Embed Size (px)
Citation preview
Taller del Turisme deMenorca
Gener, 2002
ÍNDEX
1. Presentació del taller 11.a. Introducció i objectius 11.b. Metodologia 31.c. Esquema 5
2. Debat i consens sobre la situació del turisme deMenorca. Presentació de la Matriu DAFO 82.a. Amenaces i oportunitats 82.b. Debilitats i fortaleses 13
3. Anàlisi de les claus del turisme 231. Dotació de l'oferta 242. Qualitat de l'oferta 273. Comercialització del producte 294. Bases territorials 30
4. Estratègies d'actuació 343.1. Jerarquització 343.2. Valoració i pla d'acció 413.3. Desenvolupament d'accions 42
1
1. Presentació del taller
1.a. Introducció i objectius
El sector turístic representa un dels elements constituents del sistema
econòmic i territorial de Menorca. En l'actualitat, ens vam trobar en un moment
determinant de l'actuació pública per a garantir la sostenibilitat i competitivitat
del sector turístic de l'illa per quant s'està elaborant el Pla d'Ordenació de
l'oferta Turística de Menorca (POOT), dins del marc del Pla Territorial Insular,
al mateix temps que s'avança en la segona fase del Pla de Competitivitat de
l'Illa de Menorca.
A fi de testar l'opinió dels agents econòmics i socials de l'illa i integrar-la en
l'orientació de la redacció final del POOT i de les accions del Pla de
Competitivitat, el passat dia 25 d'octubre del 2001 es va celebrar un taller
sobre la situació del turisme de Menorca i les línies d'acció necessàries per
a fomentar la seva competitivitat i la sostenibilitat del model territorial.
El taller es va realitzar amb la tècnica de la moderació per part de l'equip de
Consultors d'Administracions Públiques, SA , arribant-se a un conjunt de
conclusions que responen als següents objectius plantejats :
• Debatre en profunditat els resultats del diagnòstic derivat del
POOT i del Pla de Competitivitat.
• Consensuar un diagnòstic de la situació del turisme menorquí.
• Establir un inventari de propostes sobre accions a posar en
marxa per garantir la competitivitat i sostenibilitat del turisme del'illa.
• Prioritzar i ponderar les propostes d'actuació necessàries per
resoldre els problemes i aprofitar les fortaleses del sector.
Un taller pergenerar
consens sobreles accions de
promoció iordenació del
turisme deMenorca
2
• Implicar i dinamitzar els agents socials en el procés de
planificació.
L'estructura i la dinàmica del taller es va plantejar per generar un debat que
identificara les claus, internes i externes, que avui en dia condicionen el
desenvolupament del sector turístic a l'illa. Per a això es va exposar, en un
primer exercici, la DAFO del turisme derivat del treball del Pla de
Competitivitat per, posteriorment debatre, a través de tècniques participatives
de treball en grup ordenat per panells, les qüestions més importants que
afecten al desenvolupament del turisme menorquí i les línies genèriques
d'acció.
En una segons part, es va proposar a totes les persones intervinientes en el
taller que platejaren dos accions que completaran un conjunt de propostes
necessari per a actuar sobre el turisme. Per a concloure es va animar a cada
persona a què manifestara les seves preferències sobre les accions més
prioritàries a través de la distribució de cinc punts que havien de col·locar
entre les distintes accions.
Com a resultat es va obtindre del taller un consens sobre la problemàtica del
turisme de l'illa i una llista ordenada d'accions a posar en marxa dividides
entre iniciatives d'ordenació i de promoció.
