Esvalment del somni d'unes nits d'estiu

Any Ill. Nam. 142 • Barcelona, dijous, 22 d'Octubre de 1931* -■•■■■■■•■■,.4.0.440.1121

El sindicalisme nomes espot salvar portant unacompiabilitai corn lad'una societat ancinima.

Preu : 20 ceniims Pelai, 62. Telefon 15300. = Subseripciii : 2'50 pessetes trimestre

D segon governde la Republica

NO HI HA MAL QUE PEP BE NO VINGUI

MIRADOR INDISCRET

Quan va pujar la Republica, tothom vadir del govern Alcala-Zamora que feia anysque Espanya no havia tingut un ministeritan fort. Ara, en constituir-se el governAzana, ha estat repetida Pobservaci6.

Vol dir aixd que el govern Azana es mesfort que el gabinet presidit pel senyor Al-cala-Zamora? Probablement no. No obstant,quan diem que el ministeri Azana es moltfort, segurament volem formular que el

aquesta Ilei, encara que no ens faro capmal tenir-la com a reserva. Per la situacieactual a ,Catalunya son suficients les Reisexistents. La qUesti6 es aplicar-les i fer com-pendre que aplicar-les no es qUestiO de dre-tes o d'esquerres, sine simplement una cosaimprescindible, si volem viure tranquils ievolucionar sense grans sotragades.

De totes maneres hi ha un paragraf benimportant per iCatalunya en la Llei que s'aca-

ba d'aprovar. La intervenciO del Govern en

lectors no haurain oblidat que -fa molt tempsque defensem que cal que els hibres delssindicats siguin portats com els d'una so-cietat anenima. Sense aquesta precauci6, noes demooratitzaria ni moralitzaria mai i elssindicats, en hoc d'esser un instrument cons-tructiu Ipropis obrerS,' serta.sempre unelement dissolvent.

A Phora de saludar el nou govern • seriainjust, entre catalans, -ario recordar altravegada que el senyor Alcala-Zamora ha ac-tuat a cada moment amb una lleialtat quetothom ha reConegut: Defensant la poSsibi-litat que 1'Estatut de Catalunya pogues en-galzar-se en la Coristitucie, el senyor Alca-IC-Zamora es va jugar una gran part de laseva popularitat parlamentaria. Soria ifn-just oriticar-lo perque, ell que havia dit.que,mentre no fos aprovada la Constituci6, no-mes la mort podia treure aqua." gabinet delbane blau, fos el primer d'abandonar-lo. Noera possible exigir riles a l'home que haviaofert tot el que era humanament possible.

Quant al senyor Maura, el negociador dela formula .aprovada de l'article fou ar-rossegat pal president. ,Probablement, si elsenyor Alcala-Zamora hagues continuat;. elsescrUpols religioses del senyor Maura segri-rament •aurien tingut una ,conclusi6 menysvehement.

De DijousDijous

La temporada del Liceu

Es impossible que enguany Barcelona res-ti sense temporada del Liceu. Si no fos peraltra cosa, hi ha el prestigi de la Republica,en front de certs maneigs obscurs baixos.De manera que la qiiestici no es pas deveure si es fa o no la tenzporada, sinO dequina manera cal que es faci.

Drit aixe, tanzbe cal fer constar que hi haraons d'ordre huma que aconsellen aquestamesura ; en efecte, stn mes de quatre cen-tes families que vistaen del primer teatre dela ciutat. Calculant un promedi de cinc per-sones per fantilia,;arribarenz al resultat quedues mil persones es veuran aquest Tavernperjudicades considerablement en els seasinteressos, si no es fa temporada al Liceu.Afegirem dues nail animes a la legit:, delssense feina — si tires no sense subsistencia.

Tanabe se'n . sentiran la inditstria hotelera,que deixara d'ingressar les mils pessetesllargues que representen les sortides de Li-ceu, i els industrials -d'inclitstries sumptua-ries : sastres, modistes, sabaters, argenters,etcetera, per -als quals.no es gens indiferentque hi hagi o no ,la temporada.

Finalment, la noticia d'haver fracassat latemporada d"Opera, escampada per l'estran-ger, contribufria a desab'editar la ciutat ;i les perdues de credit sentpre es tradueixenen perdues de pessetes.

No hi ha diners Per a fer la temporada,diuen.

Nosaltres respatenr: si no hi ha tempo-rada, encara hi liaurd menys diners.

Despres, cons hem tit, l'honor de la ciu-tat i del regim eNigxixen que el Liceu obriles seves pontes "

I quan conveniencirt coinci-deixen, no hiks;to abtar.,

De quina manera? ro a emenmolter; de moment se'n,s en acut una, es-perant que un altre en trobi de millors, perilno ens podem estar de suggerir-la.

Essent corn sembla esser que Pempresai la propietat del Liceu ja s'han dectidit ano fer res, o sigui, dit en altres terries, querenuncien a fer el negoci d'aquesta tempo-sada, ates al relleu politic que to aquestrefits, no podria una corporacie, oficial subs-tituir-se a l'ernpresa •i a la propietat? Ottinaexcusa podrien trobar empresari i propieta-ris decidits a abandonar la partida, sialtre intentes una soluctO? Ouina dificultathi hauria que la Getteralitat, per exemple,prenguës la temporada pal seu compte, lliu-re de tota carrega?

La Generalitat, fent aixe, podria, sobretot,sense cap perill, attar a una reducciO depreus, tenint en compte la crisi del temps.Si els concerts Casals omplen amb butaquesa to pessetes, no hi ha cap raO perque elLiceu no omplis. -

I la Generalitat, sense la carrega dais pro-pietaris, no hi ha dubte que es refaria ple-

nanent de les seves despeses.I qui mes hi sapiga que mes hi digui.

R. LI..

Un que ye de l'hortA la darrera assemblea general de la

C. N. T., la discussi6 del diferents puntssotmesos als reunits no rutllava gaire pla-nera. Tothom demanava la paraula i ningUno s'entenia. A l'Ultim, un dels assistantsdemand la paraula i digue, amb tota la bo-na fe :

—,Si no discutim amb ordre, aixd aviatsemblarã l'anarquia!...

Els de la F. A. I. van fer veure que nol'entenien.

Quins anuncis hi posaran?El nou director de la Solidaridad Obrera

va preguntar a 1'assemblea general de laC. N. T. si el diari podia publicar anuncis,perque sense anuncis no pot anar.

—iPodem admetre anuncis de Banes')—No! que son burgesos...—.I dels grans magatzems?—No ! que son dels jesuites...

I de teatres?—Segons quins.No hi hague manera d'arribar a un acori.

A la Soli, perO, comencen a sortir anun-cis...

La «seryietteo del Sr. CampalansEl senyor Rafael Campalans ha gnat a

Russia, amb una comissi6 municipal. Du-rant llur estada al pais dels Soviets, elsexpedicionaris estaven tots intrigats perqueel senyor Campalans no deixava mai laserviette. Sempre la duia enganxada sotaPaixella.

Cap dels compainys no gosava preguntar-li que hi duia. I un dia, que el senyorCampalans va deixar-la damunt la taula, elseu company Plantada no pogue resistir latemptaci6 i va obrir-la — tot tremolOs —amb una certa emociO.

Hi havia tres o quatre cents exemplarsde la soya conferencia a l'Ateneu de Ma-drid i una pila de fotografies de Pinteressat.

Anticlericalisrne en acciOL'altre dia es celebrava una vethada de

wi CM'ou a seva aesg . rt, `11C.101'kcomenca a animar el seu adversari i cadavegada que hi entrava, se sentien uns crits•:

—Duro ! Duro ! que es clerical aquest..:.L'ambient era tan vermeil, que si l'Igle-,

sies arriba a guanyar, el public hauria calaffoe all ring, i qui sap si, engrescant-seprogressivatnent, en sortir hauria anat a cre-mar convents:

Retols en catalA.L'altre dia varem embacialir-nos davant

d'una botiga de votes i fils.El retol deia : «MicncERIN».No poguerem resistir la curiositat i varem

entrar a preguntar a l'amo de la botiga perque havia fat pintar la c trencada.

—Home, veura — va dirJnos —. Jo vo-lia tenir el ,retol en catala, i com que vaigque en castella, vaig fer-hi posar la c tren-trobar-me que Merceria es igual en catalacada perque aixi es conegui que es en ca-talh...

La mistica del laicismeCorn exemple tipus d'on pot arribar el que

padriem anomenar la mistica del laicisme,ens set-labia bo de recordar aquesta anec-dota.

En un poblet de la ,provincia de Tarra-gona, el mestre d'escola estava organitzantl'exhibiciO dels nois que aquell any haviende fer Ia primera comuni6 i, per tant, ha-

vien de servir de reclam a l'escola corn acertificat del gran nombre d'alumnes que hiconcorrien.

Es discutia entre els nois qui havia d'anara davant i qui, despres, en la funci6 de latarda, hauria de dur el pen6 de l'escola ala process& El fill de Palcalde, que es creiaamb drets preferents i que es sentia extraor-dindriament partidari de des solutions radi-cals, va dir al mestre :

—En que quedem? Dure jo el pent') o no?Perque si m'amoinen gaire dire al pare queem combregui pal civil.

Galanteria eclesiasticaEs coneguda de tots la fama d'home ga-

lant que tenia el celebre doctor Bell-Hoch.Una nit, en un sopar de gala, se li escai-

gue de seure al costat d'una gran damn,escarransida i seta, que Bina una enormecreu de brillants sobre un escot exageradis-sim, sec i punxegut corn un manat de bran-ques.

La oreu fou taint l'admiraciO de tothom,que el vicari general, title seia davant dela dama i que es permetia certes Ilibertatsamb l'illustre prelat, despres del sopar, enel fumador, se li acosta i li digue

—Sa Illustrissima haura vist la creu?Deu !—feu el purpurat aixe-

cant els ulls al eel—. La creu i el calvari!

Les reaccions popularsA Ia porta de la Boquoria velem passar

la manifestaciO que uns estudiants catdlicsfelon per la •Rambla en pro de . la llibertatde l'ensenyament.

Una gran criddria de visques i morisda Patenci6 de les clones de la placa unad'elles, mal informada, digue :

—Mireu ! Ja criden aquests comunistes ! -No deu tenir poder el Govern que no elsfa collar clr l. Lie

ham de callar?—la increpa unaaltra—. Quin mad us han fat els «camunis-tes»? No to dret tothom a pensar com vol?

—Mal corn no els maten! Els lladres!—Com s'enten els lladres? IEl meat not

n'es de acamunista» i ha robat mai resa rairigii,'" sap, mala bruiia?

„1■19,.. ens oguerem estar d'Intervenir.I ales aores, ±-nfaa----(fe- aukss

desapareixia escorreguda, l'altra reaccionarapidament :

Ah! Son catelics? Aquests si que elshaurien de.smatar a tots I

Un que el coneixUn grup de senyoretes va presentar-se al

Palau de la. Generalitat i demanaren paldiputat senyor Trabal.

Un uixier va contestar :—El senyor Trabal acaba d'entrar per

aquesta porta. No es moguin d'aqui i espe-'que deura sortir de seguida...

1 a contiinuacie, fent l'ullet, va afegir ento confidential:

—Corn que es un senyor que no estd mai'quiet...

Records del Pare ClaretQuan el P. Claret ja era a la Cort, con--

fessor i conseller de la reina, un dia, detertdlia, estava tronant contra la irnmora-litat pUblica. Amb la seva severitat caracte-ristica, arriba a afirmar que totes les donesdel pais eren unes males... palls. -

La reina Isabel, en veure tan duramentjutjat l'element femeni, cregue un deureseu intervenir i digue al seu director :

—Po? Dios, padre ! Dice usted todas lasmujeres... Y entonces yo?

—Oh !—feu amatent el P. Claret, doble-gant-se en una corba cerimoniosa—. Vues-tra Majestad es la rein-

Calcul de probabilitatsDies enrera parlavem de la multitud de

publications que passers ignorades de lagent. Entre aquestes innombrables publica-tions, ens en ye a ma una d'una fiamantsocietat de viatjants i corredors, redactadaamb una literatura per presentar la qualnomes caldrá dir que el diguem-ne editorialde presentaci6 es titula Primer albor.

I tot fullejant-la, es troben coses tandivertides corn el estrepito de lo desarticula-do... ; no matemos a la gallina de los hue-vos de oro... la miserable pequenez de sugrandeza, etc.

En Camps Margarit, que coneix els pro-genitors d'aquesta revista, i que sempre fala frase oportuna, parlant de si l'entitat dela qual es portantveu aquest butlleti reeixiraen la soya lloable finalitat de protegir lavellesa del viatjant en arribar aquest als sei-xante cinc anys d'edat, exclama :

—Ja ho crec que podran pagar ! Ho tenenben calculat. No veieu que Ilegint aixd se-ran ben pocs els que hi arribaran?

Flors cl'EnciclopediaAlgti ens podria fer notar que les nota-

tions que ferem la setmana passada a l'En-ciclopedia Espasa es referien principalmenta errades d'impremta o a deficiencies de le-xic no massa essentials per als efectes quapreten satisfer la dita obra.

Als que aixd ens diguessin p,odern fer-losnotar que en Particle que dedica al riu Flu-via fa constar corn a fluent d'aquest al riuTer. Recomanem ads gedgrafs de la casaque s'arribin al golf de Roses i preguntincorn s'anomena el riu que arriba al maraI cdstat de l'Estartit. Aleshores s'assaben-tara d'on acaba el riu Ter, ben Iluny deSant Pere Pescador.

gabinet Alcala-Zamora s'havia gastat un xic.

tural. El president senyor Alcala-Zamoras'havia gastat al Parlament. Si la sevapersona continuava gaudint d'un gran pres-tigi moral, aquest prestigi no era suficientper imposar-se al Parlament. Quan el go-vern no feu suggestiO de cap mena a laCambra, s 'acusava el ,president de deixarfuncionar el Parlament sense la tutela delgovern, i quan- el president intervenia, en-cara que no fos des del bank blau, es deiaque aquell regim paternalista, era excessiui que la Cambra podia evitar-se el- controldel president.

Diem aixd per demostrar que el senyorAlcala-Zamora s'havia gastat realment. Laorisi, doncs, no podia esser mes parlatnen-taria. El Congres volia alliberar-se de latutela del president del primer govern deIa Republica, volia caminar sol i va acon-seguir fer caure al govern. Era impossibleresistir la deria de la Cambra. Cada debatsabre cada qiiestiO important hauria aug-mentat la tensi6. L a necessitat de reaccio-nar hauria empitjorat els debats parlamen-taris i, per conseguent, hauria posat en pe-rill questions importants. La preseincia delsenyor Alcala-Zamora durant l'epoea en quela Cambra creia haver entrat en la sevamajor edat, slauria traduit en una marxaforcada cap a l'extrema esquerra. La Cam-bra ha aconseguit fer dimitir el senyor Al-cala-Zamora, pere seria aventurat de dirque s'ha alliberat de 'la necessaria tutelagovernamental. Com mes fort sigui el go-vern, com Ines compenetrat estigui amb laCambra, mes garantit esta el govern contrales velleitats del Parlament i mes confianca"pot tenir la Cambra en el govern.

Ens sembla que amb el que hem escritpot deduir-se la situacie en que es trobaPiEstatut de Catalunya. Ara mes que mai,l'Estatut pot esser defensat pal govern ambgaranties d'exit. L'actitud del senyor Azanasobre el problema de Catalunya es conegu-da. En la seva posici6 no hi ha cap ele-ment sentimental, circumstancia que mesaviat pot afavorir-nos.

El primer gest del govern Azana no po-dia esser Ines pacificador. Prohibir que lesordres religioses dedicades a l'ensenyamentabandonin la tasca, ha estat una mesura debon govern, que fa pensar que la substitu-cie, que necessariament ha d'esser molt len-ta, es faro sense violencies.

El segon gest del govern nou ha estatpresentar a la Cambra el projecte de •leide defensa de la Republica i obtenir-ne l'a-provaciO. Aquesta llei, segons dita del se-nyor Maura, es una mica mes dura que elprojecte que ell havia planejat. L'aprovaciO-d'aquesta Ilei suscitara comentaris diversos.Es dira que ha estat implantada una dic-tadura, a la qual cosa pot contestar-se queno s'atropella cap Ilibertat individual i quel'esperit i la Iletra de la Ilei tenon per ob-jecte evitar el sabotatge al regim. Aquestallei necessariament ha de protegir l'obra dereconstituciO del pais. Era molt exposat que.en el moment en que s'esta redactant IaConstituci6, l'extrema dreta i l'extrema es-querra amenacessin la Republica. Sobretot ala resta d'Espanya. Aqui a Catalunya no

.creiem que sigui necessari fer funcionar

1)'esquerra a dreta, asseguts: Lerroux, Azana, Alcala-Zamora, Besteiro (President de laCambra), Albornoz ; drets : Prieto, Domingo Casares, De los Rios, Nicolatt d'Olwer,

Largo Caballero, . , Giral, Martinez Barrios.

