Sociabilitat i associacionisme a Dosrius durant la primera ......4 Les associacions de la Verge del Roser i la de la Verge dels Dolors eren antagòniques políticament. La primera

Sociabilitat i associacionisme a Dosrius durant la

primera meitat del segle XX Josep Ramis Nieto

adosrius.wordpress.com

(v. 05-29/05/2017)

1. Introducció

Gràcies al buidat que Pere Solà i Gussinyer1 va fer de les sol·licituds presentades al Govern Civil de Barcelona per part de les associacions que volien donar-se d’alta al registre d’associacions, sabem que diverses societats culturals, associacions polítiques, entitats mutuals, societats d’esbarjo i societats de socors mutus van existir al Dosrius de finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX.

Algunes d’aquestes associacions només presentarien la sol·licitud davant del Govern Civil per obtenir el permís corresponent; d’altres presentarien l’acta de constitució i el reglament o els estatuts de l’associació.

De les primeres disposem de poca informació: el nom de l’entitat, el tipus d’associació, en alguns casos la seva adreça i l’any de la seva fundació. En el cas de les segones, les autoritats van crear un expedient a on les associacions anaven dipositant diversos documents, a iniciativa pròpia o a instàncies del mateix Govern Civil.

Durant el període de la Restauració (1874-1931) es va aprovar la Constitució de 30 de juny de 1876. Al seu article 13 es deia que “Todo español tiene derecho [...] de asociarse para los fines de la vida humana”. La Llei d’Associacions de 30 de juny de 1887 tenia com a primer article que “El derecho de asociación que reconoce el artículo 13 de la Constitución podrá ejercitarse libremente conforme a lo que se preceptúa en esta Ley. En su consecuencia, quedan sometidas a las disposiciones de la misma las asociaciones para fines religiosos, políticos, científicos, artísticos, benéficos y de recreo, o cualesquiera otros lícitos, que no tengan por único y exclusivo objeto el lucro o la ganancia. Se regulan también por esta Ley los gremios, las sociedades de socorros mutuos, de previsión de patrono y las cooperativas de producción, de crédito o de consumo“.

La mateixa llei establia la forma de donar caràcter legal a qualsevol associació que volgués iniciar les seves activitats: “Los fundadores o iniciadores de una asociación, ocho días por lo menos antes de constituirla, presentarán al Gobernador de la provincia en que haya de tener aquélla su domicilio, dos ejemplares firmados por los mismos de los Estatutos, Reglamentos, contratos o acuerdos por los cuales haya de regirse, expresando claramente en ellos la denominación y objeto de la asociación, su domicilio, la forma de su administración o gobierno, los recursos con que cuente o con los que se

1 Pere Solà i Gussinyer, “Història de l'Associacionisme català contemporani: Barcelona i comarques de la seva demarcació (1874-1966)”, Generalitat de Catalunya, 1993.

Sociabilitat i associacionisme a Dosrius durant la primera meitat del segle XX

2

proponga atender a sus gastos y la aplicación que haya de darse a los fondos o haberes sociales, caso de disolución.”.

Una vegada havien passat 8 dies des de la presentació dels estatuts o reglament, l’associació podia constituir-se i aquesta havia de presentar en un termini de 5 dies una còpia de l’acta de constitució.

La llei també establia, en el seu article 10, que “Toda asociación llevará y exhibirá a la autoridad cuando ésta lo exija registro de los nombres, apellidos, profesión y domicilios de todos los asociados, con expresión de los individuos que ejerzan en ella cargo de administración, gobierno o representación”.

El desenvolupament en forma de llei de l’article de la Constitució de 1876 que permetia la creació d’associacions i el conjunt de disposicions que regulaven la seva constitució, funcionament, prohibició i control és el que ens ha permès seguir el rastre d’algunes de les associacions fundades durant aquest període a Dosrius.

Tenim constància de la sol·licitud de les següents:

