Embed Size (px)
DESCRIPTION
Unitat d'aprenentatge 1 Ciències Socials. Mòduls Voluntaris
Citation preview
Mòdul de Socials
Unitats Didàctiques
MÒDULS VOLUNTARIS
Mòdul 1. El món en què vivim
Unitat 1. Les bases del món contemporaniGeografia física del món, d’Europa, d’Espanya i de les Balears
Anàlis i comprensió de les grans transformacions del s. XIX
EL PLANETA TERRA
La Terra és un dels planetes del Sistema Solar. Dista 149.597.870 quilòmetres del Sol, la qual cosa significa, tenint en compte que la llum viatja per l’espai a 300.000 km/sg., que la claror solar tarda uns vuit minuts en arribar a la Terra.
Vist des de l’espai, el planeta Terra té un color blavós a causa de l’oxigen de l’atmosfera. S’hi distingeixen els oceans, de color més blau, i els continents, de color marró.
Com tots els astres que giren al voltant del Sol, té forma arrodonida, aixafada pels pols, degut al moviment de rotació.
La superfície de la Terra és de 510,000.000 de km2. El seu perímetre és de 40.000 km aproximadament.
L’antiguitat de la Terra es calcula en uns 4.500 milions d’anys, al mateix temps que es formà el sistema solar.
UNITAT 1. LES BASES DEL MÓN CONTEMORANI
ÍNDEX
1. Mòdul 1. El món en què vivim
(1) Unitat d’aprenentatge 1. Les bases del món contemporani: el segle XIX un segle de revolucions
a. Introducció: estudi de geografia fisica i política
(a) Planeta Terra
(b) Representació de la Terra: els planisferis
(c) Mapa polític del món
(d) Mapa d’Europa:
a) Medi físic
b) Mapa polític
(e) Medi físic de les Illes Balears
b. Anàlisi i comprensió de les grans transformacions al segle XIX establint relacions entre els diferents elements de les estructures contemporànies.
c. Comprensió dels canvis econòmics i de l’evolució del sistema capitalista, incloent d’imperialisme, produïts des de la revolució industrial al s. XVIII fins ara.
d. Anàlisi de les causes de l’aparició de la nova societat industrial i de la ideologia obrera, tenint en compte el paper dels homes i de les dones anònims en la conquesta del sufragi universal i els drets socials.
e. Identificació dels trets característics del model liberal
GEOGRAFIA FÍSICA I POLÍTICA DEL MÓN
2
Imatge de la terra vista des de l’ISS.
ELS CONTINENTS
La superfície de la Terra està formada per continents i oceans. Es considera que hi ha sis continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida.
Europa es coneix com el Vell Continent, ja que és on es va formar la nostra civilització. Està banyada per l’oceà Glacial Àrtic i l’oceà Atlàntic.
Àsia és el continent més extens, i està banyat per l’oceà Índic, l’oceà Pacífic i l’oceà Glacial Àrtic.
Europa i Àsia en realitat formen un sol continent, que sovint es nomena Euràsia. La separació entre Europa i Àsia, tradicionalment es considera en la línia formada per la serralada dels Urals, la mar Càspia i la serralada del Caucas.
Amèrica és un continent que té forma allargada. Per això sovint es distingeix entre Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Amèrica Central, fins l’istme de Panamà. Aquesta darrera inclou les illes Antilles.
Banyen el continent americà l’oceà Pacífic, l’oceà Atlàntic, l’oceà Glacial Àrtic i l’oceà Glacial Antàrtic.
Àfrica és un continent que com Amèrica s’estén a l’hemisferi nord i sud, i està banyada per l’oceà Atlàntic i l’oceà Índic. Es troba unida a Àsia i Europa pel mar Mediterrani
Les illes properes als continents es considera que també en formen part. Per això Oceania es considera també un continent, format per una gran illa-continent: Austràlia; unes illes mitjanes: Nova Zelanda, i una multitud d’illes menors. Es troba a l’oceà Pacífic.
3
Situada al pol sud, a l’oceà Glacial Antàrtic, l’Antàrtida és un continent gelat. Sota una capa de més de dos quilòmetres d’espessor s’hi troba un continent, a diferència del pol nord, on el gel sura sobre el mar.
ELS OCEANS
Els oceans són grans extensions d’aigua que banyen més d’un continent, mentre que les mars són extensions menors d’aigua en contacte amb les zones continentals.
Els oceans són cinc: oceà Atlàntic, que banya Europa, Àfrica i Amèrica; oceà Pacífic, el més extens, que banya Amèrica, Àsia i Oceania; oceà Índic, entre Àfrica i Àsia; oceà Glacial Àrtic, al pol nord i oceà Glacial Antàrtic, al pol sud.
EXTENSIÓ DELS CONTINENTS I OCEANS
Els oceans cobreixen aproximadament el 70% de la superfície de la Terra, mentre que els continents tan sols forment el 30%:
LA FORMACIÓ DELS CONTINENTS
Els científics no s’acaben de posar d’acord en la manera com s’han format els continents actuals. La teoria més acceptada és la de la deriva continental. Fa uns 250 milions d’anys hi havia un sol continent, dit Pangea, i s’ha anat dividint i separant fins la forma actual. El fet que les formes d’Amèrica i Àfrica encaixin reforça aquesta teoria. De fet, sembla que els continents estan en moviment: Àfrica i Amèrica es separen alguns centímetres cada any.
El primitiu continent de Pangea, indicant els continents amb la forma actual (Pàg. 5).
4
5
EL RELLEU
L’escorça terrestre no és plana, sinó que presenta elevacions i depressions. Els oceans i mars omplen les parts més baixes, mentre que als continents s’hi troben les grans serralades. El punt més elevat, el mont Everest està a 8.848 m sobre el nivell del mar, mentre que la part més baixa es situa a l’oceà Pacífic, a la fossa de les Mariannes, 10.911 m sota el nivell del mar.
Les principals serralades són:
-L’Himàlaia. Es troba situada a Àsia. S’hi troben les muntanyes més altes: l’Everest, amb 8.848 m. Hi ha catorze muntanyes més que superen els 8.000 m.
-Serralada dels Andes. Es troben a Amèrica del Sud. La muntanya més alta és l’Aconcagua, amb 6.962 m.
-Muntanyes Rocalloses. Estan localitzades a Amèrica del Nord. La muntanya més alta és el McKinley, amb 6.194 m.
-Muntanyes de Kenya. A Àfrica. La muntanya més alta és el Kilimanjaro, amb 5.895 m.-El Caucas i els Urals separen Europa i Àsia. Als primers hi ha el mont Elbrús, amb 5.642 m.
Altra serralada important a Europa són els Alps, amb el Mont Blanc (4.810 m)
ELS RIUS
Els rius més destacats del món són:
Rius d’Amèrica-L’Amazones, a Amèrica del Sud. Travessa la selva del Brasil. És el riu més cabalós -Riu del Plata, a Amèrica del Sud.-el Mississippí. Travessa les planures d’Amèrica del Nord.
