SISTEMA D’ENRIQUIMENT D’OXIGEN PER APLICACIONS DE ...deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/1969pub.pdf · ja que un Projecte no només és la documentació d’enginyeria, pròpiament

SISTEMA D’ENRIQUIMENT D’OXIGEN PER APLICACIONS DE DEPURACIÓ D’AIGÜES

ENGINYERIA AUTOMÀTICA I ELECTRÒNICA INDUSTRIAL

AUTOR: Josep Solé Gavaldà

DIRECTOR: Alfonso Romero Nevado

DATA: Abril / 2014

ÍNDEX

1

1 Índex

1.1 Índex General Pàgina

1 Índex .................................................................................................................... 1

1.1 Índex General ............................................................................................... 1

Índex de Figures ....................................................................................................... 4

1.2 Índex d’Imatges ........................................................................................... 4

1.3 Índex de Taules ............................................................................................ 5

2 Memòria Descriptiva ........................................................................................... 6

2.1 Antecedents .................................................................................................. 6

2.2 Objecte del Projecte ..................................................................................... 6

2.3 Camp del Projecte ........................................................................................ 6

2.4 Abast del Projecte ........................................................................................ 6

2.5 Normes i Referències ................................................................................... 6

2.6 Fases Bàsiques del Projecte ......................................................................... 7

2.6.1 Reunió de Llançament ........................................................................... 8

2.6.2 Estudi i Valoració .................................................................................. 8

2.6.3 Aprovació del Projecte .......................................................................... 8

2.6.4 Enginyeria .............................................................................................. 9

2.6.5 Contractació i Compres ......................................................................... 9

2.6.6 Execució de l’Obra ................................................................................ 9

2.6.7 Legalització ......................................................................................... 10

2.6.8 Posada en Marxa .................................................................................. 10

2.6.9 Entrega del Projecte ............................................................................. 11

2.7 Descripció General .................................................................................... 11

2.8 Sistema Actual d’Aportació d’Oxigen a la Bassa ...................................... 12

2.9 Zones ATEX .............................................................................................. 13

2.10 Retirada de l’Actual Sistema d’Aportació d’Oxigen ................................. 16

2.11 Bombes Submergides amb Aportació d’Oxigen ....................................... 17

2.11.1 Característiques de la Bomba .............................................................. 18

2.11.2 Ambient que Envolta la Bomba. ......................................................... 20

2.11.3 Quantitat i Situació de les Bombes ...................................................... 21

ÍNDEX

2

2.11.4 Serveis Necessaris de la Bomba. ......................................................... 22

2.11.5 Motor de la Bomba. ............................................................................. 23

2.11.6 Característiques del Cable del Motor de la Bomba. ............................ 25

2.11.7 Control i Automatització de les Bombes. ............................................ 26

2.11.7.1 Sistema de Control Automàtic ...................................................... 26

2.11.7.2 Sistema de Control Manual ........................................................... 28

2.12 Sondes d’Oxigen ........................................................................................ 28

2.13 Sonda REDOX ........................................................................................... 30

2.14 Armari de Regulació i Control de Bombes ................................................ 32

2.15 Panell de Regulació d’Oxigen ................................................................... 34

2.16 Cubicles Elèctrics pels Motors de les Bombes .......................................... 37

2.17 Safates de Conducció de Cables ................................................................ 39

2.18 Cables d’Instrumentació, Control i Electricitat ......................................... 39

2.19 Posada a Terra ............................................................................................ 40

2.20 Resum del Pressupost ................................................................................ 41

2.21 Planificació ................................................................................................ 41

2.22 Ordre de Prioritat entre els Documents Bàsics .......................................... 41

3 Memòria de Càlculs .......................................................................................... 42

3.1 Fórmules Emprades ................................................................................... 42

3.1.1 Sistema Trifàsic ................................................................................... 42

3.1.2 Sistema Monofàsic: ............................................................................. 42

3.1.3 Conductivitat Elèctrica ........................................................................ 43

3.1.4 Sobrecàrregues..................................................................................... 44

3.1.5 Curtcircuit ............................................................................................ 44

3.1.6 Corbes Magnètiques ............................................................................ 46

3.2 Potències .................................................................................................... 47

3.2.1 Potència Total Instal·lada .................................................................... 47

3.3 Càlcul de la Línia “Armari Regulació i Control de Bombes” ................... 47

3.3.1 Bases de Partida ................................................................................... 47

3.3.2 Intensitat .............................................................................................. 47

3.3.3 Conductors ........................................................................................... 47

3.3.4 Caiguda de Tensió ............................................................................... 48

3.3.5 Proteccions .......................................................................................... 48

3.4 Càlcul de la Línia “MB-1” ......................................................................... 48

3.4.1 Bases de Partida ................................................................................... 48

ÍNDEX

3

3.4.2 Intensitat .............................................................................................. 48

3.4.3 Conductors ........................................................................................... 48


3.4.5 Proteccions .......................................................................................... 48

3.5 Càlcul de la línia “MB-2” .......................................................................... 49

3.5.1 Bases de Partida ................................................................................... 49

3.5.2 Intensitat .............................................................................................. 49

3.5.3 Conductors ........................................................................................... 49


3.5.5 Proteccions .......................................................................................... 49

3.6 Càlcul de la línia “MB-3” .......................................................................... 50

3.6.1 Bases de Partida ................................................................................... 50

3.6.2 Intensitat .............................................................................................. 50

3.6.3 Conductors ........................................................................................... 50


3.6.5 Proteccions .......................................................................................... 50

3.7 Resum dels Resultats Obtinguts ................................................................ 51

4 Plànols ............................................................................................................... 52

5 Pressupost .......................................................................................................... 81

5.1 Desmuntatge de la Instal·lació Existent ..................................................... 81

5.2 Cubicles Elèctrics ...................................................................................... 81

5.3 Caixes i Equips .......................................................................................... 82

5.4 Cables ......................................................................................................... 84

5.5 Safates ........................................................................................................ 85

5.6 Posada a Terra ............................................................................................ 85

5.7 Posada en Marxa ........................................................................................ 85

5.8 Resum del Pressupost ................................................................................ 86

6 Bibliografia........................................................................................................ 87

7 Webgrafia .......................................................................................................... 88

8 Annex de Cables................................................................................................ 89

8.1 Cables RVMV ............................................................................................ 89

8.2 Cables ROVMV ......................................................................................... 92

ÍNDEX

4

Índex de Figures Pàgina

Figura 2-1. Posició de les 3 turbines de ventilació existents en la bassa ................... 13

Figura 2-2. Rodet de la bomba ................................................................................... 18

Figura 2-3. Dimensions de la bomba. Vista de costat. Cotes en mil·límetres. .......... 19

Figura 2-4. Dimensions de la bomba. Vista en planta. Cotes en mil·límetres. .......... 19

Figura 2-5. Dimensions de la bomba. Vista en alçat. Cotes en mil·límetres ............. 20

Figura 2-6. Vista en planta de la bassa. Opció A. ...................................................... 21

Figura 2-7. Vista en planta de la bassa. Ocpió B. ...................................................... 22

Figura 2-8. Connexió triangle del motor de la bomba. .............................................. 23

Figura 2-9. Esquema dels borns dels bobinats i proteccions del motor de la bomba. 24

Figura 2-10. Secció del cable de connexió del conjunt motor-bomba. ...................... 25

Figura 2-12. Vista exterior del CCM. Les cotes són en metres. ................................ 38

Figura 2-13. Planificació del Projecte. ....................................................................... 41

Figura 6-1. Fitxa tècnica del cable tipus RVMV ....................................................... 89



Figura 6-4. Fitxa tècnica del cable tipus ROVMV .................................................... 92




1.2 Índex d’Imatges Pàgina

Imatge 2-1. Bomba submergible amb aportació d’oxigen ......................................... 17

ÍNDEX

5

1.3 Índex de Taules Pàgina

Taula 2-1. Concepte de reacció REDOX ................................................................... 30

Taula 3-1. Resum dels càlculs elèctrics. .................................................................... 51

Taula 3-2. Resum dels càlculs elèctrics de curtcircuit. .............................................. 51

Taula 4-1. Llista de plànols de les planimetries. ........................................................ 52

Taula 4-2. Llista de plànols de les llistes de cables.................................................... 52

Taula 4-3. Llista de plànols del PID........................................................................... 53

Taula 4-4. Llista de plànols dels esquemes. ............................................................... 53

Taula 5-1. Pressupost. Desmuntatge de la instal·lació existent ................................. 81

Taula 5-2. Pressupost. Cubicles elèctrics ................................................................... 81

Taula 5-3. Pressupost. Caixes i equips ....................................................................... 82

Taula 5-4. Pressupost. Caixes i equips ....................................................................... 83

Taula 5-5. Pressupost. Cables .................................................................................... 84

Taula 5-6. Pressupost. Safates .................................................................................... 85

Taula 5-7. Pressupost. Posada a terra ......................................................................... 85

Taula 5-8. Pressupost. Posada en marxa .................................................................... 85

Taula 5-9. Resum del pressupost ............................................................................... 86

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

6

2 Memòria Descriptiva

2.1 Antecedents Actualment existeix una bassa de ventilació de 1980m3, reactor biològic amb

bactèries aeròbiques, per la depuració d’aigües amb hidrocarburs. Aquesta forma part de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) d’una industria on s’utilitzen diferents derivats del petroli. L’EDAR recull totes les aigües dels sistemes de drenatge de les zones de treball o zones amb possibles vessaments d’hidrocarburs, per tenir com a finalitat la conducció de l’aigua depurada de sortida al clavegueram municipal.

El processos principals del tractament d’aigües en l’EDAR són el pretractament amb el desbast i filtració de residus sòlids més grossos, la depuració primària amb la decantació per separar una part de la matèria en suspensió i la depuració secundaria amb la degradació de la matèria orgànica dissolta, realitzada dins de la bassa de ventilació, i la decantació.

Les bactèries aeròbiques del reactor biològic necessiten oxigen per viure. Aquest prové de la dissolució de l’oxigen existent en l’aire amb l’aigua, mitjançant tres turbines de ventilació superficial mecànica, que agiten l’aigua produint una gran emanació de males olors a l’exterior de la bassa.

La bassa està situada en zona classificada com ATEX (Atmosfera Explosiva).

2.2 Objecte del Projecte L’objecte d'aquest projecte és injectar oxigen (O2) pur a la bassa per augmentar

l’eficiència del procés de degradació de la matèria orgànica, realitzat per les bactèries, i alhora aconseguir disminuir considerablement l’emanació de males olors.

2.3 Camp del Projecte El Projecte Final de Carrera, en endavant PFC, recau sobre els camps de la

instrumentació, control, automatització i electricitat.

2.4 Abast del Projecte L’abast del PFC inclou la realització de la instrumentació necessària per poder

realitzar el control d’aportació d’oxigen i la supervisió de l’equilibri REDOX de la bassa, a més de la part d’electricitat, control, instrumentació i automatització perquè el reactor biològic amb bactèries (bassa) pugui estar operatiu automàticament.

2.5 Normes i Referències Les normatives i reglaments utilitzats o que s’han tingut en compte són:

- Normes IEC (International Electrotechnical Commission). Les més destacades:

o IEC 60.529. Descripció dels graus de protecció segons el codi IP.


7

o IEC 61.508. Sistemes de seguretat.

o IEC 61.511. Sistemes de seguretat en l’àmbit industrial.

- Normes ISA (International Society of Automation). Les més destacades:

o ISA S5.1. Símbols d’instrument i identificació.

o ISA S71.04. Classificació d’atmosferes explosives.

- Normes ANSI (American National Standards Institute). Les més destacades:

o ANSI B 16.10. Dimensions de les vàlvules. o ANSI B 16.34. Brides i soldadura en la vàlvula.

o ANSI / ISA S 93.00.01. Vàlvules de control en fuites externes.

- Normes API (American Petroleum Institute). Les més destacades:

o API 553. Vàlvules de control de refineria.

o API 598. Inspecció i prova de vàlvules.

o API RP 555. Analitzadors de processos

- Directiva 94/9/CE ATEX (ATmosphères Explosives), Reial Decret 400/1996. Directiva per atmosferes explosives.

- Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT), Decret 842/2002.

- Normes UNE (Unificació de Normes Espanyoles).

Utilització de les especificacions de disseny pròpies de l’empresa propietària de les noves instal·lacions. Aquestes especificacions representen les directrius a seguir pel la realització del projecte d’enginyeria, ja que són el seu “Know-how”.

2.6 Fases Bàsiques del Projecte Es considera com a Projecte el global d’unes fases/tasques bàsiques que l’empresa

vol portar a terme per fer realitat una idea o concepte o millora de les seves instal·lacions, ja que un Projecte no només és la documentació d’enginyeria, pròpiament dita com ha projecte d’enginyeria. Aquestes parts bàsiques inclouen els diferents documents i/o treballs essencials per poder portar a terme la realització del Projecte des de la seva creació fins a la seva explotació.

Les fases bàsiques del Projecte són:

1.- Reunió de llançament

2.- Estudi i valoració

3.- Aprovació del Projecte

4.- Enginyeria

5.- Contractació i compres

6.- Execució de l’obra

7.- Legalització


8

8.- Posada en marxa

9.- Entrega del Projecte

2.6.1 Reunió de Llançament La reunió de llançament és una reunió inicial on es troben totes les persones

implicades en el Projecte. Aquestes persones són:

- Director general o el seu representant. - Peticionari del projecte.

- Director d’operació o el seu representant.

- Director d’enginyeria o el seu representant.

- Director d’obres o el seu representant.

- Director de seguretat i medi ambient o el seu representant.

- Director de manteniment o el seu representant.

El peticionari exposa els motius per realitzar el Projecte, al finalitzar l’exposició, el conjunt de persones realitzen precs i preguntes. Un cop s’ha vist que el Projecte és beneficiós per l’empresa, es dóna l’autorització per realitzar un petit estudi i la seva valoració.

En el nostre Projecte, el peticionari exposa que el motiu principal per la seva realització és la reducció de males olors i la millora en l’eficiència en la depuració de les aigües, ja que les bactèries tenen una vida més llarga, es reprodueixen més i tenen una millor distribució dins la bassa.

2.6.2 Estudi i Valoració L’estudi i la valoració s’ha de realitzar conjuntament pel departament d’enginyeria.

L’estudi consisteix en fer un petit projecte bàsic on es defineix el possible abast del conjunt del Projecte i les repercussions que pot tenir. La valoració consisteix en donar un valor econòmic de l’estudi realitzat amb una desviació d’un ±15%.

Abans de realitzar la valoració, l’estudi ha d’estar aprovat pels departaments d’operació, manteniment, seguretat i medi ambient.

L’estudi presentat i aprovat consta de desinstal·lar els 3 agitadors existents, instal·lar unes bombes submergides amb aportació d’oxigen i realitzar l’automatització del sistema.

La valoració econòmica realitzada amb una desviació d’un ±15% és de 186.000 €

2.6.3 Aprovació del Projecte Un cop realitzat l’estudi i la valoració econòmica, s’han d’enviar al director general

perquè ell i el seu departament financer aprovin la nova inversió.


9

Pot passar que el projecte sigui molt interessant i seductor, però econòmicament no sigui viable.

En el nostre cas, el projecte ha sigut aprovat pel director general ja que ha encaixat econòmicament (s’ha aprovat per part del departament financer) i l’ha passat a un projecte prioritari. La prioritat ha vingut demanada pel departament de seguretat i medi ambient. Aquest departament és el responsable de la bassa (reactor biològic).

2.6.4 Enginyeria Una vegada aprovada la inversió/Projecte, el departament d’enginyeria es posa a

treballar en el projecte de detall.

Aquesta documentació es pot observar en el seguit de documents que formen aquest projecte final de carrera.