Entitat Tipus Adreça Data fundació

Patriarca Sant Josep Entitat mutual

17/05/1879

Mare de Déu dels Dolors2 Entitat mutual

30/10/1882

Nard Oriental3 Esbarjo 04/05/1885

Societat “L’Hemeteria” Esbarjo Fàbrica Sr. Fàbregas

Any 1895

Germandat de la Verge del Roser Entitat mutual

08/05/1902

Nou Centre Mutual de la Verge dels Dolors4 Entitat mutual

Veïnat de Batlle, 1

16/05/1902

La Unió Esbarjo Plaça, 10 30/07/1903

La Constància Esbarjo Plaça, 9 04/05/1904

Institut Benèfic Socors mutus

Sant Isidre, 10 10/12/1912

Joventut de Dosrius Esbarjo Pl. Pública, 10 20/12/1912

Germinal Esbarjo Plaça Major, 10 25/01/1916

Germandat de la Congregació Mariana i Lluís Gonzaga Entitat mutual

12/04/1916

Mutualitat Escolar “L’Estalvi Infantil” Cultural 03/03/1922

L’Artístic Cultural 17/04/1934

2 Aquesta associació s’havia fundat en primera instància l’1 de juny de 1857. Es dissoldria a l’any 1902 per crear-se dues noves germandats: la primera es diria Nou Centre Mutual de la Verge dels Dolors; la segona Germandat de la Verge del Roser. 3 Per una sol·licitud presentada a l’alcalde per cinc joves el 16 d’abril de 1885, sabem que la intenció era la de “...establecer un casino en este pueblo bajo la denominación de la Azucena Oriental, para poder reunirse amigablemente y pasar algunos ratos de decente diversión, y baile en días festivos, y descanso en otros de las fatigas de sus trabajos corporales...” (Arxiu Municipal de Dosrius). Aquesta associació només funcionaria durant aproximadament un any. 4 Les associacions de la Verge del Roser i la de la Verge dels Dolors eren antagòniques políticament. La primera seguia ideològicament als membres de l’Ajuntament, tenia al 1911 uns 65 socis i feia funcions religioses; la segona era l’oposada a l’Ajuntament, tenia uns 48 socis i no feia funcions religioses. Vegeu l’apartat 6 dedicat a les associacions religioses al final d’aquest article.


3

Centre Republicà Federal de Canyamars Política Carretera de Dosrius

18/12/1936

Atenent al tipus d’associació, durant aquests 57 anys es van constituir 5 entitats mutuals, 6 associacions recreatives, 1 de socors mutus, 2 culturals i 1 de política. 15 associacions en total, 3 durant l’últim quart del segle XIX, 9 durant el primer quart del segle XX i dues durant la II República.

La classe d’associacions dominant a Dosrius eren les societats d’esbarjo. Aquesta classe de societats tenia com a objectiu principal la socialització dels membres de la societat, especialment en moments de lleure com podien ser els diumenges. Els fons recaptats i el cobrament d’entrades possibilitarien l’organització de balls, espectacles teatrals, envelats, actes de festa major,...en un medi on aquesta classe d’activitats no els oferia la iniciativa empresarial. Els noms d’aquestes entitats estan relacionades amb la idea d’organització dels membres de la societat (La Unió, Germinal,...)

El segon tipus d’associacions són les entitats mutuals i de socors mutus. Són societats que apareixen especialment a finals de segle XIX, molt abans de l’adveniment de l’estat del benestar: “La inexistència de formes de protecció social com són les vinculades al modern estat del benestar, forçava els habitants dels petits nuclis rurals a desenvolupar formes d’ajuda mútua, absolutament imprescindibles per fer front a situacions adverses derivades de malalties o d’incapacitat laboral per part d’algun dels seus membres”5 Els noms genèrics podien ser diversos: germandats, entitat mutuals, societats de socors mutus i en el cas de Dosrius, els noms particulars feien referència a referents de la religió catòlica (l’excepció seria l’Institut Benèfic a l’any 1912). Dintre d’aquest paquet associatiu caldria incloure l’Estalvi Infantil, que tot i classificada com a cultural, tenia un marcat accent mutualista.

Marginalment trobem una associació de tipus polític (Centre Republicà Federal de Canyamars) que es crea en el context de la Guerra Civil i en l’enfrontament de Canyamars amb Dosrius i una segona de cultural (ja hem dit que l’Estalvi Infantil tenia caire mutualista): estem parlant de l’Artístic que examinarem més endavant.

Tenim poques dades sòcio-econòmiques per emmarcar aquest conjunt d’iniciatives associatives. La població del terme municipal va passar de 1.187 habitants a l’any 1877 als 886 habitants de l’any de l’inici de la guerra civil. Dosrius va perdre en aquest anys un 25 per cent de la seva població, resultat probablement d’un èxode migratori cap a les comarques veïnes. Però la dinàmica de la població és inversament proporcional a l’alfabetització de la mateixa. El percentatge de població alfabeta a l’any 1877 era del 13,10% (més alt en el cas dels homes) i a l’any 1930 ascendia al 50,30%. Atès els requisits formals per

5 Jordi Planas i Francesc Valls-Junyent; “Associacionisme, cooperativisme agrari i conflictivitat social en un nucli rabassaire: els Hostalets de Pierola al primer terç del segle XX”


4

formar i registrar les associacions, és meritòria la constitució de juntes directives, sobretot si és te en compte que molts dels seus membres no sabien escriure.6

2. El Ahorro Infantil

El Ahorro Infantil es va constituir a Canyamars a l’any 1922 com una mutualitat escolar que pretenia el foment de l’estalvi a interès compost, la constitució de dots infantils i “...cualquiera otra obra de previsión o bien social, tal como cantinas, colonias y viajes escolares, obras antialcohólicas, de cultura, de higiene, etc.”7 Les Mutualitats Escolars van ser instaurades com a obligatòries a les Escoles Nacionals, després d’un període en que eren voluntàries, pel Real Decreto de 20 de setembre de 1919. L’Estat veia en el mutualisme escolar com la forma “...de convertir la escuela en el taller donde practicar la previsión, ciencia de la que dependía la felicidad de los individuos y de los pueblos. Era la función social de la mutualidad, la que le proporcionaba su virtualidad educativa y justificaba su aplicación en la escuela”.8