Rius d’Àfrica-el Congo, a Àfrica. És el segon riu més cabalós, i travessa la selva africana.-el Nil. Neix a les muntanyes de Kenya i després de travessar el desert del Sàhara, desemboca al mar Mediterrani. És el riu més llarg del món. Al seu voltant es va formar l’imperi egipci.-el Níger. També neix a la selva equatorial i travessa el desert fins a desembocar a l’oceà Atlàntic.
Rius d’Europa-el Danubi. Travessa Europa i desemboca al mar Negre.-el Volga. Travessa l’estepa Russa i desemboca al mar Caspi.
Rius d’Àsia-Els rius Tigris i Èufrates, a Mesopotàmia, desemboquen al Golf Pèrsic. Al seu entorn s’hi van formar les cultures de Mesopotàmia.-El Indo i el Ganges, a l’Índia, i el Mekong a Xina, també són dels rius més cabalosos.
6
ACTIVITATSA.- TREBALL AMB MAPES: Sobre el mapamundi situar:1.- Els continents i oceans2.- Les principals serralades i rius, senyalats al text en negreta.
B.- TREBALL AMB GRÀFICS: Fer una representació gràfica de l’extensió dels continents i oceans.
C.- DEFINICIONS: Teoria de la Deriva Continental
7
8
LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS
TIPUS DE PLANISFERIS
Els planisferis o mapamundis són un tipus de mapes que representen el globus terraqui sobre una superfície plana.
• El mapamundi físic
Un mapa físic representa el relleu de les terres i les profunditats dels oceans. Per representar les diferents altituds utilitza una llegenda de colors, que va normalment dels verds i grocs per les terres més baixes fins els grisos i morats per les més elevades.
• El mapamundi polític
Representa els estats i les capitals. Els colors són arbitraris, no tenen cap significat específic. Sols s’utilitzen per a diferenciar els territoris i les fronteres de cada estat.
• Els mapes temàtics
S’utilitzen per a representar la distribució dels diferents fenòmens o fets que s’estudien en l’espai. Poden ser de molt de tipus: de densitat de població, de religions, de llengües, climàtics, de vegetació, històrics... Utilitzen colors, fletxes i símbols que s’especifiquen a la llegenda.
• Els mapes anamòrfics
Són un tipus de mapes temàtics en el qual els territoris es modifiquen amb l’objecte que les superfícies siguin proporcionals a les magnituds del fenomen que es vol representar.
Mapa anamòrfic de la població mundial.
9
Mapa anamòrfic de número de pacients per metge.
LES PROJECCIONS GEOGRÀFIQUES
Una de les majors dificultats amb que es trobaren els navegants de l’antiguitat, sobretot a partir del descobriment d’Amèrica, va ser com representar la superfície esfèrica de la Terra sobre el mapa.
EL MAPA DE MERCATOR
Aquesta dificultat va ser resolta parcialment pel cartògraf flamenc Gerard Mercator, l’any 1569. Per això, va representar la Terra com si fos una projecció sobre una superfície cilíndrica que l'envoltàs, per després desplegar-la. Això es coneix com a projecció cilíndrica.
Aquest sistema de representació té un defecte i és que, mentre que manté l’escala a les zones properes a l’equador, a mesura que s’aproxima als pols, augmenta també la proporció, de tal manera, que els països de latituds mitjanes i elevades apareixen més grans del que són en realitat.
10
Totes les projeccions de geògrafs posteriors (Eckert, Robinson...) segueixen l’esquema de les projeccions cilíndriques i tenen el mateix defecte, més o menys corregit.
EL MAPA DE PETERS
Per corregir la diferència de proporcions, el geògraf alemany Arno Peters, el 1974, va idear un sistema diferent de representació, en que tots els punts tinguessin la mateixa proporció.
Al mapa de Peters, per mantenir les proporcions, s’han hagut d’allargar els continents, sobretot Àfrica i Sud-amèrica, per tant la forma no es correspon amb la realitat.
El mapa de Peters s’utilitza sobretot en els mapes polítics i mapes temàtics. Resulta molt útil a l’hora de representar les desigualtats entre països rics i pobres. Llavors es veu clarament que l’extensió dels països subdesenvolupats en relació als països rics és molt més gran del que sembla en realitat.
ALTRES TIPUS DE PROJECCIONS
Les projeccions còniques s’utilitzen, preferentment, per a representar aquells països que es troben a les regions de latituds mitjanes, a partir dels pols
Les projeccions planes o azimutals es centren en un pla tangent a un punt sobre la superfície terrestre. S’utilitzen per representar un continent, un país o bé la superfície de la Terra dividida en dos hemisferis.
• Projecció plana:
11
• Projecció azimutal:
12
ACTIVITATSA.- TREBALL AMB MAPES:
1.- Observa la distorsió dels continents
Imagina't que l'eix X-Y és un cilindre que envolta la Terra. Prova de representar sobre d'ell l'arc terrestre a-a' a partir del punt B (més o menys a través de la península Ibèrica). Llavors prova de representar la línia b- b' sobre el mateix eix. Si els dos arcs són iguals, quin és major en la projecció?
2.- El mapa de Mercator tendeix a exagerar les dimensions dels països de latituds mitjanes –els estats desenvolupats-, en relació als països tropicals –els estats del Tercer Món-
13
3.- Compara els mapes de Peters i Mercator i observa la distorsió de les representacions:
B.- DEFINICIONS
-Mapamundi o planisferi
-Projecció cilíndrica
-Projecció de Mercator
-Mapa de Peters
-Projecció cònica
-Projecció plana o azimutal
-Mapa anamòrfic
14
EL MAPA POLÍTIC DEL MÓN
ESTAT, PAÍS, NACIÓ
Si miram el mapa polític del món, veim que forma un mosaic de formes, sovint representades amb colors diferents. Són els estats, separats per línies clarament definides, les fronteres.
Cada estat té un territori amb una capital, una població i una forma de govern. Sol tenir també una bandera que l’identifica i, sovint una moneda pròpia. També té unes institucions pròpies: exèrcit, policia, sistema judicial, sistema sanitari, educatiu, etc.
La població que viu dins un estat s’identifiquen com a ciutadans (en els estats democràtics) o súbdits (en el cas dels estats autoritaris) d’aquest estat.
Però dins l’estat hi conviuen normalment diferents llengües i cultures. Les persones que tenen una mateixa llengua i cultura sovint formen una nació.
Una nació està formada per tant per una població que s’identifica per una llengua una cultura i tradicions pròpies i un territori. Sovint les nacions tenen també un símbol, bandera o escut que les identifica.
El concepte nació deriva de “néixer”. Es forma part d’una nació per naixement o per voluntat pròpia, en el cas d’aquelles
persones que han emigrat i decideixen identificar-se amb aquella nació.
La majoria d’estat són plurinacionals, hi conviu més d’una nació dins el mateix territori. De la mateixa manera, la majoria de nacions s’estenen per més d’un estat. Les fronteres estatals no separen nacions. Les nacions no tenen fronteres, normalment existeixen a banda i banda de la línia de frontera que separa dos o més estats.
Hi ha nacions que no tenen un territori definit, com els tuareg, que viuen al desert, els indis d’Amèrica, els jueus o els gitanos. Normalment són nacions nòmades, i s’identifiquen entre ells per una mateixa cultura, una mateixa llengua i uns avantpassats comuns.
