Embed Size (px)
Citation preview
JUANJO LLÀCER ENGUIX
1.Els tres problemes econòmics fonamentals:1.1 Què produir1.2Com produir1.3Per a qui seran produïts o com es
repartiran
2.El capitalisme o lliure mercat2.1.1 El fundador.2.1.2 Característiques del sistema de lliure
mercat.2.2 El comunisme o economía de planificació centralitzada.
2.2.1 El fundador.2.2.2 Característiques de l’economía de
planificació centralitzada.2.3 L’intervencionisme o sistema d’economia mixta.
2.3.1 El fundador.2.3.2 Característiques de
l’intervencionisme o economia mixta.
1.Problemes econòmics fonamentals.
Quins béns i quantitats es produiran? Els desitjos són superiors als recursos, per la qual cosa hem de triar què produir i a què renunciem (cost d’oportunitat)
Com seran empleats els recursos econòmics en produir els béns i serveis. Es tracta de buscar la forma óptima de produir, tenint en compte no sols l’eficiència,t ambé factors socials i medioambientals.
No es res fácil trobar la manera de distribuir la producció entre els membres de la societat, tenint en compte el que aporta cada un i la necessària solidaritat amb els menys afortunats.
Que produir?
Com produir?
Per a que seràn produits o com es repartiràn?
2.1 El capitalisme o sistema d’economia de mercat.2.1.1 El fundador. Adam Smith o Richard Cantillon?
• Sol citar-se a Adam Smith «La riqueza de las naciones» , però va suposar un gran retrosés ja que la seua obra és confusa,dilatada i plena de contradicions internes.
• Smith destaca la divisió del treball per la seua importància decisiva. Les causes que originen el gran increment de la productivitat,deriva de la divisió del treball,son l’estalvi de temps morts,el desenvolupament d’una gran habilitat per part de l’obrer i l’invenció d’un gran nombre de màquines.
• Una de les coses que va conseguir Smith va ser l’enunciació de la manera en què el mercat lliure guía als seus participants per a produir el be dels consumidors per mitja de la persecució del propi interés.
• Seria més just conéixer a Richard Cantillon com a fundador.
• Richard Cantillon va escriure l’obra «Ensayo sobre la naturaleza del comercio en general» mig segle abans de la publicació de «La riqueza de las naciones»
Adam Smith
Cantillon
2.1.2 Característiques del sistema del mercat lliure.
• Es basa en la propietat privada dels mitjans de producció.
• Tot ser humà te dret a la vida, la propietat, la llibertad i la felicitat.
• Per a tindre una vida en condicions dignes, és necessari poder accedir a la propietat dels mitjans de producció i consum, i poder-los intercanviar lliure i voluntariament al mercat.
• L’existència de mercats, l’oferta i la demanda, determinen els preus dels béns de consum i dels factors de producció.
• El preus proporcionen informació sobre l’escasetat o l’abundància d’un bé.
• Els preus generen incentius per un comportament determinat.
• En una economia de mercat el consumidor és qui té la resposta a «què es produeix i en quina quantitat».
• Les empreses decideixen com produir per a satisfer els gustos del consumidor.
• Per últim, contestant la pregunta « per a qui es produeix» diríem que la economia produeix per a qui puga pagar el producte.
Imatge d’un mercat
-Bens publics. El sector privat falla en la provisió dels béns o serveis públics.
-Existència de monopolis. Algunes empreses abusen de la seua posició dominant al mercat i fixen uns preus execivament alts.
-Externalitats negatives. Les empreses provoquen efectes nocius sobre el medi que no assumeixen i a més hipotequen el futur de la societat.
-Distribució desigual de la renta. S’accepta que el mercat és el millor mecanisme de creació de riquesa, però esta no es distribuïx equitativament entre la població. El capitalisme dóna lloc a una societat desigual, accentuant les classes socials.
-Inestabilitat cíclica. L'evolució de l'economia és cíclica, alternant èpoques de creixement amb les crisis.
2.2 El comunisme o economia de planificaciócentralitzada
2.2.1 El fundador : Karl Marx. (1818-1883)Karl Marx va nàixer a Prússia, fill de pares jueus burgesos convertits al cristianisme.
El primer volum de la seua obra El capital es va publicar en 1867.