Els sol·licitants de constitució de la Mutualitat de Canyamars a l’Escola Nacional Mixta de Canyamars van ser els mestres Àngela Gibert i Guillermo Vigo (qui també faria de secretari) i la presidia el Capellà Franscec Rosals. En l’acte de constitució “...se procedió a la elección de cargos, resultando designados Presidente D. Francisco Rosals, Secretario D. Guillermo Vigo, Tesorero D. Angela Gibert, Contador Juan Gel y Vocales Valentín Rimblas, Ramón Arnó y Luís Homs.9

La Sra. Angela Gibert Maestra de la Escuela Nacional en que se establece la Mutualidad, presentó a la Junta el acta de la elección verificada por los niños de la Escuela para la designación de los adjuntos, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 17 del Reglamento oficial aprobado por la Real orden 11 de mayo de 1912 con arreglo al procedimiento establecido en el Reglamento de la Mutualidad. En dicha acta consta que fueron elegidos los alumnos siguientes: Presidente adjunto D. Juan Rimblas, Secretario adjunto D. Maria Montpart, Tesorero adjunto D. María Bruguera, Contador adjunto María Pujadas y Vocales adjuntos Rosa Valls, Angela Figueras y José Arnó.”10

L’obra de l’entitat donaria els seus fruits al llarg dels anys. A l’any 1925 El Ahorro Infantil tenia 31 mutualistes i 1.485,50 pessetes en imposicions; a finals de 1928, hi havia ja 58 mutualistes i 2.496,45 pessetes d’estalvis.

6 En diverses còpies de les actes de constitució, alguns dels membres signaven en nom dels que no sabien escriure o signar.

7 Arxiu de la Delegació del Govern de Catalunya, núm. caixa: 415, Núm. registre: 10996 8 Irene Palacio Lis, “Políticas de protección a la infancia: el Mutualismo Escolar en la II República”, Universitat de València. 9 La majoria d’aquests vocals pertanyien al que podíem anomenar “burgesia agrícola” de Canyamars. Els Rimbles, Homs,..., són noms associats a masies importants de Canyamars. 10 Alguns dels alumnes nomenats com a adjunts devien ser els fills dels propietaris esmentats més amunt.


5

Certificat de El Ahorro Infantil


6

3. La Constància

La primera associació recreativa de la qual tenim informació més enllà de la fitxa de registre és l’anomenada La Constància11. A l’escrit que adrecen al Governador per presentar els Estatuts hi consta el suport de 27 ciutadans, d’entre els que destaca Pere Sabé Massó, qui seria jutge municipal durant el franquisme. Es va fundar en una reunió de constitució l’1 de maig de 1904 i seria una de les diverses associacions recreatives que funcionarien al poble. Anecdòticament, el 3 de març del mateix any s’havia aprovat sota el govern d’Antonio Maura, La Llei de descans setmanal, que acabaria amb el temps imposant-se a la societat espanyola. Els càrrecs de la Junta, segons l’acta de constitució, van ser “Presidente, D. Jaime Pujol Rigola, Vice-Presidente Primero D. Esteban Claus Bonamusa, Idem Segundo, Juan Pont Catalá, Idem Tercero, D. Emetrio Puig-Ferrat Buch, Contador D. Miguel Nogueras Fonseca, Tesorero, D. Isidro Torres Travesa y Secretario, D. Juan Calm Travesa”.

L’objectiu de l’associació no era altre que la “...instrucción y recreo de los socios...” i estaria domiciliada a la Placa Major, núm. 9, al cafè de Llorenç Pinós Valls. La Constància era la societat recreativa que naixia com alternativa a l’altra associació del poble, La Unió, que s’havia fundat un any abans. Mentre la primera estaria formada per ciutadans afectes als regidors de l’Ajuntament, tenia una certa deferència cap al mossèn i oferia l’orquestra a les festes majors, la segona, que tenia la seu al cafè de Tomàs (Nogueras), estaria integrada per persones més aviat oposades als representants polítics i no oferia l’orquestra als actes festius.

El reglament, que us transcrivim a continuació, tenia un total de 37 articles. Segons el reglament, calia tenir 16 anys per ser soci i pagar una pesseta mensualment de quota. Las Juntes Generals de socis s’havien de fer en dia festiu i extraordinàriament entre setmana de 8 a 9 del vespre. Es contemplaven 3 juntes auxiliars, integrades per 3 membres: una de ball, una altra d’espectacles i una tercera d’instrucció.

“Capítulo 1o. De la Sociedad y de los socios.

