1.1. LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA. Abdicació de Carles IV.

Destitució de Godoy. Motí d’Aranjuez. (març de 1808)

Cessió de la corona a favor de Josep I Bonaparte. Convocatòria a Corts a Baiona. (juliol) Redacció de l’estatut de Baiona (1a. Constitució)

Móstoles, Sevilla, Valladolid, Oviedo, València, Saragossa, Cartagena, Girona Pèrdua de poder de les institucions de la monarquia Creació de juntes d’armament i defensa.

Junta suprema central governativa.

Abdicacions de Baiona. (maig de 1808) Aixecament popular a Madrid (2 de maig de 1808) 1a Fase de la guerra. (1808) - Insurgència popular

Repressió a Madrid Inici de la guerra. Inici del procés revolucionari

- Militarment.

2a Fase de la guerra. (1808- 1812) -Napoleó i “la grande armée” (250.000 homes) intervenen i dominen la Península (finals de 1808) -Guerra de desgast

L’exèrcit francès ocupà el país. (Murat) Resistència popular en forma de partides guerrilleres i defensa de les ciutats. Enfrontament armat i victòria de Castaños a Bailen (juliol 1808)

Partides guerrilleres (Espoz y Mina, “el cura Merino”, “el

Empecinado”

3a fase de la guerra (1812- 1814) - Excessiu desplegament de l’exèrcit francès contínuament fuetejat per la guerrilla. - Napoleó retira tropes per les dificultats al front rus. - Gran Bretanya (Wellington) intervé des de Portugal contra l’exèrcit francès. (1812) - Victòria decisiva de Wellington a Arapiles (1812). Retirada Francesa de Madrid. - Persecució dels francesos: Derrotats a Vitòria i a San Marcial (1813). Napoleó i Ferran VII signen el tractat de Valençai. Retirada de l’exèrcit francès. (1814)

UNITAT 1 LA REVOLUCIÓ LIBERAL

1. La Constitució de 1812 i la revolució Liberal

1.2. LES CORTS DE CADIS.

Divisió ideològica.

Afrancesats: il·lustrats reformistes, partidaris de la monarquia autoritària. Jovellanistes: reformistes partidaris d’una constitució limitada i basada en la tradició. Liberals: partidaris de la sobirania nacional, constitucionalistes, unicameralistes. Absolutistes: partidaris del manteniment de l’antic règim i de la monarquia absoluta

Procedència dels diputats. Composició de les corts.

Components destacats: Muñoz Torrero, Jovellanos, C. de Toreno, Martínez de la Rosa... Creació de comissions preparatòries. Caràcter de les corts:

Juntes d’armament i defensa

Les juntes provincials.

La Junta Suprema central governativa.

convocà al 1810 Corts a Cadis.

Procés revolucionari: pèrdua de control polític de les autoritats de la monarquia: Junta de Govern i Consell de Castella

Eclesiàstics. 97 Advocats: 60 Funcionaris públics: 55 Militars: 37 Nobles, comerciants, propietaris..:59

Un delegat per cada 50.000 habitants. Refugiats a Cadis. - Socialment: predomini del tercer estat. - Ideològicament: majoria liberal il·lustrada.

Caràcter constituent. Vot individual dels diputats (no per braços). Unicameral

La constitució de 1812: (Promulgada el 19 de març de 1812. “La Pepa”) Sobirania nacional. Monarquia constitucional com a règim polític. Divisió de poders (legislatiu: compartit entre corts i rei; executiu: el rei; judicial: els tribunals). Proclamació del catolicisme com a religió de l’Estat. Sufragi universal masculí indirecte. Igualtat dels ciutadans davant la llei. Supressió del règim senyorial. Reconeixement de drets bàsics: Premsa, impremta, expressió, vot... Tasca legislativa de les corts de Cadis: Extinció dels gremis Llibertat de comerç i circulació de productes. Expropiació dels béns dels convents. Abolició dels senyorius. Supressió de privilegis del clergat i de la noblesa. Llibertat de premsa i d’impremta. Abolició del tribunal de la Inquisició. Vigència: del 1812 al 1814 en què Ferran VII la declararà abolida, nul·la i sense efecte.

3

4

Augment de la subalimentació i de les epidèmies. Mortalitat: 500.000 espanyols; 200.000 francesos aproximadament.Exili: 12.000 famílies d’afrancesats i liberals abandonen el país.