Un altre exemple de nació sense estat eren els antics grecs (recorda el tema de 1er d’ESO). Políticament estaven organitzats en ciutats-estat, les polis, però compartien una mateixa llengua, cultura, déus, mites i manifestacions artístiques, i es diferenciaven clarament de la resta de civilitzacions, que ells anomenaven bàrbars o estrangers. Per commemorar la seva identitat nacional, feien celebracions periòdiques, com per exemple els Jocs Olímpics, cada quatre anys.
Els estats estan en constant canvi, els mapes polítiques canvien cada cert temps. Quan dos estats tenen un conflicte sobre les
15
fronteres i no troben una solució pacífica, sovint acudeixen a les armes, donant lloc a les guerres entre estats.
Les nacions, en canvi, són molt més estables i contínues en el temps, tot i que també estan subjectes a canvis. També a vegades sorgeixen conflictes entre nacions, sovint dins un mateix estat, donant lloc la majoria de vegades a les guerres civils. Un exemple de guerra civil recent que va acabar amb la dissolució de l’estat de Iugoslàvia va ser la guerra dels Balcans (1992- 2002)
El concepte país fa referència a un territori. L’etimologia de la paraula país té relació amb paisatge. Formen part d’un país el territori i la gent que l’habita, amb els seus costums i mitjans de vida. Es pot parlar dels països musulmans, dels països mediterranis, dels països del Tercer Món o del país valencià i del país balear, per exemple.
UNA NACIÓ DEL PASSAT LLUNYÀ: GRÈCIA
La civilització grega es va formar devers el segle VIII a C. Els grecs eren una gent que parlaven una mateixa llengua, el grec, tenien una mateixa cultura i uns mites explicatius de l’Univers amb uns déus comuns: Júpiter, Juno, Apol.lo... Ells s’anomenaven hel.lens, per diferenciar-se dels altres pobles o bàrbars.
També compartien un mateix concepte artístic que expressaven en els temples i en les escultures i pintures: la recerca de la bellesa ideal i la concepció de l’home com a centre del món. No debades inventaren la filosofia.
Els grecs no formaven una unitat política, sinó que estaven dividits en polis o ciutats-estat.. Cada polis comprenia la ciutat pròpiament dita i el territori que l’envoltava, tenia el seu propi sistema de govern, els seus déus i la seva moneda.
Sovint hi havia conflictes entre les polis, fins i tot armats com la guerra del Peloponès que va enfrontar Atenes i Esparta. Però també celebraven festes i cerimònies en comú, com els Jocs Olímpics, cada quatre anys, o les Panatenees i tenien santuaris on acudien tots els grecs, com l’Oracle de Delfos.
El seu territori abastava la Grècia actual, les illes del mar Egeu i les costes d’Àsia Menor, que ells anomenaven l’Hèl.lade.
LA GUERRA DELS BALCANS
La Guerra dels Balcans va ser una guerra civil entre les nacions que integraven l’estat de Iugoslàvia. Va durar deu anys, entre 1991 i 2001 i va acabar amb la separació de les nacions que la integraven, formant els nous estats de: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Kosovo.
Iugoslàvia era un estat que va sorgir després de la IIa Guerra Mundial, com a resultat de la lluita contra Alemanya. El seu
16
sistema polític i econòmic era comunista, i el cap d’estat Josif Broz “Tito” havia estat un lluitador contra el feixisme.
A la mort de Tito, el 1980, varen començar els conflictes que acabaren amb la guerra civil i la fragmentació de l’estat.
La civilització grega es va formar devers el segle VIII a C. Els grecs eren una gent que parlaven una mateixa llengua, el grec, tenien una mateixa cultura i uns mites explicatius de l’Univers amb uns déus comuns: Júpiter, Juno, Apol.lo... Ells s’anomenaven hel.lens, per diferenciar-se dels altres pobles o bàrbars.
També compartien un mateix concepte artístic que expressaven en els temples i en les escultures i pintures: la recerca de la bellesa ideal i la concepció de l’home com
El nombre de morts va ser molt elevat. Es varen cometre autèntiques barbaritats, com la massacre de Srebrenica, amb l’assassinat de vuit mil bosnis civils, majoritàriament dones, vells i infants. La guerra va acabar amb una bona part de la població reduïda a la pobresa.
QUI SÓN ELS TUAREG?
Els tuareg són un poble nòmada del desert del Sàhara, l’origen del qual es perd en els inicis de la història. Tenen una llengua, l’amazigh i una cultura i forma de vida pròpies, adaptada a les dures condicions del desert. La seva religió oficial és l’Islam, amb
reminiscències d’antigues religions animistes. El paper de la dona és fonamental.
Històricament, els tuareg no han format mai un estat, sinó que s’organitzen en tribus nòmades. La seva activitat econòmica tradicional es basava en el pasturatge i el comerç de caravanes que travessaven el desert del Sàhara. Amb la colonització francesa es van veure molt deteriorats els seus mitjans de vida ancestrals.
Amb la descolonització, als anys seixanta, es varen crear les fronteres artificials que avui divideixen Àfrica de manera arbitrària. El 1960 França va concedir la independència a les seves colònies del nord d’Àfrica i el desert del Sàhara va ser dividit en els estats artificials de Mali, Níger, Algèria, Burkina Faso, Líbia i Mauritània
La població tuareg és difícil d’avaluar. S’estima que està integrada per més de tres milions d’individus. L’establiment de fronteres al desert del Sàhara suposa fortes traves al nomadisme dels tuaregs. A més, com a grup ètnic minoritari, han estat marginats del poder. Això ha provocat que molts de tuaregs hagin hagut d’emigrar a les zones urbanes o a l’estranger.
Aquesta marginació del poder ha provocat que els tuaregs lluitin per aconseguir la independència i crear un estat tuareg: l’estat d’Azawad.
17
UNA NACIÓ SENSE ESTAT: EL KURDISTAN
El Kurdistan (literalment “la terra dels kurds”) és una de les nacions sense estat més grans del món, tant pel que fa al nombre d’habitants, entre 30 i 40 milions, com per l’extensió: 500.000 quilòmetres quadrats, aproximadament com l’estat espanyol.
El Kurdistan és una zona muntanyosa de l’Orient Mitjà, on neixen molts de rius, entre els quals el Tigris i l’Èufrates.
El poble kurd s'ha dedicat tradicionalment a la ramaderia nòmada, a l'artesania i al conreu, estructurats al voltant d'una organització social de tipus tribal que encara perdura.
Els kurds són majoritàriament musulmans, tot i que hi són presents els cultes de religions anteriors. La seva llengua és el kurd, tot i que hi ha varietats idiomàtiques importants entre ells.
Els kurds mai no han tingut un estat propi. El seu territori, actualment l’ocupen els estats d’Iran Iraq, Turquia i Síria. Un important nombre de kurds han emigrat a Alemanya, Regne Unit i Suècia.
La seva llengua, a Turquia, va ser prohibida fins el 1991. Actualment encara es manté a les escoles la prohibició de l’educació en llengua kurda.
Actualment, tot i que demanen la independència, els estats ocupants no els la volen reconèixer i són freqüents els conflictes
armats, sobretot a la part de Turquia. La lluita ha deixat més de 30.000 morts a Turquia, Iran i Iraq. Uns cinc mil kurds moriren a Iraq el 1988 com a conseqüència dels atacs sobre població civil amb armes químiques.
