No17BULLETÍ INFORMATIU DE L`ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC hivern/2012

Associació de Veïns del Casc Antic Edita: C/Rec, 27 - 08003 BARCELONA Tel. 93 319 75 65

www.sosicascantic.cat - sosicascantic@yahoo.es

amb un èxit de participació del veïnat i de les entitats del barri amb espectacle de titelles pels més menuts, una deliciosa paella popular, concerts i activitats durant tot el dia. I és que, malgrat les dificultats, som un barri viu i reivindicatiu, que no es resigna i que enfront les dificultats aporta creativitat.Aquests han estat uns mesos d'activitat frenètica a la Sosi. Vam celebrar el dia internacional contra la violència de gènere amb diferents activitats al Forat amb la col·laboració de Ca la Dona; hem inaugurat l'Aula d'Informàtica amb l'activitat de Cuina amb Tics; hem tornat a celebrar les vermutacions matemàtiques, els passis de pel·lícules i vam celebrar una trobada molt interessant d'intercanvi de sabers i experiències amb representants d'associacions indígenes colombianes. Hem tingut, doncs, un final d'any força animat que ens ha de servir per agafar forces per l'any vinent. Des de la Sosi us desitgem molt bones festes i un bon inici d'any a tothom.

La tia Pepa s'ha quedat sense tall

S'apropen les festes de Nadal, un espai per retrobar-nos al voltant de la taula guarnida, per a què la canalla faci cagar el tió a l'espera que arribin els únics reis en els que paga la pena creure; uns reis que no cacen elefants ni roben a la ciutadania, sinó que porten regals i il·lusió als infants.Malauradament, un any més la tia Pepa es quedarà sense tall perquè la crisi continua escurant les butxaques de la gent del barri mentre aquells que ens han conduït al precipici, continuen embutxacant-se indemnitzacions milionàries i jubilacions d'or. Però la tia Pepa, com moltes de nosaltres, no es resigna i sap que la unió fa la força. Per això, el passat 25-N va anar a la vaga per dir que ja n'hi ha prou d'austeritat obsessiva i que només té sentit bastir aquest nou país, del qual tant es parla, si posem al centre la justícia social.Aquest any no comprarem el gall, però portarem al barri un nou regal: la gestió comunitària de l'equipament del Forat. No ha estat gens fàcil aconseguir-ho. Hem hagut de recordar un dia sí i l’altre també els compromisos de l'administració amb el procés participatiu, hem hagut d'implicar el teixit associatiu del barri, però ara ja ho tenim a la mà. El passat diumenge 2 de febrer vam celebrar la festa per la gestió de l'equipament

Editorial

Dif

usió

bim

ensu

al i

gra

tuït

aD

L:

B-1

1711

188

caro

lpuja

das@

blo

gsp

ot.

com

htt

p:/

/w

ww

.juananto

nio

lopez.

com

.ar

2

Fa temps que diferents entitats del barri desenvolupem una feina conjunta al voltant del projecte de gestió comunitària (cívica o ciutadana) del Casal de Barri Pou de la Figuera.Com és sabut, una de les conquestes veïnals arran del procés participatiu del Forat va ser un equipament municipal per al barri, precisament l'esmentat Casal. Tanmateix, una altra de les demandes, la gestió d'aquest equipament per part del propi barri mitjançant entitats del territori, va quedar pendent, ja que la seva gestió es va concedir a una empresa privada que la porta des d'aleshores.Algunes de les entitats del procés participatiu i d'altres usuàries del Casal participem a les comissions de gestió del Casal, espai de trobada entre entitats i Districte al voltant de la gestió en què mai no ha faltat la reivindicació de la gestió comunitària.

Finalment, fa prop d'un any es va començar a parlar més concretament de la possibilitat d'obrir realment la porta a aquest objectiu. Amb aquesta finalitat, diverses entitats del territori vam començar a trobar-nos per tal de tractar aquest tema, mirant d'eixamplar el grup i desenvolupar el projecte. Ara mateix som 10 les associacions i grups dits “informals” (sense cap mena de diferència pel fet d'estar registrades o no) que conformem la federació Casc Antic per la Gestió Comunitària creada específicament per a aquest projecte.