Artículo 1. "La Constancia" es una Sociedad recreativa e instructiva destinada a proporcionar a un número indeterminado de socios, el solaz, esparcimiento e instrucción que permitan las condiciones de vida de la Sociedad y las circunstancias que sobre ella influyan.

Artículo 2. Toda clase de recreo que sea compatible con la cultura de nuestra población, será tolerado, favorecido o iniciado por la Juan Directiva de "La Constancia".

Artículo 3. Para ingresar en esta Sociedad se requiere:

Primero: la mayor de diez y seis años.

Segundo: Enterarse del presente Reglamento y comprometerse a cumplirlo.

Tercero: Someterse incondicionalmente a los acuerdos de la Junta General y acatar los de la Junta Directiva, con el derecho de apelarse en contra de ellos ante la reunión general.

Y cuarto: Ser presentado a la Sociedad por un socio.

Artículo 4. La Junta Directiva se hará cargo de los motivos que cualquier socio alegue por escrito, garantido con su firma, rechazando la presentación de un aspirante a socio; la Junta juzgará dichos motivos, según su leal saber y entender, y acordará sobre la admisión de que se trate.

Artículo 5. Expuesta al público la presentación, durante ocho días, si no fuese rechazada, el aspirante a socio entrará desde luego en la categoría de socio ordinario.

Artículo 6. Los socios tienen los siguientes deberes:

11 Arxiu de la Delegació del Govern de Catalunya, núm. caixa: 189, núm. registre: 4258.


7

Primero: El de satisfacer a su entrada lo que por aquel concepto acordase la Junta Directiva con carácter general, y mensualmente una peseta para el sostenimiento de "La Constancia". El que dejase de satisfacer tres mensualidades, perderá los derechos de socio hasta pagar su deuda.

Y Segundo: Cumplir estrictamente los demás compromisos que con la misma contraiga.

Artículo 7. Tienen, en cambio, los derechos siguientes:

Primero: El de disfrutar de cuantos medios de recreo e instrucción existan en la Sociedad, sujetándose a las condiciones establecidas particularmente para cada uno de ellos.

Segundo: Disfrutarán asimismo de los derechos a que se refiere el párrafo anterior los hijos de los socios menores de diez y seis años, mientras observen buena conducta, en caso contrario la Junta Directiva está facultada para privarles de aquellos derechos.

Tercero: Podrán reclamar a la Junta Directiva, con escrito firmado, contra lo que a su entender fuere injusto e improcedente. A los ocho días, a contar desde la fecha en que la reclamación fuere presentada, el reclamante deberá obtener de la Junta Directiva, contestación escrita y firmada resolviendo su reclamación.

Cuarto: Pueden hacer uso de voz y voto en las Juntas Generales, con las facultades más amplias que estos derechos suponen. No obstante, no podrán ser electores ni elegibles en las elecciones de Junta Directiva, hasta después de tres meses de haber sido admitidos como socios.

Artículo 8. Los individuos que por sus méritos excepcionales merezcan bien de la población en general o de "La Constancia" en particular, pueden ser socios honorarios de esta Sociedad. Para ello es necesario que les proponga para tales un socio ordinario en Junta general y que esta apruebe la proposición por mayoría de votos.

Artículo 9. Los socios honorarios no están obligados a satisfacer mensualidades; en cambio no disfrutarán del derecho de votar.

Capítulo 2. De las Juntas Generales

Artículo 10. La reunión de los socios en el local de la Sociedad el día y hora que oportunamente se anuncie con invitación particular, constituye la Junta General, que es la primera autoridad de "La Constancia".

Artículo 11. Las facultades de los socios reunidos en Junta General son ilimitadas. No obstante, los socios al hacer uso de sus derechos en dicha Junta, deberán atenerse a los deberes que la cortesía en el trato social impone y al proponer o discutir, se ceñirán al punto concreto de que se trate. Acordada una solución, no podrá volverse sobre el asunto en la misma reunión.

Artículo 12. Los acuerdos que tomen la mayoría de los socios reunidos en Junta General, tendrán fuerza superior a las disposiciones vigentes en "La Constancia".

Artículo 13. Las Juntas generales serán ordinarias o extraordinarias. Todas las presidirá la Junta Directiva.

Artículo 14. Cada año se celebrarán dos Juntas generales ordinarias: una en el mes de Julio y otra en la primera quincena de diciembre. En ellas, después de leer, discutir y aprobar el acta de la Junta General que se haya celebrado últimamente, el Secretario de la Junta Directiva leerá un extracto de los acuerdos tomados por la misma desde la fecha en que se celebró la última reunión general. Luego, el Contador dará cuenta del estado de fondos. Y finalmente, en la del mes de diciembre se verificarán las elecciones para la renovación de los individuos de la Junta Directiva que cesen en el desempeño de sus respectivos cargos.

