1

SUPLEMENTLI 122-febrer 13

Per la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

La qüestiónacionala larevoluciórusa

Fa tres anys, a l’escola d’estiudel partit, vam estudiar ambdeteniment la RevolucióRussa. Un dels apartats en quèvam aprofundir va ser la qüestió nacional,intentant aprendre de la història. Avui, quan torna a serpolèmica en una part de l’esquerra la unitat de la classe versus laqüestió nacional, volem refrescar aquelles anàlisis a fi d’ajudar-nos en laconcreció ara i aquí d’una política que realment sigui d’unitat de classe. Aquest objectiuva ser el que va marcar la política bolxevic, ajustant una vegada i una altra les propostes de l’únicamanera que es podia fer: respectant les qüestions democràtiques, i en particular els drets nacionals enun territori procedent de la presó de pobles que va ser el tsarisme.

Aprendre d’aquesta voluntat de buscar solucions polítiques –moltes d’elles totalment empíriques, enaquest primer estat obrer- que apropessin a una real unitat de la classe i no simplement a una rutinàriaconsigna de propaganda que, quan la revolució avança ha de concretar-se, necessàriament, en passosen un o un altre sentit, era l’objectiu d’aquella escola . D’aquesta necessitat d’unitat de la classe neix elnostre internacionalisme, i com els bolxevics van repetir i van buscar, això només és possible sobre labase de la voluntarietat i no de la coerció. Aquella política bolxevic, emmarcada en la guerra de lespotències imperialistes contra la revolució, i en plena guerra civil contra l’Exèrcit Blanc, pren una dimensióencara major, doncs no cau en la temptació de la centralització que imposa la situació militar, sinó queposa al centre el programa revolucionari. D’errors segur que n’hi va haver, però aquesta línia de serfidel a les idees, encara en les situacions més difícils, dóna un valor inqüestionable a la política bolxevic.

22

VVVVV.I. Lenin.I. Lenin.I. Lenin.I. Lenin.I. Lenin

Rosa LuxemburgRosa LuxemburgRosa LuxemburgRosa LuxemburgRosa Luxemburg

Otto BauerOtto BauerOtto BauerOtto BauerOtto Bauer

Partint de les concepcions

La formulació marxista que elsocialisme, per desenvolupar lesforces productives, necessita supe-rar una de les principals cotillesimposada pel capitalisme, lesfronteres, de seguida va xocar ambla realitat de pobles sense estat queentraven a la lluita revolucionàriaamb l’objectiu democràtic de reivin-dicar-les com a eix del seu combatcontra els estats existents. Aixòpassava tant a la vella Europa comal món colonial. Aquesta aparentcontradicció va generar moltespolèmiques. Així, per més que eldret a l’autodeterminació delspobles ja es recollia al Congrés dela II Internacional de 1896, i ques’havia imposat la concepció queaquest dret no afectava només alspobles oprimits, sinó també elsopressors, seguint el principi inter-nacionalista popularitzat per Engelsque “no pot ser lliure el poble queoprimeix altres pobles”, lespolèmiques van continuar.

No hi entrarem, perquè desviarial’objectiu d’aquest suplement.Només assenyalarem les que es vanproduir. D’un costat la dels austríacsRenner i Otto Bauer, quepreconitzaven “l’autonomia nacio-nal cultural”, de caràcter extraterri-torial, afirmant que “L’estat i el po-der estatal són inseparables… lesnacions es barregen i es confonenen aquest territori, seguint els seusinteressos materials. Les nacionshan d’organitzar-se, no com aunitats territorials, sinó com aassociacions de persones, no coma Estats, sinó com a pobles…” “Lanova estructura de l’estat de lesnacionalitats … garanteix els drets deles minories a través del dret nacio-nal,… “

De l’altre, es Tesis poloneses, onargumentava Rosa Luxemburg queanalitzant que les revolucionsburgeses ja s’havien acabat a Eu-ropa –les nacions com a tals sónuna reivindicació burgesa- i que lesannexions, sigui com sigui, havieneliminat “pals fronterers”, arribavena parlar del “caràcter econòmicprogressiu de les annexions”,plantejant com a reivindicaciól’autonomia i deixant només el dreta l’autodeterminació per a lescolònies.

Per contra, des de 1903, el dreta l’autodeterminació de les nacionsformava part del programa del partitsocialdemòcrata rus, que aplicavael dret a les nacions europeesexistents en l’imperi tsarista.

El 1905, Lenin plantejaval’aplicació concreta d’aquest dret aNoruega, que havia decidit

independitzar-se de la corona sue-ca. Polemitzant amb Rosa, deia que“L’autonomia com a reforma es di-ferencia fonamentalment de lallibertat de separació com a mesu-ra revolucionària” que implica canvisde fronteres i amb això un potencialrevolucionari davant l’Estat. Però amés, “…en la pràctica la reformasovint no és sinó un primer pas capa la revolució. L’autonomia permeta les nacions retingudes per la forçadins de les fronteres d’un Estat aconstituir-se definitivament com anació, reunint, coneixent,organitzant les seves forces, perescollir el moment oportú per de-clarar…. A la manera noruega:nosaltres parlament autònom de lanació o de la regió tal, declarem quel’emperador de Rússia ha deixat deser rei de Polònia, etc…”.

En portes de la revolució

Així, el Programa del PartitSocialdemòcrata rus (bolxevic), de1916, va reprendre la defensa deldret a l’autodeterminació. Però, enels materials per a la revisió del pro-grama, de juny del 17, Lenin enca-ra considerava que havia de que-dar més palesa la claredat del seupunt de vista, i proposa substituir elpunt “9. Dret d’autodeterminacióper a totes les nacions que formenpart de l’Estat”, per una altraredacció més explícita: “9. Dret detotes les nacions que formen partde l’Estat a separar-se lliurement iformar Estats independents. La re-pública del poble rus no had’atreure a altres pobles o ètnies perla violència, sinó exclusivament perl’acord voluntari de constituir unEstat comú (…)

En les mateixes dates, i no sobreel paper, es crea el Narkomnats(Comissariat del Poble de lesnacionalitats) l’11 de juny de 1917,quan Ucraïna demanava autonomiai el Govern Provisional de Kerenskyli negava, i com a preparació de lespropostes del Soviet de Petrogradper a l’Assemblea Constituent, coma part de tres mesures per crearformes estatals que poguessin ga-rantir solucions federals i autònomesper a les qüestions nacionals.

Els primers moments de larevolució russa. Finlàndia

Quan es pren el poder el 7/11/17, hi ha una Declaració de dretsdels pobles de Rússia, on s’afirma“1. Igualtat i sobirania dels poblesde Rússia. 2. Dret dels pobles deRússia a la lliure determinació,incloent el dret a separar-setotalment i constituir-se en Estatindependent (…)”.