Les idees fonamentals són molt senzilles: partint dels principis intocables del procés participatiu: un Casal obert al barri, que ofereixi activitats gratuïtes, que no siguin partidistes ni religioses, i que estiguin obertes a totes les persones del barri, amb vocació social i comunitària. Es tracta de mantenir i millorar l'activitat de l'equipament tot fomentant-ne la participació de qui vulgui formar-ne part i

Casc Antic per una Gestió Comunitària

d'augmentar la transparència de la gestió. Estem convençudes que la proximitat i el coneixement del territori són grans avantatges.El projecte està molt avançat i és probable que la propera primavera vegi arribar aquest nou model de gestió del Casal. Sabem que és un repte i que suposa molta feina —cosa que no sempre és fàcil tenint en compte que la majoria de les entitats del barri ja estem molt ocupades amb les nostres pròpies dinàmiques de treball— però apostem per aquest projecte perquè sabem que el Casal pot funcionar millor així i que el teixit associatiu i social del barri també en pot sortir reforçat.El passat diumenge 2 de desembre vam organitzar a la mateixa Plaça una jornada festiva de suport al projecte plena d'activitats (titelles, tallers, dinar popular, mercat d'intercanvi, exposició de fotos, xocolatada, concerts) per tal de donar-lo a conèixer, i seguirem presents i actives per tal d'aplegar més forces i per evitar que ningú no se senti fora d'aquest esforç vocacionalment inclusiu.

Sempre hem dit que el projecte Casc Antic per la Gestió Comunitària està obert a tota entitat o persona del barri que vulgui participar-hi, que volem teixir xarxa i enfortir el barri: esteu totes convidades a venir, xerrar, debatre i participar.

cagestiocomunitaria@gmail.com

Durant la jornada festiva del passat 2 de desembre, l”espectacle de titelles va atreure els més petits... i els no tant

Els concerts van animar la plaça fins al vespre

Casc Antic per la Gestió Comunitària som:Art-Mirall / Laboratori de Creació Assemblea de Treballadores i Treballadors en Atur de Barcelona Associació Catalana de Residents Senegalesos Asociación Cultural Capoeira Angola Vadiaçao Associació de Veïnes i Veïns del Casc Antic EcoConcern - Innovació Social Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (EICA)Fundació Ciutadania Multicultural (FCM-Mescladis)L´Hortet del Forat Recursos d'Animació Intercultural (RAI)

Avui he tingut una trobada amb la noia amb qui faig un intercanvi d’anglès-castellà. Ella és d’origen anglès i ha viscut en ciutats com Nova York. Ja fa més d’un mes que ens veiem, així que ja comencem a explicar-nos la vida, aquelles petites coses que fan que el dia a dia sigui més o menys agradable. Ella viu des de fa uns anys amb el seu marit i el seu fill a la Barceloneta. Li agrada el barri però sent —com sentim molt barcelonins— que aquest cada cop es degenera més a causa de la quantitat d’espais que es destinen als turistes, i té la impressió que els comerços nous —dirigits exclusivament a satisfer aquest col·lectiu— estan fent baixar la qualitat de vida dels qui hi viuen i fan que el barri perdi l’encant que el caracteritza.M’he quedat de pedra quan m’ha informat que l’Ajuntament ha plantejat un projecte mitjançant el qual es pretén ampliar l’horari d’obertura dels restaurants des de les 12 fins a les 2 de la matinada. Em pregunto quina mena de turisme està propiciant l’Ajuntament de Barcelona, perquè un turisme basat només en afavorir que les nits de xauxa siguin més fàcils pels turistes, no fa més que agreujar la imatge d’una Barcelona on es ve, sobretot, a fer la festa sense tenir present que hi ha gent que treballa, que té un