El projecte de detall està pensat per tenir tots els documents necessaris per poder executar l’obra i poder realitzar les contractacions de les empreses necessàries, essent aquestes les portadores dels materials i equips definits per l’enginyeria.

2.6.5 Contractació i Compres Aquesta part del Projecte consta de tots els tràmits per poder realitzar la:

- Contractació de l’empresa que farà l’obra (contractistes), ja que aquests tràmits s’han de realitzar, aprovar i adjudicar abans d’iniciar l’obra. El contractista ha de tenir reservat els seu personal pel dia planificat d’inici de l’obra

- Compra dels materials i equips necessaris per fer l’obra en el temps establert en la planificació. Aquests materials i equips són subministrats pel contractista i aprovats pel departament d’enginyeria.

2.6.6 Execució de l’Obra L’execució de l’obra la realitza el departament d’obres. Aquest departament realitza:

- El control de l’empresa contractada i supervisa els materials i equips subministrats.

- La seguretat de l’obra amb tota la documentació pertinent.

L’obra està executada segons el projecte d’enginyeria, està guiada per la seva planificació, aprovada anteriorment pel departament d’enginyeria i d’obres, i està controlada per un supervisor del departament d’obres. Qualsevol desviació del projecte inicial és consultat i aprovat pel departament d’enginyeria.

El departament d’obres certifica la feina realitzada pel contractista fins al final de l’obra.


10

2.6.7 Legalització Per portar a terme la legalització del projecte, prèviament a la posada en marxa,

s’han d’entregar els diferents documents del projecte a una OCA (Organisme de Control de l’Administració, com poden ser ECA, ICICT, ATISAE, SGS, ...). L’OCA els revisa i els hi dóna la conformitat. Per acabar el procés de legalització, un inspector de l’OCA ha de realitzar una visita per veure que l’obra coincideix amb els diferents documents del projecte i la instal·lació compleix amb els diferents reglaments i normatives vigents.

Un cop acabada l’obra el departament d’obres avisa a l’OCA perquè realitzi la inspecció. Si la inspecció és favorable, s’acaben de tramitar els documents pertinents i la instal·lació està preparada per fer la posada en marxa i posterior explotació. En el cas que no sigui favorable, es realitzen els treballs necessaris per sanejar les faltes de l’obra i així aconseguir l’acta favorable amb una nova inspecció.

2.6.8 Posada en Marxa La posada en marxa és la feina més important i delicada de tot el projecte, ja que és

el moment en que tot ha de funcionar correctament i al mateix moment. Aquí és on el projecte i l’execució de l’obra són o no són vàlids i és on hi ha més riscs d’accidents o avaries inesperades.

El departament d’obres, un cop finalitzada tota la instal·lació, supervisa i coordina la posada en marxa, avisant a tots els departaments afectats i totes les empreses implicades en el projecte, com ara el departament d’operació, el de seguretat i medi ambient, el d’enginyeria, el contractista, el fabricant de les bombes submergides, etc

Un cop acabada la posada en marxa i confirmat que tots els equips treballen correctament, l’obra es pot considerar acabada.

Per realitzar una bona posada en marxa s’han de tenir en compte i seguir els següents passos:

- Comprovació de les connexions. Es comprovarà un percentatge suficient de connexions, essent imprescindibles les de l’armari de regulació i control de bombes i les dels cubicles de control i protecció de les tres bombes.

- Comprovació que les proteccions elèctriques siguin les dissenyades en el projecte d’enginyeria.

- Comprovació que tots els elements del panell de regulació i control de bombes siguin els dissenyats en el projecte d’enginyeria.

- Comprovació que les sondes d’oxigen i REDOX estiguin operatives i calibrades.

- Comprovació de la instal·lació segons el PID (diagrama d’instrumentació i canonades).

- Es comprovaran les seccions dels cables elèctrics.

- Mesura de la resistència d’aïllament de tots els cables. L’aïllament es mesurarà en relació a terra i entre conductors, mitjançant l’aplicació d’una petita tensió continua, subministrada per l’aparell destinat a aquest fi ( megaóhmmetre ), desconnectant tots els aparells receptors.


11

- Mesura de la rigidesa dielèctrica dels cables elèctrics (cables de potència). Per la mesura de la rigidesa dielèctrica de la instal·lació, s’aplicarà una tensió elevada durant un període de temps, havent desconnectat prèviament tots els receptors y tots els interruptors automàtics.

- Mesura de la resistència de posada a terra. En primer lloc, s’haurà de desconnectar la línia de terra de la línia d’enllaç amb el terra, que es portarà a terme en el punt de posada a terra. Seguidament, amb un teluróhmetre es mesurarà la resistència de la posada a terra. Segons el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (MI BT-039), perquè la instal·lació compleixi amb tots els requisits establerts la resistència de la posada a terra ha de ser menor de 37 .

- Comprovació dels acabats i estètica general.

2.6.9 Entrega del Projecte Per finalitzar el projecte de detall d’enginyeria, el departament d’obres conjuntament

amb el d’enginyeria realitzen la documentació “As Built”.

Un cop finalitzada aquesta documentació, el Projecte està acabat i s’entrega l’obra finalitzada i a punt per ser explotada.

2.7 Descripció General Aquest PFC és tota la documentació referent a la part d’enginyeria del global del

Projecte.

La bassa de ventilació per la depuració d’aigües, que forma part de l’EDAR, té un efluent d’entrada (aigua amb hidrocarburs) per la part Sud, provinent del decantador primari de l’EDAR, i una sortida d’aigua tractada per la part Nord, essent conduïda al decantador secundari. Les dimensions de la bassa són 44x15x3,5 (lateral Est i Oest X lateral Nord i Sud X profunditat, mides en metres).

En el projecte es requereix substituir les tres turbines de ventilació superficial mecànica existents per un sistema de dosificació d’oxigen amb tres bombes submergides que aportin 2550 kgO2/dia a la bassa de ventilació per la depuració d’aigües. Aquest sistema fa augmentar l’eficiència del procés de degradació de la matèria orgànica (hidrocarburs) portat a terme per les bactèries aeròbiques (situades arreu de la bassa) i alhora aconseguir disminuir considerablement l’emissió de compostos orgànics volàtils (COV) responsables de l’emanació de males olors. L’oxigen pur és subministrat a través d’una canonada provinent d’un col·lector principal.

En un sistema viu, com és el de la bassa, la reacció d'oxidació-reducció que es dóna és la de la respiració per part de les diferents bactèries aeròbiques (fang activat), amb alliberament d'energia, seguint la reacció següent:

Substrat + O2 + Fang Actiu (Biomassa) →

→ Fang en excés (C106 H180 O45 N16 P) + H2O + CO2 + NH2- +

+ NO3- + PO4

3- + SO42- + Energia


12

De la reacció d'oxidació biològica anterior es pot veure que un dels elements limitant de la reacció és la quantitat de O2 disponible. Per millorar l'eficiència de la reacció, la solució adoptada en el nostre cas és la injecció d'oxigen pur en la bassa mitjançant bombes submergides que permeten una bona dissolució d'aquest O2 en el medi aquós, per a la seva posterior absorció per part de les bactèries i ser utilitzat en la respiració.

Els gasos provinents dels hidrocarburs existents en la bassa són explosius segons la seva barreja en l’aire i la seva presència de forma permanent o ocasional o pràcticament nul·la en un emplaçament, per tant s’ha de considerar que la bassa és una zona ATEX (atmosfera explosiva). Tot el material situat dins d’aquesta zona ha de ser material apte per zona ATEX.

El desglossament transversal del projecte és el següent:

- Sistema actual d’aportació d’oxigen a la bassa.

- Zones ATEX

- Retirada del sistema actual d’aportació d’oxigen.

- Instal·lació de bombes submergides amb aportació d’oxigen per efecte Venturi.

- Instal·lació de tres sondes d’oxigen.

- Instal·lació d’una sonda REDOX.

- Disseny i instal·lació de l’armari de regulació i control de bombes.

- Disseny i instal·lació del panell de regulació d’oxigen.

- Disseny i instal·lació de tres cubicles elèctrics pel control i protecció de les bombes.

- Instal·lació de safates per la conducció dels cables.

- Instal·lació i connexió dels cables d’instrumentació, control i potència elèctrica.

- Posada a terra.

Per veure més detalls dels punts comentats anteriorment, anar a les seccions posteriors del PFC.

2.8 Sistema Actual d’Aportació d’Oxigen a la Bassa Actualment existeixen a la bassa 3 turbines de ventilació superficial. Aquestes tenen

unes pales que trenquen la superfície de l'aigua amb hidrocarburs per augmentar la concentració d'oxigen a la bassa, dissolent l'aire en el líquid (la mateixa funció que les onades al mar), tenint com a resultat un ambient favorable per la vida de les bactèries que depuren l’aigua. Aquesta tècnica d’enriquir l’aigua és poc eficient, sorollosa i emana moltes males olors, però és molt utilitzada perquè és molt econòmica i té un fàcil manteniment.


13

Turbina Ventilació 1

Turbina Ventilació 2 Turbina

Ventilació 3

Posició de les turbines de ventilació existents (vista en planta de la bassa):

Figura 2-1. Posició de les 3 turbines de ventilació existents en la bassa

Les turbines es mouen gràcies a uns motors elèctrics que estan controlats per unes estacions de maniobra situades a la part perifèrica de la bassa. Les estacions de maniobra estan compostes per un polsador de marxa, un de parada i un bolet d’emergència.

No existeix un control automàtic per l’encesa i la parada de les turbines, però hi ha un protocol de funcionament de les turbines. Aquest protocol consisteix en:

- L’operador de la depuradora posa en marxa les turbines a les 8:00 i les apaga a les 20:00.

- L’operador de la depuradora ha d’anar a comprovar que les turbines funcionin correctament a diferentes hores (8:00, 12:00, 16:00, i 20:00).

El motor de cada turbina té una protecció elèctrica situada dins un CCM (Centre de Control de Motors) de 525 Volts, amb indicadors lluminosos d’estat en funcionament o en parada per les proteccions elèctriques. El CCM és un quadre elèctric de dimensions 1000 x 1500 x 2000 (ampla x fons x altura, mides en mm), el qual està compartimentat en diferents “calaixos” elèctrics anomenats cubicles. Cada cubicle correspon a les proteccions elèctriques i l’automatització d’un motor. El CCM és un quadre elèctric de gran potència (2000 Ampers), des d’on es distribueix l’energia elèctrica amb embarrats de coure.

2.9 Zones ATEX Tal i com s’ha comentat anteriorment, la bassa té aigua amb hidrocarburs. Aquests

hidrocarburs emanen gasos potencialment explosius. Per tant s’ha d’evitar que hi hagi cap tipus d’explosió. L’explosió es produeix per una conjunció de combustible (gasos dels hidrocarburs), comburent (oxigen de l’atmosfera), energia d’activació o calor (aquesta energia pot ser la produïda per un petit arc elèctric generat en un motor, relé, fluorescent, ..., i la calor pot ser generada per qualsevol equip que es tingui instal·lat) i una reacció en cadena descontrolada. La forma que es té per poder controlar que no hi hagi cap explosió

Pass

arel

·la

Pass

arel

·la

Pass

arel

·la


14

és evitar tenir una energia d’activació o calor, evitant l’aparició d’un arc elèctric i controlant les temperatures màximes superficials dels equips instal·lats. Ara bé, abans d’evitar una font d’energia d’activació o calor, s’ha de saber la naturalesa del medi. Aquesta es defineix de la següent manera:

- En primer lloc, s’ha de conèixer el tipus de gas existent. Les molècules, en estat gasós, emeses pels hidrocarburs de la bassa es poden assimilar amb l’etilè (molècula més restrictiva), aquesta molècula equival al grup IIB de la directiva ATEX (atmosfera explosiva).

- En segon lloc, s’ha de conèixer la temperatura mínima d’autoignició dels gasos, que en el nostre cas és de 210 ºC. Per tant la temperatura de superfície dels equips instal·lats dins la zona ATEX ha de ser menor de 210 ºC, si no es provocaria una explosió. Llavors tots els equips instal·lats dins d’aquesta zona han de tenir com a mínim la certificació T3 (màxima temperatura de superfície que pot arribar l’equip és de 200 ºC) segons la directiva ATEX.

- En tercer lloc, s’ha de saber la ubicació de l’equip, és a dir, si l’equip està situat més a prop o més lluny de la font que emet els gasos, la bassa, i per tant la probabilitat que en aquella zona hi hagi un gas explosiu. Les zones delimitades per la directiva ATEX són: zona 0, zona 1 o zona 2. Es considera zona 0 a un emplaçament en el que l'atmosfera explosiva feta per una mescla d'aire de substàncies inflamables en forma de gas, vapor, o boira, és present de manera permanent, o per un espai de temps prolongat o freqüentment. Una zona 1 és un emplaçament en el qual cal comptar, en condicions normals de funcionament, amb la formació ocasional d'una atmosfera explosiva constituïda per una barreja amb aire de substàncies inflamables en forma de gas, vapor o boira. I finalment la zona 2 que és un emplaçament en el que no s’ha de comptar, en condicions normals de funcionament, amb la formació d'atmosfera explosiva constituïda per una mescla amb aire de substàncies inflamables en forma de gas, vapor o boira o, en la qual, en cas de formar-se, aquesta atmosfera explosiva només subsisteix per espais de temps molt breus .

En el nostre cas, la zona 0 és el volum de gas que hi ha entre l’aigua i la part final del mur de la bassa. La zona 1 és el volum que hi ha entre la part superior del muret i 1,5 metres des d’aquest. I la zona 2 és el volum generat entre el límit del volum 1 i 6 metres des d’aquest.

Per tant la definició d’un volum segons la directiva ATEX és “Ex II 3G IIA T1”, essent II l’indicador del grup o classe que és un gas en una atmosfera explosiva, 3G la zona del gas en l’atmosfera explosiva (3G = zona 2, 2G = zona 1 i 1G = zona 0), IIA el tipus de gas (IIA = gas típic: propà, IIB = gas típic: etilè i IIC = gas típic: hidrogen) i T1 és la màxima temperatura superficial que pot tenir un equip (T1 = 450 ºC, T2 = 300 ºC, T3 = 200 ºC, T4 = 135 ºC, T5 = 100 ºC i T6 = 85 ºC).

A la bassa existeixen diferents volums d’atmosferes explosives i aquests són:

- Ex II 3G IIB T3.

- Ex II 2G IIB T3.

- Ex II 1G IIB T3.


15

Un cop es sap el tipus de gas, la temperatura d’autoignició dels gasos i s’ha definit la zona, es pot definir el conjunt de maneres específiques aplicades als equips elèctrics i electrònics per impedir la inflamació de l’atmosfera explosiva que els envolta. Seguidament es pot veure algunes formes de protecció d’equips:

- Envoltant antideflagrant "d" : Mode de protecció en que les parts que poden inflamar una atmosfera explosiva estan situades dins d'una envoltant que pot suportar els efectes de la pressió derivada d'una explosió interna de la mescla i que impedeix la transmissió de l'explosió a l'atmosfera explosiva circumdant . Les regles d'aquesta manera de protecció es defineixen en la Norma UNE -EN 50.018 Equips aptes fins a zona 1.

- Seguretat augmentada “e”. Mode de protecció que es basa en assegurar la no formació d'arcs, espurnes o sobreescalfaments en aparells, prenent: un coeficient de seguretat elevat, bornes especials inafluixables, aïllants d'alta qualitat i amb un IP54 mínim ... Les regles d'aquesta manera de protecció es defineixen en la norma UNE -EN 50.019. Equips aptes fins a zona 1.

