SUMARI - de0a18 · 2015. 2. 26. · trets característics, objectius, intencions educatives,...) als qui els havien de rellevar amb l'esperança que allò que havien creat pogués

3Protagonistes,ja núm. 23

S UM A R I

Membre de:

EditorialADOLESCENTS TORTURATS __________________________________________________ 4Josep M. Villena

Tema obertLA PROFESSIONALITZACIÓ D’EDUCADORS DEL LLEURE,UNA NECESSITAT CREIXENT __________________________________________________ 5Escola Traç

Amb nois, noies, xics, xiques, al·lots, al·lotes, xiquets, xiquetes, nins ninesMOLLET DEL VALLÈS CREA UNA XARXA PER MILLORAR.. ________________ 8ELS SERVEIS PER A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIAÀrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

EducacióMÉS DE 40 AJUNTAMENTS IMPULSEN ELS SEUS __________________________ 10PROJECTES EDUCATIUS DE CIUTAT

D’altres parts del mónEL CAMP DE LA PAU REUNEIX A BARCELONA______________________________ 11A INFANTS DELS CINC CONTINENTS

L’opinió dels protagonistesBANY I BONA LECTURA AMB LA BIBLIOPISCINA __________________________ 12

EducacióELS INFANTS DE PARETS DEL VALLÈS CELEBREN ELS 1100 ANYS ____ 14DEL SEU POBLE AMB UNA EXPOSICIÓ

EDUCAR LES EMOCIONS PER A MILLORAR LA SALUT ____________________ 15PSICOLÒGICA DELS MENORSFerran Salmurri, Psicòleg de l’Hospital Clínic i Universitari

CulturaVIATGE AL MÓN DELS INFANTS ______________________________________________ 16Sandra Pedrals

EL RAPTE DE LES MUSES ____________________________________________________ 17Alfons Miàs, Gerent de l'Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics

Navegant per la xarxaL’ATLES DE LA DIVERSITAT, UNA FINESTRA OBERTA AL MÓN ____________ 18Cristina Sàez

Espais d’AccióFILOSOFIA PER A LA SUBSISTÈNCIA ______________________________________ 19Jordi Quera

L’imaginari ______________________________________________________________________ 20CENTENARI D’EN PATUFET

Informacions ____________________________________________________________________ 21

Eines culturals __________________________________________________________________ 22

Director

Josep M. Villena

Assessorament

Ferran Casas

Col·laboracions

Escola Traç,Àrea de Benestar Social

de la Diputació de Barcelona,Ferran Salmurri, Sandra Pedrals, Alfons Miàs,

Cristina Sàez, Jordi Quera.

Redacció

Mònica Genestar

València

Jesús MartíFrancesc Guillem

Balears

Manel Cruz

Perpinyà

Nicolàs Caudeville

Administració

Lídia Marimon

Fotografia

Núria Àlvarez, Arxiu DiomiraJoan Morejón, Eva Guillamet,

Fòrum Universal de lesCultures Barcelona 2004,

Mònica Genestar, CEIP Pompeu Fabra,Editorial Paidós, TNC, Jordi Quera,

www.atlesdeladiversitat.net,www.fundaciofolchitorres.org,

www.bcn.es.

Correcció

Mònica Cobos

Subscripcions

Maria Jesús de la Viuda

Edita

Associació DIOMIRA

Redacció, administració,

publicitat i subscripcions

Vilamarí, 54 baixos08015 BARCELONATel-Fax: 93 425 48 23

www.diomira.netwww.de0a18.net

[email protected]

Fotocomposició i impressió

ARGRA Trading, s.l.Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000ISSN: CES - 1001447

Protagonistes, ja! no es responsabilitza de les opinions

expressades als articles firmats

Disseny portada

Jordi Juan i Pujol

Imatge portada

João Estêvão A. de Freitas

Imprès sobre paper ecològic

Núm. 23 maig - juny 2004

En conveni amb:

Àrea de Benestar Social

Amb la col·laboració de:

� � � �Membres de l'exèrcit dels Estats Units van torturar a nens i nenes i a adoles-cents a les presons iraquianes. La informació ha estat facilitada per periodistesi organitzacions humanitàries i confirmada per membres dels serveis secretsdel mateix exèrcit americà. Els nois i noies empresonats ho han estat en dife-rents centres de detenció de la coalició.

El descobriment de la tortura i els abusos a les presons americanes, en elsdarrers mesos, han creat un revulsiu entre l'opinió pública internacional. Elsgrans mitjans de comunicació no han escatimat recursos i han ofert imatges ivídeos repugnants per la seva crueltat. Si creiem que la tortura és aberrant persí mateixa, quan aquesta és practicada a infants i adolescents no hi ha parau-les pal·liatives que puguin qualificar als agressors. La notícia en canvi ha pas-sat pràcticament desapercebuda: no ha tingut suficient ressò als mitjans de co-municació, les grans ONG no han denunciat amb prou fermesa un tracte in-humà que mereix una resposta contundent i una exigència de responsabilitatsimmediata.

Estem acostumats a les tàctiques i maneres de fer dels EEUU al marge delsdrets humans: la violació constant de les Convencions de Ginebra, les false-dats sobre les armes de destrucció massiva, la pràctica de tortures de manerasistemàtica... però la quotidianitat dels maltractaments i els abusos als infants,en un país que es creu defensor de la llibertat i de la independència i el guardiàde la pau mundial, no és fruit d'una situació puntual sinó d'un tracte més habi-tual del que seria desitjable.

En altres ocasions hem fet referència a la defensa que al Regne Unit i alsEEUU hom fa de la pràctica del càstig físic als infants i també de les teories dela disciplina, de l'obediència a cegues i del seguiment a ulls clucs dels líders re-ligiosos o polítics. No és aquest el bressol de la violència?, no és aquesta con-ducta dels adults vers els infants la generadora d'odis i de venjances que esmanifestaran en l'edat adulta? Malauradament la majoria de maltractes als in-fants no arriben a sortir mai a la llum; resulta humiliant i és vergonyós reconèi-xer aquestes pràctiques que les mateixes lleis toleren i admeten amb naturalitat.

Les manifestacions en contra de la guerra, amb la participació de multitud deciutadans en contra dels governs i dels governants que l'han promoguda, sóntan sols l'inici d'un procés democràtic que ha d'excloure dels llocs de poder alsinstauradors sistemàtics de la violència i que permeten que aquesta es practi-qui des dels primers anys de vida a casa i a l'escola.

Josep M. Villena

E DI TOR I A L

4 Protagonistes,ja núm. 23

Adolescents torturats“C

ap in

fant

no

serà

sot

mès

a to

rtura

, a p

enes

o tr

acte

s cr

uels

, inh

uman

s o

degr

a-da

nts,

a la

pen

a ca

pita

l, a

la p

resó

per

pètu

a i a

la d

eten

ció

o em

pres

onam

ent i

l·leg

als

o ar

bitra

ris.T

ot in

fant

priv

at d

e llib

erta

t hau

rà d

e se

r tra

ctat

am

b hu

man

itat,

esta

ràse

para

t del

s ad

ults

, tin

drà

dret

a m

ante

nir c

onta

cte

amb

la s

eva

fam

ília

i a te

nir r

àpid

accé

s a

l'ass

istè

ncia

juríd

ica

o a

altra

ass

istè

ncia

ade

quad

a.”

Con

venc

ió s

obre

els

Dre

ts d

els

Infa

nts.

Res

um d

e le

s di

spos

icio

ns p

rinci

pals

ext

ret d

el d

ossi

er U

NIC

EF/

DE

I a la

web

ww

w.d

e0a1

8.ne

t

T E M A OB E R T


Als inicis, la majoria dels centres de lleure estaven for-mats per persones implicades en el projecte i en l'associa-cionisme educatiu i la gran majoria dels qui col·laboravenho feien d'una manera altruista. L'associacionisme educa-tiu actual segueix fidel als seus orígens tot i que té dificul-tats per trobar persones compromeses amb un projectedes del voluntariat. I, de fet, cal reivindicar la importànciad'aquestes entitats socials que organitzen activitats delleure sense afany de lucre, entitats històriques i pioneresen el que anomenem lleure educatiu que corren el riscd'ofegar-se entre la competència de les empreses i lesexigències legals.

Els seus fonaments contenen valors insubstituïbles ique cal traspassar als infants, com són la democràcia i laparticipació social. Aquestes dues, considerades valors de-finitoris de la identitat de l'associacionisme educatiu, erenuna més de les peces que conformaven el trenca- closquesde la vida dels infants i joves. Omplien aquell espai detemps que l'infant i el jove no estava ni amb la família niamb l'escola, però que era una activitat poques vegadesimposada, ans al contrari, un dissabte per la tarda o un capde setmana de tant en tant era fantàstic tenir una relació di-ferent a la de l'escola per realitzar activitats de lleure ambcompanys.

Els responsables de cada centre necessitaven tras-passar la seva experiència i els seus coneixements (va-lors, metodologies, recursos, funcionament, organització,trets característics, objectius, intencions educatives,...) alsqui els havien de rellevar amb l'esperança que allò quehavien creat pogués ser recollit i millorat amb el pas deltemps. Tota aquesta tasca de traspàs i els continguts quela integraven són els que han acabat constituint els pro-grames dels cursos de formació actuals. I des de l'admi-nistració es va voler reconèixer aquest esforç fet pels cen-tres i per les persones que els formaven i es va iniciar elprocés per crear i homologar les titulacions de monitor ide director d'educació en el temps lliure.

L'associacionisme educatiu, format en gran part perles entitats d’escoltisme i esplai, no només desenvolupa-va una tasca educativa vers als infants i joves sinó queacabava sent una formació amb titulació per a possibleseducadors. Els proporcionava les bases per a fer d'edu-cador i els especialitzava en recursos i temàtiques ade-quades per a educar en el lleure, coneixements que s'uti-litzaven en els mateixos centres per seguir el cicle i ferviure a nous grups d'infants totes aquelles experiènciesque per ells havien estat interessants, emocionants i mo-tivadores.