Artículo 15. Después de tratados los asuntos expuestos en el artículo anterior, la Junta Directiva, o cualquier socio podrá anunciar los asuntos especiales que haya reservado para tratar en Junta general, y acerca de ellos si la reunión lo considera pertinente, se abrirá amplia discusión antes de tomar acuerdo.

Artículo 16. Las Juntas generales extraordinarias las convocará la Junta Directiva cuando lo crea conveniente o cuando se lo soliciten por escrito firmado una décima parte de los socios.

Artículo 17. Todas las reuniones generales se celebrarán en días festivos. Las extraordinarias podrán celebrarse en días laborables, pero nunca antes de las ocho de la noche, ni después de las nueve.

Capítulo 3. De las elecciones

Artículo 18. Siete individuos elegidos por sufragio universal entre los socios ordinarios de "La Constancia", formarán la Junta Directiva. Corresponderán respectivamente a cada uno de los elegidos los siguientes cargos: Presidente, Vice-Presidente 1o, ídem 2o, ídem 3o, Contador, Tesorero y Secretario.

Artículo 19. Anualmente se renovará la mitad de la Junta, empezando por los Vice-Presidentes 1o y 2o y Tesorero y al siguiente año los restantes.

Artículo 20. La mesa electoral la formarán los individuos de la Junta Directiva, pudiendo actuar como interventores todos los socios que lo deseen.


8

Artículo 21. La elección se verificará mediante papeletas blancas, con los nombres de los candidatos y a continuación de cada uno de ellos el del cargo para el cual se le designe.

Artículo 22. Los socios están en el deber de evitar todo lo que pueda contribuir a violentar la voluntad del votante o a pervertir la pureza del sufragio. A este efecto, formularán acto continuo las protestas que estimen convenientes, fundándolas siempre en hechos concretos. La mesa dará cuenta inmediatamente a los socios presentes y después de terminada la votación, antes de procederse al escrutinio, abrirá discusión sobre ellas. Los socios presentes resolverán, por mayoría de votos, lo que proceda en cada caso.

Artículo 23. Terminado el escrutinio, se resolverán las protestas que haya sobre el mismo, como expresa el anterior, se quemarán después las candidaturas y ya no cabrá reclamación de ninguna clase, por lo que a elecciones se refiera.

Artículo 24. El primero de enero de cada año, tomarán los elegidos posesión de sus cargos.

Capítulo 4. De la Junta Directiva.

Artículo 25. El Presidente representará a la Sociedad en todos los actos de la misma a los cuales asista. Los presidirá. Cuidará de que se ajusten al espíritu de este Reglamento y a los acuerdos de la Juntas generales. Autorizará con su firma todas las actas, comunicaciones y anuncios de la Sociedad. Cuidará de que todos los individuos de la Junta Directiva cumplan los deberes inherentes a sus respectivos cargos.

Artículo 26. Los Vice-Presidentes sustituirán al Presidente por riguroso orden de designación, siempre que éste no se encuentre presente en los actos de la Sociedad o de la Junta Directiva. El 1o presidirá la Junta auxiliar de baile; el 2n la de espectáculos; y la de instrucción el 3o.

Artículo 27. El Tesorero guardará bajo su exclusiva responsabilidad los fondos de la Sociedad. No efectuará pago de ninguna clase sin la intervención del Contador. Guardará los recibos de pagos efectuados y los de débitos a la Sociedad que sean incobrables para responder siempre de la honradez de sus gestiones. Firmará todos los estados de cuentas que publique el Contador, una vez comprobada su exactitud.

Artículo 28. El Contador llevará un libro en el que anotará todos los pagos y cobros. Con arreglo a dichas notas, extenderá un estado de cuentas cada trimestre, y lo expondrá al público. El detalle de estos estados figurará en el libro de actas de la Junta Directiva.

Artículo 29. El Secretario extenderá los recibos de las mensualidades que entregará al Conserje el día 1o de cada mes y llevará un libro registro de socios en el que anotará las fechas de las altas y de las bajas. Llevará el libro de actas de las Juntas; las autorizará con su firma; la del Presidente y el sello de la Sociedad. Le corresponderá en la Juntas leer el acta de la próxima anterior y extenderá y firmará todos los anuncios y comunicaciones que acuerde cualquiera de las Juntas.

Artículo 30. Las vacantes que ocurran durante el año se cubrirán siguiendo el orden que constan en el art. 18 y al Secretario el Vice-Presidente 3o. llegando a tres las vacantes, deberá procederse a elección parcial, antes del mes en que ocurriera la tercera y contará el elegido su antigüedad por la que en la Junta tenía el individuo que sustituya.

Capítulo 5. De las Juntas Auxiliares.

Artículo 31. Cada una de estas Juntas la constituirán tres individuos que no sean de la Junta Directiva, nombrados por ésta. Las presidirá el Vice-Presidente respectivo según el art. 26 y será Secretario el de la Directiva.