3

SOSI 17

horari, etc. A mi ja m’agrada la festa, ja, però també poder dormir, passejar amb calma pels carrers de la meva ciutat i tenir la sensació que no són els turistes els qui envaeixen la ciutat sinó que vénen a visitar-la, a conèixer-la i a divertir-se si volen, però no pas a costa dels propis barcelonins o dels qui han triat viure a Barcelona perquè els agrada i estimen la ciutat tal com ho pot fer qualsevol persona que hagi nascut aquí.Entre aquesta política de disbauxa, una política municipal que no posa fre a l’especulació hotelera ni reglamenta els pisos de lloguer a turistes, que no assegura una convivència sana i equilibrada entre els que treballen a Barcelona i els que hi vénen a passar uns dies només de festa. I, a sobre, voler portar un Eurovegas que no només hagués destrossat hectàrees de parcs naturals, sinó que a més hagués suposat una desreglamentació de les lleis laborals (més encara!), un dispendi energètic que haguessin acabat pagant els ciutadans, l’arribada de més màfies, i l’augment de ludòpates. Em pregunto si aquests polítics que ens parlen de seny i il·lusió no s’han begut alguna cosa més que l’enteniment. M’entristeix i m’indigna la manca d’imaginació que demostra la classe política i econòmica i intueixo que tot plegat no són més que estratègies per tal que continuïn guanyant uns pocs a costa de molts altres, i, a més, s’exposa públicament la desesperació de no saber què fer. Per això se m’acut que aquest casino que pretenien imposar-nos (ja no només com a sortida lamentable de la situació en la qual ens trobem) és també una metàfora de la política de fugida endavant i manca de qualsevol mena de reflexió, imaginació i compromís davant dels reptes que com a societat hem d’afrontar.

De visita a la

Barceloneta...

Una veïna

4

El passat dia 24 de novembre, fruit de la col·laboració entre l'AVV del Casc Antic i Ca la Dona, vàrem fer una aposta més entre les múltiples que hi havia a la ciutat per la defensa d'unes relacions lliures de violència. En el marc emblemàtic del Forat de la Vergonya —pel que suposa de victòria veïnal en la consecució d'un espai dissenyat, gestionat i construït de forma col·lectiva— vàrem compartir amb els col·lectius i el veïnat del barri (Ca la Dona ara té la seva seu al districte) un dinar i una jornada plena d'activitats familiars, enteses com espais de relació, amor i cura intergeneracionals, més enllà dels llaços sanguinis o legals.

Canalla, mares, pares, àvies, avis, veïns i veïnes, a més de la gent que es va voler afegir a la gresca per la bona harmonia de l'espai i la moguda ens ho vàrem passar d'allò més bé jugant a teatre amb el Projecte VACA, rient amb el Circ de les Papallones amb Antonella D’Ascenzi, ballant i cantant amb les

meravelloses melodies i animats ritmes de Dona Cançó i Dones Creadores.

Arribat el migdia, més de 130 persones vàrem gaudir (en el sentit més ple del mot) d'un arròs amb pollastre, porc i marisc, dissenyat, condimentat i cuinat per la gran chef Maria Mas, que va brodar inclús la coordinació de la gent que li vam fer d'ajudants. L'estona del dinar va ser una excel·lent ocasió per compartir taula i tertúlia amb el veïnat i altra gent que passava pel Forat que, atreta per l'ambient lúdic i festiu —i també per l'aroma irresistible de la paella— varen acabar compartint les activitats que l’una darrera l'altra van emplenar el dia.

Després del dinar, les activitats van continuar amb la projecció del documental Campesinas, semillas de cambio, elaborat per l'ONG Entrepobles, que tracta el tema de la sobirania alimentària i l'apoderament de les dones, com a protagonistes del procés, tenint el control dels mitjans per ser més lliures en els processos de decisió. El documental reflecteix la lluita de dones d’aquí (Andalusia) i dones d'allà (Llatinoamèrica). Mentre vèiem el film, ens preníem un té elaborat amb les herbes aromàtiques cultivades a l'hort (sàlvia, menta, etc.) l'aroma del té em feia sentir una frase: Un món millor és possible!! Amb la col·laboració de l'Hortet del Forat, la Cooperativa de consum Horteras i

