i la direcciódel Programa de Protecció Social, sónels responsables de l’organització i pre-paració del Congrés.

Creiem que els temes són prou inte-ressants i esperem que el debat inte-ressi a un nombrós grup de companysde Catalunya i de la resta d’Espanya.Per a les inscripcions, dirigiu-vos alDepartament d’Activitats i Congres-sos, Lourdes López (e-mail:[email protected] i telèfon935678860) a la planta –1 de la nostraseu, Passeig de la Bonanova 47. 08017Barcelona.

Josep Antoni Martí Mercadal,secretari de la Secció Col·legial de Metges

Jubilats

Secció Col·legial de Metges deResidències Geriatriques

Els dies 25 i 26 de març de 2011, esvan celebrar a l’Espai Pujades 350

de Barcelona les 5es JornadesMultidisciplinàries Catalanes deResidències de Gent Gran.Les Jornades van ser organitzades pelCol·legi Oficial de Metges deBarcelona, el Col·legi Oficial d’Infer-meria de Barcelona, el Col·legi Oficialde Diplomats en Treball Social i Assis-tents Socials de Catalunya, l’Il·lustreCol·legi d’Advocats de Barcelona, elCol·legi Oficial de Fisioterapeutes deCatalunya i el Col·legi Oficial de Psicò-legs de Catalunya.



L’objectiu d’aquestes 5es Jornadesva ser de nou apostar pel treball enequip.Es va oferir una oportunitat d’inter-canvi d’experiències en l’atenció ge-riàtrica i gerontològica, contempladades dels diferents vessants de l’abor-datge multidisciplinari.Es va destacar la necessitat de seguirtreballant en equip i centrar l’atenciócap a la persona i la seva família,augmentar la motivació dels profes-sionals i trobar espais i organitzarjornades que permetin reflexionarsobre la pràctica diària de tots elsprofessionals.En el marc de les Jornades va sorgir lademanda de la creació d’una comis-sió de treball conjunta entre la Conse-lleria de Salut i la Conselleria de Ben-estar Social i Família de la Generalitatamb l’objectiu de millorar la coordi-nació entre aquests dos departa-ments. La finalitat d’aquesta propos-ta és la de garantir i donar pes a l’aten-ció que es dóna a les persones gransdes de les residències assistides i tam-bé comptar amb l’opinió i la participa-ció efectiva dels professionals queatenen aquest col·lectiu.Els assistents van poder participar enconferències i taules rodones sobreaspectes vinculats a l’atenció a lespersones grans, el contracte de pres-tació assistencial, l’ús de les teràpiescomplementàries, la mediació en lespersones grans, la realitat de les resi-dències durant la nit o l’atenció alfinal de la vida.Les Jornades varen comptar amb l’as-sistència de més de 300 professio-nals, que representaven l’ampli ven-tall de professions vinculades al mónresidencial com ara són metges, in-fermeres, treballadors socials, fisio-terapeutes, psicòlegs, advocats, ge-rocultors, terapeutes ocupacionals,responsables higienicosanitaris, edu-cadors socials i animadors sociocul-turals.Es va comptar amb el suport instituci-onal del Departament de Justícia i elDepartament de Benestar Social i Fa-


mília de la Generalitat de Catalunya,la Diputació de Barcelona i la Univer-sitat Autònoma de Barcelona.També varen donar el seu suportAlzheimer Catalunya Fundació, Asso-ciació Catalana de Directors de Cen-tres i Serveis d’Atenció a la Depen-dència Gerontològica-ASCAD, Fede-ració d’Associacions de Gent Gran deCatalunya-FATEC, Federació d’Enti-tats d’Assistència a la tercera edatsense afany de lucre, Inforesidenci-as, Sociedad Española de Médicosde Residencias-SEMER, Sociedad Es-pañola de Enfermería Geriátrica yGerontológica, Societat Catalano Ba-lear de Fisioteràpia i Societat Catala-no Balear de Geriatria i Gerontologia.En l’exposició comercial varen estarpresents les següents empreses: Fre-senius Kabi, Gerocat Euro GabinetGestió, Norgine, Resiplus i Rovi. Tam-bé van col·laborar-hi, tot i que no vanser-hi presents, Grünenthal i Novar-tis.Les Jornades van obtenir 1,5 crèditsper part del Consell Català de Forma-ció Continuada de les ProfessionsSanitàries-Comisión de FormaciónContinuada del Sistema Nacional deSalud.

Josep Gasol i Lascorz,president del Comitè Organitzador

Secció Col·legial de Metges deSinologia i Patologia Mamària

Reconeixement delssinòlegs espanyols aldoctor Miquel Prats

El president i la Junta de la SeccióCol·legial de Sinologia i Patologia

Mamària del COMB, volem aclarir quela medalla d’or de la SocietatEspanyola de Sinologia que el mesd’octubre del darrer any es va lliuraral doctor Miquel Prats va ser unreconeixement de tots els sinòlegsespanyols, que van considerar que lamereixia. La Comunitat Valenciana,amb els seus representants, nomésvan ser els encarregats de fer ellliurament a petició de l’organitzaciódel Congrés Mundial de Sinologia.Crec que aquest aclariment eraimportant pel mèrit del guardó queels companys sinòlegs van atorgar aldoctor Prats.

Joan Janer,president de la Secció Col·legial de Sinologia

i Patologia Mamària del COMB

5es Jornades Multidisciplinàries Catalanes deResidències de Gent Gran.

Secció Col·legial de Metges del’Àmbit Sociosanitari

Creació de la SeccióCol·legial de Metges del’Àmbit Sociosanitari

El sector sociosanitari al nostre paísha anat consolidant una filosofia

pròpia i els metges hem anat assu-mint nous rols dins d’aquesta aten-ció.Els perfils d’usuaris atesos han anataugmentant quant a complexitat te-rapèutica i el sector sociosanitari con-tinua sent un sector en creixementper factors demogràfics, estructurals,econòmics, socials, etc. Des del puntde vista professional és un sector enevolució on continua havent-hi rep-tes i necessitats.El proppassat 29 de març, l’Assem-blea de Compromissaris va aprovar la



Consultoriterminològic

Recentment el Centre deTerminologia TERMCAT hapublicat el Diccionari d’oftal-

mologia en línia, elaborat amb el su-port de la Generalitat de Catalunya i lacol·laboració d’especialistes de laUniversitat de Barcelona i de la Soci-etat Catalana d’Oftalmologia i publi-cat l’any 2001 en format paper.L’obra, que inclou la terminologia méshabitual d’aquesta especialitat medi-coquirúrgica que tracta de la funcióvisual i de les anomalies de l’ull desdel naixement fins a la vellesa, aplegaprop de 1.200 termes corresponentsa sis àmbits temàtics: anatomia (ambtermes com ara periòrbita o fovèola),fisiologia (reflex pupil·lar o emmetro-pia), exploració (retinoscòpia o ortos-copi), semiologia (astigmatisme in-vers o estrabisme latent), patologia(cataracta fusiforme o retinitis solar) iterapèutica (orbitotomia o conjunti-voplàstia). En presenta les denomi-nacions i la definició en català, elsequivalents en castellà i anglès i, siescau, els termes anatòmics interna-cionals (documentats a la Terminolo-gia Anatòmica).La interfície utilitzada permet consul-tar les fitxes a partir de l’índex alfabè-tic de cada llengua o bé fer una cercaen el quadre de diàleg, tant d’unadenominació com d’un mot de la defi-nició o la nota. També permet la des-càrrega del contingut en un formatXML estàndard i sota una llicènciad’ús obert.

L’obra és resultat de la cooperacióentre lingüistes i especialistes en l’ela-boració de l’obra i en els estudis delscasos per a la normalització dels neo-logismes. Els especialistes han resoltdubtes sobre els conceptes i les rela-cions que mantenen, han fet saberl’opinió sobre l’ús de les denominaci-ons i les seves raons a favor de lesalternatives estudiades, i han contri-buït a assegurar el rigor i l’actualitatde les informacions.Pel que fa a l’àmbit de les ciències dela vida i la salut, la col·lecció Dicciona-ris en línia ofereix altres títols que uspoden resultar d’interès, com ara elDiccionari d’homeopatia, el Dicciona-ri d’infermeria, el Diccionari de psi-quiatria, el Diccionari de sinologia, laTerminologia de la sida o el Lèxic defàrmacs. Us convidem a visitar el nos-tre web (www.termcat.cat) i a consul-tar-los. Qualsevol observació que vul-gueu fer-nos arribar a través de laBústia de Suggeriments de la mateixainterfície serà benvinguda i ens aju-darà a millorar el servei als usuaris.

Maria Cortés,TERMCAT, Centre de Terminologia

1. Pàgina inicial del Diccionarid'oftalmologia en línia.

2. Fitxa terminològica del Diccionarid'oftalmologia en línia.

1 2

Novetats en línia: eldiccionari d’oftalmologia

creació de la Secció Col·legial de Met-ges de l’Àmbit Sociosanitari. Aquestasecció neix amb l’objectiu d’abordardes de la corporació professional te-mes com la defensa dels nostres inte-ressos, desenvolupament professio-nal, reconeixement d’àmbits d’exper-tesa, o ser un fòrum de debat deproblemes que ens afectin com acol·lectiu professional.L’àmbit sociosanitari comprèn diver-sos serveis com són les unitats d’hos-pitalització de llarga i mitjana estada,unitats de convalescència, unitats desubaguts de geriatria, unitats de cu-res pal·liatives, unitats psicogeriàtri-ques, etc. També equips de suport ivaloració ambulatòria o domiciliària(UFISS, PADES, ETODA, EAIA...) i hos-pitals de dia de diferents tipologies.Volem donar a conèixer el naixementde la nostra secció i us convidem aafegir-vos-hi com a socis.Els metges que estiguin interessats ainscriure´s a la Secció poden posar-se en contacte amb la Sra. Isabel Mar-tinez – UAC – Seccions Col·legials, Tel.935 678 888, ext. 2463 o enviar un e-mail a: [email protected].