■

SASTRERIA

VEHILS VIDAL7, Placa Universitat, 7

DirecciO: M. PELLICER

Rebuda una extensa col.lecciOde trajos per a la proxima

temporada de tardor,DIBUIXOS NOUS

PREUS BARATS

P eralsmeuselmillor!

...pensem en fer unobsequi. Amb M es

raO encara escolliremmillor remei quanfracfa de la nosfra

saluf.

eles

......

C4F1,1•5'PIRIPEA

2 MIR A BD lk

L'establiment del divorciQUATRE ADVOCATS OPINEN

Quan se'ns acudi fer una informaciOsobre l'establiment del divorci, cregueremque el primer pas, en aquestes questions,l'haviem de dar cap a la dreta. Fet i fet esla dreta la que to una mes gran experienciade. divorcis. Es el Tribunal 'Eclesiestic elcompetent en aquests afers i, per tant, ore-guerem que a qui teniem de veure primer,corn a mes experimentat d'aquestes coses,era al Reverend Dr. Joan Serra Puig, Ad-vocat i Provisor del Tribunal Eclesiestic dela DiOcesi de Barcelona.

El Provisor del TribunalEclesiastic

Despres d'esperar un instant al Bisbat,un clergue alt, de caboll blanc i d'aspecteextremadament simpatic, ens rep.

El Dr. Serra llegi la carte de presented()i obrint els bracos ens digue somrient :

—Home! El que vostes em demanen...—Perdoni, Dr. Serra ; sabem totes les di-

ficultats de la seva posicie. No es traded'arrencar-li unes paraules per sorpresa. No.Al reves. Precisament aquesta posicie devoste es la que li Mina autoritat per opinar.

—Crec, sincerament, que un jutge no pottenir opinions.

—Moste les te, no obstant.—Si les tine, es el meu deure no fer-les

publiques.—.No obstant, Dr. Serra, comprengui el `

que desitjo de voste. No cal que erri diguique voste no es partidari de Pestablimen,del divorci. Aixe ja ho se jo i ja ho sabenper endavant tots els nostres lectors. Estracta que em digui que creu que passareamb la nova llei, si creu que hi haura moltsdivorcis, o n'hi haure pocs i en quin am-bient social creu que tindre major acceptacie.

El Dr. Serra fa encara mes luau la sevamirada fet i fet, el reporter este a puntde triomfar. No obstant, la mes petita -acti-tud imprudent podria trair-nos. Nomes queens treguessim l'estilo, i tote la bona dis-posicie del Dr. Serra s'esvairia.

quan ja estem segurs que per lila cosa marxa, el Dr. Serra s'aixeca i diu

—A veure ; perdoni un moment.Surt del seu despatx i el veiem travessar

la sala d'espera. El Dr. Serra ha entratal despatx del senyor Vicari General.

Ens esperem uns deu minuts. Quan s'o-bre la porta de nou, l'amabilitat del DoctorSerra ha estat suplida per una extremada-correccie. Entra amb la ma estesa per aco-miadar-nos.

—Ja li he dit tot el que puc. Demos, nos-altres no podem opinar ; som aqui (mica-ment per obeir ordres dels superiors.

—No obstant—insistim encara.—Tot fora MOW. Voste fa molt be de

preguntar, pen) el meu deuce es caller.I dnicament afegeix—Per altra banda, encara no hi ha la ]lei

' sane/it enema cool .queruarci cudite—m"ntftcivil el matrimoni catelic.

Sortim ; a l'avantcambra saludem al Vi-cari General amb els nostres millors recordsper la literature d'Anatole France.

El Sr. Lluis Duran i VentosaVetaqui Ia gran tradicie dels jurisconsults

catalans. Des del carrer, que duu el nomglories de Duran i Bas, no ens deixa la sen-sacie que ens internem, en el segle passatper a fer una investig.acio del venidor.

Tot en aquesta case sembla tenir mes decinquanta anys. El mobiliari, els quadros,els llibres. A les parets dos retrats de lareina Isabel dedicats afectuosament a Durani Bas. Aqui La Renaixensa sembla encaracosa de jovenalla.

Don Lluis ens rep amb amable atencie.—Voste, don Lillis, haure seguit els de-

bats parlamentaris. Voldriem, concretarnent,coneixer la seva ()pink) sobre l'establimentdel divorci.

—Aquests dies estic molt ocupat en al-tres coses, i, a dir-li la veritat, no m'hasemblat excessivament interessant toteaquesta discussie de les Corts Constituentssabre el divorci i la familia. Corn advocat,no m'ha semblat que m'hagues de preocu-

El senyor Duran i Ventosa

cats no ens hem de preocupar gaire ni deles conseqUencies que .aquests temes acade-dics tindran, ni de qui en pot sortir afavorito perjudicat.

«Pere, si ha de parlar el politic; li direnomes que en aquest .assumpte, corn en tantsaltres, horn veu que mal preparada este laciutadania espanyola per a les questions po-lItiques.

«IFli ha molts marits i mullers que estanplenament convencuts que despres dels ar-ticles de la Constitucie ja aprovats, tots elsmalcasats podran tornar-se a casar quanvulguin i amb qui vulguin, i moltes senyo-res i senyoretes ja es veuen repetint callados anys la pintoresca cerimonia, amb. 61temple pie de flors, el vestit de dart-era mo.da, les enveges de les amigues, la marxanuptial, el_ serme enternidor... La majorpart dels que ho comenten no s'adonep quetota aquesta eventualitat d'un nou matrimo-ni ts9 `-'61j '"4 0'111N Rau ffi s ralggariSi %air TPA=telics quedaran igual que ara, digui el quevulgui la Constitucie.

«'Hi ha molts ciutadans que es pensen quoaixe del divorci es una invencie) de la Re-publica. Pere el divorci ha estat establertsempre en la llei. L'dnica diferencia consis-tire en que els que no siguin catelics espodran tornar a casar, pere nomes civiiment.Desapareguda per la mateixa Constitucie ladiferencia entre els fills legitims i els nas-cuts fora de matrimoni, em temo que- tentals enamorats volubles corn als fills de lesrespectives unions, practicament no fare rilesque portar-los complications.

«Bert) en fi, aixe sera cosa dels interes-sets. Corn a home politic, nomes m'interessaaclarir que tots aquests preceptes constito-cionals, en realitat, nomes tindran utilitatper els que tinguin la decisie de sortir-sede ]'ambient catelic. Vull dir que a :Espa-nya i a Catalunya, corn al restant d'Es-panyaj . la gent tindre riles o menys convic-cions religioses, practicare o no practicara lareligie (no entro ara en estadisti•ues), poreson en nombre infinitament insignificant elsque volen sortir-se, voldria fer-me entendrebe, de la quo podriem anomenar la legalitatcatalica.

«A propesit d'aixe, nomes li fare tin re-

•

cord. Jo he estat company, en l'Ajuntamentde Barcelona, de vuitanta a noranta regi-dors que eren republicans en temps de laMonarquia, tots ells, naturalment, anticleri-cals. No se si n'hi havia algun que no fosbatejat, pert) no ho crec. Tinc ernes que totsels que eren casats s'havien casat davantde l'Esglesia, i si hi havia algun cas d'ex-cepcie, que ignoro, devien esser poquissimseEl que se, aixe si, perque en tine dades,.es que uns quaranta d'aquells bons corn-panys meus del Consistori barceloni hanmort en tot aquest temps, i fora de cinc osis, tots han estat enterrats catelicament.Entre aquests eine o sis, hi ha Giner de losRios, Francesc Magrine, Porrera, Layret,Zurdo Olivares... Pere, calculi, fins a qua-ranta...

«Li die aixe nomes perque comprengui elmeu escepticisme respecte la transcenden-cia d'aquests acords. Quan molts dels en-tusiastes del divorci s'assabentin que nomesZia de servir als que declaradament es sur-tin de l'Esglesia catelica, el divorci deltext constitucional els apareixere corn aquasbateigs civils que es feien a Barcelona favint-i-cinc anys i que tan aviet varen passarde moda i caure en el ridicul.

El Sr. Albert BernisPassem al despatx de don Albert. En mig

d'una coila d'objectes d'art valuosos, retro-bem el quadro magnific, record d'una de lesmil odioses persecutions de la Dictadura.Al mare una dedicateria : «Els advocats deBarcelona al seu company don Albert . Ber-nis.

I, exposat l'objecte de la nostra visits, elsenyor Bernis ems diu :

—Dols quatre aspectes que planteja la ins-tauracie del divorci, el religies, el juridic, elmoral -1 el social, hem de descartar-ne elprimer perque, feta declared() dogmaticaen el Concili Tridenti que e l matrimoni ca-nonic es un sagraiment, ningU que es diguicatelic no pot sostenir, sense exposar-se al'anatema d'heretgia, que el divorci 'puguicomportar la dissolucie del vincle.

«Sota els altres aspectes, no es pot dir que

El senyor Bassols

el divorci atempti a l'ordre juridic, moral, nisocial.

«Els contractes obliguen les parts i l'in-compliment d'aquells per una d'elles con-fereix a l'altra el dret de rescissie. Si unmerit, quo promete amor i ajut a la sevamuller, no ho compleix, no es cap absurd(loner a aquesta el dret de querellar-se.

i els fills?—Es diu que l'existencia de la prole es

un obstacle a la dissolucie del vincle, i ambaixe es cau en on error, perque el fill noperdra cap dret amb el divorci del seuspares, tot el contrari, ja que alguns delsdrets que li pertoquen podran tenir mes es-tat amb la sentencia de divorci : els dretssuccessoris no sofriran cap minva, ni perla procreacie d'altres fills en matrimonitint, perque al cap i a la fi vindran a ocupacel lloc d'altres possibles germans de la pri-mere unid, i els drets a l'alimentacie, ves-tit, educacie i instruccie quedaran indub-tablement mes ben regulats mitjancant unasentencia de divorci, que no pas senseaquesta.

—Aixi no creieu quo el seu establimentpugui trobar dificultats?

—.En l'ordre moral i social !no poden ori-ginar-se del divorci conseqiiencies pernicio-ses ; molt al contrari. Amb ell s'evitare latorture moral que les desavinences dels pa-res produeixen als fills i que el mal tractedels que hanrien d'esser un exemple d'amorinfiltri en els tendres cors dels fills IlaCorsd'odi i crueltat legalitzada la situacie dellclivorciats, no estranyara a cap fill que elsseus pares sostinguin relations amoroses,que en cas contrari serien inconfessables.La dissolucie del vincle no impedire mai aqui l'obtingui de seguir estimant als seusfills, ni — per que negar-ho? — en cas denecessitat, fins de donar auxili al que fouel seu company. La separacie) no engen-drare odis en canvi, no obtenir-la els potgerminar, corn els germina sovint.

«Sec partidari de la monogemia, perquela societat humane es fonamenta en la fa-milia, mes que en l'individu, i perque no

crec equivalent a la poligemia el matrimo-ni subseguent a un divorci... El mateixDret Canonic no admet la nullitat d'un ma-trimoni consumat, i corn a consesiienciad'aquesta nullitat .1a dissoluci6 del vincle ila possibilitat d'unes noves justes nUpcies,sense que aixe s'estimi constituir un atemp-tat contra Pordre social?

—1 que creieu que passare a la nostraciutat?

efectes que la reforma constitutio-nal en matkria del divorci produira en l'or-dre practic, seran molt menys extensos delque suposen els seus contradictors. Es pos-sible que es donin menys casos de divorci

- que ara, puix que cada un , dels 6mi-ragestindre en compte que. la seva situacie, mesque del contracte, depen de Ia seva conduc-ta ; no creura que el si, donat un dia amb

, ..•

tat, li sigui patent per a mancar impune-meat als deures que amb vincle es vaimposar.

«Harold Hdffding cita el cas que «en de-terminades sectes russes, en que els divorciseren facils d'obtenir, regnaven idees noblesi enlairades i d'una manera general el seunivell moral era molt superior al dels seusveins ortodoxos», i afegeix que «a Italia, onel divorci estava prohibit, els nacos conju-

El senyor Bernis

gals eren menyspreats en moltes esferessocials». Ham exagera, en suposar que lareforma in_ troduida per la Constitucie ha deporter un planter de divorcis : el matrimo-ni to corn a bases fonamentals l'amor a ladona i l'estimacie paternal, i aquests noels destrueix una ]lei, perque tenon arrelen la prepia naturalesa humane, i, senseanar tan a Ions, es pot ben dir que la fre-qUencia dels divorcis depen principalmentdel nivell moral dels individus i de Pesperitde raga. A•egim que la familia no es unainvenciO d'un pats determinat, sine un fe-nomen universal, i quo paisos que es trobenal dm de la civilitzacie tenen acmes el di-vorci, sense que per aixe l'esperit familiardecaigui en ells, ni es trobi atenuat.

«Finalment, amb relacie als matrimoniscanenics, la reforma constitucional no tin-dre cap efecte per als cenjuges que conservinIntegra la seva fe religiose i no es estiguindisposals o_ xcaure nevciticam_ent eretgi a._

En mig d'un absolut confort espiritual imaterial, degustem el cafe i el convac (pocmenys que incunable) mentre anotem les pa-raules que ens dicta el senyor Bassols.

—Cal, abans de tot, deixar ben tiaraqiiestie en el sentit, que es tracta del divor-ci en el matrimoni civil i, per tant, de l'ex-dusk.> del matrimoni canenic. Die aixe per-que s'han vingut barrejant cornentaris so-bre drets de l'Esglesia i dispositions cane-niques corn si es tractes de la llei del di-vorci aplicada al matrimoni canonic catelic.Destriat aquest, Ia nova llei no pot afectarper res el matrimoni eclesiastic dels cate-lies ; el problema queda clan i fora de lescondemnes que en nom d'un credo religiesPeden fer-se.

—Pere que creieu que passara en implan-tar-se el divorci?

—'Em fa l'efecte que la gent considersPassaig legal de la mateixa manera que uninfant rep una valuosa joguina nova : ambun gran desig d'apoderar-se'n, pere amb uncert respecte. Fins que la joguina no li esfamiliar, no to per a ell un valor practicde diversie. Mentre el divorci no sigui jauna cosa corrent, no en coneixera be lasocietat el seu valor i els seus desavantatges.

«Recordo haver (legit el que es publica aFranca quan la implanted() de la (lei deldivorci. Els uns afirmaven que es produiriaun gran desori i arribaven a predir la des-feta total de la moral de la familia ; els al-tres, en canvi, donaven corn a segur quoamb el seu establiment s'acabarien les llui-

• tes familiars, desapareixent adhuc Padul-teri. I la realitat — mes forta que tots elspronestics — ha demostrat que la moral dela familia continua i que segueixen tambeles tares socials. I ha demostrat Lambe quoles Ileis tenon un valor de vide que neix dela necessitat social. I aquest es, en el menconcepte, l'avaritatge del divorci en el ma-trimoni civil. Podra haver-hi, en el momentd'implantar-se, una moda, pere de seguidatonnaran les aigiies al seu nivell i sols se'nfare Pas que la realitat comandi.

—I la vostra experiencia professional queus fa opinar respecte aquesta qiiestie?

—Els quo som ja una mica gats veils enla professie d'advocats, sabem que les se-paracions matrimonials tenon, per regla ge-neral, dos motius : les originades per un fetisolat i greu i les que representen una des-igualtat de manera d'esser constant. Enles primeres — amb divorci o nomes ambseparacie de cossos dels cent casos, mesde la meitat, passat el primer moment, eldivorci no fare canviar els fets. En les se-paracions spirituals constants, el divorci sique sere un remei que fare possible acabaramb una situacie, que en la manera d'esseractual es desastrosa.

—1_ els fills?—El problema es greu, pere quan s'han

vist tants casos en que viuen fills en ma-trimonis mal avinguts i corn hi viuen, noes un problema que es faci mks greu peron divorci que permeti nou casament. Pot-ser al reves, aixe fara possible un regi.mmes cuidat.