1.3. Conseqüències de la Guerra del Francès. Agreujament del retard de la societat espanyola

� Pèrdues demogràfiques:

� Pèrdues econòmiques:

� Repercussions

culturals:

� Conseqüències polítiques:

La independència de les colònies americanes: 1.4 La Restauració Absolutista. (1814- 1820)

� Ferran VII retorna a Espanya

Abolició de la constitució: nul·la i sense efecte. Anul·lació dels decrets de les Corts de Cadis. Reimplantació de la Inquisició. Restabliment dels senyorius. Repressió implacable contra els liberals.

(22 de març de 1814)

� Cop d’estat del monarca (14 de maig de 1814)

� Principals problemes del regnat de Ferran VII.Restabliment dels privilegis de la noblesa i el clergat. Guerra i emancipació de l’Amèrica espanyola. Corrupció i incompetència política

Crisi de la Hisenda de l’Estat.

Emancipació americana

Reorganització dels sectors liberals

Destrucció d’edificis, camps, fàbriques i comunicacions. Accentuació del dèficit financer de la hisenda espanyola. Cessament del comerç amb l’Amèrica espanyola.

Espoliació i destrucció del patrimoni històric i cultural. Exili de molts d’intel·lectuals. (Goya)

Difusió de les idees liberals. La Constitució de Cadis serà referent continuat del liberalisme esp. Difusió d’un sentiment patriòtic espanyol. Participació creixent dels militars a la política (pronunciaments). Propagació de la dinàmica revolucionària a l’Amèrica espanyola

Manifestacions d’estima i de suport popular. Recolzament dels sectors més conservadors del país: noblesa i clergat. Manifest dels Perses a favor del monarca (69 diputats absolutistes). Part de l’exèrcit s’ofereix al rei per fer un pronunciament (Elio a València).

A tota Europa s’imposa el retorn a l’absolutisme (Congrés de Viena)

1810/1815. Formació de Juntes i revoltes. 1815/1818. La reacció espanyola sotmeté els independentistes. 1818/1824. Victòries dels americans i encadenament d’independències. Llibertadors: Simón Bolívar, Hidalgo, José San Martín.

- Descontentament generalitzat contra el monarca. - Aparició de societats secretes liberals crítiques i conspiratives.-Pronunciaments: (Espoz y Mina, 1814; Díaz Porlier, 1815; Lacy, 1817; el Triangle; Riego, 1820)

1.5. El trienni liberal o constitucional. (1820-1823) 1820 gener. - Rafael Riego donà un pronunciament en Cabezas de San Juan i

proclamà la constitució de 1812.

-Davant la passivitat de les autoritats, el pronunciament va ser secundat a diverses ciutats.

- Ferran VII proclamà la Constitució i convocà Corts.

Realitzacions:

Problemes: Fases del trienni liberal: A) 1820/1822:

- Desamortització de certs béns de l’església. - Abolició del règim senyorial. - Reforma fiscal. - Supressió dels gremis. - Abolició de la Inquisició. - Creació de les milícies nacionals. - Llibertat de premsa i impremta. - Proclamació de drets i llibertats.

� Governs dels liberals moderats amb Martínez de la Rosa com a cap de govern. - Es produeixen pronunciaments absolutistes. Regència d’Urgell (1822).

B)1822 /1823

� Governs liberals exaltats amb Evaristo San Miguel com a cap de govern. - Radicalització de la política governamental liberal i augment de la resistència absolutista.

- Ferran VII reclama l’auxili de la Santa Aliança.

- Al Congrés de Verona (1822) es decideix la intervenció. - Un exèrcit francès (100.000 fills de Sant Lluís) envaeix el país sense trobar grans resistències. - Reposició de Ferran com a monarca absolut i repressió contra els liberals.

Base social limitada de suport al govern liberal. Oposició radical dels sectors absolutistes (clergat, noblesa i part del camperolat). Oposició del monarca a les mesures adoptades pels governs liberals. Dificultats per resoldre els problemes de la Hisenda pública. Acceleració del procés d’emancipació de les colònies americanes. Context internacional favorable a l’absolutisme (Congrés de Viena i Santa Aliança). Divisió interna dels liberals

Exaltats : ampliació de les llibertats públiques. Moderats: entesa amb els absolutistes, prerrogatives al rei.