- Immersió en oli "o" : Mode de protecció en que l'equip elèctric o parts d'aquest, se submergeixen en un líquid de protecció de manera que l'atmosfera explosiva que pugui trobar-se sobre la superfície del líquid o en l'entorn de l’envoltant, no resulta inflamat . Les regles d'aquesta manera de protecció es defineixen en la norma UNE -EN 50.015 . Equips aptes fins a zona 1.

- Seguretat intrínseca " i" : Mode de protecció que aplicat a un circuit o als circuits d'un equip fa que qualsevol espurna o qualsevol efecte tèrmic produït en condicions normalitzades , el que inclou funcionament normal i funcionament en condicions de fallada especificades , no sigui capaç de provocar la inflamació d'una determinada atmosfera explosiva . Les regles d'aquesta manera de protecció es defineixen en la norma UNE -EN 50.020 . Equips aptes, segons el seu marcatge, per les següents zones: “ia” fins zona 0, “ib” fins zona 1 i “ic” fins zona 2.

- Sistema de seguretat intrínseca: Conjunt de materials i equips elèctrics interconnectats entre si , descrits en un document , en el qual els circuits o parts de circuits destinats a ser utilitzats en atmosferes amb risc d'explosió , són de seguretat intrínseca . Les regles a què s'han de sotmetre aquests sistemes es troben a la norma UNE -EN 50.039 .

- Sistema de protecció “n”: Mode de protecció aplicat a un material elèctric de manera que en funcionament normal i en certes condicions anormals, no pugui inflamar 1’ambient explosiu circumdant. Hi ha 5 categories de materials: Sense producció d'espurnes (nA), producció d'espurnes (nC), revestiments amb respiració limitada (nR), energia limitada (nL) i recintes amb sobrepressió interna simplificada (nP). Equips aptes fins a zona 2.

En la bassa hi ha instal·lats materials/equips amb diferents proteccions essent tots ells vàlids. Uns exemples poden ser:

- Ex II 2G Ex e IIC T6. Aquesta protecció la tenen les caixes de connexions o derivació i concretament vol dir que aquestes caixes són aptes per ser instal·lades en un volum d’una atmosfera explosiva de gas, en una zona 1 o 2, que és de seguretat augmentada, amb el tipus de gas IIC o IIB o IIA i en una


16

temperatura màxima de superfície del material de 85 ºC, és a dir, és apta per sistemes T1, T2, T3, T4, T5 i T6.

- Ex II 2G Ex d IIB T3. Aquesta protecció la tenen els motors de les bombes i concretament vol dir que aquests són aptes per ser instal·lats en un volum d’una atmosfera explosiva de gas, en una zona 1 o 2, que és de protecció antideflagrant, amb el tipus de gas IIB o IIA i en una temperatura màxima de superfície del material de 200 ºC, és a dir, és apta per sistemes T1, T2 i T3.

- Ex II 2(1)G Ex ib [ia] IIC T4. Aquesta protecció la tenen les sondes d’oxigen i REDOX, i concretament vol dir que aquestes són aptes per ser instal·lades en un volum d’una atmosfera explosiva de gas; en una zona 1 o 2 i el seu material associat (sensor d’oxigen) referent al (1) en una zona 0 o 1 o 2; que és de seguretat intrínseca “ib” i el seu material associat referent al [ia] és de “ia”, amb el tipus de gas IIC o IIB o IIA i en una temperatura màxima de superfície del material de 135 ºC, és a dir, és apta per sistemes T1, T2, T3 i T4.

- Ex II 2G Ex de IIC T6. Aquesta protecció la tenen les estacions de maniobra dels motors de les bombes i concretament vol dir que aquestes són aptes per ser instal·lades en un volum d’una atmosfera explosiva de gas, en una zona 1 o 2, que és de protecció combinada antideflagrant (correspon als mecanismes que generen arcs elèctrics, com poden ser els polsadors o el bolet d’emergència) i de seguretat augmentada (correspon a la caixa i les bornes de les connexions), amb el tipus de gas IIC o IIB o IIA i en una temperatura màxima de superfície del material de 85 ºC, és a dir, és apta per sistemes T1, T2, T3, T4, T5 i T6.

2.10 Retirada de l’Actual Sistema d’Aportació d’Oxigen La retirada de l’actual sistema d’aportació d’oxigen és necessària per poder instal·lar

el nou sistema de bombes submergides amb aportació directe d’oxigen. Desinstal·lar tota la instal·lació actual és molt costosa, però és necessària perquè qualsevol deteriorament per culpa del temps o d’agents externs, pot fer mal funcionar o fracassar el nou projecte. Per exemple, una avaria intempestiva en el cable de control de les bombes que sorgeix a qualsevol hora, que de sobte s’arregla però que més tard torna a aparèixer, és molt complicada de reparar o gairebé impossible.

La desinstal·lació consisteix en els següents treballs:

- Desconnectar i retirar les tres turbines de ventilació superficial.

- Desconnectar i retirar les tres estacions de maniobra de les turbines.

- Desconnectar i retirar tot el cablejat, tant el de control de les estacions de maniobra com el de potència del motor.

- Desinstal·lació de tot el control i protecció dels motors de les turbines situat en el CCM de 525 Vca cubicle 1, 2 i 3. Aquests cubicles s’aprofitaran per instal·lar el nou sistema de control i protecció dels motors de les bombes.

S’ha de coordinar l’inici de la desinstal·lació amb el contractista que ha de fer l’obra nova, perquè tot estigui a punt per a la nova instal· lació, tant el personal que ha de treballar com tots els materials i equips necessaris. La substitució de l’actual sistema ha de ser


17

realitzat en el menor temps possible, per tal d’evitar que les bactèries existents a la bassa es quedin sense oxigen i per tant es morin.

2.11 Bombes Submergides amb Aportació d’Oxigen Per poder instal·lar les bombes submergides s’ha de tenir en compte el següent:

- Característiques de la bomba (les bombes a instal· lar són iguals).

- Ambient que envolta la bomba. - Quantitat i situació de les bombes a instal·lar.

- Serveis necessaris de la bomba.

- Motor de la bomba.

- Característiques del cable del motor de la bomba.

- Control i automatització de les bombes.

Seguidament es pot veure una bomba abans de ser instal·lada dins de la bassa:

Imatge 2-1. Bomba submergible amb aportació d’oxigen


18

2.11.1 Característiques de la Bomba Les tres bombes submergides amb aportació directa d’oxigen que s’han d’instal·lar

tenen les característiques comentades seguidament.

Les bombes submergibles són grups inundables, amb un índex de protecció IP 68, no autoaspirants. Poden tenir diferents tipus de rodets, depenent del tipus de producte/líquid existent en la bassa. En el nostre cas les tres bombes funcionaran en estat totalment submergit. Ara bé, durant un temps reduït poden funcionar en estat emergit fins a arribar al nivell mínim de líquid.

Les parts de la bomba segons la seva construcció són:

- Accionament (motor). El motor és trifàsic a 525 Vca i la classe de la connexió pot ser directa o en estrella o triangle. En el nostre cas és una connexió triangle. I tal com s’ha comentat anteriorment el motor té una protecció Ex II 2G Ex d IIB T3.

- Tancament en l’eix. Aquest s’efectua en el costat de la bomba i en el costat del motor mitjançant tancaments mecànic independents del sentit de gir. Una cambra de líquids entre els tancaments serveix per refrigerar i lubricar.

- Coixinets. Tots ells tenen rodaments lubricats per una grassa lliure de manteniment.

- Rodet. El rodet és diagonal obert d’una sola paleta per aigua bruta amb components sòlids i de fibra llarga així com components sòlids de granulat gruixut. Veure imatge 2-2.

Figura 2-2. Rodet de la bomba

Les dimensions de la bomba són les que es pot veure en la imatge 2-3, 2-4 i 2-5.


19

Figura 2-3. Dimensions de la bomba. Vista de costat. Cotes en mil·límetres.

Figura 2-4. Dimensions de la bomba. Vista en planta. Cotes en mil·límetres.


20

Figura 2-5. Dimensions de la bomba. Vista en alçat. Cotes en mil·límetres

En la imatge 2-5 es pot observar que hi ha 4 tubs. El tub A correspon a l’entrada d’oxigen a la bomba, el tub B és una conducció lliure, el tub C és la conducció pel cable d’alimentació elèctrica i instrumentació, i el tub D és una conducció lliure.

La bomba utilitza diversos airejadors amb ejectors Venturi. Els ejectors Venturi dissolen l’oxigen aportat en la mescla aquosa (aigua més hidrocarburs). El funcionament d’aquests ejectors es fonamenta en l’efecte Venturi, que consisteix en produir un estrenyiment en el flux principal del fluid per causar una depressió i augmentar la velocitat del líquid. Aquesta depressió resulta suficient per succionar i dissoldre la mescla aquosa amb l’oxigen. Els avantatges principals de l’ejector Venturi és que no té parts mòbils. D’aquesta manera no pateix deteriorament ni necessita manteniment, i que és un ejector constant, és a dir, pot mantenir el mateix flux durant tota la fase d’injecció i assegurar que la concentració de l’oxigen en la mescla aquosa sigui igual, fet molt important per la vida de les bactèries.

2.11.2 Ambient que Envolta la Bomba. L’ambient que envolta la bomba, és una mescla aquosa amb hidrocarburs, que

correspon a la part interior de la bassa. Per tant la bomba, el motor i el seu cable han d’estar preparats per poder anar submergits dins d’aquesta mescla.


21

2.11.3 Quantitat i Situació de les Bombes Per donar la quantitat d’oxigen adequada a la bassa, 2550 kgO2/dia, es necessari tenir

3 bombes submergides. Cada bomba pot aportar un màxim de 1000 kgO2/dia i es requereixen 850 kgO2/dia per bomba. Per tant s’està aportant a la bassa el 85% d’oxigen que poden donar les bombes i es té un 15% de reserva per si les condicions inicials de la bassa varien i s’ha d’aportar més oxigen, essent l’aportació extra màxima de cada bomba de 150 kgO2/dia, fent un total de 450 kgO2/dia amb les tres bombes.

La situació de les bombes dins la bassa és molt important per poder fer una bona i homogènia repartició d’oxigen.

Existeix dos possibles solucions. L’opció A es pot observar en la Figura 2-2 i la B en la Figura 2-3.

Figura 2-6. Vista en planta de la bassa. Opció A.

Bomba B-2

ENTRADA PRODUCTE

SORTIDA PRODUCTE

Bomba B-1

Bomba B-3

Pass

arel

·la

Pass

arel

·la

Pass

arel

·la


22

Figura 2-7. Vista en planta de la bassa. Ocpió B.

Les dues opcions homogeneïtzen i enriqueixen d’oxigen tota la bassa, però l’opció A reforça d’oxigen el centre de la bassa i la part de la sortida del producte (aigua tractada), és a dir, s’està assegurant que hi hagi més vida de bactèries en el centre i la part dreta. Contràriament l’opció B reforça d’oxigen la part d’entrada del producte (aigua més hidrocarburs) i el centre de la bassa, és a dir, s’està assegurant que hi hagi més vida de bactèries en la part esquerra i centre.

L’opció escollida és la B, ja que es prioritza la desaparició dels hidrocarburs des d’un inici. De la part dreta de la bassa només hi ha una bomba que fa recircular la mescla aquosa enriquida d’oxigen cap al centre, perquè en aquesta part hi ha molts menys hidrocarburs que en la part esquerra, però igualment s’ha de potenciar la vida en aquesta part de la bassa per acabar de depurar l’aigua dels hidrocarburs.

2.11.4 Serveis Necessaris de la Bomba. La bomba pel seu bon funcionament requereix alimentació elèctrica, oxigen i

sistemes d’instrumentació i control.

La bomba necessita externament:

- Energia elèctrica a una tensió de 525 V de corrent altern, per poder fer funcionar el motor que fa moure el rodet de la bomba. Aquesta energia elèctrica ve donada per un cable composat per tres conductors (un per fase), que estan connectats en diferents cubicles del CCM (Centre de Control de Motors) instal·lat en un edifici on hi ha la sala elèctrica.

- Oxigen. La bomba requereix oxigen en estat pur per poder dissoldre’l per efecte Venturi amb la mescla aquosa existent en la bassa. Aquest oxigen ve donat per una canonada d’acer inoxidable AISI 316, connectada al panell de

Bomba B-2

ENTRADA PRODUCTE

SORTIDA PRODUCTE

Bomba B-3 Bomba B-1

Pass

arel

·la

Pass

arel

·la

Pass

arel

·la


23

regulació d’oxigen i aquest té una escomesa que ve d’un col·lector general d’oxigen propietat d’una empresa distribuïdora.

- Instrumentació i control, per poder fer treballar la bomba correctament, en el moment adequat i amb seguretat.

2.11.5 Motor de la Bomba. El motor fa d’accionament de la bomba i és un motor especial que pot ser instal·lat

en zones ATEX, amb la protecció Ex II 2G Ex d IIB T3, o submergit dins una mescla aquosa (aigua més hidrocarburs) amb un índex de protecció IP 68. Aquest índex indica estanquitat total a la pols i la protecció contra l’entrada d’aigua en una immersió a la profunditat indicada pel fabricant, que en aquest cas és de 8 metres (la profunditat màxima de la bassa és de 3,5 metres).

El motor té les següents característiques elèctriques generals: tensió 525 Vca, tensió de 525 Vca en cada bobinat, 3 fases, freqüència de 50Hz potència 21 kW, intensitat nominal 30,9 A i cosφ = 0,75. La connexió triangle és la que es realitza entre els bobinats del motor i així poder realitzar una arrencada directa del motor, veure la figura següent.

Figura 2-8. Connexió triangle del motor de la bomba.

Per poder treballar el motor amb seguretat, aquest té diferentes proteccions, les quals estan incloses en el circuit de control del motor i amb un bloqueig de reconnexió automàtica. Aquestes proteccions són:

- Protecció del bobinat amb dos circuits de control de temperatura independents. El primer control de temperatura són els dos commutadors bimetàl·lics F4 i F5, que desconnecten el motor de la bomba en arribar a la temperatura màxima permesa del bobinatge (obren directament el circuit del bobinatge del motor) i automàticament tornen a la posició inicial un cop s'han refredat. El segon control són els tres limitadors de temperatura, tres termistors PTC (R1, R2 , R3), els quals, mitjançant un relé electrònic extern, desconnecten el motor de la bomba en un possible error dels commutadors


24

bimetàl·lics, abans que es sobrepassi la temperatura límit permesa. Aquests termistors PTC tenen les següents característiques: Tensió màxima de 30 V, la suma de les tres resistències amb condicions normals de temperatura és entre 300 i 750 ohms i amb condicions de temperatura de desconnexió és de com a mínim 4000 ohms.

- Control d’humitat. En el cas que hi hagi una humitat elevada dins del compartiment del motor, el control d’humitat desconnecta el motor de la bomba. Aquest control d’humitat consisteix en tenir instal·lat un elèctrode sensor d’humitat (B2) en el compartiment del motor i un relé electrònic extern que va realitzant lectures. En el cas d’entrada d’humitat hi ha un flux de corrent a través de l’elèctrode sensor fins a massa. La tensió del relé de l’elèctrode del circuit del sensor és de 10 Vca i la corrent mínima de pas per la desconnexió és entre 0,5 mA i 3 mA.

Després de qualsevol desconnexió del motor, essent les proteccions del motor les desencadenants de l’aturada del motor, es requereix una revisió del conjunt bomba i motor.

En la següent figura es pot veure l’esquema dels borns del motor de la bomba submergida:

Figura 2-9. Esquema dels borns dels bobinats i proteccions del motor de la bomba.


25

2.11.6 Característiques del Cable del Motor de la Bomba. El cable de connexió a la caixa del motor de la bomba és un cable especial i fabricat

única i exclusivament per aquest tipus de bombes.