La professionalització d’educadorsdel lleure, una necessitat creixentL’augment de la demanda per omplir el temps de lleure infantil i juvenilha incrementat la recerca de professionals de l’educació en el lleure

Podem dir que els cursos actuals de formació, per a laobtenció d'aquest títols, són el resultat de la regulació d'u-na acció voluntària i desinteressada adaptada a una reali-tat molt desigual i flexible, una realitat, la dels centres delleure, motivada per una intenció molt apartada del mónlaboral.

L'esplai del dissabte a la tarda i l'agrupament o "cau"amb tota la seva riquesa i complexitat no cobreixen lesnecessitats que la societat té avui. Les famílies han can-viat d'estructura i han canviat també de funcionament,abans hi havia una sèrie de figures que formaven part delnucli familiar (avis, tiets i pares), amb una cultura familiarpropera, que realitzaven la tasca de tenir cura dels méspetits. Actualment aquesta concepció de família gairebé jano existeix, de manera que, durant el temps que els paresno poden ocupar-se dels fills i que no és temps escolar,necessiten persones, professionals, que facin la funció

dels avis, dels tiets o dels pares. Per aquesta raó i de for-ma lògica han anat apareixent empreses, associacions iels mateixos moviments de lleure que, veient les necessi-tats dels nens i de les nenes i la demanda dels pares, hananat creant serveis per poder donar resposta a les neces-sitats detectades. I com és lògic, també pretenen i han desobreviure econòmicament, així doncs s'organitzen i s'es-tructuren amb personal i entrant al sistema laboral. Pertant, tenim ja davant nostre uns nous professionals de l'e-ducació en el lleure i caldria començar a pensar en unaformació més adaptada a la seva tasca educativa real.

NÚRIA ÀLVAREZ“És necessari fer entendre a la societat la importància del temps lliuretant per la qualitat d'aquest com pel benestar personal”

T E M A OB E R T


Els professionals de l'educació en el lleure són perso-nes que treballen amb una metodologia activa, que par-teix del mateix temps lliure i que vol fer percebre als parti-cipants la importància de gaudir d'un temps lliure enriqui-dor i alhora transmetre el mateix missatge a la societat.

Opció d'escolaVeient aquest relleu constant de models i referents en

la vida dels infants optem per treballar des d'una integrali-tat imprescindible i reivindicant-la en cada moment de lanostra història. En totes les accions formatives predominal'objectiu de crear models forts, segurs i amb una capaci-tat clara per entendre els infants i les seves necessitats. Almateix temps han de ser professionals capaços de coordi-nar-se ja que la diversitat d'adults pels quals passa l'infantactualment haurien de poder tenir algun punt de trobada.

Parlem del lleure educatiuDe moment però, aquest món fora del temps escolar

està molt repartit i, dissortadament, ja es comença a par-lar de la generació de nens ping-pong, que passen d'unamà a l'altre, és a dir, del mestre d'escola al monitor extra-escolar, del monitor extraescolar al cangur, del cangur alprofessor d'anglès, etc.

L'infant que "viatja" d'un referent a un altre segueix te-nint les mateixes necessitats que els nens que fa 15 anysjugaven al carrer. Requereixen atenció, models de com-portament, afecte, diversió, investigació, i sobretot sentir-se atesos i escoltats. Quan aquestes necessitats no lespoden cobrir els pares, es recorre a agents educatius(monitors de menjador, talleristes, cangurs, etc.). Davantde tota aquesta situació, on situem les necessitats de l'in-fant? Sovint l'emergència d'omplir el temps lliure del nenacaba per convertir-lo en objecte en comptes de en sub-jecte de l'acció. El lleure educatiu i els seus educadors alcapdavant han d'estar capacitats i ser conscients d'aques-ta perillosa tendència.

Què volem dir quan parlem d'un temps lliure educatiu?Parlem de la necessitat de fer entendre a la societat la im-portància del temps lliure tant per la qualitat d'aquest compel benestar personal. Aquest ha de tenir un paper educa-tiu, i els seus professionals han de ser, doncs, educadors.Els monitors han de situar l'infant com a protagonista del'acció i treballar sempre amb intencionalitat educativa.

L'espai de temps que els nostres infants i joves tenenfora de les obligacions ja siguin escolars, ja siguin fami-liars, pot ser una oportunitat per viure aspectes de grup,conviure amb altres, amb tot el que això comporta, iaprendre a treballar i/o jugar en equip. Es converteix enun espai privilegiat de transmissió de valors. L'aprenentat-ge i la integració d'aquests aspectes en l'etapa infantil re-percuteix directament en la nostra vida adulta i també,com és lògic, en l'aprofitament del nostre temps d'oci a lavellesa.

NÚRIA ÁLVAREZ“El concepte d'educar des del lleure adopta una metodologia basada enla vivència del lleure”

MONITOR

· La titulació prèvia no és important.· Cal tenir alguna experiència en el món del lleure educatiu.· És educador d'un grup d'infants i/o joves.· És guia i dinamitzador del grup.· La seva tasca com a tècnic és la de preparar,realitzar i avaluar activitats per a infants.· Ha de tenir present que és un model per a l'infant.· Organitza i gestiona els recursos per a cada.activitat.· Ha de saber treballar en equip.· És coneixedor de l'evolució dels infants.· Coneix els recursos existents de lleure educatiu.· És responsable de la seva formació continuadai reciclatge constant.

DIRECTOR

· Cal una titulació prèvia de grau mig.· Cal una experiència en el lleure educatiu.· És responsable d'un centre educatiu i/o d'ungrup de monitors i infants en temps de lleure.· Gestiona un equip humà d'educadors, moltesvegades de voluntaris.· Gestiona un conjunt d'activitats.· És guia i educador de l'equip de monitors.· És l'últim responsable de l'activitat.· Supervisa la tasca de cada monitor.· Coneix i aplica la legislació vigent.· Coneix i intervé quan cal en el funcionamentdel grup d'infants.· Els seus coneixements en pedagogia del lleureli permeten crear projectes educatius innovadors.· És responsable de la seva formació i del seureciclatge.

El perfil del monitor i del director d'educació en el lleure

T E M A OB E R T


El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), en la se-va publicació "El Punt sobre la J" del mes de gener rei-vindica el reconeixement social, laboral i legal de lesassociacions d'educació en el lleure i reclamen peraixò l'elaboració del Primer Conveni Col·lectiu del Sec-tor del Lleure Educatiu i Sòciocultural de Catalunya,que inclogui les principals demandes sindicals:

· Tipificació de la categoria laboral de monitor i monito-ra d'activitats educatives en el conveni d'ensenyamentprivat de Catalunya.· Major control, per part de la Generalitat, de la contrac-tació d'aquests serveis. Que la competència de les em-preses pels preus no intervingui en el sou dels profes-sionals.· Relacions laborals estables i de qualitat. Aplicar elcontracte que legalment correspon i amb la categoriaestipulada. Limitació de la contractació temporal i con-trol de la subcontractació.· Diferenciació clara entre hores de dedicació directa ihores de dedicació indirecta remunerades per reu-nions, preparació d'activitats, etc.· Regularització en qüestions de responsabilitat civil.· Dret de subrogació: si a l'empresa o entitat contrac-tant no l'hi renoven la licitació del servei pel qual unmonitor o monitora està treballant, aquest/a ha de tenirdret a passar a formar part de la nova empresa quepresti el servei, respectant l'antiguitat i les condicionsprèvies.· Vacances: tothom tindrà dret a 31 dies naturals de va-cances per any treballat, sense comptar els dies labo-rals que el centre de treball tanca.

Primer Conveni Col·lectiu del Sector delLleure Educatiu i Sòciocultural de Catalunya

Tot i així la nostra opinió és que l’entorn familiar és elmàxim responsable de l'educació dels infants i que no potrenunciar-hi ja que és a través seu que els infants enten-dran, assimilaran i treballaran la seva dimensió afectiva,sobretot en els seus inicis i que seran capaços de crearun nucli familiar propi, en un futur, amb tot el que aixòcomporta de compromisos, responsabilitats i vida.

Es busca educador professionalEl creixement de la demanda ha facilitat el desenvolu-

pament i la diversificació de les empreses de serveis quegestionen alhora menjadors escolars, activitats extraesco-lars de tota mena, ludoteques, activitats esportives, esco-les bressol, casals d'estiu, de Nadal o de Setmana Santa,campus esportius, colònies i campaments. Aquestes em-preses i/o entitats busquen monitors i directors de lleure,preferentment titulats per cobrir les seves vacants.

El perfil del monitor/a de lleure, majoritàriament, sónpersones que estudien o volen estudiar i també cada ve-gada més mares de família i/o dones majors de 40 anysque troben en els horaris de menjador una bona possibili-tat de contribuir als ingressos familiars.

La competència que hi ha entre empreses pel controldel major nombre d'escoles les obliga a anar millorant laqualitat del servei i, en ocasions, oferir als seus treballa-dors la possibilitat de fer el curs de monitors per mitjà del'empresa.

Tot i l'experiència que puguin tenir moltes persones,en iniciar els cursos d'educadors, encara molts d'ells espregunten què és educar des del lleure. El motiu és benclar, l'origen de l'educació des del lleure està molt llunydel lucre econòmic, prové de l'associacionisme educatiu,persones que voluntàriament organitzen activitats perquèl’infant gaudeixi del seu temps lliure.

Una metodologia adaptada a l'essència del lleureEl concepte d'educar des del lleure adopta una meto-

dologia basada en la vivència d'aquest, és a dir, en apre-nentatges que es donen en el temps d'oci de l'infant iamb tècniques emprades en el temps lliure infantil i juve-nil, jocs, dinàmiques, tallers, visites, sortides, excursions,contes, cançons, danses, dramatització, ... Aquestes,eminentment participatives, ajuden a transmetre unespautes de conducta que fixen l'origen de la intencionalitateducativa. Els valors que ens guien com a persones i coma educadors són, doncs, el punt de partida de la formula-ció dels objectius que regiran les nostres programacions.Amb aquesta intenció els cursos de monitors i directorstreballen per dotar de la rellevància que es mereix dins del'educació no formal, a l'educació en el temps de lleure.