Espai Infantil: convivència i relació contra la violència masclista

Al Forat de la VergonyaMaria Morón/ Carme NavarroCa la Dona

Paella popular al Forat

5

La jornada va finalitzar en un ambient nocturn amb un seguit de contes africans, gràcies a la participació d'Agnès Agboton i de Llum per Àfrica de eLand, per poder volar mitjançant la paraula i la imaginació a un món millor on tot és possible. No podem deixar de citar a la gran cantant i actriu Alícia Martel, felicitar-la i agrair-li les seves cançons, els seus ritmes, les lletres compromeses amb els drets de les dones i el compromís en la lluita contra la violència. L'emotivitat i la força que transmet quan actua va seduir per igual el públic de totes les edats, fins el punt que era inevitable seguir-la amb cops de palmell i moviments de ball.

La valoració que fem des de Ca la Dona de la col·laboració amb l'AVV del Casc Antic i del resultat de les activitats que es van dur a terme és altament positiva. Volem manifestar el nostre especial agraïment a l'amiga i companya Soco Pérez-Rincón per la iniciativa i la programació, així com l'encert en triar les diferents persones i artistes que varen participar en la jornada. Per això, ens agradaria que la realització d'actes i esdeveniments puntuals es converteixi en una forma de treballar conjuntament per als interessos de la gent del districte, en general, i els de les dones, en particular.

l’Associació Cultural los Ríos en Catalunya, que també van cuinar un dolcíssim dulce de coco. Un públic atent, engrescador i participatiu vàrem seguir gaudint plegats de documentals i un vídeofòrum sobre la pel·lícula Little Miss Sunshine, una comèdia meravellosa, que va servir d’introducció per fer una xerrada sobre com podem millorar les relacions familiars i trencar estereotips amb la dinamització de Candela.

SOSI 16

SOSI 17

Debate amb Candela

Projecte Dona Cançó

Té i documental amb : Campesinas semillas de cambiol'Hortet del Forat

Contes africans amb Agnès Agboton il·luminada pel fanal per Àfrica de eLand

6

Barcelona deu la seva personalitat al fet de ser — i d’haver estat al llarg dels segles— una ciutat oberta al mar, a l’ intercanvi de persones, d’ idees i de mercaderies. No obstant això, el Port mai no ha estat un domini de la Ciutat i les darreres maniobres especulatives tendeixen a allunyar-lo encara més de ser un espai públic i al servei de la ciutadania. Què representa pels habitants dels barris de Ciutat Vella perdre aquest espai? És possible pensar i somniar en un altre ús del Port, un ús que ens apropi al mar com a espai natural i a la nostra historia marítima? Què vol dir recuperar la “maritimitat” de Barcelona i quins avantatges ens reportaria a les persones que hi vivim?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem les persones i entitats que formem part de la Plataforma en Defensa del Port Vell (PDPV), una plataforma amb vocació de ser d’àmbit ciutadà de la qual en forma part l’Associació Veïnal del Casc Antic. La PDPV es crea davant l’amenaça que suposa la construcció d’un port per a iots de gran eslora; un port de luxe a l’actual espai del Port Vell i al Moll d’Espanya. Aquest projecte implica privatitzar l’espai i limitar l’accés a una zona encara més gran que la que ocupa el port actual. A més, el projecte significa la implementació de mesures de seguretat especials, com l’aixecament d’una tanca perimetral o la presència de guàrdies de seguretat armats, ja que serà considerat com a un espai d’alta seguretat. Els serveis que aquest nou por t requere ix —pel que fa a l subministrament de combustibles o l’eliminació de residus— generen dubtes entorn la seva sostenibilitat mediambiental que el projecte no aclareix. El projecte tampoc no compta amb cap

estudi que clarifiqui quin serà l’impacte social en els barris que l’envolten, sobre si s’encarirà l’habitatge o com repercutirà en el comerç de la zona. Tot i que els promotors de la idea posen sempre com a esquer la creació de llocs de treball, com és fàcil imaginar, els llocs de treball reals seran escassos i altament especialitzats. Es tracta, finalment, d’un projecte adreçat als més rics en un dels districtes amb més persones pobres de la ciutat, i això, per si mateix, el situa com un emblema de manca d’equitat. La construcció de ports de luxe sembla ser la darrera moda pel que fa a l’ús de ports situats al centre de les ciutats. València i Tarragona, per exemple, també van emprendre aquesta via, que ja s’ha demostrat que és un fracàs des de el punt de vista del negoci, a no ser que el negoci que es preveu no sigui en la seva explotació.