«En un mot, per a resumir i repetint quees tracta sols del matrimoni civil, jo crecque la realitat en aplicar la llei esvairetant les temences dels que veuen una de-bacle moral en el divorci, coin els utopistesangelicals que creuen que amb tal llei, elsmatrimonis tindran la felicitat asseguradaper tota l'eternitat.

J. F. VIDAL JOVE

L'APERITIU

De totes les coses que han sortit del.. cer-vell . d'aquest home, si no la mes Util, gmpenso que la mes sensacional, deu esser]'invent del fonegraf.

Ara que vivim Ia passie i la perfeccio delsdiscos, que hi ha gramoles en forma itlemaleta de pell de port i en forma de flit dematrimoni ; are que la impressie musicalarriba a cargolar els nervis corn una esca-role, jo penso en el debut de l'invent i enels primers fonegrafs de-dries.

Jo record() que era un marrec de tine anysi quo duia un vestit de color de cirera ambuna ploma negra • ,a1 cap, el dia quo emvaren portar a veure el primer fonegraflaboratori de fisica del collegi dels jestrites.Aquest aparell extraordinari garlava cemuna trompeta de regiment i tenia tot;decues de goma . que jo em penso que •f'tm-

xufaven directament amb l'infern ; unje-suite molt tenyit de rape feia funcionar elfonegraf ; els discos eren aleshores uns ci,lindres de cera d'un color de cafe amb het,que fins semblaven bons per menjar, i des-pres d'un seguit d'espurnes i rogalls infa-mes, sortie de la trompeta una cane() can-tada per una caricature de veu humane,nno, ease, tenne . i esarrifosa. corn si ara elsgnus es posessin a -canter ei Rigoletto.

Despres d'aquest fonegraf amb gomes,en varen venir d'altres Ines perfeccionats,pere amb la mateixa veu impossible ; mesturd va compareixer a Barcelona on senyoralemany amb una barba blanca partida iun casquet de soda negra, que es deia Wel-ton i es va associar arnb el senyor Puig ialtres senyors, i es varen poser a vendre elsprimers gramefons, que tenien una trompaallargassada i pintada de purpurina i can-taven totes les Operes amb mal de queixal.

Jo recordo que a case ineva teniem und'aquests gramefons encostipats i agres, iquan venia algun pages de fora a deixarquatre pessetes o dos pollastres a la familia,el meu pare feia tocar el gramefon, i elpages no volia creure de cap manera queera precisarnent la maquina la que cantava,'i se'n tornava al poble fet una feria i clientque a Barcelona l'havien volgut ensarronar.

D'aquells fonegrafs em penso que ja noen deu quedar cap enlloc. Despres va venirl'epoca del modernisme i del gust pessim,quan aqui Nem el Palau de la Mirsice Ca-talina; i quan a les facades de les cases.hi posaven unes cares de dona de guix,pentinades corn la Cleo de Merode, i arib.unes grans violetes que els sortien de laboca. El mal gust va atacar els gramefons.Alesbores jo tenia odi a .aquests aparells,perque cantaven .amb uns grans crits i unespretensions intolerables.

.Es Pepoce de la trompa en forma de toll-pa verda i de tots colors ; ,aquestes tulipesenvilien les nits estivals i es barallaven and)les tallades de sindria, els gats enamored's-sos i la grametica llatina que pesava cornun mort dintre el meu pessimisme.

Ara, anent pels pobles del pats, de vega-des trobo en un cafe un d'aquests grame-fans de tulipa escandalosa ; solen jeure enon red) amb un empatx de mUsica ace-.nallada al con. Al costat d'aquestes tulipesIli ha una haulm policromada que represen-ta uns gitanos i uns mossos de l'esquadra.Les mosques es dediquen a envilir amb totde puntets negres la trompa del grarnefoni les galtes dels gitanos.

JOSEP MARIA Do SAGARRA

Agencia exclusiva per a la venda deMIRADOR

Societal General Espanyola de LlibreriaBarbara, 16 a a s Telefon 17218

par massa d'uns textos legals, que encaraningU sap quan ni corn comencaran a regir,i que, de totes maneres, cap advocat no tin-dra d'aplicar fins que es faci una reformadel Codi Civil, donant eficecia practice altema d'Ateneu que vienen a esser aquests ar-ticles de la Constitucie. Aquests i la majorpart dels altres, es clar. Mentre en una llei(que potser trigare anys a esser dictada) totaixet no es reguli, em sembla que els advo-

L'experiencia demosEr5, que conIradolors no hi ha res corn la

CR FIRSPIRIMIel producte de confianors

que no ha de falfar mai a casa seva.

Alleuja rapidament i no afecEa el corni els ronyons.

.bona • fe. o amb dubtosa o enganyosa volun-

Edison. -- Aquesta mena de sant quos'acaba de morir i que Phaviem vist repro-duit en els cromos de la xocolata, amb unesgaltetes vermelles i uns ulls dolcos i preo-cupats, es l'home de redingote i toll plan-xat que a mi m'ha fet mes l'efecte d'unesseraquell efecte que em produienels sants deles estampes. Un sant, tal cornes ofert a la iconografia barata i infantil,acostuma a presentar-se en una actitud deteatre molt historiada, de vegades portauna cama nua amb una nafra d'un ver-meil intens i a I'altra hi duu una mitjad'or ; els atuells quo Posen als sants, queacostumen a esser flors, estris de martin,angelets, colomins, etc., els acaben de do-nar aquest gran aire de somni pompes. Permolt que un home de cam i ossos es ma-quilli, no podra donar mai la sensed() d'unsant d'una estampa.

Edison, no se ben be per que, a nil emsemblava que ja feia molts anys que, eramort ; la impressionant . qualitat clefs seusinvents els convertia en' una mena de mimules, o en aquelles troballes que e nomes espodien realitzar portant unes satiates pub_xegudes de color de sofre i mitja hora des_pres d'haver venut ]'anima al diable, fir-mant un document autentic, que el diables'enduia plegadet a la butxaca.

Aquesta sensacie • plastica d'Edison, esclan que es va anar modificant a meson)que vaig poser dos dits d'enteniment ; poresi : alguna vegada el veia retratat arnb lasoya senyora, O, amb algun gosset, o 'an.)la bata blanca i la natura morta d'unafisica infernal, no em podia treure del capla idea- que aquell home' no pertanyia bee'be a la realitat, r quo la seva vide amagavaon true inexpliCable. - I es curios, 'perque•enl'e.poca que vivim hem vist apagar 'figuresgrandioses i temperaments excepcionals,1cap d'aquests grans personatges no ha tin-gut pel meus ulls la megica fosforescendadel fames inventor america. .

Edison guiant un auto amb acumuladors Edison

'HAY JOYAS YJOYAS. HAYJOYAS DE RI-CO JOYASDE SENOR.

sensacionalsense cabells blancsrãpidament amb la novissima

preparaciO cientifica

ai•uacoloniamisteriosa

dOna brillantor al cabell , treu lacaspa i evita la seva caigudaperfumada • higienica • eficac

UN FET DIVERS? "EL BRUIXOT" DE MENLO PARK

L'assassinat de l'home de la boina Thomas Alva EdisonDurant els Ultims quinze anys s'han co-

mes tants actes de violencia en els carrersde Barcelona, que si servessim el costumantic de commemorar-los amb una creu,la ciutat semblaria un cementiri. Jo, queno tine memOria, recordarê tota la vida elsindrets on he vist un ciutada mort. Enaquests carrers, al de mes enlla i al de mesamunt, us senyalaria les pedres on ha cai-gut un home assassinat. Tota la vida tin-di-6 present a la memeria el ,punt exacteon va caure morta d'una bala de la policia,

La victima

al passeig de Gracia, cantonada a la Dia-gonal, una senyora que es deia Pilar Car-1,6 ; al carrer de Montalegre, davant de laporta de la Casa de la Caritat, encarasembla que veig el sindicalista Ferrer Cas-tro mortalment ferit. Exemples corn aquestpodria citar-ne molts i segurament tu, lec-tor barceloni, en aquest moment fas dememeria un itinerari tant o mes doloresque el meu.

No vaig anar als funerals de don Jaumede BorbO, ni em va fer illusi6 d'anar arondar pels voltants de la Catedral, pereno, m'he pogut estar d'anar a localitzar,pedra per pedra, el Hoc on va caure el pobreAntoni Borrell. S'han publicat fotografiesque us permeten fixar el punt exacte on

amb un brag estes i una coma arron-cada aquest corredor d'assegurances que totanant per feina va tenir la dissort d'aeos-tar-Se al temple on es feien uns funerals.Un home que no devia tenir cap instintde pietat, que devia haver sortit de missaamanyagant la culata d'un revolver i queper consegiient no s'havia senyat, un homeque cercava un enemic i no el trobava, vaproyocar Antoni Borrell. L'escena va duraruns segons : ei provocactor, ocompanys — perque eren mes d'un els ho-mes que havien anat a missa amb la nosamaterial i moral d'un revolver llencavala ra6 suprema d'una causa que es diu delegitimitat i engegava un tret contra el seuinterlocutor. I aixe era, no sortint d'un ml-ting a les Arenes, sine) sortint d'uns fune-rals a la Catedral. L'assassl, l'home de laboina, va deixar caure l'arma que Ii haviaimpedit de resar durant l'ofici. Varen collirla pistola : encara treia una filagarsa defum, l'Ultim encens d'uns funerals mes ne-gres de rancor que de dol. Suposo que Par-ma no era beneida. Resultat d'aquesta ma-nifestaci6 piadosa un home mort, una fa-milia a la miseria, un altre home, que nose si es el detingut, deshonrat per sempreInes i anal? un remondiment que el perse-guira tota la vida. Potser la sang d'aquestinnocent haura tingut Ines valor que lesoracions dels cinc cents capellans i de ]'e-quip ds xantres que havien anat a fer tre-molar les voltes de la Seu. La mostra que

NOVETATSEN CAMISES

faunae I, 11Te10.11655

La col • leccicl completa de

MIRADOR pot consultar-se

a l'Arxiu Historic de Ia Ciu-

tat, placa de Ia Catedral icarrer de Santa Llticia, 1,

"Casa de l'Ardiaca", tots els

dies feiners de 9'30 a 1'30.

el criminal de la boina ens ha cfert delssentiments que animaven les persones quevaren assistir al funeral es abominable. Pro-bablement, durant l'ofici hi havia molts corndistrets i centenars de pistoles atentes. Hevolgut localitzar l'indret del crim per con-servar un record del mort, una altra vic-tima en la Varga llista que poden evocarels carrers de Barcelona. Antoni Barrel' vacaure ally on Ia paret del claustre de laSeu es troba amb l'obra nova de la facana.

La facilitat amb que es comet un homi-

cidi pels carrers de Barcelona no ha es-mussat els sentiments de pietat dels bar-celonins, perd la rutina dels criminals hacreat una altra rutina en certs organismesque haurien de reaccionar d'una altra ma-nera. I la gent ja diu : «el mort ja es mort».Barcelona es Ia ciutat dels crims impunes.Si un assassinat ha de fer soroll tiraterra. La major part de la nostra premsaes mina els fets amb indiferencia i encaragracies que, refiant-se de referencies oficio-ses, no Ilenci un grapat d'escombraries so-bre la tomba del mort. iEls fets de sangque tenen per escenari els nostres carrerssembla que no commouen els punts vitalsde la nostra societat. Si la victima era po-bra, «el mort ja es mort». I les ressenyesdels reporters que publiquen els diaris es-crits en castella parlen del mort despecti-vament, acompanyant-li el nom amb unarticle pejoratiu : «el Borrell, «el cadaverdel Borrell». Aquesta indiferencia i aquestainconsciencia potser no tenen parell enllocdel mon. Hem acusat de sensacionalistes elsdiaris francesos, pere en honor d'ells caldir que quan es produeix un crim, tant sies fa al carrer com en una alcova els diarisextrem i eviten la indiferencia de les auto-ritats i de la policia. Nosaltres sembla quehagim convingut que es impossible seguirla pista de tants crims.

Tenim rovellat l'esperit de justicia. Tanatrofiat el tenim, que encara a hores ("arasembla que no ens hagim adonat que elsentiment de justicia es la caracteristicaprincipal d'un regim democratic. Si un crimd'aquesta mena no ens subleva es que notenim remei, ni som una ciutat, ni unaRepublica, sin6 una tribu barbara.

Els diaris podrien contribuir molt al res-sorgiment de l'esperit de justicia que viuen somort dintre el nostre pit. Malfieu delspaisos, corn Italia, on els diaris tenen ordrede ono fer sensacionalisme : aixe es abonarel terreny per al crim politic o social. Elshomes que cauen al carrer no han d'esserabandonats ; necessiten, fins mes erilla dela tomba, l'assistencia de tothom.

I en certs casos, com el del crim dePhorne de la boina, tampoc ha d'esser aban-donada la familia de la victima. AntoniBorrell deixa una vidua i una que viviendel que ell guanyaya. Un home al cemen-tiri i la seva familia en la desgracia ! I elsenyor Miguel Junyent i Traveria, lider deltradicionalisme, tolerara que la vidua Bor-roll fregui rajoles? Tinc, de tota la vida,una fe cega en la justicia immanent. Nodesitjo que la dissort caigui tambe sobre elsenyor Junyent i seva familia. Pere, enaquest cas, es ell el responsable de la pre-dicaci6 de la doctrina de la violencia. I tole-rarem els ciutadans de Barcelona que •avidua Borrell i la seva filla vegetin en lamiseria? Per l'amor de Dell no feu festi-vals, que ofendrien el mort i els vius.L'Ajuntament no es podria encarregar dePeducaci6,de la filla d'En Barrel'? No feufestivals perque donen una miseria. No uslimiteu a repetir despietadament que «elmort ja es mort». Cal pensar amb el morti amb els seus. I els carlins, ,que des delseu diari no ban tingut ni un mot de planyper la mort d'Antoni Borrell, haurien depensar que els morts Lambe es vengen.

MANUEL BRUNET

MIRABDR

144 ra nila Fo 1•111

"Esprit. .. alemany

Aquest «mot d'esprit» ye de Berlin, i gai-rebe pot pendre carta de naturalesa a totarreu del man.

—Avui, a la Borsa, han observat un nzi-nut de silenci.

—Per que?—En honor del «solvent» desconegut.

Ludwig i els caps d'Esia1

En el seu darrer llibre, Geschenke desLebens, el lamas Emil Ludwig explica lesconversacions que ha tingut amb els pode-rosos del dia.

Per exemple, ha parlat amb el rei Fuadde la dificultat que per un rei constitucio-nal presenta la recerca de ministres capa-citats.

—Ile procurat sempre—li ha dit el reiFuad—de trobar homes nous. Aixi he fetministres cinquanta tres personalitats queno n'havien estat mai. --1 d'aquests cinquanta tres, quants han

respost a les esperances que la Vostra Ma-jestat havia concebut sobre ells? — li pre-gunta l'autor de Napole6.

El rei vacltla una mica i respon :—A fe que no me'n record°.

* * *

Rebut pel Ghazi, Ludwig li retreu de ne-gligir la mtisica popular turca.

—A la nrasica europea—respon MustafaKemal—li han calgut quatre segles per des-enrotllar-se. Nosaltres, que estimem la bonaintisica, no ens podem perinetre el luxe d'es-perar tant de temps.

* * *

A Roma, Ludwig ha desitjat bona sort aMussolini.

—Potser tindreu la fortuna de governardurant trenta anys, cons Bismarck...

--Hi estic perfectament preparat—replicael Duce.

—I la Italia tambe?—pregunta Ludwig.

Gandhi = Chaplin

Bernard Shaw ha donat la seva opinia so-bre l'entrevista Gandhi-Chaplin :

—Es molt senzill—Jus dit—. Gandhi haanat a demanar a Chaplin una llica de po-pularitat.

—1 Chaplin?—Una WO d'humiltat.

flisforida escocesa

L'escena, en una clinica.—De que l'operen?—Tot jugants'Ita empassat una pilota

de gpli, treuremla familia?

—No ; es un escoces, ram° de la piloto.

La Biblia i la crisi

Al moment en que es parla de la baixade la lliura, de les tarifes, dels sense feina,del dole, etc., etc., la Societat Biblica an-glesa anuncia que acaba de batre un nourecord sobrepassant la xifra d'onze milionsd'exemplars.

Institucions tan sblides corn el Banc d'An-glaterra i la marina reial travessen u n aprova kisterica. Pere la Societat Biblica no

trontolla.A Ines a lugs de la reconfortacia moral

que aquella dada pugui inspirar, aquest feldana la seguretat que almenys la SocietalBiblica no acreixera el nombre dels unem-ployed.