Aquest cable està creat per poder ser instal·lat en zones ATEX, a la intempèrie, submergit en aigua i en mescles aquoses que contenen hidrocarburs i elements orgànics. La denominació del cable és TEHSITE TEFZEL. Les característiques principals d’aquest cable són:

- Temperatura de treball: Des de -100 ºC fins a 150 ºC.

- Tensió d’aïllament: 600 V entre fase i neutre, i 1000 V entre fases.

- Tipus de conductor: Coure.

- Radi de curvatura: 10 cm.

- Diàmetre exterior: 25,0 mm ± 1,0 mm

- Pes: 900 kg/km

- No propagador de la flama ni de l’incendi i baixa emissió de fums tòxics, opacs i corrosius en cas d’incendi.

- Cable de fàcil manipulació.

- Composició dels conductors 7x6+5x1,5 mm2. La secció de 6 mm2 són pels conductors de potencia del motor i terra, i els de 1,5 mm2 són pels conductors d’instrumentació del motor.

En la següent figura es pot veure una secció del cable:

Figura 2-10. Secció del cable de connexió del conjunt motor-bomba.


26

El punts de la secció del cable són:

- 2.1. - Conductor de coure de 1,5 mm2.

- 2.2. - Aïllament.

- 2.3. - Material de farciment.

- 2.4. - Capa de cobertura del cable d’instrumentació 5x1,5 mm2 i blindatge electromagnètic.

- 2.5. - Conductor de coure de 6 mm2. - 2.6. - Aïllament.

- 2.7. - Material de farciment.

- 2.8. - Capa de cobertura del cable de potència i d’instrumentació 7x6+5x1,5 mm2.

- 2.9. - Cinta de reforç i de blindatge electromagnètic.

- 2.10. - Cobertura interior resistent a hidrocarburs i material orgànic.

- 2.11. - Cinta de reforç i de blindatge electromagnètic.

- 2.12. - Cobertura exterior resistent als raigs ultraviolats i a l’aigua.

Aquest cable es connectarà a una caixa pròxima a la bomba a la part exterior de la bassa. En aquesta caixa també es connectaran els cables de potència i d’instrumentació anomenats en les llistes de cables del projecte.

2.11.7 Control i Automatització de les Bombes. El control i l’automatització de les bombes, requereixen tenir un sistema de sensors,

de proteccions, de diversos sistemes mecànics, ..., és a dir, es requereix tenir un control de tots els elements i equips que formen part del global del projecte. Això implica tenir un control total del sistema, per tant tenir un control sobre l’aportació d’oxigen, les vàlvules, els conjunts motor-bomba i la instrumentació.

Hi ha dues formes de poder controlar el sistema:

1.- Sistema de control automàtic.

2.- Sistema de control manual.

2.11.7.1 Sistema de Control Automàtic En aquest sistema, l’operador posa en marxa les tres bombes des de les estacions de

maniobra, i el sistema de control automàtic regula l’injecció d’oxigen a les bombes mitjançant un llaç tancat de control d’oxigen, per tant regula la quantitat d’oxigen existent dins la mescla aquosa de la bassa.

El control automàtic implica que les bombes poden treballar en continu durant tot el dia i sense l’existència d’un operador, ja que el sistema de control quan detecta que hi ha


27

un excés o una mancança d’oxigen, tanca o obre una vàlvula de pas d’oxigen per cada bomba.

La parada del sistema de control automàtic està realitzada per una avaria o per l’operador, des de les estacions de maniobra.

Per tant la intervenció de l’operador en aquest sistema és pràcticament nul· la.

Per poder realitzar aquest sistema de control automàtic es requereix:

- Una sonda d’oxigen per bomba dins la bassa. Amb aquestes tres sondes s’aconsegueix tenir el llaç de control tancat per la regulació d’oxigen en la bassa, d’aquesta manera es coneix si s’ha d’aportar o reduir la quantitat d’O2 a cada bomba. Cada sonda s’ha d’instal·lar molt a prop de l’aspiració de la bomba, sense que s’impedeixi l’entrada del flux de la mescla aquosa existent en la bassa. Aquesta ubicació ve donada perquè és el punt amb menys quantitat d’O2 existent en aquella zona de la bassa.

- Una sonda REDOX. Amb aquesta sonda s’aconsegueix saber l’estat de la reacció de reducció / oxidació de la mescla aquosa de la bassa. La informació d’aquesta sonda és enviada al PLC, perquè un responsable de la sala de control pugui observar en tot moment la reacció REDOX i saber l’estat de la bassa. En cas d’alarma, dades de les mesures fora de lo previst o programat, es dóna avís a un operador perquè vagi a observar quin problema hi ha.

- Un panell de regulació d’oxigen. Per realitzar aquest panell és necessari un PID (Pipe and Instrumentation Diagram). Aquest PID ens dóna la relació que hi ha entre els instruments de mesura i control, i el sistema de canonades i vàlvules.

- Un armari de regulació i control de bombes. En aquest armari hi ha el control de les proteccions dels motors (detecció d’humitat i control de temperatura per termistors PTC i de bimetàl·lics), el control de les vàlvules tot o res d’oxigen, el control de les vàlvules reguladores d’oxigen i una parada d’emergència global del sistema.

- Una estació de maniobra per bomba. Aquestes estan ubicades al costat de cada bomba a la part exterior perimetral de la bassa. Cada estació dóna l’ordre de parar o posar en marxa els motors de les bombes.

- Cubicles elèctrics de protecció i control dels motors de les bombes. En aquests equips hi ha instal·lades proteccions elèctriques dels motors i el control de parar o posar en marxa els motors a partir de les estacions de maniobra o de l’armari de regulació i control de les bombes. Els motors són uns indicadors de l’estat real de les bombes, és a dir, si treballen correctament o estan en cavitació1 o estan bloquejades o tenen problemes mecànics, ...

1 La cavitació s'esdevé quan un fluid en estat líquid passa a gran velocitat per una aresta esmolada produint

una descompressió del fluid, al disminuir la pressió per sota de la pressió de vapor del fluid a la temperatura d’operació. Pot passar que es formin bombolles que viatgen a zones de pressió més gran i implosionen (el vapor torna a l'estat líquid de manera sobtada, aixafant-se les bombolles de manera brusca) produint una estela de gas i arrencant metall de la bomba (cos de la bomba i/o rodet).


28

2.11.7.2 Sistema de Control Manual En aquest sistema, l’operador té el control del funcionament de les bombes i

l’aportació d’oxigen a la bassa. Per tant posa en marxa les bombes i les para des de les estacions de maniobra que hi ha al voltant de la bassa i regula la quantitat d’oxigen d’aportació de forma manual (segons un protocol de treball establert prèviament).

Per treballar en control manual es necessiten els mateixos equips i materials que de forma automàtica, però l’operador ha d’anul·lar el control en llaç tancat per la regulació d’oxigen. D’aquesta manera les vàlvules2 que donen pas a la quantitat d’oxigen requerit, són operades de forma manual.

Tal i com s’ha comentat anteriorment, la intervenció de l’operador és essencial i indispensable, implicant la seva presencia de forma continua en la bassa.

Aquest sistema també s’utilitza per realitzar comprovacions de funcionament de la instal·lació.

2.12 Sondes d’Oxigen S’instal·la una sonda d’oxigen pròxima a l’aspiració d’una bomba, per tenir la

mesura de concentració d’oxigen. La ubicació de la sonda representa el punt més desfavorable en concentració d’oxigen de la zona d’influència de la bomba.

Gràcies a aquesta sonda es pot realitzar un control en llaç tancat en la regulació d’oxigen d’aportació a la bomba. La sonda requereix un analitzador per formar l’instrument de mesura de la concentració d’oxigen.

La sonda va submergida dins de la bassa i connectada, en la part exterior, al analitzador d’oxigen. L’analitzador d’oxigen va autoalimentat del llaç de corrent de 4 a 20 mA a 24 Vdc. Aquest llaç va connectat a l’armari de regulació i control de bombes i s’utilitza per portar la informació de la concentració d’oxigen de la bassa. Aquest senyal analògic de sortida de l’analitzador és de seguretat intrínseca.

L’instrument té la certificació ATEX Ex II 2(1)G Ex ib [ia] IIC T4.

La protecció de l’analitzador és IP 67 i el de la sonda IP 68.

La funció de l’analitzador és mesurar l'oxigen dissolt3 en les aigües residuals de la bassa mitjançant les lectures a temps real del sensor d’oxigen. Aquest analitzador va instal·lat dins d’una carcassa de plàstic que permet la instal·lació mural i a més té una protecció addicional per evitar les influències meteorològiques i els danys causats per impactes mecànics. L’analitzador té una pantalla amb il·luminació de fons que dóna les mesures i senyalitza els missatges d'alarma en color vermell o l’estat HOLD4 en color taronja. L’analitzador realitza una supervisió de l’estat del sensor d’oxigen i ofereix funcions de diagnòstic. Existeix un registre intern a on es pot gestionar 200 entrades.

2 Vàlvula de globus reguladora. 3 L’oxigen dissolt és la quantitat d’oxigen lliure en l’aigua que no es troba combinada ni amb l’hidrogen

(formant aigua) ni amb els sòlids existents en l’aigua. 4 En espera.


29

El sensor d’oxigen és del tipus “Knick SE 706”5, el qual inclou un sensor de temperatura NTC 22 kΩ.

El sensor d’oxigen dissolt és una cèl·lula polarogràfica consistent en un càtode d’aliatge or-plata-platí i en un ànode de plata-clorur de plata submergits en un electròlit de solució de potassa i clorur potàssic en aigua. Una fina membrana de tefló és permeable a l’oxigen però és impermeable a la solució aquosa, permetent la difusió de l’oxigen procedent de la mescla aquosa de la bassa. L’analitzador aplica al sensor un potencial provocant una reacció que genera un flux de corrent proporcional a l’oxigen dissolt.

La quantitat d’oxigen que passa a través de la membrana depèn de la pressió exercida per l’oxigen dissolt en el aigua sobre la membrana, que és la pressió parcial de l’oxigen. La quantitat d’oxigen es mesura en mg/l (mil·ligrams d’oxigen per litre d’aigua) o en p.p.m (parts per milió) essent:

3g/cmen aigual' dedensitat 1mg/l... mpp (2-1)

S’ha de tenir en compte que la sonda d’oxigen es pot descompensar per la pressió, la salinitat i per la temperatura. Per evitar el problema de la pressió i salinitat s’ha de programar l’analitzador amb el paràmetre de la pressió i salinitat a què estarà sotmesa la sonda dins la bassa i la descompensació per la temperatura queda solucionada per les mesures de temperatura que realitza l’analitzador a la sonda d’oxigen mitjançant el sensor de temperatura anomenat anteriorment.

Abans de posar a treballar en condicions normals la sonda d’oxigen i el seu analitzador, s’ha de calibrar l’equip. Mitjançant el calibratge automàtic de l’equip és capaç d’adaptar-se a les propietats individuals del sensor. El calibratge es realitza amb l’aire, ja que l’aire es un medi de calibratge fàcilment manipulable, estable i segur. En el moment de la realització del calibratge s’ha de desmuntar el sensor.

Les característiques tècniques principals de l’instrument són:

- Corrent de mesura: 0 ... 600 nA

- Resolució6 de la mesura: 10 pA

- Precisió7: <0,5% mesura + 0,05 nA + 0,005 nA/K

- Indicació concentració: 0,00 ... 99,99 mg/l

- Indicació O2 dissolt: 0,00 ... 99,99 ppm

- Tensió de polarització8: -400 ... -1000 mV

- Ajustament inicial a: -675 mV (resolució < 5 mV)

5 Sensor digital d'oxigen amb un disseny d'acer fi, robust i higiènic. Gran precisió i un límit reduït de detecció. Manteniment senzill i ràpid gràcies a la seva membrana especial i estructura modular. Mesurament en línia d'oxigen dissolt, fiable fins i tot en condicions estèrils i higièniques. Alta estabilitat del senyal. Amb membrana especial armada amb malla d'acer i recoberta de PTFE (tefló).

6 Part de senyal més petita que pot ser observada 7 Proximitat entre el resultat de la mesura i el seu valor verdader. 8 Potencial que aplica l’analitzador al sensor.


30

- Correcció de pressió: 0,000 ... 9,999 bar / 999,9 kPA / 145,0 PSI

- Correcció sal: 0,0 ... 45,0 g/kg

- Entrada temperatura NTC 22 kΩ:

o Rang de mesura: -20,0 ... + 150,0 ºC / -4 ... + 302 ºF

o Ventall de reglatge: 10 K

o Resolució: 0,1 ºC / 0,1 ºF

o Precisió: < 0,5 K (<1 K a > 100 ºC) o Connexió: 2 conductors.

- Tensió d’alimentació: 14 ... 30 Vdc

2.13 Sonda REDOX S’instal·la una sonda REDOX al punt de sortida d’aigua tractada de la bassa, per

tenir la mesura de la reacció REDOX existent. La ubicació de la sonda és en el punt que ens interessa tenir la lectura de la reacció de reducció i oxidació, ja que aquest és el punt final de la reacció del reactor biològic.

Una reacció REDOX és una transferència d’electrons entre reactius, que provoquen un canvi en els seus estats d’oxidació. Per poder entendre millor què és una reacció REDOX, es pot veure la següent taula explicativa:

CAUSA TIPUS DE REACCIÓ RESULTAT

Agent Oxidant (Ex.: O2)

OXIDACIÓ (L’agent oxidant guanya o capta

electrons)

L’agent Oxidant és REDUÏT per un agent reductor (com a resultat

disminueix el seu estat d’oxidació)

Agent Reductor

REDUCCIÓ (l’agent reductor

cedeix, subministra electrons)

L’agent Reductor és OXIDAT per un agent oxidant (com a resultat

augmenta el seu estat d’oxidació)

Taula 2-1. Concepte de reacció REDOX

Per a mesurar aquesta reacció d'oxidació-reducció, s'utilitza una sonda REDOX, que permet mesurar el potencial d'oxidació-reducció, que és una funció de l'activitat de les formes oxidada y reduïda d'un compost químic. És a dir, dóna una idea de l’estat d'equilibri existent entre els components oxidants i reductors del medi aquós. Per tant, amb un analitzador de la reacció REDOX es pot saber si hi ha algun problema dins de la bassa com la falta d’oxigen, la falta de substrat o fins i tot que les bactèries s’han mort.

La sonda REDOX requereix un analitzador per formar l’instrument de mesura.


31

La sonda va submergida dins de la bassa i connectada, en la part exterior, a l’analitzador de la reacció REDOX. L’analitzador REDOX va autoalimentat del llaç de corrent de 4 a 20 mA a 24 Vdc. Aquest llaç va connectat a l’armari PLC i d’aquest a la sala de control a on hi ha un responsable que està observant la informació de la reacció REDOX de la bassa. Aquest senyal analògic de sortida de l’analitzador és de seguretat intrínseca.

L’instrument té la certificació ATEX Ex II 2(1)G Ex ib [ia] IIC T4. La protecció de l’analitzador és IP 67 i el de la sonda IP 68.

La funció de l’analitzador és mesurar la reacció REDOX de les aigües residuals de la bassa mitjançant les lectures a temps real del sensor. Aquest analitzador va instal·lat dins d’una carcassa de plàstic que permet la instal·lació mural i a més té una protecció addicional per evitar les influències meteorològiques i els danys causats per impactes mecànics. L’analitzador té una pantalla amb il·luminació de fons que dóna les mesures i senyalitza els missatges d'alarma en color vermell o l’estat HOLD9 en color taronja. L’analitzador realitza una supervisió de l’estat del sensor REDOX i ofereix funcions de diagnòstic. Existeix un registre intern a on es pot gestionar 200 entrades.