Tots aquests arguments han estat les prevencions que el moviment veïnal i diverses entitats de la ciutat han esgrimit contra un projecte que s’ha distingit per les dificultats en l’accés a la informació i l’opacitat i la incapacitat de l’actual govern municipal d’obrir un diàleg amb el veïnat. És possible que en el moment en què aquest butlletí es publiqui, l’Ajuntament ja hagi donat el vist i plau al projecte en plenari (el darrer tràmit per a la seva total aprovació). No obstant això, cal dir que

El Port Vell com a port ciutadàEva Fernàndez, activista veïnal de Ciutat Vella

Pancartes a la Sardinada i cadena humana

7

SOSI 17

el fet que no hagi estat aprovat encara, no ha impedit que les obres de la reforma ja hagin començat fa uns mesos i que en diversos mitjans ja es promogui com una realitat imminent, amb un clar menyspreu cap els mecanismes democràtics.Malgrat ser de titularitat pública, el Port es comporta, a través de l’Autoritat Portuària, com una empresa privada. La seva gestió s’ha caracteritzat per l’opacitat i per restar fora de la possibilitat de control. La lluita contra la corrupció, que és un dels nostres mals endèmics, requereix que les empreses de titularitat pública siguin gestionades amb mecanismes que en garanteixin el control democràtic. No n’hi ha prou amb què als consells d’administració hi hagi membres quasi vitalicis d’organitzacions sindicals, cal establir altres mecanismes de presa de decisions i de rendiment de comptes que siguin transparents i permetin fer-ne el seguiment des de el conjunt. L’experiència del procés que estem seguint ens ha d’ajudar a repensar el sistema de gestió del Port i recuperar debats entorn de la manera com s’ha de dur a terme la implementació dels projectes urbanístics. No n’hi ha prou amb obrir a exposició pública els projectes o bé que es duguin a terme al·legacions i prou. El procés de presentar al·legacions és sempre massa costós per als moviments veïnals i de vegades es perd de vista que el posicionament enfront determinats projectes és el d’una esmena a la totalitat. D’altra banda, quan la resposta a les al·legacions arriba, aquesta acostuma a ser decebedora i sempre és discrecional (que és un eufemisme per a dir arbitrària). Hi ha altres mecanismes que ja s’han posat en pràctica i d’altres que possiblement haurem d’inventar en uns moments en què l’exigència d’una democràcia real és essencial per al futur col·lectiu. Un projecte de la magnitud del que ens ocupa, hauria d’haver estat debatut en una audiència pública, és prou rellevant com per haver estat sotmès a una consulta ciutadana, s’haurien d’establir comissions de seguiment amb participació veïnal i d’entitats clau de la ciutat per a valorar no només el projecte i les seves provades

deficiències, sinó també l’impacte que tindrà en el futur en cas que es dugui a terme i així corregir-ne els problemes que generi.Repensar el Port Vell implica repensar el conjunt del litoral barceloní; suposa obrir el debat sobre la integració del port als barris limítrofs, discutir en profunditat sobre la seva viabilitat en aquesta zona (pel que fa al transport públic i privat, al debat sobre la priorització dels i les vianants, l’accessibilitat als espais, els usos diversos que suposin una ocupació i un aprofitament fluid dels espais....). Fa vint anys vàrem tenir aquesta oportunitat i la vàrem perdre, ara no volem que això ens passi de nou, per això hem demanat (i seguirem fent-t’ho) una moratòria per a un projecte que només beneficia a uns pocs i ens perjudica a tota la ciutadania.

Batucada a la Sardinada i cadena humana

Plànol del projecte de privatització del Port Vell

8

Just davant del Palau hi ha una llibreria petita que ens crida l'atenció per les seves boniques postals modernistes i pel bon gust de com estan exposades, el color de la fusta de la porta igual a la dels expositors .... això és una sorpresa pel vianant al barri!