Junta gestora de la Secció Col·legialde Metges de l’Àmbit Sociosanitari




En record de Matilde Ezquerra

Quan una persona marxa persempre deixa un forat pled’enyorança i aquest forat és

directament proporcional a lacapacitat que ha tingut d’estimar i a lapassió amb la qual ha viscut.La Mati Ezquerra ja era una nenainquieta. La seva voluntat d’anar mésenllà va quedar clara batent recordsd’Espanya de cross i, des de llavors,no va parar mai, fins que la malaltia liva posar la traveta. Però no es vadeixar vèncer fàcilment i va lluitar ambuna força admirable fins al darrer cop.Era una metgessa de família que vaescollir una nova especialitat que lipermetia abocar-hi tota la il·lusió delmón. El repte estava a l’alçada de laMati, perquè els projectes i lespossibilitats eren, en aquell moment,infinites. Va fer l’especialitat entreLogroño i Cornellà i va començar aexercir al CAP al qual estaria vinculadatota la vida, el CAP de Sant Llàtzer deTerrassa. L’esperança que tenia en laseva especialitat va fer que aviats’interessés per la formació. Es vaacreditar com a tutora del Programade Formació d’Especialistes enMedicina de Família i Comunitària i vaparticipar en el grup de Docència de laCAMFiC. L’any 1997 va ser nomenadacoordinadora de la Unitat Docent delConsorci Sanitari de Terrassa i,posteriorment, directora de Docènciai Recerca de la Fundació Joan Costa iRoma del Consorci. Va participar d’unamanera molt activa en totes lesactivitats de les Unitats Docents deCatalunya. Va pertànyer al grupd’Acreditació i Avaluació i amb elconvenciment que l’aritmètica no éssuficient per avaluar els especialistesen formació, va ser la principalimpulsora de la Valoració Formativa:una nova manera de fer les coses, unnou pas endavant. Va ser una de lesprimeres a parlar, en el nostre país,d’avaluació de la competènciaprofessional dels especialistes enformació i defensar eines docentsobjectives que permetessin la milloracontínua i que estiguessin basadesen la participació activa dels tutors i

l’autoresponsabilitat dels residents,com són el self audit i el portafoli.La seva actitud davant la vida va ferque assumís reptes com la presidènciade la Xarxa de Comissions de Docènciai Assessores de Catalunya i que fos laprimera presidenta d’AREDA(Asociación Española de Redes deComisiones de Docencia y Asesoras).El seu compromís la feia lluitar perdefensar les idees, que mai nofaltaven, i ho feia amb força i valentia,rebutjant la ineficàcia i la hipocresia.La seva manera de fer, tan conseqüentamb les seves idees, la va fer dimitircom a presidenta de la Xarxa l’any2008. El reconeixement de tots elsseus companys no va trigar a venirquan se li va atorgar el premi al’excel·lència professional del COMBen l’apartat de docència l’any 2009.L’ expertesa en formació postgrau lava portar a participar molt activamenten l’elaboració del Nou Programa del’Especialitat de Medicina de Família iComunitària i a liderar el disseny d’unnou Libro del Especialista enFormación en format portafoli. El dar-rer encàrrec que va rebre va ser perpart del Ministeri de Sanitat i Con-sum: coordinar un grup de treball ambdocents de diferents especialitats pertal de dissenyar un Libro del Residen-te, tipus portafoli, per als especialis-tes en formació de totes les especiali-tats.Treballadora infatigable, era un plaer

veure com les idees li anaven fluint.La seva visió del conjunt, sense oblidarmai el detall, s’anava dibuixant en unpaper, sovint dues passes perendavant dels que l’envoltaven.Els darrers anys la Mati va ser moltcrítica amb la situació actual de laMedicina de Família al nostre país. Demica en mica, el model s’havia anatallunyant del que ella havia somiat.Però la crítica de la Mati sempre tanpunyent per intel·ligent, no era estèril.La seva capacitat d’avançar la feiencrear contínuament i la seva exigènciacomençava per la pròpia feina. Elmodel actual no li agradava i ella entenia molt clar un altre, però aquestprojecte, com tants altres, ha quedatpendent.Però no tot a la vida era la professió.Mare abans que res, esposa d’un altreapassionat de l’Atenció Primària,l’Amando Martín Zurro, cuidadora detota la família i molt amiga dels seusamics, encara li quedava temps perviatjar i per a la seva gran passió, elmar.Els ulls verds de la Mati, el seu somriure,la seva capacitat d’escoltar, d’acom-panyar, de veure-hi mes enllà, de llegirentre línies, en feien una personaexcepcional. Per tot això i més, Mati, elforat que has deixat és immens, peròuna cosa t’hem de dir: ha estat unasort, però sobretot un plaer, compartirtemps i espai amb tu.

Magda Bundo


petits anuncis

petits anuncis

Consultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca.Centre Mèdic en funcionament lloga amplisdespatxos, molt ben equipats, tot nou, servei derecepció, calefacció, aire condicionat, telèfon,àmplia sala d’espera. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701

Lloguer despatxos equipatsSituació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdicen funcionament lloga despatxos equipats,telèfon, aire condicionat, secretària, servei deneteja, calefacció, etc. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121

Es necessiten especialistesSituació: Barri del Clot. Es necessiten especialistes(pediatre, otorino, dermatòleg,.) per a centremèdic en funcionament en zona de vianants moltcèntrica del barri del Clot.INFORMACIÓ: Tels. 932 073 743 (tardes) / 600281 703

Lloguer de despatxos completamentequipatsSituació: Rda. Gral. Mitre/Muntaner. Matins otardes, aire condicionat i calefacció, amb serveide recepció, secretaria, etc. Pàrquing.Instal·lacions de disseny i confortables. Granqualitat i preu econòmic.INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661

Despatxos mèdicsSituació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Amb totsels serveis es lloguen de dilluns a dissabte.Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques.Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica.Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716/ 627 561 091

Llogo despatxos per a consulta mèdicaBalmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consultamèdica, completament equipats, amb serveis derecepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmpliasala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatxque té 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369 912

Lloguer de despatxosSituació: Situat a la Diagonal/Pau Claris. Centremèdic dedicat a la ginecologia, urologia ipsicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguerde despatxos a metges. Matins i tardes. Totalmentequipats, amb recepció, telèfon, fax, calefacció,aire condicionat, servei neteja, etc.INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creaciói gestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 /627 561 091. E-mail: [email protected]

Consultori o oficinaVia Augusta, 110 m2. Envans de totxana abatiblessegons conveniència.8,3x 4,6/6x5,3/5,3x4/4x3,7/2,7x3,7/5,6x3,3/3,9x3. Recepció, administració,2 lavabos, gran biblioteca, fusta, façana granfinestral, força corrent.INFORMACIÓ: Tel. 932 122 205

Lloguer despatxosSituació: Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdicd’alt estanding, lloga despatxos totalment equi-pats per mòduls de matins o tardes. Li oferimtots els serveis necessaris perquè vostè sols hagide preocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Lloguer despatxosSituació: Zona Hospital Clínic. CENTRE MÈDICen funcionament lloga despatxos, matins i tar-des. Tots els serveis.INFORMACIÓ: Tel. 934 516 869

Es lloga despatx mèdicSituació: Sant Cugat. Zona estació, recepció,calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tardaINFORMACIÓ: Tel. 629 724 271

Serveis integrals de Secretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals de Secretaria tele-fònica. Recepció de trucades personalitzada.Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòni-ques. Sense costos addicionals. Atenció 12 ho-res diàries. URGÈNCIES.INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700

Despatxos mèdics amb tots els serveis eslloguen de dilluns a dissabte.Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínicadel Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716

Despatx apte per a consulta mèdicaSituació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances.Aire condicionat.INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

Consulta pediàtricaSituació: Davant Clínica Sagrada Família. Es llogaun despatx matins o tardes amb tota la infraes-tructura de suport.INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Lloguer de despatxos per a consultesmèdiquesSituació: CERDANYOLA DEL VALLÈS. Matinso tardes. Completament equipats: airecondicionat, calefacció, recepció, secretaria, etc.Instal·lacions modernes i adaptades a personesamb discapacitat. Preu sense competènciaINFORMACIÓ: [email protected]. Tels. 936 928638 (tardes) / 600 679 523

Lloguer dos despatxosSituació: PLAÇA KENNEDY (Balmes-SantGervasi). Exteriors, amplis i moderns, un ambquiròfan, l’altre amb box per a cures otractaments. Estètica acurada. Confortables iamb totes les prestacions d’informàtica i telefonia.Ideals especialitats i gestionat per metges.INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848398

Lloguer despatxos mèdics a ESTRENARSituació: Calvet, 30 (Diagonal/Francesc Macià),Barcelona. Decoració de luxe, completamentequipats, amb tots els serveis, recepció trucades,A/C, ADSL, etc. Mòduls matí o tarda o 2despatxos utilització exclusiva. Bones condicionseconòmiques.INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797

ES LLOGA CENTRE MÈDICSituació: Zona Pl. Molina. Inaugurat el 2006,sencer o per a consultes, matins o tardes.Completament equipat i informatitzat. Hàbil pera totes les especialitats i especialment per aginecologia, inclòs ecògraf 4D i cardiotocògraf.Possibilitat traspàs a curt termini.INFORMACIÓ: Tel. 686 980 307

Centre de Negocis AGENDASituació: Muntaner, 121, 1-1 08036 Barcelona.Lloguer de despatxos per passar consulta.Atenció personalitzada amb recepcionista.Centre al costat Hospital Clínic, ben comunicat.Tarifa: hores-dia-mes.INFORMACIÓ: Tel. 934 880 606. Email:[email protected]

Es lloga local de 375 m2

Situació: Av. Catalunya, de Cerdanyola del Vallès.Apte per a centre mèdic o activitats sanitàries.Preu: A consultarINFORMACIÓ: Sr. Carles. Tel. 935 864 242


petits anuncis

Es lloga consultori mèdic totalment equi-patSituació: Còrsega/Av. Gaudí (Hospital de SantPau), principal. Aire condicionat, calefacció,ADSL, fax, etc. Àmplia recepció, lavabo, Des-patx 3. Boxs independents. Molt lluminós.INFORMACIÓ: Sra. Alcalde. Tel. 934 563 448

Centre mèdic en funcionament lloga des-patxosMatins i tardes, tots els serveis de dilluns adivendres. Situació Balmes/Plaça Molina.INFORMACIÓ: Srta. Imma. Tel. 932 097 411

Lloguer de pis per a consulta mèdicaDe 135 m2 amb possibilitat d’ampliar-los. Situata Joan S. Bach 24, 1r.INFORMACIÓ: Tel. 607 948 110

Grup de neuròlegs amb centre mèdic aPasseig BonanovaBusca incorporar psicòlegs, psiquiatres, geriatres,internistes, vasculars i altres especialitats afinsper integrar-se en grup i compartir despesesorganitzats per mòduls.INFORMACIÓ: Tel. 934 184 748

Compartim despatxos mèdics a partir de100 €Situació: Enric Granados/Diagonal. Pot ser matinso tardes. Entre diferents professionals. El preuinclou tots els serveis: domiciliació de societats,ADSL, agenda, recollida de trucades i secretària,calefacció…INFORMACIÓ: Tels. 931 251 477 / 607 782 092

Consultori mèdic en vendaSituació: Terrassa, cèntric. Consultori mèdicamb 5 despatxos. Superfície 190 m2. Totalmentequipat. Cèntric.INFORMACIÓ: Tel. 617 929 274

Pis en venda a carrer Londres, 125 m2,tranquil, ampli, assolellatEdifici emblemàtic a 100 metres Diagonal.Reforma estructural interior conservant estil1920 i façana recentment rehabilitada. Aptehabitatge o consulta. Ocupa la quarta planta.Aparcament al costat en lloguer.www.fotocasa.com. Preu: 570.000 €INFORMACIÓ: Tel. 638 003 537