Les persones que van ser invitades al taller van ser les següents:
3
Convidats al Taller
Nom GrupJoana Barceló Martí Presidenta del CIM.Lluïsa Dubón Petrus Consellera d´urbanisme i Medi ambientPep Manchado Coordinador de l´àrea d´urbanisme i Medi AmbientJoan Rita Reserva de la BiosferaMiquel Gascón Mir Grup socialistaAmador Marí Puig Grup PSMLlorenç pons Llabrés Grup EMCristóbal Huguet Sintes Grup PPCarlos Sintes Coll CAEBMaría Garcia PYMENoemí Gomila Carretero UGTJacint Prieto Carreras CCOOPaca Gomela Col.legis ProfessionalsAntoni Mercadal Arguimbau Foment del TurismeManolo Lora Buzón AA.VV.Conxa Juanola Pons Associacions per a la defensa de la NaturaFernando contreras Rodrigo Associacions per a la defensa del patrimoni històricJoan Juanico Petrus Sector turísticJoan Pons Anglada Sector agrariAntoni Mercadal Arguimbau Organitzacions empresarialsJoan Sánchez Representants institucionalsTomàs Méndez Representants institucionalsTomeu Alcover Representants institucionals
1.b. Metodologia
La metodologia plantejada ha sigut utilitzada i contrastada per CAP en altres
projectes on s'ha demostrat ser un instrument de gran utilitat per a dinamitzar plans
i facilitar la seva aplicació a les administracions públiques. Les bases de la
metodologia emprada se sostenen sobre la concepció que els assistents són
experts que aporten les seves idees, opinions i coneixements i passen a convertir-
se en participants i, per tant, en protagonistes de les accions del pla (POOT i Pla de
Competitivitat).
Els moderadors de CAP prenen un paper neutral i dirigixen el desenvolupament de
la sessió del grup oferint en cada moment els mètodes i mitjans adequats, cercant
4
la dinamització, participació i generació d'idees que complementen i orienten la
selecció d'accions a posar en marxa per a fomentar la competitivitat i l'equilibri
territorial de Menorca. El conjunt d'accions se selecciona sobre sistemes de
participació democràtics el que permet que tots es trobin implicats en la seva
selecció a l'haver tingut ocasió d'aportar al debat i votar sobre les seves
preferències.
L'objectiu global d'aquest mètode és aconseguir resultats concrets i augmentar el
grau d'identificació dels membres del grup amb els resultats.
Els principis bàsics del mètode són:
a) Activació i participació
• Viu d'una dinàmica que motiva• Fa que els participants sentin que han aportat ells mateixos valor afegit
als resultats• Valora la pluralitat d'idees
b) Visualització permanent
• Assegura el fil conductor • Impedix intervencions llargues i reiteratives• Crea transparència en situacions complexes
c) Coresponsabilitat de cada persona...
• ...pel el procés i el resultat
Els instruments bàsics són:
Tots els instruments aplicats aspiren a fomentar la interacció dels participants iaugmentar la creativitat de cada membre així com del grup:
5
• Tècniques de treball en grup • Utilització de moderns materials didàctics• Tècniques de feedback
1.c. Esquema
D'acord amb aquests principis, es planteja el següent esquema dedesenvolupament del taller:
6
PLA DE COMPETITIVITAT DE MENORCAPLA D'ORDENACIÓ DE L'OFERTA TURÍSTICA
TALLER SOBRE EL TURISME DE MENORCACaracterístiques:
− Objectius: Presentar conclusions del diagnòstic realitzat, consensuar la matriu DAFO proposta ivalorar i prioritzar les accions del Pla de competitivitat i del POOT
− Duració: 3 hores i 20 minuts
Hora Què? Qui? Com? Temps(min)
Objectiu
17:30 Presentació del Taller en el marc del Plade Competitivitat i del POOTDinàmica i objectius del taller
CAP 4 flipcharts sobre eltaller
15’ Dinamitzar i orientar alsparticipants
17:45 Presentació de la Matriu DAFO delTurisme de Menorca
CAP Dos panells 15’ Presentar els resultats deldiagnòstic
18:00 Debat sobre les claus del sector turísticde Menorca ordenats per:
- la dotació de l'oferta- la qualitat de la oferta- la comercialització del producte- les bases territorials