3

El juliol del 17, el Govern provisional rus de Kerensky ja els havia negat el reconeixement a un decret delgovern finlandès -majoritàriament d’esquerres-, que amb el suport de Lenin, reclamava més poder delparlament i més independència de Rússia. Al contrari, el govern rus va enviar tropes, dissoldre el parlamenti convocat eleccions en les quals es van imposar els conservadors. Així les coses, el 10 de novembre, elPartit Socialdemòcrata Finlandès (amb grans sectors bolxevics) llança un programa conegut com “Exigim”en el qual, al costat de reivindicacions socials al govern conservador finès, prepara el reconeixement de lasobirania per part dels bolxevics, alhora que declara la vaga general en suport a la revolució russa i esplanteja la presa del poder. No obstant això, els dubtes a l’hora de llançar l’ofensiva en què havien deprendre’l i les divisions en el PSF, van deixar marge perquè el govern conservador, des del Senat proclamésla independència, lligant-la al suport alemany i a una monarquia que limités el poder del Parlament. Davantd’ella el PSF presenta una altra declaració d’independència que volen apropar a la revolució russa, però queels implica l’ingrés a la República Soviètica de Rússia, cosa que els dificulta el suport de molts sectorspopulars. Al desembre reben el reconeixement de la sobirania per part dels bolxevics, però es genera unimpasse per les dificultats de l’encaix internacional. La guerra civil entre els Guàrdies Rojos i els Blancssegueix durant 1918, arribant-se a proclamar la República Socialista dels Treballadors de Finlàndia, peròdecantant-se finalment amb el desembarcament alemany de maig després que el Tractat de Brest Litovskprohibís el suport rus, i al desembre, encara que no va arribar a ser coronat, era nomenat el príncep alemanyFrederic Carles, com a rei de Finlàndia.

No obstant això, el poder espren a les capitals de l’imperi rusi en un primer moment el nouestat nascut de la revolució no vatenir nom. El 25 de gener de1918—en la tercera reunió delCongrés dels Soviets de Totes LesRússies- l’estat, que no estava nireconegut, va ser nomenat coma República Soviètica de Rússia.Alhora, el 31 del mateix mes, iconscients de la necessitat deprecisar la política nacional, escreen 3 comissariats adjunts enel Narkonmats: el Belnatskom –Comissariat bielorús-, el Evkom -Comissariat jueu- i el Muskom -Comissariat musulmà (de caràcterateu)-. En ells, els bolxevics ocu-pen molt pocs llocs, deixant lamajoria a membres d’aquestescomunitats. El cas més significatiués el del Muskom, presidit per unno-bolxevic, amb un pan-islamistadeclarat com Soltanðäliev en nomdel partit, -que organitzarà el ICongrés musulmà al febrer 1919,i el II que obrirà Lenin al novembredel mateix any- i constituirà elCol·legi Militar Central Musulmà,les forces del qual defensaran larevolució en l’Àsia Central amb elpropi Soltanðäliev al capdavant.Però per més que la voluntat derespondre a les reivindicacionsnacionals fos palesa, l’estructuratriada per a l’incipient estat obrerpresentarà dificultats.

El problema pràct ic sorgeiximmediatament amb la revoluciófinlandesa –veure requadre-, onels bolxevics havien donat suport

a les re iv indicacionssobiranistes davant lesnegatives de Kerensky,però a la qual ara en lapràct ica, ofer ienl’entrada a una repúbli-ca centralitzada russa,per més que fossoviètica. La discussióva sacsejar un ComitèCentral de 21 membreson hi havia originaris dedi ferents nac ions -ucraïnesos, cucásicos,l i tuans. . . - i è tn ies -molts jueus- i quan undels seus membresestava l lu i tant en larevolució finlandesa. Laindependència es vareconè ixer, però larevolució es va perdre.

La derrota finlandesa,encara que varespondre a diversosfactors, va posar ja so-bre la taula les dificultats queplantejava per a la unitat de laclasse el no poder oferir una einaútil a la resolució del problemanacional. Això els va portar el 10de ju l io l de 1918, amb lapromulgació de la Constitució are-anomenar el país com a Re-públ ica Socia l ista Federat ivaSovièt ica de Rússia, ons’afirmava: “En el seu esforç percrear una unió lliure i voluntària, iper aquesta raó encara méscompleta i segura de les classestreballadores de tots els poblesde Rússia, el Congrés dels So-

v iets es l imi ta a establ i r e lsprincipis fonamentals de la Repú-bl ica Federat iva Sovièt ica deRússia, deixant als treballadors icamperols de cada poble en elple dels seus soviets la decisió dela qüestió, de si desitgen partici-par o no, i sobre quina base, enel govern federa l i d’a l t resinstitucions federals Soviètiques.(Art 4.8. Constitució de 1918)

La introducció del caràcter fe-deral de la república, no era ba-nal, però encara no va resoldreel problema.

El reconeixement de la independència de Finlàndiaa desembre 1917, va ser la primera concreció delrespecte al dret d'autodeterminació.

FinlàndiaFinlàndiaFinlàndiaFinlàndiaFinlàndia

44

Cronologia de la revolució ucraïnesa.Cronologia de la revolució ucraïnesa.Cronologia de la revolució ucraïnesa.Cronologia de la revolució ucraïnesa.Cronologia de la revolució ucraïnesa.Les guerLes guerLes guerLes guerLes guerrilles.rilles.rilles.rilles.rilles.

Situació prèvia.Situació prèvia.Situació prèvia.Situació prèvia.Situació prèvia. Amb una propietat de la terra més latifundista que a Rússia però més fèrtil, la seva agricultura eraper a l’exportació. Les terres comunals no havien desaparegut i l’obligatorietat del treball gratuït al propietari mai esva aplicar –sí a Rússia-: el seu nivell de vida era superior al rus encara que fos inferior a l’europeu. Això va generarun moviment camperol fort, rebel, molt individualista, més semblant als cosacs que als camperols russos. La sevarebel·lia el va fer ingovernable, però profundament anti-urbà (ciutats habitades per russos i jueus), perquè consideravaque les ciutats prenien però no donaven. L’escassa indústria estava concentrada al Donet (sud) al voltant del’extracció minera. El nacionalisme era històric, i per la seva riquesa i posició estratègica, interessant per a totes lespotències.

19171917191719171917Nacionalisme es radicalitza: en

l’exèrcit exigint unitats ucraïneses ien el camp per temor a una refor-ma agrària que els equiparés ambels pobres camperol russos. LaRada Central Ucraïnesa exigeixmajor autonomia administrativa i unexèrcit ucraïnès. El Govern deKerensky els ho nega. Leninplanteja la independència.

Així es proclama la RepúblicaRepúblicaRepúblicaRepúblicaRepúblicaPopular d’UcraïnaPopular d’UcraïnaPopular d’UcraïnaPopular d’UcraïnaPopular d’Ucraïna amb Petliura,a l’empara dels alemanys. Gentdescontenta perquè no es reparteixla terra. Els soldats que tornencansats de la 1ª GM són obligats aconformar l’Exèrcit Verd, que nocontrola la situació. Al desembreentren els exèrcits alemanys, ambun acord pel qual a canvi d’ajudara estabilitzar el govern, rebran gra.Es proclama el soviet de Kíevsoviet de Kíevsoviet de Kíevsoviet de Kíevsoviet de Kíev quedemana suport a l’Exèrcit Roig,encara que Lenin mostra la sevapreocupació per la falta de basecamperola. Per les mateixes da-tes, s’organitza la guerrilla deMakhno –anarquista- que expro-pia latifundis, i reparteix terres iindústries a la zona sud: seràl’Exèrcit Negre.

19181918191819181918Brest Litovsk prohibeix atacs de

l’Exèrcit Roig contra la RepúblicaPopular, mentre Alemanya l’ocupai desallotja el soviet de Kíev.L’Assemblea de Bessaràbia, sotapressió militar romanesa, resol en-trar a Romania.

Dissolució de la Rada .Skoropadsky inicia l’hetmanat (dic-tadura) incrementant els privilegisde l’aristocràcia. Al Congrésbolxevic, Piatakov imposa la líniade crear un PC d’Ucraïna i entrar

en la lluita de guerrilles enfront delsalemanys per apropar-se a lapagesia. La poléèmica sobre latàctica e a l'altre cantó aRakovsky.