18
ACTIVITATSA.- DEFINICIONS:
-Estat
-País
-Nació
B.- TREBALL AMB MAPES:
1.- Sobre el mapa polític, situar la nació dels kurds, l’antiga Iugoslàvia i la nació dels tuaregs 2.- Sobre el mateix mapa, situar 10 estats d’Europa, 10 d’Àsia, 10 d’Àfrica i 10 d’Amèrica
19
20
EL MAPA D’EUROPA
EL MEDI FÍSIC D’EUROPA
EL CONTINENT EUROPEU
Europa és un continent situat a l’hemisferi nord. Té una extensió de 10,200.000 Km2 i uns 730,000.000 d’habitants. Banyen les seves costes l’oceà Atlàntic, l’oceà Àrtic, el mar Mediterrani i el mar Negre. A la banda de l’est, es consideren les serralades dels Urals i el Caucas i el mar Caspi com la separació física entre Europa i Àsia.
LES COSTES D’EUROPA
Les costes d’Europa són molt retallades i això fa que tengui molts de mars interiors, penínsules, i illes.
Entre els mars interiors destaquen el mar Bàltic, el mar del Nord i el mar Cantàbric. L’estret de Gibraltar separa l’oceà Atlàntic del Mediterrani.
Dins el mar Mediterrani hi trobam a la vegada el mar Tirrè, mar Adriàtic, mar Jònic, mar Egeu i mar de Màrmara. L’estret de Bòsfor separa el Mediterrani del mar Negre i finalment trobam el mar d’Azov.
Com accidents de costa destacam: la península Escandinava, la península de Jutlàndia, les illes d’Islàndia, Irlanda i Gran Bretanya
21
a l’oceà Atlàntic. Grenlàndia, tot i que no és una illa europea, pertany administrativament a l’estat de Dinamarca.
Dins el mar Mediterrani hi ha les Illes Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, Malta, Creta, Rodes i Xipre; la península Ibèrica, la península Itàlica i la península Balcànica, i al mar Negre hi trobam la península de Crimea.
EL RELLEU
La major part de la superfície d’Europa està formada per la Gran Plana Europea, que s’estén des de les costes atlàntiques de França fins els Urals
Les serralades més importants són: la serralada Escandinava, els Pirineus, els Alps, els Monts Apenins, els Carpats, els Balcans, els Urals i el Caucas. Les muntanyes més elevades són el El'brus (5.621 m), al Caucas i el Mont Blanc, als Alps (4.808 m).
Els rius més llargs són: el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Dnièster, el Don, el Dvina, el Vístula, el Rin, l’Elba, el Loira, el Roine i el Tàmesi. En el mar Mediterrani, com a rius més importants destaquen l’Ebre i el Po.
CLIMA I PAISATGE
Entre les grans zones climàtiques de la Terra, Europa es situa a les zones temperada i freda. De sud a nord trobam gran varietat de climes:
Zona de clima mediterraniEl clima mediterrani s’estén per la franja sud d’Europa. Es caracteritza pels estius calorosos i secs i els hiverns temperats. Les pluges són relativament abundants a la primavera i a la tardor.
Hi predominen els boscs de fulla perenne: l’alzinar, la garriga de pins i estepes i la màquia d’ullastres i mates.
Els cultius tradicionals són el blat, el raïm i l’olivera.
Zona de clima atlàntic.S’estenen per la franja oest del continent, sota la influència de l’oceà atlàntic. Les temperatures són suaus per influència del mar. Els estius i hiverns són humits i temperats, més frescs que al Mediterrani. Les pluges són abundants tot l’any.
Hi predominen els boscs de fulla caduca: roures, faigs i castanyers i els prats herbacis.
L’agricultura tradicional es basa en el conreu del blat de les índies, farratges, patates, etc.
22
Zona de clima continentalEs localitza a l’interior d’Europa. Les temperatures són contrastades, amb estius càlids i hiverns molt freds, degut a la llunyania del mar. Les precipitacions són més abundants a l’estiu.
El clima continental es fa més extrem a mesura que avançam cap a l’interior, fins arribar a la plana siberiana.
A les terres del sud hi predomina l’estepa herbàcia, mentre que a la part nord hi trobam la taigà, un bosc de fulla perenne, espès amb arbres com els avets i bedolls.
El sector primari es basa en el cultiu del blat a la franja sud dels voltants del mar Negre i la ramaderia a les estepes de Rússia
Zones de clima àrticEs troba a la part més propera als pols, a Islàndia i part de la península Escandinava i Rússia. El clima és molt rigorós, amb estius breus i frescs i hiverns amb temperatures extremadament fredes. No s’hi pot practicar l’agricultura, ja que, excepte a la franja més propera a la costa, la terra forma una capa permanentment gelada: el permafrost.
La vegetació és molt escassa, de líquens i molses, formant la tundra.
Són zones molt poc poblades, per pobles inuit i esquimals, adaptats al fred permanent, que viuen tradicionalment de la caça i pesca de balenes i foques i pasturatge de rens.
Zones de clima de muntanyaEs troben a les grans serralades europees. El clima és més fred a mesura que ascendim. La vegetació es distribueix en pisos, des del bosc de fulla caduca als estatges més baixos, els boscs de pi i avet de fulla perenne als estatges mitjans i les neus permanents del pis superior.
23
ACTIVITATSA.- TREBALL AMB MAPES1.- Sobre el mapa físic d’Europa identificar els accidents geogràfics i les grans unitats del relleu.
2.- Sobre el mapa d’Europa, situar les zones climàtiques d’Europa.
B.- LECTURA: GROENLÀNDIA
Grenlàndia és l'illa més gran del món, amb una extensió de 2.175.600 km2,. Hi viuen unes 57.000 persones; 50.000 són inuit i 7.000 són europeus. Administrativament pertany a Dinamarca.
La costa és molt accidentada per nombrosos fiords. Aproximadament el 85 % del territori es troba cobert per l’Indlansis la glacera continental grenlandesa. La part de terra de Grenlàndia que no està coberta del gel permanent es troba a la costa.
La temperatura mitjana anual és inferior als 0°, amb oscil.lacions entre -15o de mitjana de gener i 6o de mitjana de juliol. Les precipitacions anuals oscil·len dels 2 000 mm de Prüs Christian Sund fins al 300 mm d’Egedesminde.
Gairebé no hi ha vegetació; als llocs no recoberts per l’'inlandsis hom troba espècies característiques de la tundra.
La població és sobretot d’origen esquimal i viu majoritàriament al litoral SW. La capital és Nuuk, amb uns 12.700 h. Altres poblacions són Holsteinsborg (5 172 h), Ilulissat (4 519) i Sukkertoppen (4 129 h). La caça, la pesca i el bestiar oví i boví i el rens són la base de l’economia. Hi ha jaciments importants de criolita, carbó, grafit, plom i zinc.
24
Descoberta pels víkings de Noruega, amb Eric el Roig (892), el qual l’anomenà Terra Verda (Grønland), en fou colonitzada la part sud-oest i s’hi introduí el cristianisme al segle XI.