MIRADORa 30 céntims

En Ines de dos anys i mig de vida quecompta aquesta publicaci6, han passat mol-tes cases. Hi hague, a darrers de Panypassat, una vaga de tipegrafs — gracies ala qual MIRADOR deixa una setmana desortir — que es resolgue ,amb un augmentde jornals que repercuti, es clar, en unaugment de les despeses d'impremta. Hiha hagut, en aquests dos anys i mig llargs,divers.es puges, i mai cap baixa, en el preudel paper.

En cap cas aquests augments no bantraslluIt en la confeccie del nemero, demanera que els nostres lectors poguessinpensar-se que els anavem a escatimar al-guna cosa. Pere era facilment previsibleque algun dia o altre hauriern de pendre.una determinaci6. Aquest dia ha arribat.

El darrer augment sofert pel preu delpaper, per sort, ens arreplega tenint-ne en-cara una bona quantitat de fabricat ; peraixo hem pogut passar aquest estiu dei-xant intacte el preu del nUmero.

Ara, pere, les coses s'han posat d'unamanera que fa imprescindible Padopci6d'una mesura a la qual ens hem resistittant corn hem pogut : ]'augment de preude MIRADOR, el qual es la minima expres-si6 d'augment que es pugui demanar sensehaver de rec6rrer, per exemple, al sistemade la Companyia de Tramvies per fer prac-ticament viables els augments que tonicplantejats. ."

D'altra banda, una comparaci6, a l'abastde qualsevol lector, entre el preu de MIRA-

DOR i el de qualsevol altra publicaci6 meso menys comparable, no pot sin6 adduirarguments a favor nostre.

Per tant, doncs, des del niimerocorresponent al dia 5 de novembre, el

preu de l'exemplar de MIRADOR sera

de trenta centims. El preu de subs-

cripci6 sera de 3 '50 pessetes trimestre.

Fa prop de vint anys, quan Tolstoi agu-nitzava, i dia per altre moria per telegrama,i dia per altre era desmentida la seva mort,quan aquesta fou definitivament confirma-da, un diari, potser cansat de donar i des-mentir la noticia, imprimi : Por fin, hamuerto Tolstoi.

Si ara no ha passat alguna cosa semblantamb Edison, senyalem que un diari de Ma-drid posava per titol a les noticies sobrel'estat de l'inventor, que tot el men esperavala mort d'Edison. Realment...

El que es cert, es que tot el men l'es-perava perque tot el men el coneixia. Se-gurament que si s'hagues fet un plebiscitdemanant quin era l'home mes savi del men,Edison hauria obtingut una majoria acla-paradora de vots. El capitol interminable deles seves invencions, que des de seixantaanys ha es succeien una darrera l'altra, esben a propesit per colpir la imaginacie,no solament la imaginacie popular. Horn elcreia capac de tot, i potser, quart Villiers de]'.Isle-Adam escrivi la seva pitjor obra —L'Eve future —H la hi dedica,' el'fansno jutjava impossible que Phorne de MenloPark fabriques un dia una Bona artificialcorn la que Fritz Lang ens servi ert el filmMetropolis.

Aquesta «acci6 directa» d'Edison sobre lagran massa de gents to la seva explicaci6 enel fet que ha aplicat tota la seva activitat itot el seu talent a problemes practics.

Aquest home, que ara passara en totes leSbiografies fetes tan de pressa com aquestesnotes, pel mes gran inventor del man, noera un inventor, fins potser era tot el con-trari d'un inventor. Val la pena que ensexpliquem.

Ben poques realitzacions sin obra -d'unsol home : son la suma de perfeccionamentsan.ortats tier molts. I Edison no feu gaire-cions enginyoses — gentais tot a ulli-cultats que comprometien la practicitat d'in-vents anteriors.

Fou un perfeccionador, mes que res. Per-fecciona cl telegraf, el telefon, les lamparesd'incandescencia, el fonegraf, el stock-ticker(aquell aparell que tots hem vist en film

1021C•1591 .0•11r

inscrix int automaticament les cotitzacions deborsa al domicili dels abonats), la maquinad'escriure, els acumuladors... per no parlarsin6 dels aparells mes coneguts.

Pere, per esser un inventor, o per esserun savi, li mancava una qualitat : la ima-ginaciO. No es que no n'hagi tinguda, pen!)Ia seva era una imaginaciO que nomes tro-bava esmerc en el detail, incapac de les vas-tes concepcions d'un Faraday o d'un Eins-tein.

No era, doncs, un home de ciencia en el

sentit que aquest qualificatiu s'aplica alsque revolucionen el mOn de les idees senseque sovint aquesta revoluci6 es tradueixiimmediatament en resultats tangibles al granpublic. Pere precisament perque les sevesinvencions han estat immediatament utili-taries, perque el seu talent ha contribuit enmolt a gran nombre de comoditats de lavida moderna, perque li devem molta partdel confort de que podem fruir, el seu nomes popular i el gran public que no pot se-guir Yalta especulacie cientifica — ni faltaque li fa — l'ha vist corn el mes alt expo-nent del savi.

Treballava massa en el seu laboratori perpolder dedicar-se a Pespeculacie cientificao a escriure. Es pot dir que a penes haescrit res Ines que les descripcions dels seusaparells i les sollicituds de patents.

I en dir aixe, no pretenem gens ni micarebaixar el seu prestigi, merescut, ni gratarel secol de la seva gloria, la millor fona-mentada dels Estats Units. Volem Unica-ment incloure'l en la categoria d'esperits aque pertany, amb ales dret que

Una vegada li preguntaren en que con-sistia el geni. Edison respongue : «En un uper cent d.'inspiracie i noranta nou percent de transpiracie», es a dir, de treball.Aquesta frase es el Ines breu i el minorcarrec, milionari gairebe sense voler i sen-se cap afici6 al luxe, que a penes ha viat-jat i que professa aquell pragmatisme iaquell optimisme que a Europa creiem tanamericans i que revelava en un interviu aThe Forum no fa mes d'un parell d'anys.

(Foto Casas)

3

RAMBLA DEL CENT WE, 33 FASSATGE BACARDI, 2

UN FILM DE STERNBERG

Coliseum

AVUI

El mes fidel reflexede l' anima gauxaimperiosa i romanfica

CARLOS 'CARMEL

Gloria GuzmanSofia Bozan

Es un film "Paramount.'

"STUDIOCINAES''(KURSAAL)

Un film de Rene Clair:

"Le Million'

producciO Tobis, Paris

presentara derna divendres a les 22 en

SESSI6 CINICA

Un film de P. Petroff - Bitoff:

ARTEM"producciO Sovkino, Moscou

Es despaixen localitais sense recarree depreus, en el Kurseal, de 5 a 7.

Gary Cooper i Marlene Dietrich en «Marroc»

9,1 •C‘Ci ) 1414/4\to)

AVUI, DIJOUS

ESTRENAAL

TIV0 Li

FANTÄSIOAVUI

Un nou triomf del'idol del

CINEMA SONOR

* * *"FOX

Or de llei de la pantalla

CONClirrAMONTENEGRO

MIGUEL UGEROMANUEL ARBO

105E 4LCANT ARP

4 MIRABDR

CINEMADues estrenes

ja tractava de barbotejar i a la qual aquestnou film, Marroc, es uri xic

Retrobem en ell els mateixos topics mo-rals, es cert ; pere des d'un punt de vistad'intenci6 artistica, almenys jo no he sabotretrobar-hi la mateixa virtut d'alguns filmsanteriors de l'autor.

Marroc aconseguira un gran exit de pu-blic. El mereix i ningU no se'n planyera. I

Marroc es la histeria de dos essers. Ell(Gary Cooper), allistat a la LegiO estran-gera ; ella (Marlene Dietrich), allistada a latropa de clones que viuen al marge de lamina, per emprar els propis mots de Phe-roina. Dos casos desesperats, dues personesindiferents a tot, incapaces d'abrigar entu-siasme per res i sentint la feixuga carregad'una vida mo,netona que no coneix altresintensitats que les procurades pel plaer il'aventura.

Es coneixen tots dos en un cabaret mar-roqui on ella treballa. Inicis d'una passi6violenta. Pere el moviment natural d'aques-ta passi6 es trobara en contraposici6 ambaltres sentiments de gran qualitat. Dialec-tica subtil d'accions i reactions, en la nota-ci6 de les goals Sternberg ha pogut Iluirel seu coneixement de la dona i de l'amor.

De totes maneres, a la fi, la passi6 posada

Dema Studio Cimes presenta a Barcelonael film Artemi. Artemi es un film de laSovkino inspirat en l'obra de Maxim Gorki,Cain i Artemi, novella de Pepoca tsarista,de la qual els realitzadors del film han fetuna obra sadollada d'esperances revolucio-naries.

Es, sostingut per una anecdota mes omenys felic, una visiO del men pre-revolu-cionari ; una visi6, doncs, de miseria i d'ab-jecciO, intensificada a ultranca. Cain es eltipus de jueu escarnit i mal-tractat per tothom que reu-neix al seu redOs als jovesestudiosos i nobles que se-ran els revolucionaris de de-ma. Un film de la Sovkino,instituci6 que funciona so-ta el control directe delsSoviets i que senyala sensevaguetats la participaci6 se-mitica en la gestaci6 del fetrevolucionari rus.

El film s'adreca mes aviatals nervis que a la cons-ciencia artistica de l'espec-tador. Es alguna cosa d'ex-cessiu i punyent a l'extrem.Tenint en compte que laidea que l'inspira ha triom-fat presentant com un pa-norama de la vella Russia.

Totes les primeres esce-nes, sobre la vida miserabled'un petit districte de lesvores del Volga, sOn comuna condemna de la vida ;almenys es un anatema con-tra Pexistencia el crit detots els protagonistes. Suc-cessi6 rapida, portada ambun ritme angoixes i inter-mitent d'imatges crispadesde dolor, podrides de mise-ria. El director ha tingutl'encert d'imaginar un es-pectador d'aquestes imatges.Es un nen, la testa delqual apareix de tant en tanten primer pla. Un nen in-mobil que esguarda amb elsseus ulls molls d'un timidplor tot aquell men quo l'en-volta.

No cal dir que tot aquest Inegre pessi-misme no es sin6 de superficie, ja que elfilm tot ell, corn a obra d'un perfecte revo-lucionari, implica al contrari un optimismeenorme, corn horn pot constatar a la fi, onCain excusa la malicia dels homes, queper ell no es sin() una conseqfiencia de laignorancia cultivada a gratcient pel regim

Ai-tenil : -7(er ifrIn a'r'dper tots nosaltres».

El film esta fet amb un domini teanicabsolut, per() resta tot ell una obra de segonterme. Els mitjans expressius no son sub-tils, sine. mes aviat de qualitat gruixuda.Horn aconsegueix associations d'imatgesque, si en comencar a coneixer el cinemarus feien el seu efecte; ara la repeticiO iexageraci6 les fa banals. A mes, corn deiaen comencar, els espectacles de crueltatson excessius.

La interpretaciO, a cent llegues de la ma-nera americana. Una escola d'interpretaciOque reix a plasmar els estats interiors d'unamanera esquematica.

El que hi ha de mes admirable son les

escenes de fons. Cal veure l'escrupolositatamb que semblant treball ha estat executat.

* * *

De Le Million de Rene Clair, que StudioCinms presenta al mateix temps, en parla-rem en el nUmero vinent, ja que i'espaique resta val mes consagrar-lo a un filmque ja s'ha estrenat i que per tractar-se d'unfilm amb Joan Crawford moltes personeshauran anat a veure.

El tltol d'aquest film, Danseu, folls, dan-seu!, feia pensar en un film de tesi. Peroen aquest film, corn a tesi no n'hi ha Inesque una, consistent a demostrar a la joven-tut desvagada que en lloc de ballar, mesvaldria que aprenguessin a guanyar-se lavida, per si derna un reves de fortuna elscondemna a aquest recurs.

Cnrtilcompnt al film t4 1m :abaci- mcdt Inesla test i el talent de Harry Beaumont asse-rfuren una bona hora d'honesta distracciO.De moment pensem que el film repetira

Verges modernes del mateix director, ja quedebuta amb una visi6 d'una jornada deplaer entre aquella joventut absolutamentdespreocupada ; pere aviat tot canvia i ambon positiu avantatge pel que es refereix al'interes del film. Els protagonistes s'arrui-nen i aleshores comencen alguns episodisbons. Sem germa i germana. Aquesta esdefensa el sou a la redacci6 d'un diari, iPambient del qual esta vist amb un humordelici6s, i el xicot es fa traficant de begu-des alcoheliques, i aquest es l'altre aspectedel film, .aspecte que acaba per imposar-se. Hi men de la xurma amb els episodisde sempre, pere que per ara no fatiguenencara.

Els retols sobreimpresos damunt del film,lacenics corn es bo que siguin i redactatscorrectament. Cal dir aix6 perque aquesttreball ha estat fet a America, i es moltsatisfactori veure que alli asseguren ensemsla perfeccid material del procediment i laqualitat de la redacciO.

J. P.

11 0 /1060U.—que to celebre parella Stan Laurel i

Oliver Hardy ha fet el seu primer film dellarg metratge? El titol original es Perdo-neu-nos i es una histeria d'un crim, uncrim que fa riure, es clar.

—que Joan Crawford s'ha tornat rossa?Almenys on L'edat inoderna, el darrer filmseu.

—que Pudovkin ha comencat el decou-page d'El Desertor, film en dues versions,alemanya i russa?

POSTAL (R OMAN T ICA) DE LILLIANGISH. — La invisible crinolina feia mun-tar la figura damunt de niivols d'ingravi-desa. Ploraves Ilagrimes de silenci, I l'homese n'era definitivament anat. A fora, sotala nit terbola «plouen veus de domes, cornsi elles fossin mortes en el record». — Pereara les anem veient. Les anem reconeixent.Son Teresa, Jana, Margarida, Carlota. I tu,Lillian. (En l'ombra, rera una constellaci6de pistoles desesperades, els galans.) Neixien a l'entorn coixins de silenci ; mu-ralles feixugues de tristesa. La llum delgas et posava pallida ; mes pallida encara.I l'esperanca es feia prima de defallences.El fill — aquell fill ! — arrencava el plor.I tu l'apretaves contra la sing . Oh, Ilagri-mes! Els llavis s'estremien en una contrac-ciO nerviosa, sense rebelliO. Recordaves latoia de- roses del nuviatge ; el lliri de laprornesa ; la for del taronger de les nUp-cies ; el crisantem v4.1utat de l'enderna.I les espines de despres. I l'espina de lamaternitat en l'esgarrifosa soledat sensetendresa. I el plor. ('Els ulls eren plens dellagrimes quan el director impressionsaquell primer terme anguni6s, sota aquellaIlona artificial d'una tristesa de quarantacinc bugies).—D. P.

Cinema amateurTots els que s'intcressen per la qiiesti6

han de veure amb entusiasme el concurs decinema amateur organitzat pel Centre Ex-cursionista de Catalunya, al qual impor-tants cases comercials de la nostra ciutathan volgut portar llur cooperaci6, mitjan-cant l'oferta de valuosos premis.

Cal felicitar elss organitzadors de tal con-curs que, portant l'estimul entre els aficio-flats, pot provocar importants resultats atenir en compte en preocupar-se de produc-ci6 national. Trobem que en comptes defer concursos d'artistes de cinema, corn esla deria de per aqui, el que cal organitzarson concursos de directors. Aquest concurs,tan oportunament organitzat pel Centre Ex-cursionista de 1Catalunya, pot donar-nos unapauta en aquest sentit.

Voldriem donar dades concretes sobre ell,pet-6 el pot espai de que disposem no ensho permet. Tots els que s'hi interessin po-den dirigir-se al Centre lExcursionista, onels facilitaran tota mena de dades. -

El que erenMoltes estrelles de cinema han comen-

cat pel teatre : Greta Garbo, a l'AcademiaDramatica de Suecia ; Dorothy Jordan,dansaires; Marion -Davies, de chorus girlMenjou, John. Miljan, Polly Moran, cornactors. Norma Shearer i Neil Hamilton de-butaren en el film fent de comparses ; encanvi, Marie Dressler i Cliff Edwards jaeren celebres al music-hall quan debutarenen el cinema. Buster Keaton era acrebata,Leila Hyams model i William Haines em-pleat de despatx.

