Sol Llen2 Eso Cat 2008

Llengua catalanai Literatura

22 .. Solucionari

2ESO

C. Martí, E. Servat, N. Cot, E. Lloret

2_LLENGUA_CAT_2_SOLUC.qxp 10/10/08 12:34 Página 1

2_LLENGUA_CAT_2_SOLUC.qxp 10/10/08 12:34 Página 2

Índex

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 3


COMPRENSIÓ LECTORA Pàg. 13

1

11 a) V;b) F;c) V;d ) F;e) F;f ) V.

12 a) Amb l’intent de recobrar el domini sobre la capi-tal catalana i les comarques pageses del vol-tant i atemorir i afeblir les forces de la població.

b) La cova de Santa Agnès està amagada i és dedifícil accés, de manera que era fàcil amagar-hi el cadell sense que ningú no sospités res. Lacova tenia prou aigua i alhora complia les fun-cions de ser una bona talaia de la contrada.

c) Baixa de la muntanya, volant amb les sevesales de ratapinyada, per buscar menjar, i s’en-dú cap a la seva cova el primer cap de bestiarde llana.

d ) El comte Guifré. Perquè és el comte i assumeixla responsabilitat d’encapçalar la lluita contrala bèstia.

13 Es destaquen els substantius que aporten varietatsinonímica a la manera d’anomenar l’animal:bestiassa

cadell del monstre voladorcria encara petita d’un drac paorósfera d’ales immenses / (enorme) fera / (jove) fera

(estrafolari) ocellot / (monstruós) ocellotfutur flagell del Vallèsimmensa ratapinyada

monstre (mig rèptil, mig ocell, mig serpent, migaligot)gran rèptil / monstruós rèptil alatpresa

quimèrica bèstia

singular pupil

terror de la contradavíbria

14 Les ovelles són el primer aliment del drac.(L’obediència)Els xais i els cabrits són les primeres captures del’animal. (La mansuetud i la solitud)El bou serveix per significar la grandària de labèstia.El falcó serveix per il·lustrar l’habilitat i l’instint decacera del drac.El colom, com el drac, serveix per ressaltar laimpassibilitat i el coratge del comte.Amb el rugit del lleó i el xiular de la serp el narra-dor pretén destacar la ferocitat de l’animal.

15 atordit → desconcertatbadada → pífiacingles → espadatsdestre → hàbilesqueixa → parteixestrafolari → extravagant

5

UNITAT 1


fiblada → picadapupil → orfeullar → esguardarvíbria → drac

16 comarca del Vallèsmuntanya de Sant Llorenç del Muntcova de Santa Agnèscanal de Santa Agnèsmorral del Draccova del Dracturó de les Nou Cabresplanells del Daví i el Dalmaucomtat de Barcelonavall del Ripollsot de GoleresPuig de la CreuLa solució de la segona part de la pregunta esdeixa a iniciativa del professorat.

EXPRESSIÓ ESCRITA Pàg. 13

17 (El comte) esqueixa una gruixuda bessa de roure.(La bèstia) surt de la cova.(El comte) l’espera.(La bèstia) s’hi llança.(El comte) descarrega un cop.(La bèstia) recula.(La bèstia) engrapa el tronc.(La bèstia) parteix el tronc.(La bèstia) mostra els dos trossos de bessa fent-ne una creu.(El comte) recobra l’alè.La solució de la segona part de la pregunta esdeixa a iniciativa del professorat

EXPRESSIÓ I COMPRENSIÓ ORALS Pàg. 13

18 Les respostes es troben al text de l’audició.Text de l’audició (CD)

Mentrestant, el comte Guifré, que havia quedatestabornit per la caiguda, al sot de Goleres, esrecobrà i pujà al capdamunt del Puig de la Creuper contemplar el cadàver de l’enemic vençut. Allíel van trobar els seus companys, que havien dava-llat de les cingleres de la Mola per anar-lo a auxi-liar. El comte, després que tots ells hagueren admi-

Llengua catalana i Literatura

2n ESO

rat les dimensions colossals d’aquells membresinanimats que tan temibles havien estat fins feiauna estona, disposà que l’escorxessin amb moltacura per poder-ne conservar la pell. Així es va fer:li van llevar aquell cuiro escatós de gran llangar-daix i, un cop assecat pel sol, el van omplir de pallaper baixar-lo al pla en la forma original del monstreque en poques setmanes havia assolat les terresdel Vallès i n’havia acovardit tots els habitants.

Pel camí de Barcelona, les viles i els llogarretses despoblaven per anar a veure el monstre alatque encapçalava el seguici comtal i per cridar vis-ques a Guifré, el pros comte de Barcelona. [...]

Al Vallès, just al lloc on la víbria havia expirat, alcim del Puig de la Creu, s’hi va erigir una esglesio-la, que encara avui, convenientment restaurada,es pot veure des de tota la comarca com un recor-datori per als pocs que encara conserven unamica de memòria. Durant segles, a la Mola –a canPobla– es va conservar una immensa costella, quela gent de la contrada, del més savi al més enze,tenia per una relíquia de la víbria. Al seu torn, al’ermita del Puig de la Creu es podia seure a l’im-ponent setial d’una vèrtebra, que també era unàni-mement atribuïda al malèfic monstre medieval. [...]

Miquel DESCLOT, Muntanyes relegades (2004)

a) El comte es recobra i puja al capdamunt delPuig de la Creu.

b) El drac mor al capdamunt del Puig.c) Amb curiositat per veure el seguici comtal tras-

lladant la bèstia camí a Barcelona.d ) S’hi va construir una esglesiola.e) Durant segles, a Can Pobla, se’n va conservar

una costella, i a l’ermita del Puig de la Creu hihavia un setial fet amb una vèrtebra de l’animalon la gent es podia asseure.

PARLEM DEL TEXT Pàg. 14

11 b) El comte Guifré de Barcelona, anomenat Gui-fré el Pelós, derrotà les forces sarraïnes queocupaven la capital catalana i les comarquesdel voltant.

e) Els sarraïns es resignen a la pau imposada perl’exèrcit cristià, però la consideren una trevatemporal i no pas una derrota, perquè coven el

6


desig de recobrar Barcelona i les comarquespageses del seu entorn.

a) Els sarraïns consulten els seus ancians per talde trobar algun fet que els permeti afeblir lesforces del comte de Barcelona.

d ) Els sarraïns recorden un fet protagonitzatsegles abans pels seus avantpassats cartagi-nesos quan, durant l’avanç cap a Roma, l’exèr-cit cartaginès d’Anníbal va topar amb la resis-tència de Tarragona, la gran capital romana del’oest de l’Imperi.

f ) Anníbal va pensar introduir-hi un monstruósrèptil per fer trontollar la moral dels habitants.

c) El monstre va esporuguir la ciutat i en va del-mar les forces, cosa que va permetre a l’exèr-cit cartaginès sotmetre la ciutat de Tarragonasense entrebancs.

12 Resposta orientativaEn temps del comte Guifré de Barcelona, l’ano-menat Pelós, els sarraïns accepten la pau impo-sada però la consideren només com una trevatemporal. Els sarraïns continuen desitjant recobrarla capital catalana i les comarques pageses delseu voltant. Van consultar els avis a la recercad’algun fet que els permetés d’afeblir les forcesdel comte de Barcelona. Van ressuscitar la memò-ria d’un singular fet d’armes que havien protago-nitzat, segles abans, els seus avantpassats carta-ginesos. Segons contaven les velles cròniques,l’exèrcit cartaginès d’Anníbal, en el seu avanç capa Roma, havia topat amb la resistència de Tarra-gona, la gran capital romana de l’oest de l’Imperi.Però l’astut general de Cartago va pensar intro-duir a la ciutat un monstruós rèptil portat de l’Àfri-ca per fer trontollar la moral dels habitants. Elmonstre, en efecte, va esporuguir la gran ciutat ien va delmar les forces fins que l’exèrcit cartagi-nès la va poder sotmetre sense entrebancs.

13 Entre altres, s’enumeren els següents:

Solucionari

Unitat 1

4 A continuació es reprodueix sencer el cos de lallegenda, com a resposta orientativa de la propos-ta de treball:

[...] I encara deien que, de vetllada, havia ditparaules de menyspreu, el castellà d’Orpí: «El reiés jove i creu totes aquelles coses que li diuensenyors més pobres que ell i mercaders ambicio-sos». Amb aquestes paraules es referia al dinarque el bon Pere Martell de Tarragona, havia ofertal rei i als magnats del seu seguici, d’on havia sor-tit el determini de prendre als sarraïns aquellesterres illenques. «Ara estam en pau i bon comerçamb els moros de Mallorca, i més val seguir ambtractes i pactes segurs que córrer a l’atzar d’unaconquesta. No és per aquí que el rei ha de menarla seva força i ha d’encaminar els seus interessos,sinó a assegurar l’estatge a la terra ferma i adefensar castells i viles de la morisma espanyola,que són més forts i més destres en armes que lapirateria marinera». I els cavallers i els ciutadansde la seva amistat i de la seva companyia nogosaven contradir-lo, que més que mai era certala dita valenciana que aconsella d’arrimar-se abon arbre per tenir bona ombra.

Però els vassalls del castell d’Orpí no estavencontents del seu senyor, perquè, tot i essent tanric, que arribava a ésser un dels senyors més ricsde la terra, i no cal dir que era molt més ric que elrei mateix, tot i essent tan ric, doncs, els aclapara-va de delmes i gabelles, i totes les terres, les hihavia donades a cens i no es descuidava mai decobrar-los, aquests censals, i no el movia a llàsti-ma ni consentia a cap espera mala collita o reves-sos de fortuna o de salut, si no era que tot aquelldineral que ell tenia el donàs a préstec, per tal depoder cobrar dels mateixos prestataris allò que lidevien, segons contractes i documents escrits iben signats i lligats, i, en acomplir-se el termini depréstec, l’exigia amb l’avarícia del més sòrdid delsmercaders de ciutat. I, com que era tanta la sevariquesa, els seus dominis s’estenien cada vegadamés i més, no per conquesta franca i ardida con-tra els sarraïns, sinó per compres a cavallerspobres, que, per fretura i poder sostenir el seurang i mantenir els homes de la seva mainada,venien terres conquistades amb l’esperança,sempre acomplida, que en conquistarien d’altres,i es refarien, ells i els seus, de la negra, i tanma-teix, profitosa misèria. I el castellà d’Orpí, alhora

7

TRES ELEMENTS REALS TRES ELEMENTS IMAGINARIS

a) Localització de la lle-genda: els topònims.

b) Un dels protagonistesde la llegenda: elcomte Guifré, perso-natge històric.

c) L’ocupació sarraïna deCatalunya.

a) La força i el valor delcomte Guifré.

b) La baralla entre eldrac i el comte.

c) El comte Guifré s’aga-fa a una de les potesdel drac quan l’animales posa a volar.


que afeixugava més i més cada dia la vida mise-rable dels seus vassalls, acollia com a familiars ihomes d’honor i de confiança, una colla elegida,exempta de pagaments ni de cap obligació, si noera la de defensar el seu senyor i contra les pos-sibles revoltes dels seus súbdits. I tots ho accep-taven i així estaven disposats a obrar.

Bona va ésser i, per la gràcia de Déu i delcavaller Sant Jordi nostre senyor, arribada a bonterme l’empresa de l’alt rei en Jaume, i en tocarles darreres campanades de l’any 1229 del naixe-ment de Jesucrist, aquell regne sobre el mar vapassar a fer part de la corona catalana. El senyord’Orpí no en va fer cas, de tanta victòria, i només,quan al cap de dos anys, el rei va demanar homesi dones que anassin a poblar de gent cristianaaquelles noves terres catalanes, va privar que capdels seus vassalls acudís a la crida, i sota pena devida, que els homes de la seva confiança feienavinent a cau d’orella (perquè ell no gosava, pertemor de les ires reials, a proclamar-ho com aedicte a viva veu), va obligar tots els sotmesos aldomini d’Orpí a restar en la seva submissió i aromandre en el seu míser estatge.

Corria el jove rei allà d’allà, arreu, per totes lesterres catalanes, mentre rumiava, amb els seusnobles magnats i cavallers, noves conquestesque aixamplassin la terra catalana i fessin de lanostra nació una força vivent i respectada per totsels pobles dels cristians i dels infeels que es mira-ven en les clares aigües de la mar nostrada, i erapertot acollit amb franca i generosa acollença, is’alegraven viles i castells de rebre’l per hoste. Ivet aquí que un dia, fent el camí d’Igualada, es varecordar del senyor del castell d’Orpí, de les se-ves riqueses i li va demanar posada. Molt pagat enva ésser el castellà d’Orpí, de la sol·licitud del rei,i es disposà a acollir-lo i a fer ostentació, davantaquell guerrer àvid de conquestes per fretura (queaixí és com pensava el castellà), dels avantatgesde la pau i la magnitud de la seva fortuna.

El va rebre al castell, amb els magnats que l’a-companyaven i tots els cavallers i escuders delseu seguici i per tots va trobar i disposar acomo-dament i recapte. I varen fer un gran dinar, que vadurar tota l’horabaixa, i en arribar al capvespre,perquè feia fredor, el castellà d’Orpí va fer encen-dre foc a totes les llars del castell, que els habi-tuals de la casa no havien vist mai fer tant balafi, i


2n ESO

perquè el rei estigués encara més ben escalfat vafer portar als seus peus un braser encès tot d’ormassís, i allà va cremar encens i perfums que elrei ni els seus magnats no havien olorat mai ni tansols coneixien.

–Senyor –va dir el castellà d’Orpí–, ja veieuque no cal fer-se a la mar per fruir de les espèciesque han adobat avui el nostre recapte i d’aquestsperfums que embaumen aquesta cambra, i tot éscosa que ens pervé de molt llunyanes terres.

El rei s’enfosquí de cara, arrugà les celles,però va respondre:

–Amic, prou que ho veig.I els companys i cavallers que anaven amb el reuper un moment oblidaren la bona menja quehavien menjat i les bones bevendes que havienbegut i amb els ulls expectants, a la manera quealça la llebre les orelles quan sent brogit de caça-dors, esperaven el desenllaç d’aquell diàleg moltdescontents de la insolència del castellà i temero-sos de la còlera reial. Però el rei va somriure lleu-gerament entre la fina barba rossa. El castellàd’Orpí, aleshores encoratjat, perquè veia quehavia passat sense dany la seva insolència, va ferdur molts de papers i documents per un criat de laseva confiança, i va dir:

–Senyor, en obsequi vostre vull fer prova de lameva generositat, i perquè vegeu bé la fermesa il’abundor de la riqueses del castell d’Orpí, ara emplau, davant vós mateix, cremar tots aquestspapers i documents, que són crèdits al meu favorsobre els homes dels dominis d’Orpí i encarasobre molta gent de terres externes.

I va cremar aquells papers i aquells documentsen el braser que era davant el rei, i aquest el mira-va serenament, amb el posat fred i sense obrir laboca. I quan el senyor d’Orpí va haver cremat eldarrer de tots aquells papers que li duia el criat,el rei es va aixecar de la seva cadira i va donar lli-cència perquè tothom fes com volgués i li semblàsmillor, i ell es va retirar a la cambra que li era des-tinada.

I l’endemà ja s’havia llevat a trenc d’alba i, reu-nint tots els homes de la seva companyia, els vamanar que s’aparellassin per la partida, i va anara prendre comiat del senyor d’Orpí, i, en lloc deremerciar-lo pel seu hostalatge, li va dir:

–Amic, bona ha estat la nit que he passat en elvostre alberg, i ara em direu què us dec, i us ho

8


pagaré, per la meva posada i la de tots els homesde la meva companyia.

El senyor d’Orpí, en sentir aquestes paraules,va romandre sense polsos i es volia agenollar perdemanar perdó al rei perquè prou veia que l’os-tentació de la nit passada havia estat vana iexcessiva. Però el rei no ha va permetre, i, ambveu seca i dura, va parlar:

–Tractes són, aquests que fem, de bon comerçi cara a cara. Us vull pagar la posada i si no emsabeu dir què val, mal posader sou, i perquè notengueu escrúpol de rebre massa diners o que usen doni massa pocs, aquesta és la quantitat queus tenc destinada, i dispensau la poquedat, per-què si m’heu rebut al vostre hostal, és que hostalde pobres és.

I li va donar cinc sous, que el senyor d’Orpí, sius plau per força, va haver d’acceptar. I llavors elrei, tan alt com era, encara es va redreçar i va diraquestes paraules:

[...]Jaume VIDAL i ALCOVER, Recull

de llegendes (1978)


15 Una proposta narrada, sense diàleg, de la llegen-da Els serpents de Montsoliu:Al castell de Montsoliu hi ha vàries coves: la covadels Penitents, la dels Desterrats... i altres. En unad’aqueixes coves, hi viuen tres serpents. No dicserps, dic serpents perquè la diferència és queels serpents són serps que, en arribant a centanys, perden l’oremus d’ésser serps, posen cabe-llera i porten a la boca un diamant que no deixenmés que quan van a alguna font a beure. El quellavors pogués trobar-los-el, fóra ric i feliç per totala vida.

Els serpents s’estan al castell de Montsoliu perguardar-hi tres bugaders, que són tres cossis depassar la bugada, que estan plens de monedaencantada, que només pot desencantar-se anant-hi la nit de Sant Joan, al punt de les dotze, i por-tant-hi pa sucat amb llet i aigua beneita.

El matí de Sant Joan, abans no apunta el sol,surten de la seva jaguda i treuen el cap per veureel món i prendre vistes. Viuen de llet, que obtenenmamant del bestiar cabreny. Una vegada, una

Solucionari

Unitat 1

pastora va adonar-se que mentre estava filant,s’acostava un serpent a mamar les cabres. Ella nova dir res, va anar tirant-li molles de pa sucat ambllet fins que se’l va fer seu. Llavors, com que elserpent ja no li tenia desconfiança, no va fer cabalque ella el seguia i espiava la font on anava abeure. I com que per beure deixava damunt l’her-ba el diamant que porten a la boca, ella que vaacostar-s’hi a poc a poquet i va robar-l’hi.

I conten –ho contaven alguns vells que deienque l’havien coneguda– que va ésser rica i feliçper tots els dies de sa vida.

ORTOGRAFIA Pàg. 17

11 sobre masc. pebre masc.califa masc. castanya fem.higiene fem. catàstrofe fem.desastre masc. mapa masc.angle masc. paella fem.aire masc. pipa fem.

12 a) base navalb) catàstrofe naturalc) espia belgad) piràmide egípciae) verge del Carmef ) mapa políticg) imatge borrosah) febre grogai ) paleta idiotaj ) guàrdia urbàk) frase cèlebrel ) primera fasem) cinema històricn) boletaire animadao) poema patriòticp) teorema matemàticq) planeta desconegutr ) esportista suats) clima sect ) herbicida tòxic

13 a) cama curtab) noia feliçc) xocolata belgad) decisió unànimee) carnissera amable

9


f ) matèria grisag) mare superiorh) pell asprai ) ametlla amargantj ) cadira còmodak) guerra atroçl ) lleona feroçm) escriptora cultan) mà esquerrao) llet agrap) resposta simpleq) edifici enormer ) terra santas) sopa calentat ) veïna rondinaire

14 berruguespucesfiguesobliqüesàguilesporuguesbranquesambigüespecesespongesplugespincesrogessoquesmànegues

15 corre / correnexplica / expliquenadeqües / adeqüenjutja / jutgenamenaça / amenacenronca / ronquenfrega / freguencaça / cacenavança / avancentanca / tanquen

16 a) encreuat, creub) brevetat, breuc) melós, meld ) pesolera, pèsole) pesat, pesf ) tapat, tap


2n ESO

g) ceguesa, cech) salat, sali ) marejat, mareigj ) barretina, barret

17 a) creure, creu, creia, creuré, cregueren, creguésb) caure, cau, queia, cauré, caigueren, caiguésc) beure, beu, bevia, beuré, begueren, beguésd) cabre, cap, cabia, cabré, caberen, cabés

18 Exercici autocorrectiu.

19 a) ametlla amargantb) pas doblec) pronom febled) paleta belgae) febre grogaf ) indígenag) superfície planah) dentista idiotai ) catàstrofe humana

10 a) Empordàb) espàrrecc) assassíd ) avaluare) monestirf ) endevinarg) meravellah) enyorari ) davantj ) treball

11 jaiem, jaureu, jaurientemem, temereu, temeriennaixem, naixereu, naixeriensopem, sopareu, soparientraiem, traureu, traurien

12 a) ambaixada americanab) monestir budistac) javelina punxegudad) ràfega de vente) sergent meravellósf ) disfressa d’almogàverg) sanefa de maragdesh) treball a avaluari ) estella d’ebenj ) Sardenya enyorada

10


MORFOSINTAXI Pàg. 25

11

12 a) Els peatges de les autopistes b) en Josepc) Quatre alumnes d’aquesta classed) els ous ferratse) Els diners del calaix

13 a) subjecte el·lípticb) oració impersonalc) subjecte el·lípticd ) subjecte el·líptic e) oració impersonalf ) subjecte el·lípticg) oració impersonal

14 Els substantius apareixen subratllats, i els verbs,en negreta.Va resultar que era la seva cartera. No hi havia

diners, però sí el carnet de conduir, juntamentamb tres o quatre fotografies. Suposo que hauria

pogut trucar a la policia perquè el detinguessin.En el carnet hi havia el nom i l’adreça, però emva fer llàstima.