Tots 4 Grups de treball - Trabajo en grup sobre4 panells de visitaitinerant (“viacrucis”) - Presentació delspanells per part delsmoderadors de cadapanell
10’ en cadapanell
5’ per cada panell
Introduir elements d'acciósobre els àmbitsdeterminants del turisme deMenorca
Hora Què? Qui? Com? Temps Objectiu
7
(min)19:00 Presentació d'accions del POOT i del Pla
de Competitivitat CAP Dos panells 10’ Donar a conéixer la
proposta d'accions de CAPen ordenació i promoció
19:10 Proposta d'accions per part dels expertsdel taller
Tots Propuesta d'accions através de dues targetesper persona
15’ Incorporar línies d'acciódels experts del taller queno estaven contempladesen la proposta de CAP
19:25 Debat i jerarquització d'accions Tots - Puntuació individualde cada una de lesaccions amb possibilitatd'incorporar noves. - Cada participantdisposarà de 5 puntsamb un màxim de dospunts per acció
15’ Jerarquització de lesaccions
19:40 Ordenació d'accions i presentació deresultats
CAP Ordenar puntuació enpanells
10’presentacióde resultats
Visualització clara delsresultats
19:50 Presentació de Conclusions GovernBalear/ConsellInsular
10’ Explicar la utilitat icompromís de lesinstitucions de posar enmarxa els resultats deltaller
2. Debat i consens sobre la situació del turisme de Menorca.Presentació de la Matriu DAFO
Com a punt de partida del taller l'equip de CAP va realitzar un exercicide warming-up per generar una dinàmica de comunicació i presentacióentre els assistents. Una vegada conclòs es va passar a presentar lesconclusions del diagnòstic realitzat en el pla de Competitivitat i el POOTi exposat en una matriu DAFO que es resumix en els següents punts.
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 d'octubre del 2001
2.a. Amenaces i oportunitats
Els participants en el taller van mostrar la seva inquietud sobre elscanvis que es venen produint en el turisme a escala mundial i,principalment, en el context europeu amb importants repercussionssobre el sector a Menorca. Durant la celebració del taller es vapresentar un quadre d'amenaces i oportunitats derivades del contextactual que va ser assumit pels agents de l'illa representats.
En el talleres varen
presentar elstrets que
caracteritzenel turismo
El taller esva realitzar
amb un sistemade
participacióper grups de
treball
9
En aquest es posa de manifest que el turisme de Menorca es vouràcondicionat pels canvis i tendències de l'entorn econòmic i del sectorturístic. Durant els últims anys el turisme mundial ha experimentat unprocés de profunda transformació, tant des de la perspectiva de l'ofertacom de la demanda, promogut per l'evolució del sistema econòmic, deles formes de vida, els mètodes de treball, les preferències delsindividus i, en definitiva, del conjunt de factors multidisciplinars queexpliquen el seu desenvolupament.
A l'illa de Menorca, el model d'especialització del qual s'ha basat enl'explotació de la seva proximitat geogràfica als països emissors, la sevadotació de recursos de “sol i platja” i un ús extensiu de l'ocupació delterritori per part d'urbanitzacions d'ús turístic, la intensitat dels canvisintroduex la necessitat d'una transformació en l'oferta per aadequar-se als patrons definidors del nou model associat a nousproductes.
Amenaces
Durant el taller es va exposar que dins del sector turístic es ve produintun esgotament del model de sol i platja. Així, enfront d'una realitat onha predominat l'escassetat de productes turístics diferenciats i el negocis'ha centrat a proveir un servei a un conjunt de consumidors quebusquen disfrutar d'un clima agradable (sol) i un entorn natural (platja),s'avança cap a una realitat de processos econòmics, socials i espacialscreixentment complexos que genera una segmentació de la demanda.Cada vegada és major la recerca d'elements diferenciats de productesque comencen a formar part inclús dels paquets dels turoperadores;turisme d'aventura, turisme de salut, turisme de golf, turisme rural, percitar alguns dels més rellevants.