En conclusió podem dir que ens trobem en una socie-tat que demanda més lleure infantil professionalitzat (queno vol dir remunerat) i un sector que dóna resposta aaquestes necessitats sense gaudir de conveni propi, nicategoria professional reconeguda, ni cap llei integradoraque aporti marc legal a un sector en constant renovació.

Sembla que es prioritza la necessitat d'oferir activitatsde lleure que cobreixin unes hores i unes dates determi-nades, que tinguin preus accessibles i que compleixin

amb els requisits de seguretat, però on queden els objec-tius educatius? i la intenció de fons? i allò que es trans-met a cada infant durant aquests temps de gran potencia-litat educativa? ...

Com a formadors d'educadors, la nostra intencionalitateducativa ha de ser l'origen de les nostres actuacions iamb ella arribar allà on el nen o la nena està demandantamb qualitat i sobretot amb responsabilitat. La formaciópermanent i la voluntat d'anàlisi i reinterpretació de l'edu-cació en una societat en transformació han de marcar elfutur de l'educador en el temps de lleure. Hem de posarpunt i final als cruelment anomenats pàrquing de nens iactivar una renovació en el fons i també en la forma quedonem als nostres objectius de treball. Com a educadors,tenim l'obligació de transmetre valors, dinamitzar el de-senvolupament escaient a cada grup d'edat i assumiramb rigor el nostre paper en l'educació de l'infant.

Escola Traç

AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES, NINS, NINES,


"A vegades, un infant o adolescent que té un problemaes troba que ha d'explicar la seva història quatre vegadesperquè el seu cas passa per diferents serveis. Cada copha de començar de nou! Amb la nova xarxa volem millorarla coordinació entre diferents centres i institucions, i oferirmés qualitat i eficàcia", la regidora de Serveis Socials del'Ajuntament de Mollet, Carme Guarro, resumeix ambaquestes paraules els objectius de la Xarxa Local de Ser-veis per a la Infància i l'Adolescència, un projecte que esva començar a gestar a l'octubre del 2001 amb la intencióde millorar l'atenció a aquests col·lectius.

Inicialment es va posar en contacte amb les diferentsinstitucions de Mollet que intervenen en l'atenció als in-fants i adolescents que són: CSMIJ (Centre de Salut Men-tal Infantojuvenil), CDIAP (Centre de Desenvolupament iAtenció Precoç), Servei de Pediatria de l'Hospital de Mo-llet, Servei de Pediatria de l'Atenció Primària, EAP (Equipd'Assessorament Psicopedagògic), Serveis Socials, SalutPública i Ensenyament de l'Ajuntament de Mollet, IMSD(Institut Municipal de Serveis als Discapacitats). Enaquestes reunions va quedar palesa la necessitat d'esta-blir mecanismes regulars de treball en xarxa, amb l'objec-tiu de sumar esforços, rendibilitzar recursos i optimitzar re-sultats. Es van crear tres comissions: un grup de treballdels protocols de derivació, un grup dedicat a adolescèn-cia i un dedicat a infància. Les conclusions d'aquestes co-

missions van ser presentades a la II Jornada Un nen, unanena i molts serveis, que es va fer a Mollet el 28 de maigde 2004, amb el suport de l'Àrea de Benestar Social de laDiputació de Barcelona .

Creació d'un Centre Obert per a nens i adolescentsAlgunes de les conclusions més destacades de les

comissions de treball són l'establiment de procediments,com ara un full de derivació que contingui dades comu-nes dels usuaris dels serveis, per evitar confusions, pèr-dues de temps, duplicitat de serveis i desorientació de lafamília o del professional. També la posada en pràcticade protocols d'actuació per casos determinats com elsmaltractaments psíquics i els abusos sexuals, i la creaciód'un centre obert. Aquest nou equipament estaria desti-nat a infants i joves amb problemes d'adaptació escolar,manca d'hàbits o modes d'organització bàsics, i inestabi-litat i tancament emocional. El centre obert permetriamantenir als infants i joves en el seu entorn natural i com-plementar aspectes socioeducatius i d'atenció bàsica através de diverses activitats dirigides (culturals, lúdiques,esportives, manipulatives, escolars, d'habilitats personalsi socials, etc.). Carme Guarro afirma que "a l'Ajuntamenttenim una persona que està treballant en aquest projectei estem convençuts que aconseguirem tirar-lo endavant.Ara per ara no tenim finançament per construir-lo, però jael trobarem".

La Diputació de Barcelona aporta assessorament, for-mació i suport tècnic a la Xarxa Local de Serveis per a laInfància i l'Adolescència. La Diputada Presidenta de l'Àreade Benestar Social, Núria Carrera, explica que per a Mo-llet és prioritari el treball amb aquests col·lectius perquè"és un dels municipis de la província amb una major po-blació jove i amb un major nombre de naixements. L'anypassat la població de 0 a 14 anys va representar prop del16% del total de la població, xifra superior al 13% que re-presenta aquest col·lectiu a tota la província". Pel que fa a

Mollet crea una xarxa per millorar elsserveis per a la infància i l’adolescènciaEl projecte es començà a gestar a l'octubre del 2001 amb la intenció demillorar l'atenció a aquests col·lectius i es constitueix aquest mes de juliol

S’estudia la creació d’un centre obertque permeti tenir a infants i joves

en el seu entorn natural icomplementar aspectes socioeducatiusi d’atenció bàsica a través de diverses

activitats dirigidesFOTO D’ARXIU DIOMIRA

“Va quedar palesa la necessitat d'establir mecanismes regulars de treballen xarxa, amb l'objectiu de sumar esforços, rendibilitzar recursos i opti-mitzar resultats”

AL·LOTS, AL·LOTES, XIQUETS, XIQUETES...


la natalitat, durant l'any 2002 es van produir un total de13'6 naixements per cada 1.000 habitants, xifra superiorals 10'60 que es van produir al conjunt de la província.Carrera afegeix que la Xarxa és un instrument clau de fu-tur perquè "permet sumar esforços de les diferents admi-nistracions i dels diferents equips de treball en benefici dela població".

La Xarxa es constitueix oficialment el mes de juliol, através d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament deMollet del Vallès, l'Àrea de Benestar Social de la Diputacióde Barcelona, l'Àmbit d'Atenció Primària Centre de l'Insti-tut Català de la Salut, el Departament d'Ensenyament dela Generalitat de Catalunya, la Fundació Privada Hospitalde Mollet del Vallès i l'Hospital Sant Joan de Déu per talde treballar de manera conjunta en tots el temes que enl'àmbit territorial de Mollet afecten les persones menorsd'edat. A través d'aquest conveni s'acorda que l'òrganprincipal de decisió de la Xarxa Local de Serveis d'Atencióa la Infància és el seu Consell General, on hi seran repre-sentats tots els ens i institucions públiques i/o privades fir-mants del conveni o que en un futur s'hi puguin adherir.

Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

La Xarxa es constitueix oficialmentel mes de juliol, a través d'un conveni

de col·laboració entre l'Ajuntament de Mollet del Vallès i altres

institucions per tal de treballar demanera conjunta en tots el temes que,en l'àmbit territorial de Mollet, afecten

les persones menors d'edat

Servei d'acolliment temporal en famíliesper a discapacitats psíquics

La Diputació de Barcelona ofereix un servei d'acolli-ment temporal en famílies per a discapacitats psíquics ales comarques de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages i Osona.Els objectius prioritaris d'aquest programa són proporcio-nar períodes de descans als familiars que tenen cura du-rant tot l'any de persones que pateixen deficiències men-tals, i afavorir la seva integració social, oferint-los nousmodels d'interacció amb el seu entorn més immediat. Enaquest sentit, la família acollidora viu al mateix municipi omolt a prop d'on resideix la persona amb discapacitat. Du-rant l'any passat, més de 100 famílies van participar enaquest programa, tenint cura, a casa seva i per un períodeno superior a 15 dies, de persones, d'entre 6 i 65 anys,que patien alguna deficiència psíquica. La Diputació fa unseguiment d'aquests processos, i dóna suport tècnic i for-mació a les famílies acollidores. Per sol·licitar aquest ser-vei cal adreçar-se a:

ALT PENEDÈS: Fundació l'Espiga.Tel. 93 890 47 06 / 93 817 27 48ANOIA: Associació Alpinas. Tel.93 804 10 61BAGES: Associació Ampans. Tel.93 827 28 00OSONA: Associació Sant Tomàs. Tel.93 886 33 55

La Diputació també compta amb el programa Respir,que, entre d'altres coses, ofereix estades temporals per apersones amb disminució psíquica, en un centre del Re-cinte Mundet de Barcelona. Per a més informació podeutrucar al 93 402 26 05.

Promoció del lleure per a persones ambdisminució psíquica

A través de l'ACELL (Federació Catalana d'Esportsper a Disminuïts Psíquics) i de l'APPS (Federació Catala-na Pro Persones amb Retard Mental), la Diputació deBarcelona ofereix 200 beques perquè infants i adults ambdisminució psíquica puguin gaudir d'un dies de vacancesja sigui en cases de colònies o en viatges organitzats.D'aquesta manera s'aconsegueix que tant les personesdepenents com els cuidadors puguin trencar amb la quo-tidianitat, i tenir un dies de descans. Les institucions es-mentades canalitzen aquestes beques, tenint en comptediversos aspectes com pot ser la situació econòmica dela família que la sol·licita, el grau d'atenció que requereixla persona que farà ús de la plaça, si en una mateixa fa-mília hi ha més d'un cas de disminució o l'edat dels cuida-dors. La Diputació es fa càrrec d'aproximadament el 60%del cost de l'estada. Per a més informació podeu trucar al93 274 98 10 (ACELL) o bé al 93 490 16 88 (APPS).