15 a) substantiu h) adjectiub) adverbi i ) preposició c) verb j ) substantiud) preposició k) pronome) adjectiu l ) substantiuf ) determinant m) substantiug) substantiu n) verb

16 Possible solució:a) aquella llibreta de quadresb) la paella vellac) diversos companys estrangersd) una opinió contràriae) un cafè amb llet

Solucionari

Unitat 1

f ) molt patiment inútilg) tres punts d’interès

17 Per exemple:a) L’Albert i la Judit han superat la prova.b) Els dies de pluja són una mica tristos.c) Quatre cavallers van salvar la donzella.d) La màniga del jersei està tacada.e) El primer dia de classe va resultar molt especial.

18 Per exemple:a) M’interessa molt la política.b) El meu xicot i jo treballem vuit hores diàries.c) La policia va detenir els lladres ahir al vespre.d ) L’Agnès i tu visitàveu el museu de la capital.e) Aquest armari ocupa molt d’espai.

19 a) Una antiga amiga m’ha visitat aquesta setmana.SN subjecte SV predicat

b) No m’agraden els xampinyons.SV predicat SN subjecte

c) Tu saps l’adreça de l’Anna?SN SV predicatsubjecte

d) El Josep i l’Alícia són de Camprodon.SN subjecte SV predicat

e) Jo faré catorze anys al febrer.SN SV predicatsubjecte

f ) Li pica el nas.SV SN

predicat subjecte

10 Els verbs en negreta tenen subjecte el·líptic, i entots els casos fan referència a la casa.La casa s’alçava sobre una lleugera elevació justal límit del poble. Estava aïllada i donava en unaàmplia extensió de terra de pastura del WestCountry. La casa no era destacable, de cap mane-ra: tenia uns trenta anys, era més aviat rabassu-da, més aviat quadrada, d’obra vista, i al davanttenia quatre finestres d’unes dimensions i unesproporcions poc agradables a la vista.

11 Per exemple (els subjectes de les oracions aparei-xen subratllats):a) Demà nevarà. Oració impersonal. No té sub-

jecte.b) M’agrada l’arròs a la cassola.

11

CATEGORIES SINTAGMES FUNCIONS

adjectiu

preposició

verb

adverbi

sintagma

preposicional

sintagma

nominal

subjecte

atribut

complement del

nom

predicat

complement

directe


c) Ha sortit el sol.d ) Hi havia un gerro esquerdat. Oració imperso-

nal. No té subjecte.e) Avui fa calor. Oració impersonal. No té subjec-

te. / Jo faig el dinar.

12 a) És una oració gramaticalment correcta perquèhi ha concordança de nombre i persona entreel subjecte i el verb. Tot i això, semànticamentnomés seria acceptable en contextos moltdeterminats, com un conte infantil, un relat fan-tàstic, etc.

b) No és una oració, perquè el subjecte no con-corda en nombre amb el verb.

c) No és una oració, ja que no hi ha verb. És unsintagma nominal.

d ) És una oració. Es pot recordar que el verbhaver-hi, en ser impersonal, sempre s’ha deconjugar en singular.

LÈXIC Pàg. 31

11 Bany: lavabo, bidet, paper higiènic, raspall dedents, vàter, barnús.Cuina: escalfador, aigüera, extractor, batedora,nevera, espremedor.Menjador: bufet, llar de foc, catifa, prestatges, cor-tina, llum de peu.

12 a) dies de la setmanab) netejac) estris de cuinad) platjae) jocs de taula

13 Activitat oberta. Algunes possibilitats:a) adrogueria, carnisseria, merceria...b) calaixera, taula, tamboret...c) nectarina, caqui, pera...d ) badia, muntanya, plana...e) calçotets, impermeable, minifaldilla...

14 Garatge: pneumàtic, bateria, embragatge, mecà-nic, grua, gat.Estanc i papereria: segell, diari, llumins, plomaestilogràfica, encenedor, postal.Restaurant: maître, setrills, ganivet, tovalles, cam-brer, tovalló.


2n ESO

15 Mals: tos, ferida, febre, restrenyiment, nàusea.Malalties: galteres, càries, anorèxia, epilèpsia,depressió.Especialitats: odontologia, cardiologia, ginecolo-gia, oftalmologia, psiquiatria.

16 a) odontòlegb) cardiòlegc) ginecòlegd) oftalmòlege) psiquiatre

17 Fleca: pala, forner, corró, coca, barra, farina, pa,croissants, ensaïmada, pa de pessic, pa de mot-lle, bastonets.Esports: futbol, bàsquet, atletisme, gimnàstica,ping-pong, tennis, esquí, hoquei, vela, judo, equi-tació, rem.Temps: neu, pluja, vent, boira, calor, fred, pedra,llamp, tro, tifó, huracà, cicló.

18 a) cursor / 5b) liró / 1c) illa / 2d) fong / 3e) gola / 4

19 a) cosinsb) nebodesc) sograd) consogres / jovee) nebodaf ) fillolag) besnéth) cunyadai ) gendrej ) oncle

10 a) cotxe / pneumàticb) eines / clau anglesac) música / flautad) jocs / baldufae) nens petits / biberóf ) menjar / pizza

11 a) F; b) V;c) F;d ) V;e) V.

12


LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 35

11 a) La romanització començà al segle III aC, ambl’arribada dels romans a la península Ibèrica.

b) El llatí vulgar, que era la llengua que parlavenels soldats romans, es va anar implantant iconsolidant fins que va substituir les llengüesanteriors a la invasió, l’iber i el celta.

c) La caiguda de l’Imperi romà es va produir alsegle V dC.

d) Al segle VIII van néixer les llengües romàni-ques.

e) Les llengües romàniques són: l’italià, el fran-cès, el castellà, el galaicoportuguès, el roma-nès, el sard, el retoromànic, l’occità i el català.

12 a) aqua, aigua, líquid vitalb) axilla, aixella, part que queda sota la juntura

del braç amb el cosc) amarus, amarg, amargantd) ampulla, ampolla, flascóe) aranea, aranya, insecte que construeix teranyi-

nesf ) cerasia, cirera, fruit del cirererg) pira, pera, fruit del pererh) pinea, pinya, òrgan del pi que conté els pi-

nyonsi ) pullus, pollet, pollastre petitj ) sapidus, savi, qui sap moltes coses

13 d)e)b)a)c)

AVALUA’T Pàg. 37

11. b12. c13. a14. b15. a

Solucionari

Unitat 1

16. c17. a18. c19. a10. c11. a12. c13. b14. b15. a16. c17. a18. a19. c20. b

VOCABULARI TEMÀTIC Pàg. 38

11 21 pas de vianants 5 tendal22 claveguera 24 cruïlla1 parquímetre 18 xamfrà16 vorera 13 campanar2 vorada 9 rètol20 calçada 6 aparador11 marquesina 7 escocell23 embornal 4 gual15 tanca publicitària 3 cantonada8 façana 10 fanal17 bústia 12 bastida14 balustrada 19 boca de metro

12 Resposta oberta.

13 ciutat, fogar, municipi, poble, burg, localitat, llogar-ret, població, vila, capital, urbs, metròpolis

14 a) vilab) urbsc) municipid ) metròpolise) burg

15 Resposta oberta.

13



COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ Pàg. 42

11 Solució orientativaa) La precocitat és el pitjor enemic d’un esportis-

ta perquè pot precipitar un futur equivocat imalaguanyat a la persona.

b) Quan Michael Phelps tenia onze anys vaconèixer el seu entrenador, que el va ajudar amillorar la tècnica en el seu estil.

c) El primer estil que va aprendre va ser l’esque-na perquè no li agradava posar el cap dinsl’aigua.

d ) El primer rècord mundial de Phelps va serquan tenia quinze anys i nou mesos, en els200 metres papallona.

e) Entre les qualitat del nedador, destaquen lafredor, la impertorbabilitat, la constància…

12 Solució orientativaa) L’estrella Michael Phelps s’ha fet ell mateix

com a nedador.b) És imprescindible treballar durament a fi de

tenir un alt rendiment.c) L’esforç i les ganes d’esforçar-se sempre van

acompanyar els entrenaments del nedador.d ) El nedador és la comunió entre geni i exer-

cici.

13

4 Text de l’audició (CD)

Abebe Bikila va néixer a Mout, a Etiòpia, el 7 d’a-gost de 1932, i va ser membre de la GuàrdiaImperial de Haile Selassie.

Va ingressar al grup dels herois nacionals enobtenir la medalla d’or a la prova de marató delsJocs Olímpics de Roma l’any 1960, on va córrerdescalç i va establir una plusmarca mundial ambun temps de 2 hores 15 minuts i 16 segons. Enaquesta cursa, Bikila va perdre 350 grams, quecontrasten amb els 4 quilos de mitjana que hisolien perdre els altres participants.

Quan van començar les Olimpíades de Tòquiol’any 1964, Bikila estava físicament bastant debili-tat. L’havien operat d’apendicitis sis setmanesabans de la cursa, la qual cosa va afectar el seuprograma d’entrenament. No obstant això, i enca-ra que aquesta vegada va córrer calçat, va tornara guanyar la medalla d’or i va establir una novamarca mundial: 2 hores 12 minuts 11 segons.

15

UNITAT 2

2001 2002 2003 2004

100 m papallona 51.10

200 m papallona 1:54.58 1:55.41 1:54.35

200 m estils 1:59.70 1:56.04

200 m lliure 1:45.32

400 m estils 4:12.48 4:09.09

4 � 100 m estils 3:33.48

4 � 100 m lliure 3:14.62

4 � 200 m lliure 7:11.81 7:10.26 7:07.33


Als Jocs Olímpics de Mèxic, l’any 1968, l’altitudva afectar l’esportista, que va haver d’abandonarla prova després d’haver corregut 17 quilòmetres.

L’any 1969, l’atleta va patir un accident decotxe a prop de la capital d’Etiòpia, Addis Abeba,que li va produir una paràlisi total del cos des del’abdomen fins als peus. Bikila no va refer-se maidel tot d’aquest accident i va morir el 25 d’octubrede 1973, quan tenia 41 anys.

L’estadi nacional d’Addis Abeba, en el seuhonor, porta el seu nom.

Elaborat a partir dehttp://www.editorialteide.com/?8776

a) Fb) Vc) Fd) Ve) F

15 Crol o lliure. Estil de natació executat (1) amb elventre de cara al fons de (2) la piscina que consis-teix a efectuar tracció amb (3) els braços demanera alterna mentre les cames (4) es mouenamunt i avall ajudant la propulsió (5) i l’estabilitza-ció del cos.Braça. Estil de (6) natació executat amb el ventrede cara al (7) fons de la piscina que consisteix aestendre (8) els braços endavant, separar-losamb un moviment (9) semicircular, plegar-los so-bre el pit i tornar-(10) los a llançar endavant, men-tre les cames fan (11) un moviment d’extensió icontracció per ajudar (12) la propulsió i l’estabilit-zació del cos.Esquena. (13) Estil de natació executat amb l’es-quena de (14) cara al fons de la piscina que con-sisteix (15) a efectuar tracció amb els braços demanera (16) alterna, mentre les cames es mouenamunt i (17) avall per ajudar la propulsió i estabi-lització del (18) cos.(19) Papallona. Estil de natació executat amb elventre (20) de cara al fons de la piscina que (21)consisteix a efectuar tracció amb els braços de(22) manera simultània mentre les cames, juntesi en (23) sentit vertical, colpegen l’aigua per aju-dar la (24) propulsió i l’estabilització del cos.

16 Resposta oberta. La realització, el desenvolupa-ment i l’observació i correcció de l’activitat és acriteri del professorat.


2n ESO

17 Resposta oberta.


11 En presentacions (de caràcter més aviat formal)conferenciants, artistes...En cròniques periodístiques, perquè són o hanestat notícia (inventors, descobridors...).En necrològiques, perquè el personatge ha mort.En reportatges, arran de la trajectòria professionaldel personatge.Per les excel·lències professionals o socials, per-què ha arribat a la fama.

12 Resposta lliure. Fóra convenient que a part delsnoms, l’alumnat aportés algun detall biogràfic oprofessional de cadascun dels noms que proposa.

13 A la semblança de Michael Phelps, hi domina mésl’evocació i les impressions de les seves obres,fets...

A la semblança d’Abebe Bikila, hi domina lainformació objectiva, i la veu de l’autor/redactordel text no apareix enlloc.

14 Resposta orientativa:Fèlix Cardona i Puig (Malgrat de Mar, 1903 – Ca-racas, 1982) va ser capità de marina mercant.Entre 1922 i 1925 realitzà un viatge al voltant delmón fent pràctiques per tal d’obtenir el títol decapità d’altura de la marina mercant espanyola.

Arribà per primer cop a La Guaira, Veneçuela,el 18 d’abril de 1927. A partir d’aquell moment, vainiciar diferents exploracions: el sud de Guaiana iels cursos dels rius de l’alt Caroní, el riu Caura il’Oirá. Va exercir diversos càrrecs a l’Administracióveneçolana que li van permetre continuar lesexploracions i tenir iniciatives com la de construirpistes d’aterratge a les ribes del Canaracuni i a laSabana Oso.

Va donar a conèixer l’existència de l’altiplà o«tepui» Auiantepui, amb la cascada Churún Merú,que és el salt d’aigua més alt del món.

Descobrí quatre classes de dialectes indíge-nes desconeguts fins aquell moment. Porten elsseu nom nombroses espècies florals i de fauna,un pic a la frontera de Veneçuela i Brasil, i unaplaça a Malgrat de Mar, d’on és fill predilecte.

16


15 El text d’en Pere Grases té l’aparença d’una necro-lògica; és a dir, una glossa de les qualitats i virtutsdel personatge un cop mort, redactat des de l’òpti-ca de qui escriu el text. El text de l’activitat 4, ambel qual es demana de comparar-lo, consisteix enuna breu biografia en què s’enumeren succinta-ment les iniciatives, feines i activitats a què vadedicar-se el protagonista del text sense la inter-venció o l’opinió personal de qui redacta el text.La solució a la segona part de l’activitat es deixaa criteri del professorat.

16 Resposta oberta. Correcció a criteri del professo-rat.

ORTOGRAFIA Pàg. 46

11 bonic, poruc, esportista, somniador, poema, mus-clo, bunyol, portuguès

12 sarau, miau, suro, moro, grau, caliu, morro, allau,peu, metro, pau, ritu, amo, individu, matxo, mutu,tribu, espermatozou, objectiu, xitxarel·lo

13 gasos, lluços, crucufixos, despatxos, esquitxos,pastissos, comerços, mesos, embarassos, bra-ços, gustos, passejos o passeigs, discos o discs,lletjos o lleigs, falsos

14 trenco, trenqueu, trencàveu; temo, temeu, temíeu;sento, sentiu, sentíeu; perdo, perdeu, perdíeu;envejo, envegeu, envejàveu; canto, canteu, cantà-veu

15 a) bondat: bob) bombarder: bombac) burrada: burrod) boixeda: boixe) collada: collf ) cuixot: cuixag) culpabilitat: culpah) doblatge: doblei ) dolçor: dolçj ) dotzena: dotze

16 a) podré: ell potb) punxen: ell punxac) couen: ell cou

Solucionari

Unitat 2

d) movia: ell moue) mullen: ell mullaf ) mostrarà: ell mostrag) tombés: ell tombah) trobaries: ell trobai ) muntar: ell muntaj ) apuntàveu: ell apunta

17 a) escupb) tossimc) cusd) vulguie) podràsf ) pugueug) cosiah) sortiríemi ) puguij ) podrà

18 Activitat autocorrectiva.

19 a) En Pinxo va dir al Panxo: Vols que et punxiamb un punxó? I en Panxo va dir al Pinxo:Punxa’m però a la panxa no! Un pinxo pinxetpunxava la panxa d’un panxut. El Panxut diguéal Pinxo: Pinxo, pinxet, no punxis brut!

b) De genollons genollons, collia collia, de geno-llons genollons, collia codonys; de genollades,codonyades, i amb els dits, codonys collits.

c) Una carro carregat de roques s’arrossega perLa Roca amb les rodes rodones fent roc-roc.

d ) Duc com puc un ruc a un duc rus mut.e) En un pot no hi pot haver hagut mai vi del fort

sense un embut.

No s’hi pronuncia cap u àtona: vols, però, panxut,punxis, brut, roques, Roca, rodes, roc-roc, duc,puc, roc, duc, rus, mut, pot, pot, fort, embut.

S’hi pronuncia una u àtona: Pinxo, Panxo,punxó, pinxo, punxava, genollons, collia, codonys,genollades, collits.

Tenen dues u àtones: codonyades.

10 a) canó, canonadesb) lluna, llunàticc) multa, multard ) apunt, apuntate) corc, corcatsf ) porc, porquera

17


g) ruc, rucadesh) moc, mocar-sei ) brut, brutíciaj ) roc, rocallós

11 a) Els vells desconfien de la joventut perquè hansigut joves. JUVENIL

b) Desgraciat l’home en qui res perdura delxiquet. HUMANITAT

c) El futur ens tortura, i el passat ens encadena.Per això se’ns escapa el present. FUTUROLO-GIA

d) La violència és la por als ideals dels altres.PORUC

e) No hi ha res més monstruós que una ignoràn-cia activa. MONSTRE

f ) En boca del mentider fins la veritat es fa dub-tosa. BUCAL

12 a) turmentb torróc) capítold ) bufetadae) sufocarf ) títolg) muntarh) podriri ) butxacaj ) sospir

13 a) muntanyab) tonyinac) embotitd ) focuse) robíf ) nínxol


11 a) macarronsb) onclec) investigadorsd) ellese) amiguesf ) supermercatg) gat h) gent i ) notícia


2n ESO

12 ARTICLES: les, elDEMOSTRATIUS: aquests aquellesPOSSESSIUS: seves, teva, nostresNUMERALS: trenta-dos, quart, terç, centenaINDEFINITS: cada, alguns, qualsevol, totaQUANTITATIUS: força, gaire, poquesINTERROGATIUS O EXCLAMATIUS: quins,quina

13 b) l’; l’: article / articlec) uns: indefinite) aquelles; tres; teves: demostratiu / numeral /

possessiuf ) el: articleg) el; meu: article / possessiuh) força: quantitatiui ) una: indefinit

14 a) dos bessons idèntics Adjectiub) alguns quadres de Miró SPrepc) un gerro xinès de porcellana Adjectiu i SPrepd) el bonic delta de l’Ebre Adjectiu i SPrepe) l’elegant senyora Júlia Adjectiu i nom

en aposicióf ) una bona idea Adjectiug) quina pel·lícula tan divertida SAdjh) el germà gran de l’Anna Adjectiu i SPrep

15 a) una sala d’operacionsb) el millor cuiner del mónc) set boles de billar americàd) quina persona més impertinente) el president de l’associació de veïns del meu

barriEl nucli del sintagma nominal està en negreta.

