T1.principis generals del socorrista aquàtic

SALVAMENT AQUÀTIC I SOCORRISME

•PRINCIPIS GENERALS DEL SOCORRISTA AQUÀTIC

PRINCIPIS GENERALS DEL SOCORRISTA AQUÀTIC

Si es desitgés establir uns principis generals que haurien de ser tinguts en compte per tot el món en el tema concret del Salvament i Socorrisme Aquàtic, ens inclinaríem per plantejar els següents: 1. Prevenció. 2. Vigilància. 3. Control. 4. Prestesa. 5. Diagnòstic i actuació.


1. Prevenció. Si desitgem «prevenir millor que curar» hauríem de posar en pràctica els vuit consells que a continuació es detallen, elaborats tenint en compte les causes més freqüents de afogaments. Si desitgem que aquests consells siguin posats en pràctica hem d'assolir que siguin coneguts per tots aquells que fan ús del mitjà aquàtic.

PRINCIPIS GENERALS DEL SOCORRISME AQUÀTIC

1. Prevenció. Les formes per a assolir això poden ser diverses, però la més corrent és la de col·locar-los en un cartell o tauló en el lloc o llocs més visibles de la zona de bany o en aquells llocs per on es va haver de passar per força per a accedir a aquella. Potser el més eficaç fora comunicar-los a la població a través de campanyes publicitàries, però això depèn de decisions polítiques i d'inversions econòmiques que encara no es prodiguen prou.


1. Prevenció. Vuit consells per a evitar afogaments: 1. Assegura't que coneixes la zona on et vas a banyar: profunditat de les aigües, com estan els fons, l 'onatge, els corrents, etc. En espais naturals desconeguts informa't prèviament.


1. Prevenció. Vuit consells per a evitar afogaments:

2. En el cas de no saber nedar no et banyis solament, demana al socorrista que et vigili i no t'allunyis de la riba. Mou-te sempre paral·lel a ella.


1. Prevenció. 3. Respecta les normes establertes i les indicacions dels socorristes. Com regla general: - A les piscines no empenyis als altres, no saltis sense assegurar-te abans que no hi ha ningú, no corris per la bora, no enfonsis en l'aigua als altres i compleix les normes d'higiene.


1. Prevenció. 3. Respecta les normes establertes i les indicacions dels socorristes. Com regla general: - A la platja no t'allunyis de la riba, no bussegis en fons desconeguts, vés amb compte amb les coves, les xarxes i les algues, procura banyar-te en zones vigilades i controla les marees.


1. Prevenció. 4. Procura mullar-te abans de entrar en l'aigua i acostuma el teu cos a la nova temperatura de forma progressiva. Si sents molt fred sal de l'aigua immediatament.


1. Prevenció.

5. Respecta les hores de digestió si no estàs acostumat a banyar-te havent dinat. En qualsevol cas entra a l'aigua a poc a poc. És pitjor el canvi de temperatura brusc que el fet d'haver menjat abans. De tota manera evita els menjars copiosos abans del bany.


1. Prevenció.

6. Vigila de prop als nens petits, no fa falta molta aigua perquè s'ofeguin i no coneixen el perill.


1. Prevenció.

7. Si veus a algú en perill actua amb intel·ligència: demana ajuda al socorrista i si no hagués ningú millor preparat que tu, analitza les teves pròpies possibilitats i els mitjans al teu abast abans de llançar-te a l'aigua. Sempre és millor un ofegat que dos.


1. Prevenció. 8. Si estàs en perill conserva la calma; un cos relaxat i amb aire en els pulmons sura prou com per a mantenir boca i nas fora de l'aigua, demana ajuda i confia en aquells que van a ajudar-te.


1. Prevenció. Encara que ja ha estat apuntat en el consell 3. convé profunditzar en un tema de gran importància en la prevenció, com és el de la delimitació de les zones de bany.


1. Prevenció. En una piscina aquest aspecte pot ser que no sigui de gran interès, encara que en ocasions sí existeixen zones en les quals es prohibeix el bany com són les de salts.