Un barri envaït de samarretes i souvenirs cridaners, massa vegades igual que els turistes que hi transiten. Però no, és una botigueta de souvenirs posada amb bon gust, d'acord amb una ciutat acollidora i amiga.

M'aturo a parlar amb la dona que la regenta i m'explica que aquesta botiga, ella (la Gessamí) i l'Eugeni l'han portat sempre amb cura i amor. D'això ja en fa uns 25 anys. Però, hi ha un però, resulta que aquells expositors, de fusta igual que la porta, que ella va fer per no desentonar amb l'entorn “no són legals” i ara els haurà de treure ja que no sap com

posar les postals modernistes.

La venda de les postals és l'ingrés més gran que té, tot i que també ven altres coses. Malauradament, al barri hi ha poques botigues com aquesta . Ella ha fet algunes gestions amb el Districte, ha escrit una carta a l'alcalde Trias explicant tota la feina que ha fet per continuar portant la botiga, dient-li que és una llàstima que botigues tradicionals hagin de tancar, que ja no en queden, i que sense la venda de les postals, perd la seva font principal d'ingressos. També li diu que la seva botiga es lloada pels turistes, pels guies i pel veïns com una botiga referent, a més de bonica. Però sempre topa amb la mateixa irregularitat: no es poden posar expositors. És ben curiós, hi ha una botiga tradicional que respecta l'entorn, que ven postals modernistes, fantàstic! Doncs no, no es poden vendre perquè aquests expositors no poden estar penjats a la paret!

Mentre passejava pels carrerons del barri, abans d'arribar a la Llibreria del Palau, he vist samarretes, sevillanes, dracs de colors i de plàstic que feien mal als ulls, he hagut de passar entre improvisades taules-botes de vi que em dificultaven el pas i una mica abans, al sortir de casa, per poc no sóc atropellada per un gokart que travessava el parc, el nostre Forat, contra direcció “perquè treballo aquí a prop”, em diu el conductor, caram com n’és de difícil és passejar pel barri!

LA LLIBRERIA DEL PALAU

9

SOSI 17

La dona de la llibreria de davant del Palu va venir a l'Associació de Veïns a demanar ajuda. A la Sosi ens preocupa, i molt, l'ús de l'espai públic i ara resulta que no podem ajudar-la perquè uns expositors curosament posats no es poden penjar de la paret perquè topen amb la llei, i nosaltres, que volem ajudar a una veïna, com ho fem?

L'espai públic no es regula només amb normes; les normes han d'existir per regular els espais però —ara sóc jo qui posa un altre però— aquí no tot si val! També s'han de mirar els continguts. O és que potser s'ha de vendre de tot i posar de tot als carrers, a les voreres, a les botigues perquè la massa i la invasió de turistes vagin comprant i col·lapsant els carrerons del

barri? No estem en contra dels turistes, però tant ells com l'administració han de respectar els veïns i els seus interessos!

Els veïns del barri estimem el barri, estimem la ciutat i tenim la sort de tenir edificis bonics, antics i d’altres de més nous que ens agraden. També tenim botigues boniques, com la llibreria del Palau que ven postals modernistes, postals que identifiquen la ciutat. No és normal, doncs, vendre una cosa que agrada i que no fa cap nosa a l’espai públic? Resulta que un fet normal i amable com és vendre postals modernistes topa amb la regulació, no hi veieu com una contradicció?!

Ens agraden els edificis, nous i vells, les botigues tradicionals, els nostres carrers i els nostre veïnat, i els volem conservar i ........... com deia aquell (Raimon)n “qui perd els orígens perd la identitat.”