16

17 a) el (article); seva (possessiu)b) l’(article); la (article); aquell (demostratiu)c) Aquest (demostratiu); doble (numeral)d ) Tres (numeral); aquella (demostratiu)

18

SINGULAR PLURAL

meu meva meus meves

teu teva teus teves

seu seva seus seves

nostre nostra nostres nostres

vostre vostra vostres vostres

MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ


e) El (article); quart (numeral); l’/el (article);aquesta (demostratiu)

18 a) centb) quinzec) dissetd ) vint-i-vuite) noranta-cinc

19 a) certes persones indefinitb) aquella jaqueta de llana demostratiuc) un dia feliç indefinitd ) Quin avorriment! exclamatiue) l’oncle Julià articlef ) poca feina quantitatiug) cap paper vell indefinith) mitja taronja numeral

10

11 a) un iogurt ensucratb) un ciutadà gironíc) les festes nadalenquesd) una persona pacíficae) les vacances estivalsf ) un contracte laboralg) un dia festiu

12 aquest vespre: determinant (demostratiu) + nomels veïns de dalt: determinant (article) + nom +

complement del nom (sintagma preposicio-nal)

tothom: pronomla pantalla: determinant (article) + nomcops de porta: nom + complement del nom (sin-

tagma preposicional)un primer moment: determinant (indefinit) + deter-

minant (numeral) + nomgos solitari: nom + complement del nom (adjectiu)

Solucionari

Unitat 2

pel·lícula de por: nom + complement del nom (sin-tagma preposicional)

genolls pelats: nom + complement del nom (adjec-tiu)

molta gana: determinant (quantitatiu) + nom

LÈXIC Pàg. 59

11 a) 1 (entrada 2) / 2 (entrada 1)b) 1 (entrada 1) / 2 (entrada 2)c) 1 (entrada 2) / 2 (entrada 1)

12 a) perfecteb) parcial homòfonc) perfected) parcial homògrafe) parcial homòfonf ) parcial homòfon

13 a) contigüitat (metonímia)b) semblança (metàfora)c) contigüitat (metonímia)d) contigüitat (metonímia)

14 a) 1. seva / 2. ceba b) 1. bot / 2. votc) 1. després / 2. desprèsd) 1. món / 2. mone) 1. efecte / 2. afectef ) 1. basar / 2. besar

15 a) 1. vénen / 2. venenb) 1. tement-se / 2. temençac) 1. compte / 2. comted) 1. creixent-se / 2. creixençae) 1. llençar / 2. llançarf ) 1. esperant-se / 2. esperança

16 a) doblarb) extremc) fossesd) inflare) anellsf ) mal

17 a) peób) porcc) criar

19

ADJECTIU

/ SADJSPREP

NOM EN

APOSICIÓ

dues monedes antigues X

les sabates de taló X

molts cabells blancs X

la tia Maria X

la meva gran il·lusió X

el millor dia de l’any X X

aquests homes ingenus X

restaurant Calvet X


d) creuare) golaf ) gatg) font


11 a) Fb) Vc) Vd) Fe) F

12 La Romània occidental: el francès, el castellà, elgalaicoportuguès, el sard i el català.La Romània oriental: l’italià i el portuguès.Altres: holandès, rus, àrab, xinès, anglès.

AVALUA’T Pàg. 65

11. a12. b13. a14. b15. c16. a17. a18. b19. c10. b11. a12. c13. b14. a15. b16. a17. b18. c19. b20. a


11 3 balança 26 graelles 8 escumadora10 cassó 28 planxa 14 davantal6 embut 13 aixeta 20 safata


2n ESO

12 ganivets 21 saler 7 cullerot28 paelles 2 campana 4 frigorífic16 aigüera 15 cuina 24 olla18 setrill 19 forn 17 tassa1 bol 11 morter 22 agafador25 cassola 9 pots 23 draps5 espàtula

12 batedora tapadora salseraespremedora colador torradorapicadora fregidora escorredorasucrera saler setrillerescafetera tetera soperaformatgera congelador extractorratlladora obridor

13 matafaluga, bitxo, canyella, comí, curri, ginebró,mostassa, nyora, pebre, safrà, sal, sèsam, tàpera,tòfona, vainilla

14 plat (pla) ganivetcullera paneraestovalles plataespelma setrilleresplat fondo (soper) forquillagot tovallóargolla gerracoberts de postres estalvis

15

20

PEIXOS CARNSVERDURES I

HORTALISSESFRUITES

bacallà

besuc

calamar

déntol

escamarlà

gamba

llagosta

llagostí

llamàntol

llenguado

llobarro

lluç

moll

nero

pagell

pop

ànec

becada

bou

capó

cérvol

colomí

conill

faisà

gall dindi

gallina

guatlla

llebre

perdiu

pollastre

porc

pularda

albergínia

alvocat

bleda

bròquil

carbassa

carbassó

carxofa

ceba

cogombre

col

créixens

enciam

endívia

escalunya

escarola

espàrrec

albercoc

cirera

figa

gerd

maduixa

magrana

mandarina

meló

móra

nespra

pera

pinya

plàtan

poma

préssec

pruna


Solucionari

Unitat 2

21

PEIXOS CARNSVERDURES I

HORTALISSESFRUITES

rap

salmó

sardina

seitó

sípia

tonyina

truita de riu

turbot

verat

senglar

vedella

espinacs

faves

mongeta

tendra

pastanaga

patata

pebrot

pèsol

porro

rave

remolatxa

rúcula

tomàquet

raïm

síndria

taronja




La llebre i la tortuga

11 Versos 1-2: Presentació de la conclusió i dels dos

protagonistes (la llebre i la tortuga).

Versos 3-10: La tortuga repta la llebre i la llebre

accepta confiadament la juguesca.

Versos 11-20: El narrador fa hipòtesis sobre l’ac-

tuació de la llebre i a continuació respon d’acord

amb el comportament que demostra.

Versos 21-22: El narrador adverteix que la tortuga

avança.

Versos 23-31: L’acció precipitada de la llebre no és

suficient per aconseguir arribar abans.

Versos 32-35: La tortuga alliçona la llebre.

12 Resposta orientativa.

Llebre: confiada, superba, que menysté els altres.

Tortuga: coratjosa, valenta, constant.

13 Vers 1: El narrador exposa objectivament la mora-

litat de la faula.

Versos 9-31: El narrador relata amb objectivitat els

fets.

El cavall que buscà com venjar-se del cérvol

14 Resposta oberta.


a) preu fort / preu alt

b) gest lamentable / gest deplorable / gest llastimós

c) sojorn salvatge / sojorn silvestre

d) bona pitança / segura

e) mínim tort / mínim petit

f ) cacera enllestida / cacera acabada

16 a) Ase, Cavall i Mula només eren estadants dels

boscos.

b) Un Cavall tingué cert incident amb un Cérvol

veloç, tot lleugeresa, i en veure’s incapaç d’en-

calçar-lo corrent, va recórrer a l’Home, implorà

sa destresa.

El corb i el renard

17 El corb, orgullós dels elogis que li dedica el renard,

i confortat amb l’autocomplaença, descuida el for-

matge que té al bec i li cau a terra, fet que aprofita

el renard per menjar-se’l i agrair-li el detall.

18 El renard alliçona el corb advertint-lo que els adu-

ladors sempre viuran de les persones que els

escolten.

19 Versos 1-4: Presentació de la situació: el corb en

un arbre menjant i el renard que s’hi acosta atret

per l’olor del formatge que es menja el corb.

Versos 5-9: El renard adula el corb.

Versos 10-12: El corb, satisfet amb les paraules

del renard, descuida el tros de formatge.

23

UNITAT 3


Versos 13-16: El renard alliçona el corb.

Versos 17-18: El corb reflexiona i treu una conclu-

sió del fet.

10 Resposta oberta.


El corb i la guineu

Oi, mestre corb en un arbre es plantà

tenint en son bec un formatge!

I la mestressa guineu que ho flairà

parlà en eix estil de llenguatge:

–Senyor Corb, magnífic hereu!

I que en sou de gentil i que bell em sembleu!

I si és de tant d’aventatge

vostre cant com vostre plomatge,

sou el fènix, ben cert, entre tots els boscans.–

Estufava’s el corb en oir l’escomesa,

i per mostrar tots els encants

de sa veu, obre el bec, deixa caure sa presa.

La copsà la guineu i digué: –Bon senyor,

diu que tot adulador

viu a despeses d’aquell que s’hi encanta.

Bé val un formatget una lliçó tan santa.–

El corb, confós de l’averany,

jurava, un poquet tard, de defugí el parany.

Jean de LA FONTAINE, Faules (1668-1694).

Traducció de Josep CARNER (1930)


2n ESO

12 Resposta oberta. Correcció a criteri del professo-

rat.


11 Resposta orientativa

La llebre i la tortuga: La supèrbia de la llebre i la

humilitat de la tortuga.

El cavall que buscà com venjar-se del cérvol:

L’enveja i la venjança del cavall.

El corb i el renard: La supèrbia del corb i la pere-

sa i l’avarícia del renard.

12 El poema d’en Pau Riba es compon de tres estro-

fes que tenen com a referent la faula La llebre i la

tortuga. Pau Riba dedica una estrofa a les virtuts

de cada animal i, davant del dilema de virtuts tan

oposades, dedica la tercera estrofa a exposar una

conclusió que pugui definir el millor comportament.

13 a) Tot s’encomana i es contagia.

b) Allò conegut dóna i aporta més seguretat que

no pas la novetat.

c) Les habilitats es poden aplicar a la realització

de qualsevol cosa.

24

El corb i la guineu. Versió de Josep CARNER (1930)

Oi, mestre corb en un arbre es plantà

tenint en son bec un formatge!

I la mestressa guineu que ho flairà

parlà en eix estil de llenguatge:

–Senyor Corb, magnífic hereu!

i que en sou de gentil i que bell em sembleu!

I si és de tant d’aventatge

vostre cant com vostre plomatge,

sou el fènix, ben cert, entre tots els boscans.–

Estufava’s el corb en oir l’escomesa,

i per mostrar tots els encants

de sa veu, obre el bec, deixa caure sa presa.

La copsà la guineu i digué: –Bon senyor,

diu que tot adulador

viu a despeses d’aquell que s’hi encanta.

Bé val un formatget una lliçó tan santa.–

El corb, confós de l’averany,

jurava, un poquet tard, de defugí el parany.

El corb i el renard. Versió de Xavier BENGUEREL (1984)

Mestre Corb dalt d’un arbre s’havia recollit

i tenia al bec un formatge.

Mestre Renard, per l’olor enllepolit,

va i l’entreté amb aquest llenguatge:

«Ei, senyor Corb, bon dia, li va dir,

Que en sou, de ben plantat! Que me’n sembleu, de fi!

Segur, si el vostre cant ve a ser una imatge

del vostre bell plomatge,

sou, d’aquest bosc, el Fènix, i l’hoste de més preu.»

De tan content, el Corb, no sap pas què li passa;

i per mostrar la seva dolça veu

obre el bec, i el formatge li cau a la pinassa.

El Renard l’arreplega, i diu: «Senyor,

cal que aprengueu que tot adulador

viu a l’esquena d’aquell qui l’escolta.

Per tan bona lliçó, la paga no és pas molta.»

El Corb, avergonyit, parat al seu recés,

jurà un poc massa tard: «No me’l prendran mai

més!»


d) Convé més ser al davant que no al darrere.

e) Si no hi ets, ningú no t’hi compta!

f ) Ningú no és perfecte.

g) Qui tracta amb mals negocis, en surt perjudi-

cat.

14 Qui bé sembra... bé cull.

Qui no arrisca... no pisca.

D’on no n’hi ha... no en pot rajar.

Qui matineja... més temps feineja.

Qui pot i no vol... quan vol no pot.

Qui no et conegui... que et compri.

15 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

ORTOGRAFIA Pàg. 73

11 a) de-co-rat (3)

b) de-ca-pi-tar (4)

c) full (1)

d ) fu-lla-ra-ca (4)

e) fur-gó (2)

f ) lli-ber-ti-nat-ge (5)

g) punt (1)

h) llo-ro (2)

i ) mal-en-ca-mi-nar (5)

j ) mal-fac-tor (3)

k) ma-ne-ja-bi-li-tat (6)

l ) des-a-fi-na-da-ment (6)

12 ro-nya

pis-sar-ra

ona

car-ro

in-adequat

mar-rà

mi-ques

qui-trà

àgil

brui-xa

fòs-sil

agres-sor

agre

ma-gre

afec-te

aga-far

anell

ar-ram-ba-da

Solucionari

Unitat 3

as-se-nya-lar

bus-car

car-ra-ca

col-la-bo-rar

cot-xet

des-en-dre-çar

plat-ja

con-ques-ta

re-u-nió

des-in-flar

pàl-lid

ogre

13 a) iogurtera, iarda, io-io

b) beuen, Moià, feia, treia

c) guany, piragües, lingüista, guacamai, quadri-

culat

14 fauna, riu, mai, aiguaneu, nou, reina, actriu, gaire,

buidar, eina, conreu

15 o-ca-si-ó, di-a, mun-di-al, cons-ci-en-ci-ar, po-bla-

ci-ó, nò-vi-a, pro-pi-e-tà-ri-a, llu-ï-a, gra-tu-ï-tes,

ce-ri-mò-ni-a, a-nun-ci-a-da, ve-te-ri-nà-ri-es, es-

pe-ci-al, in-te-ri-or, pa-ís

16 a) ra-di-a-ci-ó pentasíl·lab

b) cul-tiu bisíl·lab

c) cu-lle-ra trisíl·lab

d) de-fi-ci-ent tetrasíl·lab

e) do-na-ci-ó tetrasíl·lab

f ) en-grei-xar trisíl·lab

g) en-gros-sir trisíl·lab

h) es-car-pa trisíl·lab

i ) frui-te-ra trisíl·lab

j ) gra-tu-ït trisíl·lab

k) in-co-mo-di-tat pentasíl·lab

l ) in-ter-pre-ta-ci-ó hexasíl·lab

m) mar-ci-à trisíl·lab

n) març monosíl·lab

o) mà-gi-a trisíl·lab

p) lla-gos-ta trisíl·lab

17 Grup consonàntic i dígrafs divisibles: ha-bi-tat-ge,

ar-ri-bar, créi-xer, ai-xò, er-rò-ni-a-ment, Bor-rell,

il-le-gal, mus-sols.

Grup consonàntic i dígrafs indivisibles: llar-ga-da,

tras-lla-dat, Ca-ta-lu-nya, Mas-que-fa, fe-me-lla,

anys, a-quests, pe-ri-llo-sa.

25


18 Diftong creixent: a-guan-tar, ai-guat, guat-lla,

guar-di-o-la, llen-güe-ta.

Diftong decreixent: ai-guat, cai-gu-da, car-ro-nyai-

re, cau, cau-sa, cen-tau, cent-peus, pa-rau-lo-ta.

Hiat: pa-e-lla, ca-lo-ri-a, ca-no-a, ca-te-go-ri-a,

cen-tu-ri-ó, guar-di-o-la, la-bi-al, le-gi-ó, llàn-ti-a.

19 a) duia

b) restaurant, creu

c) noi, lliures

d) tràiler, autopista

e) paisà

f ) altaveus, vuit

g) ciutadà, saudita

10 Diftong creixent: bi-lin-güe, con-se-qüèn-ci-a, Pas-

qua, am-bi-gua, io-gui, o-ue-ra, hie-na.

Diftong decreixent: rou-re, ai-rós, au-ca, tou, he-reu.

Hiat: a-li-ne-a-ci-ó, con-se-qüèn-ci-a, tri-ar, re-gi-ó,

me-an-dre, xa-ram-pi-ó, con-ta-gi-ós, pe-ó, vi-si-ó.

11 a) criat bisíl·lab

b) immediatesa pentasíl·lab

c) solució tetrasí·lab

d) ciència tetrasíl·lab

e) biologia pentasíl·lab

f ) reacció tetrasíl·lab

g) coreografia hexasíl·lab

h) peatge trisíl·lab

i ) importació pentasíl·lab

j ) maniàtic tetrasíl·lab

k) poesia tetrasíl·lab

l ) democràcia pentasíl·lab

12

Diftong creixent: iode, iogurt, guany, quadrat,

aquós, bilingüe.

Diftong decreixent: paraula, aula, boina, neu, ou,

sou.


2n ESO

MORFOSINTAXI Pàgina 79

11

12 heroïna, euga, escombriaire, metgessa, somera,

emperadriu, truja, bruixot, baronessa, parricida,

mestressa, rossinyol mascle o femella, polla dín-

dia, oncle, toro/brau/bou

13 a) M’he de fer una anàlisi de sang.

b) Volem canviar el llum de l’habitació del nen.

c) El director del diari va escriure un editorial molt

interessant.

d) Les postres que més m’agraden són les profi-

teroles amb xocolata calenta per sobre.

e) Quan vegis el senyal de stop, t’has d’aturar.

f) Marc, tinc un dubte: t’agrada el pebre?

g) Viu als afores de la ciutat, en un carrer que fa

molt pendent.

h) Demana-li el compte i paguem el deute.

14

15 vaques boges, ungles llargues, gossos lletjos o

lleigs, passadissos amples, lluços petitons, llapis

fins, truges joves, esquinços dolorosos, cossos

esvelts, aigües tèbies

26

P A R A U L A U O S

T N E U

A I

T R A O

R D Q B

U A U

G U A N Y O

O Q S

I O D E

B I L I N G U E

NOMÉS S’AFEGEIX -A

AL MASCULÍ

ES PRODUEIX

ALGUN CANVI

senyora, gat, doctora,

elefanta

amiga, lloba, lleona, sogra,

marquesa, gossa, mossa,

pallassa, reina, besàvia,

afillada, germana,

esclava, psicòloga, vídua,

òrfena, deixebla, soldada

DE DUES TERMINACIONS D’UNA TERMINACIÓ

divertit - divertida

silenciós - silenciosa

llis - llisa

antic - antiga

blau - blava

treballador - treballadora

rònec - rònega

pobre - pobra

madur - madura

flonjo - flonja

oportú - oportuna

fastigós - fastigosa

alegre

fidel

interessant

feixista

legal

diferent

suau


16 presidenta, abadessa, alumna, Jordina, captai-

re, marquesa, jutgessa, sogra, Marcel·la, mes-

tressa, princesa, excursionista, abella, Lluïsa,

deessa

17 Masculí Femení

ase somera

gall dindi polla díndia

bou vaca

gos gossa

boc cabra

cavall euga

ànec ànega

porc truja

18 a) el llum

b) La pols

c) una editorial

d ) la còlera

e) El fi

f ) un son molt profund

19 dubte: masculí

senyal: masculí

dent: femení

lleixiu: masculí

postres: femení

Oracions: resposta oberta.

10 gentil, regular, belga, interessant, prepotent, rea-

lista, fàcil, lloable, superior, consistent, optimista,

alegre, dòcil, xerraire

11 a) el peu esquerre / la mà esquerra

b) un forat negre / una taca negra

c) un cavall jove / una euga jove

d) un país pobre / una casa pobra

e) un tacte aspre / una llengua aspra

f ) un concert alegre / una cançó alegre

g) un so neutre / la vocal neutra

h) un concursant feble / una persona feble

12 a) tia covarda g) veïna tafanera

b) escombriaire amable h) reina europea

c) monja trista i ) mare estricta

d) actiu elegant j ) arqueòloga seriosa

e) duquessa generosa k) lleona agressiva

f ) euga veloç l ) cosina lletja

Solucionari

Unitat 3

13 atractiu atractiva atractius atractives

mandrós mandrosa mandrosos mandroses

poruc poruga porucs porugues

tranquil tranquil·la tranquils tranquil·les

boig boja bojos boges

llarg llarga llargs llargues

tebi tèbia tebis tèbies

14 porrons, temps, balances, fons, pasqües, llapis,

musulmans, cactus, bíceps, boques, arrugues,

germans, taronges, piragües, pinces

15 a) despatxos seriosos

b) braços fluixos

d) llaços grisos

e) complexos lletjos

f ) nassos grossos

g) textos confusos

h) pagesos indecisos

LÈXIC Pàg. 86

11 a) intèrpret

b) botzina

c) cap

d) reemplaça

e) boda

f ) dóna fe

g) dialogar

h) despietats

i ) vers

12 a) avar generós

b) consolar desolar

c) crueltat humanitat

d ) crítica elogi

e) fèrtil estèril

f ) fort dèbil

g) gran menut

h) valent covard

i ) joventut vellesa

j ) naixença mort

13 b) obrir tancar, verb

c) paradís infern, nom

d) pelut pelat, adjectiu

e) perjudicial beneficiós, adjectiu

f ) plorar alegrar-se, verb

27


g) posar treure, verb

h) públic privat, adjectiu

14 a) il·legítim

b) il·lícit

c) immaterial

d ) immerescut

e) immetòdic

f ) immillorable

g) immòbil

h) imparcial

i ) imparell

j ) impassible

k) impenetrable

l ) impensable

m) irreal

n) irrecuperable

o) irreflexió

15 a) anunciar / comunicar

b) rumiar / pensar

c) afirmar / dir

d ) ensinistrar / ensenyar

e) grup / col·lecció

f ) amo / cap

g) riquesa / abundància

16 a) mentider / fals / falsificador

b) sorprenent / espaterrant / meravellós

c) mes / sou / remuneració

d) calculat / pensant / mediti

17 moral / ètica

molt / força

interminable / inacabable

interrompre / suspendre

nuca / coll

copiar / reproduir

companyia / societat

comerç / negoci

assumpte / afer

aprovació / acceptació

alegre / divertit

atzar / sort

18 a) sinònims: acumular, alçar / antònim: dismi-

nuir / mot intrús: endevinar

b) sinònims: mentida, llufa / antònim: veritat /

mot intrús: tassa


2n ESO

c) sinònims: idoni, escaient / antònim: inapte /

mot intrús: espai

d ) sinònims: benèvol, benigne / antònim: rigorós

/ mot intrús: introvertit

e) sinònims: sabut, notori / antònim: secret /

mot intrús: seguidor

f ) sinònims: trempat, espavilat / antònim: toix /

mot intrús: reflexiu

19 esperançador / desanimador

espavilat / totxo

exacte / incert

evacuar / ocupar

exageració / mesura

famós / desconegut

famolenc / fart

feina / oci

feixuc / hàbil

gràcia / desgràcia

somni / insomni

just /injust


11 a) V

b) F

c) V

d) V

e) F

f ) V

12 a) 3

b) 4

c) 2

d) 4

e) 1

AVALUA’T Pàg. 91

11. a

12. b

13. c

14. b

15. a

16. c

17. c

28


18. c

19. a

10. a

11. b

12. c

13. a

14. a

15. b

16. a

17. b

18. a

19. b

20. c


11 xirimoia, nespra, caqui, aranja, albercoc, alvo-

cat, préssec, pruna groga, pruna negra, maduixa,

pera, llimona, taronja, magrana, kiwi, poma, sín-

dria, meló, plàtan, figa de pell verda, pinya ameri-

cana, coco, cireres, pansa, figa seca, festuc / pis-

tatxo, cacauet, avellana, pinyó, nou, raïm blanc,

ametlla

Solucionari

Unitat 3

12 a) marron glacé

b) sorbet

c) compota

d) melmelada

e) confitura

13 A la nou

B la figa

C la poma

D el raïm

14 a) codonyer e) poncemer

b) caqui f ) aranger

c) vinya g) groseller

d ) gerdera h) palmera / datiler

15 Resposta oberta.

16

29

FRUITS SECS CÍTRICS FRUITS DEL BOSC

nous,

festucs/pistatxos,

panses

pinya, taronja,

llimona,

mandarina

gínjol, cireres

d’arboç, nabiu,

móra d’esbarzer



31


11 a) F

b) F

c) F

d) V

e) F

f ) F

g) V


a) El mariner perd la família en un temporal.

b) El negoci del mariner consistia a transportar

mercaderies.

c) Al mig de la plaça d’Olot, un fill confon el rem

amb una pala de forner però el seu pare el

corregeix.

e) El mariner pren la direcció que l’allunyi del mar.

f ) El mariner conrea la terra i gràcies a la feina,

pot aixecar la masia El Mariner.