Aixecament i vaga general en elsferrocarrils contra Skoropadsky iels alemanys. Fortíssima repressiócontra comunistes i anarquistes.Però encara i així, es reorganitzala guerrilla de l’Exèrcit Negre iMakhno recupera per duesvegades el Sud i forma el ConsellConsellConsellConsellConsellInsurgent.Insurgent.Insurgent.Insurgent.Insurgent.

El Consell Nacional Ucraïnès pro-clama la República Nacionald’Ucraïna Occidental (Galícia,parts de Bucovina i Rutèniacarpàtica) que inclou la ciutat deLviv de majoria polonesa que esrevolta, i “justifica” la guerra pola-co-ucraïnesa: Polònia volannexionar-se tota l’Occidental.S’arriba a un Acord de les duesUcraïnes front Polònia.

L’hetmanat és substituït pel

Directori d’Ucraïna de la RepúblicaPopular, sense suport popular. ExèrcitVerd pren Kíev. L’ala dreta del PCU(recolzada en obrers russos i jueus,allunyats del tema nacional i que con-sideren que encara són febles per ala revolució) entra a negociar amb elDirectori, l’ala esquerra de Piatakov–amb l’aval de Lenin- concreta la líniavotada i constitueix un grup partisàcamperol al Nord

Assumeix el Segon Govern SovièticSegon Govern SovièticSegon Govern SovièticSegon Govern SovièticSegon Govern Sovièticd’Ucraïnad’Ucraïnad’Ucraïnad’Ucraïnad’Ucraïna. Dificultats pels sabotatgesde les bandes camperoles contra lesconfiscacions de gra, que abans havienactuat contra els alemanys i desprésho faran contra Denikin.

Primera ofensiva de l’Exèrcit Blancde Denikin (amb tropes franceses)que exigeix la supeditació de l’ExèrcitVerd a l’Entesa. Ruptura del generalGrigoriev amb Exèrcit Verd, al quakpassa a combatre amb banderesvermelles, fins i tot sense ser bolxevic.A finals d’any, les tropes francesesestan a Odessa.

5

Giorgi PiatakovGiorgi PiatakovGiorgi PiatakovGiorgi PiatakovGiorgi Piatakov, ucraïnès.Va participar en l’Oposició

d’Esquerres liderada per Trotskidavant l’ascens del stalinisme, sentexpulsat del Partit per aquesta raó.Va ser readmès a 1928 després detrencar amb l’Oposició, encara queva acabar executat a 1937, alsJudicis de Moscou.

Nestor MakhnoNestor MakhnoNestor MakhnoNestor MakhnoNestor Makhno

19191919191919191919L’Exèrcit Roig allibera Kharkov sense

oposició camperola -pel que semblagràcies al treball anterior de Piatakov- iposteriorment Kíev. Es proclama lalalalalaRSS d’Ucra ïnaRSS d’Ucra ïnaRSS d’Ucra ïnaRSS d’Ucra ïnaRSS d’Ucra ïna amb Piatakov alcapdavant. No hi ha accions enterritoris de l’ExèrcitNegre. Aquest confiscavagons de blat a lestropes de Denikin i elConsell d’Insurgents elsenvia a l’Exèrcit Roigque combatia a Rússia.A canvi, 2 divisions del’Exèrcit Roig secedeixen alcomandament deMakhno per enfrontar aDenikin, iprovisionalment sorgeixel Sov iet Mi l i tarSov iet Mi l i tarSov iet Mi l i tarSov iet Mi l i tarSov iet Mi l i tarRevoluc ionar i de lsRevoluc ionar i de lsRevoluc ionar i de lsRevoluc ionar i de lsRevoluc ionar i de lsObrers i CamperolsObrers i CamperolsObrers i CamperolsObrers i CamperolsObrers i CamperolsInsurgentsInsurgentsInsurgentsInsurgentsInsurgents anarco-co-munista. Hi haconflictes camperols-obrers, als quals sesuma que encara queMakhno autoritza eldiari bolxevic, negaqualsevol altra manifestació políticaperquè tendiria a «establir-se sobre lesmasses una autoritat que atemptariacontra la seva llibertat plena». A mésMakhno manté l’equivalent a la txeca.Encara i així, no hi ha mésenfrontaments davant l’ofensiva deDenikin. Lenin opina que l’acceleraciódels enfrontaments prové de lainfluència de Grigoriev que caracteritzad’aventurer. S’imposa la necessitatd’un front militar unit per evitar quel’entrada de Denikin arribés a Hongriaper ajudar a aixafar la seva revolució.Els Borotbistes (partit camperolequivalent als SR d’esquerra a Rússia),voten al seu congrés ingressar en elPartit bolxevic.

Mentre, ha caigut el Govern deGalícia, i encara que el seu exèrcit haseguit defensant cada bri d’herba, elsalemanys i polonesos ocupen tota lazona. Es trenca l’acord entre les duesUcraïnes, i Petliura, pacta amb Polònia.

Grigoriev fa fora als francesosd’Odessa. Al maig, Trotsky, al capdavantde l’Exèrcit Roig, entra a Ucraïna,reconeixent abans “Per una Ucraïnasoviètica!. I que “…la independèncianomés es garantirà sota el govern delssoviets...” (Escrits militars 11 i 16/5/19 i

Lliçons d’Ucraïna), mentre que s’arribaa un acord Grigoriev-Makhno pel qualel primer passa a ser cap militar de lestropes conjuntes.

Denikin es reforça amb tropes Ver-des, angleses, franceses i poloneses.L’Exèrcit Roig ha de replegar-se capa Nord per frenar avanç a Moscou. I

l’Exèrcit Negreamb Grigorieval capdavant,són derrotatsper Denikin.Makhno elimi-na a Grigorievque hacontactat ambels Blancs.

Fi del sovietanarco-comu-

nista. Makhnomobilitza 15.000h o m e s ,conquesta l locsd’aprovisionamentanglesos queafebleixen l’avançde Denikin i con-trola tota Ucraïna,però s’enfronta alssindicats que elresponsabilitzende la forta inflació–provocada pelssaquejos delsexèrcits austríacs ialemanys en el 17-18-, acusant-lo d’afavorir alscamperols a costa dels obrers.L’Exèrcit Negre ataca i aniquila larereguarda de Denikin que quedaatrapat entre aquell i l’Exèrcit Roig enel Nord, cosa que el força a retirar-sea Crimea

TTTTTererererercer Govercer Govercer Govercer Govercer Govern Soviètic d’Ucraïnan Soviètic d’Ucraïnan Soviètic d’Ucraïnan Soviètic d’Ucraïnan Soviètic d’Ucraïna.Camperols i anarquistes es rebel·lencontínuament contra les decisions delsoviet fins a arribar als enfrontaments.Trotsky proposa reduir lesconfiscacions de gra, però Lenin s’hioposa per la fam russa i lesnecessitats de la guerra.

19201920192019201920Guerra oberta de polonesos con-

tra Ucraïna que se suma a la rus-polonesa. El Consell d’Insurgents, repordres de Moscou per traslladar elsseus regiments a la frontera polonesaen auxil i de l’Exèrcit Roig. Nosolament es neguen sinó que iniciendurs enfrontaments que duren diver-sos mesos. Tifus a l’Exèrcit Negre, imor gairebé la meitat delscombatents. Impuls de Lenin aacceptar la integració delsBorotbistes en el partit, com a alter-nativa a l’acostament a la pagesia.

Wrangel recompon el derrotatExèrcit Blanc del dimitit Denikin. Re-cupera ciutats i expulsa Exèrcit Roigd’Ucraïna.