És molt probable que els víkings de Grenlàndia passassin a Amèrica del Nord, si bé els assentaments que hi establiren, com els de Grenlàndia mateixa, s’abandonaren per motius climàtics, durant la “petita edat del gel”, un període de la història en que el clima es va refredar.
Els exploradors dels segles XVI i XVII, Davis, Hudson i Baffin, trobaren Grenlàndia deshabitada. El 1721 el missioner danès Hans Egede va establir la primera colònia moderna a la costa oest.
25
26
EL MAPA POLÍTIC D’EUROPA
El mapa polític d’Europa està format per 50 estats independents tot i que alguns estats són en realitat ciutats sobiranes, com el Vaticà o Mònaco. Cada estat té el seu territori delimitat per fronteres, la seva població i els seus signes d’identitat: una bandera i un escut.
Els mapes polítics representen els estats i les capitals, i els colors, a diferència dels mapes físics, són arbitraris, no representen res.
Els mapes físics persisteixen en el temps. Els accidents del relleu, el clima i el paisatge són relativament constants. Les muntanyes, les planes, els rius i les costes s’han format en un procés molt llarg de temps, de milions d’anys i els canvis són molt lents.
Els mapes polítics canvien en el temps amb relativa freqüència: els governs i les fronteres que separen les persones no duren molts d’anys, algunes generacions i a vegades menys.
EUROPA AL SEGLE VII a C.
Els estats no existien, i els pobles tenien una organització de base tribal. Les civilitzacions més avançades, sobretot els fenicis i els grecs havien colonitzat les zones de costa fundant polis o
ciutats estat i comercialitzant amb els pobles veïns. Cada polis era independent i estava formada per un o més nuclis urbans i els territoris que l’envoltaven.
EUROPA AL SEGLE I d C.
Els romans conqueriren un vast imperi que s’estenia per tot el Mediterrani i part d’Europa. Els romans fundaren ciutats i colonitzaren amples territoris. La capital era Roma. L’imperi romà
27
va durar, amb modificacions territorials, més de vuit-cents anys des del segle III a C fins el segle V d C.
EUROPA DURANT L’EDAT MITJANA
Durant l’edat mitjana Europa estava dividida en multitud d’estats feudals, sota la dominació formal d’un rei, però el poder d’aquest era limitat. A Àsia, el nord d’Àfrica i la península Ibèrica es va estendre l’imperi musulmà
28
EUROPA DURANT L’EDAT MODERNA
Durant l’edat moderna es varen formar bona part dels actuals estats. Carles V d’Habsburg i el seu fill Felip II varen formar un gran imperi per successives herències familiars que mantingueren amb guerres quasi contínues fins els inicis del segle XVIII. En aquesta època es crearen les religions protestants: luteranisme, calvinisme, etc. A partir d’aleshores sovint les guerres per
qüestions de fronteres i de poder es convertiren en guerres de religió
EUROPA DURANT LA GUERRA FREDA
Després de la IIa Guerra Mundial (1939-1945), Europa va quedar dividida en dos blocs: el bloc capitalista, liderat pels Estats Units i el bloc comunista liderat per la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). Els dos blocs estaven separats pel “teló d’acer”, una línia imaginària que dividia Alemanya en dos i impedia els contactes i intercanvis comercials entre ells. Berlín Est i Berlín Oest estaven separades per un mur.
Rússia i els Estats Units iniciaren una cursa armamentista amb armes nuclears i amenaces entre ells. Aquesta situació va durar fins finals dels anys vuitanta i començaments del noranta amb la desfeta del Mur de Berlín i la desfeta de la URSS.
FORMES DE GOVERN DELS ESTATS EUROPEUS
Tots els estats europeus en l’actualitat es regeixen per sistemes polítics democràtics. La gran majoria són repúbliques. Només tenen monarquia els següents estats:
Espanya: Rei Felip VI; Bèlgica: Rei Albert II; Dinamarca: Reina Margarita; Luxemburg: Rei Enric I; Noruega: Rei Harald V; Països
29
Baixos: Reina Beatriu I; Regne Unit: Reina Elisabet II; Suècia:Rei Carles XVI Gustau
LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA I CULTURAL D’EUROPA
Es pot considerar en unes vuitanta el nombre de llengües parlades al continent europeu.
Entre les llengües majoritàries, pròpies d’un estat, trobam l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià, el castellà, el neerlandès, el polonès, el grec, el txec, el suec, l’eslovac i l’estonià
Fixa’t que no hi ha coincidència entre les fronteres dels estats i les llengües que es parlen
Les llengües dites minoritàries són les que no tenen estat propi. Entre elles trobam llengües com el català, el gallec i el sard, el basc, el gal·lès, el frisó, el maltès, el luxemburguès, el bretó i l’occità.
Finalment, hi ha les llengües molt minoritàries, parlades per menys de 100.000 parlants. Entre aquestes trobem el friülès, el sami, el ladí o el còrnic.
Al llarg de la història, les llengües europees s’han manllevat mots les unes de les altres en una interrelació cultural fecunda. Així, només a tall d’exemple, el turc ha donat a un gran nombre de llengües europees paraules com ara haviar (caviar) i yoghurt (iogurt). El mot sauna, existent a moltes llengües, prové del finès.
No hi ha unes llengües més importants que les altres. El desafiament principal que les societats europees han d’afrontar avui dia és el de continuar mantenint la diversitat lingüística, com a patrimoni de la cultura europea comuna.
30
ACTIVITATSA.- DEFINICIONS:
-Repassar els conceptes estat-país-nació.
B.- COMPRENSIÓ:
-Hi ha llengües més importants unes que les altres? Per què les llengües són importants?
• segons el nombre de parlants?• segons la seva presència en els mitjans d’informació?• perquè la gent no se senti discriminada?• perquè són la manera de relacionar-se entre les persones?• perquè serveixen per aprendre, comunicar-se i interpretar el
món?• perquè s’han creat al llarg de generacions i es renoven
constantment?Fes una síntesi del tipus “Les llengües dites minoritàries.....
C.- TREBALL AMB MAPES
1. Compara el mapa de després de la IIa Guerra Mundial amb l’actual. Senyala els canvis principals
2. Mapa polític. Aprendre els estats i capitals d’Europa.
D.-LECTURA
Sabies que més de 40 milions dels 450 milions de ciutadans de la Unió Europea parla habitualment una llengua mal anomenada 'regional' o 'minoritària'?
Aproximadament uns 40 milions d'europeus parlen habitualment una llengua regional o minoritària, que es transmet de generació en generació, normalment a més de la llengua oficial de l'estat.
La llengua catalana, parlada a les Illes Balears, Catalunya, València, el Rosselló, la Franja aragonesa i l’Alguer de Sardenya és la llengua materna d’uns 10,000.000 d’habitants, més que el grec, el portuguès, el suec i el danès.
31
32
33
EL MEDI FÍSIC DE LES ILLES BALEARS
ASPECTES GENERALS
Les Illes Balears són un arxipèlag situat al Mediterrani occidental, format per quatre illes: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Les seves coordinades geogràfiques són: longitud 3o E. latitud: 39oN.
Formen també l’arxipèlag uns dos-cents illots, els més importants dels quals són sa Dragonera i Cabrera. Aquest darrer en realitat és un sub-arxipèlag format per diferents illots (Cabrera, Conillera..).