5

1.6. La segona restauració absolutista. Ominosa dècada. (1823/1833) - Els cent mil fills de Sant Lluís (Santa Aliança) entren a Espanya sense trobar grans resistències. - Reposició de Ferran com a monarca absolut. - Derogació de la Constitució i de les llibertats públiques. - Repressió contra els liberals i exili cap a Amèrica i Europa. La situació econòmica i social desesperada aconsellen certes reformes: Realitzacions de l’absolutisme moderat o reformista:

Liberals Absolutistes radicals

Reformes administratives i econòmiques amb ministres com Cea Bermúdez. Repressió política i manteniment de l’ordre per part de la policia dirigida pel ministre Calomadre. La Inquisició ja no serà restablerta. Primers intents de presentació de pressupost per racionalitzar l’Hisenda. Oposició

- Organitzats en societats secretes conspiratives i romàntiques. - Conspiracions amb participació d’exiliats des de l’exterior. -Intents de pronunciaments reprimits: Torrijos, Bazán, Mariana Pineda....

- Sectors contraris a les mínimes reformes: Apostòlics. - Concentració entorn al germà del rei: Carles Ma Isidre: Carlins. - Aixecament a Navarra, Castella, la Manxa, a Catalunya: malcontents o agraviats (1827).

- Felip V adoptà la Llei Sàlica abolint la “Ley de Partida”. - Carles IV promulgà la Pragmàtica Sanció que anul·là la Llei Sàlica (1789) - Ferran VII (1830) publicà la Pragmàtica Sanció.

La qüestió successòria. Antecedents legals Problema successori Fets:

- Tres matrimonis sense descendència. - Quart matrimoni amb Maria Cristina. Al 1830 neix Isabel amb possibilitats de regnar.

- Apostòlics i ultres aposten pels drets de Carles Maria Isidre i preparen l’aixecament.- Maria Cristina defensà els drets d’Isabel aproximant-se als liberals. - El 1832 Ferran cau malalt i els absolutistes aconsegueixen l’abolició de la Pr. Sanció- Recuperació del rei i restabliment de la Pragmàtica Sanció - El 1833 mort el rei

Regència de María Cristina. Insurrecció Carlina.

6

Motí d’Aranjuez (Carlos IV)

Ferran VII Junta de Govern

Abdicacions de Baiona

Corts RegènciaConsell

de Castella

Napoleó Junta Suprema Central de gov.

Josè I Juntes provincials

Capitanies generals i audiències

Autoritats provincials

Poble

ABDICACIONSDEBAIONA

No les accepten Les accepten

LIBERALS Constitucionalistes

o dotzeanyistes

JOVELLANISTES ABSOLUTISTES AFRANCESATS

CORTS DE CADIS

7

CRONOLOGIA HISTÒRICA. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM. 1788 Mort de Carles III. Inici del regnat de Carles IV 1789 Inici de la revolució francesa. 1789/1791 Pànic de Floridablanca. 1792 Godoy es anomenat primer ministre: “Privanza”de Godoy 1793 Guerra contra la França revolucionaria: Guerra de la convenció 1795 Pau de Basilea, entre França i Espanya 1796 Tractat de San Ildefonso: Aliança francesa i espanyola contra Anglaterra 1804 Guerra de les Taronges contra Portugal. 1805 Desastre naval de Trafalgar 1807 Tractat de Fontainebleau (Repartiment de Portugal). Entrada de tropes franceses

per l’ocupació de Portugal. Conspiració frustrada de Ferran. 1808 març - maig

Motí d’Aranjuez. Abdicació de Carles IV Insurrecció popular a Madrid contra l’ocupació francesa. Comença la Guerra de la independència Abdicacions de Baiona i Constitució de Baiona. Formació revolucionaria de juntes de defensa i de la Junta Central Suprema.

1810 Napoleó controla la pràctica totalitat del territori peninsular Reunió de les corts de Cadis.

1812 Proclamació de la Constitució de Cadis. 1814 Fi de la guerra de la independència.

Restauració de l’absolutisme. Abolició de la constitució de 1812 1820 Pronunciament de Riego en Cabezas de San Juan.