Artículo 32. Correrá a cargo de esas Juntas auxiliares proponer a la Directiva, lo que entiendan más conveniente para mejorar las condiciones del ramo de su competencia.

Capítulo 6. Asuntos varios.

Artículo 33. Al Conserje lo nombrará y separará la Junta Directiva y le retribuirá en razón al número de servicios que preste.

Artículo 34. Toda persona no vecina de esta población podrá disfrutar de los festejos que haga esta Sociedad, siempre que vaya acompañada de un socio.

Artículo 35. El socio que faltase a lo preceptuado en este Reglamento, a las disposiciones de las Juntas generales o Directiva, a los deberes que como hombre civilizado le obligan para con los demás, a la Religión actual del Estado, a la Monarquía, Gobierno y demás Autoridades, se le aplicarán, a juicio de la Junta Directiva, los correctivos siguientes:

Aviso verbal o escrito.

Suspensión limitada de los derechos de socio, que deberá cesar el día en que se celebre la próxima reunión general ordinaria.

Sólo la Junta General puede aplicar a un socio la exclusión y el que fuere objeto de ella no podrá reingresar en el seno de "La Constancia".

Artículo 36. La Sociedad queda instalada en la plaza pública núm. 9 de este pueblo y los cambiare se atenderá a lo prescrito por la Ley.

Artículo 37. Si se disolviese la Sociedad, para cuyo acuerdo será preciso el voto de las cuatro quintas partes de los socios existentes, los fondos y haberes sociales serán


9

repartidos entre los pobres de esta localidad, excepto los objetos, libros o material cedidos por personas o corporaciones, los cuales en tal caso, serán puestos a disposición de los donantes o de sus herederos o sucesores.

Dosrius diez y siete de abril de mil novecientos cuatro.”


10

Portada del Reglament de La Constància


11

4. La Juventud de Dosrius i Germanor

Vuit anys després de la constitució de La Constància, el 20 de desembre de 191212, es constituïa La Juventud de Dosrius. Sembla que cap al març de 1912 Pedro Anglada Fontseca ja havia encapçalat una colla de veïns per impulsar la societat. La primera junta de l’entitat estaria integrada per Pere Anglada com a president, Josep Reche com a sotspresident, Josep Noguera com a tresorer, Jaume Pujol com a secretari i tres vocals.

La seu inicial de l’entitat era a la Plaça núm. 10, “...bajo y piso, con salida en la calle del Marqués de Castelldosrius”. A l’any 1914 la traslladarien al local de Baralt de Sant Llop, número 22, "con un patio y terreno inherente al mismo para destinarlo a recreo de sus socios".

Els estatuts de l’associació tenien 21 articles. Amb un contingut similar al de La Constància, el reglament establia que l’entitat “... tendrá por exclusivo objeto el recreo y la expansión entre los socios o sus familias [...] Cada uno [socio] pagará la cuota de veinte y cinco céntimos de peseta, por mensualidades vencidas [...] Habrá dos secciones: una de bebidas y otra de baile”. També en aquest cas, l’edat mínima per ingressar era la de 16 anys.

A l’any 1916, concretament el 9 de gener, es constituia La Germanor13. La presidiria Joan Calm Travesa i actuaria de secretari Joan Pinós Nogueras (àlies Dama, cosí d’Esteve Albert i Cap de la Falange durant el franquisme). La societat tenia de tresorer a Celestí Calm Bonamusa i 2 vocals: Pablo Anglada Nogueras i Eusebio Fontseca Juvany. La llista completa d’assistents era la de: “Celestino Calm; Juan Boix; Juan Claus; José Boix; Juan Calm; Pedro Anglada; Juan Arabía; Juan Amargan; Pablo Anglada; Pedro Sabé; Eusebio Fontseca; Antonio Boix; Antonio Claus; Domingo Martorell; Miguel Agell, Juan Calm Boix; Francisco Bartrés; Juan Serra; Jaime Claus; Juan Pinós; Jaime Jubany; Emetrio Puigferrat.”

El reglament de l’entitat, de 17 articles, segueix molt de prop el contingut de les associacions anteriors. En aquest cas “La Sociedad ‘Germanor’ tendrá por objeto la instrucción y recreo entre los socios y sus familias”, el domicili social estava també a la Plaça, 10, s’havia de pagar 25 cèntims de pesseta mensualment i es fa referència a les despeses del piano per amenitzar les sessions de ball.

12 Arxiu de la Delegació del Govern de Catalunya, núm. caixa: 297, núm. registre: 7325. 13 Arxiu de la Delegació del Govern de Catalunya, núm. caixa: 344, núm. registre: 8469.