Acord de pau exèrcits Roig i Negrei es retiren lesa c u s a c i o n smútues, encaraque Trotsky, en elsEscrits militars 14i 15/10/20,s e g u e i xdenunciant la for-ma d’organitzacióde Makhno ie s p e c i a l m e n tl’Escuadró Negrede guàrdia perso-nal; la ja citadaC o n t r a -intel·ligència tipustxeca i lesd e c i s i o n spersonalistes deMakhno… Trotskiescriu contra elmanteniment deles guerri l lesdesprés de la pre-sa del poder. Peròtambé es va par-lar de concedir di-v e r s o s

departaments ucraïnesos alsanarquistes, per als seus “assajossocials”, però es postposa l’acord fi-nal davant la urgència de respondrea Wrangler, que s’ha fet fort a Crimea.Actuació militar conjunta que permetvèncer-lo.

Exèrcit Roig (amb 150.000 homes)imposa un Estat Major únic, l’ExèrcitNegre (amb 5.000) no accepta. Tor-nen els combats, però aquestavegada Makhno, ferit i amb molt pocshomes, fuig a França, encara que vanseguir actuant comandos guerrillersanarquistes fins a 1924.

66

TTTTTrrrrrotskyotskyotskyotskyotsky, Lenin i Kamenev, Lenin i Kamenev, Lenin i Kamenev, Lenin i Kamenev, Lenin i Kamenev

Els límits de la república federal iles anotacions cap a unafederació de repúbliques

Un any després, el programa delPartit Bolxevic de 1919, anava en-cara més enllà: “2. Amb l’objectiude superar la desconfiança de lesmasses treballadores dels païsosoprimits pel que fa al proletariat delsEstats que oprimeixen aquest país,és necessari suprimir tots elsprivilegis de tot grup nacional,d’establir una igualtat completa dedrets de totes les nacionalitats, dereconèixer el dret a la separació deles colònies i de les nacions nosobiranes.

3. En el mateix sentit, el partitproposa, com una de les formes detransició cap a la unitat completa,una unió federal d’Estats organitzatssobre el model soviètic.

En tots els casos, el proletariat deles nacions que han oprimit ad’altres nacions ha de serparticularment prudent i prestar unaatenció particular a lessupervivències del sentiment nacio-nal entre les masses treballadoresde les nacions oprimides o nosobiranes. Només una política aixípermetrà crear les condicions d’unaunitat realment duradora i voluntàriaentre els elements nacionalmentdiferenciats del proletariat interna-cional, com ho ha provatl’experiència de la unió d’una sèriede repúbliques soviètiques nacionalsal voltant de la Rússia soviètica”(Programa del Partit Bolxevic de1919).

Les raons d’aquest nou canvi, estroben en la situació de la guerracontra els alemanys a Polònia,repúbliques bàltiques i Bielorússia iel paper que juguen les diferentsburgesies nacionals en tot això.Aquestes, des de posicionsaparentment nacionalistes,demanen el suport alemany i facili-ten l’entrada dels seus exèrcits –com ja havia passat a Finlàndia- ala calor de les declaracionsd’independència.

El procés s’agreuja a partir deltractat de pau de Brest Litovsk elmarç del 18, que facilita que l’ImperiAlemany rebi l’administració dePolònia, la part occidental deBielorússia, Lituània i Curlàndia. Enaquest marc, es donarà laindependència polonesa ambPiksudski al capdavant al novembre1918, la consegüent guerrad’aquesta contra Lituània -que s’ha

declarat República SocialistaSoviètica i serà aixafada- i la poste-rior guerra russo-polonesa. Però amés, aquesta necessitat de teniruna política encara més definitòriasobre el respecte a la sobirania na-cional des del govern soviètic, i evi-tar que la burgesia ho utilitzi per fa-cilitar l’entrada de l’exèrcit alemanyi els avenços de l’Exèrcit Blanc con-tra la revolució russa, es fa imperio-

sa en la situació d’Ucraïna, nonomés per la pervivència de lapròpia revolució, sinó per laimpossibilitat d’arribar a ajudar a larevolució hongaresa de Béla Kunassetjada pels exèrcits romanesosamb suport francès i britànic. No esva arribar a evitar, però la situacióucraïnesa posava sobre la taula lanecessitat d’un canvi polític. Aquestes va expressar en boca de Trotskyal maig del 1919, quan abansd’entrar amb l’Exèrcit Roig a donarsuport al soviet de Kíev, proclamala sobirania d’Ucraïna i el respectea la seva independència –veurerequadre-.

De fet, tant Ucraïna comBielorússia arribaran a 1922 ambrepúbliques pròpies.

La divisió entre el soviet de laciutat i el camp.Assajos d’una políticad’acostament a l’Àsia central.

“La població urbana de laperifèria es distingia totalment enla seva composició nacional de lapoblació dels pobles. A Ucraïna ia Rússia blanca, el propietari

terratinent, el capitalista, l’advocateren gran russos, polonesos,jueus, estrangers, mentre que, percontra, la població del camp eratotalment ucraïnesa i russa blan-ca. (…) El poble podia passarinadvertit mentre estigués callat.Però quan va començar a elevarla veu amb impaciència creixent,la ciutat va resistir obstinadamentper defensar la seva situació privi-

legiada.(…) van aprendreràpidament a camuflar la sevalluita per la conservació de lesposicions estratègiques enl’economia i en la cultura sota unasuperba condemnació delxovinisme renaixent. L’esforç de lanació dominant per mantenir elstatu quo s’acoloreix freqüentmentd’un supranacionalisme, així coml’esforç d’un país vencedor prenla forma de pacifisme per conser-var el que ha robat. És així comMacDonald se sent internaciona-lista davant Gandhi. (…)

El despertar polític de la pagesiano podia produir-se més que ambel retorn a l’idioma natal i ambtotes les conseqüències que esdesprenien d’això en matèr iad’escoles, tr ibunals iadministracions autònomes.Oposar-se a això hauria estat unatemptat iva per fer tornar elscamperols al no-res.

L’heterogeneïtat nacional entrela ciutat i el poble es feia sentirdolorosament també en els so-viets, donat el seu caràcterd’organitzacions fonamentalmenturbanes. Sota la direcció dels

7

Vladivostok, 1918:Vladivostok, 1918:Vladivostok, 1918:Vladivostok, 1918:Vladivostok, 1918:massacre de bolxevics a mans de la Legió Txecoslovaca

partits conciliadors, els sovietsfingien ignorar contínuament elsinteressos nacionals de la poblacióautòctona. Aquesta era una de lescauses de la debilitat dels sovietsa Ucraïna. Els Soviets de Riga ide Reval oblidaven els interessosdels letons i dels estonians. El So-viet conciliador de Bakú no teniaen compte els interessos de lapoblació principalment turca. Sotala bandera d’un falsinternacional isme, els sovietsdirigien freqüentment la lluita con-tra l ’ofensiva nacional istaucraïnesa i musulmana,dissimulant la russificació opressivaexercida per les ciutats. Passaràencara molt temps, fins i tot sotala dominació dels bolxevics, abansque els soviets de la perifèria haginaprès a parlar el llenguatge delspobles. (Història de la revoluciórussa II, Trotsky, 1934)

Conscients d’aquest fet, elsbolxevics van tractar de limitar elsseus efectes amb més o menysfortuna. Per exemple, a l’abril 1918en plena guerra civil, el soviet deTaixkent, exclusivament format persoldats i treballadors del ferrocarrilrussos, proclama la RSS deTurkmenistan, que ataca al Governautònom del consell Musulmà lo-cal en aquell moment en mans delsJadid (reformistes musulmans)situat a Kokand. Lenin va interve-nir directament i s’hi va enviar uncomissar iat extraordinar i per“restablir relacions correctes en-tre el règim soviètic i els pobles deTurquestán”, alhora que s’establiauna política per minar els colonsrussos que eren la base social delsoviet.