Despatxos individuals per a consultaA Bailén/Sant Antoni Maria Claret (Eixample-Gràcia). Tranquil i ben comunicat. Sala d’espera,wifi, neteja, ascensor. De 155 a 310 € (segonsús). Possibilitat de compartir.INFORMACIÓ: M. Rosa. Tels. 932 135 848 / 651829 221. E-mail: [email protected]

Es lloga local a Gavà centre150 m2 idoni per a centre mèdic o consulta.Condicions inigualables amb aquesta finalitat.INFORMACIÓ: Tel. 607 255 883. E-mail:[email protected]

Es lloguen despatxos mèdicsSituació: MADRAZO/CLÍNICA El Pilar. Permòduls matins/tardes. Preferiblement per aginecòlegs (a les tardes es fan classes de pre-part). Disposen de wifi, aire condicionat,calefacció, neteja i recepció amb sala d’espera.INFORMACIÓ: Xavier Serrano. Tel. 649 939526. E-mail: [email protected]

Lloguer de localSituació: Davant de l’Institut Dexeus. Plantabaixa 50 m2, accés directe carrer, escala interiorpis 90 m2, sortida escala, 2 aparcaments.Consultoris mèdics o anàlisis. Ampliable 80 m2

local pis.INFORMACIÓ: Dr. Pou. Tel. 620 826 505. E-mail: [email protected]

Llogo despatx per compartir consultamèdicaSiuat al carrer Aragó cantonada Pg. de Sant Joan.INFORMACIÓ: Alex Galvani (llicenciat en Os-teopatia). Tel. 610 064 479. E-mail:[email protected]

Es lloga pis ideal per a dues consultesmèdiquesSituació: Vilafranca del Penedès. 80 m2, 4habitacions, 2 cambres de bany, menjador, cuina.3r. Ben situat. Aire condicionat i calefacció. Idealper a dues consultes.INFORMACIÓ: Maria José. Tel. 617 125 767

Centre mèdic disponibleLloguer/venda, 10 consultes amb tots els serveis.450 m2, planta baixa. Antic CAP. Localització aBarcelona, al costat del nou centre comercialLas Arenas.INFORMACIÓ: Tel. 936 657 542. E-mail:[email protected]

Carrer València/Balmes. Lloguemdespatxos mèdicsPer mòduls, matins/tardes.Tots equipats per adiferents especialitas i medicina alternativa.Tressales d’espera. En els preus van inclosos elsserveis de llum, aigua, telèfon, calefacció. A.C. imanteniment.INFORMACIÓ: Araceli Armengol. Tels. 678540 931 / 935 313 563

Oportunitat: es traspassa despatx de con-sultes mèdiques que es lloguen per mò-dulsTots equipats, 6 unitats, recepció i 3 salesd’espera. Agenda on-line inclosa. Centre deBarcelona, carrer València/Balmes. 60.000 € anegociar. Actualment en actiu. Preu: 2.000 €mensuals.INFORMACIÓ: Araceli. Tel. 678 540 931

Despatx de 180 m2 en vendaPreu a convenir. Av. Republica Argentina alcostat Quirón.INFORMACIÓ: Tel. 637 872 573

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELE-FÒNICAAtenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 € al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en diversos idiomes,des de 1,50 €/full.INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveis ofereix personalde servei domèstic, cuidadors infantils i assistènciageriàtrica. Formació individualitzada segons lesnecessitats de cada llar.INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953/ 638 929 955

Traductora amb vint anys d’experiència,deu dels quals treballant per a l’Iltre. ConsejoGeneral de Colegios de Odontólogos yEstomatólogos de España, s’ofereix per atraduccions free-lance de l’anglès o del francèsal català o al castellà. Preus ajustats.INFORMACIÓ: Tel. 639 918 419. Email:[email protected]

Habitatge

Venc pis2 habitacions, cuina equipada, bany, ascensor,terrat comunitari, carrer semi de vianants. ZonaCan Rigal Pubilla Casas, a 2 minuts de ConsorciSanitàri Integral. Zona ben comunicada amb bonsserveis. Per entrar-hi a viure. Preu: 170.000 €INFORMACIÓ: Tel. 649 329 615

Es lloguen apartament moblatsAl carrer Xifré/Mallorca (26 m2), i al carrer SantEusebi (33 m2) a 400 € i 500 € respectivament.INFORMACIÓ: Tels. 938 222 376 / 628 898 883

Venc pis, Via Augusta/Muntaner,de 220 m2, saló de 55 m2, quatre habitacions,zona de servei i tres banys. Casa senyorial, a peude Ferrocarrils Catalans, i tota comunicació.Adequat per a habitatge o despatx habitatge.Bon estat. Abundants pàrquings a prop del’habitatge.INFORMACIÓ: Tel. 932 000 090

Venda masia reformada450 m2, terreny 3.000 m2 a dins del poble,municipi Vilademuls (Girona). Electricitat, pou,arbrat, piscina, annex convidats, entrar a viure,preu 900.000 € 15 km de l’Escala (Girona)INFORMACIÓ: Sra. Brugues. Tel. 616 246 351

Pis en venda carrer Londres, 125 m2 tran-quil, ampli, assolellatEdifici emblemàtic a 100 metres Diagonal.Reforma estructural interior conservant estil1920 i façana recentment rehabilitada. Aptehabitatge o consulta. Ocupa la quarta planta.Aparcament al costat en lloguer.www.fotocasa.com. Preu: 570.000 €INFORMACIÓ: Tel. 638 003 537


petits anuncis

Treball

Senyora seriosa i responsable, amb expe-riènciaS’ofereix com a administrativa, recepcionista,telefonista per a consultori mèdic o clínica.Disponibilitat d’horari. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Kati Martí. Tel. 633 490 750

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/tele-fonista i tasques administrativesS’ofereix per treballar en consultori mèdic.Informàtica, català, experiència i bonesreferències. 48 anys.INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 932 851 742

S’ofereix noia per treballar en consultamèdica o clínicaCom a recepcionista o telefonista. Set anysd’experiència. Informàtica a nivell usuari. Cursde telefonista-recepcionista. Disponibilitat totel dia i immediata. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Rosa Maria. Tels. 657 573 234/ 932 115 176

Diplomada en relacions públiques ambexperiènciaS’ofereix per treballar en consultori mèdic oclínica. Preferentment en horari de 9 a 16 h.INFORMACIÓ: Srta. Sílvia. Tel. 607 481 194

S’ofereix com a secretària de metge enconsultori o clínicaSenyora de 45 anys s’ofereix com a secretària demetge en consultori o clínica. Bona presència,disponibilitat horària, coneixementsd’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenciói programació d’agenda. Excel·lent capacitatorganitzativa i tracte humàINFORMACIÓ: Carme Torres Sabi. Tels. 606642 453 / 933 522 331

S’ofereix per treballar en consultaS’ofereix senyoreta de 37 anys per treballar coma auxiliar de clínica o recepcionista en consultamèdica. Experiència en mútues.INFORMACIÓ: Begoña. Tels. 622 161 034 / 933137 733

S’ofereix administrativa amb moltaexperiència,Per a consulta mèdica. Informàtica, català,experiència, bones referències. Disponibilitatimmediata.INFORMACIÓ: Olga Toledo Muñoz. Tels. 654163 291/934 742 804

Secretària recepcionistaAmb experiència en tracte amb el públic enconsultes d’oftalmologia, endocrinologia idermatologia, secretaria bufet d’advocats, RRPPi direcció personal, així com feinesadministratives. S’ofereix per a consulta mèdicao similar. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Maria. Tel. 699 236 376

S’ofereix administrativa per a consultamèdicaAdministrativa amb perfecte domini de l’ànglesi experiència en consultes mèdiques.Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Anna Vila. Tel. 934 160 154

Secretària-administrativaPer treballar en consulta privada. Mitja jornadao jornada intensiva. Experiència en agendes demetges, tracte amb els pacients, recepció detrucades, visites, etc.INFORMACIÓ: Montse López. Tels. 933 073538 / 676 704 486

Busco treball com a secretària per aconsultoriOnze anys d’experiència com a secretària en unCentre d’Atenció Precoç i Llicenciada en filosofiai lletres (secció psicologia). Nivell superiord’anglès. Tres tardes a la setmana.INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 678 632 038

S’ofereix administrativa recepcionistatelefonistaPer a consulta mèdica i clíniques. Informàticanivell usuari. Català i castellà parlat i escrit.Horari matins i tardes.INFORMACIÓ: Maria Dolores. Tels. 933 575279 / 629 361 939

S’ofereix administrativa/recepcionistaamb experiènciaPer treballar en consultori mèdic o clínica.Disponibilitat horària. Experiència en consulta.INFORMACIÓ: Sandra. Tel. 620 815 884

S’ofereix secretària i auxiliar d’infermeriaEdat 44 anys, ferma i de confiança, per treballaren recepció i atendre consulta mèdica. (Ambflexibilitat horària.) Amb referències. TrucarINFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335

Administrativa recepcionista s’ofereix pera consulta mèdicaInformàtica nivell usuari. Català i castellà parlati escrit. Horari matins i tardes.INFORMACIÓ: Carmen Montserrat. Tel. 669443 587

S’ofereix auxiliar tècnic d’infermeriaCom a recepcionista-telefonista, amb 15d’experiència, per treballar en consulta, clínica osimilar. Tracte amb el públic, agenda mèdica.Castellà, català nadius, francès bàsic. Haventtreballat a la Vall d’Hebron i despatx mèdic.INFORMACIÓ: M. Carmen. Tels. 627 531 750/ 933 450 004. E-mail: [email protected]

Recepcionista administrativaAmb experiència en atenció al públic i adminis-tració. Llicenciada en psicologia s’ofereix per aconsulta mèdica o similar. Experiència en Recur-sos Humans i en consulta de radiologia. Informà-tica a nivell usuari. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Meritxell Selma Miranda. Tels.610 524 320 / 931 928 320

Auxiliar de clínica, dental, recepció i die-tèticaS’ofereix per treballar. Experiència. Tambéexperiència en teràpies alternatives.INFORMACIÓ: Laia. Tel. 679 117 001

S’ofereix per fer de secretària mèdica orecepcionistaBatxillerat, secretariat, anglès bàsic i francèsbàsic, català i castellà. Incorporació immediata.Experiència en consulta mèdica.INFORMACIÓ: Maria Elena Lesan Muniente.Tel. 677 678 878

M’ofereixo per treballar en consultamèdica o clínicaExperiència com a recepcionista, call center,assignació hores. Castellà i català. Informàticanivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiènciaen clínica i consulta mèdica.INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel. 609758 894

Senyor de 59 anys s’ofereix per aadministratiu-recepcionista i portarcomptabilitatsen consulta mèdica. Microsoft Word, Excel,Powerpoint, internet i correu electrònic.Disponibilitat d’horari. Català, castellà, francès ianglès (elemental).INFORMACIÓ: Leonardo. Tel. 629 114 200. E-mail: [email protected]