Es torna a proclamar la constitució de 1812 1820-1823 Trienni constitucional 1823 Retorn a l’absolutisme. Intervenció del cent mil fills de sant Lluís. Repressió dels

lliberals 1821-1823 Procés definitiu d’emancipació de les colònies americanes. 1833 Mort de Ferran VII

8

2. El regnat d’Isabel II (1833-68).

Característiques polítiques essencials de l’Estat liberal espanyol Inestabilitat

política Divisió dels liberals Intervencionisme militar. Conservadorisme.

Insurreccions absolutistes: guerres carlistes al 1833-39, 1846-49 i 1872-76 Recurs al pronunciament i insurrecions civils per tal de produir canvis de govern. Escassa perdurabilitat del governs de la nació. Marc constitucional poc estable: constitucions de 1812 (recuperada), 1834, 1837, 1845 i1856

Moderats: (Narvàez) Progressistes: (Espartero) (Prim)

Sobirania compartida. Àmplies atribucions de la Corona. Sufragi censatari restringit. Restricció de les llibertats i drets polítics. Estat confessional. Suport de l’alta burgesia i grans propietaris.

Sobirania nacional plena. Sufragi censatari ample. Unionistes Restricció en les atribucions de la Corona. Llibertats i drets polítics extensos. Certa descentralització de caràcter local. Demòcrates Suport de les classes populars urbanes. Republicans

- Influència dels militars en la vida política com a conseqüència de les guerres

carlines.

- Freqüent recurs als pronunciaments, que obligaven a la reina a lliurar el poder a un

determinat grup polític.

- En general governen els m oderats. El sufragi és censatari molt restringit, les

llibertats són bastant limitades. La Corona manté un paper polític molt ample.

- Sociològicament predominala població agrícola sense formació política. Les

classes econòmicament dominants són l’oligarquia financera i agrària. Escassament

dinàmica i emprenedora, es trobava lligada, en ocasions, a l’antiga aristocràcia.

- Es creà un nou sistema d’organització provincial, es reforçà la figura del governadorrcivil, es difongué la castellanització de l’Estat a través de l’ensenyament i el sistema

judicial, etc.

- Ineficàcia i corrupció de l’administració i de les institucions estatals. Deficiències del

sistema educatiu. Manca de representativitat i escassa base social de la classe política

Centralisme.

2.2 . La regència de M. Cristina (1833-40).

La reina va mantenir a Cea Bermúdez com a cap de govern,

aquest no inicià les reformes esperades i... nomenament del liberal Martínez de la Rosa. Aprovació d’una carta atorgada (Estatut - 1834)

Estatut reial. (1834) - Descontentament dels sectors liberals progressistes. - Agreujament de l’amenaça carlista (Setge de Bilbao)

Govern progressista

Constitució de 1837

Primera guerra carlista. (1833-1839)

o Ideologia ultra-tradicionalista, de sentida religiositat. Base agrària i molt prest foralista. o Incidència a Navarra, País Basc, Catalunya, sud d’Aragó, interior de València i zones castellanes o Violència incontrolada entre bàndols irreconciliables: Guerra Civil. o Zumalacárregui destacat general carlí morí al 1835 al segon setge de Bilbao. o Fracassà l’ofensiva dels generals Gòmez , Cabrera i el mateix Carles Ma Isidre sobre Madrid. o Èxits de l’exèrcit liberal o “cristí” comandat pel general Espartero. o El general carlí Maroto es desfà dels comandaments carlins més refractaris i signà amb Espartero....

10

o El conveni de Bergara (1839). Fi de la 1a Guerra Carlista.

Successora la seva filla Isabel, menor d’edat.

Ocupà la regència la seva mare Ma Cristina. Aixecament dels carlistes (1833–1839)

Caràcter molt conservador i no era una veritable Constitució. No proclamava la sobirania nacional ni la separació de poders ni els drets dels ciutadans. Atorgava al monarca el control absolut de l’executiu i una gran influència sobre el legislatiu. Establia un parlament amb molt escasses competències (l’aprovació dels pressuposts) Dues cambres

Procuradors: sufragi censatari restringit = 0,15 de la població. Cambra dels Procers: elecció del rei = nobles, grans contribuents, eclesiàstics.

- 1835 el poder als progressistes. (Governs de Calatrava i Mendizábal)

Reorganització de l’exèrcit.

Desamortització de Mendizábal (1836): Expropiació i subhasta de terres del clergat regular.

Motí dels sergents de la Granja. = la reina signà la Constitució de 1812.

Redacció d’una nova Constitució (1837) i promulgació de lleis progressistes.