O, també en plena guerra civil,quan en 1922 irromp el generalEnver Pasha (ex-ministre de de-fensa de l ’ Imperi Otomà enl’època de govern dels JovesTurcs, i responsable entre altrescoses, del genocidi armeni) iorganitza als Bashmachi (guerrillesislamistes lligades als antics emirssota el tsarisme, com el de Bujaradesplaçats del poder per la revoltadels Joves Bújars que van procla-mar la República Popular Sovièticade Bukhara) en l ’Exèrcit del’Islam, professional, amb 16.000homes i ocupa la majoria d’aquellaRepública Popular. La respostatorna a ser respectuosa amb elsentiment nacional, allà molt lligata les creences religioses, ambconcessions fins i tot contràries ales primeres mesures dutes aterme: per exemple les terreswaqf (10% de les terres roturables)de les mesquites que havien estatconfiscades, van ser retornades…

I es facilita l’autoorganització perenfrontar a l’Exèrcit de l’Islam:creació d’una milícia voluntàriacomposada per camperolsmusulmans locals anomenada“Els Pals Vermells”, i la implicacióde soldats regulars musulmans del’Exèrcit Roig encapçalats peltàrtar bolxevic Soltanðäliev.

Al costat d’això des de 1919,impulsat per Kollontai, començaa funcionar el Zhendotel(Departament de dones obreres icamperoles) per treballar entre lesdones musulmanes a Àsia centralsoviètica especialment per tractarpacientment temes de religió. Elsmembres femenins del’organització usaven fins i tot elparanya (un vel islàmic que tapavatotalment la cara) en lesdiscussions organitzades amb do-nes musulmanes.

No jutgem aquí el millor o pitjorencert de les mesures concretesut i l i tzades, s inó la insistentpreocupació per aconseguir unaunitat basada en la voluntarietat ino en la imposició.

Les repúbliquesTranscaucàsiques: el principide la fi d’una política.

En aquesta zona, el procés va serencara més convuls, doncs alsproblemes nacionals se sumavenels conflictes interètnics, a més deles ja citades intervencionsd’exèrcits estrangers –en aquestcas el britànic, i el turc arran de laseva definició de fronteres a partirde la pujada al poder d’Ataturk i lacaiguda de l’Imperi Otomà-incentivades per les conseqüènciesdel Tractat de Brest Litovsk-.

88

L’Acord per a la formació de la URSS (31/12/1922) va estar impulsat per Leninperò redactat per Stalin dues vegades. També la seva concreció ambl’anomenada política d’autonomització (per la creació de multitu de RegionsAutònomes) i l’estructura de la URSS, que va ser una de les resolucions del XII

Congrés (abril 1923). S’hi van oposar georgians iucraïnesos.

“La qüest ió nacional no es l imi ta, comdesgraciadament pensen molts camarades que ocu-pen l locs importants, a qüestions de l lengua od’autonomia nacional i cultural… El factor econòmicno ha de ser en cap cas exclòs de la qüestió nacio-nal. Al contrari, aquest factor ha de constituir elcontingut de la qüestió nacional… Podem discutir delnivell màxim o mínim de l’activitat econòmica que seràconfiada a les diferents nacionalitats, però hemd’abans que res afirmar aquí que el factor econòmicés el punt de partida per a la solució de la qüestiónacional” (Discurs del georgià Mdivani,. XII Congrés.Quatrième Internationale 32-33, maig-juliol 1989)

“ I us haig de recordar les justes paraulespronunciades ahir pel camarada Makharadze: “El po-der de l’Estat no ha estat creat pels comunistes:existeix per a tots els obrers i camperols”… Presentala següent esmena: “Només l’acord estricte entre lanostra política sobre la qüestió nacional a l’interior i la política de la que nosaltres fempropaganda sobre la qüestió nacional en la nostra línia de partit i d’Estat fora de lesnostres fronteres, és el que pot donar a la URSS i al partit comunista l’autoritatmoral i la sinceritat principal que faran d’ells, en el sentit més ampli, la base de lalluita del proletariat mundial contra l’imperialisme”. Stalin intervé demanant que esrebutgi: es rebutja… (Discurs de Rakovsky que intervé per Ucraïna. XII Congrés.Idem)

“A més, en la resolució que ha estat aprovada avui , no només el sistema bicameralno ens dóna cap garantia a nosaltres, repúbliques individuals, sinó que al contrari,en realitat reforça encara més el sistema existent, un sistema que opera de la següentmanera: sobre els 360 diputats al comitè central de la Unió, 280, o més, vénen de laRSFR i 80 de la resta de les repúbliques independents juntes. Què és el que laComissió ha acceptat avui? Que, en el que anomenen segona càmera de lesnacionalitats –fixeu-vos en la paraula- les nacionalitats participessin amb un nombrede vots igual. Així cadascuna de les repúbliques i de les regions autònomes de laRSFSR tindrà 4 vots. La regió central tindrà 4, Ucraïna 4 i Bielorússia 4. A quèarribem? En realitat, la RSFSR tindrà 64 o 70 i Ucraïna i Bielorússia 4 cadascuna. Si,realment, la posició del camarada Stalin es veu molt còmoda i per tant em diu: “Joreconec totes les nacionalitats i tu no vols reconèixer als kirgizes” (Veus al fons: Éscert!) Si és cert, llavors permeteu-me dir-vos: estic disposat a signar aquest projectetan radical de Stalin si ell està disposat al fet que Kirguizia, Turquestan i totes lesrepúbliques autònomes es converteixin en repúbliques independents. Llavorscadascuna podrà entrar en la segona càmera en peus d’igualtat.

… Fa temps que li vaig dir a Stalin que nosaltres no volem tenir el mateix nombre devots que la RSFSR. No, som més humils. Ens quedaríem satisfets si la RSFSRs’acontentés amb no tenir més de les dues cinquenes parts dels vots en la segonacàmera i si aquestes dues cinquenes parts estiguessin dividides entre les repúbliques–que la formen-.” (Discurs de Rakovsky que intervé per Ucraïna. XII Congrés. Idem)

Christian RakovskyChristian RakovskyChristian RakovskyChristian RakovskyChristian Rakovsky,,,,,romanès que va fer partde l’esquerra internacio-nalista de Zimmerwald,al costat de Lenin i elsbolxevics, Trotski i RosaLuxemburg. Va ser partdel movimentrevolucionari ucraïnès,sent president del So-viet a 1918 i de la RSSd’Ucraïna fins a 1923,quan va ser separat perStalin per enviar-lod’ambaixador a Lon-dres i París. Va ser undels primers dirigentsde l’Oposiciód’Esquerra –al costat deTrotski- contra el règimde Stalin, per la qualcosa va ser deportat al’Àsia central el 1928, onva emmalaltir, i se li vanegat cap atenciómèdica. La repressiócontra Rakovski mai esva aturar. El 1938 va serun dels principalsacusats del tercer judicide Moscou, que el vacondemnar a vint anysde presó. Va serafusellat el 1941juntament amb MaríaSpiridónova i OlgaKámeneva.

Pol ikarp “Budu”Pol ikarp “Budu”Pol ikarp “Budu”Pol ikarp “Budu”Pol ikarp “Budu”MdivaniMdivaniMdivaniMdivaniMdivani, georgià, militantbolxevic des de 1903,combatent en el frontCaucasià durant la guerracivil. Implicat en el afergeorgià contra Stalin, nova ser perseguit per“desviacions nacionalistes”fins després de la mort deLenin, quan va serdesplaçat com aambaixador a París. Desde 1924 va ser part del’Oposició d’Esquerres.Acusat de traïció i activitatscontrarrevolucionàriestrotskistes, mai vaacceptar les acusacions, iva ser afusellat a 1937 aTbilissi. Posteriorment vaser assassinada tota laseva família.