La versiti castellana de«Rangoo

Un film tan meritori corn Rango no haestat, al nostre entendre, presentat en laforma que mereixia. No fa pas gaire tempsque aqui mateix parlavem dels avantatgesi els inconvenients dels retols superposatsdamunt les imatges. En Rango ha estatadoptada tambe aquesta soluci6, viable enmolts casos, pere que en el present creiemque no era -pas la mes indicada, i ens pro-posem de donar les raons per les goals sos-tenim aquesta opini6.

El film no comporta cap dialeg ; per tant,les paraules no tenen altra funcie. que do-inar-nos una explicaelO del que veiem.

Seguramen• que en la versi6 anglesaaquestes explicacions estan registrades en lacinta per la veu d'un speaker. Per que no fer,doncs, el que la Paramount feu amb Pan-terior documental sobre l'expediciO Byrd alPol Nord? Valia la pena de donar-nos unaversi6 espanyola, que la cinta be ho mereix,amb un speaker que tradufs a l'espanyol eldiscurs original evitant de fifer gaire litera-tura, que generalment sol esser mediocre.

Els retols no podien intercalar-se en elcurs del film per mor de PadaptaciO musi-cal, que hauria obligat sacrificar ones quan-tes escenes a cada retol ; pere ara, amb elsretols superposats, quasi es pot dir queaquestes escenes son sacrificades, almenysparcialment, cosa que, quan es un mal ne-cessari, aconsola ; em Rango, on es inUtil,sap mes greu.

Josef von Sternberg no sols es avui undels homes que tenen una intelligencia meshicida de !'anima del cinema i dels seusmitjans d'expressi6, sine. que al mateixtemps—i es aixO el que china als seus filmsun valor de pregona humanitat—es un homeque to moltes coses a dir-nos. Es una per-sonalitat que fa sentir a traves de tot algunsleit motivs que enclouen tota una ideologia,tota una actitud enfront el mOn. Una ideo-login que, a propesit d'El mem contra ella,

0D

a prova, nitida despres d'haN er passat perla constancia i el sofriment, guanyara lapartida. Marlene Dietrich, amb els peus nusseguira a traves del desert immens el ba-tall6 en el qual hi ha el seu home. Quanla figura d'ella es fa invisible als nostresulls, el film s'apaga per deixar la imagina-ci6 lliure de seguir per on vulgui.

Hi ha encara la figura d'Adolphe Men-jou, molt atraiernt en el seu paper.

L'anecdota, despullada de tot el robatge

amb el qual l'ha guarnida Sternbwg, es de-bil sona a vegades a lloc comb, Hi hagestos previstos i escenes muntades amb unesquema academic, per?) Sternberg ha sabut,amb el seu talent, infondre una veritableemoci6 a quasi totes les escenes d'aquestfilm. Decoupage perfecte i una neta con-cepciO del que avui pot esser ja una cintaparlada i sonora.

Per crear un ambient, per augmentar elrealisme d'una escena, el so es emprat ambjustesa. No es sine, una prolongaci6 justadel cinema utit,,,ourioapeinandc,ixtgrerninabicliee,nel El

xiulet del vapor en comencar, per exemple,unint una llarga fila d'escenes, es singular-ment excitant. Jo no se d'un so mes recar-regat de nostalgia, de sensacions de comiat,dol de separacions, d'absencies.

L'ambient de la Legi6 estrangera, apte al'eclosi6 de violencies, molt fotogenic en-sems, ha estat donat amb forca, sense peraixe igualar Beau-Geste.

En una paraula, Marroc es un film esti.mable en el qual veieu en tot moment lapericia d'un dels mes grans cineastes ac-tuals, per6 hi manca aquella palpitaciO cruai sincera que animava El men contra ellai els bons moments d'Els dots de Nova York.

J. PALAU

Joan Crawford en «Danseu, foils, danseu!»

MIRAMR

EL TEATREafs1'."0"

Si aquella mena d'embriaguesa que homens ha contat tantes vegades que provocaen els nervis, en els sentiments i en totl'organisme d'un actor o d'una actriu, sen-tir sota els seus peus el cruixir de les postsde l'escena, veure's illuminat per la llumde les bateries, contemplar-se sota els frisosi les bambalines, trobar-se voltat per totscantons d'aller que es la vida d'un escenarien activitat abocada al seu damunt, lagran concavitat penombrosa de la sala ambles seves multiples miradesinvisibles i la seva unanimeatencie, es cosa veritable idigna de credit o be no esres mes que pura fullaracaliteraria, potser no ho podremesbrinar mai. Per- altra part,ben mirat, es cosa que tam-:poc ens haura d'interessarmassa, car el que compta sonels resultats que horn obtinguiamb la seva feinar i no l'es-tat d'anim ,amb que l'executa.

Sense Art:der-Ito, ens tornema trobar sempre amb la ma-teixa qiiestiO : la inspiraci6 del'actor, to res veure amb lainterpretaci6 que ens dOna?No ens referim a la Paradoxade Diderot sobre les emocionsi els sentiments i Ilur repre-sentacier per part de l'actor-car per nosaltres no hi capdiscussi6 sin6 exclusiva-ment a la inspiraci6 d'aquestcorn a tal envers la seva fun-der, sigui la que sigui l'obraque es tracti d'interpretar. Siper un costat sentireu Lutl-mila Pitoeff que us diu(Quan treballo damunt l'esce-na, allibero la meva anima»,per l'altre canto podreu es-coltar tambe la vein de l'his-tri6 mes innoble i Ines indotatque us parlara si fa no faamb les mateixes paraules.

I es que la inspiraci6, comels sentiments i les emocions,esta a l'abast de totes les for-tunes. Alle que fa el bon ac-tor, corn la bona actriu—igual que el bonsabater, igual que el bon metge, igual queel bon novellista—, no es pas precisamentla inspiraci6, sin6 la inte•ligencia. BellaCosa es indubtaplemente aquella, per() sen-se aquesta es ben dificil aconseguir resde bo.

Si Maria Vila es una actriu inspirada,si treballa amb entusiasme, especialment enaquelles obres que s'ha pres amb afecte, esveritablement cosa digna d'esser miradaamb consid j/ m "v11er_c_ Maria Vil a Pm PgrPnn notser es sent arravatada per aquella embria-guesa mistica de que parla Lugne-Poe,per() en els seus papers hi ha alguna •cosaque per l'espectador val molt ages : la midajusta amb que sap fer-li arribar el pensa-ment i la intender de l'autor.

I aixer s'aconsegueix 710 treballant ambgust i sentint els personatges i prou, sin6que s'hi arriba despres d'estudiar de deb()cada obra i no deixant afluixar cap de lesmolles de la intelligencia, totes sempre ten-ses per tal d'aconseguir cada efecte desit-jat, corregint, llimant i redrecant un diadarrera l'altre tot all() que li pugui esserun obstacle, que massa vegades es el ma-teix sentiment i la mateixa emoci6 que estracta d'expressar ; aquells matisos quasi

EUROPA o AMERICA,

Escandin6via o Turquia,

tots els paIsos son bells

a traves l'amor de les

seves donesFeu la prova veient

iVAYAMUJERES!

Direcci6: Raoul Walsh

Victor Mc. Laglen, El Brendel,

Edmund Lowe, Greta Nissen.

***

La divertida i espectacular comediaque triomfa en el

FEMINA***

"FOX GG

Or de Ilei de la pantalla

inaprensibles que nomes es poden dominaramb l'observaciO intelligent i atenta i quemai no es podran deixar a l'atzar de lainspiraci6.

Aquesta es la Maria Vila, actriu de raga,que s'ha anat .fent ella mateixa i cada ve-gada se'ns mostra mes segura i mes mes-tressa del seu art ; la que ens va donar al'Apolo La Bona verge, de Fontdevila, alRomea Fidebitat, de Sagarra, La Mare deHamlet, de Millas-Raurell, Maria Rosa, de

Guirnera ; la Maria Vila, que ara darrera-ment ens ha donat aquesta Gloria, l'hos-talera, clue es una bellfssima creacie). Unadona ben racada, traspuant humanitat encada un dels seus diversos jocs d'humorsegons es descabdella la peripecia. En co-mencar l'obra, xerraire, cridanera, ataba-lada i atabaladora, optimista i enfei inada,segura d'ella mateixa i de tot el que l'en-volta ; despres, inquieta, descoratjada, es-pantada i aterroritzada successivarnent en

acabar, recobrat el seu aplom, veient seualtra vegada alto que teme perdre, dignai continguda en la seva alegria. Caractercomplicat, pie d'alts i baixos, de canvis gai-rebe imperceptibles i de matisacions — espotser el tipus de Sagarra mes ric de psi-cologia que coneixem —, Maria Vila ensel dema amb tota la soya riquesa i tota laseva complexitat.

I despres de tot, hi ha alguna cosa quehaurem d'a.grair-li sempre : Maria Vila ensdiu en vers all() que esta escrit en vers. Hiestem tan pot acostumats ! Aixe, encaraque per algun amic nostre sigui un defecte,per nosaltres es una gran qualitat.

JOAN CORTES

Kursaal i Capitolillifill111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111i

AVUI

ESCLAVASMODA

con: CARMENLARRABEITIFELIX DE POMES

Dirigida parDavid Howard

completen el reparti-ment : Juli Pena,Blanca de Caste-

EnriquetaSoler, Rafel Cal-vo i Ralph Navarro

VOIRSobre un fons enlluernador de luxei costums segle XX, el sublim i avoltes equivocat amor maternal

d'ara i de sempreFOX or de Ilei de la pantalla

Vetaci un drama el qual no us sabeuavenir de veure'l representar en castella. Elmireu i remireu per tots quatre costatscorn mes el mireu, Ines us fal l'efecte quees tracta d'una traducciO. Tot el que tan.els personatges dalt de l'escena ; tot alleque diuen, es d'aqui. Ens sobta sentir par-lar d'aquella guisa .als personatges, car usfan l'efecte • que son veins nostres o conegutsde tota la vida.

El cas de Marquina dramaturg es d'allemes curios. Va comencar esorivint obres deto netament espanyolista. De mica en mica,el seu espanyolisme s'ha diluit, per acabartransformant-se en una mena de regiona l is-me teatral ; fins .arribar, en aquesta darre-ra, de la qual, per be que de certa manera,pot dir-se que es tracta d'una professi6 defe catalana.

Consti que diem aixel en un sentit pura-ment artistic. Marquina, poeta i dramaturg,aixi que recerca en la vida dels pobles hu-mils la font de la seva inspiraci6, per beque embellint-la amb les irisacions del calorlocal o del pintoresquisme, queda un dra-maturg estricte, un poeta que expresso sen-timents i passions. El d'abans, el de l'epocaespanyolista, era ofegat, gairebe sempre,per la retell:ea o per l'émfasi.

Recordeu En Flandes se ha puesto el sol?Va esser un exit, que co.nsagra el talentteatral de Marquina. Res de tan inflat, detan reteric, de tan desproveit de lluquethums corn aquella obra, de la qual podriadir-se que es tractava d'un moneleg en elqual parlava molta gent. El seu exit vaEsser de to mes aviat politic que literari odramatic. El public que va fruir les primi-cies de P.estrena, es va sentir afalagat en elsseus mes Intims sentiments per aquells ver-sos sonors, i correspongue a l'afalac amb elsseus aplaudiments. No hi aneu a cercar resmes, perque no ho trobareu pas, a les cau-ses d'aquell exit, que fou, eertament, escla-tant.

i Espana y yo somos asi, senora! Pereaixd era abans, i d'aquest abans ben be jafa vint anys. IEn el transcurs d'aquest espaide temps, els exaltaments links o patrieticsde Marquina s'han calmat. I un cop cal-mats, quan ha sentit la necessitat d'expres-sar-los, ho ha fet amb contenci6, procuraintpendre Patencier de Pespectador per mitjade l'emoci6 i no pas valent-se de la resplen-dor del latiguillo, o de l'espuma encesa,rutilant, del vers ple de sonoritat i quasiprivat de lluc.

Ha estat, precisament, per mitja dels dra-mes humils que ens ha pogut donar unavisi6 encertada de Pesperit de Castella. L'al-tra, la del periode de Flandes, era una visiOestergidad'aquella_„ Castella heroica i ateno-trafolaries i d'histOries interessades a explicargat per llebre.

Marquina ha escrit moltes obres de tea-tre. En elles es marca, amb trots acusats,la corba accentuada d'una evoluciO lenta,gradual, que ye des de l'estil declamatoridels comencaments vers la contenci6 i lasintesi ; i aixer a mida que es despren delllast declamatori i espanyolista, de tipus demuseu o de vitrina guardadora d'objectesd'arqueologia.

Perd inflament i guanya intensitat. La er-mita, la Fuente y el rio era una obra, enaquest sentit, plena de troballes. Fuenteescondida es un drama que es presenta ,bennet de faramalla reterica. Els personatgesson de carp i ossos ; pensen i parlen, riueni ploren. Tenen un cervell i uns sentimentsque els sacsegen ]'anima. Abans, a Pepocadel retoricisme, del vers envernissat de bri-llantors, feien un dring fals ; tot i el seuvalor palpable, no ens acabaven de con-veneer.

El que es una veritat incontrovertible esque el poeta, encara que circumstancialments'expressi valent-se del recurs del teatre,[no to altre remei que el d'anar a cercarla veritat, la poesia, alla on es troben. Enel poble.

Teatre Catalh RomeaCOMPANYIA VILA•DAVI

Avui dijous farda, a les 5: La revisfa per a Infants

LES AVENTURES D' EN TITELLETAi totes les nits, a un quart d'onze.

L'Hosial de la Glorial'obra definitiva de Josep M.° de Sager..

Teatre Catalä NovetatsGRAN COMPANYIA CATALANA

DirecciO: C. CAPDEVILA

Avui: ESPECTACLES PER A INFANTS.El formidable exit de Josep M. Folch i Torres,

LES ARRACADES DE LA REINAAymerich, Galceran, la Morera i Jimenez Salesus faran riure de debb.

Nit: TERTULIA CATALANISTA,VACANCES REIALSi UN COP D'ESTAT

Dissabte, reestrena de la gran comedia de Mol-nar, versib de Carles Soldevila,

Modes per a senyor i senyoraNo deixeu de veure Festampa grotesca de Josep

M. de Sagarra,

LES TRES GRACIESEs despatxa a Comptaduria.

Feu fer els vostres gravats a

Fotogravats ExprèsIGUALADA, 6 (Gracia)

Telefon 76935

I vetaci que aixi que Marquina s'ha aca-rat amb la terra i amb els homes que hicaminen duent el pes dels seus dolors, laseva obra s'ha humanitzat i dove intensa.Qui sap si en retrobar de •nou aquesta ve-ritat, ella no hagi fet reneixer en la sevaanima el posit catala que hi tenia adormit,o velat a traves d'una boira de literaturesconvencionals.

A Fuente escondida, l'assumpte, mHlordit, el nervi de l'obra, es racialment catala.

Eduard Marquina i la seva ndta

La rivalitat entre la germana de l'hereu ila muller d'aquest; la qual, perque no hatingut fills, horn la considera corn unaintrusa dins de la familia. Consegigencia di-recta de restructuraci6 caracteristica de lafamilia pagesa catalan.a, basada en els , pri-vilegis de l'hereu. Aquest es el nervi, perePacci6 de l'obra es provocada per l'amorrecendit de la germana per un traginer. Lagermana amaga aquest amor a tothom.Passa per egoista als ulls de la gent quanes tot al contrari. Aquesta figura, racial-ment catalana, Marquina ha assolit pintar-la amb emoci6 ; i aquesta emoci6, expres-sada amb una Bella intensitat, contingudai patetica, per la senyora Xirgu, s'enco-mana tot seguit al public.

Hi ha en l'obra un idilli sentimentalentre dos minyonets que serveix per am-bientar-la, per a donar-hi amenitat sense,pere, distreure el proces de Paocie.

iL'obra es bellament escrita ; els inter-prets, que ja en portaven cinquanta repre-sentations a Madrid, la iuguen amb unearxagS. ,..geritof«,,,—g--citar-los, els h.auriem d'anomenar a tots.La man.ca d'espai ens impossibilita de fer-ho, tal corn fora el nostre desig. Acabarem,domes, remarcant la interpretaciO de Mar-garida Xirgu, plena de finesa, aihora quede sobrietat. En aquesta obra demostra lasenyora Xirgu la flexibilitat del seu talentd'interpret, i corn sap adaptar-se, amb unafina sensibilitat, als tipus mes diversos. Pas-sa dels purament declarnatoris del tea-tre benaventia a aquests, concentrats i re-tinguts, de Marquina, sense esforc aparent.