FOTO D’ARXIU JOAN MOREJÓN“El centre obert permetria mantenir als infants i joves en el seu entornnatural i complementar aspectes socioeducatius i d'atenció bàsica a tra-vés de diverses activitats dirigides (culturals, lúdiques, esportives, mani-pulatives, escolars, etc.”

E DUC A C I Ó


educatiu, la segona generació estaria conformada pels al-tres ajuntaments, tant catalans com de fora de Catalunya,que van seguir el de Barcelona i actualment, quan es viuun dels moments més importants del procés d'elaboracióde les polítiques públiques d'educació, es parla de la ter-cera generació.

Metodologia participativaL'impuls dels plans educatius de ciutat s'emmarca en

la primera de les línies de treball aprovades en el marc delPrograma de Mandat 2004-2007 de l'Àrea d'Educació. So-ta el nom Ciutats per a la Convivència, la Diputació deBarcelona i els ajuntaments desenvolupen conjuntamentestratègies de foment de la participació, dels valors edu-catius i de la formació permanent a la ciutadania. Montser-rat Roig, assessora de l'Àrea d'Educació de la Diputacióde Barcelona, que coordina el procés d'instauració delPEC als municipis de Catalunya, ha explicat com –per afa-vorir que els ajuntaments puguin tirar endavant els seusprojectes, de forma efectiva i participativa–, s'ha dissenyatuna metodologia de treball en base a una experiència pilotque es va fer amb els ajuntaments de Viladecans, Badalo-na, Sant Adrià i Santa Coloma de Cervelló i amb el suporttècnic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Segons Montserrat Roig els primers PEC estaven moltlligats a l'escola i actualment s'ha de pensar en l'educacióno només com una fase escolar sinó com un procés queafecta a tota la vida de les persones, des de les escolesbressol fins a la formació continuada dels adults o de lagent gran, d'aquí que calgués fer una reflexió i avançarper aconseguir coresponsabilitzar a tots els habitants dela ciutat per assolir els reptes educatius plantejats.

Més de 40 ajuntaments impulsen elsseus projectes educatius de ciutatEls municipis de la província de Barcelona signen un manifest decompromís amb el paper educador de les ciutats

El 15 de juny els alcaldes de més de 40 municipis dela província de Barcelona van signar el manifest de “Ciu-tats Compromeses amb el Desenvolupament de ProjectesEducatius de Ciutat (PEC)”, amb el qual expliciten la vo-luntat de constituir, als seus municipis, aquestes polítiquespúbliques d’educació..

Al manifest, els ajuntaments exposen que el PEC ésuna valuosa eina per a la reflexió ciutadana i de participa-ció social que permetrà avançar cap a ciutats més cohe-sionades, més justes, des d'una perspectiva educadoraassumida i compartida entre el govern local i la ciutada-nia. Els municipis signants asseguren que han avançat enla idea de construcció de la "ciutat educadora", com unamanera d'entendre globalment l'actuació municipal per talde fer possible a tota la població el seu desenvolupamentpersonal en un entorn de canvis profunds. Alhora, en elmanifest, exposen que els pobles i ciutats han de facilitarla formació al llarg de la vida, i per això es comprometen ademanar un paper més rellevant dels municipis en l'orde-nament educatiu i a afirmar la seva importància en l'adop-ció de mesures per a la millora de l'èxit escolar, la transi-ció al treball i la formació continuada.

Finalment, el manifest compromet als ajuntaments acompartir les experiències que generin en el procés de re-dacció, aplicació i avaluació dels respectius PEC. I explicaque, en primera instància, elaboraran una ponència con-junta -amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona-per presentar-la al VIII Congrés Internacional de CiutatsEducadores que tindrà lloc a Gènova entre els dies 17 i 20de novembre d’enguany, amb el lema Una altra ciutat éspossible. El futur de la ciutat com a projecte col·lectiu. Laponència, que portarà per títol Quina educació per a qui-nes ciutats?, profunditzarà sobre els projectes educatiusde ciutat com a expressió de compromís cívic i com a einade participació i transformació social, i exposarà el casdels municipis de la província de Barcelona.

Àngel Merino, diputat de l'Àrea d'Educació de la Dipu-tació de Barcelona, ha qualificat la signatura del manifestcom "una de les experiències educatives més interessantsdel país ja que el fet que un nombre tan elevat de munici-pis s'hagi posat d'acord per tirar endavant aquest projectevol dir que el consideren com un important instrument decanvi i de transformació de la nostra societat". Merino haassenyalat que existeixen tres moments històrics en l'ela-boració dels Projectes Educatius de Ciutat, per la qual co-sa es pot parlar de PEC de primera, de segona i de terce-ra generació. La primera és el PEC de l'Ajuntament deBarcelona, municipi pioner a l'hora d'impulsar el projecte

REDACCIÓProtagonistes, ja!

EVA GUILLAMETFotografia de grup dels ajuntaments signants del manifest

D ’ A LT R E S PA R T S DE L M Ó N


El Camp de la Pau reuneix a Barcelonaa infants dels cinc continentsMilers de nenes i nens, d’entre 12 i 14 anys, participaran fins el mesde setembre al Camp de la Pau del Fòrum Universal de les Cultures

la infància i, des de fa 10 anys, organitza a l'Estat espa-nyol campaments d'estiu per a infants que requereixenuna atenció especial, entre d'altres programes d'ajuda.L'entitat, amb l'assistència de l'ambaixada d'Espanya, hacol·laborat amb les ciutats d'origen dels infants per a laselecció dels participants: un màxim de 13 nens i nenes idos acompanyants per cada estada.

Els joves participants del Camp de la Pau són hostesespecials de l'organització, doncs són els únics que residi-ran dins el recinte Fòrum i disposaran d'accés les 24 ho-res del dia. Com si es tractés d'una escola internacionald'estiu, els nens, dirigits per un grup de 15 monitors espe-cialment formats per a aquest projecte, segueixen les acti-vitats del Fòrum des de les files zero dels diàlegs, els ta-llers de creació, els jocs del món, els esports tradicionals iles exposicions sobre els Objectius del Mil·lenni.

Un campament equipat per a 150 personesEl Camp de la Pau està situat dins el recinte de segu-

retat del Fòrum (encara que sense accés de públic) i dis-posa de tots els equipaments necessaris, amb una capa-citat màxima per a 150 persones. El campament està for-mat per 37 "decapots", uns habitacles impermeabilitzatsde cartró reciclat. Vint d'aquestes modernes tendes decampanya s'han destinat a l'allotjament dels infants i sen'ha habilitat una altra com a sala d'oracions. El campa-ment també compta amb una biblioteca, lavabos, dutxes,bugaderia i estades comunes per a les activitats lúdiques,menjador, cuina i infermeria.

Infants de Mèxic, Montevideo, Argel, Sarajevo, Delhi oEspanya es trobaran a Barcelona, entre el 27 de maig i el22 de setembre, per assistir al Camp de la Pau del FòrumUniversal de les Cultures. En total es calcula que 1.300nens i nenes, d'entre 12 i 14 anys, provinents de 28 ciu-tats d'arreu del món participaran en algun dels nou tornsde deu dies de durada.

Els infants tindran l'oportunitat de compartir les sevescultures i treballar conjuntament sobre els eixos del Fò-rum: les condicions per a la Pau (supervivència, diàleg,reconstrucció, desarmament...), el desenvolupament sos-tenible (protecció de recursos naturals, consum responsa-ble, reciclatge...) i la diversitat cultural (educació, llengua,tradicions, jocs, música, art, gastronomia...). Durant la se-va estada els nens també prendran consciència dels ob-jectius de la Declaració del Mil·lenni de les Nacions Uni-des per a combatre la pobresa al món de cara al 2015,primera data límit fixada pels 189 països firmants de ladeclaració.

La gestió del campament i l'organització del programad'activitats està a càrrec de Save the Children Espanya,entitat que treballa per la defensa i promoció dels drets de


Els infants treballaran conjuntamentsobre els eixos del Fòrum: les

condicions per a la Pau, eldesenvolupament sostenible i la

diversitat cultural

FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES-BARCELONA 2004El campament es troba al parc de la Pau, dins el recinte de seguretat delFòrum, en una zona ajardinada i amb platja

FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES BARCELONA 2004Uns 1.300 infants, provinents de 28 ciutats d’arreu del món, participaranen algun dels nou torns del campament de deu dies de durada cadascun

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


Un dels llibres quem’he llegit de labibliopiscina és elde “La Peña del ti-gre” que es d’intri-ga i aventures. Al’estiu puc arribara llegir uns set lli-bres i a l’hivern,amb el col·le, unstretze.

La idea de la bibiopiscina em sembla molt béperquè si hi ha nois com jo, que cada tardavenen a la piscina però que tenen el braç es-caiolat, si s’avorreixen o es cansen, podenagafar un llibre.

Eric Llanes, 10 anys

Capbussades a la piscina i un bon llibre sembd’aquest estiu. Per això l’Ajuntament de GranolBibliopiscina, a les instal·lacions de la piscina mamb bones lectures de llibres, novel·les, revistesLa bibliopiscina s’inclou dins el catàleg d’activitaoberta fins el 13 d’agost, totes les tardes de les 1

Bany i bona lectura

Ara m’es-tic llegintel llibre de“Charli y

la fábrica de chocolate” que tracta sobre un nenpobre que busca feina i li toca una butlleta peranar a la fàbrica i quan es mor el propietari la fá-brica passa a ser seva i així la seva família deixade ser tan pobre. A l’hivern també llegeixo forçallibres perquè a l’escola ens en manen moltsperò a banda també m’agrada anar a la bibliote-ca. Els divendres hi vaig i agafo algun llibre peremportar-me’l a casa.