Proclamava la sobirania nacional. Reconeixia alguns drets i llibertats. Reservava competències bastant àmplies per a la Corona. Parlament composat de dues cambres. Sufragi censatari.

Mort de Ferran VII (1833)

Carles Ma Isidre no acceptà la successió

Es va reconèixer les graduacions dels oficials carlins i es respectà els furs del País Basc i Navarra. Gran èxit personal d’Espartero que es llançà a la vida política.

2.3. La regència d’Espartero (1840-43). El 1840 intent del govern moderat de revisar lleis progressistes (ajuntaments)

Importants insurreccions populars.

Renúncia de Maria Cristina a la regència. Exili

11

Nomenament d’Espartero per les corts.

Govern personalista i autoritari que genera enemistat entre sectors progressistes. Política lliurecanvista que lesionava els interessos de la indústria catalana. Forta repressió contra la revolta a Barcelona (bombardeig de la ciutat). Pèrdua de suport polític i conspiracions militars. Alçament militar el mes de juny de 1843 (Narvàez, Prim, Serrano, Milan del Bosch). Triomf del cop i Espartero parteix cap a l’exili. Isabel va ser declarada major d’edat; regnà als tretze anys i cridà als moderats a formar govern.

.2.4. La dècada moderada (1844-54). Realitzacions i obra dels moderats.

Presència predominant de Narváez a la vida política ( cinc dels deu anys). Governs moderats de talant autoritari, centralista i repressiu.

Nova constitució (1845) Llei d’ajuntament d’elecció directa pel govern.

Sufragi censatari molt restringit Negació de la sobirania nacional (compartida entre el rei i les Corts), No es proclamaven drets fonamentals ni divisió de poders Sistema parlamentari bicameral

Reformes legals: llei de societats per accions, codi civil i codi penal. Amplis poders pels governadors civils i creació al 1844 de la guàrdia civil. Es signà un concordat amb el Vaticà (1851) amb àmplies concessions i privilegis a l’església. Increment del conservadorisme, al 1852 Bravo Murillo proposà una nova constitució.

Dificultats a la dècada moderada.

Crisi econòmica al 1847: augment del malestar i situació revolucionària a Europa el 1848. Aparició dels primers sectors d’oposició democràtics i republicans. Aixecament carlista (Carles VI), guerra dels matiners (1846-1849). Cabrera i Tristany a Catalunya. Increment de la corrupció afavorida pel creixement econòmic i els grans negocis públics. Govern autoritari de Bravo Murillo que pretén una nova constitució molt restrictiva Pèrdua de prestigi i ampli descontent amb el govern de Bravo Murillo i ... al 1854 pronunciament dels generals Dulce, Ríos de Olano i O’Donnell (Vicalvarada 6 de juny) Manifest de Manzanares.

Reforma de la llei electoral: ampliació del sufragi. Convocatòria a Corts generals Reinstauració de la Milícia Nacional. Disminució del imposts al consum

Aixecament popular a les grans ciutats (Madrid, Barcelona, Valladolid, Saragossa). La reina cridà a formar govern a Espartero.

2.5.. El Bienni Progressista (1854-56). Govern d’Espartero amb la col·laboració d’O’Donnell:

Modernització econòmica

12

Mesures polítiques:

Apareixen diferències personals i polítiques entre Espartero i O’Donnell. Augmentà la conflictivitat social: primeres vagues generals a Barcelona (1855) (imposts i quintes). Aixecaments al camp castellà i a moltes ciutats (1856) Crisi de govern. O’Donnell forçà al 1856 la destitució d’Espartero

Dissolució de les corts Es restableix la constitució de 1845.

Final del Bienni progressista.

Desamortització de Madoz: afectà a propietats estatals i municipals. (1855)Llei de bancs (1856) Llei General de Ferrocarrils (1855)

Instauració de la constitució de 1837 mentre es redactava una... Nova constitució (1856) (no promulgada)

Text avançat. Sobirania nacional. Bicameral, d’elecció popular. Ampla declaració de drets i llibertats (Religiosa)

.2.6. El retorn del moderantisme i la Unió Liberal (1856-68). Alternança entre Torna a quedar restablerta la constitució de 1845 S’anul·là la tasca legisladora del Bienni: desamortització, llei d’impremta, imposts al consum, milícies... Els progressistes queden fora del sistema. Fase expansiva en l’economia espanyola: línies de ferrocarril, carreteres, indústria tèxtil catalana.