S’ofereix senyora de 49 anys com asecretària o administrativa per a consultorio clínicaExperiència en tasques d’oficina, telèfon arxiu,comptabilitat. Coneixements d’informàtica iexperiència en tracte amb el públic. Disponibilitathorària.INFORMACIÓ: Roser Bargués. Tel. 670 716 186

Secretària-recepcionistaAmb experiència en tracte amb el públic i entasques d’oficina més de 10 anys. Català i castellàmaterns. Bon nivell d’anglès i coneixementsd’informàtica. Curs reglat de secretariat mèdic.S’ofereix per treballar en consultori o clínica.INFORMACIÓ: Cristina Arias García. Tel. 686061 591

S’ofereix per treballar en consulta o clínicaCom a recepcionista-administrativa i tasquesadministratives. Amb experiència en atenció alclient. Disponibilitat horària. Coneixementsinformàtics i d’agenda electrònica. Català i castellaparlat i escrit.INFORMACIÓ: Carmen. Tel. 650 793 130. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar en consultoriTinc 48 anys i m’agradaria treballar en un con-sultori mèdic com a recepcionista, telefonista,secretària. Porto carta de recomanació.Disponibilitat matins.INFORMACIÓ: M. Dolors. Tel. 660 667 324


petits anuncis

Dona catalana de 49 anysAmb més de 15 anys d’experiència administra-tiva i nocions comptables, s’ofereix per atendreconsultori mèdic o similar. Disponibilitatimmediata matins.INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 629 437 856

Recepcionista-administrativa amb moltaexperiència en treballs en consultesmèdiques(atenció presencial i telefònica, agenda, relacióamb mútues, facturació, gestió comptable,transcripció d’informes, ajudant auxiliar atencióal pacient, etc.), s’ofereix per a jornada intensivao mitja jornada. Indistintament matins o tardes.INFORMACIÓ: Anna. Tel. 678 161 605. E-mail:[email protected]

Home català, amb formació sanitàriaAcostumat a portar agenda mèdica, atenció apacients telefònica i personal, i bon nivelld’informàtica. Responsable, afable i amb unaàmplia experiència en el tracte humà.INFORMACIÓ: Antoni. Tels. 932 104 136 /628 357 526

S’ofereix administrativa recepcionistaPer treballar en consulta o clínica. Ambdisponibilitat horària. Experiència en tracte ambel públic i en recepció. Coneixementsd’informàtica, català, castellà i francès.INFORMACIÓ: Yolanda. Tel. 637 379 297

Senyora de 52 anys busca feina als matinsArxiu, informació a la consulta d’un metge, etc.INFORMACIÓ: Glòria. Tel. 686 719 950

S’ofereix secretària recepcionista ambexperiènciaPer treballar en centre mèdic. Excel·lentshabilitats en relacions humanes, responsabilitat,eficàcia i bona presència. Informàtica i ofimàtica.Bilingüe català (nivell C)-castellà. Disponibilitatimmediata, flexibilitat horària.INFORMACIÓ: Núria Miranda. Tel. 660 890219. E-mail: [email protected]

Administrativa-recepcionista per treballaren consulta mèdicaSenyora de 42 anys, amb experiència en tracteamb el públic. Excel·lent capacitat organitzativai tracte humà. Informàtica a nivell usuari. Català,castellà i nivell mitjà d’anglès. Estudis superiors.A Barcelona. Horari de matí.INFORMACIÓ: Pilar. Tel. 605 148 712. E-mail:[email protected]

S’ofereix noi per treballar en consultorimèdic o similar com a administratiu oauxiliar.Prevenció en riscos laborals i primers auxilis.Informàtica. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Alberto. Tels. 609079787 /936857005. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar en consultaExperiència en treball en consulta d’oftalmologiadurant 13 anys. Auxiliar de clínica, programacióde cirurgies, atenció al pacient, etc. Horari aconvenir.INFORMACIÓ: Visitación. Tels. 932 051 143 /696 953 820

S’ofereix estudiant de 2n grau d’infermeriaAmb mòdul de grau superior en documentaciósanitària, interessada a treballar com a ajudant-recepcionista en un consultori mèdic. Sóc unanoia responsable amb moltes ganes de treballar.INFORMACIÓ: Claudia Calafell. Tel. 660 686388. E-mail: [email protected]

Auxiliar de clínica-administrativa-recepcionistaCatalà i castellà. Informàtica. Assignació d’hores.Experiència.INFORMACIÓ: Lourdes Sardà. Tel. 627 626 109

S’ofereix com a secretària de metge enconsultori o clínicaSenyora de 52 anys. Bona presència. Disponibilitathorària. Informàtica: Windows, internet, etc.Atenció i programació d’agenda. Bona capacitatorganitzativa i tracte humà.INFORMACIÓ: Rosa Mallol Caunes. Tel. 639230 960

S’ofereix auxiliar administrativa ambexperiència en atenció al públicPer treballar en consultori o clínica. Domini delpaquet Office. Bilingüe català-castellà.Incorporació immediata. Torn matí i tarda.INFORMACIÓ: Eva Ferreres. Tel. 628 244 017

S’ofereix noia per treballar com arecepcionistaEn consultori o clíniques. Amb experiència enl’àmbit odontologic, coneixement del programaGesden i experiència en box. Castellà i català.Informàtica bàsica. Disponibilitat inmediata.INFORMACIÓ: Esther. Tels. 933 538 724 / 696941 094

S’ofereix secretària administrativa-recepcionistaAmb experiència de 20 anys en màrqueting icomunicació. Anglès/català parlat i escrit. Àmpliaexperiència en informàtica: Office i SAP.Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà.Incorporació immediata. Disponibilitat horària.Barcelona i rodalies.INFORMACIÓ: Conxita. Tel. 679 895 394

S’ofereix com a secretària administrativaDona de 39 anys, seriosa i responsable, sensecàrregues familiars, s’ofereix com a secretàriaadministrativa. Àmplia experiència en clíniques,Figarola, Provença, General LAB (InstitutUniversitari Dexeus). Disponibilitat total iimmediata. Idioma català.INFORMACIÓ: Tels. 933 542 296 / 652 882962. E-mail: [email protected]

Administrativa amb 25 anys d’experièn-ciaBusca feina al sector sanitari, preferentment alMaresme o ciutat de Barcelona. Ambconeixements informàtics i m’agrada el tracteamb la gent. Em considero una personaresponsable, organitzada, tinc capacitat de gestiói treballo bé en equip.INFORMACIÓ: Montse. Tels. 679 642 347 / 937920 723

S’ofereix per treballar en consultaAuxiliar d’infermeria i tecnic en farmàcia, ambexperiència en ambdós sectors, s’ofereix pertreballar en cliniques o consultesINFORMACIÓ: Veronica. Tel. 654 785 304

S’ofereix noia de 31 anys per treballar enconsultesMèdiques, mútues o hospitals de recepcionista-auxiliar administrativa. Experiència en el sector,bona presència, persona empàtica, responsablei metòdica. Capacitat de treball en equip iresolutiva. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Sonia. Tel. 619 530 456. E-mail:[email protected]

Recepcionista-telefonista-administrativaS’ofereix noia de 34 anys per treballar enconsultori o clínica. Molta experiència en tasquesadministratives i en tracte amb el públic. Anglèsi italià. Informàtica. Gran capacitatd’aprenentatge. Disponibilitat horària.Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Maria. Tel. 653 423 669. E-mail:[email protected]

S’ofereix administrativa de 28 anysPer treballar com a secretaria en consulta mèdicao similar. Experiència en atenció al públic itasques administratives. Informàtica.Disponibilitat d’horari. Català.INFORMACIÓ: Jesica. Tel. 669 671 539. E-mail:[email protected]

S’ofereix per treballar en centre mèdic oconsultori privatAuxiliar administrativa, coneixementsd’informàtica, tasques administratives,experiència amb tracte amb públic, català icastellà. Estudis de Graduat Social.Responsabilitat i seriositat.INFORMACIÓ: Nieves. Tel. 646 958 587. E-mail: [email protected]

Recepcionista-administrativaA Barcelona i Baix Maresme. Català, anglèsbàsic, ofimàtica avançada. Experiència: atenciótelefònica, gestió agenda, redacció documents.Tracte agradable, resolutiva, bona presència.Sol·liciteu CV. Catalana.INFORMACIÓ: Carme Ros. Tel. 669 725 165.E-mail: [email protected]

Psicòloga amb disponibilitat horàriaS’ofereix per treballar com a psicòloga, com arecepcionista, com a cangur, etc.INFORMACIÓ: M. Cristina. Tel. 606 622 288


petits anuncis

S’ofereix optometrista amb experiènciaEn optometria clínica i optometria pediàtricaper treballar en consulta oftalmològica.Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Imma de Febrer. Tels. 606 718217 / 934 106 912

Busca feina en un centre o consulta mèdicaPersona amb 25 anys d’experiència com arecepcionista i auxiliar administrativa, 18 delsquals també com a auxiliar de clínica en centresmetges oftalmològics. Estaria disposada a treballaren altres especialitats i ampliar coneixements.INFORMACIÓ: Inés Costa. Tel. 654 490 853. E-mail: [email protected]

Noia de 40 anys s’ofereix com a telefonista-recepcionista en consultori o clínicaPersona treballadora i responsable ambexperiència en òptiques, com a recepcionista icomercial. Bona presència i àmplia experiènciaen tracte amb el públic. Català, castellà iinformàtica a nivell d’usuari. Zona Barcelona.Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Anna Borràs. Tel. 609 139 458.E-mail: [email protected]

Busco feina de recepcionista i administra-tivaConeixements d’informàtica (office) i nivell C decatalà. Mitja jornada.INFORMACIÓ: Mercè Boada. Tel. 616 500 279

S’ofereix per treballar en consultaPersona responsable i seriosa amb iniciativa.Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari.Facilitat de tracte amb el públic. Disponibilitat dematins i tardes.INFORMACIÓ: Marina. Tel. 647 010 519

S’ofereix per treballar en consultaPersona dinàmica i responsable amb grancapacitat de gestió i organització, amb moltaexperiència amb tracte amb el públic.Coneixements d’informàtica, tècniques d’atenciói venda al client.INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 934 279 456

S’ofereix secretària recepcionistaDisponibilitat horària. Experiència en l’àmbitadministratiu, facturació, etc. Català nivell B.Seriositat, responsabilitat, constància.Experiència en tracte amb el públic. Zona Vallès.INFORMACIÓ: Pepi Colominas. Tels. 646 824 658/ 937 147 573. E-mail: [email protected]

Secretària recepcionista administrativaNoia de 43 anys catalana, seriosa i responsable,amb experiència de 15 anys com a administrativaen multinacional farmacèutica. Anglès i francèsnivell mitjà. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Verònica Adrián. Tel. 678 820015. E-mail: [email protected]