1. Prevenció. No obstant això en platges, i en alguns casos en rius, llacs i pantans, és imprescindible delimitar zones de bany, assenyalant amb claredat aquelles en les quals existeix un perill de qualsevol naturalesa, com poden ser corrents, roques, remolins, etc.



2. Vigilància La vigilància és, en certa forma, un dels aspectes bàsics de la prevenció, ja que si es realitza correctament aconseguirà en major amidada evitar accidents, i, per tant, no serà necessari haver d'intervenir en ells.


2. Vigilància El com es realitza aquesta vigilància depèn del lloc en el qual ens trobem, però en general es poden establir els següents criteris:


2. Vigilància que abasti la major zona possible de bany (cadira o plataforma elevada, sense obstacles que impedeixin veure, etc.) . que es realitzi amb el major nombre de mitjans auxiliars possible (prismàtics, walki-talki, xiulet, campana, etc.)


2. Vigilància

que es realitzi des d'una zona en la qual es tingui fàcil accés al lloc de bany o, si escau, als mitjans que es puguin utilitzar per a acostar-se cap a l'accidentat (embarcació en el mar).


2. Vigilància

que es realitzi en condicions òptimes per al socorrista, sense perjudici per a la seva salut (ombrel·les, cadires estables, etc.)



3. Control El control del socorrista aquàtic sobre el salvament ha de ser complet. Un bon socorrista no pot permetre que siguin les circumstàncies les quals li dominin a ell, sinó que, al contrari, hauria de controlar, des del principi al final de la seva intervenció, tot allò que pot influir en el salvament que està portant a terme.


3. Control En aquest sentit, s'han de tenir en compte, una vegada més, les qualitats personals que s'esmentaven en l'apartat del Socorrista Aquàtic i també els continguts que s'imparteixen en l'assignatura de Psicologia.


3. Control

Com a norma general, aquest control es fa patent quan es conserva la serenitat i la tranquil·litat, però actuant amb rapidesa i, sobretot, amb eficàcia.


3. Control

Sempre s'ha de tenir present que no és millor socorrista aquell que arrisca la seva vida innecessària i inútilment; si el socorrista posa en joc la seva pròpia vida per falta de preparació o de reflexió, l'està arriscant innecessàriament i també arrisca la vida de la persona que s'està ofegant, ja que si a ell li ocorre alguna cosa, no assolirà salvar a ningú.


3. Control El millor socorrista, per tant, és aquell que té èxit en la seva empresa: el salvament o rescat, demostrant les seves habilitats, els seus coneixements, la seva experiència i la seva preparació.


4. Prestesa La rapidesa en les decisions i en les accions és sempre una de les principals característiques d'un bon salvament o d'uns bons primers auxilis.


4. Prestesa Però quan es parla de prestesa o de rapidesa no ens referim a precipitació, nerviosisme i realitzar les coses sense pensar; ens estem referint a la promptitud i brevetat en les nostres accions, executant-les sempre correcta i eficaçment, amb habilitat i sense el menor risc per a aquelles persones a les quals se socorre.


4. Prestesa

Si es compleix aquest principi, assolirem moltes vegades avancem a la mort, que, en determinades circumstàncies (com poden ser els accidents en l'aigua), duu «ritme de velocitat».


5. Diagnòstic i actuació Aquest principi està suficientment clar com perquè no es,a necessari aprofundir en ell. Un correcte diagnòstic del que succeeix i una actuació conseqüent amb aquest possibilitarà un resultat final satisfactori.


5. Diagnòstic i actuació Hem de,tenir en compte que no es tracta únicament de resoldre la causa de l'accident (per exemple treuen de l’aigua a la persona que s'està ofegant), sinó que s'ha d'atendre a la persona que ho ha patit, diagnosticant el seu estat i actuant convenientment en funció del mateix. Però aquest tema ja es tracta en l'assignatura de Primers Auxilis.

Documents

T1.principis generals del socorrista aquàtic