Inici d’una política colonial Entre 1863 i 1868 es governa autoritàriament sense comptar amb el parlament.

Unionistes: Unió Liberal d’O’Donnell Moderats: Narváez

Intervenció al Marroc (1859/60) Incorporació de Sidi Ifni (Wad-Ras)

Intervenció a Mèxic.(1861/1862)

Expedició a la Conxinxina (1858/62)

Forta repressió contra l’oposició. Oposició política activa de progressistes, demòcrates i republicans. Crisi econòmica al 1866 (financera, industrial i de subsistència)

Es preparà una situació de canvi que va acabar implicant a la mateixa monarquia isabelina.

3.. El Sexenni Democràtic o Revolucionari (1868-1874). .1. La revolució de setembre de 1868 (La Gloriosa) i el govern provisional (1868-1870)

Crisi econòmica

Pèrdua de prestigi d’Isabel II

Oposició en augment

La constitució de 1869.

Les forces

polítiques

5

-Crisi de la indústria cotonera catalana (Guerra deSecessió nord-americana ) -Interrupció de construccions ferroviàries. Enfonsament financer(bancs)-Males collites de 1867-68, etc..

-Escàndols i mala imatge de la vida privada de la reina -Escassíssima capacitat política, amb l’únic suport dels moderats. -Sistema cada vegada més autoritari i repressiu (Castelar empresonat) -Progressistes i sectors de la Unió Liberal conspiren contra la Corona. -Morts consecutives d’O’Donell (1867) i de Narváez (1868).

- Insurreccions militars reprimides: caserna de San Gil, Prim (1866) - Unió de l’oposició al Pacte d’Ostende (1866)

- Progressistes + Demòcrates + Unionistes (Serrano) - Compromís d’enderrocar a Isabel II. - Convocatòria de Corts Generals i Govern provisional. -Sufragi universal

ANTECEDENTS

Aixecament militar Revolució popular Govern Provisional (Serrano)

- Prim (progressista), Serrano(Unionista), Dulce, Topete. - Iniciat a Cadis s’escampà per Andalusia i la Península. - Les poques tropes reials derrotades a Alcolea (Còrdova)

- Formació de Juntes Revolucionàries. - Creació de Milícies Nacionals: “Voluntaris de la llibertat” - Objectius democràtic, republicà i social.

- Controlar el radicalisme revolucionari: Supressió de juntes i milícies. - Convocà eleccions a corts constituents: > de 25 anys - Aplicar la llibertat d’impremta, d’associació, el sufragi universal. - Democratització d’Ajuntaments - Eleccions guanyades per la coalició governamental.

- Carlins (renuncien a la insurrecció i participaren en les eleccions)

- Moderats (desorganitzats, defensaven el retorn de la reina)

- Coalició monarquicodemocràtica: progressistes, demòcrates i unionistes.

- Republicans (escissió dels demòcrates, defensen reivindicacions populars: quintes, esclavatge..)

Liberal democràtica. Identificada amb altres constitucions europees. - Sobirania nacional i sufragi universal masculí - Amplíssima declaració de drets: Clàssics + culte, residència, ensenyament - Forma de govern monàrquica, el rei sanciona les lleis, dissol les corts. - Les Corts elaboren les lleis. - Independència del poder judicial -

LA GLORIOSA 19 / 09 / 68

3.2. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-73). Eleccions (gener de 1869) Victòria del bloc monàrquic-demòcrata.

14

Aprovació de la Constitució de 1869.

Mesures econòmiques

Serrano. Regent

Prim. Cap de Govern

Mesures liberalitzadores del comerç. Entrada de capitals Reorganització de la Hisenda. Greu deute públic Racionalització de la política monetària: la pesseta

Primers problemes del nou govern

Alçament independentista

a Cuba (1868/1878) “Grito de Yara”

- Descontent entre els criolls pels excessius imposts, las restriccions al lliure comerç i la seva exclusió del govern. - Principals líders independentistes: Manuel de Céspedes i Antonio Maceo ) - Guerra de deu anys que finalitzà al 1878 amb la pau de Zanjón

Conflictivitat social Alçament dels republicans federalistes intransigents a l’octubre de 1869. Dificultats per elegir un nou monarca. Diferents candidatures amb repercussions internacionals.