Si l'obra fou un exit clar, la interpre-taciO Pacaba d'arrodonir.

JAUME PAS.SA R ELL

Palau de la Mica CatalanaORQUESTRAPAU CABALS

Avui, dijous, a les 10 nit. Tercer concert,dirigit pel mestre

EDUARD TOLDRA

amb la cooperaci6 de la sopranCONCEPCIO BADIA D'AGUSTI.

i la pianistaENRIQUETA GARRETA

Despatx localitats i entrades: Guixeta Palau

TraduccionsComencada la temporada de teatre ca-

tala, les vostres " empreses es disposen apresentar, corn cada any, un programa d'es-trenes d'autors locals, combinat amb algu-nes traduccions d'obres estrangeres. Entreun nucli de literats, mes sentimentals queartistes, s'ha cultivat constantment una ten-dencia protestataria davant les traduccions.

—Hi ha tants autors catalans que no po-den estrenar — diu el cor de patriotes iens entretenim a fer obres estrangeres.

Efectivament. Hi ha alguns, molt pocs,autors catalans que, malgrat tenir escritesuna, o dues, o tres comedies, no podenarribar a estrenar-les. Val la pena, pere,que el lector no s'enterneixi prematuramentsabre la sort d'aquest obscur heroi de leslletres catalanes. Per un regular, l'escriptordel pais, si alguna dificultat se li presenta,es la de lliurar-se d'estrenar cap comedia.Per sort e per desgracia voldriem creureque per desgracia — els empresaris de tea-tre catala van tan assedegats a la recercad'obres, que ens fa l'efecte que en cap paisdel men no deu esser tan facil corn aqUiarribar que, amb el minimum de control,una escena regular us aixequi el tele) per apresentar al public les vostres genialitats.

El que escriu aquestes ratlles seria mesaviat partidari que les escenes locals pro-diguessin les obres estrangeres, sempre quela producci6 del pais no en surti perjudi-cada. Actualment, pere, el nostre public touna misteriosa antipatia per tot Pestranger.Mai cap traduccieg no sera escoltada ambla passi6, i si voleu amb Pinteres, coinl'obra de l'autor local mes modest. Tota laproducci6 dramatica de fronteres ells ensarriba aqui amb un aire esbravat, qualsevoldiria que una habil maniobra duanera li hallevat tota la sal i el pebre i el valor emo-cional. Sols aixi es compren que les obresque comptin amb mes possibilitats d'exitsiguin les que venen excepcionalment car-regades d'essencies fortes, d'una truculenciaprou notable per a dominar i superar totnaturalisme possible. Aleshores, l'obra dra-matica es converteix en un article exotic queel public celebra per ones virtuts extra tea-trals.

lExemples : l'exit de Mary Dugan; el fra-cas de Marius.

Per aquestes raons, no es gaire licit decriticar les nostres empreses per la tenden-cia mes o menys irreprimible que tenon adonar-nos obres de poca qualitat literaria.L'experiencia ens ha demostrat que el nos-tre public no esta gens disposat, ara perara, a trobar que Molnar, Pirandello, Pa-gnol, Kayser, Passeur o Maugham — percitar-ne uns quants a l'atzar — son supe-riors als autors Ines modestament acreditatsdel pais. I, seguint aquesta linia de con-ducta que marca el pUblic, les empreses

del pals. D'altra part, un public que no haestat capac d'apreciar el Marius, de Pagnol,que Party passat varen presentar-nos a No-vetats, es mereix molt poques constclera-clans.

P. M.

F L A% S " 0 S S 0 "Distribulis per oAtlantie Filmsa

LIDO CINE(REFORMAT)

Dijous, 22, inauguracio amb aparells

sonors Western Electric

Estrena de

UN SO1R DE RARE(Noche de redada)

amb Albert Prejean i Annabella

Preu unit, 2 pessefesEs despatxen localitats a partir de dilluns

BAR

LINIA REGULAR ENTRE BARCELONA,ALACANT, ORAN, MELILLA, CEUTA,

MALAGA i VICEVERSASortides de Barcelona tots els diumenges a les 8 hores

Servei comercial entre la Peninsula, Nord&Africa i Canaries, amb escales a tots els

ports de la MediterraniaS ortides quinzenals

SERVEIS DIARIS ENTREMALAGA i MELILLA

DELEGACIO DE LA COMPANYIAA TOTS ELS PORTS

L'hosialera Gloria E. MAROUINA AL GOYA

"Fuente escondida"

Maria Vila en el paper de Gloria

LINIA RAPIDA DE GRAN LUXEBARCELONA -CADIZ •CANARIES

Sortides setmanals els dissabtes, a les 12 hores. Efec-tuaran els serveis les modernes motonaus

CIUDAD DE SEVILLA i CIUDAD DE CADIZLinia comercial amb escales en tots els portsde le Mediterrania, Nord d'Africa i Canaries.

Sortides quinzenals el dijous.LINIA RAPIDA DE GRAN LUXE BARGE.

LONA•PALMA DE MALLORCASortides tots els dies (Ilevat els diumenges) de Barcelo-na i Palma, a les 24 bores per les modernes motonaus'CIUDAD DE BARCELONA i "CIUDAD'

DE PALMA"Serveis regulars entre Tarragona, Valencia,Alacant i Palma de Mallorca i entre Barce•

lone i Meta,LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE ES•PANYA i TERRITORIS DE GUINEA ES•

PANYOLA (Fernando-Poo)Sortides el dia 15 de cads mes amb escales a Valencia,Alacant, Cartagena, Cadiz, Las Palmas, Santa Cruzde Tenerife, Rio de Oro, Monrovia, Santa Isabel,(Fernando Poo), Bata Kogo i Rio Benito, pels vapors

"TEIDE" i ''LEGAZP1"

COMPANIA TRASMEDITERRANEAMADRID: PLACA DE LAS CORTES, 6. — BARCELONA: VIA LAIETANA, 2

S erveis regulars de vapors comercials i correus entre laPeninsula, Balears, Norn &Africa, Canaries, Guinea Espanyola

LINIA RAPIDA REGULAR ENTRECELONA i VALENCIA

Sortides de Barcelona: dilluns i a les 20 hoses.Sortides de Valencia: dimecres i dissabtes a les 19 horesS ervei prestat per la motonau

"CIUDAD DE VALENCIA"Primers: 32'50 pessetes; Segona: 21:56 pessetes; Ter-

cera:10'00 pessates.Servei rapid •etmanalMeditarrania-Caniabrica

Arab escales a tots els ports. Sortidea tots els dimarts.

freu el dolorde ronyons

perquedissolf

] ' acid uric

ORAFIC INDICADORDELS LLOCS A ONT

ES LOCALISAEL REUMA

EsIlc sellsfel delresulleis obtInguts amb

RODONAL en tot!els C8303 en gut est.!

OR DOMINGUEZ RODIN O

CatedrANc de is recuite,de Medicine de &Mlle

URODONAL

6 MIRABDR

LE/ LLETRE/n 1931 ELS; LLIBRES VAR I ETATS

Sebasfia Sanchez = Juan,Corn cada any a la mateixa epoca, ha

passat pels ,nostres ulls la gasetilla redac-tada sota el mateix patr6 aDiumenge vi-nent, 4 d'octubre, tindra floc el pelegrinatgetradicional a Medan, en honor d'EmileZola. A les tres, en el jardi de la casa delgran escriptor, hi haura discursos pronun-mats per... Artistes de la Comedia Francesarecitaran poemes de...» La gasetilla, corndeiem, es l'acostumada i no es per sorpen-dre ningii. La memeria de Zola es guar-dada corn un culte per unsquants amics, corn la detants altres escriptors quesusciten al voltant del seunom una veneracie en cer-cle reddit que de vegadesarriba a la idolatria.

Gairebe coincidint ambl'aniversari de la seva mort,que &ma lloc al pelegrinat-

. ge tradicional a Medan, hanaparegut tres Ilibres sobreZola : el de la seva filla, Ma-dame Denise Le Blond-Zo-la, el de Bertrand de Jou-venel i el de Batilliat, i sen'anuncia un altre, una Vidade Zola, escrita per Barbus-se, de la qual hat aparegutalguns fragments a Monde,la revista que no gairetemps enrera procedia a unaenquesta sabre Zola entreels literats francesos con-temporanis. Corn qua asternsenyalant una nista de letssim p tom t cs , i interessantsper al lector que procura Ca-nalitzar les seves lectures ienquadrar-les organ icamenten la seva memeria, inse-rint-les a u,nes linies gene-rals, remarquem tambe Pe-dici6 de mig luxe de lesObres completes, editada perFrancois Bernouard, en unaclisposicie tipografica igual ala de les Obres completes deBarbey d'Aurevilly i deljournal i la Correspondencede Jules Renard, dos au-tors, sobretot el primer, decap parentiu amb Zola.

Assistim, doncs, a una rehabilitacie deZola, una mica oblidat de la guerra cnca?Ho semblaria, si names tinguessim encompte el parer dels escriptors no contem-poranis, entre els quals Zola no fa figurade mestre, tret d'un grup, preocupat dequestions socials, que veu en ell un precur-

tothom to per veridiques, demostren quel'hora de Zola no ha passat, quaint a la sevaacceptacie pel pane, ja que algunes de lesseves novelles han assolit tiratges astrone-mics, que no minven pas d'un any a l'altre.

En canvi, l'edicie Bernouard no semblapoder-se comptar corn un exit.

Aixi doncs, es fora dels professionals. queZola guarda tota la seva fama esclatadaen 1877, quan la publicacie de L'Assommoir,que dome comenc a la batalla naturalista.(De totes maneres, el mateix .Gide — pere,amb ,quines reserves ! — pos y 'Germinal enla llista de, les minors ,novelles.)

Fabrica d'Arficles de Viafge

Joan Casanovas i CompanyiaEspecialifaf en Caixes d'automObils,

Baguls, Malefes, Maleies. Armaris

Takers, 26. = Telefon 10623

GUTEMBERG, S. A.Maquinaria, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts GrafiquesAgullers, 1 i Via Laietana, 4

Tel. 15524 = BARCELONA

No tenim intenci6 de «fer el punt» enuna qUestie que no ha estat resolta, sin6que al cantrari s'ha revifat, donades les ten-dencies de bona part de la literatura con-temporania, que, corn deia Tailhade deZola, «a la imaginaciO oposa el document, •

al miracle el treball».I per aqui es precisament que Zola ha

envellit. Ell pretenia aplicar els metodesdel treball cientific a la producci6 literaria,i no temia d'escriure : «nous autres sa-

Emili Zola

vants», o : «nous avons derriere nous lascience». I, en realitat, el que feia, corn

dit caricaturescament, pen) sense mas-sa exageracie, era posar els Manuals Roreten literatura. D'altra banda, la critica ofi-cial de la seva epoca, i els critics no oficialspert c.lassicitzants, corn Anatole France, li

cos y eii,cfurfitirsi di? 1,a forma.prep encara mes de llegir en Zola els re-trets que fa a Ponson du Terrail de no pen-sar nt un segon en questions d'estil, o l'aU-hesie explicita a la frase de Voltaire : Idesdetails sont une vermine qui ronge les grandsouvrages».

Son efectivament els details alle que mesha fet envellir les novelles de Zola, en laseva preocupacie de fer «un art modern ex-perimental del tot i completament materia-lista», home que no estava acosAumat nia manejar idees abstractes ini al treball den-tific, contra el que ingenuament es creia.

I el bo es que l'apestol del naturalisme,que predicava aquesta mena de novella cien-tffica, es el •novellista menys realista 'queha existit mai. Volent copiar, inventava,perque, corn deia France, tenia una imagi-naci6 que no podia ofegar, assent un poetasense delicadesa i sense grácia, pere nosense auclacia i energia. I aixe Zola mateixho havia reconegut .alguria vegada (pere nose'n curava) responent a una critica deSainte-Beuve sabre Therese Raquin escriviaque, en efecte, Ida verite stricte est en deltade tant d'horreurs».

Potser, Ines qua res, fou una victima deles seves teories, que, home honrat i d'unasola peca, sense flexibilitat ni esprit de fi-nesse, pretengue portar a les darreres con-seqUencies. El seu somni de novella cien-tifica, tal corn ell l'entenia, fracassa, i ara,lluny de les aspereses de la batalla natura-lista, superat i tot pals que, segons la frased'aleshores, es rebolcave,n • «a plat ventredans Pordure», velem mes •clar que maique la seva afirmacie : «mains d'art et plusde solidite», es la clau de totes les sevesdefallences perque no hi ha dbra salidasense art.

C.

Els poetes de casa nostra, si us plau perforca, s'han hagut d'anar acostumant alfet de donar a la publicitat les seves pro-duccions sense despertar a Ilur volt altreressO que el limitadissim que pot donar elpetit cercle que, Tries o menys dispers, exis-teix, d'unes quantes d'aquelles persones queencara senten una certa curiositat per aques-tes coses divinament inUtils.

Va durar un temps, a Catalunya—deu fercosa de vuit o deu anys—, que ens naixiacada dia un nou i subtil poeta, bo i cofatja amb una csplendida corona de llorer, •iamb un ilibret de versos sota el brag, lli-bret que ben rarament era seguit de cap

Aquests poetes anaven tots proveits de lamateixa lira, mercada en el basar de la Inespura vacuitat. Una petita lira de llauna,manocorde i atiplada, asmatica i discreta,sense cap suc ni bruc, igual en tots ells.Totes feien el mateix so, i el seu conjuntesdevenia corn un riquissim concert de grills.

Era comunament usat per aquells poetesun conceptisme sumari, carregat de frasesfetes i a l'abast de totes les sensibilitats.Ben pots sonets, canconetes esbravades iromansos deixatats ; romani i farigola ; blaudel mar i vela «gonflada» ; orenell i nuvo-let ; consonants aguts en i i en a ; enamo-riscaments a Paquarella i paisatges de pes-sebre. Pere d'emocie, de profunditat, decalor humana i de lirisme autentic, res ab-solutament.

Llavors era que per cada poeta que se'nsdonava a coneixer poc se n'hi faltava per-que horn poses ]luminaries i endomassesels balcons. Tots eren bons, tots eren excel-lents. Articles de premsa encodiastics pertots cantons.

Tot Alb s'acaba, car no podia esser d'al-tra manera. Si hagues durat una mica mesh,auriem acabat feint versos tots els ciuta-dans d'aquest felic pats. La major part d'a-quells poetes s'han casat i han endrecat lalira al calaix de daft de la calaixera. Araes dediquen a d'altres activitats mes profi-toses per a ells i no tan nooives , a la salutde la nostra literatura. En el camp de lapoesia hi han quedat els que hi havien dequedar—i encara n'hi sobren alguns.

Un xic mes erica, l'any 1924, SebastiaSanchez-Juan ens donava el seu Fluid, lli-bre irregular, pie d'ingenuItats ; un xic pe-dant i altre xic voluntaries ; llibre en elqual s'empraven abundosament les trucu-lêncies tipografiqucs que llavors estaven enyoga entre els nostres revolucionaris ; llibre,en fi, amb un accent ben personal que noarribava a perdre's del tot sota les diversesve...o_ue solar una_infl4ncia i antra el nos-rica, fresca i pura, es deixava veure bensovint a traves dais gratuitismes amb ,quela inspiracie de l'autor es complala a guar-nir-se.

Era un poeta, pere, que no desperta pasgrans entusiasmes. Es tractava d'un hete-

Cantons i Poemes

rodox a la preceptiva que regnava. I, eneritat, l'abstrusa forma en que es presen-

tava no era pas massa seductora per anara cercar per sota d'ella aquelles intimes qua-litats que hi •pogues•haver.

De flavors enca, Sebastia Sanchez-Juan,modest i orgulles alhora, ha anat publicant,si no amb regularitat amb constancia, sen-se amomar-se pas massa de l'exit que po-guessin obtenir, diversos llibres de poemes,

Sebastia Sanchez-Juan

amb cada an dais quals s'anava afermantla seva personalitat. Anava deseixint-se deles fermules postisses i cantava amb veumes prOpia cada dia. A Fluid, segui Cons-tellacions (1927), Elegies (1928), Cue de Galli Divagations (1929). Aquest any, Sanchez-Juan ens ha ofert Galleons i Poemes.

Sebastia Sanchez-Juan no es pas un poetade gran orquestra, de pompa i magnifica-cia ; en els seus versos ben poques vegadessentireu el metall de les trompetes ni lamajestat de l'orgue. L'autor de Cria de Gall,ja que ens hem posat a manllevar similsa l'art musical, podriem dir que sona ambtremula ma un finissim violi de delicadesressonancies.