12

Primers articles dels Estatuts de La Juventud


13

Reglament de l'entitat Germanor


14



15



16

5. L’Artístic

La darrera de les associacions analitzades i la més rica pel que respecta a la documentació que podem trobar als arxius és la de l’Artístic14. La sol·licitud de creació la van presentar, el 21 de desembre de 1932, Joan Jubany Nogueras com a president i Jaume Ninet Pujol, de 25 i 21 anys respectivament i tots dos jornalers de professió. Jubany i Ninet formarien part del Comitè de Salut Pública que es va crear durant els primers dies de la Guerra Civil com a elements d’esquerra en una població tradicionalment de tendències dretanes. El dia 26 de desembre comunicaven a Governació el nom dels integrants del Comitè Organitzador i que serien, en la seva majoria, els integrants de la Junta definitiva.

La societat es constituiria formalment el 16 de març de 1932 en el marc temporal del Bienni Reformista (1931-1933) 9 mesos després de la proclamació de la II República. Va iniciar la seva singladura amb 80 socis i els càrrecs de la Junta Directiva estaven ocupats per Jaume Bonamusa Claus15 (28 anys i picapedrer) com a president, Antoni Claus Calm (37 anys i paleta) com a sotspresident, Jaume Boix Fontseca (24 anys i jornaler) com a secretari, Daniel Pilone Codina (38 anys i picapedrer) com a sotssecretari, Pelai Jubany Claus (38 anys i fabricant de maons) com a tresorer, Josep Bruguera Pons (25 anys i jornaler) com a comptador i, els vocals Jaume Pujol Torres (31 anys i jornaler) i Miquel Claus Albert (32 anys i pagès).

Podem observar com la majoria de membres de la Junta tenien entre 20 i 40 anys i es dedicaven a treballar com a jornalers, picapedrers, paletes o pagesos.

La seu de l’entitat va quedar fixada al carrer Verdaguer 1 i en els estatuts es defineix com “...una Sociedad cultural-recreativa cuyos objetivos podrán ampliarse en otros aspectos como mutualismo, sport, etc. etc. que puedan favorecer moral y materialmente a los asociados [...] En su local social no serán permitidas discusiones políticas o religiosas, ni juegos prohibidos por la ley.” Podien ingressar en la societat els que haguessin complert els 15 anys, el socis normals havien de pagar 12 pessetes anuals de quota i els socis protectors 24.

El ventall d’activitats d’aquest societat semblava molt obert. Volem pensar que L’Artístic era tant una societat recreativa, com una entitat dedicada a l’organització de festes, balls, esdeveniments esportius i també una plataforma perquè els socis poguessin ajudar-se entre si. Es prohibien explícitament les discussions polítiques i religioses al seu local però segurament el local serviria com a aglutinador polític dels veïns en un moment d’intensa activitat política, social i sindical.

Després de la Junta formada a l’any 1933, la societat notificaria canvis en la seva composició durant els anys 1934 i 1935. Al març de 1936 l’entitat estava presidida per Jaume Pascual Itxart, pagès de 29 anys, qui també havia fet de secretari anteriorment.

14 Arxiu de la Delegació del Govern de Catalunya, núm. caixa: 581, núm. registre: 16849 15 Bonamusa va ser membre de la Unió de Rabassaires i el primer president del Comitè de Salut Pública de Dosrius al juliol de 1936.


17

L’activitat de l’entitat, si fem cas dels estats de comptes elaborats va anar de més a menys. A l’any 1934, l’entitat va gastar-se un total de 5.244,90 pessetes amb un dèficit de 10,95 mentre que a l’any 1935 les despeses van ascendir només a 2.184,05 pessetes amb 182,95 de superàvit.

Entre la documentació que resta als arxius cal destacar la relació de socis que figuren en una llista única que ens ofereix el nom, cognoms, edat, professió, carrer del domicili i localitat. La llista ofereix un total de 90 socis a finals de l’any 1933 als quals hauríem de restar dues baixes durant l’any.

La primera qüestió que caldria destacar és que d’entre els 92 socis no trobem ni una sola dona. Tots els veïns vivien a Dosrius i la majoria tenien entre 20 i 50 anys. El més jove només tenia 15 anys (Joan Nogueras Jubany, vidrier) i dos socis tenien l’edat més alta, 67 anys.

Pel que respecta a les professions, els pagesos i els jornalers sumaven un total de 71 socis (77%) i tenien menys representació picapedrers, comerciants o paletes.


18

Certificat de L'Artístic


19

6. Les associacions parroquials

En un capítol apart caldria enquadrar tot un seguit d’entitats religioses

(associacions, congregacions, confraries,...) que es creen o es tornen a restaurar

durant la segona dècada del segle XX i especialment a l’any 1910, pocs mesos

després de les manifestacions anticlericals desfermades durant l’estiu de 1909 i

conegudes com la Setmana Tràgica.

Moltes d’aquestes entitats haurien nascut segles enrere, canviant els seus noms

i les seves finalitats al llarg dels anys, a remolc de les dinàmiques locals i/o de

períodes en què els feligresos o el rector sentissin la necessitat o la conveniència

d’incentivar la devoció, la pietat o la litúrgia.