13

14

15

16 Resposta oberta.

17 Resposta oberta.

18 sorgeix

lliga

sembla

decidí

emprengué

UNITAT 4

D’ABANS

açò; puix;

marxandisa; mon,

son; aqueixes; mes;

cara (= estimada)...

COMARQUES

COSTANERES

COMARQUES

DE TERRA ENDINS

COMARQUES Baix Empordà Garrotxa

POBLACIONS Banyoles, Besalú,

Fluvià, Argelaguer,

Castellfollit de la

Roca, Olot

SUBSTANTIUS ADJECTIUS

afrau = congost

propietat = hisenda

vestigi = rastre

abatut = desesperat esti-

mada = cara

impacient = frisós

VERBS ADVERBIS

delirar = desvariejar

vogar = remar

buscar = cercar

d’improvís = de trascantó

encara que = baldament

lentament = a poc a poc

Resposta oberta

D’ARA

USOS


quedaria

sabessin

portava

anà

succeí

preguntà

solia

diríeu

porto

contestaren

dóna

he arribat

planto

digué

construí


11 El narrador de la rondalla pot ser una persona

gran perquè el text té tota l’aparença de ser antic.

A part dels arcaismes lèxics i d’expressió (com

ara el tractament de vós entre els personatges),

cal observar que té unes qualitats literàries pel

fet que el text conté metàfores i altres recursos

expressius que s’allunyen de l’oralitat amb què

sembla haver-se transmès el text. Tot i així, la

incorporació de signes d’admiració i expressions

de caràcter oral vol testimoniar el caràcter oral de

la narració.

12 El narrador incorpora la veu dels personatges:

• Mitjançant cometes. Per exemple:

«Aqueixes llaunes –digué– són les filles del

mar, i per cert són tan res de bo com son

pare.»

• Mitjançant diàleg directe. Per exemple:

–Què és això?

–Això és un rem –li respongueren uns tragi-

ners de marina que descarregaven peix.

–Doncs, adéu-siau! –respongué ell secament.

13 A

El mariner pregunta a les persones que són a la

plaça si saben què és el que porta a les mans i un

vailet, que no aixeca dos pams de terra, respon

que és una pala de forn. El pare d’aquest noi el

corregeix i diu que és una pala de barca. El mari-

ner ja comença a sospitar que s’acosta a la seva


2n ESO

destinació però vol assegurar-se que allà on fixi la

residència no es conegui gens la mar.

B

El mariner pregunta a les persones que són a la

plaça si saben què és el que porta a les mans i el

més vell, i per tant el més autoritzat, respon sense

cap mena de dubte que es tracta d’un culler. El

mariner se sorprèn perquè no entén la paraula

però l’avi replica de nou que és un culler. Llavors,

el mariner pregunta a l’avi què és un culler i l’avi li

explica que es tracta d’una cullera grossa o una

pala que serveix per remenar el blat de moro dins

de l’olla. El mariner, satisfet, decideix quedar-se

en aquella població.

14 superb golós envejós

humil sobri caritat

avar irat peresós

generós tranquil diligent

15 L’assumpte va arribar a l’oïda de l’alcalde. Aquest,

que era molt avar, igual que tota la seva família,

en saber que el motiu del plet era una gerra màgi-

ca que feia criar les monedes va voler apropiar-

se-la. Va fer cridar els dos veïns a casa seva i els

va fer explicar els motius del plet.

–Porteu aquí la gerra i veuré si és peça per

moure totes aquestes raons.

El vell li va portar la gerra i quan la va tenir

davant, l’alcalde va dir:

–Mireu. He estat pensant sobre el vostre cas

i, per acabar les raons i no discutir més, la gerra

es quedarà aquí en dipòsit fins que un dels dos

es mori. Llavors, l’altre la podrà venir a recollir.

Els dos vells van sortir de la casa del batlle cap-

cots i pensant que l’alcalde els n’havia fet una,

però sense saber què fer. Tot just acabaven d’a-

nar-se’n els dos veïns, que el pare del batlle, un

home molt, molt vell, i molt avar, va agafar una

moneda d’or i la va tirar a la gerra. Impacient per

comprovar-ne el poder s’hi va abocar per agafar-

la i va caure de cap a dins. El batlle hi va anar a

corre-cuita i, en treure’l, va quedar ben esglaiat,

perquè a dins de la gerra en va quedar un altre,

de vell, i quan el va haver tret, n’hi quedava un

altre, i després un altre, i un altre, i per molts que

en treia sempre en quedava un. Quan va veure

allò, furiós va agafar la gerra i la va llançar contra

32


la paret. La gerra es va fer a trossos, però heu de

saber que cada trosset de gerra va tornar-se un

vell idèntic al seu pare, i a tots els va haver de

mantenir.

J. L. ROIG, «Contes i rondalles catalanes».

Avui (1994)

ORTOGRAFIA Pàg. 101

11

12 tre-ba-lleu ba-bau fés-siu

di-nou ren-tés-siu do-nà-veu

mi-rà-veu fi-deus sa-mu-rai

a-pe-ri-tiu ci-ca-triu pig-meu

13 a) feliçment

b) plàcidament

c) estúpidament

d) generosament

e) àmpliament

14 E oberta: pera, orella, consciència, telèfons,

libèl·lula, gènere.

E tancada: puré, prémer, festa.

15 O oberta: tònica, pròxim, clònic, tròpic, nòmina,

rònec.

O tancada: colador, orientació, patró, sopa.

16 a) Això només ho sabia jo, però vaig callar.

b) Vostè també ha de venir a la celebració.

c) Després d’allò tothom es va espantar.

d) No prenc cafè perquè em desvetllo.

e) M’apuntaré a un curs d’anglès.

Solucionari

Unitat 4

f ) Si vingués el Jordi, gairebé segur que vindria

la Raquel.

17 a) Demà vindran els cosins de l’Aragó.

b) Qui portarà l’esmorzar per a l’excursió?

c) El Ferran, el Ramon i l’Adrià faran anys dimarts

vinent.

d ) Gairebé tothom hi estarà d’acord, ja ho veu-

reu!

e) Demà viatjarem fins a Berlín en avió.

f ) Vostè prendrà arròs per sopar?

18 a) Nosaltres estudiàvem geografia a l’escola.

b) Els avis de l’Àlex viuen a Mèxic.

c) M’agraden els pèsols amb patates.

d ) Fa uns dies al zoològic va néixer un antílop

nan.

e) La Maria sempre bevia aigua del càntir.

f ) Si tinguéssim cèntims, ens compraríem un

mòbil nou.

19 sòlida, Cecília, pèrdua, Sònia, taràntula, conse-

qüència, clínica, relíquia, pólvora, sèmola, Sicília,

església, màgia, paciència, colònia

Totes porten accent perquè són esdrúixoles.

10 TRENCAR: trencaré, trencaràs, trencarà, trencarem,

trencareu, trencaran.

FREGIR: fregiré, fregiràs, fregirà, fregirem, fregireu,

fregiran.

11 SABER: sabés, sabessis, sabés, sabéssim, sabés-

siu, sabessin.

SEGUIR: seguís, seguissis, seguís, seguíssim,

seguíssiu, seguissin.

12 admès promès

comès entès

permès comprès

13 A tres quarts de dotze, em trobo sol en un banc de

formigó a l’estació d’autobusos de la Seu. Davant

meu, l’autocar que anirà cap a Puigcerdà espera,

roncant, mentre una cançó nord-americana dels

anys trenta sona a la ràdio. A poc a poc, els altres

passatgers es col·loquen dòcilment al meu

entorn: un avi a la dreta, una senyora amb bosses

de compra a l’esquerra, un penjat, dret, darrere

meu, i mirem l’autocar amb paciència i esperança

33

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

sofà

albarà

valencià

envàs

silenciós

Ramon

diferent

patins

tobogan

algun

aparador

fumera

remolatxa

romàntic

semàfor

examen

telèfon

òrgan

plàtan

pèsol

origen

música

síndria

democràcia

brutícia

crònica

sèmola

decadència

centímetre

Sílvia


a la vegada, com si la cançó planyent fos el parru-

peig d’una mestressa que crida els gats del veïnat

per donar-los menjar.


11 abriguessis: abrigar, 1a conjugació

moriran: morir, 3a conjugació

perdríem: perdre, 2a conjugació

ploro: plorar, 1a conjugació

pateixes: patir, 3a conjugació

ocuparé: ocupar, 1a conjugació

combatia: combatre, 2a conjugació

12 TREPITJAR: trepitjo, trepitges, trepitja, trepitgem,

trepitgeu, trepitgen.

RONCAR: ronco, ronques, ronca, ronquem, ron-

queu, ronquen.

AMENAÇAR: amenaço, amenaces, amenaça, ame-

nacem, amenaceu, amenacen.

REGAR: rego, regues, rega, reguem, regueu,

reguen.

13 ESTUDIAR: estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem,

estudieu, estudiïn

MENYSPREAR: menyspreï, menyspreïs, menyspreï,

menyspreem, menyspreeu, menyspreïn

SITUAR: situï, situïs, situï, situem, situeu, situïn

14 a) entrenàvem

b) pensàveu

c) treballaven

d) pujava / cansava

e) t’adonaves

15 a) admetrà

b) debatent

c) perdràs

d ) cometré

e) interromp

f ) emetran

16 PURS: ajupo, consento, fujo, moro, escupo, recullo.

INCOATIUS: pateixo, presumeixo, decideixo, afegei-

xo, avorreixo, compleixo.

17 Al cap de poc Natxo deixà el diari. Després, va

viatjar. Va publicar àlbums amb col·leccions de


2n ESO

fotografies que es van vendre a preus alçadís-

sims. Va exposar. [...]

Tot d’una, Natxo va retornar al país. Em cons-

ta que rebutjà pressions molt insistents i que es

negà sempre a visitar Europa.

Lluís FERRAN DE POL, La ciutat i el tròpic (1985)

18 a) participés

b) llegíssim

c) parlessin

d) dormíssiu

e) pensessis

19 a) havien decidit: plusquamperfet d’indicatiu

b) hagués vist: plusquamperfet de subjuntiu

hauria saludat: condicional compost

c) hagi fet: perfet de subjuntiu

d) han seguit: perfet d’indicatiu

e) hauré acabat: futur compost

10

11 a) comencen

b) ajupo

c) domines

34

PERSONA NOMBRE TEMPS

va donar tercera singular passat

perifràstic

enceta tercera singular present

hagi fet tercera singular perfet

recullen tercera plural present

qüestionant gerundi

han circulat tercera plural perfet

nega tercera singular present

creure infinitiu

toqués tercera singular imperfet

escoltava tercera singular imperfet

MODE CONJUGACIÓ

va donar indicatiu primera

enceta indicatiu primera

hagi fet subjuntiu segona

recullen indicatiu tercera

qüestionant primera

han circulat indicatiu primera

nega indicatiu primera

creure segona

toqués subjuntiu primera

escoltava indicatiu primera


d) corregeix

e) paguen

f ) pugem

12 MULLAR: mullava, mullaves, mullava, mullàvem,

mullàveu, mullaven.

VOLER: volia, volies, volia, volíem, volíeu, volien.

MORIR: moria, mories, moria, moríem, moríeu,

morien.

13 Demà em llevaré a les set del matí. La mare em

despertarà abans de marxar a treballar. Em dut-

xaré i esmorzaré. Després es llevarà la meva

germana petita. Li prepararé la bossa per anar a

l’escola i marxarem totes dues de casa a les vuit

en punt. Com sempre, ens trobarem els seus

amics a la porta i tots plegats agafaran l’autobús

fins al centre de la ciutat.

14 RESUMIR: resumeixi, resumeixis, resumeixi, resu-

mim, resumiu, resumeixin.

BULLIR: bulli, bullis, bulli, bullim, bulliu, bullin.

LLEGIR: llegeixi, llegeixis, llegeixi, llegim, llegiu, lle-

geixin.

FUGIR: fugi, fugis, fugi, fugim, fugiu, fugin.

15

16 a) Si vosaltres hi participéssiu, elles s’hi afegi-

rien.

b) Nosaltres tornaríem a casa si els pares ens

perdonessin.

c) Encara que ell comprés l’entrada, jo no et dei-

xaria entrar.

d ) Vosaltres, si no fuméssiu tant, no tindríeu

tanta tos!

e) Posat que tu no juguessis, nosaltres guanya-

ríem?

Solucionari

Unitat 4

17 a) No li donis el regal perquè no s’ha portat bé.

b) Abans això li passava tot sovint.

c) No us hauríem dit res, si vosaltres no l’ha-

guéssiu enxampat.

d ) L’avioneta tot just està aterrant.

e) Si no vigiles, cauràs.

f ) I ara, on estiuegeu, vosaltres?

g) Vull que tu confiïs en mi.

LÈXIC Pàg. 115

11 a) família

b) feliç

c) febre

d) fruit

e) front

f ) laca

g) lliga

h) minyó

i ) miracle

j ) oceà

12 a) rega (lexema) / dora (sufix)

b) rascl (lexema) / et (sufix)

c) formatg (lexema) / era (sufix)

d ) camp (lexema) / er (infix) / ol (sufix)

e) got (lexema) / ell (infix) / ada (sufix)

f) lladr (lexema) / eg (infix) / ot (sufix)

g) es (prefix) / clar (lexema) / ir (sufix)

h) re (prefix) / colz (lexema) / ar (sufix)

i ) re (sufix) / jove(n) (lexema) / ir (sufix)

j ) re (prefix) / fresc (lexema) / ar (sufix)

13 a) goss + -et (diminutiu

b) fust + -ota (despectiu)

c) calaix + -et (diminutiu)

d ) llibr + -ot (despectiu)

e) veu + -arra (augmentatiu)

f ) cas + -assa (augmentatiu)

g) sabat + -eta (diminutiu)

h) petit + -oi (diminutiu)

i ) home(n) + -arro (augmentatiu)

j ) marra(n) + -ota (despectiu)

14 -à / -ana: andorrà /-ana, vallesà /-ana, falsetà

/-ana, elxà /-ana, ceretà /-ana

-í / -ina: olotí /-ina, mallorquí /-ina, tortosí /-ina,

trempolí /-ina, targarí /-ina

35

PASSAT SIMPLE

colpejà

s’ajupí

PASSAT PERIFRÀSTIC

Vaig ensenyar

va enretirar

Va palpar

va resseguir


-ès / -esa: ripollès /-esa, vidranès /-esa; moianès

/-esa, maonès /-esa, empordanès /-esa

-enc / -enca: figuerenc /-enca, linyolenc /-enca,

tonenc /-enca, llivienc /-enca, manlleuenc /-enca

5 a) pleníssim

b) prudentíssim

c) joveníssim

d) contentíssim

e) amabilíssim

f ) graciosíssim

g) verdíssim

h) potabilíssim

i ) claríssim

j ) honorabilíssim

k) agradabilíssim

l ) sereníssim

m) vellíssim

n) boníssim / òptim

o) dolentíssim / pèssim

16 Joaquim, Salvador, Josefina, Montserrat, Barto-

meu, Rafel, Antoni, Josep, Sebastià, Meritxell, Ma-

riona, Concepció, Nicolau, Gregori, Alexandra.

17 Nom d’ofici: port + -er, dent + -ista, terriss + -aire,

botigu + -er, gallin + -aire.

Nom de lloc: cotx + -era, fust + -eria, vesti + -dor,

bisb + -at, colom + -ar.

18 ribagorçà, riberenc, priarotí, penedesenc, palla-

rès, osonenc, noguerenc, montsianenc, mares-

menc, garrafenc, garrotxí, cerdà, berguedà, ba-

genc, anoienc, segarrenc, segrianenc, selvatà

19 a) tardíssim

b) antiquíssims

c) boníssim / òptim

d) dolentíssim / pèssim

e) gravíssim

10 a) Rat

b) Mona

c) Sol

d ) Sumpta

e) Lari

f ) Ina

g) Laia

h) Tina


2n ESO


11 a) L’humanisme es caracteritzava per l’interès

pels clàssics grecollatins i per un protago-

nisme més gran de l’home en el món.

b) La cancelleria reial era la institució oficial on

es redactava tota la documentació de la

corona catalanoaragonesa.

c) Pel que fa a la llengua, la cancelleria reial va

imposar un únic model de llengua per a tots

els territoris de parla catalana.

d ) Bernat Metge va néixer a Barcelona entre els

anys 1340 i 1346 i va morir a Barcelona l’any

1413.

e) Bernat Metge va traduir al català obres escri-

tes en llatí clàssic.

f ) L’obra en prosa més important de Bernat

Metge és Lo somni, escrita l’any 1399.

AVALUA’T Pàg. 121

11. c

12. a

13. a

14. b

15. a

16. c

17. b

18. a

19. c

10. a

11. a

12. b

13. a

14. c

15. b

16. a

17. b

18. a

19. a

20. b


11 farmaciola

crossa

catèter

36


termòmetre

bena

gasa

xeringa

pinces

bisturí

baiard

estetoscopi

braçal inflable

otoscopi

sèrum

cabestrell

turmellera

nafra

rascada

12 amígdales / amigdalitis; orella / otitis; sins / sinu-

sitis; intestí / enteritis; fetge / hepatitis; faringe /

faringitis; còlon / colitis; meninges / meningitis;

mucosa nasal / rinitis; còrnia / ceratitis; tendó /

tendinitis; ronyó / nefritis; bronquis / bronquitis;

bufeta de l’orina / cistitis; glàndula mamària /

mastitis

13 Especialitat mèdica Part del cos

traumatologia ossos

urologia aparell genital masculí

odontologia dents

dermatologia pell

pneumologia pulmons

ginecologia aparell genital femení

otorinolaringologia nas, orelles, coll

Solucionari

Unitat 4

neurologia sistema nerviós

cardiologia cor

oftalmologia ulls

hematologia medul·la òssia i sang

psiquiatria ment

14 dietètica / nutrició

odontòleg / dentista

lumbàlgia / lumbago

lipotímia / desmai

úlcera / nafra

callista / podòleg

migranya / mal de cap

úter / matriu

oftalmòleg / oculista

15 a) hipocondria

b) fòbia

c) bulímia

d) hipertensió

e) depressió

16 a) acne

b) pneumònia

c) esquinç

d) galindó

e) buf

f ) fongs

g) torticoli

h) diòptries

i ) dragea

37



39


11 Un veí i una veïna rivalitzen a tenir les flors del seu

jardí més boniques. És costum que s’intercanviïn

llavors i aquesta vegada la veïna n’hi ha donat de

gira-sol per als testos de la finestra. Han brotat

tant que ara no poden mirar per la finestra de

tants gira-sols que tenen a la finestra. El marit de

la veïna ha tractat d’oca cretina la dona del veí i ell

li ha dit que era un tros d’animal.