XII Congrés del PCUSXII Congrés del PCUSXII Congrés del PCUSXII Congrés del PCUSXII Congrés del PCUS

La URSS de Stalin: una presó de poblesLa URSS de Stalin: una presó de poblesLa URSS de Stalin: una presó de poblesLa URSS de Stalin: una presó de poblesLa URSS de Stalin: una presó de pobles

9

Al setembre de 1917, el Consellnacional de Pobles del Càucas esva proclamar a Tiflis com a governal Comissariat Transcaucàsic (elSejm: amb partits esquerra mode-rada nacionalista, SR de Geòrgia,Socialdemòcrates, Dashnakd’Armènia i Musavat de Azerbaijan),dins d’una Rússia Federal.Òbviament va ser del tot ineficaç,ja que ni Rússia era federal, ni elgovern provisional de Kereskyestava disposat a reconèixer-ho.

L’intent es tornarà a repetir almarç de 1918 quan el ComissariatTranscaucàsic crea la RepúblicaFederal de Transcaucàsia (RFT),que proclama la sevaindependència de Rússia i intentanegociar una pau separada ambTurquia, que es nega. Els dirigentsde les tres repúbliques federadessón menxevics, però les sevesdiferències nacionals fan inoperantla federació, per la qual cosa elsprocessos de les tres seranseparats.

Així, es van repetir xocs entre so-viets de les ciutats (com el de Bakú)amb repúbliques com lademocràtica de Azerbaijan queorganitza autèntiques massacresètniques a la ciutat. Però també,amb diferències en el propi sovietentre menxevics i bolxevics –quevan acabar afusel lats- iintervencions britàniques perassegurar-se el petrol i i elsoleoductes. Al final, a l’abril de1920, des del partit bolxevic es

recolza una sortida construïda pelspropis bolxevics azerbaidjanesosque creen la República Sovièticad’Azerbaijan amb Narimanov alcapdavant. El govern estàexclusivament format perazerbaidjanesos, de les fraccionsesquerranes del PartitSocialdemòcrata MusulmàHummat i el Part itSocialdemòcrata Iranià, Adalat(amb molta influència entre elsobrers iranians dels oleoductes deBaku) i el Ahrar d’Iran. Ambaquests partits i els bolxevics, esva formar el Partit Comunistad’Azerbaijan a 1920. És aquestanova república la que autoritzal’entrada de l’exèrcit roignecessitat del petroli de Bakú.

Els problemes amb els armenisno es resolen i no serà fins a 1923quan es creen les regionsautònomes de Najichevan iKarabakh dins de la RSS deAzerbaijan, al costat d’una Repú-blica Armènia muti lada idiscontínua, com a condició turcaper reconèixer “alguna cosa”armènia, doncs en cas contrari,repetiria la invasió militar. Era elpunt final del “problema armeni”,que massacrat primer a Turquia, idesprés ocupada la majoria delsseus territoris fora d’ella, no haviaaconseguit solucions en laConferència de pau de París,davant la negativa imperialista a laproposta dels nacionalistes armenisd’una Gran Armènia baix mandat

d’una potència europea.D’un altre costat, Geòrgia, pro-

clamada independent amb el so-cialista-revolucionari Zhordania, almarç 1918, demana la proteccióalemanya, alhora que les revoltescamperoles pro-bolxevics aAbkhaza i Osètia del Sudencapçalades per Lakoba, prenenel poder a Sukhumi i exigeixenl’autonomia del Comitè PopularAbkhaz. El reconeixement rus dela república georgiana es donaràamb l’acord de pau de BrestLitovsk, donant pas a la guerrageorgio-armènia, la invasióbritànica i les incursions de l’ExèrcitBlanc de Denikin al llarg de 1919.

Serà aquí on el creixent pes delgeorgià Stalin, des de Moscou,imposarà un gir en la política na-cional bolxevic. Sota el seuapadrinament, Ordzhonikidze, almaig de 1920 sol·licita autoritzacióper envair Geòrgia, i al no rebre-lani de Lenin ni del Consell deComissaris del Poble, anima alsbolxevics locals a una insurreccióque és derrotada. Al febrer de1921, Stal in i Ordzhonikidze,insisteixen en la necessitat del’ocupació. Trotsky la desaconsellaja que no hi ha un sector significatiugeorgià que la sol· l icit i; Lenintambé s’oposa, preocupat a més,per l’efecte d’una acció d’aquesttipus sobre la veïna Turquiakemalista. Però Stalin no abando-na les seves maniobres i impulsauna rebel·l ió pro-bolxevic quejustifiqui la invasió i enderroqui almenxevic Zhordania, proclamant-se la RSS de Geòrgia, al costat dela RSS Abkhaza amb Lakoba alseu cap.

De la cerca de la unitat de lesrepúbliques, a la presó depobles de Stalin

Lenin considera que la decisió del’ocupació de Geòrgia no es vaprendre amb suficients elements i,sabent l’oposició que haviaaixecat, impulsa un govern conci-l iador amb Makharadze, ques’apropi als menxevics i a lapagesia, alenteixi la reforma agrària,i incrementi la democràcia internaen el part it. Però Stal in estàdisposat a no cellar en el seu con-trol centralitzador i a l’abril de 1921,arriba a Tiblisi amb un bàndol so-bre la formació de l’Exèrcit Roignacional de Geòrgia, i la

1010

Mirsaid SoltanðälievMirsaid SoltanðälievMirsaid SoltanðälievMirsaid SoltanðälievMirsaid Soltanðäliev,,,,, tàrtaroriginari de Bashkiria,organitzador de la defensa deKazan, dirigent del Muskom iorganitzador del Col·legi MilitarCentral Musulmà, i oficial de la21ena divisió Tàrtara en el frontoriental, en la IV Conferència,immediata al XII Congrés de1923, va ser acusat de naciona-lista, pan-islamista i pan-turc perStalin, arrestat i expulsat delpartit. Alliberat poc després, ambla mort de Lenin –que sempre liva donar suport-, va serconstantment perseguit fins aser de nou arrestat en 1928 icondemnat -per nacionalisme iactivitat anti-soviètica- aafusellament, pena commutadaper 10 anys de treballs forçats.Alliberat en 1934 a condició deviure a l’Oblast de Saratov, vaser de nou detingut en 1937 perincorporar-lo als Judicis deMoscou, i va ser executat elgener de 1940.

Nar iman Nar imanovNar iman Nar imanovNar iman Nar imanovNar iman Nar imanovNar iman Nar imanov,bolxevic àzeri, escriptor i lídercarismàtic del Humet, va serpresident de la RSS del’Azerbaidjan. Va ser deposat perser acusat de “nacional-comunisme”, va ser cridat aMoscou per Stalin a 1925, on vamorir pel que sembla enverinat.Trotski diria a la seva mort queera la segona gran pèrdua delmón oriental, després de Lenin.