S’ofereix per a tasques administratives enconsulta mèdicaNoia de 32 anys amb titulació d’administratiupolivalent i experiència en tracte amb el públic.Anglès. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Bárbara Moreno. Tel. 696 309104. E-mail: [email protected]

Auxiliar administrativa amb experiènciai coneixements de Nominaplus i Contaplus,s’ofereix per treballar a jornada completa,intensiva o parcial. Resident a Esplugues deLlobregat. Sense problemes de desplaçament.INFORMACIÓ: Esther Regí. Tel. 637 880 331

Auxiliar d’infermeria i secretària dedirecció s’ofereix per treballar enconsultori mèdicExperiència en Ginecologia i Oncologia. Bonesreferències.INFORMACIÓ: M.ª José. Tel. 690 936 065

Auxiliar d’infermeriaEspanyola/andalusa amb 13 anys d’experièncias’ofereix per treballar de dilluns a diumenge,matí, tarda o nit, en consultes, mútues i clíniques.INFORMACIÓ: Vanessa. Tel. 678 871 467

S’ofereix secretària, recepcionista iadministrativa amb experiènciaPer treballar en consultori mèdic o clínica.Experiència editorial mèdica en dur agenda,tracte amb el públic, recepció, tasquesadministratives. Incorporació immediata.Capacitat organitzativa i tracte humà. Català,castellà, anglès i francès. Estudis superiors. Bonnivell d’informàtica. Zona BarcelonaINFORMACIÓ: Tel. 626 027 158. CristinaBautista Álamo. E-mail: [email protected]

S’ofereix senyora per a consulta mèdica oclínicaMolta experiència en tasques administratives.Acostumada al tracte amb el públic, català-castellà parlat i escrit, domini de les einesinformàtiques. Molt seriosa, responsable iorganitzada. Disponibilitat total.INFORMACIÓ: Margarita. Tel. 669 772 010

S’ofereix per treballar en consulta mèdi-ca, clínica o despatxExperiència en tracte amb el públic. Amb dispo-nibilitat d’horari tot el dia. Idiomes: català icastellà parlat i escrit i anglès elemental. Ofima-tica a nivell d’usuari. Edat: 36 anysINFORMACIÓ: Marina Novella. Tels. 626 140392 / 933 050 844

S’ofereix per treballar en consultaPreferentment pediàtrica. Disponibilitat tot eldia. Integradora social i educadora infantil. Bonaprèsencia i bon tracte amb la gent. Experiènciaen tracte amb el públic.INFORMACIÓ: Saioa Tor. Tel. 606 243 390. E-mail: [email protected]

S’ofereix noia de 28 anysPer treballar en consultori mèdic, clínica o similar.Àmplia experiència en atenció al públic, tambédins el sector sanitari. Disponibilitat d’horari.Català, castellà i anglès parlat i escrit. Coneixe-ments d’informàtica. Seriositat i bona presència.INFORMACIÓ: Natalia Cantera. Tel. 669 181073. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar de secretària admi-nistrativaEn consulta mèdica. Amb més de 10 anysd’experiència. Disponibilitat immediata. Personaseriosa i responsable. Estudis FP2. Ambreferències.INFORMACIÓ: Maribel Ribas. Tel. 617 925 225

Llicenciada en Hispàniques amb nivell C iDiploma English ProficiencyAmb bona presència, simpatia i experiència enrecepció s’ofereix per a consulta mèdica.INFORMACIÓ: Irene Jiménez. Tel. 618 100568. E-mail: [email protected]

Noia amb experiència en tasquesadministrativesi atenció al public s’ofereix per a consulta mèdicai clínica. Molta psicologia a l’hora d’atendre elspacients i captar gent. Capacitat organitzativa iresponsable, amb moltes ganes d’aprendre i detenir una feina estable. Edat 37 anys.INFORMACIÓ: Alicia Valor. Tel. 662 685 558.E-mail: [email protected]

Auxiliar d’infermeria s’ofereixPer a consultes externes. FP de primer grau,d’auxiliar de clínica i d’auxiliar de puericultura.Disponibilitat tot el dia. Català, informàtica. Edat35 anys. Experiència en quirofan.INFORMACIÓ: Sandra. Tel. 672 183 604. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar en consulta mèdicaAmb coneixements sanitaris i experiènciaadministrativa. Disponibilitat immediata, horarimatins i tardes.INFORMACIÓ: Sonia Lopez Martos. Tel. 637118 989

M’ofereixo per treballar en consulta mè-dica o clínicaSenyora activa i bona presència per a tasques derecepció en consultori mèdic. Coneixementsadministratius, d’ofimàtica, atenció al públic,capacitat organitzativa i de gestió. Català i castellà.Disponibilitat matins. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Núria Casquero. Tels. 932 968352 / 606 233 246. E-mail: [email protected]

M’ofereixo per treballar en consulta mèdicaAdministrativa, secretària, atenció al client. Bonapresència. Disponibilitat matí i tarda.Coneixements d’informàtica i ofimàtica. Idiomes:Alemany, holandès, català, castellà i anglès.Excel·lent tracte humà. Persona organitzada iresolutiva.INFORMACIÓ: Mònica Coscollola. Tels. 933314 448 / 667 061 416. E-mail:[email protected]


petits anuncis

S’ofereix psicòloga amb experiència do-cent i en intervenció clínica en adults inensEstudis de postgrau en teràpia cognitivoconduc-tual (Unitat de Teràpia de Conducta, UB) iconeixements de coaching transformacional. Dis-ponibilitat tot el dia. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Almudena de Miquel Gragera.Tel. 661560501. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària mèdica per treballaren consultori mèdic o clínicaResponsable, amb àmplia experiència i referèn-cies. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Pilar. Tel. 626 943 953. E-mail:[email protected]

S’ofereix per treballar en administracióde consulta mèdicaSóc una estudiant de 20 anys amb coneixementsd’ofimàtica i experiència al sector de la secretaria.En cas de necessitar el meu servei m’agradariatenir l’ocasió d’entrevistar-me amb vostès.Disponibilitat tot el dia.INFORMACIÓ: Raquel Solà Asiain. Tel. 637 703770. E-mail: [email protected]

M’ofereixo per a tasques administratives ide recepcióAmb més de 10 anys d’experiència en gestióadministrativa i d’arxiu, control d’absentisme ibaixes mèdiques, facturació. Informàtica sistemaWindows, català, castellà i formació professionaladministrativa. Disponibilitat tot el dia.INFORMACIÓ: Elisa Sanz Las Heras. Tels. 934501 014 / 636 596 751. E-mail:[email protected]

S’ofereix noia per a recepció i treballsd’oficinaConeixements informàtics.INFORMACIÓ: Judit. Tel. 659 667 641. E-mail:[email protected]

AudiologiaTerapèutica audiològica audioprotèsica. Buscointegrar-me a equip de treball, consulta ORL,pediàtrica o neurològica. Fonoaudiòloga ambtítol homologat.INFORMACIÓ: Mariana Tomei. Tel. 639 441331. E-mail: [email protected]

Administrativa per treballar en consulta omútuaDe 51 anys. Coneixements d’informàtica,experiència en tracte amb el públic. Disponibilitathorària. Zona: Alt i Baix Penedès, Garraf, BaixLlobregat.INFORMACIÓ: Tel. 938 181 582. E-mail:[email protected]

Noia amb experiència i ganes de treballarBusco feina en consulta, clínica, residència o llocon pugui desenvolupar la meva vocació peltracte humà. Coneixements d’integració social illarga experiència en el tracte usuaris/nens, hetreballat a l’ICS, sóc organitzada, amb empatia icapacitat per escoltar. Preferentment jornadaintensiva.INFORMACIÓ: Tel. Monica 679 474 840. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària mèdicaPer treballar a jornada completa o jornadaintensiva, amb més de 5 anys d’experiència enprogrames informàtics d’Excel, Windows XP,Access, Powerpoint. Internet. Coneixementsdel programa Navisión i Aqua a nivell usuari.INFORMACIÓ: Tels. 679 046 988 / 936 502986. Email: [email protected]

S’ofereix senyora de 49 anys amb experi-ència en consultes mèdiquesExperiència en atenció al cllient. Coneixementsd’informàtica. Total disponibilitat.INFORMACIÓ: M.ª José. Tels. 656 913 667.Email: [email protected]

Utillatges

LÀSER PER LLOGARTecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per adepilació, rejoveniment, eliminació de taques ilesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies.Amb total flexibilitat. Servei a tota la provínciade Barcelona.INFORMACIÓ: LASERQUALITY. Tel. 606 269076

Es ven equip de RESSONÀNCIAMAGNÈTICAper musculoesquelètic perifèric (genolls, turmells,peus, mans) marca ESAOTE modelARTROSCAN C. Connectivitat DICOM. Preu:95.000 euros.INFORMACIÓ: Tel. 629 689 841

Material de consulta oftalmològicaEs ven columna de refracció amb llàntia defenedura, oftalmòmetre i projector d’optotipus.INFORMACIÓ: Tel. 935 891 349

Es ven Làser d’Alejandrita. Model: Gentlasede candelaEn perfecte estat, antiguitat de 2 anys sensegarantia. Preu 27.000 euros. O bé làserAlejandrita gentlease de candela en perfecteestat, amb 8 mesos de garantia i 1 any d’antiguitat.Preu: 32.000 €.INFORMACIÓ: Miriam. Tel. 657 911 839

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Centre d’Estudis Col·legials. Departament de PublicacionsCEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. [email protected]

de FORMACIÓi SALUTCENTRE

d’ESTUDISCOL·LEGIALSSe

rvei

d’In

form

ació

Col

·legi

al 13

2Fe

brer

-Mai

g 20

11. N

úm. 1

5

Quaderns

ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2011: Tallers professionals

ATENCIÓ PEDIÀTRICA EN ATENCIÓ PRIMÀRIA / ON LINE

Adreçat a: Pediatres, metges d’atenció primària (AP) i personal sanitarique tractin amb infants i adolescents en l’àmbit extrahospitalari.Temari: Mòdul I:– Examen físic en el nounat, en l’infant i enl’adolescent. – Desenvolupament físic normal: des de la infància al’adolescència. – Desenvolupament psicomotor normal en la infància.– Signes clínics d’especial rellevància en pediatria d’AP. – Prevencióen la infància de la patologia de l’adult. – Bioètica en pediatria d’AP.Mòdul II: – Nutrició pediàtrica: alimentació sana des de la infància al’adolescència. – Infants acabats d’arribar: aspectes sanitaris, l’infantadoptat i l’infant immigrant. – L’infant obès. – Ortopèdia i traumatologiaen l’AP pediàtrica. – El pacient adolescent. – Taules útils (creixement,pressió arterial, mida renal, FEM, IMC).Avaluació i acreditació: Superació d’una prova d’avaluació a distància(test multiresposta) per a l’obtenció del diploma de 60 hores lectives(9,9 crèdits) emès pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.• Calendari: de l’1 de juliol al 30 de setembre de 2011 • Matrícula:Col·legiats COMB: 287 € • No-col·legiats: 334 € • Nombre d’hores:60.Amb la col·laboració de la Sociedad Española de Pediatría en AtenciónPrimaria

SOBREPÈS I OBESITAT / ON LINE

Adreçat a: Metges i professionals sanitaris (llicenciats i diplomatsuniversitaris) interessats a aprofundir en la prevenció i el tractamentde l’obesitat.Temari: Diagnòstic i etiopatogènia: Complicacions derivades iprotocol de tractament. Enquestes alimentàries i determinació de laingesta de nutrients: Tractament i prevenció. Informàtica aplicada ala dietoteràpia.Avaluació i acreditació: Superació de la prova d’avaluació adistància a través del Campus Virtual per a l’obtenció del diplomade 125 hores (15,5 crèdits) atorgat pel Col·legi Oficial de Metges deBarcelona.• Calendari: de l’1 de juliol al 30 de setembre de 2011 • Matrícula:Col·legiats: 624 € • No-col·legiats: 750 € • Nombre d’hores: 125.Amb la col·laboració de la Fundación Universitaria Iberoamericana

MÀSTER EN ATENCIÓ INICIAL D’URGÈNCIES – NOU MÀSTER

Adreçat a: Metges interessats en l’adquisició i l’aprofundiment en elsconeixements, les actituds i les habilitats necessàries per desenvoluparla seva activitat en el camp de les urgències i emergències en elsprimers nivells assistencials extrahospitalaris.