12 Resposta oberta.

13 Resposta oberta.

14 S’indica el número de línia del text.

Línia 1: Reconeixeu / Reconeix / Reconeixes [...].

Línia 7: Sou / És / Ets vós qui parla com un ase

[...] N’heu / ha / has sentit parlar [...].

Línia 15: Heu / Ha / Has sentit mai un lloro dient

estupideses?

Línia 17: Expliqueu-vos / Expliqui’s /Explica’t.

Línia 21: [...] ho trobeu / troba / trobes estúpid?

Línia 24: [...] Per què heu / ha / has tractat el que-

rellant de tros d’animal?

Línia 29: No us en calen / li’n calen / te’n calen, de

proves [...].

Línia 33: [...] admeteu / admet / admets que la

meva dona pot ser una oca [...].

Línia 36: Per què ho dieu / diu / dius [...].

Línia 40: Ja hi torneu / torna / tornes [...].

Línia 42: Cal que us torni / el torni / et torni a con-

tradir.

Línia 52: Criticable, voleu / vol / vols dir.

Línia 57: Continueu / Continuï / Continua.

Línia 59: Què dieu / diu / dius que canvieu / can-

vien / canvieu?

Línia 69: Què us ha dit / li ha dit / t’ha dit?

Línia 71: Parleu! / Parli! / Parla! Què us ha dit / li

ha dit / t’ha dit?

Línia 72: [...] podeu / pot / pots imaginar perfecta-

ment el que m’ha dit [...].

Línia 74: [...] què us ha dit / li ha dit / t’ha dit?

15 Resposta oberta.

16 Resposta a criteri del professorat.

17 Resposta a criteri de l’alumnat.

18 Resposta orientativa:

a) Jo penso que un rellotge és un objecte super-

flu.

b) Un rellotge és un rellotge encara que no tin-

gui agulles.

c) Fa molt de temps que tinc un rellotge sense

agulles.

d) Si duc el rellotge al rellotger deixaria de tenir-lo.

e) Una cadena de rellotge es diu així perquè hi

penja un rellotge.

f ) El rellotge de l’ajuntament em serveix per sa-

ber l’hora.

UNITAT 5


g) Un rellotge funciona encara que no tingui agu-

lles.

Text de l’audició (CD)

Mireu, ja fa molts anys que corro pel món amb el

meu rellotge sense agulles; és cert que no em

serveix de res! Però no deixa de ser un rellotge.

Ningú no pot dir-me que és un lloro i no un rellot-

ge! Podria dur-lo al rellotger; però si el donés a un

rellotger, deixaria de tenir-lo, encara que no fun-

cioni; ja ho sé, ja, que no pot funcionar si no té

agulles. O més ben dit, de funcionar sí que funcio-

na... per dintre... però no assenyala res, i per això

tot ell no serveix de res. Si el porto és tan sols per

la cadena; perquè, què en faria, d’una cadena de

rellotge? La mateixa paraula ho diu: cadena de

rellotge! És evident que hi ha d’haver un rellotge.

No puc pas penjar-hi un gos, em sembla! Llavors

seria una cadena de gos. I, qui podria ficar un gos

a la butxaca de l’armilla? Ningú.

A més, considero que un rellotge és una cosa

supèrflua. Mireu, jo visc al costat de l’ajuntament.

I cada matí, quan vaig a treballar, miro el rellotge

de l’ajuntament per saber quina hora és, en prenc

nota per a tot el dia i així ja no em cal gastar el

meu rellotge!

Els rellotges d’avui dia encara funcionen, però

abans era ben estúpid amb els rellotges de sol:

adéu sol... adéu rellotge! Prefereixo el meu, de

rellotge, perquè almenys no depèn del sol, sinó de

les agulles, i, d’agulles, sempre en puc fer posar

unes, en cas de necessitat.

Karl VALENTIN, «Agulles de rellotge».

A: Teatre de cabaret (1902).

Traducció de Feliu Formosa (2000)



11 a) Intervencions sense sentit.

c) Incomprensió entre els interlocutors.

d ) Intervencions curtes.

f ) Alternança en les intervencions dels personat-

ges.

g) Ús de repeticions.

h) Intervencions que entorpeixen la conversa

amb sentit.


2n ESO

j ) Freqüents desviacions del tema de la conver-

sa.

12 Resposta oberta.

13 Resposta oberta.

14 Resposta oberta.


11 a) Per què no véns a sopar a casa?

b) No sé quin ús té, aquest aparell.

c) Sí, sóc jo qui us ha tractat bé.

d ) Vés cap a casa i no rondinis més.

e) El celler és ple de bótes de vi.

f ) On són, aquestes dones?

12 algues piragüista aquós

freqüent antiguitat guitarra

delinqüent qüestió guerra

quadern quietud pingüí

aigüera seqüència aqüeducte

figuera lingüista llenguota

quantitat aigua

13 a) Lluís: porta accent perquè és aguda acabada

en -is.

Lluïsa: porta dièresi perquè no es pot accen-

tuar, ja que és plana acabada en vocal.

b) Veí: porta accent perquè és aguda acabada en

vocal.

Veïna: porta dièresi perquè no es pot accen-

tuar, ja que és plana acabada en vocal.

c) Conduíem: porta accent perquè és plana aca-

bada en -ema.

Conduïes: porta dièresi perquè no es pot

accentuar, ja que és plana acabada en -es.

d ) Obeíeu: porta accent perquè és plana i acaba

en diftong decreixent.

Obeïen: porta dièresi perquè no es pot accen-

tuar, ja que és plana acabada en -en.

14 a) traïció, traïdor, traïdoria...

b) ruïnós, arruïnat...

c) ensaïmada

d) aïllament, aïllar, aïllat...

e) atapeïment...

40


15 a) suïs

b) renunciïn

c) creï

d ) estudiïs

16

17 be, pèl, móra, bóta

sol, bota, ma, món

18 a) vénen

b) Si / sé

c) té

d) és / te

e) vés

f ) venen

g) Vés / sí

h) Es / se

19 –Pare, jo sé com fer que el gos vagi més llest que

el dimoni!

–No diguis ximpleries! –va dir el pare.

I la mare va continuar:

–No facis el ruc, que la palla va cara.

Però jo em vaig fer la pesada:

–El gos d’atura és nostre i em fa més cas a mi

que a ningú! Sap que sóc jo qui li porta la teca, i

em creu!

–Això és veritat...

–No la hi deixis anar, home. Ja saps el que vas

veure fa uns dies a mercat –va advertir-li la

mare–. Diuen que els óssos s’han instal·lat allí

dalt i podem tenir un disgust...

–No ho sé, dona. Aquelles someres que vaig

veure, les havia atacat l’ós cap a Capolat, entre

Solsona i Berga. L’ós fuig de la presència humana

que li delaten els camps de conreu, no és animal

que s’aventuri cap a la plana.

Hermínia MAS i Josep-Francesc DELGADO,

Ulldevellut (2000) [Text adaptat.]

Solucionari

Unitat 5

10 a) Quan has de pagar la següent quota del gim-

nàs?

b) Darrerament hi ha molta delinqüència en

aquesta ciutat.

c) A l’Eustaqui, li agrada pintar amb aquarel·les.

d ) El bilingüisme porta cap a la desaparició d’una

de les dues llengües en contacte.

e) A l’espectacle, hi apareixia un pingüí damunt

d’una piragua.

11 aiguarràs Raül quadriculat

ensaïmada raïm diürna

lingüista egoista veïna

llaüt peüc aigüera

jesuïta traïdor

heroïna freqüent

12

13 a) El Lluís i jo conduïm molt bé.

b) Aquella seqüència sí que és divertida!

c) Els meus veïns han traduït uns poemes portu-

guesos.

d ) Suïssa és un país trilingüe.

e) El volum disminuïa i l’oïda no captava el so.

f ) El cafè té cafeïna i el te té teïna.


11 a) sé

b) faig

c) prenc

d) visc

e) bec

f ) cabo

g) reconec

12 Present de subjuntiu: digui, diguis, digui,

diguem, digueu, diguin.

Imperfet de subjuntiu: digués, diguessis, digués,

diguéssim, diguéssiu, diguessin.

41

INFINITIU GERUNDI PARTICIPI

produeixen produir produint produït

maleïm maleir maleint maleït

influeixis influir influint influït

reduiria reduir reduint reduït

envairan envair envaint envaït

FORMES NO PERSONALS

REDUIR AGRAIR DESOBEIR

jo reduïa agraïa desobeïa

tu reduïes agraïes desobeïes

ell o ella reduïa agraïa desobeïa

nosaltres reduíem agraíem desobeíem

vosaltres reduíeu agraíeu desobeíeu

ells o elles reduïen agraïen desobeïen


Present de subjuntiu: segui, seguis, segui,

seguem, segueu, seguin.

Imperfet de subjuntiu: segués, seguessis,

segués, seguéssim, seguéssiu, seguessin.

13 a) prengueu

b) vingui

c) pogut

d) mogueu

e) estigués

14 desaparegut, viscut, tingut, volgut, cregut, begut,

recaigut

15 a) sàpigues d) facin

b) càpiguen e) sàpiga

c) sabés f ) sabut

16 a) fos

b) sóc

c) érem

d) fossis

e) sigues

17 Participis: imprès, complert, estès, pres, confós,

tret, sofert, encès, fos, pogut, cobert, inclòs.

18 a) veig g) faig

b) sóc h) vull

c) vinc i ) sé

d) vaig j ) caic

e) dono k) visc

f ) conec l ) cabo

19


2n ESO

10 a) donessis

b) dono

c) doni

a) faci

b) facin

c) fessin

a) sàpiguen

b) sabés

c) sàpigues

a) són

b) fossis

c) siguem

11 A en Pere, no l’han admès al concurs perquè no

havia inclòs una còpia del treball entre els papers

que demanaven, tal com deia en les bases. De tota

manera, li han agraït el seu interès i li han permès

de presentar-se a un altre concurs que organitzen

ells mateixos. Immediatament, doncs, el Pere ha

imprès el treball un altre cop i l’ha tornat a presen-

tar. Aquest cop, quan han obert el sobre, hi era tot.

Finalment ha complert el seu objectiu.

LÈXIC Pàg. 142

11 a) rentaplats

b) primfilar

c) obrellaunes

d) gratacels

e) passamà

12 a) xiu-xiu, corre-cuita, non-non

b) nord-africà, nord-americana, sud-est

c) poca-solta, pèl-roig, Mont-roig

13 vint-i-tres, quaranta-vuit, setanta-dos, seixanta-

sis, cent vuitanta-quatre, tres-cents vuitanta-set,

dos mil tres-cents noranta-un

14 a) faldilla pantaló, mare pàtria

b) ratapinyada, carabrut, cotó fluix

c) corprendre, tornaveu

d) penja-robes

e) blau cel

f ) hispanoamericà, agredolç

15 S’escriuen junts: ratapinyada, pocavergonya, filfer-

ro, sordmut, setciències, portaveu.

42

PLURAL

venir vinc vingui vingués

moure moc mogui mogués

tenir tinc tingui tingués

estar estic estigui estigués

desaparèixer desaparec desaparegui desaparegués

dir dic digui digués

aprendre aprenc aprengui aprengués

conèixer conec conegui conegués

viure visc visqui visqués

compondre componc compongui compongués

soler solc solgui solgués

INFINITIUPRESENT

D’INDICATIU

PRESENT DE

SUBJUNTIU

IMPERFET DE

SUBJUNTIU


S’escriuen amb guionet: penja-robes, penya-

segat, poca-solta, busca-raons, sud-coreà, nord-

americà.

16 a) celobert

b) cobrellit

c) rentaplats

d) tocadiscos

e) escorreplats

f ) obrellaunes

g) llevataps

h) trencanous

i ) sobreàtic

j ) entresòl

17 a) n. + adj. celobert

b) v. + n. cobrellit

c) v. + n. rentaplats

d) v. + n. tocadiscos

e) v. + n. escorreplats

f ) v. + n. obrellaunes

g) v. + n. llevataps

h) v. + n. trencanous

i ) prep. + n. sobreàtic

j ) prep. + n. entresòl

18 a) afonacases: dilapidador

b) escalfacadires: pesat

c) bufanúvols: presumptuós

d) cagacalces: covard

e) esquenadret: gandul

f ) escanyapobres: avar

g) cagadubtes: indecís

h) llepafils: escrupolós en el menjar

i ) pelacanyes: pobre

j ) ploramiques: ploraner

k) somiatruites: visionari

l ) ventafocs: criada

m) tastaolletes: inconstant

n) cercabregues: violent

19 a) substantiu + substantiu: autopista, ferrocarril,

ciència-ficció

b) adjectiu + adjectiu: agredolç

c) substantiu + adjectiu: aiguamoll, celobert

d ) adjectiu + substantiu: milfulles, trespeus

e) verb + substantiu: caganiu, gratacel

f ) substantiu + verb: capalçar, ullprendre

g) adjectiu + verb: carvendre, migpartir

Solucionari

Unitat 5

10 a) autopista

b) piu-piu

c) capicua

d) xup-xup

e) altaveu


11 a) F

b) V

c) F

d) F

e) F

f ) V


11. b

12. a

13. a

14. b

15. c

16. b

17. a

18. b

19. a

10. c

11. b

12. a

13. a

14. c

15. a

16. c

17. a

18. b

19. a

20. c


11 serra

tenalles

vis

mànega

corró

paleta

43


tornavís

alicates

broca

tisores

espàtula

maceta

pinzell

martell

trepant

brotxa

escaire

escarpa

ribot

barrina

allargador

gaveta

gúbia

filaberquí

12


2n ESO

13

14 tisores, serra, trinxet

15 a) cabota

b) clau

c) sedàs

d) embuts

e) barrina

16 a) Cloure un tracte. / Fer barrina.

b) Entestar-se a fer una cosa. / Voler fer entrar el

clau per la cabota.

c) Parlar directament. / Parlar sense embuts.

d ) Obligar algú a fer allò que no vol fer. / Passar

algú pel sedàs.

e) Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resol-

ta. / Reblar el clau.

44

MANOBRE FUSTER MANYÀ

gaveta

plomada

maceta

taloja

xerrac

barrina

filaberquí

garlopa

botavant

tenalles

mall

escarpra

PINTOR MECÀNIC LAMPISTA

pinzell

corró

brotxa

paletina

clau anglesa

vis

broca

elevador hidràulic

alicates

tornavís

cinta aïllant

encebador

Per traçar i marcar escaire

Per mesurar peu de rei, compàs

Per tallar gúbia, talla-rajoles

Per picar maça, martell

Per perforar o trepar barrina, trebinella

Per allisar ribot, llima

Per subjectar cargol de banc, claus,

mordassa, alicates, tenalles



«Vora la mar, els pins»

11 Els subjectes són:

els pins

nosaltres

nosaltres

el pendent

l’onada

12 Resposta oberta.

«El roure»

13 Els verbs en forma personal són:

demanes (2a persona) segon vers

atura’t (2a persona) tercer vers

fa (3a persona), espera (3a persona) quart vers

fulgura (3a persona) cinquè vers

crema (3a persona) sisè vers

troba (3a persona) setè vers

vessa (3a persona) vuitè vers

«La noguera de la Plana de Sastre»

14 Primer vers: Dóna dotze quarteres de collita.

Segon vers: Son brancatge no perd l’equilibri.

Setè vers: Dóna estatge a ocells de tota mena.

Catorzè vers: No s’aturen fins a flor de terra.

15 La noguera és subjecte dels verbs dels versos

següents:

primer vers: dóna

cinquè vers: congria

setè vers: dóna estatge

Altres subjectes del poema:

segon vers: son brancatge (perd)

quart vers: la soca (té)

vuitè vers: ocells de tota mena (trenaven)

novè vers: ses arrels (s’entaforen)

desè vers: ses arrels (paren)

onzè vers: ses arrels (pasturen)

tretzè vers: les branques (s’allarguen)

catorzè vers: les branques (s’aturen)

«Pi ver»

16 solitari i reial (es refereixen a pi)

solemnial (es refereix a repòs)

estès (es refereix a brancatge)

alt i rodó (es refereixen a pi)

individual (es refereix a pi)

ver (es refereix a pi)

noble (es refereix a pi)

roja (es refereix a escorça)

ampla (es refereix a copa)

últim (es refereix a vol)

auster (es refereix a posat)

17 Resposta oberta.

45

UNITAT 6


«Al castanyer de les nou branques»

18 Versos de 12 síl·labes que rimen: ABAB CDCD

EFE FGG.


Comparació: com un sagrat jardí.

Metàfora: canelobre de nou tanys.

Personificació: amb alta compassió te’ls guaites

subjugats.


11 Realització i correcció a criteri del professorat.



11 Són d’art menor: Fumarada i Cançó de la rosa de

paper.

12 Les cabrades: 12 versos amb rima consonant,

esquema ABABABABCCDEED.

El poeta declara a si mateix la pròpia estimació i

n’enumera les causes: 12 versos amb rima conso-

nant, esquema ABBA ABBA CCD DEE.

13 Sonet que s’omple: 12 versos. Els versos seguei-

xen el nombre de síl·labes en aquest ordre: 1, 2,

3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12. Esquema: abab abaB

CDE DCE.


11 habitació, veritat, cova, bústia, avió, lavabo,

nevera, visita, cabell, vidu, banquet, botiga, vere-

ma, suborn, herba, votació, valentia, rebuig,

botànica, abans

12 canviar bruna trombó

moble envejós timbaler

rebregar bromera inconvenient

enverinar bombolla obridor

bombeta bibliotecari pebrot

embolic problema convocatòria

cobla cobrar obligació


2n ESO

cable ambició

convent braçalet

13 a) clavar...

b) lloba, llobató...

c) blavós, blavor...

d ) rebre, rebedor...

e) nevar, nevada...

14 a) marejaven / viatjaven

b) estudiàvem

c) participava / ballaves

d) anàveu

e) desitjava

15 Passat perifràstic de MOURE: vaig moure, vas

moure, va moure, vam o vàrem moure, vau o

vàreu moure, van o varen moure.

Passat perifràstic de DECIDIR: vaig decidir, vas

decidir, va decidir, vam o vàrem decidir, vau o

vàreu decidir, van o varen decidir.

16 a) acaba

b) vaig arribar / vaig trobar

c) havia

d) troben

17 a) mòbil

b) probabilitat

c) calvície

d) savi

e) cerebral

f ) labial

18 Resposta oberta.

19 avet berruga aprovar

biga taverna núvol

endívia govern alcova

basca automòbil trobador

voltor canvi sivella

oblidar gavardina saba

avortament bolcar rave

pavelló vernís

almívar esvelta

10 recanvi membrana envà

braçada publicació envejós

envernissar tramvia imbècil

46


setembre carambola escombra

gamba embús convit

comboi bleda sembrat

rebedor nevada circumval·lació

bomba conversa

invasió ambició

11 Imperfet d’indicatiu de:

PROVAR ESCRIURE ARRIBAR DEURE

provava escrivia arribava devia

provaves escrivies arribaves devies

provava escrivia arribava devia

provàvem escrivíem arribàvem devíem

provàveu escrivíeu arribàveu devíeu

provaven escrivien arribaven devien

12 a) havíem (haver)

b) acabava (acabar)

c) aprovarem (aprovar) / treballem (treballar)

d ) viviu (viure)

e) rebentat (rebentar) / canvies (canviar)

f ) bolcat (bolcar) / provocat (provocar)

13 a) covard

b) debanar

c) vedella

d) bivac

e) beina

f ) alcova

g) saba

h) gavardina

i ) taverna

j ) raval


15 automòbil, llavi, trèvol, voltor, núvol, cavall, vaixell,

biga

16 L’Abril no es va poder explicar mai com va acon-

seguir travessar les roques del penya-segat.

Només li va quedar en la memòria el difús record

d’una esbojarrada carrera i de la lluita per mante-

nir l’equilibri mentre les onades batien als seus

peus. Fos com fos, la noia va poder arribar sana i

estàlvia a la platja d’Orballo. Només aleshores es

va permetre de mirar endarrere per comprovar,

alleujada, que no la seguia ningú.