BALEARS I PITIÜSES
Tot i que el nom oficial és Illes Balears, per raons històriques es diferencien les Illes Balears pròpiament dites, que són Mallorca i Menorca i les Illes Pitiüses, formades per Eivissa i Formentera.
L’origen d’aquests noms es perd en el temps. Els primers en posar nom a les nostres illes varen ser els navegants grecs, vers
el segle VIII a C. diferenciant les Gimnèsies: Cromioussa (Mallorca) i Meloussa (Menorca), de Pitioussa (Eivissa) i Ophioussa (Formentera). Posteriorment, el nom de Balears que li donaren els romans probablement significa “boleiar” (llançar pedres amb la fona), en referència als foners de l’època talaiòtica.
LES COSTES DE LES ILLES BALEARS
Al nord-est de Mallorca hi ha les badies d’Alcúdia i Pollença, delimitades pel cap de Formentor i pel cap Blanc. A lapart oposada del sudoest s’hi troba la badia
de Palma. Aquestes badies formen un litoral majoritàriament arenós, de formacions dunars. Altres platges d’arena es troben a Canyamel, sa Coma, es Caragol, es Trenc i Santa Ponça.
A la serra de Tramuntana, la costa forma grans penya-segats, amb algunescales estretes, com el port de Sóller, sa Calobra i cala Sant Vicenç.
A la major part de la península de Llevant predominen també els penya-segats. Destaquen el cap de Ferrutx i el cap des Freu.
A la costa de llevant i migjorn, excepte els arenals mencionats, predomina la costa rocosa alta. Destaquen la Punta de n’Amer, Portocolom i el cap de ses Salines.
34
A Menorca predominen els penya-segats al nord. Destaca el cap de Cavalleria i s’Arenal d’en Castell. A la resta de l’illa hi trobam costa rocosa alta, amb la platja de Son Bou i els ports de Maó i Ciutadella.
A Eivissa la costa també forma grans penya-segats, excepte a les platges des Figuerals i de ses Salines. A Formentera predomina la costa rocosa alta, excepte a les platges de Migjorn i Tramuntana i a sa punta de s’Espalmador. Destaca el cap de Barbaria i el cap de sa Mola.
Cabrera és un arxipèlag muntanyós i la costa forma també penya-segats.
LA INSULARITAT
Una illa és un territori envoltat de mar per totes parts i separat del continent. Això suposa una sèrie de condicionants que actuen sobre el medi natural i humà, diferents dels territoris continentals. S’entén per insul·laritat el conjunt de conseqüències que suposa el fet de viure a una illa
-Influències de la insularitat en el medi natural: facilita l’existència d’endemismes. Un endemisme és una espècie vegetal o animal que només es troba a un territori determinat, per haver evolucionat de manera diferent del continent. Exemples d’endemismes de les Illes Balears són la sargantana d’Eivissa
(Podarcis pityusensis), el Ciclamen balearicum i la didalera (Digitalis dubia)
-Territorialment, en formar un espai limitat suposa una fragilitat mediambiental. L’activitat humana pot provocar forts desequilibris en el territori.
-Econòmicament implica desavantatges, com és l’encariment dels productes d’importació i la dificultat d’exportar, pels cost del transport. Contràriament, l’existència d’una costa extensa ha afavorit el desenvolupament del turisme.
-Influències de la insularitat en la societat: implica característiques culturals diferenciades i reforç dels vincles d’identitat entre els habitants de cada illa. Però també és una dificultat perquè els habitants s’identifiquin com de les Illes Balears
35
ACTIVITATS1.- Al mapa Les Illes Balears dins el Mediterrani occidental, identificar les quatre illes. Situa els punts cardinals.2.- Al mateix mapa, situar les principals serralades, rius, ciutats i illes properes a les Illes Balears.
3.- Al mapa de la costa de les Illes Balears, indicar els principals accidents geogràfics i senyalar els diferents tipus de costa predominant.4.- Explica que és la insularitat i com influeix en el medi natural i humà5.- Què és un endemisme? Per què les illes solen ser riques en espècies endèmiques?
36
37
38
39
40
41
42
CONCEPTES BÀSICS DE DEMOGRAFIA
La població és el nombre de persones que habita un territori determinat (poble, ciutat, província, regió, país ...). La demografia és la ciència que estudia la població i les seves característiques. Per a això recorre a diferents eines que anem a conèixer i estudiar.
El cens de població és el recompte dels habitants d'un territori que recull els seus trets essencials: edat, sexe, ocupació, senyals ... L’Institut Nacional d'Estadística (INE) és l'encarregat de realitzar-lo. el coneixement d'aquestes dades facilita la planificació i l'organització de els serveis públics (escoles, hospitals ...). Es revisa cada deu anys. El resultat es registra en el padró municipal.
Les variacions en el volum de població d'un territori es deuen als moviments naturals i els moviments migratoris.
Els moviments naturals
Els moviments naturals són els originats per la natalitat i la mortalitat, a partir dels quals es calcula el creixement natural. el creixement natural o vegetatiu d'una població és la diferència entre el nombre de naixements i el nombre de
MÒDUL 1. EL MÓN EN QUÈ VIVIM. 1. Les bases del món contemporani
ÍNDEX
1. Mòdul 1. El món en què vivim
(1) Unitat d’aprenentatge 1. Les bases del món contemporani: el segle XIX un segle de revolucions
a. Introducció: estudi de geografia fisica i política
b. Anàlisi i comprensió de les grans transformacions al segle XIX establint relacions entre els diferents elements de les estructures contemporànies.
(a) Conceptes bàsics de demografia
(b) Representació de la Terra: els planisferis
(c) Població europea al segle XVIII
(d) La primera revolució industrial
a) Medi físic
b) Mapa polític
(e) La població als ss. XX-XXI
c. Comprensió dels canvis econòmics i de l’evolució del sistema capitalista, incloent d’imperialisme, produïts des de la revolució industrial al s. XVIII fins ara.
d. Anàlisi de les causes de l’aparició de la nova societat industrial i de la ideologia obrera, tenint en compte el paper dels homes i de les dones anònims en la conquesta del sufragi universal i els drets socials.
e. Identificació dels trets característics del model liberal
ANÀLISI I COMPRENSIÓ DE LES GRANS TRANSFORMACIONS DEL S. XIX
43
defuncions.
Natalitat: nombre de naixements en un territori en un període de temps concret, habitualment un any. Per seguir la seva evolució en un país i establir comparacions entre els països s'utilitza el concepte de taxa bruta de natalitat, que s'expressa en tants per mil = ‰.
Tasa bruta de natalidad (TBN) =
Número de nacimientos x 1 000
Población total
Mortalidad: número de fallecimientos en un territorio en un período de
tiempo concreto, habitualmente un año. Se utiliza el concepto de tasa
bruta de mortalidad, que se expresa en tantos por mil = ‰.
Tasa bruta de mortalidad (TBM) =
Número de defunciones x 1 000
Población total
Mortalidad infantil: relaciona las defunciones de bebés 44
de menos de
un año con la totalidad de nacidos vivos en ese año y se expresa en
tantos por mil = ‰.