Gràcies als reglaments conservats a l’Arxiu Parroquial de Dosrius16, aprovats pel

bisbat de Barcelona, coneixem alguns detalls sobre aquestes entitats, com la

seva organització i les seves finalitats17.

Nom de l’entitat Data de fundació Classe de fidels Socis a l’any 1911

Cofradía del Carmen 25 de febrer de 1913 Tota classe de fidels

Asociación Piadosa de Hijas de la Inmaculada Concepción de María

Pasqua de Resurrecció de 1910 (creada al 1899 amb el nom de “Hijas de la Purísima e Inmaculada Concepción de María Santísima”)

Joves solteres, des de la primera comunió fins al casament

75

Congregación de la Inmaculada y S. Luís Gonzaga

Desembre de 1914 Aquells que haguessin practicat els “Sants Exercicis Espirituals”

Sagrado Corazón de Jesús Pasqua de Resurrecció de 1910 (creada al 1894)

Homes casats i vidus de “...bona vida, fama i costums...”

38

San Luís Gonzaga Pasqua de Resurrecció de 1910

Joves solters, des de la primera comunió fins al casament

37

Virgen de los Dolores Pasqua de Resurrecció de 1910

Dones casades i vídues de “...buena vida, fama y costumbres”

Els reglaments contemplaven una sèrie d’avantatges als associats, d’entre els

quals destacava la missa “en sufragi de la seva ànima” en el moment de la mort

de l’associat. A canvi, havien de satisfer una quota anual, participar en els actes

litúrgics,... i complir amb una sèrie d’obligacions morals.

En el cas de l’A. P. de Hijas de la I. C. de María, les joves “...tendrán gran honra

de ostentar tan distinguido título y procurarán en su conducta, sus modales y

palabras, manifestar el amor a las virtudes de su excelsa Madre, principalmente

la pureza, absteniéndose de toda palabra, conversación y acción menos casta,

procurando agradar siempre, a su Madre la Virgen María. Siendo la Religión la

base de la moralidad y de toda justicia, las Asociadas nunca darán crédito a las

mil infamias y calumnias de que es objeto la religión de Cristo, máxime en

nuestros calamitosos tiempos en que la impiedad se presenta descubierta y

descarada”.

16 Arxiu Parroquial de Dosrius, Caixa 11. 17 Altres associacions religioses o “pietoses” de principis de la segona dècada del segle XX eren (1911): la Confraria del Sant Crist i la Confraria del Roser (creada al 1851).


20

Atès l’esperit dels articles, no només es traspua la supeditació de la conducta

civil i de la moralitat als principis religiosos, sinó també el clima de descrèdit que

l’Església patia en aquells moments i als quals calia combatre amb aquesta

classe d’entitats.

La premsa seria vista per les autoritats eclesiàstiques com una font de difamació

i per aquesta raó els associats (especialment els homes) havien d’abstenir-se

“...de leer y menos contribuir a los periódicos impíos y sectarios, cuyo fin no es

otro que promover odios contra la Religión, valiéndose de la mentira y calumnia,

atacando el magisterio de la Iglesia”.

En tots els casos, el Rector podia expulsar als associats de les entitats si així ho

creia oportú i el seu criteri era sempre el que s’aplicava en els casos en què els

reglaments no fossin prou explícits.

7. Conclusions

En aquest estudi hem pogut constatar que, malgrat que durant el període que

comença al final de la primera República (1874) i finalitza al començament de la

Guerra Civil (1936) Dosrius tenia en la seva població taxes d’analfabetisme

superiors al 50% per cent, la població va maldar per organitzar-se en diverses

associacions de tipus recreatiu, cultural o d’ajuda mútua. De les 15 associacions

censades hem estudiat 5 que responen bàsicament a la necessitat de sociabilitat

en un entorn agrari on la població seguia un patró residencial dispers i els grans

centres urbans com Mataró o Granollers quedaven relativament lluny.

La majoria de les associacions eren de caràcter cultural o d’esbarjo i tenien com

a objectiu la celebració de balls o festes o l’habilitació d’un local on poder beure

i passar l’estona. La seu social de les associacions es repeteix al llarg dels anys

i els impulsors o integrants de les juntes directives els trobem una vegada i una

altra a les diverses entitats.

Aquest esperit associatiu i aquesta necessitat de socialització arribaria probablement a la seva culminació amb l’arribada i desenvolupament de la segona República. A l’any 1934, L’Artístic tenia 92 socis (tots homes) en una població que per a tot el municipi a l’any 1930 era de 894 habitants. Això dóna una idea de la importància sociològica que tindria aquesta classe d’entitats, especialment tenint en compte que al seu sí hi conviurien persones de signe religiós i polític divers a les portes d’una conflagració com la Guerra Civil.

Documents

Sociabilitat i associacionisme a Dosrius durant la primera ......4 Les associacions de la Verge del Roser i la de la Verge dels Dolors eren antagòniques políticament. La primera