Solucionari

Unitat 6

GRAMÀTICA Pàg. 165

11 a) copulatiu

b) predicatiu

c) predicatiu

d) copulatiu

e) copulatiu

f ) predicatiu

g) copulatiu

h) predicatiu

12 a) Aquests documents són falsos. (Predicat

nominal)

b) Jo no sé la solució del problema. (Predicat ver-

bal)

c) Truqueu a l’Anna, si us plau! (Predicat verbal)

d) Estic amoïnada pel Gerard. (Predicat nominal)

e) Els somnis de vegades semblen realitat. (Pre-

dicat nominal)

f ) Cada tarda anàvem a classes de piano.

(Predicat verbal)

g) Estaves refredada, oi? (Predicat nominal)

h) Mai no havia conegut algú tan antipàtic! (Pre-

dicat verbal)

13 a) Tens una moneda de dos euros? (Transitiu)

b) Aquesta noia fuma massa! (Intransitiu)

c) No trepitgeu la gespa. (Transitiu)

d) Els veïns han fet reformes a la cuina. (Tran-

sitiu)

e) Van publicar una nova col·lecció de novel·la

juvenil. (Transitiu)

f ) La Paula viu a Olot amb els seus pares. (In-

transitiu)

g) Per dinar hem menjat un plat de llenties.

(Transitiu)

h) Aquest presentador crida molt. (Intransitiu)

14 a) El Pere parla molt. (Intransitiu) / El Pere parla

anglès. (Transitiu)

b) Cada matí llegeixo el diari. (Transitiu) / Cada

matí llegeixo una mica. (Intransitiu)

c) Treballa la fusta. (Transitiu) / Treballa en una

oficina. (Intransitiu)

d ) No mengis tant! (Intransitiu) / No mengis

xocolata! (Transitiu)

e) Teresa, salta la tanca! (Transitiu) / Teresa,

salta bé! (Intransitiu)

1

47


5 a) Els usuaris es queixen del mal estat de les

instal·lacions.

b) L’àvia no hi sent: és sorda.

c) Hi havia molta gent al mercat.

d ) T’has acostumat al nou horari?

e) Se n’ha d’anar demà al matí.

f ) No s’adona del problema que té.

16 Tots els verbs de les oracions anteriors són intran-

sitius excepte el verb de l’oració c), que és transi-

tiu, ja que molta gent és el complement directe de

hi havia.

17 a) T’ha caigut el bolígraf!

b) Per què no calles?

c) Van pujar sobre la taula del menjador.

d ) Se n’ha anat de casa.

e) Vaig marxar quan es va acabar la reunió.

f ) He caigut i m’he fet mal.

18 Per exemple:

a) són

b) sembla

c) estan

d ) érem

e) semblaria

f ) estiguin

19 a) La planta del menjador està molt seca.

(Predicat nominal)

b) Els sindicats han convocat una vaga per al dia

14. (Predicat verbal)

c) El govern aprovarà una nova llei al setembre.

(Predicat verbal)

d ) Hauríem de fer vint-i-cinc còpies del dossier de

socials. (Predicat verbal)

e) Aquest ram de roses sembla de plàstic.

(Predicat nominal)

10 Per exemple:

a) Avui porto... ulleres noves.

b) La directora m’ha dit... un secret.

c) No cal.

d ) Has estripat... els documents?

e) Els meus pares em regalaran... una guitarra

elèctrica.

f ) No cal.

11 a) porto és transitiu


2n ESO

b) ha dit és transitiu

c) van riure és intransitiu

d) Has estripat és transitiu

e) regalaran és transitiu

f ) corris és intransitiu

12

13 a) L’Eugènia fa mala cara. (Verb predicatiu transi-

tiu)

b) Aquestes històries semblen inventades. (Verb

copulatiu)

c) El Ferran respira amb dificultats. (Verb predica-

tiu intransitiu)

d) Vindràs demà a la meva festa d’aniversari?

(Verb predicatiu intransitiu)

e) Toca el timbal molt bé. (Verb predicatiu transi-

tiu)

f) El telèfon va sonar tota la tarda. (Verb predica-

tiu intransitiu)

g) Aquesta activitat seria interessant. (Verb copu-

latiu)

14 a) calles

b) ha pujat / ha caigut

c) te’n vagis

d) han marxat

LÈXIC Pàgina 170

11 a) locució

b) frase feta

c) locució

d) frase feta

e) frase feta

f ) frase feta

g) locució

h) frase feta

i ) frase feta

j ) locució

12 a) No haver-hi res preparat.

48

COPULATIUS PREDICATIUS

és

sembla

Estic

TRANSITIUS INTRANSITIUS

condueix

van salvar

portes

Recollim

He relliscat

dormo

borda


b) En successió continuada.

c) Penedir-se molt d’haver fet alguna cosa.

d ) Corrents.

e) Caminar.

f ) Directament.

g) Travessant llocs despoblats i fora de camí.

h) Enganyar algú.

i ) Saltar-se una classe.

j ) Amb puntualitat rigorosa.

13 a) 4

b) 5

c) 6

d) 7

e) 9

f ) 1

g) 3

h) 2

i ) 8

14 a) repapiejar

b) totalment

c) adormir-se

d) escanyar

e) tustar

f ) furtar

g) veloçment

h) llençar

i ) inconsistent

j ) malgastar

15 a) en fresc

b) de franc

c) a les fosques

d) per fortuna

e) per força

f ) en el fons

Solucionari

Unitat 6

g) a flor de

h) en fila índia

16 a) calmós

b) geniüt

c) esquerp

d) alegre

e) xerraire

f ) xafarder

g) sincer

h) inofensiu

i ) inquiet

j ) maniàtic

17 a) tossut

b) avar

c) pretensiós

d) cridaner

e) voluble

f ) malgastador

18 a) mort de fam

b) trobar a faltar

c) amb prou feines

d) no poder dir fava

e) tal faràs, tal trobaràs

f ) pagar la festa

g) néixer amb la flor al cul

h) fer foc nou

i ) a la quinta forca

j ) treure foc pels queixals


11 a) L’esplendor de la literatura castellana, la difusió

de la impremta, la predicació en castellà dels

jesuïtes, el funcionariat castellà, etc.

b) Són uns decrets reials imposats per Felip V al

segle XVIII que aboleixen el règim jurídic propi

català i les institucions d’autogovern, i que pro-

hibeixen, per primer cop, l’ús del català en la

vida pública.

c) La poesia del Rector de Vallfogona es caracte-

ritzava per conrear dos estils molt diferents:

d’una banda, una poesia elegant i artificiosa; i

de l’altra, una poesia satírica, desvergonyida

i escatològica, que el va fer molt popular a l’è-

poca.

49

V E L O Ç M E N T

T E A T

M O S D U

A T C O S

L R E P A P I E J A R T

G L N M A

A M Y I R

S L L E N Ç A R A R

T N R S

A T E

R F U R T A R

I N C O N S I S T E N T


d) Cançons, romanços, rondalles, llegendes,

corrandes, nadales, etc.

e) El català.


11. b

12. c

13. b

14. a

15. a

16. b

17. a

18. a

19. b

10. a

11. a

12. b

13. b

14. c

15. a

16. c

17. a

18. a

19. b

20. a


11

12 tocata

sonata


2n ESO

simfonia

sarsuela

òpera

opereta

cantata

himne

madrigal

rèquiem

13 a) contralt

b) tenor

c) baix

d) soprano

e) baríton

14 a) melodia Successió de sons musicals de dife-

rent altura que formen un conjunt i posseeixen

un sentit musical.

b) caramelles Festa pasqual que té lloc tradicio-

nalment a la Catalunya Vella i al nord de la

Catalunya Nova, en què una colla de cantaires

visiten cases i masies davant les quals canten

les cançons anomenades també caramelles.

c) faristol Moble o bastidor de fusta o metàl·lic,

amb peu o sense, que forma un pla inclinat on

hom posa un llibre, una partitura, etc., per tal

de facilitar-ne la lectura.

d) particel·la Part d’una partitura que correspon a

una sola veu o instrument d’una obra musical.

e) fuga Composició polifònica monotemàtica o

pluritemàtica de desenvolupament tonal com-

plex, basada en regles del contrapunt imitatiu.

f ) ària Melodia, vocal o instrumental, que té el

seu lloc en tota obra lírica (òpera, cantata, ora-

tori, etc.).

g) obertura Peça musical breu per a orquestra,

que fa d’introducció a una obra més extensa,

generalment vocal.

50

A T A T N A C

T A I N O F M I S

T E H E A O

O R I I D N

C E M U R A

A P N Q I T

T O E G A

A R A

S A R S U E L A

PERCUSSIÓ CORDA VENT

bateria

bombo

campana

castanyoles

maça

maraca

pandereta

plateret

simbomba

tambor

triangle

arpa

bandúrria

banjo

cítara

contrabaix

guitarra

piano

viola

violí

acordió

clarinet

fagot

flauta

gralla

harmònica

oboè

saxòfon

trombó

trompa

trompeta

tuba


h) tornada Part d’una cançó que es repeteix

sempre amb la mateixa lletra i tonada.

i ) batuta Vareta de fusta que empren els direc-

tors d’orquestra per allargar l’efecte visual del

braç dret i fer possible a l’orquestra la precisa

Solucionari

Unitat 6

comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una

obra.

j ) harmonia Ciència que té per objecte la forma-

ció i l’encadenament dels acords.

51



53


11

Fóra bo que en una lectura entre línies, s’animés

l’alumnat a enumerar els defectes, en el cas de la

família alemanya, i les qualitats, en el cas del

narrador protagonista, que segons ells i segons la

interpretació del conte se’n podrien extreure.

12 Introducció o presentació: línies 1-16

Nus o desenvolupament: línies 17-69

Desenllaç o final: línies 70-87


14 Resposta oberta.

1 Resposta oberta.


Línia 4: [...] rodejat de paratges idíl·lics.

Línia 29: [...] Vaig ser víctima de la primera crítica.

Línia 35: [...] Totes les boques eren perfectes en la

forma i en color.

Línia 31: [...] Això era com jo ho vaig entendre i la

finalitat amb què es va dir.

Línia 46: [...] la poca felicitat que senten les perso-

nes del nostre entorn.

Línia 61: [...] com si m’avancés un torpede.


18 a) Per exemple, punts suspensius: línia 33. Ah,

però... tu no recicles la matèria orgànica?

Els punts suspensius aporten la idea de pausa

o de vacil·lació en dir la frase, la qual cosa

aporta espontaneïtat a la intervenció del per-

sonatge.

b) Per exemple, parèntesis: línies 63-64. (Això

m’ho va [...] Quina gràcia, oi?)

La informació que és dins dels parèntesis sem-

bla que no formaria part pròpiament del conte

i representa com un picar l’ullet al lector o una

reflexió interior, en veu alta, del mateix autor.

c) Per exemple, dos punts: línia 32. [...] el que em

van dir va ser:

Introdueix una intervenció literal d’algun perso-

natge.

d ) Per exemple, cometes: línia 58. «ara et fotré,

cap de col»

És una altra manera, amb els dos punts, amb

què poden indicar-se les intervencions literals

dels personatges.

UNITAT 7

FAMÍLIA ALEMANYA NARRADOR

QUALITATS Rossos, alts, Aparentment,

guapos, poliglots, poques

ecològics; és a dir,

una família perfecta! Garrotxa

DEFECTES Aparentment, cap. Lleig, escanyolit,

tenia entrades, duia

ulleres, no era ros.


e) Per exemple, punt i coma: línia 27. Però la

qüestió no és aquesta; la qüestió és que a

mitja conversa [...]

El punt i coma representa la continuació de la

frase perquè n’és una ampliació o una aporta-

ció d’algun detall que precisa l’oració anterior.


Mai no s’havia sentit tan excitat com aquella tarda,

quan, mentre obria vall per a renovar la vinya, va

ensopegar amb un filó d’or. De primer, en sentir la

resistència sota l’aixada, va creure que devia

ésser una roca; altres cops li havia passat. I des-

prés, en posar al descobert la veta, va haver de

fregar-se els ulls abans de convèncer-se que no

somniava; allò era un veritable pa, una mena de

lingot ample i llarg que es perdia en les profundi-

tats de la terra.

Va continuar cavant desesperadament, però

ni així: tot i que la cobdícia donava ales a les

seves mans i agilitat als seus músculs, no va

poder arribar al final de la vena, la qual cada cop

es feia més gruixuda, més imponent. En caure la

fosca es va veure obligat a deixar-ho. Ja no podia

més.

Potser hauria estat més prudent reservar-se

aquella descoberta, però la troballa era tan

impressionant que se li escapava de la boca.

Calia que parlés amb algú si no volia rebentar. Va

franquejar-se amb el mestre del poble, un bon

amic seu i persona de tota confiança.

L’altre, de moment, no se’l va creure. Però l’en-

demà, convençut pels seus propis ulls, va quedar-

se tan esbalaït com ell.

–I què penseu fer, ara? –li va preguntar–.

¿Explotar-la tot sol?

–És clar…

El mestre, però, no ho veia tan senzill. Li va dir

que ell sol no arribaria enlloc, atès que, a jutjar per

les aparences, es tractava d’un filó molt abundant.

Li faltaven experiència, maquinària adequada,

capital… El pagès començava a gratar-se la nuca.

Manuel de PEDROLO, «La mina».

A: Contes i narracions I. 1938-1954 (1974)

Resposta orientativa:

a) Un pagès troba un filó d’or... mentre obre vall

per renovar la vinya.


2n ESO

b) El mestre li pregunta... si pensa explotar sol

aquella troballa.

c) El pagès deixa de cavar... en fer-se fosc.

d) Descobreix que és un lingot... que s’enterra

en les profunditats de la terra.

e) El pagès no resisteix la temptació... i continua

cavant fins que es fa fosc amb l’esperança

que arribarà a desenterrar el filó d’or.

10 Solució a criteri del professorat.


11 a) L’extensió: curta.

b) La situació: una única situació i diferents

seqüències.

c) Els personatges: pocs detalls i un sol conflicte:

la rivalitat.

d ) L’acció: encadenament d’accions que desem-

boquen al final.

e) El temps (unes vacances) i l’espai

(Schleswing-Holstein).

12 Diferents exemples d’oralitat en el text.

Línia 13: Com és lògic vaig conèixer de seguida

els pares.

Línia 31: Bé, aquest era el subtext.

Línia 53: per fer-los la punyeta, és clar.

Línia 65: En fi, jo havia buscat unes vacances toni-

ficants.

Línia 67: Ben mirat, qui pot ser tan idiota...

13 Resposta oberta.

14 A

Tema: Els orígens del món. Argument: El que ha

calgut fer a fi de redreçar les coses que formen

part del món perquè les persones hi poguessin

viure.

B

Tema: Terratrèmol a Bucarest. Argument: La deci-

sió d’un funcionari d’optar per l’aplanament del

terreny en lloc de les tasques d’ajuda a les vícti-

mes del terratrèmol a causa de l’elevat cost de l’o-

peració.

15 Extensió: curta.

Situació: poc complexa.

54


Pocs detalls dels personatges.

Preval l’acció.

Temps limitat i espai reduït.


11 Essa sorda: centre, passió, premsa, missatge,

castell, peça, classe, vers, surera.

Essa sonora: paràlisi, cosí, pèsol, frase, amazona,

prosa, alzina.

12 a) anàlisi

b) zoològic

c) dipòsit

d ) posar

e) casino

f ) anestèsia

g) zebra

h) cosir

i ) ziga-zaga

j ) dosi

k) topazi

l ) pròtesi

m) divisió

n) colze

o) enze

p) resar

13 Resposta oberta.

14 sobre, pressió, sopa, casc, mansió, donassa,

mas, esforç, destruir, pòlissa, sal, pressa

15 Resposta oberta.

16 a) renaixença

b) fiança

c) creença

d) coneixença

e) enyorança

f ) temença

g) naixença

h) creixença

i ) venjança

j ) esperança

17 a) excel·lent

b) accés

Solucionari

Unitat 7

c) excés

d) escenari

e) ascendent

f ) accelerar

g) disciplina

h) excepció

i ) acceptar

j ) accepció

k) excitació

l ) excentricitat

m) accentuar

n) accedir

o) excepcional

18 tristesa

episodi

pobresa

centèsima

19 cintura

pastís

Lluïsa

adreça

10 a) cec / sec

b) ceba / seva

c) cignes / signe

d) cessió / sessió

e) sona / zona

f ) raça / rasa

11 a) secall

b) ciment

c) sempre

d) cendrer

e) ciutat

f ) sinceritat

g) selva

h) cedir

i ) ceballot

j ) silenci

k) setmanal

l ) sivella

m) setrilleres

n) cirerer

o) sípia

p) cebar

q) cerebral

r ) sèmola

55


s) segellar

t) cedre

12 a) massapà

b) onze

c) asseure

d) classe

e) quars

f ) llapis

g) garsa

h) dipòsit

i ) celobert

j ) pastisser

k) solfeig

l ) barnús

m) vernís

n) zoologia

o) casos

p) metgessa

q) Eusebi

r ) zero

s) etcètera

t) Àsia

13 a) acidesa

b) dolç

c) bellesa

d) edició

e) caserna

f ) magatzem

g) plaça

h) senyera

i ) guitza

j ) cinisme

k) cossos

l ) pinzell

m) ase

n) assegurança

o) deixadesa

p) etzibar

q) esmorzar

r) torçar

s) puça

t) bronze

14 Al restaurant tot resultava estantís: els entrepans

de pa sintètic i esponjat, amb l’escarola flàccida;

la decoració de tons rosats i blau cel, esclarissa-

díssims, amb els mobles de fòrmica i les plantes


2n ESO

de plàstic; el públic, portant vestits massa amples

o massa estrets i sens dubte massa barats, la

típica classe de tropa, entre encanallada i deterio-

rada, però que curiosament s’entusiasma amb mil

coses i que vol estar contenta: amb el futbol, amb

la política, amb la música, amb el matrimoni…


11 Per exemple:

a) El Manel ha construït... una maqueta de l’edi-

fici.

b) Nosaltres portàvem... molts diners.

c) El meu gos pateix... una malaltia.

d ) La Mireia canta... una cançó.

e) Abans menjàvem... amanida.

12 Veu passiva:

a) La pel·lícula va ser filmada pel director a

Eivissa.

b) Els delinqüents van ser detinguts per la policia

ahir a la nit.

c) Moltes signatures han estat recollides per

aquesta associació.

d ) El sopar serà celebrat dissabte vinent.

Complements directes subratllats:

a) El director va filmar la pel·lícula a Eivissa.

b) La policia va detenir els delinqüents ahir a la nit.

c) Aquesta associació ha recollit moltes signatu-

res.

d ) Celebraran el sopar dissabte vinent.

13 a) Complement directe determinat: Demà ens els

donaran.

b) Complement directe indeterminat: En tenim

molta.

c) Complement directe neutre: No t’ho menges?

d) Complement directe determinat: Se la mosse-

ga.

e) Complement directe indeterminat: En van tro-

bar al calaix.

f ) Complement directe neutre: Dóna-m’ho.

14 a) Dóna records a l’Agnès.

b) He escrit una carta de reclamació als organit-

zadors.

56


c) Has comentat al metge aquests símptomes?

d) Regalaran bosses a les nenes.

e) Van sol·licitar un ajut a l’assistent social.

f ) Fem una abraçada als nostres amics.

15 a) Dóna-li records.

b) Els he escrit una carta de reclamació.

c) Li has comentat aquests símptomes?

d) Els regalaran bosses.

e) Li van sol·licitar ajut.

f ) Els fem una abraçada.

16 a) Ahir vam veure una pel·lícula de por.

b) Has pronunciat un discurs excel·lent.

c) Portarem el ram de flors a l’àvia.

d ) El jutge va absoldre els acusats.

e) La meva germana té deu anys.

f ) Has recitat el poema molt bé.

g) Fes-li un petó.

h) Hem menjat paella en un restaurant de Barce-

lona.

17 a) Incorrecta perquè és CD. He vist l’Anna a l’es-

tació.

b) Correcta perquè davant de ningú un CD pot

portar a.

c) Incorrecta perquè és CD. Jo he fotografiat

l’Enric.

d ) Correcta perquè davant d’un pronom personal

tònic, com mi, un CD pot portar a.

e) Incorrecta perquè és CD. Avui han visitat el

pare a l’hospital.

f ) Correcta perquè al Jordi és CI.

18 a) L’escalfa. / Escalfa-la.

b) La raona. / Raona-la.

c) Renta-te-les.

d ) En llegeix. / Llegeix-ne.

e) Ho obre. / Obre-ho.

f ) En té molts.

g) Els vigila. / Vigila’ls.

h) L’espolsa. / Espolsa-la.

i ) Dóna-m’ho.

19 a) La mestressa dóna menjar al gos.

b) Els alumnes pregunten els dubtes al professor.

c) Els llogaters demanen una pròrroga del con-

tracte als propietaris.

d ) Va retornar els diners a la caixera.