10

Foto

La D

irect

aEl fet de rebre un guardó pels 25 anys de donació d’aliments a les persones per mitjà del Banc dels Aliments, del qual vam ésser organització pionera en aquesta tasca, ens omple d’orgull i satisfacció per la feina feta, que és evident que ens agrada, així com pel reconeixement de la feina de voluntariat que fem, tant els patrons de la fundació com les persones que coordinen i fan el repartiment dels lots concrets per a persones concretes.Però el que no ens satisfà és el que fa necessària la nostra tasca: el fet que com a societat no haguem estat capaços d’eliminar la pobresa extrema durant aquests últims 25 anys. Això em preocupa i ens preocupa, tenint en compte l’inici de la crisi econòmica el 2009, que és encara vigent i que segons els experts va començar abans el 2007 a nivell de carrer. Una crisi que podríem definir com diferent, llarga i sense final clar.Una de les conseqüències d' aquesta crisi és l’empobriment general de la població per dues vies: la del creixement de l’atur, que representa l’exclusió cada vegada de més persones del món del treball, i la de la rebaixa del poder adquisitiu de les persones com a

conseqüència de l’augment del cost de vida i la rebaixa directa de salaris.Els efectes d’aquesta crisi es poden veure en l’augment de famílies sense ingressos que en ocasions són expulsades fins i tot de casa seva, amb la fractura social que això representa i la reducció de la classe mitjana. Tot això afavoreix l'aparició de nous demandants amb els quals no es comptava.Aquest procés de societat dual que s’està produint —d’uns pocs amb molt i de molts amb res— fa que el projecte de suport amb menjar a les persones sigui més necessari que mai i això és el que la Fundació del Casc Antic vol fer. Tot i que ens agradaria que aquesta tasca no fos necessària, mentre calgui seguirem treballant per a donar resposta a les persones i seguirem insistint als donants particulars i institucionals per a garantir una petita vàlvula de sortida a qui ho passa malament.La pràctica de solidaritat sense soroll mediàtic ens agrada i ens anima quan tenim la recompensa de donants individuals anònims que creuen que el que fem val la pena . Gràcies!

25 anys son molts anysArmand Vilaplana

Reconeixement a la Fundació Centre Solidari del Casc Antic

11

Al barri existeixen histories, llegendes i mitges llegendes. El pas dels anys fa que, a vegades, tot es barregi. Avui us explicarem una història ben curiosa a ulls de la societat d'ara però normal fa uns quant anys. Aquesta història, que és certa, ens l’explica l'historiadora Elisenda Albertí en el seu llibre Dones de Barcelona(1), es tracta d'una dona que vivia al carrer d'en Fonollar.

Les ajudadores i les lavatives

Posar lavatives, ènemes o “ajudes” —com també s’anomenaven— era, com es pot suposar, una feina molt delicada i especialitzada. S'havia de tenir molta destresa per fer anar la xeringa amb finalitats medicinals, sobretot abans que existís aquest instrument d'injecció, quan per fer aquesta tasca s'utilitzava un broquet o una cànula de fusta, generalment de boix. Com a dipòsit es feia servir una bufeta o bé un tros de budell d'animal proporcionat pels tripaires, que venien, entre d'altres deixalles, les entranyes dels remugadors. Un cop net i tractat, el recipient s'omplia amb el líquid que s'havia d'introduir i a l'extrem s'hi fixava, amb un cordillet, el broquet de fusta. Aquesta operació requeria molta habilitat, ja que era imprescindible que en pressionar el dipòsit, no s'escapés el líquid per la juntura que hi havia entre la bufeta i el broc. No tothom tenia la perícia i les aptituds que requeria la utilització d'aquell estri i per això aparegué l'ofici d'ajudadora. En el cens barceloní de principis del segle XVI ja n'hi havia dues d'inscrites. Amb el temps, les dones que es dedicaven a ajudar els afectats d'oclusions intestinals es concentraren al carrer d'en Fonollar, centre d'operacions d'unes professionals fàcilment distingibles pel seu cistellet, curosament tapat amb un immaculat drap blanc, dins del qual hi havia tot l'utillatge necessari per atendre els pacients. Per aquest motiu, i perquè resultava vulgar referir-s’hi pel seu nom, sovint la gent les denominava les dones del cistellet. Era molt freqüent que aquestes dones alternessin la seva feina amb la de mocaderes,