Tasa de mortalidad infantil (TBMI) =
Número de defunciones
de menores de 1 año x 1000
Número de nacidos vivos
el mismo año
Fecundidad: término que relaciona el número de nacimientos con el
número de mujeres en edad fértil, entre 15-49 años.
Tasa de fecundidad general (TFG) =
Número de nacimientos x 1000
Número de mujeres (15-49)
L'esperança de vida és el nombre mitjà d'anys que es calcula que viurà una persona si al llarg de la seva vida romanguessin les mateixes condicions del moment del seu naixement
Els moviments migratoris
En el creixement real de la població influeixen, a més de la natalitat i de la mortalitat, els moviments migratoris.
Els moviments migratoris són desplaçaments de població que impliquen canvi de residència des d'un lloc d'origen fins a un altre de destí, amb caràcter temporal o definitiu. Les persones que es desplacen són emigrants per als que es queden al lloc d'origen, i són immigrants per als que els reben en el lloc de destinació.
Les migracions són interiors si es produeixen dins del mateix país, i exteriors si surten del país.
Les migracions són temporals si es produeixen per un període de temps, estacionals quan coincideixen amb uns mesos concrets, i definitives quan no torna al lloc d'origen. Poden ser voluntàries o forçoses.
Estructura de la població
Sectors econòmics de la població
La població activa desenvolupa les seves professions en tres sectors:
45
Sector primari. Agrupa a la població que es dedica a l'obtenció de matèries primeres que hi ha a la natura per consumir
directament o per a la seva comercialització. Són l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca.
Sector secundari. Agrupa a la població que es dedica a transformar les matèries primeres en productes elaborats. Pertanyen a aquest sector les indústries fabrils, la mineria, la
indústria energètica i la construcció. El subsector de la construcció, per la seva importància, es comptabilitza de
vegades a part.
Sector terciari. Agrupa a la població que no produeix béns, sinó serveis. Per això, se li coneix també com el sector serveis, perquè les activitats d'aquest sector presten un servei a la societat. S'inclouen en aquest sector el comerç, els transports, el turisme, la sanitat, l'ensenyament, les activitats financeres, l'hostaleria, etc.
Hi ha una gran diferència en la distribució dels sectors entre el món desenvolupat i el menys desenvolupat.
46
ACTIVITATS
1. Con los datos de la gráfica sobre la estructura laboral de la población española analiza la situación a finales del año 2013.
2. Un chico de 30 años sano y con estudios, pero sin trabajo, ¿pertenece a la población activa o inactiva?
3. ¿A qué sector económico pertenece mi vecino, que cultiva cereales? ¿Y los que fabrican el pan con el cereal que les proporciona mi vecino? ¿A qué sector pertenece el trabajador que me sirve la comida en un restaurante?
4. Observa la gráfica sobre la ocupación por sectores económicos del cuarto trimestre de 2013 y contesta:
¿Cuál es el porcentaje de personas ocupadas en la agricultura? ¿Y en la industria? ¿Y en la construcción? ¿Y en los servicios?
5. Observa las profesiones que aparecen representadas en las siguientes fotografías y, en tu cuaderno, anota a qué sector económico pertenecen:
47
POBLACIÓ EUROPEA AL SEGLE XVIII
El primer increment important de població en la història de la humanitat es va produir en el Neolític per l'aparició de l'agricultura, la ramaderia i la vida sedentària. Després d'aquest període, durant mil·lennis el creixement va ser molt lent i irregular.
Els lleus creixements es veien compensats per èpoques de males collites o grans catàstrofes que causaven nombroses morts. Així va succeir durant la «pesta negra» a la fi de l'Edat Mitjana, que va provocar la desaparició del voltant del 60% de la població europea.
Es calcula que al segle XVII la població mundial tot just superava els 500 milions de persones. No obstant això, només dos segles més tard la població s'havia duplicat. Les causes van ser els avenços tècnics que es van aplicar en l'agricultura i que van provocar un major rendiment i varietat dels cultius i, com a conseqüència, millorar l'alimentació. A més, els avenços tècnics i científics (sanitat i higiene) que van acompanyar la Revolució Industrial possibilitar aquest ascens del nombre d'habitants.
ACTIVITATS
1. Observa la gráfica que refleja la evolución de la población mundial a lo largo de la historia y señala el siglo en el que se inició el crecimiento de la población y las causas que lo explican.
2. Observa la gráfica de barras que representa la evolución de la población de cuatro países europeos y responde: Calcula el aumento de población de cada país desde 1500 hasta 1800. ¿Qué país experimentó un mayor aumento de población entre 1500 y 1600? ¿Y el que menos? ¿Cuáles fueron los países que tuvieron una evolución parecida en el año 1600? ¿Cuáles se diferencian más en población en el año 1700? ¿Entre qué años experimentó España un mayor aumento de población?
3. Busca información sobre los avances científicos del siglo XVIII en <http://bit.ly/1f3zHE7>. Elige el descubrimiento que consideres más interesante y descríbelo en un breve resumen. Poned en común los trabajos de todos y elegid por mayoría al científico más sobresaliente del siglo XVIII. En un mural reflejad los principales adelantos del siglo XVIII.
48
LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
A la segona meitat del segle XVIII, en algunes regions angleses es van produir profundes transformacions, lentes i continuades, que van substituir les estructures socials, polítiques i econòmiques d'èpoques anteriors. És el que es coneix com a Revolució Industrial. Les causes van ser:
Les transformacions agràries, conegudes com «revolució agrícola», van afavorir el creixement demogràfic que va augmentar la demanda de productes industrials a les zones rurals i l'acumulació de capitals que es van invertir en la indústria.
L'agricultura va substituir el sistema de guaret per la rotació de cultius nous (col, pastanaga ...), va introduir la segadora mecànica i millorar la qualitat del bestiar.
La coincidència d'interessos entre els nobles i els burgesos propiciar una mentalitat emprenedora. Els polítics van aprovar lleis favorables al desenvolupament econòmic.
El creixement de la població gràcies a les millores en higiene i medicina va afavorir l'augment del consum i de la mà d'obra.
Les millores del transport i de les comunicacions (millors camins, construcció de canals i de vaixells més potents) van impulsar el comerç i van estimular la creació d'un mercat interior.
La major disponibilitat de recursos energètics i minerals (carbó
i ferro).
El comerç exterior, estimulat per l'extensió de les colònies, va aportar matèries primeres i mercats per als productes fabricats per la indústria.
Els canvis en el sistema de producció
Les principals innovacions que van modificar la manera de fabricar objectes i eines van ser les següents:
La mecanització del treball: substitució del treball humà pel de màquines mogudes per noves fonts d'energia com el carbó.
La producció en sèrie mitjançant la divisió del treball, que permetia fabricar més quantitat de productes en menys temps.
La substitució del petit taller artesanal per la gran fàbrica.
Aquestes transformacions tècniques i de treball es van aplicar en primer lloc a la indústria tèxtil (teles) ia la indústria siderúrgica (ferro). Tots aquests canvis van ser possibles gràcies a l'aparició de la màquina de vapor perfeccionada per J. Watt l'any 1769.
La indústria tèxtil
Va ser el primer sector en què es van instal · lar màquines de vapor per moure els telers per no exigir excessives inversions i disposar de la
49
matèria primera necessària: el cotó, més fàcil de manejar que la llana.