Solucionari

Unitat 7

e) Va demanar perdó als seus companys de clas-

se.

10 a) La infermera li va injectar una substància.

b) Els aeroports els ofereixen vols gratuïts.

c) Telefona’ls!

d) Els demanaven informació.

e) Passa-li la pilota!

11 Per exemple:

a) Nosaltres portarem... un obsequi a la moni-

tora.

b) L’Adrià va preguntar... un dubte al professor.

c) El gos reclama... l’atenció al seu amo.

d) La Carla ha demanat... l’esmorzar a la mare.

e) Els participants sol·liciten... les bases del con-

curs a l’organitzador.

12 a) Han demanat les claus (CD) al conserge (CI).

b) Van provocar el part (CD) a la Gemma (CI).

c) Recorda al Josep (CI) el sopar d’aquesta nit

(CD).

d ) Ofereixen descomptes (CD) a tots els clients

(CI).

e) Duen un regal (CD) al nen (CI).

f ) Va demanar al seu cap (CI) un dia de festa

(CD).

LÈXIC Pàg. 196

11 a) A burra que criï, no li diguis arri: bestiar.

b) A l’hivern, el millor amic és un bon abric: calen-

dari.

c) A diners pagats, braços trencats: feina.

d ) A més doctors, més dolors: salut.

e) Abans el mar per veí que senyor mesquí: mar.

f ) A les penes punyalades: consells.

12 a) A l’amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc.

b) A la dona barbuda, de lluny se la saluda.

c) Aigua de gener prenya l’oliver.

d) Festa de foc, no la vegis mai de prop.

e) Abans de burlar-te d’algú, mira bé com ets tu.

f ) A panxa plena no hi entren penes.

g) Cosa privada és desitjada.

h) Com més alt, més animal.

i) Entre les dotze i la una, corre la mala fortuna.

57


13 a) 3

b) 6

c) 5

d) 2

e) 1

f ) 4

14 a) ganivet

b) ca

c) avui / demà

d) boca / mosca

e) or

f ) ull

g) diner

15 a) taulell

b) resar

c) març

d) porcs

e) acabat

f) marrà

g) cuiner

h) aigües

i ) blat

j ) Sant Martí

16 a) I

b) II

c) II

d ) I

e) I

f ) II

17 a) Una feina o una obligació que ve de gust és

més fàcil d’acomplir.

b) Qui constantment es posa en perill, pot pren-

dre mal.

c) Per alleujar els mals es bo distreure’s.

d ) Pagar els deutes dóna tranquil·litat.

e) Els defectes i les qualitats dels fills provenen

dels pares.

f ) Una persona tinguda per assenyada pot donar

sorpreses si no se la coneix prou bé.

g) Els defectes o inconvenients no són exclusius

d’un lloc o d’una persona.

h) S’atribueixen els errors a la condició huma-

na.

i ) No s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que

no s’hagi esdevingut.


2n ESO

j ) Les desgràcies s’acumulen sobre la persona

que ja està abatuda.

18 SAVIESA I PRUDÈNCIA: c i f.

SUPERSTICIONS: a i d .

EL PAS DEL TEMPS: g i e.

FAMÍLIA: b i h.


11 a) F

b) V

c) V

d) F

e) F

f ) F

g) F


11. a

12. a

13. b

14. a

15. a

16. c

17. a

18. b

19. c

10. a

11. a

12. c

13. a

14. a

15. c

16. a

17. a

18. b

19. b

20. c


11 (1) tren cremallera, (2) autocar, (3) carro, (4) mi-

crobús, (5) cabriolé, (6) bicicleta, (7) camió, (8)

tractor, (9) autocaravana, (10) formigonera, (11)

58


tren, (12) moto, (13) sidecar, (14) cotxe, (15)

monovolum, (16) telefèric, (17) camioneta, (18)

furgoneta, (19) tartana i (20) ambulància.

12 Resposta a la mateixa il·lustració.

13 Resposta oberta.

14 Alcoholímetre: Aparell per mesurar la quantitat

d’alcohol que conté un líquid alcohòlic.

Banda rugosa: Banda transversal a la calçada,

lleugerament elevada o constituïda d’un material

molt més rugós que el paviment, la finalitat de la

qual és obligar els conductors a circular més len-

tament.

Banda sonora: Línia de vora de calçada que pro-

dueix un soroll que alerta el conductor quan és

trepitjada per les rodes del vehicle.

Cremallera: Ferrocarril que utilitza un tercer carril

dentat, on engranen les corresponents rodes den-

tades motrius de la locomotora, per tal d’obtenir

esforços de tracció superiors als que li permetrien

els dos carrils de simple adherència.

Solucionari

Unitat 7

Etilòmetre: Instrument que mesura el contingut

d’alcohol en l’aire expirat, a partir del qual es pot

calcular l’índex d’alcoholèmia.

15 Resposta orientativa: funicular, tramvia, furgoneta,

troleibús, buldòzer, camioneta, carrilet, metro, tren...

16 esmorteïdor, fre de mà, llanda, palanca de canvi,

pneumàtic

17

59

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

cadena, cavallet,

forqueta,

manillar, pedal,

plat, selló, pinyó,

quadre,

pneumàtic

cadena, cavallet,

estrep, forqueta,

manillar,

parafang, selló,

tub d’escapa-

ment, quadre,

pneumàtic

capó, capota,

eixugaparabrisa,

fre de mà,

guantera,

parafang,

para-xocs, tub

d’escapament,

volant, xassís,

palanca de

canvi



61


«Diminuts i eterns»

11 Resposta a la primera part de la pregunta:

Si s’estria, s’obtenen cargols.

Si es perfora un dels extrems, s’obté una agulla.

Si el foradem longitudinalment, es crea un tub.

Amb un caputxó, s’obté una xinxeta.

Amb una caputxeta, es crea una agulla de cap.

Si s’imanta, s’obté una brúixola.

Si es doblega, s’obtenen les grapes.

Si es recargola i s’esmola convenientment, en

resulta un ham.

Si es doblega intel·ligentment, en resulta un clip.

La resposta a la segona part de la pregunta és

oberta.



ciberneticodigital global, globalitzadora,

internàutica...

sustentada basada, fonamentada,

mantinguda...

prehistòrics vells, arcaics, antics...

creacions productes, estris, obres...

alienes estranyes, impròpies,

foranes...

vulgar simple, senzill, corrent...


«Temps de mosquits»

15 a) A finals d’octubre.

b) Quan la temperatura és igual o inferior a 7°C

o 8°C.

c) Cremant fulles de marialluïsa.

d) A l’estiu, quan les temperatures arriben als 24°C

o 25°C.

e) A les persones que tenen una suor més aro-

màtica.

16 El text es compon de 4 paràgrafs.

Primer paràgraf: s’acaba l’estiu, però els mosquits

encara semblen més presents que mai, perquè, a

causa del fred que comença a fer en l’exterior, els

mosquits i altres insectes s’arreceren a les cases.

Segon paràgraf: les condicions de vida dels mos-

quits i d’altres insectes, que moren amb tempera-

tures per sota dels 7°C o 8°C.

Tercer paràgraf: es fa referència a un estudi d’una

universitat escocesa sobre els motius pels quals

els mosquits piquen unes persones i no unes

altres (sembla que té a veure amb algunes subs-

tàncies que es troben en la suor d’algunes perso-

nes i que repel·leixen els mosquits, ara es tractaria

de patentar-les, per això no expliquen quines són).

Quart paràgraf: la temporada de mosquits no

acaba fins a finals d’octubre a Catalunya, per fora-

gitar-los es recomana cremar marialluïsa.

UNITAT 8


17 Per això (línia 8) Expressa conseqüència.

En realitat (línia 10) Introdueix un aclariment.

De fet (línia 19) Introdueix un aclariment.

D’altra banda (línia 25) Introdueix una nova

informació.

Això explica (línia 29) Enceta l’explicació d’una

afirmació anterior.

Per cert (línia 32) Afegeix una nova

informació que s’havia

oblidat.

El fet és que (línia 41) Introdueix un aclariment.

De moment (línia 54) Anuncia el temps o bé el

moment present.

18

Text de l’audició (CD)

Desaparició imminent

De manera ingènua i arrogant, fa uns vint anys que

se’m va acudir publicar un llistat d’objectes que

desapareixerien durant la meva vida. Eren els anys

vuitanta i estàvem convençuts que tot mutava de

manera vertiginosa al ritme de les nostres hormo-

nes. Certament, algunes prediccions es van com-

plir: ja no hi ha brasers, ni llums d’oli, ni molinets de

cafè, i els porters són tots automàtics. Han caigut

la càmera fotogràfica de rodet, el tocadiscos, el

casset, i el walkman. Altres han quedat arraconats,

gairebé rituals, com la ploma estilogràfica, el juke-

box, el fax o el millón. Però hi ha altres objectes

arcaics que, lluny de desaparèixer, es consoliden:

la clau o el paper moneda. ¿No s’haurien d’obrir ja

totes les portes llegint-nos la pupil·la? ¿No haurí-

em de pagar-ho tot mostrant una única targeta de

plàstic? Malgrat els negres auguris, també perviu

el llibre. I el paper, que havia de quedar fulminat en

l’era digital, només fa que multiplicar-se.


2n ESO

Posats a tornar a pifiar-la, segur que en pocs

anys desapareixeran totes les ulleres que no

siguin de sol. També perdrem de vista les obsole-

tes bombetes, arraconades per duradors i efi-

cients leds. Tampoc crec que els quedi gaire vida

als CD, ni als cables, que continuen embolicant la

nostra vida, o a les piles quan aprenguem a utilit-

zar l’energia fotovoltaica amb eficàcia. I, d’aquí a

uns quants anys, predic que desapareixeran els

motors d’explosió i els escalfadors de gas, per

falta, tard o d’hora, de matèria primera. Però

aquesta vegada no m’atreveixo a dir quan: la cob-

dícia humana ho decidirà. I segur que ja no seré

per aquí per veure com m’he equivocat aquesta

vegada.

Juli CAPELLA. El Periódico (29 agost 2007)

19 Resposta oberta.

10 Correcció a criteri del professorat.


11 Tots tres textos són actuals i tracten temes

intemporals.


13 A: Editorial, perquè té tota l’aparença d’una opi-

nió compartida d’un col·lectiu alhora que incorpo-

ra una part informativa d’una manera objectiva.

B: Columna, perquè es construeix sobre la base

de les impressions i opinions personals de l’autor

del text, escrit, per tant, en primera persona.



11 juliol, gebrada, jaç, geganter, joguina, jugular,

gener, jaciment, gelada, jornal, gelater, jota,

gelatina, japonès, gimnàs, jubilació, ginebró,

jueu, ginesta, jardí, judo, gigoló, joia, jugador

12 a) objecte

b) majestat

62

OBJECTES QUE brasers, llums d’oli, molinets HAN DESAPAREGUT de cafè, porters

OBJECTES EN VIES càmera fotogràfica de rodet,D’EXTINCIÓ tocadiscos, casset, walkman

OBJECTES ARRACONATS ploma estilogràfica, juke-box, fax, millón

OBJECTES QUE ES clau, paper moneda, llibre, CONSOLIDEN paper, leds

OBJECTES QUE ulleres que no siguin de sol,DESAPAREIXERAN bombetes, CD, piles, motors

d’explosió, escalfadors de gas


c) Jesús

d) jeroglífic

e) gespa

f ) gendre

g) jauríeu

h) Jeremies

i ) jerarquia

j ) jeuen

k) jersei

l ) marge

Són excepcions: objecte, majestat, Jesús, jeroglí-

fic, jauríeu, Jeremies, jerarquia, jeuen, jersei.

13 a) viatge

b) engranatge

c) viatjar

d ) assetjar

e) reportatge

f ) pitjor

g) mitjà

h) platja

i ) fetge

j ) rebutjar

k) trepitgi

l ) mitjana

14 a) maduixa

b) gruix

c) xofer

d) torxa

e) moixó

f ) eixam

g) xarampió

h) boix

i ) clixé

j ) disbauxa

k) bixest

l ) ganxo

m) xicot

n) guerxo

o) cartoixa

p) calaix

15 El so [ ] sona com xop: xarop, xiclet, xat, ximpan-

zé, xandall.

El so [ks] sona com fix: taxa, prefix, hexàgon, fixa-

ció, màxim.

El so [gz] sona com èxode: exageració, exaltar,

examinador, exasperar, executiu.

Solucionari

Unitat 8

16 a) infraroig: infrarojos

b) lleig: lletjor

c) despatx: despatxar

d) bateig: batejar

e) esquitx: esquitxada

f ) raig: rajar

g) empatx: empatxar

h) mareig: marejar

i ) sondeig: sondejar

j ) cartutx: cartutxera

17 JEURE: jec, jaiem, jèieu, jauran.

JUTJAR: jutjo, jutgem, jutjàveu, jutjaran.

MAREJAR: marejo, maregem, marejàveu, mareja-

ran.

FREGIR: fregeixo, fregim, fregíeu, fregiran.

18 Els mots complets corresponen a les categories

que surten en el llibre en aquest ordre:

jerarquia

majestat

jesuïta

objecte

jeroglífic

projecció

jersei

subjecte

injectar

jeure

19 a) rojos: roig

b) pujol: puig

c) saquejada: saqueig

d) sandvitxeria: sandvitx

e) capritxós: capritx

f ) rajolí: raig

g) bogeria: boig

h) tutejar: tuteig

i ) glopejada: glopeig

j ) assajar: assaig

10 L’exèrcit dels EUA, insereix xips en arnes per

espiar.

Washington.– A la dècada dels anys setanta, la CIA

va desenvolupar una joguina: l’insectòpter, un robot

volador que tenia l’aspecte d’una libèl·lula que con-

tenia un petit motor que s’alimentava amb gasolina

i movia quatre ales. L’insectòpter era capaç de volar

perfectament, però l’oficina de desenvolupament

63


tecnològic de l’organisme d’espionatge va acabar

considerant-lo un fracàs perquè no podia enfrontar-

se als vents que bufaven a ratxes.

Però això no significa en absolut que els dife-

rents departaments de l’espionatge nord-americà

hagin desistit de la fabricació de petits robots

voladors, amb l’aparença d’un insecte, amb objec-

tius d’espionatge. De fet, segons va publicar ahir

dimarts el rotatiu nord-americà The Washington

Post, l’Agència de Projectes Avançats d’Investi-

gació de Defensa (DARPA segons la seva sigla en

anglès) està treballant en el que el diari denomina

un arna ciborg: s’insereixen xips d’ordinador en la

crisàlide per donar lloc a insectes que puguin ser

controlats a distància [...].

Joan CAÑETE. El Periódico (10 octubre 2007)

11 a) queixa

b) punxada

c) genoll

d ) mig

e) explicar

f ) subjectivitat

g) penjar

h) general

i ) jaqueta

j ) passejar

k) joguina

l ) diumenge

m) estranger

n) gendre

o) jersei

p) angines

q) rajola

r ) gerro

s) ajuda

t ) targeta

u) religió

v) safareig

w) xemeneia

x) gavatx

12 fitxer

taronja

exclamació

esponja

rellotge

truja


2n ESO


11 a) Aquest mató és deliciós!

b) La seva camisa era de cotó.

c) Semblaven enfadats.

d ) L’Aleix i el Marc són els meus amics.

e) Estic molt cansat.

f ) Aquella taula era de fusta.

g) Ella és així.

h) L’incendi semblava provocat.

i ) La Virgínia serà la delegada del grup.

12

13 a) Jo no sóc rancuniós. Jo no ho sóc.

b) En Sergi estava amoïnat. En Sergi ho

estava.

c) El Xup és el meu gos. El Xup l’és.

d ) Sembles un policia. Ho sembles.

e) Aquesta situació és Aquesta situació

molt compromesa. ho és.

f ) Aquell senyor és l’alcalde. Aquell senyor l’és.

g) En Lluís està com En Lluís ho està.

un llum.

h) Estic una mica refredat. Ho estic.

i ) No era la meva mare. No l’era.

14 a) ho (atribut) → substitueix brillant

b) ho (atribut) → substitueix una peça de

→ vestir molt cara

c) l’ (atribut) → substitueix l’Anna

d) ho (atribut) → substitueix gelós

e) l’ (atribut) → substitueix el teu professor

f ) n’ (atribut) → substitueix pesada

g) ho (atribut) → substitueix valenta

h) en (atribut) → substitueix d’enèrgics

i ) l’ (atribut) → substitueix el teu somni

15 a) atribut

b) complement predicatiu

c) complement predicatiu

d) atribut

e) complement predicatiu

64

SINTAGMA

ADJECTIVAL

SINTAGMA

NOMINAL

SINTAGMA

PREPOSICIONAL

SINTAGMA

ADVERBIAL

deliciós

enfadats

molt cansat

provocat

els meus

amics

la delegada

del grup

de cotó

de fusta

així


f ) atribut

g) complement predicatiu

16 a) El Gerard s’ha tornat boig! Fa referència al

subjecte.

b) Van lliurar el treball desordenat. Fa referència

al complement directe.

c) La Núria s’ha fet gran. Fa referència al subjec-

te.

d ) El llauner tenia la clau anglesa rovellada. Fa

referència al complement directe.

e) Els nois van arribar a casa molt cansats. Fa

referència al subjecte.

f ) Portava els pantalons estripats. Fa referència

al complement directe.

17 a) S’hi sent, en aquella ciutat.

b) La llet s’hi ha tornat.

c) Me’n dic.

d ) L’Oriol se n’ha fet.

e) Cada vegada s’hi torna més, aquesta noia!

f ) Me n’has fet molt, fill meu.

g) S’hi ha quedat.

18 Proposta d’atributs per als enunciats, per exem-

ple:

a) Els meus germans... són molt petits.

b) La Marta semblava... una actriu de cinema.

c) Aquest avió... està avariat.

d ) Aquella girafa... era vella.

e) Aquest diumenge... és el meu aniversari.

19 a) No hi ha atribut.

b) Els ratolins són rosegadors.

c) Els pírcings estan de moda.

d) No hi ha atribut.

e) Amb aquest serrell sembles una egípcia.

f ) La meva passió és la música.

10 a) Avui estic de bon humor. → Avui ho estic.

b) Les cotorres són xerraires. → Les cotorres

ho són.

c) Aquest senyor és el → Aquest

meu avi. senyor l’és.

d) Amb aquestes perruques → Amb aquestes

semblem ximples. perruques ho

semblem.

e) L’entrepà era de pernil. → L’entrepà ho

era.

Solucionari

Unitat 8

f ) Sembla distret, aquest → Ho sembla,

espectacle. aquest

espectacle.

g) Aquests no són els llibres → Aquests no

nous! els són!

11 Proposta de complements predicatius per als enun-

ciats, per exemple:

a) La Maria se sent... afortunada.

b) Aquestes flors continuen... pansides.

c) El tomàquet s’ha tornat... madur.

d ) El Toni es va quedar... sord.

e) Aquesta notícia m’ha deixat... esgarrifada.

f ) Després de l’operació, la mare descansa...

sola.

12 a) Va portar el mocador mullat.

b) Aquest pintor treballa de pressa.

c) L’àvia passejava tranquil·la.

d ) Els inquilins van trobar el pis destrossat.

e) Els acusats van quedar lliures.

f ) La conferència s’ha fet molt llarga.

13 a) Hi va portar el mocador.

b) Aquest pintor hi treballa.

c) L’àvia hi passejava.

d ) Els inquilins hi van trobar el pis.

e) Els acusats hi van quedar.

f ) La conferència se n’ha fet molt.

14 a) Em sento cansada. Fa la funció de comple-

ment predicatiu.

b) Estic cansada. Fa la funció d’atribut.

c) No van quedar satisfets. Fa la funció de com-

plement predicatiu.

d ) No semblen satisfets. Fa la funció d’atribut.

e) Els teus dibuixos són excel·lents. Fa la funció

d’atribut.

f ) Els experts van considerar els teus dibuixos ex-

cel·lents. Fa la funció de complement predicatiu.

g) La nena és feliç. Fa la funció d’atribut.

h) La nena jugava feliç. Fa la funció de comple-

ment predicatiu.