Amb una estranya barreja de candorosi-tat i subtilesa, eixamorat d'humilitat i d'e-mocie davant qualsevol dais accidents i inci-dencies de la vida humana o del misteri dela seva motivacie, Sanchez-Juan us sobtaamb la intuicie vaga i profunda d'alle queens sera sempre amagat i que ben mal ensaniria si ens fos alguin dia descobert.

Aquesta actitud d'humilitat, aquest encon-giment enfront del misteri amb .que e' poeta

men, qui sap si es la mes pura i autenticainspiraciO! Totes aquelles coses son per .aSanchez-Juan una riqulssima deu d'emociO,ara limpida i diafana, ara obscura i inquie-Cant, pare sempre viva i lirica de deb?).

J. C. i V.

valoritzador de la paraula. L'empenta mu-sical va destruir el tresor Intim i concretde cada mot. El Noucents s'ha lief-gat ardi-dament a la salvacie del llenguatge injec-tant-li aquella passie d'exactitud i aquellanim de conerecie que poden deturar la feriadesvaloritzadora (cultura plastica,• cartell,gravat, fotografia, cinema) que hem comen-tat darrerament.

I be, quins mitjans han estat posats enpractica pels nous conread.ors , del lienguat-ge? Els futuristes posaren de moda llen-guatge precis, directe, violent, tal corn exi-gien els tames mes freqiientats per aquellageneraci6• Tot retoricisme quedava elimi-nat — 0, potser mes exactament, substituit— pal nou retoricisme menor de la meek-nica.

iEls fulletons prenien un ritme accelerati nervies. Josep Lleonart ha pogut parlayuna vegada de novella frenetica en les lle-tres alemanyes. Maquinisme. Vida aecele-rada. Influencia cinematografica. (Metropo-lis, novella de Thea von Harbou, ddna Me-tropolis, film de Fritz Lang.) Ads' EstatsUnits els exemples es multipliquen prodi-giosarnent.

Es evident que en aquests casos horn ar-riba a una energetiquitzacia del lleuguatge,si Ines no per l'eliminacie de les paraules in-Utils. Aquesta eliminacie provoca una acce-leracie del ritme narratiu, molt d'acord ambla nerviositat ambient i amb les modes pe-riodistiques. L'esport — a 4a guerra — pas-sett a esser tames idonis per • al nou estil.El cas Ilumines d'Henri de Montherlant•Els novellistes ianquis d'arguments poll-cfacs ; les narrations amb sobrietat de sce-nario. Exemples.

Al costal d'aixO 'el concepte repetit deJose Ortega y Gasset : la novela, generomoroso. Es a dir, lent, alambicat, dificil,analitic, carregat de psicologia. (Joyce,Proust, etc.)

Representen aquestes valors darreres, unapersistencia del fi-de-segle. Hi ha, evident-ment, una malaltissa deliqiiescencia enaquests autors. Hi ha en els altres una pal-pitacie renovada, una feria molt nostra.Hi ha, a ales a ‘mes, darrera d'ells, la pas-siO de les multituds. Pere nosaltres no ensdecidiriem a un judici absolut•

Gt-n.t.Em DIAZ PLAJA

CMS NOVETAIS ENCURBATES INARRU6ABLE1

lautne I, 11

Telef. 11655

POSTAL DE CARLES RIBA. — Silencisatents, expectaci6 irOnica, vidres aguts de lesulleres, Caries Riba, sota la llum canviantde tramvies i voltaics, cafe de la Rambla avolt hones. La veu prima que tally corn lais_turi. La ma suau que modela coin una ]lima.La lenta, asserenada quietud. L'home que jaen terra. I el somriure fumeta. Sobre elfront, de vegades, a banda i banda, volutesde cabal] : columna jenica del pensarnent deCaries Riba ! No massa sec ; no massa bar-roc. Ni ni corinti.—Aseptic, net. Obli-cu de gest i de trajecteria nitida ; ambiciosade plans diversos. L'imaginavem — a travesdel retrat d'En Callice — alt i cepat. Corpu-lent corn el seu esperit. I un dia el veiem aldavant nostre,.petite, blanc, suavissim, mo-dulant la salutact6 matinal arrib una veu pri-ma i petita «Deu lo guard».

LIABRES NOUS. — Encoratgem la pre-sencia de nous Ilibres, perque el llibre nos-tre de cada dia ens sigui donat COrn el nos-tre pa.

Diem ara les grades d'Eva, protagonistade Caries Soldevila, mestre la critica li fal'acolliment degut. Exaltem la dificultat dela seva agilitat, i del seu equilibri. Es facilriure ; i diflcil somriure, tenuement. Es Witratllar energicament el paper ; molt dificil feraquestes linies transparents, nervioses, sen-sibles, afinades ; plenes de gracia. Ens agra-da dir que, a bores d'ara, no hi ha je-rarquia entre alle que s'anomena art super-ficial i all() que s'anomena art profund. Sid'aquest terra en fessim una ]lice, el nostroexample es diria Cartes Soldevila.

UNA ACADEMIA. — A l'hora que la gents'ha escolta, thaurem de parlor llargament dedotar a ,Catalunya d'un instrument que mo-deli el tlenguatge una mica rues amunt dela filologia. iEvitariem aixf una amenacadoble. D'una banda la d'una anarquia nopas literaria — bona — sine estilistica, sin-tetica, i fins i tot estetica. De l'altra la pos-sibilitat d'una dictadura personalista i a•sor-bent, obra de qualsevol subxenius atuntat so-bre oat catafalc politic.

Si, corn sembla evident, una politica uni-tarista Cs exigible en les nostres cases espi-rituals,, seria hora de orear una institucieacademica de literatura •catalana,, corn acontroladora d'activitats i com. a provoca-dora d'estirnuls.

Hi ha elements de sabres. Caldria , apro-fitar-los • L'Academia de Buenas: Letras, po-dria donar-nos la tradici6 ; l'In:stitut d'Es-tudis Catalans la solvencia tecnica; el juratdel Premi Crexells, una matisacr6: goncour-tiana. podrien afegir uns quants ramsd'independents i de joves, per a arrodonir

ienc.freernemt rteCal names que els nostres homes de lle-

tres dorrin la seva opiniO. Es oportuna lacreaciO d'una Academia de la LiteraturaC,atalarra:?

SINCOPATJA, A E.STONES.,. per una vi-braciO emocion,ada, quina Yam segura i de-cidida, aquesta veu d'Aurora Bei-trar ia, pre-sidenta del Lyceum Club de . Barcelona!Quina defensa de la Passi6 sobre les forcesde la Rae! Quina empenta de paraulesmartellejants, en6rgiques, precises, concre-tes!: aquesta una hora. prapfcia per aaquesta veu. I ens plau de . sentir-la. Es lamateixa que sospitavem en llegir Paradisosoceanics; plena, rectilinia, vigorosa.

Ara cal que naves veus vulguin fer-li corn-partyia. Companyia no pas simbelica, sinematerial convivencia, fraternitat de caminsidentics. Que Lyceum Club redimeixi elcasolanisme de les, nostres clones de la falsaredempciO que suposen certes actituds pseu-do-s,alvadores. Que .arribi, d'una manera de-finitiva, a 'destruir el feminisme consideratcorn a trontolla,dor espectacle per a conver-tir-Io en cosa quotidiana i normal.—D. P.

111111111111111111111111111111111111111111111111111111111ft

Acaba de sortir el volum XIX dela Biblioteca Univers

Okakura=Kakuzo

EL LLIBRE DEL TETraduccia de Marcel Pineda

Preu: 1.50 pies.

▪ De venda:

Llibreria Catalonia- 17, Placa de Catalunya, 17

n111111111111111111111111111121111111,111111111111111111117

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i. Es- =E

....--

trangers - Passatges Maritims i aeris IViatgesi a "Forfar - Excursions acorn- ==

E..7!i panyades - Peregrinacions, etc. :.

=_-- EE.-.

INFORMESE.

E

== E.

UM1111111111111111MIIMMIIIIIMIM11111111111111111111111111111M11111111111111111MMIMISMUMIUMMP

Viatges Marsans,Rambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA .F..

....=EI PRESSUPOSTOS GRATIS

Un gran poeta, un gran assagista ,ame-rice, Ezra Pound, va publicar fa dos ant'sun interessantissim estudi sabre el que ellanomenava energetica literetria. Els puntsde vista del fames home de lletres podenresumir-se aixi : «La iiteratura to corn amissi6 valorar les paraules que cal que l'Es-tat usi per al compliment dels seus fins.-Els literats son els encarregats , d'aquesta ,

solament reeixiran aquells quidotaran de sentit autentic el llenguatge quaels faci d'instrurnent. — Gran literatura essenzillament llenguatge carregat de signi-ficacie fins al darrer grau possible.»

Ezra Pound divideix els escriptors en sis ,classes : a) els inventors (d'una forma dellenguatge, d'un instrument liric ; b) elsmestres (o creadors d'una ;manera) • c) elsdiluidors, que segueixen el rastre dels gransmestres amb alguna personal divergencia ;d) els homes de lletres, figures de ]'ambientliterari ; e) belles lletres (Longus, Cons-tant, Prevost) ; f) classe suplementaria queEzra Pound anomena iniciadors de follies(Mac Pherson, GOngora, Marino). Hi hatres classes de poesia melopeia (les• parau-les tenen damunt del sentit estricte unapropietat musical); fanopeia (projeccie d'i-matges sobre la imaginacid visual) ; logo-peia (dansa de Pintellecte entre els , mots).

No anent pas ara a discutir les posicioinsestetiques del poeta america. Si no el plan-tejament teeric, els examples amb que volrecolzar-lo ens donarien molta materia dis-cutible•

Ens interessa simplement remarcar cornEzra Pound situa en un primer terme dela funcie literaria la necessitat de carregarel llenguatge de sentit. Si per a ell la poesiaes un genera superior, es perque, en teoria,el llenguatge poetic pot esser mes carregat— Ines pie de sentit — que el de la prosa.Ezra Pound fa una excepcie molt encerta-da : el segle )(ix, al curs del qual tot clretoricisme i tot l'enfarfec verbal pesa da-taunt del vers.

Precisarnent — sabre aquest terra JosepPla to una observacie molt aguda quan ex-plica la caracteristica de la generaci6 cas-tellana posterior a la del 98 : «Aquesta ge-neraci6 ha tractat de donar una precisie,un pes especific, una • densitat a les parau-les...» (Madrid, 185). Pere el mal venia demes amunt — del Romanticisme. I la cor-'reccie ja havia estat intentada. Si- Valle-Inch%n es un retdric, corn titllar de Jetericsun Baroja, un Maeztu? Quan Azorin escriu«El caballero est& profundamente cansado»,cada paraula es absolutament completa de

:sentit. Esgarrifa pensar quants hendecasil-labs hauria emprat un romantic per a diruna cosa semblant. El mateix diriem deJoaquim Ruyra, per exemple. 0 de Gide.

El Romanticisme ha estat el gran des-

LA CRISI DE LA PARAULA

Energefica i ritme

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

link) de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Teléfon 77406

7

LE/ ART/ DI/CO/ESBOS D'UNA CONFIGUPACIO ESCOLAP L'ART DECORATIU

L'Escola MassanaDe la proclarnaci6 de la Republica enca,

algunes coses han estat enderrocades. D'al-tres han estat creades. La Republica haprojectat una forta ventada de renovaciesabre molts prejudicis. I ha aconseguit defer-ne una escombrada definitiva. Moltes ca-ses, perO, es moues encara en Pambientenrarit que sempre han conegut. Les Esco-les de Belles Arts, per exemple. Les Escoles

de Belles Arts segueixen tenint el caracterprehistoric i rutinari que les han convertit,fa molt temps, en una baluerna perfecta-ment inoperant. De les Escoles de BellesArts, iningn no se n'ha preocupat. La Re-publica, que ha actuat revolucionariamenten tants aspectes, no ha volgut, o no hapogut, fer la revaluci6 pedagogica. L'exem-ple de Mexic, cue ha renovat totalment l'en-senyament artistic, no l'ha temptat. I de lesEscoles de Belles Arts, repetim, ninga nose n'ha preocupat. Millar dit, nomes unaexcepci6 confirma la regla general. El plapedagogic d'Angel Ferrant. Aquest eseul-tor, professor d'escultura de Llotja, ha tin-gut la bona fe d'imaginar un projecte pera unes Escoles de Belles Arts ideals. I diemque ha tingut la bona fe, car Ferrant jasap perfectament que el seu pla, tal cornestan les coses, no pot esser de momentportat , a la' practica.. Caldria recomencar.Es a dir : caldria oremar les Escoles actuals

damunt les seves cendres' bastir una or-

ganitzaci6 absolutament ineclita, nova detrinca. mentre venen temps millors,aquest Disseny d'una configuracio escolar,aquest Projcfte per a Imes Escoles federa-des d'Arts plastiques de l'Estat, elahoratamb unes idees ,clarissimes, de claredat cris-tallina, sobre l'ensenyament artistic, i esta-blert amb una •1Ogica implacable, be mereixun breu comentari.

Angel Ferrant creu que, donat el rol so-cial que han de jugar les Escoles que haprojectat, cal estimular l'aficiO a l'art, dela mateixa manera que fou estimulada l'afi-ci6 a l'esport, que cal propagar tota formad'expressi6 espiritual de la mateixa maneraque foren propagades les creences. Es inntili absurd fer professionals si al mateix tempsno es procura former una multitud que s'in_teressi. Aquestes•• Escoles haurien, sobretot,d'encarrilar, d'estimular les aptituds. En-carrilar les aptituds. Aix?) es molt impor-tant. Recalquem-ho. Cal ajudar eTs alum-nes a trobar-se.

Els cursos d'aquesta Escola ideal esta-Hen dividits .aixi : Curs , d'iniciacie, Cursospractics, l Cursos tearico-practics o especia-litzats. 0 sigui : tres fases del deixeble enl'escola : L a, lliure manifestacie, de .carac-ter general, dels dots naturals amb els qualsI'escolar ha vingut al men ; 2. a , cultiu d'a-quests dots individuals per mitja d'una ac-tuaci6 conscient i intellectual per. part d'a-lumne i professors ; 3. a, instrucci6 cientificaespecial i realitzacions definitives.

Examinem primer el curs d'iniciaci6 • Eningressar • 'alumne a l'escola, s'imposa unperio,de de tanteig. Labor expansiva i lliu-rement realitzada amb utillatge rudimentaride tota Mena : fusteria, metallisteria, tangde modelar, paper, tela, llapis, pinzell... Purjoc per a l'alumne. Joe que el professorestimulara. Prohibida la cepia. S',ha de par-tir de l'alumne fins a coneixer-lo tal cornes. S'ha de partir de l'alumne corn a factorindeterminat per a convertir-lo en factor de-terminat. En aquest periode d'iniciaci6, Pac-tuaele de Palumne ha de precedir semprela del professor.

I passem ja als cursos practics. L'Escola

Ferranha de proporcionar a l'alumne el mitja detrobar-se a traves d'una instrucci6. Com dinGleizes : «fer-se a la mar sense brnixola,es una follia». A l'Escola correspon, per viadoctrinal i practica, incorporar a all() quees temperament, tot 06 que, en la imagi-nacie I en l'intellecte, pot donar origenla materialitzaci6 mes depurada. Slia par-tit de la intuiciO i cal arribar al coneixe-

ment. A Pinreves ael que s'ha fet fins ara.'Cal aspirar a una consciencia intellectual..I aquest es el moment en que ha de neixeraquesta aspiracie en l'escolar. Les classesseran amb un o diversos tailors d'assaig,segons les disponibilitats i'oportnnitat, ambla idea que cada classe en pugui esserpresa .per taller generic.

Despres d'aixe, Ferrant enfoca les prac-tiques defini.tives que es cursaran al ma-teix temps que es faran els estudis de tipuscie,ntific quo completin la, instrucci6. Es do-naran a 17.alurnne coneixements teorics 'aestudis complementaris cl'Ordre cientific. No-tions rnaternatiques i cien,cies fisico-quimi-ques. Histeria de la Civilitzacie, mai His-teria de l'Art. Aix() es molt important. Esinteressant de •coneixer les obres del passat.Pere, es absurd presentaf-les corn a modelo example. El que interessa es arribar aconeixer-les en .connexie ,amb les seves cau-ses. 0 sigui, amb els lets que no deixarenrastre material en forma d'objectei d;!art.Unic mitja d'arribar a compendre-les, d'ar-ribar a distingir el palpitant del cadaveric.