Néstor Lakoba, Néstor Lakoba, Néstor Lakoba, Néstor Lakoba, Néstor Lakoba, abkhazbolxevic des d’abans de larevolució. Va ser president de laprimer RSS Abkhàzia, i desprésRegió Autònoma depenent de lade Geòrgia. Amic personal deStalin, però tampoc supeditat aaquest, va acollir a un Trotskimalalt i a la seva dona a 1925.Però es va oposar a lacol·lectivització forçosa feta en-tre 1933-1937 que va portar al’assentament de gran nombrede mingrelians, armenis i russosa Abjàsia. Beria, amb l’aval deStalin, el va enverinar, iposteriorment va ser declarat“enemic del poble” i acusat de“trotskisme”. La seva dona va sertorturada fins a la mort per certi-ficar-ho, cosa que mai va fer, perla qual cosa, el seu fill va serdeportat amb 14 anys i desprésafusellat.

subordinació de totes lesorganitzacions obreres i els sindicatsals comitès del Partit bolxevic, idavant l’oposició de Makharadze, eldestitueix per acabar “amb la hidradel nacionalisme”. El substitueix perMdivani, que serà qui en nom deGeòrgia, constitueix, al costatd’Armènia i Azerbaijan, la RepúblicaFederal Soviètica de Transcaucàsiaa l’any següent.

No obstant això, molt aviat, Mdivanitorna a treballar amb el deposatMakharadze i s’enfronta a Stalin. Laprincipal raó és precisament la ma-niobra que amaga la formaciód’aquesta república federal, en pledebat sobre la Unió de RepúbliquesSocialistes Soviètiques que s’estàimpulsant com el model federal mésunitari. Stalin, per mantenir el con-trol rus, considera a les tresrepúbliques transcaucàsiques comuna unitat, negant-los el dret a larepresentació independent decadascuna com a membres plens.Stalin acusa de nacional-comunismea Mdivani, i aquest de xovinismegran-rus a aquell.

Lenin, d’entrada va donar la raóa Stalin, però Ordzhonikidze, en unadiscussió, va insultar i va copejar aun partidari de Mdivani (nov. 22), i elCC georgià es va dirigir a Lenin ambuna llarga llista d’abusos, inclosa

l’agressió. Aquest va forçarl’enviament d’una comissió a inves-tigar els fets, encapçalada perDzerzhinsky que ja en el CC –on noestaven ni Lenin ni Trotsky- va ser“depurada” perquè no fos enviatningú susceptible de recolzar alsgeorgians. A la seva tornada, Leninva desconfiar dels arguments deDzerzhinsky, i va culpar a Stalin iOrdzhonikidze de xovinisme gran-rus (finals des 22). Però encara nova retirar el seu suport a l’Acord pera la formació de la URSS quesignarien la RSFS Russa, la RSSd’Ucraïna, la RSS de Bielorússia i laRSFS Transcaucásica el 30/12/22.

No obstant això, aquest mateixdia, en les seves notes Lenincomença a autocriticar-se respec-te al seu suport a la “polít icad’autonomizació” –base de laformació de la URSS ja que al costatde la Unió de Repúbliques, es dónael reconeixement d’una infinitat deregions autònomes, especialmentdins de la RSFS Russa- que

qualifica “d’errònia i intempestiva” ique s’hauria d’ajornar la sevaaplicació immediatament, alhoraque responsabil itza a Stalin iOrdzhonikidze, i es pregunta quinsefectes tindrà en la política interna-cionalista.

Al gener de 1923, Mdivani i la res-ta de la direcció georgiana sónapartats. I davant les negatives deStalin a rectificar, al març, Lenin tren-ca personalment amb ell, i prostraten el l l it per la seva malaltia,demana a Trotsky que defensi eltema georgià al XII Congrés delPartit. Aquest no estarà en aquestCongrés que es realitza a l’abril, igeorgians i ucraïnesos sónderrotats. Lenin ha tingut el 3r atacque li portarà a la mort el 21/1/1924.

Després del Congrés, Stalin te vialliure y vol consolidar-la a qualsevol

11

preu: comen-cen les pur-gues. A mitjans de 1923,l’azerbaijà Narimanov ésdeposat per enfrontar-sea la política de russificacióde Stalin a Bakú, i a 1925serà enverinat. També enel 23, el dirigent tàrtar-comu-nista Mir-Said Soltanðäliev,membre del Muskom, ésexpulsat del partit iposteriorment afusellat. Afinals dels anys 20, alcostat de centenars demilitants de l’Oposiciód’Esquerres seguidors deTrotsky, es persegueix iassassina a centenars degeorgians, alguns mem-bres d’aquella, d’altresacusats de ser-ho. En elsanys 30 se sumaranaquells dirigents que en-cara no havien caigut,però ara s’oposaven a lacol·lectivització forçosa,com l’abkhaz Lakobaque serà enverinat a1936. O serien jutjats elsqui, pel seu pes específic,s’havien reservat pelstres grans judicis deMoscou, com el georgiàMdivani que va serexecutat a 1937, sensehaver “confessat” ireiterant les sevesacusacions a Stalin.

Per aqueslles dates,Trotsky ja en l’exili,escrivia “L’extermini de lageneració revolucionària ila depuració implacableentre la joventut, testificala tensió terrible de lescontradiccions entre laburocràcia i el poble” enel pròleg de “La Revolu-ció traïda” on analitzavadetalladament el panora-ma deixat en tots elsterrenys per la políticacontrarevolucionària deStalin. Trotsky seriaassassinat a 1938.

La nostra po l í t icaLa nostra po l í t icaLa nostra po l í t icaLa nostra po l í t icaLa nostra po l í t icaesta basada en el llegatesta basada en el llegatesta basada en el llegatesta basada en el llegatesta basada en el llegatde Tde Tde Tde Tde Trrrrrotsky i Len inotsky i Len inotsky i Len inotsky i Len inotsky i Len ind’entendre el dret ad’entendre el dret ad’entendre el dret ad’entendre el dret ad’entendre el dret al’autodeterminació delsl’autodeterminació delsl’autodeterminació delsl’autodeterminació delsl’autodeterminació delspobles com ells van fer:pobles com ells van fer:pobles com ells van fer:pobles com ells van fer:pobles com ells van fer:com a part indissolublecom a part indissolublecom a part indissolublecom a part indissolublecom a part indissolublede la concepció dede la concepció dede la concepció dede la concepció dede la concepció del’internacionalisme i del’internacionalisme i del’internacionalisme i del’internacionalisme i del’internacionalisme i dela unitat de la classe.la unitat de la classe.la unitat de la classe.la unitat de la classe.la unitat de la classe.

Em sembla que he caigut en una greuculpa davant els obrers de Rússia per nohaver parlat amb la prou energia i duresadel decantat problema del’autonomització, denominat oficialment,crec, problema de la unió de lesrepúbliques socialistes soviètiques. Aquestestiu, quan es va plantejar el problema, joestava malalt, i després, en la tardor, vaigconfiar massa en el meu restabliment i queels plens d’octubre i desembre embrindarien l’oportunitat de parlar d’aquestproblema (…) Pel que sembla, tot aquestenrenou de “l’autonomització” era erroni iintempestiu per complet. Es diu que eranecessari unir l’administració. D’on hansortit aquestes afirmacions? ¿No seràd’aquesta mateixa administració russaque, com indicava ja en un dels anteriorsnúmeros del meu diari, hem pres deltsarisme, havent-nos limitat a ungir-lolleugerament amb l’oli soviètic? Ésindubtable que s’hauria d’endarrerirl’aplicació d’aquesta mesura fins quepoguéssim dir que responem de la nostraadministració com d’alguna cosa pròpia.(…)En aquestes circumstàncies és molt na-tural que la “llibertat d’abandonar la unió”,amb la qual nosaltres ens justifiquem, si-gui un paper mullat inservible per defensarals no russos de la. invasió del rus genuí,del patrioter, miserable en el fons i donat ala violència, com és el típic buròcrata rus.(…) Em sembla que en això han tingut unefecte fatal la precipitació i les aficionsadministratives de Stalin, així com el seuenconament contra l’anomenat “socio-nacionalisme”. Comunament,l’enconament exerceix sempre en políticael pitjor paper. Temo igualment que el ca-marada Dzerzhinski, que ha anat alCàucas a investigar el cas dels “delictes”d’aquests “ socionacionals”, també s’hagidistingit aquí només pels seus ànimsgenuïnament russos (se sap que els poblesal·lògens russificats es passen sempre dela ratlla quant als seus ànims genuïnamentrussos), i que la imparcialitat de tota la sevacomissió estigui suficientmentcaracteritzada per la “bufetada”