El sensor REDOX és del tipus “Knick SE 564 - ORP”10, el qual inclou un sensor de temperatura NTC 30 kΩ.

Aquest sensor mesura el potencial d’oxidació-reducció amb un metall noble de Platí i un elèctrode de referència i és una mesura del seu potencial electrònic d’equilibri i de la seva capacitat relativa per reaccionar amb altres materials oxidants o reductors que poden entrar dins la bassa.

La mesura del potencial d’oxidació-reducció ve donada per la diferencia de potencial entre l’elèctrode del metall noble (platí) i el de referència, essent la unitat de mesura el mV.

S’ha de tenir en compte que la sonda REDOX es pot descompensar per la temperatura. Per evitar aquesta descompensació, l’analitzador pren mesures al sensor de temperatura que té incorporat la pròpia sonda REDOX.

Abans de posar a treballar en condicions normals la sonda REDOX i el seu analitzador, s’ha de calibrar l’equip. Mitjançant una solució tampó11 REDOX12 es pot calibrar la tensió d'un sensor REDOX. En aquest cas es determina mitjançant la diferència de tensió entre la tensió mesurada i la tensió indicada de la solució de calibratge. Durant el mesurament, aquesta diferència se suma a la tensió de mesurament. La fórmula a utilitzar és la següent:

mVmVmV measORP (2-2)

9 En espera. 10 El Sensor requereix un baix manteniment i és resistent a la pressió, fins a 10 bars. El sistema de referència,

Ag/AgCl electròlit polímer, està en comunicació directa amb el medi a mesurar a través de dos diafragmes perforats. La tensió estàndard de l’elèctrode de referència es de 207 mV (25 ºC) contra EHE (elèctrode d’hidrogen estàndard). El material del sensor és el platí.

11 Un tampó es la mescla en concentracions relativament altes d’un àcid dèbil i la seva base conjugada. El més important és que tenen la propietat de mantenir estable el PH d’una dissolució davant la addició de quantitats petites d’àcids o bases fortes.

12 La solució tampó Redox, té el PH 7, podent verificar tot tipus d’elèctrodes de platí, independentment del sistema de referència utilitzat.


32

A on:

mVORP = Tensió REDOX indicada ORP (Oxidation Reduction Potential)

mVmeas = Control sensor directa

ΔmV = Valor delta, determinat per l’aparell durant el calibratge

Mitjançant aquest calibratge l’equip és capaç d’adaptar-se a les propietats individuals del sensor.

Les característiques tècniques principals de l’instrument són:

- Rang de mesura: -1500 … +1500 mV

- Ventall d’indicació ORP: -1999 …+1999 mV

- Resolució13 de la mesura: 100 μV

- Precisió14: < 1mV

- Ventall de calibratge màx15.: -700 ... +700 ΔmV

- Entrada temperatura NTC 30 kΩ:

o Rang de mesura: -20,0 ... + 150,0 ºC / -4 ... + 302 ºF

o Ventall de reglatge: 10 K

o Resolució: 0,1 ºC / 0,1 ºF

o Precisió: < 0,5 K (<1 K a > 100 ºC)

o Connexió: 2 conductors

- Tensió d’alimentació: 14 ... 30 Vdc

2.14 Armari de Regulació i Control de Bombes L’armari de regulació i control de bombes és un armari de mesura dels sensors dels

motors de les bombes, de lectura de les dades dels analitzadors de la concentració d’oxigen, de control de les vàlvules tot o res i de les vàlvules reguladores o vàlvules de control de cabal d’oxigen, de lectura dels senyals de confirmació de marxa i control de parada normal o d’emergència dels motors de les bombes en els cubicles.

Es mesuren els sensors de cada motor de les bombes per poder donar una ordre de parada del motor al seu cubicle elèctric, que és el lloc dins del CCM on existeixen diferentes proteccions elèctriques, el contactor i el control del motor. Un cop s’ha donat l’ordre de parada, s’ha de rearmar el sistema per poder posar en marxa el motor.

13 Part de senyal més petita que pot ser observada 14 Proximitat entre el resultat de la mesura i el seu valor verdader 15 Adaptació del sensor ORP, és a dir, calibratge REDOX (desplaçament del punt zero)


33

En el cas que el motor s’hagi parat, és a dir, el contactor es quedi sense tensió i obri el circuit de potència del motor, es deixa d’alimentar la font de tensió de 24 Vdc i per tant es desenergitza la solenoide de la vàlvula tot o res, provocant el tancament de la vàlvula (deixant sense oxigen la bomba), alhora que es deixa fora de servei el sistema de control d’oxigen en llaç tancat.

Per poder realitzar tots els punts descrits anteriorment s’ha creat un armari d’instrumentació i control, connectat a un PIA de dos pols, 10 A, 230 Vca i corba C de l’Armari-0116, a on s’utilitzen diferents equips electrònics i diferents contactes lliures de potencials. Veure els plànols de l’armari de regulació i control.

Per a cada conjunt motor-bomba hi ha els següents elements principals:

- Equip electrònic “Trovis 6400”. Realitza la lectura del senyal analògic de corrent de 4-20 mA que prové de l’analitzador d’oxigen. L’equip electrònic alimenta a 24 Vdc l’analitzador des del propi llaç analògic. Aquest equip es programa i es parametritza per tenir una sortida analògica de corrent de 4-20 mA per realitzar el control de la vàlvula reguladora d’oxigen. La sortida programada serà proporcional a les dades d’entrada. La tensió d’alimentació és a 24 Vdc.

- Aïllador galvànic “PEPPERL+FUCHS KFD2-CD2-EX1.32”. Aquest aïllador converteix el senyal analògic de sortida del “Trovis 6400” en un senyal intrínsecament segur amb la certificació ATEX Ex II 1G Ex ia IIC T6. La tensió d’alimentació és a 24 Vdc.

- Font d’alimentació 230 Vca / 24 Vdc. Aquesta font dóna alimentació a l’equip electrònic “Trovis 6400”, a l’aïllador galvànic i a la solenoide de la vàlvula tot o res17.

- Relé electrònic “Ellettrosonda Q NS”. Aquest relé és un regulador per líquids conductors, apte per detectar una humitat elevada o aigua dins del compartiment del motor. El principi de funcionament es basa en la detecció del líquid o d’humitat a partir de la resistència del líquid, que és una resistència molt més baixa que la de l’aire, generant una corrent mínima de pas entre l’elèctrode i la massa de l’ordre de 0,5 mA. Les característiques principals del relé electrònic són:

o Tensió d’alimentació: 230 Vca

o Tensió dels elèctrodes: 10 Vca

o Resolució18: 5,6 kΩ

- Relé electrònic “PEPPERL+FUCHS KFA6-SR2-EX1.W”. Aquest relé llegeix la suma de les resistències PTC19 del motor a través del pas

16 L’Armari-01 ve alimentat d’un SAI (sistema d’alimentació ininterrompuda) amb bateries, per assegurar

que l’energia elèctrica sigui de qualitat i tingui 30 minuts d’autonomia, en el cas que hi hagi una avaria de qualsevol tipus en la xarxa elèctrica principal de distribució.

17 Quan la solenoide de la vàlvula tot o res té tensió de 24 Vdc, la vàlvula queda oberta i quan no té tensió, la vàlvula es tanca automàticament mitjançant una molla.

18 Mínima variació que pot ésser apreciada en la indicació sobre l'escala de lectura de l'aparell per unitat de magnitud mesurada, que l'ha provocada.


34

d’intensitat en el circuit de mesura. El punt de commutació del relé és quan hi ha una lectura de corrent de pas de ≤2 mA (corrent a programar). El circuit d’entrada o mesura del relé és de seguretat intrínseca amb la certificació ATEX Ex II 1G Ex ia IIC T6. Les característiques principals del relé electrònic són:

o Tensió d’alimentació: 230 Vca

o Tensió en buit / corrent de curtcircuit: 8 Vcc / 8 mA o Punt / histèresi de commutació: 1,2 ... 2,1 mA / 0,2 mA

- Relé de connexió lenta. Aquest relé genera un retard en el tancament del seu contacte associat normalment obert. Així s’eviten falsos tancaments en el contacte de confirmació de marxa del motor en l’instant que aquest es tanca.

- Relés, indicadors lluminosos de senyalització, polsador, interruptors i proteccions elèctriques.

- Confirmació de marxa. Aquest senyal és un contacte normalment obert associat al contactor del motor, és a dir, ens indica si el motor està en marxa.

- Parada d’emergència.

2.15 Panell de Regulació d’Oxigen El panell de regulació d’oxigen és un equip on es controla l’entrada d’oxigen a cada

bomba, per tant es controla l’aportació d’oxigen al reactor biològic (bassa).

Aquest panell està format per canonades d’acer inoxidable AISI 316, reduccions, brides, vàlvules i instruments.

Per poder realitzar aquest panell és necessari un PID (Pipe and Instrumentation Diagram), és a dir, un diagrama d’instrumentació i canonades. En aquest diagrama és on es representa i es pot veure les influències d’uns elements amb uns altres, siguin del propi panell o externs, és a dir, dóna la relació que hi ha entre els instruments de mesura i control, i el sistema de canonades i vàlvules.

Els elements principals del panell de regulació d’oxigen són:

- Vàlvula manual de comporta. Aquesta vàlvula assegura el tancament o la obertura de la vàlvula pel pas d’oxigen.

- Vàlvula reductora pel control de pressió (autoreguladora de pressió). Aquesta vàlvula és automàtica i el seu funcionament és mecànic, assegurant una pressió constant aigües avall, gràcies a un calibratge previ. D’aquesta forma s’eviten pertorbacions o pics de pressió important aigües avall de la vàlvula.

- Vàlvula de tres vies. Aquesta vàlvula té una entrada i dues sortides. La sortida desitjada s’ha d’escollir, quedant tancada la restant. Aquesta vàlvula s’utilitza per realitzar un “bypass” per tasques de manteniment.

19 La suma de la resistència dels tres termistors PTC en condicions normals és entre 300 i 750 Ω i amb

condicions de temperatura de desconnexió del motor és de com a mínim 4000 Ω.


35

- Vàlvula de globus amb actuador de diafragma. Aquesta vàlvula assegura el tancament o el pas de l’oxigen. L’actuador20 pneumàtic de diafragma21 actua sobre l’eix de la vàlvula creant el moviment de tancament o obertura de la vàlvula. El pas de l’aire comprimit cap a l’actuador ve donat per una vàlvula solenoide, que aquesta deixa passar tot o res l’aire comprimit, convertint aquesta vàlvula en una de control o seguretat tot o res, és a dir, deixa passar o no tot l’oxigen. La solenoide s’activa mitjançant 24 Vdc, té una protecció IP 66 i una certificació ATEX Ex II 2G Ex d IIC T6. La vàlvula està dissenyada que en cas de no tenir tensió la solenoide, es tanca.

- Vàlvula de globus reguladora. Aquesta vàlvula regula o controla el cabal d’oxigen. La regulació consisteix en crear una pèrdua de pressió tancant el pas a l’oxigen. La regulació és molt fina, gràcies a la forma que té l’obturador22 i el seient23. La vàlvula s’obre o es tanca a partir d’un actuador pneumàtic de diafragma. El pas de l’aire comprimit cap a l’actuador ve donat per un posicionador24, que aquest deixa passar de forma controlada l’aire comprimit, implicant el control d’obertura de la vàlvula. L’entrada del posicionador per la consigna de posició és de 4-20 mA, autoalimentant-se des d’aquest llaç de control analògic, amb una protecció IP 66 i una certificació ATEX Ex II 1G Ex ia IIC T6.

- Vàlvula de retenció o antiretorn. Aquesta vàlvula permet el pas de l’oxigen cap a un sentit i impedeix el seu pas en sentit contrari.

- Instrument local indicador de cabal. Aquest instrument és un rotàmetre25 cònic armat amb indicació magnètica, que inclou un imant en el flotador i un altre en la caixa de lectura. La mesura del cabal es realitza de forma indirecta. S’ha de deixar un mínim tram recta, abans i després del rotàmetre, de 250 mm, per poder assegurar un flux laminar i aconseguir unes lectures correctes. Les característiques principals del producte i l’instrument són:

o Fluid: Oxigen

o Pes específic del fluid: 1,428 kg/dm3

o Viscositat del fluid: N/A (es menysprea per ser gas)

o Temperatura normal / màxima: Ambient / 90 ºC

o Pressió màxima de treball: 5 bar

20 L’actuador és un dispositiu capaç de generar treball mecànic generant un moviment lineal a partir d’aire comprimit. Aquest treball mecànic fa moure l’eix de la vàlvula per obrir-la o tancar-la.

21 El diafragma és una membrana que parteix en dues cambres l’actuador pneumàtic, a on la cambra superior hi incideix l’aire comprimit. Depenent de la pressió de l’aire comprimit la membrana es mou més o menys cap a la part superior de l’actuador, provocant un moviment lineal.

22 Peça que realitza la interrupció física del gas, en el nostre cas oxigen. 23 Part de la vàlvula a on es realitza el tancament per mitjà del contacte amb l’obturador. 24 El posicionador de la vàlvula és un dispositiu electropneumàtic que combina un convertidor de corrent a

pressió (I/P) i un posicionador. 25 El rotàmetre és mesurador de cabal d’àrea variable, en el qual un flotador canvia la seva posició dins d’un

tub, proporcionalment al flux del fluid. Les forces que actuen sobre del flotador son el seu pes, la força d’arrossegament del fluid sobre el flotador i la força d’empenta del fluid sobre el flotador.


36

o Cabal mínim / màxim: 15 / 150 kg/h

o Pressió màxima: 16 bar

o Pas nominal: 25 PN-16

o Longitud total: 250 mm

o Pèrdua de càrrega: 800 mm.c.a.

o Tolerància: 2 %

o Rotàmetre. Con de: Inoxidable AISI 316 o Rotàmetre. Flotador de: Alumini

o Rotàmetre. Armadura de: Inoxidable AISI 316

o Muntatge: Vertical

o Amortidor de gasos: Si

o Protecció: IP 65

- Instrument local indicador de pressió. Aquest instrument és un manòmetre del tipus tub de Bourdon26, mesura la pressió relativa. Les característiques principals de l’instrument són:

o Rang de mesura: 0,5 ... 16 bar

o Precisió: 1 %

o Temperatura màxima de servei: 90 ºC

o Material: Acer inoxidable AISI 316

o Material del mecanisme: Acer inoxidable AISI 316

o Protecció: IP 65

o Dial: Inox., fons blanc i retolació negra

o Agulla: Inoxidable i color negre

El panell de regulació d’oxigen té un col·lector principal d’entrada d’oxigen i d’aquest es deriven tres canonades per aportar oxigen a cada bomba. En cada canonada s’ha d’assegurar una pressió d’entrada constant mitjançant la vàlvula reductora pel control de pressió, aigües avall de la vàlvula hi ha una lectura del cabal d’oxigen i de la pressió relativa i seguidament es realitza el control de cabal a través de la vàlvula de globus reguladora. A la sortida de la vàlvula reguladora hi ha una lectura de pressió relativa i una vàlvula de control tot o res, impedint el pas d’oxigen cap a la bomba en el cas de que s’hagi donat l’ordre de parar el motor mitjançant l’estació de maniobra o per les proteccions pròpies del motor residents en l’armari de regulació i control de les bombes o

26 El manòmetre del tipus tub de Bourdon és un element primari elàstic que es deforma per la pressió externa

del fluid que conté. El tub de Bourdon és un tub de secció el· líptica que forma un anell quasi complet, tancat per un extrem. Al augmentar la pressió en l’interior del tub, aquest tendeix a redreçar-se i el moviment és transmès a l’agulla indicadora, per un sector dentat i un pinyó. La llei de deformació del tub Bourdon es bastant complexa i ha sigut determinada empíricament a través de nombroses observacions i assajos en diversos tubs.