Prim optà per un monarca d’imatge liberal. Elegit Amadeu de Savoia fill de Victor Manuel II d’Itàlia.

Popular en demanda de la supressió del sistema de quintes i els imposts al consum.Ressorgiment carlista a partir de 1872. Tensions al camp per la demanda de terres per part dels jornalers.

Regnat d’Amadeu I. Prim és assassinat just abans de l’arribada del nou monarca (30 de desembre). Amadeu és proclamat rei el 2 de gener de 1871

Oposició

generalitzada

- dels Carlins, (defensen la candidatura de Carles VII) - dels moderats i unionistes (defensen el retorn d’un Borbó: Alfons) Alfonsins - dels republicans que aspiren a una forma de govern no monàrquica. -- de l’església catòlica per ser el fill de Víctor Manuel.

- Manca de suport polític i social a la nova monarquia.

- Guerra de Cuba. (1869/1879) - Guerra Carlista (1872) - Inestabilitat i radicalisme social. - Divisió política dels progressistes

Sagasta Constitucionalistes. RuizZorrilla Radicals.

Problemes

Abdicació d’Amadeu I el febrer de 1873

l’11 de febrer de 1873 el Congrés i el Senat proclamaren la República. 258 vots a favor (Republicans + Partit Radical + demòcrates avançats) i 32 en contra.

.3.3 La Primera República (1873-74).

Dificultats de la Primera república 1r La República havia estat proclamada per exclusió d’altres solucions i, per tant, tenia una base política i social escassa.

15

2n Divisió dels republicans Republicans unitaris (defensors d’un poder central fort)

Republicans federals (organització federal de l’Estat).

Benèvols

3r L’oposició negava la legitimitat republicana, ni tan sols no es presentaven a les eleccions

Intransigents.

Oposició

- Alfonsins (encapçalats per Cánovas del Castillo) - Carlins. Tercera Guerra Carlista, - Republicans federals intransigents optaren per la via insurreccional (cantonalisme)

4t Context econòmic difícil

El 1873 va esclatar una crisi de sobreproducció.. Dèficit públic. Destrucció i abandonament de fàbriques i terres: disturbis, guerra i agitació social.

5è. Incapacitat per fer front a les demandes socials, al problema agrícola i a la vertebració de l’estat.

Fases de la República:

1r. Presidència d’Estanislau Figueres (febrer-juny 1873). - A Andalusia hi hagué motins camperols que exigien la distribució immediata de terres. - A Catalunya, els federals intransigents intentaren proclamar l’Estat Català i dissoldre l’exèrcit. - Trencament entre els republicans i els radicals. - Convocatòria d’eleccions (maig) amb una enorme abstenció: victòria dels republicans federals.

2n. Presidència de Francesc Pi i Margall (juny-juliol 1873). - S’elaborà la Constitució de 1873, de caràcter republicà federal (no entrarà en vigor).

- D’estructura federal, s’establia l’existència de 17 estats lliures associats (Cuba i Puerto Rico). - Als tres poders tradicionals (legislatiu, executiu i judicial) s’afegia un “relacional”, en mans del president. - El parlament era integrat per un Congrés (legislatiu) i un Senat que era la cambra de representació territorial. - El president de la República era elegit per sufragi universal indirecte (mitjançant compromissaris). - S’establia una àmplia relació de drets, així com la separació total entre l’Església i l’Estat.

- Els republicans federalistes intransigents iniciaren una insurrecció cantonalista.

- Afectà nombroses localitats, principalment de la costa mediterrània - Es declararen cantons: Cartagena, Sevilla, Cadis, Castelló, Alacant, València... -Lainsurrecciócomptàambunaspectesocialirevolucionari(anarquistaaAlcoi)

3r. Presidència de Salmerón (juliol-setembre de 1873): Viratge conservador de la República. Intervenció de l’exèrcit i fi mov. cantonal (excepció de Cartagena).

4t. Presidència de Castelar (setembre 1873-gener 1874). - Establí un govern d’ordre amb l’objectiu d’acabar amb la insurrecció cartagenera i el moviment obrer. - El gener de 1874, davant la possibilitat que els republicans federals intransigents es fessin amb el poder,

el general Pavía donà un cop d’Estat: entrà al parlament i dissolgué les Corts.

5è. Govern dictatorial de Serrano que preparà la restauració monàrquica.