SSaabbeerr LLaaaarroouussssii,, 13 anys

Saber Laaroussi

De la bibliopiscina he llegit molts llibres: “Larateta que escombrava l’escaleta”, “La Be-lla Durment del Bosc” i “Les set cabretes”.Aquest últim és el que més m’agrada i n’hefet un dibuix que està penjat a la paradetade la bibliopiscina. Sobretot m’agraden elscontes de dibuixos perquè els dels grans tenen massa lletra i d’aquests ja me’n fanllegir al col·le.

Ariadna Gómez, 6 anys

Eric Llanes

Ariadna Gómez

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


De la bibliopiscina agafo pocs llibres perquè llegeixo més a casa.A la piscina vinc a banyar-me i a entrenar, perquè faig natació.Però algun cop, a l’hora de berenar, he agafat algun llibre. Un haestat el “Carter guillat” que conta la història d’un llop que és car-ter i que quan li passen el torn d’un altre i va per les cases arepartir la gent s’espanta perquè no el coneixen.

SSaarraa IIbbààññeezz,, 9 anys

bla una fórmula interessant per combatre la calorllers ha posat en marxa, un any més, el Servei de

municipal, de la ciutat i proposa acompanyar el banys, diaris, còmics... per a totes les edats.ats per a infants de “Granollers Estiu’04” i romandrà16 a les 20 hores.

a amb la bibliopiscina

FOTOS I TEXTOS: MÒNICA GENESTAR

He leído muchosllibros de la biblio-piscina. Sobreto-do me gustan losde dibujos, comoel de Blancanie-ves o los Pitu-fos...Ya conocíala bibliopiscinadel año pasado yme parece unabuena idea por-

que si te aburres de bañarte puedes leerun libro.

OOuuttmmaann BBeennmmaannaa,, 13 años

Jo fa quatre anys que vinc ala bibliopiscina. Si vols agafar un llibre només has dedeixar una penyora -unes ulleres, una gorra...- i laVero apunta en un paperet el teu nom i la data. El lli-bre no es pot emportar a casa. Cada dia quan aca-bes de llegir l’has de retornar i llavors recuperes l’ob-jecte que hagis deixat.M’agrada força llegir. El llibre que més m’ha agradatés “Germanet a la vista”. L’he llegit molts cops.

MMaarriinnaa GGaarrcciiaa,, 9 anys

Marina Garcia

Outman Benmana

Sara Ibàñez

E DUC A C I Ó


Que els infants coneguin la Llegenda de la Pedra delDiable i als gegants Marçal i Elisenda o que estudiïn lapoblació, l’agricultura, la biologia i l’arquitectura del seupoble són alguns dels objectius que ha assolit el Col·legid'Educació Infantil i Primària Pompeu Fabra, aquest curs,amb la realització d’un projecte didàctic sobre els 1100anys d’història de Parets del Vallès.

Els resultats de la iniciativa es poden veure, fins a mit-jans de juny, a la mostra "Parets 1100 anys" al Centre Cul-tural Can Rajoler. L‘exposició inclou una selecció dels tre-balls fets pels més de 200 alumnes del centre, en el marcdel projecte, i consta de diferents obres plàstiques (dibui-xos, fang, murals), escrits (llibres i dossiers sobre el ques'ha treballat en el projecte), capgrossos de paper maixé ila projecció en vídeo d’una obra de teatre, representadapels alumnes, amb l'argument de la Llegenda de La Pedradel Diable.

Aquest és el tercer any que el centre organitza un pro-jecte d'aquestes característiques amb la idea que l'alum-nat interactuï i trobi referents en el seu propi entorn. L'anypassat, per exemple, la iniciativa es va centrar en la Medi-terrània i s'organitzà una exposició, de caràcter més in-tern, i una jornada de portes obertes.

Identificació amb la comunitatEl fet d'escollir la celebració dels 1100 anys d'història

ha permès a l'alumnat conèixer i treballar al voltant d'ac-tes organitzats per diverses entitats del municipi i pel propiajuntament. D'aquesta manera s'ha fomentat el coneixe-ment i la identificació dels alumnes amb la comunitat. Unfet especialment interessant, ja que la immensa majoriadels alumnes formen part de la primera generació de la

seva família que viu aParets i, la major iad’ells, desconeixen lestradicions, els propis es-pais i les possibilitatsque els ofereix el seupoble.

Lourdes Mussarra,directora del col·legi,valora molt positivamentl'experiència i dóna es-pecial importància a lametodologia de treballque s'ha seguit. "Elsnens han treballat moltla recerca d'informació i

ho han fet amb la col·laboració de les seves famílies. Defet, el tema permetia disposar d'unes fonts d'informaciómolt properes".

El projecte, que ha durat tot el curs 2003-04, ha comp-tat amb diverses fases i s'ha desenvolupat de forma dife-rent en cadascun dels cicles. Els nens i nenes d’educacióinfantil, per exemple, han conegut a fons la Llegenda de laPedra del Diable. L'han anat a veure, l'han modelada ambfang o plastilina i han elaborat, col·lectivament, un llibreamb la llegenda. L'alumnat del cicle inicial, per la sevabanda, s'ha centrat en les històries, els personatges, elssímbols, les tradicions, l’entorn natural i els indrets méssignificatius del poble. El treball dels nens i nenes de ciclemitjà anava encaminat a que arribessin a tenir un conei-xement del seu poble el més global i complet possible.Per això van tractar el tema a diferents nivells des de lesassignatures de socials, de coneixement del medi i dellengua catalana. Finalment, els alumnes del cicle supe-rior van treballar en la representació d'una obra teatral so-bre la llegenda.

CEIP POMPEU FABRAReproduccións dels capgrossos Marçal iElisenda que es troben a l’exposició


Els infants de Parets celebren els 1100anys del seu poble amb una exposicióLa mostra forma part d'un projecte didàctic del CEIP Pompeu Fabraper descobrir als infants la història de la seva ciutat

La celebració dels 1100 anys d’històriaha permès a l’alumnat conèixer

i treballar al voltant d’actes organitzatsper diverses entitats del municipi

i pel propi ajuntament

CEIP POMPEU FABRATargetó de l’exposició “Parets 1100 anys”

E DUC A C I Ó


Educar les emocions per a millorar lasalut psicològica dels menorsEls adults responsables dels menors solem comportar-nos davantd’ells moguts per intensos sentiments i emocions

la que ha de millorar en el cas que observem que les nos-tres pors ens immobilitzen i ens impedeixen prendre deci-sions.

Quan els adults observem determinats errors, o allò queens assemblen errors, en els fills o en els alumnes, i elsconvertim en aspectes negatius, sovint recorrem a la críticanegativa i a la culpabilització, per corregir-los i ensenyar-los. Però els efectes solen ser molt diferents a l'autoestimadel menor i a la confiança en les seves possibilitats. Passael mateix quan els comparem amb altres nens o adoles-cents; amb la comparació només els inculquem la idea quesón incapaços de ser o fer el que són o fan els altres, i ac-cepten la seva inferioritat sense oposar-s'hi. És important

recordar que un error no és un fracàs i queequivocar-se no només és humà, sinó desitja-ble. Gran part del que aprenem ho aprenem através dels errors. Tal vegada és una mica ex-cessiu, però si ens regim per la lògica estricta,podríem pensar: "Que bé que m'he equivocat,així podré aprendre".

El menor, com totes les persones, necessi-ta sentir-se acceptat i respectat com és i pelque és, valorat en els seus aspectes positius,volgut i estimat a través de manifestacions ex-plícites de paraula i obra i ajudat en les sevesnecessitats, i no culpabilitzat, censurat, retret iaclaparat.

És important a l'hora d'educar tenir moltpresent que estem davant d’un ésser humà singular i queté tot el dret del món a aquesta singularitat. Molts són elspares que afirmen sentir-se decepcionats pels seus fills.Això sol ser més freqüent en arribar a l'adolescència.Doncs bé, el que se sent decepcionat és per haver-se for-mat unes expectatives que després no s'han vist realitza-des, i com a conseqüència, ve la decepció. No ens haurí-em de fer expectatives sobre els altres, és a dir, esperar.És important canviar el verb esperar pel verb acceptar. Elnen i l'adolescent, igual que l'adult, necessita sentir-se ac-ceptat tal com és. Tots els éssers humans tenim dret a sercom som i a ser acceptats. Educar, en cap moment, had'implicar no acceptar.

Ara sabem, molt millor que abans, el que volem, i co-neixem maneres d'aprendre i ensenyar a viure i a conviuremillor. Aquest pot ser un bon moment per començar apracticar.

Amb freqüència ens sentim presoners de les nostrespròpies emocions, sense que puguem i sense que sapi-guem com comandar la nostra vida. Els éssers humans es-tem, emocionalment parlant, poc menys que a la prehistò-ria. No hem caminat gaire més enllà de l'acció-reacció perdiferents i variades raons. Un dels principals motius, moltprobablement, ha estat el no saber com aprendre, comaconseguir la necessària llibertat emocional i com alliberar-nos de les presons i tiranies que en molts casos es conver-teixen les nostres emocions i sentiments. Però, avui està alnostre abast el coneixement necessari per a la millora en lallibertat emocional. Entenent aquesta llibertat emocionalcom un valor, com una praxis, el seu exercici ens reportauna immensa esperança de canvi.

Quan parlem d'educar emocions, no estemparlant de reprimir. Estem parlant d'aprendre ipracticar una manera d'anar per la vida, de fer ipensar que ens ajudi a sentir-nos millor amb no-saltres mateixos i amb el nostre entorn. Sovintens sentim exageradament afectats en les nos-tres emocions; excessiva ansietat, por o angoi-xa, freqüent tristesa, o massa ira, còlera i ràbia.Són els sentiments i emocions negatives queens afecten de forma no adaptadora i ens fanpatir fora de tota lògica i proporció. Són aquestsmateixos que no ens permeten gaudir més ple-nament dels sentiments i emocions positives.Quan parlem d'educar emocions, tampoc estemparlant de viure sense emocions. Més al contrari, estemparlant de formar-nos per a desenvolupar i millorar la ca-pacitat de dirigir les facultats cognitives, conductuals iemocionals. Aprendre i practicar unes habilitats que ensajudin a gaudir més de la vida, a patir menys innecessà-riament i a disposar d'un més adequat control de l'estrèsde la vida quotidiana.