37

per les proteccions elèctriques del motor situades en el cubicle o per algun bolet d’emergència. Finalment existeix una vàlvula antiretorn per impedir que l’oxigen pugui fluir en sentit contrari.

Per observar en més detall el panell de regulació d’oxigen veure el PID en el plànol “PID-001-F1”.

2.16 Cubicles Elèctrics pels Motors de les Bombes Els cubicles elèctrics són uns bastidors metàl· lics en forma de paral· lelepípede

rectangular, els quals tenen instal·lats equips elèctrics de protecció i control per motors. Els cubicles formen part d’un gran armari de distribució d’electricitat anomenat CCM (Centre de Control de Motors) de 525 Vca, en el nostre cas el CCM està format per 30 cubicles extraïbles.

El CCM és un bastidor metàl·lic envoltat de xapes metàl·liques cargolades, pintades i desmuntables, a on la part frontal hi ha allotjats els cubicles. El CCM mesura 4 x 1,5 x 2,2 (ampla x profunditat x alçada, mides en metres) i està distribuït en 4 zones de 1 x 1,5 x 2,2 (ampla x profunditat x alçada, mides en metres).

En la primera zona es troba l’entrada dels cables de l’alimentació elèctrica general, l’interruptor general automàtic (IGA) i l’embarrat de coure principal del CCM que està connectat a l’IGA. Els cables d’entrada són 4 x (4 x 1 x 300 mm2) 0,6/1kV RVMAV, és a dir, són cables de baixa tensió unipolars que formen quatre ternes per transportar les tres fases i el neutre; per veure més informació dels cables anar a l’annex de cables. L’IGA té un calibratge de 2000 A, té quatre pols (un per cada fase i el neutre), suporta tensions fins a 1000 Vca, té un poder de tall de 36 kA i té una corba magnètica corresponent a 13 x In27.

Les tres zones restants són idèntiques, les quals cada una esta formada per dues zones més. La primera és la part a on s’allotgen els cubicles i té les dimensions 0,6 x 1,5 x 2,2 (ampla x profunditat x alçada, mides en metres). La segona és la part a on entren els cables i es connecten a les bornes de cada cubicle i té les dimensions 0,4 x 1,5 x 2,2 (amplada x profunditat x alçada, mides en metres). En la figura següent es pot observar el CCM.

27 In equival a la intensitat nominal de l’interruptor, és a dir, In = 2000 A.


38

IGA

Figura 2-11. Vista exterior del CCM. Les cotes són en metres.

La distribució d’energia elèctrica dins el CCM consisteix a derivar l’embarrat principal posicionat horitzontalment, que va situat en la part interior i superior del CCM amb petites barres de coure que estan posicionades verticalment. Existeixen tants conjunts de barres de coure verticals com columnes de cubicles. En cada columna hi ha deu cubicles.

Els cubicles extraïbles es connecten a l’embarrat vertical mitjançant unes pinces que queden pressionades a l’inserir tot el cubicle al CCM. Aquest sistema de connexió també s’utilitza per connectar el cubicle amb les bornes de sortida per la potencia elèctrica o pel sistema de control.

Els tres cubicles afectats en el projecte són els cubicles 1, 2 i 3. Cada un d’ells alimenta a un motor28 i està format per dos blocs, el bloc de potència i el bloc de control.

El bloc de potència conté l’interruptor automàtic magnètic, l’interruptor diferencial, l’interruptor general de tall en càrrega, el contactor i el relé tèrmic.

El bloc de control conté un transformador de 525 / 230 Vca per donar alimentació elèctrica a 230 Vca al sistema de control, fusibles de protecció, relés, contactes lliures de potencial associats al relé tèrmic i al contactor, senyalitzacions lluminoses, un bolet d’emergència i un interruptor de confirmació que el cubicle extraïble està ben inserit en el CCM.

El bloc de control contempla la connexió per la unió de l’estació de maniobra29 en el sistema de control, l’entrada del senyal de la cadena de seguretats30 de l’armari de regulació i control de bombes per poder realitzar la parada del motor i la sortida del senyal de la

28 El motor fa d’accionament de la bomba. 29 L’estació de maniobra està formada per un polsador de paro, un altre de marxa i un bolet d’emergència. 30 El senyal de la cadena de seguretats contempla la parada del motor pel bolet d’emergència i per les

proteccions internes del motor, essent aquestes la detecció d’humitat, el control PTC i control de bimetàl· lics


39

confirmació de marxa del motor cap a l’armari de regulació i control de bombes, per poder donar l’ordre d’obertura o tancament de la vàlvula tot o res, que dóna el pas d’oxigen a la bomba, i activar o desactivar la vàlvula reguladora que controla el cabal d’oxigen que va a la bomba.

Per poder observar en més detall la composició i les connexions del elements del cubicle, veure els plànols “ESQ-002-F1”, “ESQ-002-F2” i “ESQ-002-F3”.

2.17 Safates de Conducció de Cables El sistema de canalització dels cables aeris és amb safates metàl·liques perforades

galvanitzades sense tapa.

Les dimensions de les safates són de 200 x 45 x 2 (ample x alçada de l'ala x gruix, dimensions en mm). La safata es serveix en unitats de dos metres. Per poder realitzar la longitud projectada de la safata es requereixen unions metàl·liques galvanitzades que aniran cargolades a la safata.

Existeixen tres línies de safates diferentes, cada una està preparada per conduir un tipus de cable segons la seva utilització:

- Instrumentació i control.

- Instrumentació de seguretat intrínseca.

- Electricitat.

Cada safata està dimensionada per tenir un 100% més de reserva. Aquesta reserva està pensada per possibles ampliacions futures en la zona.

2.18 Cables d’Instrumentació, Control i Electricitat Els cables utilitzats en el projecte són per poder transportar l’electricitat i els senyals

de control i instrumentació, tant de seguretat intrínseca com no.

Aquests cables estan preparats per anar:

- A zona ATEX sense cap tipus de protecció mecànica, ja que sota la coberta porten una armat de fils d’acer galvanitzat que els hi dóna aquesta protecció mecànica.

- A la intempèrie, ja que estan protegits als agents atmosfèrics com els rajos ultraviolats, l’aigua, el vent, la pols, ...

- A zones amb hidrocarburs, ja que són resistents als hidrocarburs.

S’utilitza com a material conductor el coure i com a material d’aïllament el polietilè reticulat (XLPE) i policlorur de vinil (PVC).

La coberta pels cables de seguretat intrínseca és de color blau.

Els tipus de cables utilitzats segons normativa UNE són:

- RVMV

- ROVMV


40

El tipus de cable de potència i instrumentació del motor de la bomba és el TEHSITE TEZTEL.

La composició/formació dels cables utilitzats són

- 3 x 16 mm2

- 3 x 2,5 mm2

- 3 x 6 mm2

- 12 x 1,5 mm2 - 7 x 6 mm2 + 5 x 6 mm2

- 2 x 1,5 mm2

Per veure més informació dels cables anar a les llistes de cables i a l’annex de cables.

2.19 Posada a Terra La posada a terra de tots els elements del projecte és molt important.

Al posar a terra cada element s’assegura que no hi ha corrent en les masses elèctriques, ni cap tipus de potencial en aquestes masses, en les armadures dels cables i en les pantalles dels cables31. També es posa a terra el circuit secundari del transformador 525/230 Vca per tenir sempre el sistema referenciat a 0 Vca.

El sistema de posada a terra va connectat a un embarrat de coure existent en la sala elèctrica. Aquest embarrat està connectat a un sistema de piques de coure enterrades que asseguren tenir una resistència a terra de com a molt 5 Ω.

El cable de terra de coure és nu i de classe 2.

En el projecte existeixen dos tipus de cables:

- 1 x 70 mm2

- 1 x 35 mm2

El sistema principal de distribució de la posada a terra és de 1 x 70 mm2 i la derivació individual a cada equip o element es realitza amb cable de 1 x 35 mm2.

La conducció dels cables es fa mitjançant les safates, pel cable de 1 x 35 mm2, i directament enterrat, pel cable de 1 x 70 mm2.

Les connexions de les derivacions entre el cable de 1 x 70 mm2 i el cable de 1 x 35 mm2 es realitzen amb soldadures aluminotèrmiques.

Les connexions entre el cable de 1 x 35 mm2 i l’equip o element és amb grapes o connectors. El mateix sistema de connexió s’utilitza per connectar el cable de 1 x 70 mm2 i l’embarrat de coure existent en la sala elèctrica.

31 La pantalla d’un cable s’ha de connectar a terra en una sola punta.


41

2.20 Resum del Pressupost El preu del pressupost per contracte 164.463,34 €, tenint en compte les despeses

generals (13 %), benefici industrial (6 %), seguretat i salut (2 %) i I.V.A. (21 %), estant tot detallat en l’apartat 5. Pressupost.

2.21 Planificació La planificació i programació de l’execució del Projecte es pot observar seguidament

en el següent Diagrama de Gantt:

Figura 2-12. Planificació del Projecte.

Des d’aquest Diagrama de Gantt es pot observar que totes les tasques són seqüencials i per tant totes són prioritàries.

El temps total duració del Projecte és de 29 setmanes, tenint en compte totes les parts del Projecte.

2.22 Ordre de Prioritat entre els Documents Bàsics Per evitar disconformitats s’estableix un ordre de prioritat dels documents bàsics del

projecte i aquest és el següent:

1.- Plànols.

2.- Pressupost.

3.- Memòria Descriptiva.

4.- Memòria de Càlculs.

Enginyer en Automàtica i Electrònica Industrial, Josep Solé Gavaldà a Abril 2014.

MEMÒRIA DE CÀLCULS

42

3 Memòria de Càlculs

En la següent memòria es realitzen els càlculs elèctrics necessaris per poder dimensionar correctament els conductors, aïllaments i les proteccions elèctriques segons la naturalesa del consumidors, el tipus d’instal·lació i el REBT (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió) de l’any 2002.

3.1 Fórmules Emprades

3.1.1 Sistema Trifàsic

I = Pc / 1,732 x U x Cos x R = amp (A) (3-1)

e = (L x Pc / k x U x n x S x R) + (L x Pc x Xu x Sen / 1000 x U x n x R x Cos ) = volts (V) (3-2)

A on:

Pc = Potència de Càlcul en Wats.

L = Longitud de Càlcul en metros.

e = Caiguda de tensió en Volts.

K = Conductivitat.

I = Intensitat en Ampers.

U = Tensió de Servei en Volts (Trifàsica).

S = Secció del conductor en mm².

Cos = Cosinus de fi. Factor de potència.

R = Rendiment. (Per línies motor).

n = Nº de conductors per fase.

Xu = Reactància por unitat de longitud en m /m.

3.1.2 Sistema Monofàsic:

I = Pc / U x Cos x R = amp (A) (3-3)

e = (2 x L x Pc / k x U x n x S x R) + (2 x L x Pc x Xu x Sen / 1000 x U x n x R x Cos ) = volts (V) (3-4)

A on:

Pc = Potència de Càlcul en Wats.

L = Longitud de Càlcul en metros.

e = Caiguda de tensió en Volts.

K = Conductivitat.


43

I = Intensitat en Ampers.

U = Tensió de Servei en Volts (Monofàsica).

S = Secció del conductor en mm².

Cos = Cosinus de fi. Factor de potència. R = Rendiment. (Per línies motor).

n = Nº de conductors per fase.

Xu = Reactància por unitat de longitud en m /m.

3.1.3 Conductivitat Elèctrica

K = 1/ (3-5)

= 20[1+ (T-20)] (3-6)

T = T0 + [(Tmax-T0) (I/Imax)²] (3-7)

Essent,

K = Conductivitat del conductor a la temperatura T.

= Resistivitat del conductor a la temperatura T.

20 = Resistivitat del conductor a 20 ºC.

Cu = 0.018

Al = 0.029

= Coeficient de temperatura:

Cu = 0.00392

Al = 0.00403

T = Temperatura del conductor ( ºC).

T0 = Temperatura ambient ( ºC):

Cables enterrats = 25 ºC

Cables l’aire = 40 ºC

Tmax = Temperatura màxima admissible del conductor (ºC):

XLPE, EPR = 90 ºC

PVC = 70 ºC

I = Intensitat prevista por el conductor (A).

Imax = Intensitat màxima admissible del conductor (A).


44

3.1.4 Sobrecàrregues

Ib In Iz (3-8)

I2 1,45 Iz (3-9)

On:

Ib: intensitat utilitzada en el circuit.

Iz: intensitat admissible de la canalització segons la norma UNE 20-460/5-523.

In: intensitat nominal del dispositiu de protecció. Pels dispositius de protecció regulables, In és la intensitat de regulació escollida.

I2: intensitat que assegura efectivament el funcionament del dispositiu de protecció. En la pràctica I2 es pren igual:

- A la intensitat de funcionament en el temps convencional, pels interruptors automàtics (1,45 In com a màxim).

- A la intensitat de fusió en el temps convencional, pels fusibles (1,6 In).

3.1.5 Curtcircuit

IpccI = Ct U / 3 Zt (3-10)

Essent,

IpccI: intensitat permanent de c.c. en la part inicial de línia en kA.

Ct: Coeficient de tensió.

U: Tensió trifàsica en V.

Zt: Impedància total en mohm, aigües amunt del punt de c.c. (sense incloure la línia o circuit en estudi).

IpccF = Ct UF / 2 Zt (3-11)

Essent,

IpccF: Intensitat permanent de c.c. en la part final de línia en kA.

Ct: Coeficient de tensió.

UF: Tensió monofàsica en V.

Zt: Impedància total en mohm, incloent la pròpia de la línia o circuit (per tant és igual a la impedància en origen més la pròpia del conductor o línia).


45

La impedància total fins el punt de curtcircuit serà:

Zt = (Rt² + Xt²)½ (3-12)

Essent,

Rt: R1 + R2 + ................+ Rn (suma de les resistències de les línies aigües amunt fins el punt de c.c.)

Xt: X1 + X2 + .............. + Xn (suma de les reactàncies de les línies aigües amunt fins el punt de c.c.)

R = L · 1000 · CR / K · S · n (mohm)

X = Xu · L / n (mohm)

R: Resistència de la línia en mohm.

X: Reactància de la línia en mohm.

L: Longitud de la línia en m.

CR: Coeficient de resistivitat.

K: Conductivitat del metall.

S: Secció de la línia en mm².

Xu: Reactància de la línia, en mohm per metre.

n: nº de conductors per fase.

tmcicc = Cc · S² / IpccF² (3-13)

Essent,

tmcicc: Temps màxim en sg que un conductor suporta una Ipcc.

Cc= Constant que depèn de la naturalesa del conductor i del seu aïllament.

S: Secció de la línia en mm².

IpccF: Intensitat permanent de c.c. en el final de línia en A.

tficc = cte. fusible / IpccF² (3-14)

Essent,

tficc: temps de fusió d’un fusible per una determinada intensitat de curtcircuit.

IpccF: Intensitat permanent de c.c. en el final de línia en A.

Lmax = 0,8 UF / 2 · IF5 · (1,5 / K· S · n)² + (Xu / n · 1000)² (3-15)


46

Essent,

Lmax: Longitud màxima de conductor protegit a c.c. (m) (per protecció per fusibles)

UF: Tensió de fase (V)

K: Conductivitat

S: Secció del conductor (mm²)

Xu: Reactància per unitat de longitud (mohm/m). En conductores aïllats solen ser 0,1.

n: nº de conductors per fase

Ct= 0,8: És el coeficient de tensió.

CR = 1,5: És el coeficient de resistència.

IF5 = Intensitat de fusió en ampers de fusibles en 5 sg.