Karl Marx va prendre d'Adam Smith i David Ricardo la teoria del valor treball. Així, ja va expressar en els seus Manuscrits econòmics i filosòfics la idea que el treball és la font de tota riquesa i que el treballador obté només una xicoteta part d'esta riquesa.
El mètode de Marx s'ha anomenat materialisme dialèctic. En ell, la relació conflictiva entre les forces productives i les relacions de producció, a través del canvi tecnològic, són la força motriu de la dinàmica social.
Karl Marx
2.2.2 Característiques de la economía de planificació centralitzada.
-Tots els mitjans de producció estan en mans de l’estat, no existeixen preus, ni propietat privada, ni mercats.
-El poder de l’estat és absolut i aquest ho decideix tot.
-L’estat pretén centralitzar i suplantar als mercats, dictant normes que milloren a la col.lectivitat. Així, la societat és més igualitaria, tots tenen les necessitats bàsiques cobertes.
-Però , es dóna la imposibilitat del càlcul econòmic.
Factors que van precipitar la caiguda de l’economia de planificació centralitzada:
- Absència d'informació i errors de previsió. Els planificadors no tenen tota la informació rellevant. Al no existir preus (o al ser fixats per l'estat) , no se sap com assignar els recursos d'una forma eficient.
- Les previsions tampoc són encertades. No hi ha una resposta a les necessitats dels ciutadans i la capacitat de reacció és molt escassa.
- Falta d'incentius. Els preus i salaris són fixats per l'estat, les empreses no són competitives i els treballadors estan desmotivats. No hi ha cap estímul per a millorar. Com a funcionaris del sistema, els treballadors no s'esforcen per a millorar el seu treball, cobrant el mateix a finals de mes amb independència de la seua productivitat.
- Excessiva burocràcia. L'aparell administratiu necessari per a controlar el sistema econòmic tendix a créixer i créixer.
2.3. L'intervencionisme o economia mixta
2.3.1. El fundador: John Maynard Keynes (1883-1946)-En 1936, va publicar Teoria General de l'ocupació, l'interés i els diners.-La solució per a assegurar un nivell d'activitat de plena ocupació passa per la iniciativa i el lideratge del sector públic.
-Va recolzar una política fiscal enèrgica i expansiva per a aconseguir l'estabilització econòmica, «el govern ha de proporcionar les condicions de plena ocupació a través del gasto públic, el consum és l'únic objectiu de l'activitat econòmica, la seua visió sobre l'estalvi era negativa, significa un menor consum i els mercats són inestables».
-El dèficit públic provocat pot finançar-se amb pujades d'impostos o deute públic, que podrien saldar-se amb creació de moneda; però el patró or, no ho permetia. Odiava el patró or, a què considerava una relíquia del passat, i defenia l'actual sistema fiduciari, en el que els diners no és convertibles en or i queda totalment en mans de l'autoritat monetària central.
Keynes
2.3.2 Característiques de l’economia mixta.
Com diu el seu nom l´estat intervé activament en l´ordre social i econòmic.
Estableix el marc jurídic-constitucional. Soluciona els errors del mercat: redistribueix la renda, lleis
antimonopoli, politíques estabilitzadores, subministra béns públics etc. En una economia mixta el mercat és qui respona a la pregunta «
quins bens i serveis produir». L´estat sols intervé per a garantir la provisió de bens públics,
bàsics per a la societat. «Com produir» ho decidirà la empresa , que utilitzarà tecnologies
eficients per a estalviar factors productius i diners. «Per a qui produir» la resposta és: per a aquell que puga adquirir
els béns que les empreses produeixen, encara que l´estat és sabedor de la desigual distribució de la renda i dota a la societat de béns i serveis públics.
En general la Unió Europea és un clar exemple de intervencionísme o economía mixta.
• No podem posar cap exemple real de la economia de lliure mercat, donat que la intervenció de l’estat és més o menys dominant en tots els països occidentals.
• Així, el pes del sector públic a Espanya supera el 40% del PIB, el 35% en EE.UU, el 50% en Alemanya o el 60% en Suècia.
Gasto públic % PIB
EU-27 47%
Espanya 41%
França 53%
Suècia 53%
Alemanya 44%
Dades del 2008