La demanda estava assegurada i, per tant, oferia perspectives temptadores als fabricants.
La indústria siderúrgica
Va ser l'altre gran pilar de la Revolució Industrial, per a satisfer la recent necessitat de màquines per a l'agricultura, la indústria tèxtil, els transports, etc Es va transformar gràcies a la utilització d'una nova font d'energia, el carbó mineral o hulla, que va suplantar al vegetal, i l'ocupació d'alts forns.
Els transports
La Revolució Industrial no hauria estat possible si no s'hagués produït una revolució en paral · lel dels transports. La màquina de vapor es va aplicar al ferrocarril i al vaixell, i els desplaçaments es van fer més barats, més ràpids i de major capacitat. D'aquesta manera facilitar la mobilitat de les persones i de les mercaderies.
El ferrocarril va sorgir quan George Stephenson va inventar la locomotora de vapor en 1829. Era una màquina de vapor sobre rails, capaç d’arrossegar vagons. Més tard es van afegir vagons per a passatgers. El ferrocarril va ser el principal mitjà de transport terrestre fins a mitjans del segle XX.
La primera línia de ferrocarril a la península ibèrica va tenir 28 km, anava de Barcelona a Mataró i es va construir en 1848. La segona, inaugurada el 1849, amb 49 km, va ser entre Madrid i Aranjuez.
Els primers intents de construir un vaixell de vapor van tenir lloc a finals del segle XVIII, però no va ser fins al segle XIX quan Robert Fulton construir un vaixell que es desplaçava per la força del vapor. En aquest segle, els vaixells de vapor van ser importantíssims, no només per a transport de mercaderies, sinó també per als processos migratoris d’europeus cap a Amèrica.
Es van emprendre millores en els ports i més tard, ja en segle XIX, es van construir canals interoceànics, com el canal de Suez (1869).
LA POBLACIÓ ALS SEGLES XX-XXI
Països desenvolupats i no desenvolupats
Els canvis econòmics del segle XVIII van originar transformacions econòmiques, socials, polítiques ... que han anat configurant el nostre planeta amb un desigual repartiment de la població. Distingim entre:
Països desenvolupats, aquells la població gaudeix d'un elevat nivell de benestar (Amèrica del Nord, Europa, Japó, Austràlia i
50
Nova Zelanda). Posseeixen taxes altes de natalitat i esperança de vida llarga, sol superar els vuitanta anys.
Països menys desenvolupats, part de la població viu en condicions de pobresa (molts països africans, alguns asiàtics i bastants d'Amèrica Llatina). La seva esperança de vida és molt inferior a la dels països desenvolupats.
Les migracions
Es produeixen migracions contínues des dels països menys desenvolupats cap als països amb nivell de desenvolupament més elevat.
51
La distribució de la població mundial
La població mundial es distribueix al planeta de forma molt desigual. Podem trobar regions gairebé despoblades i altres que estan molt densament poblades.
• La població absoluta i la densitat de població
La població absoluta és el nombre total d'habitants d'un territori, i la densitat de població és la relació entre el nombre d'habitants i la superfície en la qual viuen.
Densitat de població = Població (nombre total d'habitants)
Superfície (km2)
• Causes de la desigual distribució de la població mundial
Condicions climàtiques: l'extrema aridesa dels deserts o l'excessiu fred dels pols, la disponibilitat d'aigua.
Característiques del sòl i el relleu: en aquells llocs amb aigua escassa o sòl poc fèrtil és molt difícil conrear i alimentar-se.
Riquesa de minerals: en molts països àrabs, el sòl era molt àrid per conrear, el petroli s'ha convertit en una font de riquesa.
Presència de paràsits que transmeten malalties infeccioses: les regions de la selva les pateixen.
Causes humanes: relacionades amb el desenvolupament econòmic, l'evolució històrica, les condicions polítiques, etc L'alta densitat de Europa i Àsia es deu a l'antiguitat dels seus assentaments.
52
ACTIVITATS
1. Observa el mapa i escriu en el teu quadern quines són les regions més poblades i les menys poblades del planeta. Explica en cada cas a què creus que es deu.
2. Contrasta amb el mapa de l'emigració i cita dos països en els que coincideixin aquestes circumstàncies:
Molta població i molta emigració.
Baixa població i molta emigració.
Molta població i poca emigració.
3. Informa't d'algun país o ciutat en què les condicions climàtiques i la fertilitat del sòl no siguin favorables per a la població humana i que, malgrat això, no estiguin despoblats. Explica els motius.
4. Cita alguna antiga civilització assentada a Europa o a Àsia.
53
Anàlisi de la població de la Unió Europea
La població dels 28 països de la UE superava, l'any 2013, els 505 milions d'habitants. Unes tres quartes parts de la població europea viu en ciutats i gairebé dos terços en els cinc països més poblats: Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya. Els països menys poblats són Malta, Luxemburg i Xipre.
Els països amb més densitat de població són Malta, Països Baixos, Bèlgica i el Regne Unit i els que menys densitat de població tenen són Finlàndia i Suècia.
La població europea està en procés d'envelliment, originat per la baixa natalitat i una esperança de vida molt llarga. Aquesta situació es contraresta amb les migracions procedents d'altres continents, que s'han convertit en el motor del creixement demogràfic de la Unió Europea. Un 6,3% de la població és estrangera. El 69,4% de la població europea està ocupada en el sector terciari.
Anàlisi de la població espanyola
El total de persones inscrites a Espanya a 1 gener 2014 és de 46.725.164 habitants, 41.724.906 tenen nacionalitat espanyola i 5.000.258 són estrangers. Per edats, el 16% de la població té menys de 16 anys, el 39% té entre 16 i 44 anys i el 44,6% té 45 o més anys. l'esperança de vida és de 79,5 anys per als homes i 85,4 per a les dones.
En l'últim any la població va disminuir en totes les comunitats autònomes i només va augmentar en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Les comunitats autònomes més poblades segueixen sent Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana.
Les comunitats autònomes amb menys població són La Rioja, Cantàbria i Comunitat Foral de Navarra.
La densitat mitjana de població a Espanya és de 93 h / km 2; la Comunitat de Madrid té una densitat mitjana de 809 h / km2 i Castella-la Manxa de 26 h / km 2.
54
ACTIVITATS
1. Busca informació sobre la població del teu municipi, la teva província i la teva comunitat autònoma en <http://bit.ly/1k2tXsX> i <www.ine.es/prensa/np822.pdf> i elabora un treball sobre la població de la teva localitat, la teva província i la teva comunitat. Per calcular la densitat de població has de conèixer el nombre d'habitants i l'extensió del territori. Cerca la piràmide de població per edats i comenta si és una població envellida o no. Consulta l'índex d'atur, la taxa de fertilitat, el percentatge d'immigrants i els principals països dels quals procedeixen, el percentatge d'emigrants i el repartiment de treball entre els tres sectors de l'economia. Per exposar les dades formeu grups, contrasteu la informació i representeu en diagrames. Amb els resultats, i en funció del teu mòdul professional, projecta un possible negoci per quan acabis.
55
MAPA CONCEPTUAL
56