Els adults responsables dels menors solem comportar-nos davant d'ells moguts per intensos sentiments i emo-cions. De manera molt especial els adults tenim por i, mésexactament, cinc pors, cinc circumstàncies que ens pro-dueixen una enorme por. La nostra conducta com educa-dors pot i sol estar molt condicionada per elles, malgrat notenir, en molts casos, consciència d'aquestes emocions.Amb relació als nostres fills i alumnes, els pares i, també,els professors solem tenir por als accidents, als tòxics, alsembarassos no desitjats, a la sida i d'altres infeccions i a laviolència, violacions i altres transgressions delictives.

Cal ser conscient de tot això, donat que la por no ésun bon element educatiu. És la nostra educació emocional

EDITORIAL PAIDÓSPortada del llibre

“Libertad Emocional” * de Ferran Salmurri

Ferran SalmurriPsicòleg de l’Hospital Clínic i Universitari

* Existex una versió en català del llibre “Libertad Emocional” realitzada per l’editorial La Magrana.

C U LT U R A


Intentar entrar en el món dels infants i entendre elsseus sentiments, apropar-nos a coses que els adults hemoblidat fa temps. Això és el que ha volgut fer la coreògrafaPina Bausch amb el seu espectacle Für dier kinder vongestern, heute und morgen (Per als nens d'ahir, d'avui i dedemà) que del 25 al 30 de maig es va representar al Tea-tre Nacional de Catalunya (TNC) dins dels actes del Fò-rum Ciutat. Segons Pina Bausch, una de les grans repre-sentants de la dansa teatral actual, "els infants són unsímbol d'esperança, la nostra esperança". És a ells, alsnens i nenes, a qui dedica el seu espectacle, perquè ellssignifiquen el futur i perquè tenen la força de la imaginacióque tant ens cal als adults per solucionar els problemespendents.

Històries fantàstiques Pina Bausch va començar fa dos anys a preparar

aquest muntatge amb la seva companyia, el TanztheaterWuppertal. Els 14 ballarins que actuen a l'obra s'expliquenhistòries fantàstiques com, per exemple, la del pare quetallava els ratolins en dos amb les dents, podia fer pets avoluntat i agafar balenes amb dos dits. O l'escenificaciód'un conte indi que explica que un dia un petit esquirol re-troba el sol perdut en un arbre, però una mica més que noes queda cec i es crema. El sol, per donar-li les gràcies, lidóna el poder de veure de nit i volar. És així com de l'es-quirol neix un ratpenat. El títol de l'obra, Per als nensd'ahir, d'avui i de demà, està tret, precisament, d'un llibre

de contes d'un indi nord-americà (Native american storiesand nocturnal activities for children, de Michael J. Caduto).

Hi ha escenes a l'obra en què un ballarí surt vestit ambun tutú i amb una regadora a les mans. En aquesta imat-ge Bausch veu a un petit núvol transportat pel vent, però ala coreògrafa alemanya no li agrada interpretar les sevesobres: "És el públic qui ho ha de fer. Els meus espectaclesviuen de la fantasia dels espectadors. No són només elque jo vulgui que siguin, sinó que cada persona els modi-fica amb la seva mirada".

Cercar la felicitatMentre preparaven l'obra, Pina Bausch i la seva com-

panyia han intentat tornar a ser infants: "Hem volgut tornar

a la tendresa, a ser orgullosos, a no tenir por, a deixar en-rera els temors", comenta.

Com acostuma a passar als muntatges de PinaBausch, l'amor torna a ser el protagonista, un sentimental qual no podem renunciar perquè fer-ho significaria pri-var-se de qualsevol esperança, del sentit mateix de la vi-da. Sota la idea que en el món dels nens, tot el que s'ima-ginen és real, Pina Bausch ha aconseguit fer un especta-cle ple de simbolismes que planteja preguntes com araquè passaria si imaginéssim que som un ocell, lliure dequalsevol lligam? Per trobar la resposta la força de la ima-ginació és essencial, i aquesta força la tenen els infants."Tot el meu treball parla sobre la gent, sobre els seus sen-timents, les seves pors i els seus desigs. En cada novapeça tan sols busco nous moviments per a expressar-ho.Al començament de la meva carrera m'acusaven de volerprovocar. No ha estat mai la meva intenció. El que vull éscomprendre, establir amb l'espectador una certa relacióde confiança. A les meves coreografies hi ha més pregun-tes que no pas respostes. Intento esbrinar d'on provenenels sentiments i per què es produeixen en un moment de-terminat", conclou.

Viatge al món dels infantsPina Bausch va presentar a Barcelona l'obra Per als nens d'ahir, d'avui i dedemà inspirada en el món dels infants, on tot el que s'imagina és real

TNCUna escena de l'obra en què un ballarí surt vestit amb un tutú i amb unaregadora

"L'espectacle està dedicat als infantsperquè ells signifiquen el futur i perquètenen la força de la imaginació que tant

ens cal als adults per solucionar elsproblemes pendents"

SSaannddrraa PPeeddrraallssProtagonistes, ja!

C U LT U R A


Alfons MiàsGerent de l'Associació Professional de Teatre

per a Tots els Públics

El rapte de les musesEl teatre infantil és una indústria en la qual, en molts casos, prima elbenefici econòmic per davant del contingut artístic o pedagògic

Val a dir, però, que els mestres es troben indefensosdavant d'aquest despietat mercat. A final de curs els arri-ben a l'escola diverses propostes d'empreses que oferei-xen l'organització de la campanya de teatre escolar pelcurs següent. Tota la publicitat és molt atractiva, els preussón semblants i els comercials molt agradables i sensiblesvers l'educació. Però hi ha propostes d'empreses que ofe-reixen produccions de companyies teatrals treballadesamb professionalitat, vocació i temps i d'altres que oferei-xen produccions fetes en sèrie de forma ràpida i fàcil.

No hi ha forma de saber quines són les companyies deteatre infantil bones: no hi ha crítica teatral d'espectaclesinfantils a la premsa, tampoc hi ha programes especialit-zats sobre els espectacles per a tots els públics a la tele-visió o la ràdio. No hi ha cap teatre de referència que pro-grami bon teatre familiar a Catalunya, i la Generalitat escontinua rentant les mans i ni promou, ni tan sols treu es-tadístiques del sector.

Els directors i directores d'escola, professores i profes-sors, mares i pares que veuen la injustícia no tenen einesper alliberar-se'n. Tot continuarà igual. Han raptat les mu-ses, i cal molt de temps i l'esforç de tots per tal de posarles coses al seu lloc.

*Dionís, (festes en ofrena a Dionís) (tragèdia, Melpómene,comèdia, Talia, mus i dansa Terpsícore) 9 muses

Al llarg de la història diverses corrents educatives handonat al teatre un destacat paper com a eina en el procésd'aprenentatge dels infants. No cal dir que el sistema edu-catiu implantat a l'Estat espanyol és antagònic a aquestestendències.

El teatre és una eina òptima de per sí per tal de treba-llar aspectes com la literatura, el diàleg, l'amistat, el movi-ment, el silenci, el respecte... Tots ells conceptes bàsics icontinents. És una eina educativa que ens permet de viu-re experiències molt properes a la nostra i entendre con-ceptes i valors llunyans.

A Catalunya existeixen més de 300 companyies de te-atre per a públic infantil. D'aquestes, tant sols unes 50 sóncompanyies de qualitat contrastada. Els espectacles queveuen els alumnes de les escoles de Catalunya potserhan trigat més d'un any a ser produïts, o potser han estatfets en 15 dies.

Les campanyes escolars de teatre amaguen una im-portant indústria, en molts casos despietada que contem-pla l'infant més com a un consumidor final que no com aun ésser humà en vies de desenvolupament. Una indús-tria que en molts casos prima el benefici econòmic per da-vant del contingut artístic o pedagògic. És d'aquesta ma-nera que ens trobem moltes companyies de teatre espe-cialitzades en produir espectacles ràpids i barats, ol'existència d'empreses que regalen ordinadors a l'escolaa canvi que els contractin les seves campanyes escolars(que prèviament han hagut d'estalviar en producció percontinuar essent competitius). També trobem moltes pro-duccions teatrals que van a tocar aquells punts que ja sa-ben que agraden als mestres, com una melodia conegudaque es repeteix constantment. En definitiva, hi ha moltesobres plenes de tòpics i recursos fàcils més propers a lateleescombraria que a l'obra d'art.

Tota una indústria que es fonamenta en la ignorànciadel professorat i la captivitat dels alumnes. Els mestres iels directors d'escola de Catalunya són capaços de deba-tre sobre televisió i literatura perquè han vist molta televi-sió i perquè han llegit molt. Però no parlen de teatre per-què són poques les vegades que n'han vist, i si el teatrel'han vist a l'escola pot ser que tan sols hagin vist el pitjorteatre per a tots els públics. El teatre fàcil, carregat de tò-pics, amb més recursos mecànics que artístics, amb mésrespostes que preguntes i mostrant a l'alumne el que jaconeix, donant el menjar mastegat més que la possibilitatd'anar més enllà, cosa per la qual el teatre està molt bencapacitat. Teatre que anul·la la pròpia capacitat creativa,educativa i de transmissió d'aquest art per dedicar-se arepetir conceptes fàcils amb recursos coneguts per a tot-hom per tal de satisfer al professorat i fer suportable l'es-tona a l'alumnat.

TTP“Al llarg de la història diverses corrents educatives han donat al teatre undestacat paper com a eina en el procés d'aprenentatge dels infants”

N AV E G A N T PE R L A X A R X A


Quina és la cançó de moda a l'Equador? Què mengenels nens a l'Argentina? Saben fer crema catalana a Xile? Ocom és una casa al Brasil? Com si d’un trencaclosques estractés, el projecte Atles de la diversitat es construeix, dia adia, gràcies a les peces que posen escoles d'Amèrica Llati-na i d'Espanya i va configurant una gran foto viva i en crei-xement del món, a través de la qual podem descobrir lacultura d'altres països de la mà dels seus protagonistes.