Corn es de suposar, la divisi6 d'arts ma-jors i arts menors queda eliminada del plad'En Ferrant. Tot, o gairebe tot, en laseva escola, des d'un tamboret fins a hipositura d'una paret, ha d'esser discutit irealitzat per alumnes i professors. AquestaEscola hauria d'esser una Escola de Poe-tica -Manual.

Despres, Ferrant estudia Porganitzacie dela seva Escola. iEns manca espai per deta-llar-la. Constatem Unicament que es d'unalegica perfecta. I assenyalem, corn a resum,que -:en el cicle de Porientacie presentadaes destaquen els tres moments seguents :primer, manifestaci6 Integra del tempera-ment individual ; segon, cultura posposada,practico-intellectual; tercer, consciencia del'expressi6 plastica. I es fixen, corn a puntsde suport de la inova escola, els segtients :primer, sintesi normal del materialisme i del'espiritualisme, Unica via humana de rea-litzacions positives ; segon, instauraciO dela voluntat creadora en oposicie al concepteimitatiu ; tercer, exaltaci6 del valor de tottreball manual .alié a Pestenclarditzaci6.

Es clar que, per a la implantacie d'aquestsprincipis, es condici6 ineludible destruir opres.cindir de la Cella i corcada bastida re-trospectiva, damunt la qual s'ha apuntalatfins ara l'ensenyament. I que caldria subs-tituir l'accent — tradicional i infortuinat —de cosa oficial. Substituir anys per moment,pots per netedat, solemnitat per familiaritat,academisme per inspiraoici... Per() aixe, araper ara, es impossible. Cal esperar tempsmillors. I,. en •.espera que la Republica,menys agabellada per la resoluci6 de qiles-trans inajornables, dediqui a les coses ar-tistiques l'atenci6 que mereixen, Angel Fer-rant, controlat per una ,organitzaci6 peda-gegica absurda i irracional, prehistOrica, nopot fer altra cosa que orientar de la minormanera possible els seus actuals alumnesde Llotja. En un altre article veurem elsmagnIfics resultats obtinguts, a desgrat detantes traves oficials.

SEBASTIÃ G A SC H

Aquesta Escola organitza al final de curs'd'enguany la seva habitual exposici6 de tre-balls escolars, i aconsegui el mateix exitque l'any passat. Els exits de l'Escola Mas-sana s'expliquen per la qualitat dels tre-balls escolars, els quals en bona part sem-Wen obres d'artistes madurs mes aviat queexercicis escolars. Hi ha • certament enaquestes exposicions els exercicis de dibuixdel natural (i altres de di-buix decoratiu) que a totesles escoles semblen els ma-teixos : les tres pomes deCezanne, el tovall6 treballo-sament arrugat, el seu can-tir, el seu morter, etc. En--guany la classe de dibuixdel natural de l'Escola Mas-sana ha afegit al traditionalrepertori una cadira. Benvinguda ; aixei es un avenc.— Es igual : el mateix sonbons uns models que uns

i per a l'estudiant quecomenca tots son nous. Peroels treballs dels deixeblesmes avencats son ja enaquesta escola d'arts deco-ratives unes veritables rea-litzacions ni Ines ni menysreeixides que les que ens- se-ran mostrades en les gale-ries pnbliques d'art durantParty artistic que comenca,tan valuoses corn la majo-ria de les realitzacions expo-sades al public pels artistesprofessionals durant els anysanteriors.

Aixe vol dir que els pro-fessors . de realitzacions del'Escola Massana son molthabils en el prosii ofici iadhue en l'art d'ensenyar-lo. Pel que fa als deixebles,actuen en curta manera, cornels antics mestres de l'epocad'or del gremialisme per re-laci6 •als aprenents. En elperiode &tic aquest era unbon procediment pedagogic ; i en el pe-riode romanic procediment encara era mi_

D'altra banda no n'hi havia d'altre.Avui dia, que la pedagogia artistica to tanbons antecedents, si volem considerar-hosense mania, sense por i amb el sentit deresponsabilitat que tota qiiestie pedagegicaens ha de comunicar, haurem de confessarque el procediment es deficitari, a desgratde les relativament engrescadores manifes-

'tacions de fi de curs que l'Escola susditapara, un any darrera l'altre, a la plantabaixa de l'Arxiu Municipal Historic. El me-tode pedagogic d'aquesta Escola es la causadel suposat deficit, perque ell mateix esdeficitari. .En efecte, l'Escola Massana esuna de tantes escoles de pia modern queensenyen el conreu de les arts decorativessense ensenyar-ne els antecedents naturals,els estils ; ensenya tan sols les arts decora-tiv•es Ines modernes, les d'avui a quarts dedeu de la nit ; i negligeix voluntariame,ntles arts decoratives, tan cartes i segures, detot altre temps. Aixi resulta que corn que(del mal el menys) els professors saben l'artmodern de cada un d'ells, pen) no saben eld'albres temps (o no saben ensenyar-lo,no poden, o no volen), tot l'esforc didacticpoden concentrar,lo en l'ensenyament exclu-siu de l'art modern. AixO seria un gran besi l'art decoratiu, tan fluix, que avui estade moda, hagues de perdurar, posem percas, fins a PaprovaciO de l'Estatut de Cata-lunya, i mes enlla i tot ; perO es possibleque d'acI cinc, sis, tres anys tothom es trobid'acord sobre la necessitat de suplirdo peralguna cosa mes viva i substanciosa. Ales-bores els deixebles que hagin apres l'art de-coratiu en aqu.estes escoles d'ensenyamentlimitat es trobaran sense preparacie per aevolucionar. Si revoluci6 continua desenrot-Ilant-se sota els procediments de l'actual pe-dagogia de la impreparacie, de la manca detradici6 i de metode, de la llibertat del dei-xeble, aleshores els artistes desnonats perPevoluci6 podran posar-se a professors, i aixfesquitllar la maltempsada• Pero, i si agues-tes coses evolucionen amb tot el rigor d'unapedagogia racional de les Bolles Arts?... I sino hi ha carrecs de professor per a tots elsartistes'?...

Si l'Escola Massana ha,gues estat fundadaPer a Pensenyament exclusiu de l'art que

ea Massana, a l'Arxiu. Historic dela Ciutat

professor especialitzat en Pesti! iculaistejantfaisona deixebles, deco.radoilS exclusivarnenten un estil cubistejant, mentre que al costat,tal professor especialitzat en l'estil dels pin-tors barrocs ensenya a esmaltar segons Pex-clusiu estil barroc ,de, la gran pintura delsegle - -

No cal dir que per molt que arribin aimitar la perfecci6 de llurs professors elsdeixebles no tenon res, cap foname,nt, aldessota de tan particulars i 'heterogenis en-senyaments improvisats. Es- diria que a lestals escoles horn educa els deixebles tan solsper a ben reeixir una exposici6 escolar 'defi de curs.

Un cop eixits de l'escola, aquests deixe-bles es trobaran probablement tan desval-guts corn aquells dos artistes que fan deprota,gonistes d'una novel•eta de MarkTwain. Am_ eren aficionats i autodidac-tes. L'un s'enamora dels fanals i l'altres'engresca amb els canons d'artilleria. Lca-dascli pal sett canto, no pintaven sine aixe.No cal dir si amb la gran practica d'un salterra arribaren a una perfeccie mestrivola.El public els prenia de les mans els fanalsi els canons d'artilleria. I a qualsevol preu.Tant, que aviat aconseguiren la colebritat ila fortuna.—PerO no la felicitat ; perque,per mes que procuraven combinar la dis•o-sicie del fanal o del cane d'artilleria, lescomposicions arriblaren a repetir-se, imonotonia de llur treball els entristia. Undia per() tingueren els dos celebres pintorsla idea salvadora de renovar Ilur art famesper mitja de la collaboracie ; i s'associarenper tal de poder pintar composicions ritesvariades a base de fanals i canons d'arti-lleria conjunts. 'El public es tornava boigd'entusiasme davant d'aquelles novissimespintures• I els dos pintors esdevinguerenMolt Ines celebres i(el que son les coses d'aquest men...), en-cara no eren felicos! Sentien una profundamelangia, una recanca mortal que els car-secava : la recanca de 1'acordi6. I no ces-saven de lamentar-se : Ah !... si almenys sa-bessiin pintar acordions !...

•Cal donar, dories, als estudiants deles Belles Arts la possibilitat de poderpintar qualsevol cosa, Ohuc acordions, sia ma ve.

JOAN SACS

PROJECTORPOSTAL DE FRANCESC DOMINGO.

— Francesc Domingo, sobre la maroma fina,sabre la Gorda de violi de la seva veu, ca-mina per les coses concretes i limitades,corn un recaptador d'horitzons exactes. Perla finestra de l'estudi, puja el sorollet debrollador i ocells, de la placa de capital deprovincia, anomenada Reial. Si ens vincla-vem per a mirar els grups d'anarquistesi de filatelics, ell estenia els fils afinats deles seves paraules per damunt de les pal-meres, fins a estroncar-les davant la ban-d.era roja del Bloc Obrer i Camperol. Timidde veu, i corn corbat de la seva prOpia timi-desa, sols en encarar-se amb la tela prenenlluissors vivissimes els ulls. Despres la pu-pilla negra se li ample de somnis incon-crets i d'estampes de music-hall, en unacinematografica alternancia de primers idarrers termes. Li tremola la veu mentrela ma se li fa ferma i segura, en la corbadificil. (Carmen, la model, to una rialla des-ergonyida, de not del carrer.)

DE LES BARBES CONSIDERADESCOM A SIMPTOMA. — Si ens consternavala definitiva evasie de la linia senzilla enla moda femenina d'enguany, si la fugidadel mallot i de la faldilla curta ens donavadades simptomatiques sabre el fracas d'unaposici6 pragmatica i practicista del nostretemps, ho feiem sempre creient que es trac-tava d'un fenomen que explica el mes illus-tre dels ex-amics de Catalunya corn ariarecaiguda en el fi-de-segle.

Mes que res, ens feia considerar el fetcorn una cosa passatgera la singular diver-gência amb que la moda diferenciava leslinies dels homes i de les dones. Als salons,de . ball, homes i dones ens donaven Pes-tampa de 'dues epoques enllacades per lacintura. Vestits femenins afinadissims, so-lemnialse plans de farbalans i de reterica,al costat de vestits masculine tallats ambuna evident intencie esportiva.

Deixeu-me,dir que jo havia ja pressentitsimptomes de la tragedia. L'any passat lessolapes de les americanes i les formes deles armilles presentaven una marcada ten-dencia a romantitzar-se. Les corbates s'en-llacaven d'una manera indolent i descuidada.Horn comencava a exhibir uns pentinatsturbulents.

I ara, lee .barbes I Cada dia es veuefimes xicots joves amb barbes. Per be queVacillants encara — horn dubta entre la delnihilista i la del filesof —, el signe es benclar i ajuda a estabilitzar la nostra cons-ternacie primera. Caldra dir adeu, definiti-vament, als guanys de claredat, de senzi-llesa, de classicisme, que el Noucents haviareconquerit. Aquesta devoci6 roinanticala moda es exactarnent la devocie roman.,,tica dels sobrerealistes. Aix() en el tercer •

tares del segle xx. Quan tot just el segle xix havia deixat d'esser un peril] corn apersistencia, se'ns apareix terrible i commo-'vedor cum un peril! per reacci6.—D. P.

ESPECIALITAT

EN LA MIDA

Janine I, 11Tele. 11655

La maquina d'escriure de qualitat

CASA ORRIS F. FERRER AYMARClaris, 5 : Telêfon 19763

BARCELONA

El pla d'A.

Angel Ferrant en el seu taller

Mbliote

la moda imposes cada any, tot i quo untal programa seria una extravagancia per-niciosa, podria l'Escola manifestar-se sim-plement corn escola modennissima de cadamoment de la moda, i corn a tal hauria d'es-ser jutjada. Pere, ni aixi, corn escola mo-dernissima, l'Escola Massana no pot esserconsiderada. Seguint els dictats de l'esinen-toda pedagogia anarquica resulta que tal

401■111111•11■1111•11111■

—Que gent que el segueix ! Seguramentes algun gran jugador.

—I ca! S6n gent que es tornen a vendreles pilotes que perd.

(The Passing Show, Londres)

—Si no ens venen a despertar d'aqui cincminuts, avui si que farem tard a collegi.

(London Opinion, Londres)

—Quina lletra es aquesta?—La conec de vista, perO no se corn es

diu.(Lustige Kolner Zeitung, Colemia)

—El vol, Maria, que jo ja no el dure Ines?• —.Grades, 'senyoreta. No agrado gens al

meu xicot, amb aquest Barret.

(Candide, Paris)

—Vas corrents al bar clandesti i porta unpanda.

(Judge, Novo York)

—No puc fer res de bo mentre hi hagigent mirant corn treballo.

(Life, Nova York)

AIGUADE ROCALLAURA

LA DEU MES RICA DEL MON

Si vosfé pafeix d'Albuntanitria,Lifiasi Arica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrifis erOnica, es curarà ra.

dicalmenf amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expen en ampolles de litre i wig

i en garrafons de vuit lh'res

Distribuidora generals

FORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 I Salmeron, 133

1 DRECEPTOR RADIO AMERICA'

DC 4, 5, 6, 7, 8,Y 9 TUBOT/UPC12-1-ICTERODIN/, TUBOT

PENTODE MULTI-MUKiRT CAWA CAR PUJOL LL-- NA

EN VENDA A LE/MILLORI CA/E/ DEDICADAI AL ARTICLE

Suscriviu=vos a MIRADORPelai, 62. BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

El Sr,

gue viu a

es subscriu a MIRADORcarrer

Del preu fixat de 2'50 pies. rrimestre,

de de 19,3 Signatura

M1RABDR

AIMMPODIARE. V3iMMENIMERMI 111MNIMINSILk

ANUNCIANTS...! Una modernissima organitzacio completa en publicitat

Perlicules de dibuixos animas/nudes i sonores - patent num. 121288 - aplicades al

servei de la tecnica publiciteria, us l'ofereix:

"AGENCIA GENERAL E ANUNCIOS"Vostres productes pollen esser propagats amb exit segur per

tota la Regito Catalana i Illes Balears

200 cinernes en ciutats i poblacions de categoria

BARCELONA: Fontanella, 10, V, 2 - Tel:16606 Avinguda Menindez Mayo, 85, 1: MADRID

Anuncieu a

MIRADOR

ENCARREGUEUELS VOSTRES IMPRESOSARTISTICS I COMERCIALS ALS

TALLERS GRAFICS

PATRICI ARNAUVERDAGUER I CALLIS, 3, 5 17

( °AVANT DEL PALAU DE LA MUSI )

ES LA CASA MES PERFECCIONA-DA EN LLIBRES RATLLATS, DELUXE I EN TOTA CLASSE D'EN-QUADERNACIONS. - F.LEGANCIAI ECONOMIA EN ELS ENCA-RRECS. - EN CAS DE URCItNCIADEMANEU-LOS PEL TELEFON14856

ASSUMPTES FISCALS I ADMINISTRATIUS

Latietanav 1C3o Pra0. Barce[lorta

Societat Espanyola de Carburs MetAlilicsCorreuss ApartatTeem.: "Carburos" Mallorca, 232

BARCELONA

CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : : OXIGEN 99 °/. DE PURESA, Fabriques aBarcelona, Valencia i Cordova ACETILEN DISSOLT, Fabri-clues a Barcelona, Madrid, Valencia i Cordova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotd i altres teixits : : CALEFACCI6 INDUS-TRIAL de laboratoris i domestica : : GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportaciO per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS

—Fad el favor, que esta parlant amb unasenyora de la bona societat!

Aquest mal ,costum de fiar-sede les apariencies !...

(Life, Nova York)

—Pero, no teniu pilotes de golf?—No soc prou ric per perdre'n. Nomes

faig exercici...(Judge, Nova York)

—Au avail, menut.—Si no anessis armat no gastaries tapta

llengua, cap Bros.(The Humorist, Londres)

El convidat.-Ben poques vegades he men-jat tan be corn avui.

El nen de la casa.—NOsaltres tambe, se-nyor Guillem.

(The Passing Show, Londres)

—I per aquest canto no heu posat tanca?—No cal. No s'ha donat mai el cas que

m'hagin pres cap abeila.(The Humorist, Londres)

F OSA.

Teafon 73013

IMPRESOS COSTA

Asalto, 45.- Barcelona