El testament de Lenin (extractes sobre la qüestióEl testament de Lenin (extractes sobre la qüestióEl testament de Lenin (extractes sobre la qüestióEl testament de Lenin (extractes sobre la qüestióEl testament de Lenin (extractes sobre la qüestiónacional).nacional).nacional).nacional).nacional).Anotacions taquigràfiquesAnotacions taquigràfiquesAnotacions taquigràfiquesAnotacions taquigràfiquesAnotacions taquigràfiques

Contribució al problema deles nacions o sobre"l'autonomització"

d’Ordzhonikidze. Crec que capprovocació, ni tan sols ofensa alguna, potjustificar aquesta bufetada russa, i que elcamarada Dzerzhinski té sense remei laculpa d’haver reaccionat amb lleugeresadavant la bufetada. (…) I la realitat és queels socionacionalistes eren ciutadansacusats d’un delicte polític, i tot l’ambienten què es va fer aquesta acusació nomésaixí podia qualificar-ho. Referent a això calfer ja una important pregunta de principi:com comprendre l’internacionalisme?

(...)En els meus treballs sobre el problema

nacional he escrit ja que el plantejamentabstracte del problema del nacionalismeen general no serveix per res. És necessaridistingir entre el nacionalisme d’una na-ció opressora i el nacionalisme d’una na-ció oprimida, entre el nacionalisme d’unanació gran i el nacionalisme d’una naciópetita. Respecte al segon nacionalisme,els integrants d’una nació gran tenimgairebé sempre la culpa de cometre enel terreny pràctic de la història infinits actesde violència; i fins i tot més encara:cometem sense adonar-nos infinits actesde violència i ofenses. (…) Qui no hagicomprès això, no ha comprès l’actitudveritablement proletària davant el proble-

1212

Situació dels membres del Comitè Central del PC(b)Situació dels membres del Comitè Central del PC(b)Situació dels membres del Comitè Central del PC(b)Situació dels membres del Comitè Central del PC(b)Situació dels membres del Comitè Central del PC(b)d'octubre 1917, després de les purgues de Stalin.d'octubre 1917, després de les purgues de Stalin.d'octubre 1917, després de les purgues de Stalin.d'octubre 1917, després de les purgues de Stalin.d'octubre 1917, després de les purgues de Stalin.

ma nacional; segueix sostenint, en el fons, el punt devista petit burgès, i per això no pot menys de passar acada moment al punt de vista burgès. Què téd’importància per al proletari? Per al proletari té nonomés importància, sinó que és d’una necessitatessencial gaudir, en la lluita proletària de classe, de lamàxima confiança entre els pobles al·lògens. Què fafalta per a això? Per a això fa falta una mica més que laigualtat formal. (…) I crec que en aquest cas, respectea la nació georgiana, presenciem un exemple típic decom l’actitud veritablement proletària exigeix cautela,delicadesa i transigència extremes per la nostra ban-da. El georgià que menysprea aquest aspecte del pro-blema, que fa despectives acusacions de“socionacionalisme” (quan ell mateix és no només un“socionacionalista” autèntic i veritable, sinó un bastesbirro rus), aquest georgià ataca en el fons, elsinteressos de la solidaritat proletària de classe, perquères frena tant el desenvolupament i la consolidaciód’aquesta solidaritat com la injustícia en l’esfera nacio-nal i res fa reaccionar amb tanta sensibilitat als nacionals“ofesos” com el sentiment d’igualtat i la vulneraciód’aquesta igualtat per part dels seus camaradesproletaris, encara que sigui per negligència, encara quesigui per gastar una broma. Per això, en aquest cas,és preferible pecar per excés que per defecte en elsentit de fer concessions i ser tous amb les minoriesnacionals. Per això, en aquest cas, l’interès vital de lasolidaritat proletària i, per tant, de la lluita proletària declasse, requereix que mai enfoquem de manera for-malista el problema nacional, sinó que prenguemsempre en consideració la diferència obligatòria enl’actitud del proletari de la nació oprimida (o petita) davantla nació opressora (o gran).

(...)Quines mesures pràctiques s’han de prendre

en la situació creada? Primer, cal mantenir ienfortir la unió de les repúbliques socialistes; sobreaixò no pot cabre cap dubte. Ho necessitemnosaltres, el mateix que ho necessita elproletariat comunista internacional, per lluitarcontra la burgesia mundial i defensar-se de lesseves intrigues. Segon, cal mantenir la unió deles repúbliques socialistes en quant al personaldiplomàtic que, dit sigui de pas, és una excepcióen el conjunt de la nostra administració pública.(…) aquest personal s’ha guanyat ja (podem dir-ho sense temor) el títol de personal comunistaprovat (...). Tercer, cal imposar un càstig exemplaral camarada Ordzhonikidze (dic això amb granpesar, perquè som amics i vaig treballar amb ella l’estranger, en l’emigració), i també acabard’examinar o examinar de nou tots elsdocuments de la comissió de Dzerzhinski percorregir la immensitat d’errors i de judicisapassionats que hi ha sens dubte en ells. Laresponsabil itat polít ica per tota aquestacampanya de veritable nacionalisme rus ha defer-se recaure, com és natural, en Stalin iDzerzhinski. Quart, cal implantar les normes mésseveres sobre l’ús de l’idioma nacional en lesrepúbliques de població al·lògena (…). Referenta això, de cap manera hem de rebutjar per

endavant la possibilitat que, com a resultat de tot aquesttreball, no retrocedim al següent congrés dels Soviets,és a dir, que mantinguem la unió de repúbliquessocialistes soviètiques només en els aspectes militar idiplomàtic, restablint en tots els altres aspectes la com-pleta autonomia dels diferents comissariats del poble.(...) el dany que pugui sofrir el nostre Estat per la faltad’administracions públiques nacionals unificades ambla russa és incalculable i infinitament menor que el danyque se’ns inferirà no només a nosaltres, sinó a tota laInternacional, als centenars de milions d’habitants d’Àsia,la qual ha de sortir al prosceni de la història en un properfutur, seguint-nos els passos. Seria un oportunismeimperdonable que, poc abans d’aquesta acció del’Orient, en els començaments del seu despertar,menyscabéssim el prestigi que tenim en ell encara quenomés fos amb la menor aspror i injustícia feta a lesnostres pròpies nacions al·lògenes. Una cosa és lanecessitat de cohesió contra els imperialistesd’Occident, que defensen el món capitalista. En aquestcas no pot haver-hi dubtes, i valgui dir que aprovo sensereserves aquestes mesures. I una altra cosa és quannosaltres mateixos adoptem, encara que sigui enpetiteses, actituds imperialistes enfront de nacionsoprimides, posant així en dubte tota la nostra sinceritaten l’adhesió als principis, tota la defensa que fem de lalluita contra l’imperialisme. I el matí de la història univer-sal serà el dia en què despertin definitivament els poblesoprimits per l’imperialisme, els quals han obert ja elsulls, i que comenci la llarga i dura batalla decisiva per laseva emancipació.

Lenin 31. XII. 22 Taquigrafiat per M. V.