Atles i diversitat, el projecteEl mes de febrer va acabar el termini d'inscripció per a

l’Atles de la diversitat, un projecte educatiu adreçat a nensi nenes d'entre 8 i 17 anys, que neix amb la voluntat de ferun retrat de la diversitat cultural dels països llatins. Desd'ara, i fins a finals de 2005, les escoles participants ani-ran nodrint aquesta immensa base de dades amb vivèn-cies, idees, explicacions, descripcions personals sobre ellloc on viuen, la cultura, les festes i el folklore, la llengua iels esports, entre d'altres. I és que moltes vegades o noconeixem res d'altres països, o només el que ens arriba através de la televisió: marques de cotxe, estrelles del fut-bol, cantants i actors, entre d'altres.

Aquest ambiciós projecte, que es podrà seguir enqualsevol moment a través de la pàgina webhttp://www.atlesdeladiversitat.net, persegueix recollir lesparticularitats de cada lloc, a partir del criteri i la visió delsmateixos estudiants i en temes molt variats: des de la ge-ografia de la seva regió, fins al plat típic, passant per lamúsica i la literatura, entre d'altres. A més de la riquesapròpia de cada regió, l'Atles també vol promoure la intro-ducció de les tecnologies de la informació i la comunica-ció, les TIC, a les aules i crear xarxes humanes que treba-llin per la cooperació, l'intercanvi i l'aprenentatge mutu.

En aquest sentit, la paraula "diversitat" del nom delprojecte fa referència, per una banda, a la procedència di-ferent de les escoles que hi participen (Argentina, Xile,Uruguai, Paraguai, Colòmbia, Mèxic, Equador, Espanya,Brasil...); i, per l'altra, a un dels seus objectius principals:posar de relleu el fet diferencial, el que és genuí de cadacultura i propi de cada lloc. En un món globalitzat, l'Atlespretén prendre'n un aspecte positiu: que cada poble pre-senti el millor i a la vegada, i molt important, s'interessi pelque han fet els altres.

Enciclopèdia multimèdia Com funciona? Els alumnes que participen al projecte

han d'escollir amb la seva classe què volen explicar. Poden

L'Atles de la diversitat,una finestra oberta al mónPaïsos llatins han endegat un projecte educatiu per al 2004-05 on elsinfants intercanvien experiències i coneixements dels seus llocs d'origen

introduir continguts tantes vegades com vulguin. Per exem-ple, uns nois de Badalona estan treballant sobre la des-cripció de la seva ciutat, i de moment, ja en porten tres in-tervencions. També poden escollir format i aquest és undels atractius de l'Atles. No és com una enciclopèdia clàs-sica -i pels infants un pèl avorrida- en paper, sinó que s'a-profita dels avantatges que ofereix la Xarxa i permet penjarcontinguts multimèdia: vídeos, fotografies, sons, música,textos, dibuixos, i tot el que se'ls acudeixi als alumnes! D'a-questa manera, podrem veure un vídeo d'una recepta decrema catalana, sentir quin so fan les llames als Andes pe-ruans o veure a través d'instantànies com són els carrersde Buenos Aires. L'Atles esdevé una finestra viva i en con-tinu creixement oberta al món.

Catalunya, un paper rellevantHi participen 12 països i gairebé tots tenen en comú

l'espanyol. Entre d'altres hi ha Costa Rica, Xile, Argentina,Equador i Espanya, però també Rússia i Estats Units. Elsidiomes oficials del projecte són l'espanyol, el portuguès iel català. I és que Catalunya té un paper molt actiu i relle-vant en aquest projecte. La Fundació Catalana Aplicacióencapçala el consorci d'entitats i associacions que, junta-ment amb la Unió Europea, l'impulsen i n'és la responsa-ble estatal. A més, el codirigeix juntament amb la Funda-ción Evolución, de l'Argentina. No és l’única participaciócatalana, també hi ha EARN-Pangea i l'Associació Profes-sional de Serveis Educatius de Catalunya, i tenint encompte que en total són 10 entitats, el percentatge d'impli-cació catalana és bastant elevat.

WWW.ATLESDELADIVERSITAT.NETEl projecte Atles de la diversitat es pot seguir a travès de la seva pàginaweb

Cristina SàezProtagonistes, ja!

E S PA I S D ’ A CC I Ó


La societat de consum està sofrint una clara transforma-ció vers un millor disseny i racionalització dels objectes queprodueix, però no té en compte l'elevat impacte que provo-ca el sol fet de la producció en massa. El problema n'és elsistema consumista de la nostra societat capitalista, ja queno ha permès desenvolupar -encara- un antídot que per-meti donar la força suficient d'influència social (i moral) alsideòlegs de referència, per a una sensibilització efectiva.

D'entre les moltes escoles de pensament, la hipòtesiGAIA de James Lovelock (1972) planteja una ciència percurar el planeta, entenent la Terra com un organisme ma-lalt. Però actualment, la incidència més gran la té l'èticaecològica o Ecoètica, que s'ocupa del conjunt de la vida, in-closa la vida de la Terra i estudia els problemes ètics deri-vats de l'ús i abús dels recursos naturals del planeta, recla-mant el dret a un medi ambient sa. L'Ecoètica no podemdeslligar-la de la Bioètica -entesa com l'estudi interdiscipli-nari dels problemes ètics que sorgeixen en l'aplicació de laciència i la tècnica als àmbits de la salut, la procreació, l'ali-mentació i es centra en les repercussions ètiques de lesbiotecnologies- ja que ambdues són l'aplicació de l'ètica enl'àmbit de la vida amenaçada.

El reconeixement de la vulnerabilitat de la naturalesa,de la pèrdua d'un medi ambient verge i net, dels riscos dela manipulació genètica, ha donat una nova dimensió a l'èti-ca. Si prenem com a referència Hans Jonas (del qual hemextret la cita inicial) comprovem que ens ofereix l'assaig d'u-na ètica per a la civilització tecnològica, ens parla d'un nouimperatiu ètic anteriorment impensable, d'un deure de lesactuals generacions envers les generacions futures. El reci-clatge augmenta, però el consum també, i l'alt volum dedeixalles no és l'únic problema, ja que fins i tot molts pro-ductes i objectes acceptats com a biodegradables o ecolò-gics també necessiten una gran quantitat d'energia per aproduir-se, i el seu sol elevat consum representa un malirreparable per al planeta del qual n'extraiem les energiesfòssils. La conscienciació ha d'anar molt més lluny!

En el nostre entorn més immediat, podem ampliar elsreferents sobre filosofia ètica per a la subsistència amb elllibre de Ramon Alcoberro "Ètiques per a un món complex.Un mapa de les tendències morals contemporànies"(Pagès editors, 2004) en el qual es tracta de l'ètica ambien-tal, amb l'exploració de l'ús i l'abús de la natura, però a larecerca d'una idea integral de la natura que passi per lasostenibilitat. També es parla de tecnoètica com a part del'ètica aplicada, la que reflexiona sobre les conseqüènciesdel canvi tecnològic produït en la nostra societat de la infor-mació. Així mateix, s'explora el món d'Internet i no s'oblidafer referència al fenomen "hacker" plantejant la qüestió dela seva moralitat. El llibre es tanca amb un altre àmbit deles ètiques aplicades, l'ètica empresarial i professional, laqual també afecta al consum.

Filosofia per a la subsistènciaEn un món desbocat vers el consum, calen referents per encararel futur amb responsabilitat

Jordi QueraProtagonistes, ja!

"Obra de tal manera que els efectes dela teva acció no siguin destructius per a

la futura possibilitat de vida humana"

Hans Jonas (En el seu llibre"El principi de responsabilitat" de 1979)

JORDI QUERA“En el nostre entorn més immediat, podem ampliar els referents sobre filo-sofia ètica per a la subsistència”

JORDI QUERA“Molts productes i objectes acceptats com a biodegradables o ecològicstambé necessiten una gran quantitat d'energia per a produir-se”

JORDI QUERA“La vulnerabilitat de la naturalesa, de la pèrdua d'un medi ambient verge i net”

I M A G I N A R I


següent i les característiques culturals dels seus inicisanaren desapareixent. Finalment deixà d'editar-se el1938 a causa de la guerra i no es va reemprendre finsel 1968.

La portada del primer número del nou Patufet (sen-se l'article personal) era de Ferrándiz, molt conegutcom a dibuixant de postals de Nadal, i mostrava a unPatufet de nova estètica. Tot i que el primer número vaser un èxit, amb un total de 125.000 exemplars, lesvendes anaren baixant. Es van realitzar diverses modi-ficacions per intentar impulsar la revista: canvis decapçalera, de periodicitat, de format, de col·labora-dors... sense obtenir cap èxit. El 29 de juny de 1973 elPatufet deixava d'editar-se.

Any PatufetLa Fundació Folch i Torres amb el suport de la Gene-

ralitat de Catalunya, ha impulsat tota una sèrie d'activi-tats per commemorar el centenari d'En Patufet. A la pà-gina web de la fundació -www.fundaciofolchitorres.org-es pot trobar informació detallada sobre totes les ac-cions previstes per al centenari i, alhora, es poden llegiralguns números sencers de la revista.

En els seus 35 anys d'e-xistència, En Patufet es va con-

vertir en tot un fenomen social demasses, sense precedents, arribant a

sobrepassar els 60.000 exemplars setmanals. La revis-ta fou creada per Aureli Campmany, un estudiós delscostums i les tradicions catalanes. Tot i que el primernúmero de la publicació data del 3 de gener de 1904,el mes de desembre de l'any anterior ja va sortir un nú-mero 0 que constava de quatre pàgines sense numerarque, principalment, exposava en què consistiria el set-manari destacant, ja llavors, la seva finalitat de ser unaeina per a l'aprenentatge de la llengua catalana.