LÈXIC Pàg. 220

11 a) lapsus / lapse

b) provar / emprovar

65

��


c) maldecap / mal de cap

d) tràfic / trànsit

e) musclos / músculs / muscle

12 a) excepció

b) addicció

c) altitud

d) anul·lar

e) assecarà

f ) assequible

g) aterrit

h) bodega

i ) borsa

j ) cabals

13 a) I acomplir / II complir

b) I estirar / II tirar

c) I pugeu / II apugeu

d) I sortiu / II assortia

e) I emprova / II prova

14 a) esborrany

b) errata

c) eludir

d ) el·lipse

e) adreça

f ) doblar

g) data

h) creuar

i ) caixa

j ) a l’hora

15 a) empordanès

b) assassinar

c) hongarès

d) avorrir

e) polir

f ) sofrir

g) complir

h) capítol

i ) bufetada

16 a) cabeça

b) cambra

c) càmera

d) cartolina

e) cita

f ) citacions

g) cull / collirà


2n ESO

h) compost

i ) comte

j ) conte

17 a) termini / terme

b) taulell / tauler

c) tarja / targeta

d) ratllar / tatxar

e) tassa / taxa

f ) assenyalar / senyalar

18 a) termini

b) tauler

c) targeta

d) taxa

e) tassa

f) taulell

g) tarja

h) ratlleu

i) assenyaleu

j) senyala


11 a) 1918

b) 1907

c) 1932

d) 1945

e) 1913

f ) 1906

g) 1868


AVALUA’T

11. b

12. c

13. b

14. a

15. b

16. a

17. c

18. a

19. a

10. b

11. c

66


12. a

13. b

14. b

15. a

16. a

17. b

18. c

19. a

20. b


11 14 atzavara 24 tulipa 4 palmera

6 cedre 11 bambú 12 nenúfar

16 lliri 17 gerani 18 card

8 oliver 10 margalló 13 jonc

5 desmai 25 rosa 7 mimosa

2 avet 3 xiprer 1 pi

20 clavell 9 cactus 23 trèvol

21 magnòlia 15 gessamí

22 orquídia 19 margarida

12

Solucionari

Unitat 8

13 a) codony codonyer codonyar / codonyerar

b) préssec presseguer presseguerar

c) coco cocoter cocotar

d ) cirera cirerer cirerar

e) nespra nesprer nespreda

f ) pruna prunera prunerar

g) poncem poncemer poncemerar

h) figa figuera figueral / figuerar

14

sabana; fageda; vinya; màquia; pineda; sureda;

garriga; favar; matoll; melonar

15 alfàbrega berbena

camamilla canyella

espígol farigola

genciana ginebró

gingebre marialluïsa

matafaluga orenga

poniol romaní

sajolida valeriana

67

ARBRES PLANTES FLORS

acàcia, alzina,

castanyer,

garrofer,

lledoner, llorer,

morera,

noguera, om,

roure, sequoia,

tamariu, til·ler,

ullastre

alfals, blat,

cànem, civada,

liana, mirtil,

nenúfar, sègol,

sèver, tàpera,

tramús, trèvol,

vesc, xicoira,

àloe

anemone,

assutzena,

camèlia,

corretjola,

crisantem, dàlia,

gladiol, narcís,

nard,

pensament,

peònia, rosa,

rosella, viola,

dàlia, gladiol

S M A T O L L R

A A A G A

D Q B V D A N

E U A I E R O

N I N G R L

I A Y A I E

P R A V A F G M

S U R E D A A



69


11 Les preguntes que tenen resposta en el text són:

a) Quins avantatges aporta dormir?

b) En què consisteix la higiene del son?

e) Quines són les alteracions més freqüents del

son?

f ) Quins aliments dificulten el son?


13 Decàleg

11. Crear un ambient favorable a l’habitació.

12. Tenir una temperatura ideal a l’habitació de

dormir.

13. Evitar tenir aparells elèctrics a l’habitació.

14. Vetllar per la qualitat del matalàs.

15. Menjar adequadament.

16. Regularitzar horaris.

17. Fer exercici físic.

18. Preveure sopar dues hores abans d’anar a dor-

mir.

19. Dormir les hores que toquen segons l’edat.

10. Vetllar per una roba de llit confortable.

14

15 Solució orientativa:

fruits secs: pinyó ametlla nou

peix blau: sardina seitó tonyina

verdures

i hortalisses: escarola enciam carbassa

bolets: llenegues rovellons xampinyons

productes

lactis: iogurt llet mató

16 Correcció a criteri del professorat.

17 Realització i correcció a criteri del professorat.


11 Té caràcter divulgatiu.

UNITAT 9

UN ESPAI DE RELAX TÉ... UN ESPAI DE RELAX NO TÉ...

• ambient fosc, silenciós,

ventilat

• colors suaus

• sense aparells (ordinador,

telèfon, despertador...)

• claror excessiva

• colors vius

• aparells com ara ordina-

dors, telèfon, desperta-

dor, equip de música...

PRODUCTES CONDICIONS ÒPTIMES

llit Superior en 10 cm a la llargada

de la persona; que no faci soroll.

matalàs Que no sigui massa rígid ni faci

soroll.

coixins Que permeti tenir el coll recte

mentre es dorm.

decoració (pintura Colors suaus com ara el blanc,

de les parets, etc.) l’ocre, el crema, el blau clar...

llençols De teixits naturals, frescos,

transpirables, de colors suaus i

càlids.


12 Resposta oberta.

13 Resposta oberta.

14 A: Expositiu.

B: Expositiu.


11 a) No acostumo a dir mentides, però aquest cop

ho he hagut de fer. (Ús de la coma 7)

b) Va dormir vuit hores, es va llevar ben d’hora, es

va dutxar i va anar a treballar. (Ús de la coma 2)

c) Quan vam veure la gentada que ens esperava,

ens vam espantar. (Ús de la coma 9)

d) Els gossos són fidels, i els gats, esquerps. (Ús

de la coma 3 i ús de la coma 6)

e) L’actor, molt nerviós, va oblidar la meitat del

text. (Ús de la coma 4)

f ) En fi, això és el que t’havia de dir. (Ús de la

coma 8)

g) En Jordi no hi va anar, a l’excursió. (Ús de la

coma 5)

h) Marina, pots portar-me un got? (Ús de la coma

1)

i ) Vaig comprar un meló i una síndria, i em van

regalar un quilo de pomes. (Ús de la coma 3)

12 a) Incorrecta, perquè separa el subjecte i el verb

de l’oració.

b) Incorrecta, perquè separa el verb del seu com-

plement.

c) Incorrecta, perquè separa el subjecte i el verb

de l’oració.

d ) Correcta, perquè es tracta d’un vocatiu.

e) Incorrecta, perquè separa el verb del seu com-

plement.

13 En David Palou va tornar al trànsit col·lapsat del

cinturó. Els conductors suaven de valent. Els que

tenien aire condicionat miraven amb prepotència

des de dins de la peixera. Avançaven a pas de tor-

tuga en moviments peristàltics. Ni els semàfors ni

els guàrdies no podien curar aquella insuficiència

renal.

14 Es va despertar una hora més tard. Després de

rentar-se la cara amb aigua freda, per espantar


2n ESO

qualsevol rastre de somnolència, es va posar uns

pantalons negres, una camisa fosca i unes saba-

tilles esportives. Tot seguit es va penjar a l’espat-

lla la pesant bossa de lona i va sortir de casa. No

havia fet més de tres passos quan va descobrir la

presència de l’Óscar. El noi estava assegut al

capot del cotxe.

15 a) Vaig pintar la il·lustració amb molts colors:

verd, marró, blau, gris...

b) No se’t sent: crida una mica més.

c) En aquesta notícia el periodista ha escrit:

«Encara no s’ha pogut demostrar qui va ser

l’autor de l’atemptat.»

d) Realment estava confosa, malgrat això...

16 a) Què vols per sopar?

b) Recull l’habitació!

c) He aprovat l’examen!

d) Vols fer el cartell del concurs literari?

17 a) La protagonista de la pel·lícula, una noia aus-

traliana amb molts fums, va abandonar el

rodatge sense donar explicacions a ningú.

b) Senyores i senyors, ara mateix començarà

l’espectacle!

c) Els convidats van seure a taula, i la serventa,

també!

d) Avui haig d’anar a natació, però no en tinc

ganes.

e) Va celebrar l’aniversari amb el gendre, la nora

i els nebots.

f ) En efecte, jo sóc l’únic supervivent de la catàs-

trofe.

g) Ja que vostè hi està molt interessat, podríem

començar per la seva visió de la història.

18 No hi ha cap motiu per preocupar-nos. La Carlota

sap molt bé el que es fa. Sempre ha estat una

noia de seny. La seva mare no parava de repetir-

ho. Podeu confiar en ella. Mai no us decebrà.

19 Dormia fins fa un moment. L’hem estat mirant tal

com ho fem d’uns mesos ençà. Són aquells

moments del dia en què veritablement no pen-

sem en res. El fill adormit ens provoca una mira-

da d’aquari o de finestra de tren nocturn, quan el

paisatge de fora amb prou feines es confon amb

la imatge desdibuixada d’un rostre que bé podria

70


ser el nostre. Els ulls tancats d’un fill són el forat

del pany per on podem intuir les nostres escenes

interiors.

10 A

Diari d’un forense. Clàudia Pujol. Editorial

Mina

Què poden revelar els morts en una sala d’autòp-

sies? Clàudia Pujol ha recollit en aquest llibre deu

dels casos que han marcat la trajectòria profes-

sional del doctor Narcís Bardalet, director de

l’Institut de Medicina Legal de Girona, amb més

de 25 anys d’experiència en el ram de la medici-

na forense.

B

Els imams de Catalunya. Jordi Moreras.

Editorial Empúries

Amb l’objectiu de combatre els prejudicis sobre la

comunitat musulmana, l’autor recull en aquest lli-

bre un extens treball que inclou entrevistes amb

una trentena d’imams catalans i consultes a

experts i a associacions i institucions que hi treba-

llen.

C

Fa mil anys que sóc aquí. Mariolina Venezia.

Editorial La Campana

A través de les aventures i desventures de cinc

generacions d’una família en la qual les dones

tenen un paper primordial, l’escriptora, amb una

mirada moderna, recupera la memòria de Basi-

licata, i ret homenatge al seu paisatge i la seva

gastronomia.

D

Contes. Primo Levi. Edicions 62

Escrits des d’una doble perspectiva científica i

humanista, tenyits de poesia i ironia, els contes de

Primo Levi (traduïts per primera vegada al català)

constitueixen un pont entre el present i el passat,

entre el somni i la realitat, entre l’absurd i la raó,

un pont que se sustenta en l’extraordinària lucide-

sa de l’autor.

11 En l’oració a hi ha coordinades dues oracions en

funció de complement directe, per tant, espera

dues coses: que no s’ho cregui tot i que accepti el

que li ofereixen. En canvi, en l’oració b la segona

oració indica una objecció respecte de la primera,

ja que està introduïda per la conjunció adversati-

va tot i que.

Solucionari

Unitat 9

L’oració c és especificativa: únicament els alum-

nes que van fer les pràctiques han aprovat. En

canvi, l’oració d és explicativa: tots els alumnes

han aprovat, i a més tots van fer les pràctiques.

12 Després de deixar la barca amarrada al port,

Dante Oberon es va encaminar directament a

casa seva. Quan hi va ser, va agafar una gran

bossa de lona i la va començar a omplir amb els

objectes més diversos: un vestit de neoprè i unes

aletes de bussejar, un escafandre autònom dotat

de dues petites bombones d’oxigen, una llanter-

na, un visor nocturn d’infrarojos i un receptor mul-

tibanda. En acabar, en Dante va consultar el rellot-

ge: faltaven cinc minuts per a un quart de quatre.

Encara tenia un mica de temps, de manera que es

va estirar al llit, va tancar els ulls i es va adormir

instantàniament.


11 a) La professora es queixa del teu mal comporta-

ment.

b) Vés amb compte amb l’esglaó!

c) T’has d’arriscar a saltar.

d ) Ens vam adonar de l’error.

e) Pensava en ella dia sí i dia també.

f ) Confies en el pilot de l’avió, sí o no?

g) No m’acostumo al nou horari.

12 a) a

b) amb

c) a

d) a

e) en

f ) de

g) amb

h) d’

i ) en

j ) a

13 a) Hi pots comptar per al que vulguis.

b) No se’n refia.

c) Sempre en parla!

d ) Per què no t’hi arrisques?

e) Me’n queixo.

f ) Hi hem col·laborat.

g) No te’n recordes?

71


h) M’hi conformo.

i ) Mai no en dubtaria.

14 a) La professora se’n queixa.

b) Vés-hi amb compte.

c) T’hi has d’arriscar.

d ) Ens en vam adonar.

e) Hi pensava dia sí i dia també.

f ) Hi confies, sí o no?

g) No m’hi acostumo.

15 a) CC lloc / CC temps

b) CC temps / CC lloc

c) CC companyia / CC temps

d) CC instrument

e) CC manera

f ) CC quantitat

16 a) Mai no he fet un treball amb tu.

b) Aquesta nit només he dormit quatre hores.

c) Cada tarda va una estona a la biblioteca.

d) Sempre surt de casa a les vuit del matí.

e) Abans he esborrat la pissarra amb un mocador

de paper.

17.

18 a) atribut

b) complement predicatiu

c) complement circumstancial

d ) atribut

e) complement circumstancial

f ) complement circumstancial

g) complement predicatiu

19 Proposta de complements de règim verbal, per

exemple:

a) Els meus cosins parlen... de política.

b) No s’arrisca... a res.

c) El Bernat es conforma... amb poca cosa.


2n ESO

d) Jo confio... en els meus amics.

e) L’Elisenda s’avé molt... amb la Laia.

f ) No ens atrevim... a contradir-lo.

10 a) Quan sigui gran, em dedicaré a la dansa.

Quan sigui gran, m’hi dedicaré.

b) Aquest nen sempre es queixa del menjar.

Aquest nen sempre se’n queixa.

c) Hem col·laborat en un festival benèfic.

Hi hem col·laborat.

d ) Em vaig adonar de la seva mala fe.

Me’n vaig adonar.

e) Mai no pensa en les conseqüències dels seus

actes.

Mai no hi pensa.

f ) Ho sento, no m’he recordat de trucar-te.

Ho sento, no me n’he recordat.

11 Per exemple:

a) En Josep fa els deures cada dia. (Complement

circumstancial de temps)

b) Els alumnes de segon faran una sortida a Bar-

celona. (Complement circumstancial de lloc)

c) Vaig trucar a l’Aina ahir a la nit. (Complement

circumstancial de temps)

d) Les llenties m’agraden molt. (Complement cir-

cumstancial de quantitat)

e) Els ordinadors de l’aula 4 no funcionen gaire

bé. (Complement circumstancial de manera)

12 a) Demà coneixeràs la Rosa. (Complement cir-

cumstancial de temps)

b) Ben aviat els enviarem el contracte a casa

seva. (Complement circumstancial de temps /

complement circumstancial de lloc)

c) Aquest home condueix molt a poc a poc.

(Complement circumstancial de manera)

d) Aquella nit vaig ballar amb l’Arnau. (Comple-

ment circumstancial de temps / complement

circumstancial de companyia)

e) Recull els papers del terra ara mateix!

(Complement circumstancial de lloc / comple-

ment circumstancial de temps)

f ) Va trucar al seu amic amb el mòbil del seu pare.

(Complement circumstancial d’instrument)

g) Diumenge aniré al cineaamb els amics.

(Complement circumstancial de temps / com-

plement circumstancial de lloc / complement

circumstancial de companyia)

72

ADVERBI O

SINTAGMA ADVERBIAL

SINTAGMA

PREPOSICIONAL

SINTAGMA

ADVERBIAL

mai

només

sempre

abans

amb tu

a la biblioteca

de casa

a les vuit del

matí

amb un moca-

dor de paper

aquesta nit

quatre hores

cada tarda


h) Si ho fas així, te’n sortiràs ràpidament. (Com-

plement circumstancial de manera / comple-

ment circumstancial de manera)

i ) Ara l’avi llegeix el diari amb una lupa. (Comple-

ment circumstancial de temps / complement

circumstancial d’instrument)

13 a) CRV

b) CC

c) CRV

d) CC

e) CC

f ) CRV

g) CC

14 a) S’hi ha acostumat.

b) S’hi lleva.

c) N’heu parlat?

d) El mag n’ha tret un colom.

e) Aquest gos hi borda.

f ) El malalt hi confiava.

g) Deixa-hi això, si us plau.

LÈXIC Pàg. 246

11 a) incorrectes

b) d’un mot que ja existeix dins l’idioma

c) castellà / contacte constant entre les dues llen-

gües

d) llengües / anglès

12 a) bony

b) bústia

c) butà

d) casc

e) closca

f ) cartutx

g) carretó

h) pedrera

i ) càrrega

j ) cansament

k) calb

l ) ferro

m) llitera

n) afecte

13 a) aclariment

b) estruç

Solucionari

Unitat 9

c) badia

d) davallada

e) frontissa

f ) handbol

g) bàndol

h) barana

i ) bata

j ) balena

14 a) comanda

b) gresca

c) maneta

d) gola

e) ordinador

f ) esquerda

g) noguera massissa

h) gras

i ) pesat

j ) esgotada

15 a) envà

b) migranyes

c) escalfador

d) tendinitis

e) infidel

f ) taurons

g) escopinyes i cloïsses

h) corrons

i ) idea

j ) mercaderies

16 a) preocupava o s’inquietava

b) penedeixes

c) arrisques

d) sorprendre

e) espanten o esglaien

f ) enfeinat

g) va aterrar

h) despatxar

i ) avançat

j ) endolla

17 a) altibaixos

b) agobiar

c) bolso

d) botar

e) carinyo

f ) soso

g) borreguisme

73


18 a) a rodanxes

b) amb la tinta

c) fregitel·la

d) bocinets

e) encenalls

f ) silvestres o de marge

g) rovell o beixamel

h) daus o tacs

i ) cansalada

j ) cogombre

19 entrepà

encenedor

gronxador

bolquers

tirabuixó

bústia


11 a) Des del 1939 fins al 1975.

b) En les dues primeres dècades de franquisme

l’ús del català oral i escrit en la vida pública

estava prohibit. A partir dels anys seixanta, tot

i que continuava prohibit, hi va haver una certa

obertura del règim i es van permetre algunes

manifestacions culturals en català. En l’àmbit

familiar sempre es va parlar català.

c) Serra d’Or i Cavall Fort.

d ) És una entitat cultural dedicada a promoure la

cultura catalana i a subvencionar l’ensenya-

ment de la llengua. També creen un gran nom-

bre de premis literaris importants, com el premi

Sant Jordi de novel·la o el Premi d’Honor de

les Lletres Catalanes.

e) Per promoure l’ús normal d’una llengua mino-

ritzada en tots els seus àmbits d’ús.

f ) Per exemple: la justícia, la informàtica, el cine-

ma, els mòbils, els videojocs, els prospectes

dels medicaments, els ingredients de la majo-

ria de productes del supermercat, etc.


11. c

12. a

13. b


2n ESO

14. a

15. a

16. c

17. a

18. b

19. a

10. a

11. b

12. a

13. c

14. a

15. b

16. a

17. b

18. c

19. a

20. a


11 11. guàrdia (dirigir, vigilar)

12. paleta (construir)

13. director (dirigir)

14. pintor (pintar)

15. perruquera (pentinar)

16. bomber (apagar focs)

17. infermera (cuidar)

18. jugador de bàsquet (competir)

19. sastre (confeccionar)

10. mestra (ensenyar)

11. lampista (arreglar)

12. cuiner (cuinar)

13. cambrer (servir)

14. hostessa (atendre)

15. (nou) magistrat (jutjar)

12 11. guàrdia gorra, placa

12. paleta casc, paleta

13. director jaqué, batuta

14. pintor pinzell, granota

15. perruquera diadema, pinta

16. bomber mànega, casc

17. infermera còfia, brusa

18. jugador de bàsquet vambes, suèter

19. sastre cinta, posaagulles

10. mestra pissarra, regle

11. lampista tenalles , granota

12. cuiner davantal, gorra

74


13. cambrer tovalló, llacet

14. hostessa vestit (americana,

faldilla), sabates

15. magistrat punyets, toga

13 ensenyar

dirigir

servir

empaitar

escoltar

escombrar

regar

netejar

mesurar / prendre les mides

buidar

pintar

guarir / curar

14 Solució orientativa:

jutge (toga)

farmacèutic (bata blanca)

anestesista (tapaboques)

doctor universitari (birret)

concertista (jaqué)

carter (cartera)

Solucionari

Unitat 9

peixater (davantal)

miner (casc)

uixer (casaca)

capellà (casulla)

escombriaire (escombra)

monja (hàbit)

domador (fuet)

agent de seguretat (manilles)

militar (galons)

15

16 a) maître

b) degà

c) caporal

d ) capatàs

e) abat

f ) majoral

g) gerent

75

EN L’EXERCICI

D’UN OFICI, CÀRREC...

EN LA PRÀCTICA

D’UN ESPORT

mandil, manyopla, birreta,

casc, còfia, orellera, esca-

fandre, maneguí, guants

ronyonera, canellera, con-

quilla, canyellera, genolle-

ra, colzera, guants



Documents

Sol Llen2 Eso Cat 2008