3.1.6 Corbes Magnètiques

Corbes vàlides en la protecció dels interruptors automàtics dotats de relé electromagnètic:

Corba B Imagnètica = 5 x In (3-16)

Corba C Imagnètica = 10 x In (3-17)

Corba D i MA Imagnètica = 20 x In (3-18)


47

3.2 Potències En aquest punt es pot observar les peticions de potencies que són requerides en el

projecte.

3.2.1 Potència Total Instal·lada Seguidament es pot veure els consumidors i les potencies màximes que es

requereixen per dimensionar la instal·lació elèctrica:

Armari Regulació i Control de Bombes: 1000 W

MB-1: 21000 W

MB-2: 21000 W

MB-3: 21000 W

La potència total instal·lada és de 64000 W

3.3 Càlcul de la Línia “Armari Regulació i Control de Bombes”

3.3.1 Bases de Partida Tensió de servei: 230 V.

Canalització: Multiconductors en safata perforada

Longitud: 35 m; Cos : 0.8; Xu(m /m): 0; Potència a instal·lar: 1000 W.

Potència de Càlcul: 1000 W.

3.3.2 Intensitat I=1000/230x0.8=5.43 A.

3.3.3 Conductors S’escull els conductors bipolars 2x6+TTx6mm²Cu

Nivell aïllament, aïllament: 0.6/1 kV, XLPE, Armat. Designació UNE: RVMV-K

Intensitat admissible a 40°C (Fc=0.653) 37.24 A. segons ITC-BT-19


48

3.3.4 Caiguda de Tensió e(parcial)=2x35x1000/51.32x230x6=0.99 V=0.43 %

e(total)=0.43% admissible (5% màxim)

3.3.5 Proteccions Protecció magnetotèrmica: Interruptor magnetotèrmic bipolar d’intensitat 10 A.

3.4 Càlcul de la Línia “MB-1”


Canalització: Multiconductors directament enterrats.

Longitud: 55 m; Cos : 0.75; Xu(m /m): 0; R: 1 Potència a instal·lar: 21000 W.

Potència de càlcul: 21000x1=21000 W.

3.4.2 Intensitat I=21000/1,73x525x0.75x1=30.9 A.

Intensitat mínima admissible del cable (segons ITC-BT-47):

Imin. adm. cable= 30.9x1.25= 38.63 A

3.4.3 Conductors S’escull els conductors tripolars 3x16mm²Cu

Nivell Aïllament, Aïllament: 0.6/1 kV, XLPE, Armat. Designació UNE: RVMV-K


3.4.4 Caiguda de Tensió e(parcial)=55x21000/46.73x525x16x1=2.94 V=0.56 %


3.4.5 Proteccions Protecció magnètica: Interruptor automàtic tripolar 40 A.


49

Protecció diferencial: Interruptor automàtic diferencial sensibilitat: 300 mA.

Contactor tripolar In: 40 A.

Protecció tèrmica: Relé tèrmic de 32 A i regulat a 30.9 A.

3.5 Càlcul de la línia “MB-2”



Longitud: 92 m; Cos : 0.75; Xu(m /m): 0; R: 1

Potència a instal·lar: 21000 W.




Imin. adm. cable= 30.9x1.25= 38.63 A



Intensitat admissible a 25 °C (Fc=0.547) 41.02 A. segons ITC-BT-19








50

3.6 Càlcul de la línia “MB-3”



Longitud: 89 m; Cos : 0.75; Xu(m /m): 0; R: 1 Potència a instal·lar: 21000 W.




Imin. adm. cable= 30.9x1.25= 38.63 A











51

3.7 Resum dels Resultats Obtinguts Seguidament es pot veure el resum dels resultats obtinguts, exceptuant els de

curtcircuit:

Denominació P.Càlcul Dist.Càlc Secció I.Càlcul I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) .

Ar. Reg. i Control B. 1000 35 2x6+TTx6Cu 5.43 37.24 0.43 0.43

MB-1 21000 55 3x16Cu 30.79 41.02 0.56 0.56

MB-2 21000 92 3x16Cu 30.79 41.02 0.94 0.94

MB-3 21000 89 3x16Cu 30.79 41.02 0.91 0.91

Taula 3-1. Resum dels càlculs elèctrics.

Seguidament es pot veure el resum dels resultats de curtcircuit obtinguts:

Denominació Longitud Secció IpccI P. Tall IpccF tmcicc Corbes vàlides

(m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg)

Ar. Reg. i Control B. 35 2x6+TTx6Cu 10 10 647.6 1.76 10;B,C,D

MB-1 55 3x16Cu 36 36 1517.74 2.27 40;B,C,D

MB-2 92 3x16Cu 36 36 936.7 5.97 40;B,C,D

MB-3 89 3x16Cu 36 36 966.71 5.6 40;B,C,D

Taula 3-2. Resum dels càlculs elèctrics de curtcircuit.

PLÀNOLS

52

4 Plànols

En les següents taules es poden veure els plànols que formen part d’aquest projecte.

Cada taula representa una agrupació de plànols d’una mateixa tipologia.

Després de les taules es poden observar tots els plànols anomenats.

PLANIMETRIES

PLÀNOL / DOCUMENT REVISIÓ DESCRIPCIÓ

PL-001-F1 0 Situació turbines existents

PL-001-F2 0 Situació bombes amb aportacions d’oxigen

PL-001-F3 0 Classificació d’àrees perilloses (ATEX)

PL-001-F4 0 Situació equips i elements principals

PL-001-F5 0 Distribució safates

PL-001-F6 0 Planimetria força i control

PL-001-F7 0 Planimetria posada a terra

PL-001-F8 0 Planimetria instrumentació

Taula 4-1. Llista de plànols de les planimetries.

LLISTES DE CABLES


LLC-001-F1 0 Llista de cables de potencia i control

LLC-002-F1 0 Llista de cables d’instrumentació

LLC-002-F2 0 Llista de cables d’instrumentació

Taula 4-2. Llista de plànols de les llistes de cables.

PLÀNOLS

53

PID


PID-001-F1 0 Diagrama d’instrumentació i canonades

Taula 4-3. Llista de plànols del PID.

ESQUEMES


ESQ-001-F1 0 Armari de regulació i control bombes







ESQ-002-F1 0 Control i protecció motor bomba MB-1



ESQ-003-F1 0 Connexió caixa CD-MB-1/2/3

ESQ-004-F1 0 Connexió caixa CD-MB-1



ESQ-005-F1 0 Connexió sondes oxigen i REDOX i confirmació marxa motor bombes

Taula 4-4. Llista de plànols dels esquemes.

Nº Plànol Revisió

LLC-001-F1 0

Prefixe Identificació Servei Voltatge CA/CC Valor de potència kW/kVA Tipus de cable S/UNE Material

conductorComposició(n x mm2)

Des de Instal·lació FinsLongitud

recorregut(m)

Recorregut

0 CP MB-1 Cable de potencia del Motor de la Bomba 1 525 CA 21 kW RVMV Cu 3 X 16 C.C.M (525V) C-1 A-E CD-MB-1 50 PL-001-F6 A = Aeri

E = Enterrat

0 CC MB-1-1 Cable de control del Motor de la Bomba 1 230 CA N/A RVMV Cu 3 X 2,5 C.C.M (525V) C-1 A-E CD-MB.1/2/3 70 PL-001-F6 A = Aeri

E = Enterrat

0 CC MB-1-2 Cable de control del Motor de la Bomba 1 230 CA N/A RVMV Cu 3 X 2,5 CD-MB.1/2/3 A Estació de maniobra MB-1 22 PL-001-F6 A = Aeri


E = Enterrat


E = Enterrat



E = Enterrat


E = Enterrat


0 CP Armari Regulació i Control Bombes

Cable de potencia de l'Armari Regulació i Control Bombes 230 CA 1 kW RVMV Cu 3 X 6 ARMARI-O1

230Vca A Armari Regulació i Control Bombes 34 PL-001-F6 A = Aeri

0 CC MB-1/2/3 Cable de control deCD-MB-1/2/3 230 CA N/A RVMV Cu 12 X 1,5 Armari Regulació i Control

Bombes A CD-MB.1/2/3 51 PL-001-F6 A = Aeri

0 CP/CI MB-1Cable de potencia i instrumentació del Motor de la Bomba 1

525 + ALTRES

CA + Altres 21 + N/A kW TEHSITE TEFZEL Cu 7 X 6 + 5 X 1,5 CD-MB-1 A-S MB-1 6 PL-001-F6

A = Aeri / S = SubmergitCable especial subministrat pel fabricant del motor MB-1

Cable de potencia i terra del motor (7x6) ,amb 1 senyal digital i 2 senyals analògiqes (5x1,5).


525 + ALTRES



Cable de potencia y tierra del motor (7x6) ,con 1 señal digital y 2 señales analógicas (5x1,5).


525 + ALTRES



Cable de potencia y tierra del motor (7x6) ,con 1 señal digital y 2 señales analógicas (5x1,5).

ESQ-004-F3

ESQ-001-F1

ESQ-002-F1/2/3ESQ-003-F1

ESQ-004-F1

ESQ-004-F2

ESQ-002-F2ESQ-003-F1








JSG ARN

Sistema d’enriquiment d’oxigen per aplicacions de depuració d’aigües

Data Realitzat AprovatDescripció

REFERENCIA DEL CABLE

LLISTA DE CABLES DE POTÈNCIA I CONTROL

Revisió

0

Revisió

POTENCIATENSIÓ DE SERVEI

OBSERVACIONS

Connexió


CARACTERIÍTIQUES DEL CABLE RECORREGUT DEL CABLE PLÀNOLS DE REFERÈNCIA

Sistema d’enriquiment d’oxigen per aplicacions de depuració d’aigües 28/12/2013

: : : :: : :

Transmissor d'anàlisi de la situació d'oxigen de la bassa


Control de cabal (FC-02A) mitjançant la válvula de control FV-02A

LLISTA DE CABLES D'INSTRUMENTACIÓNÚMERO DE PLÀNOL

LLC-002-F1


REV.

0

Protecció del motor MB-3 per detecció d'humitat

Solenoide de la válvula de control tot o res XV-03A


ARN

ZONA PERIMETRAL EXTERIOR BASSA PLC

Protecció del motor MB-2 per bimetàl·lics

Protecció del motor MB-2 per control de temperatura per PTCs



0 Sistema d’enriquiment d’oxigen per aplicacions de depuració d’aigües 3-01-2014 JSG


PLC




PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-005-F1

ZONA PERIMETRAL EXTERIOR BASSA

ZONA EXTERIOR BASSA

C-AT-001 2 X 1,5 1EEX SÍ SÍ 104

AT-01A

FV-02A ZONA PERIMETRAL EXTERIOR BASSA A PL-001-F8 /

ESQ-001-F1 a 7; ESQ-005-F1

A PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-005-F1

ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBESFV-03A

ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES

PL-001-F8 /ESQ-005-F1 AT-001 Transmissor d'anàlisi de la situació de la reacció

REDOX de la bassa

(3) NOTES


A ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES

INS

AT-02A

A

AT-03A

PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-005-F1A

SALA DE CONTROL

SÍ AT-02A

PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-005-F1

ZONA EXTERIOR BASSA


ZONA EXTERIOR BASSASÍ ZONA PERIMETRAL

EXTERIOR BASSA


ZONA PERIMETRAL EXTERIOR BASSASÍ 75

SÍ 69 AT-03A

AT-001

Cable de color blau per senyals de seguretat intrínseca

1EEX

ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBESA

Instal·lació del cable

FV-02A

C-FV-03A 2 X 1,5 1EEX SÍ

32 ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES


SÍ ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES

ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES FV-01A

C-FV-02A 2 X 1,5 1EEX SÍ SÍ

FV-03A32 ZONA EXTERIOR BASSA

C-AT-01A 2 X 1,5 1EEX SÍ SÍ ZONA PERIMETRAL

EXTERIOR BASSA29 AT-01A

C-FV-01A 2 X 1,5 1EEX

EEX

C-AT-03A 2 X 1,5 1EEX

C-AT-02A 2 X 1,5

SÍ

32 ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES

ASÍ 32 ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES

SÍ 32 ZONA PERIMETRAL EXTERIOR BASSA

BASSA(REACTOR BIOLOGIC)

ZONA EXTERIOR BASSA

ZONA EXTERIOR BASSA

C-XY-02A SÍ


CD-MB-3


XY-01A

XY-02A



ZONA EXTERIOR BASSA

ZONA EXTERIOR BASSA

SÍ 66

C-XY-03A 2 X 1,5 1 NO

C-XS-MB-3-3 2 X 1,5 1 NO

ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES XY-03AA PL-001-F8 /

ESQ-001-F1 a 7; ESQ-005-F1

XY-01AC-XY-01A 2 X 1,5 1 NO SÍ 32 ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES

PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-005-F1

CD-MB-3

ARMARI DE REGULACIO I

PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-004-F3


ZONA EXTERIOR BASSA

ZONA EXTERIOR BASSA


PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-004-F3 CD-MB-3

REGULACIO I CONTROL BOMBES

A PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-005-F1

ZONA EXTERIOR BASSA

PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-005-F1FV-01A ZONA PERIMETRAL

EXTERIOR BASSAZONA EXTERIOR BASSA

A

(2) TIPUS D'INSTAL·LACIÓ (INS) DEL RECORREGUT

E Enterrat

XY-03A

ZONA EXTERIOR BASSA

ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES XY-02A

APROVAT

CD-MB-3

AeriA



2 X 1,5 1 NO

REALITZATREV. DATADESCRIPCIÓ

C-XS-MB-3-2 2 X 1,5 1EEX SÍ SÍ 66

ZONA EXTERIOR BASSASÍ 66 CD-MB-3 BASSA

(REACTOR BIOLOGIC)

Protecció del motor MB-2 per detecció d'humitat

C-XS-MB-3-1 2 X 1,5 2 NO A PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-004-F3 CD-MB-3 REGULACIO I

CONTROL BOMBES

C-XS-MB-2-3 2 X 1,5 1 NO

C-XS-MB-2-2 2 X 1,5 1EEX SÍ

A

SÍ 62

ARMARI DE REGULACIO I SÍ 62 CD-MB-2

PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-004-F2 CD-MB-2 REGULACIO I

CONTROL BOMBES

A

CD-MB-2 BASSA(REACTOR BIOLOGIC) CD-MB-2ZONA EXTERIOR

BASSA





A REGULACIO I CONTROL BOMBESSÍ 62

A

PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-004-F2

PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-004-F2 CD-MB-2A

CD-MB-2


C-XS-MB-2-1 2 X 1,5 2 NO

Protecció del motor MB-1 per detecció d'humitatCD-MB-1 ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES


ZONA EXTERIOR BASSA A PL-001-F8 /

ESQ-001-F1 a 7; ESQ-004-F1 CD-MB-1 ARMARI DE REGULACIO I

ZONA EXTERIOR BASSA

ZONA EXTERIOR BASSACD-MB-1

C-XS-MB-1-3 2 X 1,5 1 NO SÍ 31

2 X 1,5

EQUIPS CONNECTATSDETALLS DEL RECORREGUT (2)

INS PLÀNOL RECORREGUT /PLÀNOL DE CONNEXIÓ COSTAT 1

DEFINICIÓ DEL CABLE (1)

C-XS-MB-1-1 2 X 1,5 2 NO SÍ

FINS UBICAT EN

OBSERVACIONS

TAG CABLE FORMACIÓ

CD-MB-1 ARMARI DE REGULACIO I

CD-MB-1 A ARMARI DE REGULACIO I 31

C-XS-MB-1-2 1EEX SÍ

TIPUS S.I.