Un any després del naixement d'En Patufet, Camp-many va vendre el setmanari a Jose Bagunya, editorde Cucut.

Josep Maria Folch i TorresUn dels col·laboradors més destacats de la publica-

ció, des dels seus inicis, va ser Josep Maria Folch i To-rres qui va destacar per la publicació, entre d'altres, es-crits com les Aventures extraordinàries d'En Massagran,novel·la que a finals de 1909 es publicaria als suple-ments de la revista com una sèrie. Entre l'any 1915 i1938 va escriure també, amb gran èxit, la historieta Pà-gines viscudes on reflectia escenes de la vida quotidia-na, tractades amb un to sentimental i dramàtic alhoraque dotat de cert realisme. L'èxit popular d'aquelles Pa-gines viscudes van provocar, fins i tot, que molts lectorsbategessin els seus fills amb els noms dels personatgesde les històries de l'autor. Una d'aquestes pàgines tam-bé va ser l'origen, el 1920, dels Pomells de Joventut elmoviment juvenil més important d'abans de la guerra.

A banda de Josep Maria Folch i Torres, en els pri-mers temps, també hi col·laboraren Manuel Marinello,Josep Morató i Manuel Folch i Torres. Els seus princi-pals il·lustradors van ser J.G. Junceda, J.Llaverias iGaietà Cornet.

Amb el temps, els continguts de la publicació vanevolucionar fins a convertir-se en una revista per a totala família, fins el punt que, per a compensar-ho, es vanpublicar els suplements infantils Virolet (1922-31) iL'Esquitx (1931-36).

Es pot dir que el principal mèrit d'En Patufet va seraconseguir arribar a totes les classes de la societat ca-talana, on era llegit per gent de totes les edats, i d'ha-ver estat una gran influència cívica i lingüística .

A partir dels anys vint, però, va sofrir un descrèditentre els intel·lectuals que l'acusaven d'excessiva sen-sibleria i fins i tot de mal gust en determinades històriesi acudits. La revista va innovar molt poc en la dècada

Centenari d’En PatufetEnguany es compleixen els cent anys del naixement

d’En Patufet la primera revista infantil feta en català

RREEDDAACCCCIIÓÓProtagonistes, ja!

Portada del número 0, amb datade desembre del 1903, en la quales presenta la revista

Portada del primer número delnou Patufet l’any 1968

I N F OR M A C IO N S


Lliurat el diploma al monitor número 50.000

La Secretaria General de Joventut ha lliurat recentment el diploma oficial de monitor d'activitats de lleure infantil ijuvenil número 50.000 a Catalunya. La persona que ha rebut aquest diploma és la Siham Bouhmidi, de 20 anys, nas-cuda al Marroc i vinculada a l'associació educativa juvenil Bloc Juvenil d'Olesa de Montserrat.

Els diplomes oficials de monitor i de director d'activitats de lleure infantil i juvenil s'obté després de superar els cur-sos de formació corresponents, degudament regulats per la Secretaria General de Joventut, en alguna de les 26 Esco-les d'educadors en el lleure de Catalunya.

Els monitors i directors són els dirigents responsables de l'organització de les activitats educatives adreçades ainfants i joves que es porten a terme a les associacions educatives juvenils de Catalunya, centres esplais i agrupa-ments escoltes. Aquestes activitats es realitzen, majoritàriament, durant els caps de setmana de manera continuadai també durant els períodes de vacances escolars.

D'altra banda, algunes universitats reconeixen els diplomes de monitors amb crèdits de lliure elecció. Per a mésinformació: www.gencat.net/joventut.

Constitució de la Federació Catalana de Pares de Nens Sordsi Sordcecs de Catalunya

El mes de juny ha tingut lloc l'assemblea fundacional de la Federació Catalana de Pares de Nens Sords i Sord-cecs de Catalunya, plataforma que representa a 375 famílies d'un col·lectiu d'unes 1.100 famílies detectades ambnens amb sordesa i de 1.229 famílies, no detectades, amb fills amb sordceguesa.

La Federació neix amb la finalitat d'unir esforços i treballar de forma efectiva per atendre les diferents necessitatsdels infants sords i sordcecs. La plataforma realitzarà tasques d'interlocució amb les administracions i centrarà elsseus esforços en l'àmbit de l'educació, l'atenció a les famílies, la integració social i laboral i el reconeixement dels dretsindividuals.

Les entitats promotores de la Federació són la “Asociación de Implantados Cocleares de España” (AICE), l'AMPAEscola Josep Pla, l'AMPA Escola La Maçana (Girona), l'Associació de Pares de Nens Sords de Catalunya (APANS-CE), l'Associació Catalana Pro Persones Sordcegues (APSOCECAT), l'ARANS Manresa i l'Associació de Comunica-ció Visual i Llengua de Signes (LENCOVIS). Cadascuna d'elles treballa, des de fa anys, per millorar les possibilitatsdels infants sords i sordcecs amb diferents prioritats i activitats.

La seu social de la Federació és a l'Hotel d'Entitats de la Pau, a Barcelona. El seu telèfon de contacte és el 93 30543 85.

Aquestes vacances descobreix els museus

L'Institut de Cultura de Barcelona s'ha proposat que, aquestes vacances, grans ipetis combinin la platja amb les visites als museus i per això han endegat l'Estiu alsmuseus 2004, un programa perquè tota la família gaudeixi d'exposicions, tallers, jocsde pistes, visites dinamitzades, rutes i itineraris, espectacles, nits d'estiu i moltescoses més.

En total es faran 72 tallers lúdics i 48 activitats nocturnes, entre els mesos dejuliol i setembre. Els més petits, per exemple, poden participar en tallers de teatre,viure el món de l'arqueologia, desxifrar jeroglífics o descobrir com vivien els nensromans.

La informació de les inscripcions, les activitats, els horaris i els espais on tenenlloc les diferents activitats es pot trobar a la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelo-na, www.bcn.es, a l'Oficina d'Informació Cultural del Palau de la Virreina (La Ram-bla, 90), o al telèfon d'Infomació, 010.

E I N E S C U LT U R A L S


En Gerard és un adolescent queestà a punt de deixar Primària. les cir-cumstàncies familiars que l’envoltendemanen d’ell una forta dosi de respon-sabilitat. La seva determinació farà quepugui fer front a moltes contrarietats,fins que l’arribada d’un seguit de cartesmisterioses omplirà de desconcert la seva vida. Qui li escriuaquestes cartes? Qui pot saber tan bé què sent i què li passa,o fins i tot, què li acabarà passant? Un correu molt especial ésuna novel·la realista amb alguns elements fantàstics. De lec-tura fàcil, el llibre, que està indicat per a adolescents de 12anys o més, també permet plantejar temes d’actualitat i moltpropers als lectors i els convida a la reflexió.

L’autora, M. Pilar Isern, va néixer a Barcelona l’any 1957 ides de fa més de 20 anys és professora de Primària. Això li hapermès portar a terme experiències didàctiques diverses, quehan acabat essent objecte dels seus primers escrits, articles ipublicacions.

Saps què és l’aigua màgica, per què neva o quiés la fada Margarida? Tomàs Molina, el mediàtichome del temps, respon a aquestes i moltes altrespreguntes en el seu llibre Contes del temps, un recullde 12 relats sobre el temps atmosfèric, un per cadames de l’any, que s’agrupen per estacions. A cadaconte s’explica un fenomen atmosfèric com ara lagebrada, les tempes-tes, la pluja d’estels...Els relats van acom-panyats d’una breuexplicació científicasobre el fenomen iuna fotografia.

El llibre està il·lus-trat per Pep Presas, ElPersas, i s’adreça anens a partir de sisanys.

Hortènsia i Enid són dues de les quatre germanes que protagonitzen els llibresde Malika Ferdjoukh, de la col·lecció “Cuatro Hermanas” d’Alfaguara. Les germanes,que no fa molt s’han quedat orfes, viuen en un casalot al costat del mar, ple deracons, de misteris i de records. Els seus amics, amors, humors... Cada llibre se cen-

tra en explicar les aventures que viu una de les germanes. En el cas d’Hortensia y el teatro de la vida explica com la pro-tagonista decideix assistir a un curs d’art dramàtic per resoldre els seus problemes de comunicació i de com els resultatssón més que sorprenents. A Enid y el secreto del acantilado sembla que ningú vol creure a Enid quan diu haver sentit unfantasma al jardí, per això decideix posar-se a investigar pel seu compte.

Malika Ferdjoukh ha escrit més de 15 llibres per a infants i joves, amb gran èxit tant de crítica com de públic, i per aixòha rebut importants premis com el Gran Premi Nacional de Novel·la Juvenil, l’any 1993, i el Gran Premi Europeu deNovel·la Juvenil, el 1996.

Novel·la de misteri i aventures que explica la història d’en Bernat i la Tura, dos joves detec-tius que són capaços de treure l’entrellat de qualsevol mínima pista.

Gaudí i el secret de les tres creus continua la línia iniciada per l’autora en dues de les sevesobres anteriors, Misteri en el Croscat i L’enigma de la muntanya santa. En aquesta ocasió elsprotagonistes s’enfronten a una nova aventura, al Parc Güell de Barcelona, amb un noi anglès,el seu pare i també Gaudí com a punt d’arrencada. En Bernat i la Tura comptaran aquest copamb l’ajuda de la Kit i la Laia per descobrir el secret de les tres creus.

Hortensia y el teatro de la vidaEnid y el secreto del acantilado

Malika FerdjoukhAlfaguara - Col·lecció Cuatro Hermanas

Contes del temps

Tomàs MolinaLa Galera

Un correu molt especial

M. Pilar IsernAlfaguara

Gaudí i el secret de les tres creus

Carme ArrufatLa Galera

Documents

SUMARI - de0a18 · 2015. 2. 26. · trets característics, objectius, intencions educatives,...) als qui els havien de rellevar amb l'esperança que allò que havien creat pogués