que eren les persones que dirigien la matança del porc i preparaven els diferents productes que en resultaven. Aquesta pràctica, a parer popular, les feia bones coneixedores del cos humà, ja que l'anatomia del porc i la de les persones és força similar.En la majoria dels casos s'establia una relació de confiança entre la pacient i la professional, raó per la qual es canviava poc d'ajudadora. Les més veteranes donaven servei a diverses generacions d'una mateixa famílies i asseguraven poder reconèixer cadascun dels membres per la seva cura posterior, i fins i tot es veien capaces de determinar-ne el pare o la mare per la semblança dels seus darreres. En realitat es tractava de bromes amb què l'ajudadora, avesada a aquestes situacions, provava de distreure tant el malalt com els familiars, preocupats per la salut del parent.El carrer d'en Fonollar fou conegut popularment per carrer de la Xeringa. Sembla ser que els veïns del carrer en tenien una que van comprar entre tots. La guardava un adroguer molt conegut del barri i quan algú la necessitava, l'anava a buscar i, després de pagar un lloguer, la podia fer servir. La xeringa d'aquell carrer arribà a ser tan popular que donà peu a certa literatura humorística. Les veïnes, cantaven:

Qui necessiti xeringaque vingui al Fonollar,que n'hi ha una de molt bona

que va bé a tots els forats.

SOSI 17

MEMÒRIA HISTÒRICA DEL BARRI: històries i llegendes

(1) Elisenda Albertí. Dones de Barcelona. Col·leccio Orígens. Albertí SL. Barcelona 2011

Mercè Queralt

Mercè Queralt

12

SI VOLS QUE EL BARRI MILLORI, FES-TE`N SOCIQuota anual: 15 euros

Srs.,Els prego que m`inscriguim com a soci a l`Associació de Veïns del Casc Antic. Els autoritzo a presentar els rebuts corresponents a les quotes de soci al compte bancari que especifico més avall.

Barcelona, a de de

Signatura:

Dades personalsNom i cognomsAdreçaCodi Postal i poblacióNascut a Professió

Dades BancàriesBanc o CaixaCodi compte clientAgènciaNúm. de compteTitular del Compte

Dades per a l`entitat bancària

Banc o CaixaAgènciaCodi de compte client

Distingits Srs.,Els pregem que, fins a nou avis, se serveixen deure al compte que consta al peu els rebuts a nom de que els seran presentats per l´Associació de Veïns del Casc Antic.Atentament.

Data i signatura:

Telèfonamb data deDNI

Núm. d´oficina

Impr

essi

ó: c

entr

e de

rep

rogr

afia

rep

lay

Les castanyes i els bolets són productes característics d'algunes zones del nostre país. Per això, no és difícil trobar en el receptari català més d'un plat fet amb la combinació d'aquest dos elements.

Elaboració

Pelarem les castanyes fent-hi un tall a pell i les escaldarem en força oli durant mig minut, aproximadament. Després, les courem amb aigua i sal.En una cassola, hi posarem el llard i daurarem el conill, trossejat. A mitja cocció hi afegirem la ceba tallada a trossos i, al cap de quatre minuts, les herbes.Ho ofegarem tot plegat durant uns cinc minuts més i, a continuació, hi afegirem la farina, ho barrejarem i ho deixarem coure uns tres minuts.Tot seguit, hi tirarem el vi i ho deixarem reduir una estoneta. Ho mullarem amb aigua o amb brou, procurant que es vagi coent a poc a poc.A mig coure, traurem els trossos de conill i passarem la salsa per un xinès. Després, la desgreixarem.Tornarem a posar el conill i la salsa a la cassola amb les castanyes. També hi posarem els bolets que prèviament haurem passat per la paella amb una mica de llard.Per acabar, ho deixarem coure i hi afegirem els alls i els pinyons picats al morter. Ho posarem a punt de sal i ho servirem.

Ingredients per a 6 persones:

1.800 g de conill30 castanyes Rossinyols150 g de llard2 grans d'all15 g de farina1 ceba20 g de pinyons1/2 got de vi blancLlorer, farigolaMarduix, orengaUna branca de canyellaPebreSal