ARM L(metres) DES DE UBICAT EN


SÍ 31



COSTAT 2

A PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-004-F1



PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-004-F1 CD-MB-1

Parells apantallatsConductors sense pantalla

(1) TIPUS DE CABLES

12

ARM Cable armat

: : : :: : :

A PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-002-F2

(2) TIPUS D'INSTAL·LACIÓ (INS) DEL RECORREGUT

CCM-CUBICLE-2 Senyal de confimació de marxa (XAM-MB-2)

CCM-CUBICLE-1

TAG CABLE FORMACIÓ TIPUS S.I. INS PLÀNOL RECORREGUT /PLÀNOL DE CONNEXIÓARM COSTAT 1DES DE UBICAT EN


FINS

OBSERVACIONS


EQUIPS CONNECTATS

Senyal de confimació de marxa (XAM-MB-1)

COSTAT 2

DETALLS DEL RECORREGUT (2)

UBICAT EN

C-XSMP-MB-2 2 X 1,5 2 NO

SÍ 46

L(metres)

DEFINICIÓ DEL CABLE (1)

CCM-CUBICLE-2 ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES

CCM-CUBICLE-1 ASALA ELÈCTRICA

SALA ELÈCTRICA ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES

PL-001-F8 /ESQ-001-F1 a 7; ESQ-002-F1C-XSMP-MB-1 2 X 1,5 2 NO

SÍ 46

C-XSMP-MB-3 2 X 1,5 2 NO SÍ 46 ARMARI REGULACIO I CONTROL BOMBES Senyal de confimació de marxa (XAM-MB-3)CCM-CUBICLE-3 ARMARI REGULACIO I

CONTROL BOMBESSALA ELÈCTRICA ZONA EXTERIOR BASSA A PL-001-F8 /

ESQ-001-F1 a 7; ESQ-002-F3 CCM-CUBICLE-3

REALITZATDATADESCRIPCIÓ APROVAT

0 Sistema d’enriquiment d’oxigen per aplicacions de depuració d’aigües 23-11-2013 JSG ARN

REV.

AE

12

ARM

0

Aeri

ZONA EXTERIOR BASSA

ZONA EXTERIOR BASSA

EEXParells apantallatsConductors sense pantalla

(1) TIPUS DE CABLES

Cable armatEnterratCable de color blau per senyals

de seguretat intrínseca

INS

(3) NOTES

LLISTA DE CABLES D'INSTRUMENTACIÓNÚMERO DE PLÀNOL

LLC-002-F2


REV.

Instal·lació del cable

PRESSUPOST

81

5 Pressupost

El pressupost d’execució material es composa per set apartats, essent aquests els següents:

- Desmuntatge de la instal· lació existent

- Cubicles elèctrics

- Caixes i equips

- Cables

- Safates

- Posada a terra

- Posada en marxa

5.1 Desmuntatge de la Instal·lació Existent

AP. 5.1 DESMUNTATGE DE LA INSTAL·LACIÓ EXISTENT Unitat Quantitat € / UT TOTAL

5.1.1. Desinstal·lació turbina de ventil·lació PA 3 1800 5.400 €

Desinstal·lar una turbina de ventilació.Veure el plànol: PL-001-F1S'inclou la desintal·lació de l'equip, amb tot el seu material i cablejat associat i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta desinstal·lació.

TOTAL APARTAT 5.1 5.400 €

Taula 5-1. Pressupost. Desmuntatge de la instal·lació existent

5.2 Cubicles Elèctrics

AP. 5.2 CUBICLES ELÈCTRICS Unitat Quantitat € / UT TOTAL

5.2.1. Equipament cubicle-1 del CCM (525V) UT 1 1550 1.550 €

Equipar un cubicle elèctric segons el plànol: ESQ-002-F1S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.






Taula 5-2. Pressupost. Cubicles elèctrics

PRESSUPOST

82

5.3 Caixes i Equips

AP. 5.3 CAIXES I EQUIPS Unitat Quantitat € / UT TOTAL

5.3.1. Caixa de connexions CD-MB-1 UT 1 560 560 €

Subministra i instal·lació d'una caixa de connexions segons els plànols: ESQ-004-F1i PL-001-F4.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP65 i Ex II 2G Ex e IIC T6


Subministra i instal·lació d'una caixa de connexions segons els plànols: ESQ-004-F2 i PL-001-F4.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP65 i Ex II 2G Ex e IIC T6


Subministra i instal·lació d'una caixa de connexions segons els plànols: ESQ-004-F3 i PL-001-F4.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP65 i Ex II 2G Ex e IIC T6

5.3.4. Caixa de connexions CD-MB-1/2/3 UT 1 740 740 €

Subministra i instal·lació d'una caixa de connexions segons el plànol: ESQ-003-F1i PL-001-F4.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP65 i Ex II 2G Ex e IIC T6

5.3.5. Estació de maniobra MB-1 UT 1 780 780 €

Subministra i instal·lació d'una caixa de connexions segons el plànol: PL-001-F4S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP65 i Ex II 2G Ex de IIC T6


Subministra i instal·lació d'una caixa de connexions segons el plànol: PL-001-F4.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP65 i Ex II 2G Ex de IIC T6


Subministra i instal·lació d'una caixa de connexions segons el plànol: PL-001-F4.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP65 i Ex II 2G Ex de IIC T6

5.3.8. Armari de regualació i control bombes UT 1 10290 10.290 €

Subministra i instal·lació de l'armari de regualció i control bombes segons els plànols: PL-001-F4 i ESQ-001-F1a F7.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Armari de polièster reforçat amb fibra de vidraCertificació: IP65

Taula 5-3. Pressupost. Caixes i equips

PRESSUPOST

83

AP. 5.3 CAIXES I EQUIPS Unitat Quantitat € / UT TOTAL

5.3.9. Bomba B-1 amb aportació O2 UT 1 17500 17.500 €

Subministra i instal·lació d'una bomba amb aportació d'oxigen pur segons el plànol: PL-001-F4S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP68 i Ex II 2G Ex d IIB T3


Subministra i instal·lació d'una bomba amb aportació d'oxigen pur segons el plànol: PL-001-F4.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP68 i Ex II 2G Ex d IIB T3


Subministra i instal·lació d'una bomba amb aportació d'oxigen pur segons el plànol: PL-001-F4.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP68 i Ex II 2G Ex d IIB T3

5.3.11. Sonda d'oxigen UT 3 3360 10.080 €

Subministra i instal·lació d'una sonda d'oxigen segons el plànol: PL-001-F4.La sonda inclou el sensor, el transductor, l'equip electrònic d'ànilisis i de transmissió.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves, calibratge i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP68 / IP67 i Ex II 2(1)G Ex ib [ia] IIC T4.

5.3.12. Sonda REDOX UT 1 3870 3.870 €

Subministra i instal·lació d'una sonda REDOX segons el plànol: PL-001-F4.La sonda inclou el sensor, el transductor, l'equip electrònic d'ànilisis i de transmissió.S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves, calibratge i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació: IP68 / IP67 i Ex II 2(1)G Ex ib [ia] IIC T4.


Taula 5-4. Pressupost. Caixes i equips

PRESSUPOST

84

5.4 Cables

AP. 5.4 CABLES Unitat Quantitat € / UT TOTAL

5.4.1. Estesa de cable 3x16 mm2 RVMV M 220 17,4 3.828,00 €

Subministrament i estesa de cable segons el plànol: LLC-001-F1S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, les connexions, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Identificació dels conductors per coloració: 3 fases (negre, marró i gris)Certificació de la fabricació del cable.

5.4.2. Estesa de cable 3x6 mm2 RVMV M 34 9,7 329,80 €

Subministrament i estesa de cable segons el plànol: LLC-001-F1S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, les connexions, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Identificació dels conductors per coloració: 1 fase (negre), 1 neutre (blau) i 1 protecció/terra (groc-verd).Certificació de la fabricació del cable.

5.4.3. Estesa de cable 2x1,5 mm2 RVMV M 297 5,7 1.692,90 €

Subministrament i estesa de cable segons el plànol: LLC-002-F1 i F2S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, les connexions, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació de la fabricació del cable.

5.4.4. Estesa de cable 3x2,5 mm2 RVMV M 255 6,9 1.759,50 €

Subministrament i estesa de cable segons el plànol: LLC-001-F1S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, les connexions, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Identificació dels conductors negres per numeració (color blanc).Certificació de la fabricació del cable.

5.4.5. Estesa de cable 12x1,5 mm2 RVMV M 51 12,7 647,70 €

Subministrament i estesa de cable segons el plànol: LLC-001-F1S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, les connexions, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Identificació dels conductors negres per numeració (color blanc).Certificació de la fabricació del cable.

5.4.6. Estesa de cable 2x1,5 mm2 ROVMV M 255 6,2 1.581,00 €

Subministrament i estesa de cable segons el plànol: LLC-002-F1S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, les connexions, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació de la fabricació del cable.

5.4.7. Estesa de cable 2x1,5 mm2 ROVMV SI M 532 6,2 3.298,40 €

Subministrament i estesa de cable segons el plànol: LLC-002-F1S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, les connexions, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Coberta de color blau, per ser un cable de seguretat intrínseca.Certificació de la fabricació del cable.

5.4.8. Estesa de cable de 7x6+5x1.5 mm2 TEHSITE TEFZEL M 20 53,4 1.068,00 €

Subministrament i estesa de cable segons el plànol: LLC-001-F1S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, les connexions, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació de la fabricació del cable.

TOTAL APARTAT 5.4 14.205,30 €

Taula 5-5. Pressupost. Cables

PRESSUPOST

85

5.5 Safates

AP. 5.5 SAFATES Unitat Quantitat € / UT TOTAL

5.5.1. Safata perforada galvanitzada de 200 mm M 183 11,2 2.048,70 €

Subministrament i estesa de safata perforada galvanitzada de 200x45x2 (ample x alçada de l'ala x gruix, dimensions en mm) segons el plànol: PL-001-F5S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació de la fabricació del safata.

TOTAL APARTAT 5.5 2.048,70 €

Taula 5-6. Pressupost. Safates

5.6 Posada a Terra

AP. 5.6 POSADA A TERRA Unitat Quantitat € / UT TOTAL

5.6.1. Estesa de cable de Cu nu de 1x70 mm2 classe 2 M 94 9 846 €

Subministrament i estesa de cable segons el plànol: PL-001-F7S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, les connexions, les soldadures aluminitèrmiques, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació de la fabricació del cable.

5.6.2. Estesa de cable de Cu nu de 1x35 mm2 classe 2 M 47 7 329 €

Subministrament i estesa de cable segons el plànol: PL-001-F7S'inclou el material, la mà d'obra, la instal·lació, les connexions, proves i tots els medis i materials auxiliars per la seva correcta instal·lació.Certificació de la fabricació del cable.


Taula 5-7. Pressupost. Posada a terra

5.7 Posada en Marxa

AP. 5.7 POSADA EN MARXA Unitat Quantitat € / UT TOTAL

5.7.1. Posada en marxa de la instal·lació PA 1 3000 3.000 €

Posada en marxa de tota la instal·lació.S'inclou la mà d'obra, proves i tots els medis i materials auxiliars per la posada en marxa de la instal·lació.


Taula 5-8. Pressupost. Posada en marxa

PRESSUPOST

86

5.8 Resum del Pressupost El resum del pressupost d’execució material és el següent:

APARTAT DESCRIPCIÓ IMPORT

AP. 5.1 DESMUNTATGE DE LA INSTAL·LACIÓ EXISTENT 5.400,00 €

AP. 5.2 CUBICLES ELÈCTRICS 4.650,00 €

AP. 5.3 81.500,00 €

AP. 5.4 CABLES 14.205,30 €

AP. 5.5 SAFATES 2.048,70 €

AP. 5.6 POSADA A TERRA 1.175,00 €

AP. 5.7 POSADA EN MARXA 3.000,00 €

IMPORT TOTAL D'EXECUCIÓ MATERIAL 111.979,00 €

CAIXES I EQUIPS

Taula 5-9. Resum del pressupost

El resum del pressupost d’execució per contracte és el següent:

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE IMPORT

Pressupost d'execució material 111.979,00 €

13 % Despeses generals sobre 111.979,00 € 14.557,27 €

6.718,74 €

SUBTOTAL 133.255,01 €

2 % Seguretat i salut sobre 133.255,01 € 2.665,10 €

21 % IVA sobre 135.920,12 € 28.543,22 €

TOTAL PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 164.463,34 €

6 % Benefici industrial sobre 111.979,00 €

L’import total del pressupost d’execució per contracte és de: 164.463,34 €

Tarragona, Abril de 2014

Josep Solé Gavaldà

Enginyer en Automàtica i Electrònica Industrial

BIBLIOGRAFIA

87

6 Bibliografia

La bibliografia utilitzada és:

- Creus Solé, Antonio. (1997). Instrumentación Industrial. (6a ed.) Barcelona: Marcombo Boixareu. ISBN 84-267-1132-4.

- Knick. Manual de usuario Stratos Pro A2 OXY. Recuperat de http://www.knick-international.com/support/manuals/measuring-systems/stratos-pro/stratos-pro-oxy/stratos-pro-a2/

- Knick. Manual de usuario Stratos Pro A2 PH. Recuperat de http://www.knick-international.com/support/manuals/measuring-systems/stratos-pro/stratos-pro-ph/stratos-pro-a2/

- MAC 3. Ficha técnica Ellettrosonda Q NS. Recuperat de http://www.birkettcontrols.com.au/images/uploads/Mac3%20Elettrosonda(2).pdf

- PEPPERL+FUCHS. Ficha técnica KFD2-CD2-Ex1. Recuperat de http://www.pepperl-fuchs.es/spain/es/classid_2514.htm?view=productdetails&prodid=12169

- PEPPERL+FUCHS. Ficha técnica KFA6-SR2-Ex1.W. Recuperat de http://www.pepperl-fuchs.es/spain/es/classid_6.htm?view=productdetails&prodid=3136

- Real Decreto 842/2002 (2 de agosto 2002). Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión. (2a ed.) Madrid: International Thomson Editores Spain Paraninfo. ISBN 84-283-2887-0.

- SAMSON. Instrucciones de montaje y servicio Automatización de Procesos TROVIS 6400 Regulador TROVIS 6493. Recuperat de http://www.samson.de/pdf_in/e64930es.pdf

WEBGRAFIA

88

7 Webgrafia

La webgrafia utilitzada és:

- ABB (2013). Productos de Baja Tensión. Recuperat 19 octubre 2013, des de http://www.abb.es/product/es/9AAC910006.aspx?country=ES&_ga=1.255651723.262234576.1398603495/

- Pepperl-fuchs (2013). Productos. Recuperat el 21 setembre 2013, des de http://www.pepperl-fuchs.es/spain/es/21.htm

- SAMSON. Products. Recuperat el 28 setembre 2013, des de http://www.samson.de/page.php?sp=en&lh=l3&ll=l1&bo=01

- Schneider (2013). Productos. y Servicios. Recuperat 2 novembre 2013, des de http://www.schneider-electric.com/products/es/es/

- Tecnicas del Cable S.A. (2013). Conductores Eléctricos Especiales. Recuperat 26 octubre 2013, des de http://www.tecnicable.com/

ANNEX DE CABLES

89

8 Annex de Cables

En aquest annex es pot observar amb més detall els cables que s’han utilitzat en el projecte, exceptuant el cable TEHSITE TEFTEL que està explicat en l’apartat 2.11.6 Característiques del Cable del Motor de la Bomba.

8.1 Cables RVMV

Figura 8-1. Fitxa tècnica del cable tipus RVMV

ANNEX DE CABLES

90


ANNEX DE CABLES

91


ANNEX DE CABLES

92

8.2 Cables ROVMV

Figura 8-4. Fitxa tècnica del cable tipus ROVMV

ANNEX DE CABLES

93


ANNEX DE CABLES

94


ANNEX DE CABLES

95