Objectius: Facilitar l’adquisició o actualització de les principalshabilitats i tècniques diagnòstiques i terapèutiques aplicables a laresolució de les situacions que requereixen una intervenció immediatai a l’espera de l’assistència definitiva.

Estructura: El Màster consta de 450 h que inclouen: continguts teòrics(200 h), casos clínics (90 h) que es cursen en línia, tallers presencials(50 h) i pràctiques (110 h).

Calendari::::: A partir de febrer de 2012..

CURS D’ACOLLIDA A NOUS COL·LEGIATSPER A L’ACCÉS A LA PROFESSIÓ MÈDICA

Adreçat a: Metges col·legiats al COMB que inicien la seva activitatprofessional.Objectius: Facilitar l’accés dels metges en general i els professionalsformats a l’estranger, en particular, a l’exercici de la professió mèdica.Apropar el metge al món laboral a través de la formació en contingutsrellevants per a l’exercici de la professió.Temari: • Presentació curs. • Funcionament del sistema sanitari catalài espanyol. • Codi deontològic. • Documents medicolegals iresponsabilitat professional. • La formació del metge. • Història clínica.• Patrons epidemiològics a Catalunya i Espanya. • Normativa en laprescripció farmacèutica. • Actualització en prescripció farmacèutica.• Titulacions en medicina. Marc legal. • Eines i recursos per a la cercade feina i marc legal del mercat de treball. • La comunicació metgepacient. • Serveis col·legials del COMB per als metges.Calendari: Dilluns de 16 a 20 h del 29 de juny al 13 de juliol de2011.Matricula: Col·legiats COMB: 215 € (subvencionat pel Programa deProtecció Social) • No-col·legiats: 258 €Crèdits de FMC: 3,4 crèdits. Nombre d’hores: 16.Lloc: Centre d’Estudis Col·legials

JORNADES DE SUPORT VITAL

Adreçat a: Metges llicenciats interessats en l’atenció mèdica urgent.Temari: • Concepte de suport vital. • Ressuscitació cardiopulmonar.Guia d’actuació en l’SVB. • Pràctiques de SVB. • Suport vital avançat.Trastorns del ritme i desfibril·lació. • Pràctiques d’arítmies,desfibril·lació. • Drogues en la ressuscitació. • Guies d’actuació enl’SVA. • Indicacions i finalització de SV. • Consideracions ètiques. •Pràctiques en simuladors (megacode) de situacions que comporten lanecessitat de SVA.Calendari: Dimecres de 17,30 a 20,30 h i dijous de 9 a 21 h. Dies 19 i 20de juliol de 2011.Matrícula: Col·legiats COMB: 387 € • No-col·legiats: 471 €.(Inclou inscripció a la jornada, el llibre Manual de Soporte Vital i eldinar del divendres)Nombre d’hores: 15 h. Crèdits de FMC: 2,5. Lloc: Centre d’EstudisCol·legials

INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DE DADES AMB EL PROGRAMASPSS PER A WINDOWS

Adreçat a: Professionals de la salut que tinguin necessitat de tractar ianalitzar dades clíniques, tant per resoldre problemes de gestió comde recerca.Temari: • Introducció: anàlisi estadística de dades i eines informàtiquesper a l’anàlisi de dades. • Organització de dades en taules o matriusde dades.• Introducció de dades i importació de dades. • Manipulació de dadesi preparació per a l’anàlisi. • Descripció de dades: estadístiques, taulesi gràfics.• Anàlisi de taules de contingència. • Comparació de mitjanes i devariàncies. • Correlació i regressió. • Estadística no paramètrica.Calendari: De dilluns a divendres de 17,30 a 20,30 h. Del 27 de juny al8 de juliol de 2011.Matrícula: Col·legiats COMB: 354 € • No-col·legiats: 431 €.Nombre d’hores: 30 hCrèdits: 6,3Lloc: Centre d’Estudis Col·legials


formació i salut

de FORMACIÓi SALUT

Quaderns

CRÉDITOS RECONOCIDOS POR EL “EUROPEANACCREDITATION COUNCIL FOR CME” DE LA UEMS

Per informació addicional i altres cursos de l’Escola d’Estiu consulteu http://cec.comb.cat

[email protected]

ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2011

Activitats acreditades d’acord amb l’encàrrec de gestió conceditpel Ministeri de Sanitat i el Ministeri d’Educació al Consejo

General de Colegios Oficiales de Médicos (Resolució de 22/3/2002, BOE núm. 81, de 4/4/2002)

CURSOS D’IDIOMES PER A METGESI ELS SEUS FAMILIARS

CURSOS PER NIVELLS:Intensius de 90 hores: del 4 al 29 de juliol, de dilluns a divendresMatrícula: Col·legiats COMB i familiars: 823 € Altres interessats:866 €Intensius de conversa o d’idiomes a la feina de 45 h: del 4 al 22 dejuliol. Anglès, francès i alemanyMatrícula: Col·legiats COMB i familiars: 501 €. Altres interessats:527,50 €Cambridge Express computer based de 30 h: Juliol 2011Matrícula: Col·legiats COMB i familiars: 339 €. Altres interessats:357 €

CAMPAMENTS D’ANGLÈS I ESTADES A L’ESTRANGER

Campaments d’estiu:Per a nens i joves de 6 a 16 anys, amb anglès, activitats i esportsd’aventura als Pirineus lleidatans.Per a nens i joves de 8 a 16 anys, programes de moto, de bàsquet ofutbol amb anglès.*Calendari: 1, 2, 3 o 4 setmanes, inici 27 de juny*Cursos d’estiu a l’estrangerPer a joves i adults, amb allotjament en família o residència.Països: Irlanda, Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia, Àustria, Canadà,EUA, Austràlia, Nova Zelanda, Xina, Rússia, Índia.

MOTIVACIÓ I TÈCNIQUES D’ESTUDI

Motivació i hàbits d’estudi: adreçat a alumnes de Primària (3r., 4t.,5è. i 6è.).*Horari: de 9,30 a 13,30 h*Matrícula: Col·legiats COMB: 128 €. * No-col·legiats: 149 €Tècniques d’estudi: adreçat a alumnes d’ESO, mòduls i batxillerat.*Horari: de 9 a 14 h*Matrícula: Col·legiats COMB: 154 €. No col·legiats: 176 €*Calendari: 6, 7 i 8 de juliol 2011 o 5, 6 i 7 de desembre 2011

ANGLÈS I ESPORTS PER A NENS I JOVES

Adreçat a: Nens de 6 a 11 anys, de 9 a 12,30 hAdreçat a: Joves a partir de 12 anys, de 8,30 a 12,30 hDates: de dilluns a divendres

Anglès + EsportsMatins: Anglès Intensiu a Campo Florido, 54-56. Tardes: Esports al CEMGuinardó (amb dinar inclòs) Campus Poliesportiu amb diferents esportsi piscina al Complex Esportiu Municipal del Guinardó-Martinenc. A les17 hores, fi de les activitats i recollida a Telègraf, 31-45. (Serà necessàriala identificació amb el monitor responsable.)

CAMPUS MAR PER A NENS (VELA)

*Activitats de vela, per a nens de 5 a 14 anys, inclou dinar.De dilluns a divendres de 9,30 a 17,30 hores.

*Activitats de vela, per a adults de 16 a 25 anys (curs de vela lleugera)*1 setmana: 225 €, 2 setmanes: 405 €De dilluns a divendres de 9,30 a 14 hores.*Calendari: L’última setmana de juny, tot juliol o la primera desetembre.*Lloc: Reial Club Nàutic de Barcelona, Moll d’Espanya, s/n (Port Vellde Barcelona)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona

Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Diplomes Acreditatius de Capacitació(DIACAP)

Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona

ACUPUNTURAAlarcón Bozal, AlejandroAlbares Tendero, Francisco JavierAlcalde Ordax, AnaAldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria LuisaAluart Bardalet, M EstelAlvarez de la Vega Sancristobal, AndresAmengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuArteaga Galobardes, CristinaAteca Díaz, JavierBadillo Caro, Jose LuisBadosa Collell, GemmaBai Xiu, ChunBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalan, Jose MBlasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert, RosaBotella Ruiz, ElisendaBoto López, PilarBramona Beatove, JordiBretos Peral, FelisaBuenaventura Sanclemente, GloriaCadena García, M LuisaCagide Rodríguez, AngelaCamerino Foguet, OriolCampos Suarez, Juan ManuelCancer Villacampa, LuisCárceles Jurado, SilviaCarrete Pellicer, CarlosCasañas Lopez, GuillermoCasas Crosas, MontserratCastillo Isern, DanielCastro Cañete, Guillermo JCazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaClemente Piñol, FrancescaCosta Clara, Josep MCosta Guardiola, FrancescCruz Garcia, MercèDalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDe Vicente Solé, JorgeDezcallar Leoz, MarianoDiez-Caballero Murua, MariaEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M MercèEspiga Garrofé, VíctorFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M TeresaGarcia Fernandez, AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcia Rojo, DaríoGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, IsabelGonzález Garcia, M. TeresaGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Alonso, PauGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGurruchaga Zabala, IñakiGutierrez Heras, LidiaHernández Hernández, J. AlbertoHidalgo Sarés, M JoséHuertas-Portocarrero Gomez-Moran,

DanielJaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del CarmeLloret Puig, IsabelLlucià Gibert, MontserratLomban Torres, Maria EsterLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniLorente Gascón, MarianMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, PereMarín Gozàlvez M. TeresaMartí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez, AnastasiMartínez Castejón, RubénMartorell Sabater, CarmenMeix i Falcó, MontserratMendialdua Ugarte, M. Lourdes



Mestres Capdevila, RosaMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, AntoniMoncho Rodriguez, Jose MiguelMonsó Fernández, CarlesMontala Bosch, JosefinaMoranta Mesquida, Jose GMuñoz Fernandez, M IsabelMuñoz Ortega, JuanMur Auqué, DanielMurillo Companys, MontserratNin Giménez, IgnasiOliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaOrtiz Santamaria, VeraPadrisa Muntal, EncarnacionPagès Serra, GloriaParer Farell, MariaPeña Garcia, PilarPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPolidura Navío, AntonioPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons, Santiago GermanRamon Sauri, CristinaRavella Mateu, RamonRiba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRibera Gonfaus, MercèRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M TeresaRodríguez Gaspà, SilviaRodriguez Miralles, JoaquimRodriguez Quintosa, Jaime A.Roquet Silva, José AntonioRuiz Morilla, M. DolorsRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSacristan Tarrago, Joseph MariaSalabarnada Torras, JordiSánchez Falcó, Anna CintaSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSauné Castillo, MargaritaSeano Pujol, M EstrellaSeco Baró, AntoniSeguer Toirán, AlbertSerrano Coronado, M. IsabelStuart Palacios, Juan FranciscoTegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, MontserratTorras Bernaldez, M TeresaTudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVallve Gonzalez, CarlosVázquez Ignacio, Juan ManuelVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVilà Díez, Ana MariaVillarroya Martin, Josefa GloriaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAbella Avilés, NeusAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marin, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisésBeltrán Redondo, BeatrizBoix Cuesta, OtiliaBonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBorges, Valeria MariaBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, Jose ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, Miquel

Ciscar Gracia, SilviaCiscar Gracia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MariaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelenDiaz Bravo, Marian JoséDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, NuriaEspaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, MargaritaEsteve Perez, SilviaFabregas Planas, M. RosaFervienza Cortina, NievesFont Pons, M AngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGalvez Comas, SusanaGalvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcía Alvárez, Claudia InésGarcía Giménez, José VíctorGarcia Juncosa, M. MontserratGarcia Manzanares, MargaritaGarcía Milla, ConsueloGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez Gonzalez, M LuisaGonzalez Platero, Francisco JavierGonzalez Sanchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGoñi Peña, SaraGovantes Lopez, PilarGrau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, MercedesGuxens Barriendos, JordiHerrero Zerpa, RosalbaJarne Navalón, CarlosLamilla Riera, AlvaroLaporta Clanchet, MercedesLazaro Fuste, JorgeLorente Prieto, EnriqueLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLleal Duran, SilviaLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMarquez Mateos, Josep ManelMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor ManuelMartín Nuñez, VirginiaMartinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del CarmenMasdeu Badenes, LaiaMelamed Pinto, GracielaMiguel Fernández, VanesaMolina Lacasa, Ana MariaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierMuñoz del Olmo, Juan LuisNavarro Flo, Nestor DanielNavarro García, JuanNegre Dalmau, Rosa-AnaNieto Fernandez Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana MOlivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, Gerardo ManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPadilla Pardo, GemmaPascual Casacuberta, JordiPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Ballestero, M CarmenPérez Burillo, M PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, Hernán RaúlPinto, RaulPons Mañosa, Marta TeresaPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRipoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRoura Igartua, RoserRovira Orriols, EulaliaRuiz Sánchez, VirtudesRuiz-Lluch López, RicardRupérez Caballero, ElenaSaez Manubens, JoanSalvador Casas, LibradaSanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSantiago Clavero, Miguel Ángel

Sanz Manonellas, LourdesSerena Sánchez, RafaelSerra González, BárbaraSerra Rueda, Rosa MariaSerrano Adan, JoseSoler Gonzalez, SilviaSoriano Corral, Jose RamonSubirachs Amigó, EstherTauler de Luque, PilarTomás Benedicto, NeusTorrejon Rueda, CarmenTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan CarlosTufet Opi, JaimeTuñon Alvarez, M IsabelVazquez Ruiz, RocioVega Lopez, Petra MVicario Hernandez, VirginiaVillares Moreno, M JoseWang Saegusa, Ana J ChXalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENTGRANArguindegui Pons, RafaelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiGasol Lascorz, JosepHerrero Vila, ElisabethIglesias Hernández, Maria IsabelMonserrat Delgado, Jose LuisPerelló Alonso, M. MontserratPérez Edo, Maria IsabelRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, JosepSanchez Aldeguer, JosepVilarmau Dolcet, Maria Teresa

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoBorràs Boneu, Maria GlòriaCasañas López, GuillermoCelaya Noguera, MontserratEstevez Dominguez, HerminiaGalindo Lorente, AnaGarcia Martinez, Noel de JesúsGonzalez López, GuillemMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez-Calvo Soler, JorgePérez Plana, DanielPino Sebastià, JosefaPros Casas, MiquelRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICAAldea Bueno, CarlosAmaya Ribó, AlbertArmenter Ramos, M. LuisaAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Dzekonki, GuennadBernal Jimenez, MontserratBorés Saladich, VictorBorràs Julivert, AriadnaBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBretau Viñas, FredericBulashenko, ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M. ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Amatller, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, FrancescaCodina Grau, Maria GemaColom Gabarró, M. TeresaColoma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaCurzio Fernandez– Shaw, Paola

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura,Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; iposteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica, en Medicina Pericial i Avaluadora i en Sinologiai Patologia Mamària.La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica,formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitacióen una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector

professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htmA continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de març de 2011.

Col·legiats que han obtingut el Diplomad’Acreditació Col·legial en FormacióMèdica Continuada/DesenvolupamentProfessional Continuat (DAC-FMC/DPC)

Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)



Dallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierEspejo Arenas, Rosa M.Espin Sabaté, AlbertoEsteban Anton, IreneEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerre Ferrate, FeFerré Rodríguez, M. del MarFerrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Janoher, Josep M.Garcia Malagon, BasiliaGarcia Parra, CarmeGaya Catasús, M. MontserratGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGonzález López, GuillemGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHeras Montero, Josep FèlixHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaJunyent Camanyes, RubènLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartínez Costa, XavierMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartínez Gris, AntonioMartinez Jubitero, Josep MariaMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManuelMeler Forcadell, NúrialMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia, CarmeMontalà Bosch, JosefinaMorera Ventura, Elisa BertaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNadal Navarra, SantiagoNavarro Sola, M. Angels

Noguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MercèOrtega Soriano, AntonioOrtemin Fagoaga, Jose MiguelOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPares Perez, JosePares Santilari, M. CarmePau Jansat, PilarPerez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPifarré Matas, AlbertPinsach Coromina, AnnaPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPonce Dachs, MeritxellPonce Martínez, M. ÁngelesPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. CarmeRatera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRivas-Plata Diaz, JorgeRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRos Vergara, M. AssumptaRosell Arnold, ElenaRovira Berggren, IsabelSala Pallàs, JosepSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSánchez Ufarte, M. CarmenSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barahona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, MontserratTatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe, MontserratTornos Sales, LourdesTorrella Yagüe, EsterTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sauquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVila Cardona, AnaVilà Rodríguez, DèliaVillar Sanchez, EncarnacionVillarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolViñas Trullas, Virginia

Al mes de juliol del 2010 es va complir el desè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC,afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: FormacióMèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix elsrequeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– al’apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htmA continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre març de 2009 i març de 2011.

Abril Carreres, ÀngelsAlba Moreno, FranciscaAlcolea Garcia, Rosa M.Alcorta Loyola, IgnacioAlvarez Serra, JavierAndreu Oliete, IsabelAntolin Santaliestra, AlbertoBalcells Sàiz, TrinitatBarceló Cormano, Maria ElenaBartlett Bosch, M. CarmenBelver García, DavidBlasco Riera, EdmonBonet Martí, UmbelinaBuxeda Noves, JosepCaballero Sarmiento, RafaelCarmona Gonzalez de Chaves, M. DoloresCarreres Molas, Carme

Casellas Bartumeus, JoanCasellas de Asprer, AntoniaCervantes Sanchez, MiquelCulell Oliveras, PereDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe Luis Sanchez, AlbertEscobedo Monge, Marlene Fabiola AlejandraFarrús Lucaya, M. BlancaGarcia Fructuoso, Fernando JoséGiménez Rubio, Josep AntónGiron Alonso, M. del PilarGonzalez Fernandez, Ana ElviraGonzalvo Orero, CarlosGraupera Nicolau, BetlemHereter Romeu, LourdesHerrero Campos, M. ÁngelesInsensé Pons, AlbertaIzquierdo Sanz, MàximJeremías Torruella, JavierLondono Sánchez, Oswald

Losa Dominguez, Jose FernandoManubens Grau, MontserratMartín Martínez, M. GloriaMartínez Lanao, M. AngelesMassons Cirera, JosepMolera Bartrolí, MartaMorgades Trabal, M. CarmeMotos Brossa, Pere JoaquimMuñoz Fernández, M. IsabelNaya del Río, M. del CarmenOriol Peregrina, MercèPacreu Terrades, SusanaPascual Martínez, Maria AngelaPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Bote, FerranPérez Santos, Josep M.Pérez Velasco, CristinaPoca Dias, ViolantPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchís, Edmon

Puyuelo Lanao, TrinidadRamírez Rueda, IsabelRamos Acero, ClaraReus Agustí, AssumptaRibé Subirà, NatàliaRuiz Losada, Anna M.Sabartés Fortuny, RicardSalas Medina, Maria JosefaSamarra Riera, Josep M.Sánchez Borrego, RafaelSarlat Ribas, Miguel ÁngelSivecas Maristany, JoanSolé Lara, M. PilarSuárez Ortega, LarisaTicó Falguera, NeusTorres Soberano, GemmaTresserra Casas, FranciscoTuñi Picado, JosepValentines Pont, JoanVidal Candiot, Francisco Rafael

Vouillamoz Pajaro, M. ÁngelesYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORA

Acosta Placeres, EsperanzaAguado Albillos, M. InmculadaAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Domínguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoArias Anglada, Rosa MariaBallesta Alcaraz, JuanBartralot Soler, JordiBenalcazar Cueva, Edgar PatricioBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluÏsaBos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaimeBuxadé Arribas, JorgeCarbó Salvador, JaimeCarme Luesma, AntonioCarrasco Pons, RamonCasado Buisan, LuisaCasalots Pujadas, CarlosCelaya Noguer, MontserratCéster Balletbó, JoaquimCollado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada, Andreu RomanDe Jesus Perez, ManuelDe la Poza Marcos, JoséEscorsa Mill, JordiEscrig Ortí, M. Del CarmenEstévez Domínguez, HerminiaFilomeno Mayans, AgustíGalindo Lorente, AnaGarcia Martínez, Luis IgnacioGarcia Parellada, AlfonsoGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielGonzalvo Orero, CarlosGorriz Quevedo, JavierHeimann Cella, MiguelHereu Nus, Rosa MariaHerranz Muñoz, GerardoHumet Romero, FranciscoIbañez De La Chica, M. DoloresJover Avalos, AuroraLapuente Cubells, Fermin-EnriqueLendinez Palacios, JuanLigero Benavides, Eduardo JoséLópez Navas, LorenzoLópez Pol, M. ÀngelsMarce Mota, SaraMarinel·lo Canaleta, MartaMartí Amengual, GabrielMartí Riola, GriseldaMartínez Gris, AntonioMateos Del Collado, NuriaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMendoza López, ManuelMendoza Vera, Juan JoséMir Garcia, IsabelMiralbell Roquet-Jalmar, CarlosMiro Martin, RafaelMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, Isabel

Moreno Calvo, LidiaMorera Prunés, RicardMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, JordiNaya del Río, M. del CarmenOlmedillo Vila, TeofiloPadilla Vilaseca, IrenePancorbo Figueroa, RinaPérez Guitián, PatriciaPrestinoni Vill-Lloch, Roberto J.Pua Dolader, RafaelPuentes Zamora, YolandaPueyo Anton, RafaelPuig Pou, SalvadorPuiggrós Frezza, Cristina RosaPulgar Espin, PedroRaba Simon, MiguelRamírez Rueda, IsabelRamon Aliaga, AlejandroRibera Castella, CelestiRios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan VicenteRiverola Gurruchaga, EnriqueRodrigo de Larrucea, CarmenRodríguez García, José CarlosRosés Acinas, BernardinoRuber Martin, Maria CarmenRuiz Bassols, M. dels ÀngelsRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, PrimitivaSalvat Maria, SebastiánSanroque Saixo, Jose DanielSegura Cobo, EvaSerra Malfeito, CarlesSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraSuch Faro, PatríciaTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsTreserra Soler, EusebiUbiñana Santos, EnricUribe Uribe, MariaVerdaguer Marti, RicardVidal Candiot, Francisco RafaelVila Cardona, AnaVilaret Reig, JoanVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

SINOLOGIA I PATOLOGIAMAMÀRIAAlgueró Ruiz, Martí VicençBisbal Piazuelo, JavierCarabias Casellas, JoaquimCasas Vazquez, LilianCristobal Valés, EnricCulell Oliveras, PereDomenech Trepat, ElisabethEncinas Méndez, JavierFandos Morera, AdelaidaFont Renom, JosepHerranz Martí, MontserratJaner Torner, JoanJust Roig, ErnestMoreno Muñoz, NuriaPérez González, BeatrizPérez Molina, Maria de la OlasPrats de Puig, MiquelSolernou Juanola, LluisZanón Navarro, Gabriel

El Servei de Tractament de la Informació i Dades del COMB us ofereix un assessorament individualitzat per a la implantació de les polítiques de tractament de dades personals en centres i consultes mèdiques, perquè l’adaptació a les previsions en matèria de protecció de dades resulti senzilla.

Servei de Tractament de la Informaciói de Dades en centres i consultes mèdiques

Passeig de la Bonanova, 47, 5a planta · 08017 Barcelona

93 567 88 [email protected]

Patronat de laFundació - Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran i Barrionuevo• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Dr. Francesc Cardellach i López• Dr. Carles Hervàs i Puyal• Dr. Modest García i Moll• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinadors de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya

• Sara Fajula, arxivera del COMB

www.museudelamedicina.cat

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...



Col·lecció de marcapassos amb diferents fonts d’energia i materials –de les piles de mercuri a les de liti; de l’úsde silicona i de resina epoxi encapsulada a la incorporació dels embolcalls de titani– del Museu d’Història de laMedicina de Catalunya.

L’any 2001, a l’edat de 86 anys, vamorir Arne Larsson, la primera per-

sona a la qual s’implantà, de maneracompleta, un marcapassos artificial, alKarolinska Institute de Suècia, el 1958.Des d’aquell moment, Larsson fou re-ceptora de 26 marcapassos que perme-teren ritmar el seu cor i mantenir-lo ambvida al llarg de molts anys.La tecnologia mèdica que s’esdevinguédesprés de la Segona Guerra Mundialconfirmà els nous camins que havia detransitar la medicina de la mà de l’engi-nyeria electrònica. Les relacions de lamedicina amb la física i, sobretot, en elcamp de l’experimentació elèctrica, te-nien una llarga història des de finals delsegle XVIII i molt fructífera al llarg de totel segle XIX. També en matèria experi-mental en el vessant elèctric del corhumà. Això no obstant, els primers re-sultats derivats de l’aplicació externad’un impuls elèctric per generar un rit-me cardíac tingueren lloc el 1926, gràci-es al treball conjunt del metge i el físic.Es desenvolupà aleshores el primer apa-rell portàtil que –connectat a una fontd’energia externa i, a l’altra banda, unpol a la pell i un altre a la cambra cardí-aca adient– podia fer recuperar la fre-qüència cardíaca. El metge Albert Hymanconstruí el 1932 un aparell elèctric, queanomenà “marcapassos artificial” acci-onat per un motor de molla. La percep-ció negativa sobre els límits de la medi-cina i de la intervenció humana en lanatura davant la possibilitat de ressus-citar allò mort mitjançant aquest instru-

ment va tancar el procés experimental icreatiu fins ben acabada la Segona Guer-ra Mundial.El procés de coneixements oberts du-rant el període de guerres i postguer-res va transformar el món de la cirur-gia. A partir de mitjan segle XX, la cirur-gia cardíaca i toràcica va assumir fitessense descans. En aquest procés, elconcurs dels enginyers elèctrics, i des-prés electrònics, fou determinant. Elsmarcapassos van cobrar interès reno-vat i nous instruments externs forendissenyats des del 1950. Els primersaparells presentaven fonts d’energiaexternes, resultaven incòmodes alsmalalts i podien ser potencialment pe-rillosos. Es tractava de marcapassoscardíacs externs, poc després millo-rats amb bateries recarregables. A fi-nals d’aquella dècada s’aconseguirenresultats fonamentals en la històriad’aquesta tecnologia. Des del 1957 espublicaren resultats positius en res-tauració cardíaca mitjançant l’ús del’elèctrode connectat al miocardi. El1958, l’enginyer Earl Bakken dissenyàun circuit electrònic, transistoritzat, queaccionava una bateria que restava in-tegrada dins d’un petit aparell: s’obriaaleshores el camí per al marcapassosartificial implantable, amb el cas suecal capdavant. A partir d’aquí s’assistí aun món electrònic cada cop més petit ia una transformació i millora notableen la font d’energia, que facilitaren lesintervencions i prolongaren la salut demoltes persones.



RECUPERACIÓ DE LA PREMSA MÈDICA CATALANA

Anunci de Recollida deDonacions

Portada de l’exposició Publicitat i Medicina, 2011.

El Museu d’Història de la Medi-cina de Catalunya, ambl’objectiu de preservar i fomen-tar el nostre patrimoni mèdic,ofereix als col·legiats i les sevesfamílies la possibilitat derealitzar donacions d’instru-ments mèdics i d’arxiusprofessionals de documentaciópersonal o institucional.Des del Museu ens encarre-guem de la gestió i l’avaluaciód’aquest material.Els interessats poden trucar alMuseu 937 845 380 o bémitjançant el correu electrò[email protected] de l’exposició Premsa

Mèdica Catalana, 2010.

La premsa ha estat un dels princi-pals mitjans de comunicació cien-

tífica. La ciència mèdica contemporà-nia s’ha desenvolupat de manera ex-ponencial i ha utilitzat de manera pre-dominant aquest canal de comunica-ció com a espai d’intercanvi. En el casde Catalunya, la premsa mèdica ha tin-gut un paper molt destacat, la sevaevolució històrica ha seguit els patronsde desenvolupament occidental, peròalhora ha mantingut un ritme propi iunes característiques singulars. Elsorígens d’aquestes revistes se situenen el trànsit al segle XIX, entre els anys1798 i 1804, des d’aleshores fins amitjan segle XX s’han publicat 270 re-vistes a diferents indrets del país.Des del Museu treballem en la histò-ria d’aquest patrimoni hemerogràfic,concretament des de finals del segleXIX fins al 1938. Mitjançant els fonsque tenim al nostre abast hem mos-trat la importància d’aquesta font pera la història de la medicina catalana,a través de la participació en con-gressos i la creació de dues nadales ide dues exposicions. La Nadala de2009 titulada Premsa Mèdica Catala-na fou seguida de la seva exposició,del mateix nom, exhibida a l’edificidel Col·legi del febrer al juny de 2010.La Nadala de 2010 Publicitat i Medici-na, lligada a l’actual exposició delCOMB. Els seus panells mostren lapublicitat de les revistes mèdiques,dirigides a una audiència formadapels professionals de la salut queexerciren en el període de desenvolu-

pament de l’estratègia publicitàriamoderna.La tasca de difusors d’aquest patri-moni ha estat impulsada fonamental-ment per la participació del Museu idel COMB en el projecte de recerca“Patrimoni bibliogràfic i reptes histo-riogràfics: la premsa mèdica periòdi-ca a Catalunya (1798-1938)”, de laUniversitat Autònoma de Barcelona,finançat pel Ministeri de Ciència i In-novació. Atès l’estat preocupant deconservació i disponibilitat de lescol·leccions de revistes mèdiques ca-talanes, aquest projecte persegueix

digitalitzar aquest patrimoni mèdic illiurar-lo al públic interessat mitjan-çant un repositori digital. Un bon puntde partença ha estat la digitalitzaciódel Butlletí del Col·legi Oficial de Met-ges de Barcelona de 1897 al 1931.La recerca ha estat presentada a di-versos congressos: el XVI Congrésd’Història de la Medicina Catalana or-ganitzat per la Societat Catalana d’His-tòria de la Medicina, celebrat a SantFeliu de Guíxols al juny de 2010, onvàrem formar part de la taula dedica-da a la Premsa mèdica; al IV Congrésde l’European Society for the Historyof Science, celebrat a Barcelona alnovembre de 2010, on es van presen-tar comunicacions sobre l’emergèn-cia de les especialitats mèdiques a laCatalunya del primer terç del segle XX;i al XV Congrés de la Sociedad Es-pañola de Historia de la Medicina,que tindrà lloc al juny del 2011 i oncoordinem una taula temàtica titula-da: Especialización y divulgación dela medicina en la ciudad, Barcelona(1868-1938).Tota aquesta tasca d’investigació irecuperació es complementa amb lacatalogació del fons hemerogràfic delMuseu, amb el resultat final de 120capçaleres de revistes de medicinaque, un cop han estat identificades,s’han posat a la disposició dels estu-diosos de la història de la medicina.