El model de soli platge perdposicions en
front a productes més
especialitzados
10
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 d'octubre del 2001
En la mateixa línia de canvi de preferències dels turistes, cada vegadacobra major importància la qualitat percebuda. El concepte qualitatincorpora tots aquells elements que afecten a la satisfacció del visitantturístic i la seva adaptació al seu esquema de preferències. En aquestconcepte s'inclou la qualitat de l'entorn – ambiental i paisatgístic –, laqualitat de l'allotjament i la qualitat de l'oferta complementària –restauració, oci i cultura –.
Els canvis en les preferències dels turistes s'acompanyen ambestratègies de desenvolupament de nous destins emergents. En elsegment de sol i platja cada vegada és major la competència dedestins alternatius de recent desenvolupament (Carib) i,conseqüentment, millors prestacions en termes de modernitat del'oferta, novetat i inclús preu. Aquesta nova oferta junt amb ladegradació de la qualitat mediambiental dels destins “tradicionals” dela tipologia de “sol i platja” ha generat un desplaçament creixent deturistes cap als nous destins, frenada en els últims mesos pelsesdeveniments de l'11 de setembre.
Es perceppercibe una
incipientcompetència
d’altresdestins
(Caribe)
11
En el territori de Menorca es corre el risc que es replique el modelMallorquí d'ocupació turística del territori. La colmatación i degradacióterritorial dels destins mallorquins al costat de les limitacions dels Plansd'Ordenació de l'oferta Turística han generat un procés d'expulsiód'operadors cap a Menorca, pel seu inferior desenvolupament turístic.
A aquestes amenaces cal sumar-li la recent inestabilitat de l'entorninternacional derivada dels atacs terroristes que introduïxen unelement d'incertesa i de por en el panorama turístic. L'efecte a curttermini s'ha manifestat en una caiguda de les reserves turístiques.S'espera que a mitjà termini es produeixi una reducció dels viatgesturístics que rompi amb l'expansió dels últims cinc anys.
Oportunitats
Malgrat les amenaces associades als canvis en l'escenari turístic, lespersones intervinents en el taller van posar de manifest que a Menorcase li presenten un conjunt d'oportunitats que és necessari aprofitar.Entre ells cal destacar que els canvis en la demanda turística esdirigixen cap a una preferència creixent dels destins amb una elevadaqualitat mediambiental, dins d'un gir cap a la valoració de lanaturalesa com a recurs per gaudir de l'oci.
D'altra banda, els europeus, principals clients del mercat menorquí,concentren les seves vacances en destins del propi continent, fetque s'ha intensificat en els últims anys. L'entrada de la moneda únicai la “aproximació” cultural fomentada des dels órganos i projectes de laUnió Europea són elements que expliquen aquesta tendència. Aquestfet pot reforçar-se en la mesura en què, amb la crisi internacionalderivada dels atacs terroristes, es tanquen bona part dels destinsmediterranis d'Àfrica del Nord i de l’Orient Mitjà, competidors directesdel model de sol i platja Mediterrani d'especialització menorquina.
Els turistescada vegadamès valorenels destinsde qualitatambiental i
paisatjística
12
Taller sobre el turismo de Menorca, celebrat el 25 d’octubre de 2001
D'altra banda, els països origen de visitants turístics s'han ampliat ambla gradual incorporació dels turistes dels països de l'Est d'Europa.Es tracta d'un procés que, si bé avui es troba en un estat molt incipient,ha de marcar una via de diversificació de l'arribada de turistes alsdestins europeus.
El “aprenentatge” experimentat pel turista ha provocat una sèrie decanvis en els seus hàbits de contractació del viatge i moment de la sevarealització. Així, cada vegada més els turistes opten per viatgesautoorganitzats enfront de l'opció del paquet turístic. De la mateixamanera, les estancias són més curtes i el número de viatges majoren distintes èpoques de l'any. En aquests canvis juga un paper cadavegada major el coneixement de la zona turística, com a canald'informació per a l'accés a un allotjament, i inclús la possessió d'unapropietat de segona residència turística, elements consubstancials almodel turístic de Menorca.
La segmentació dels viatges i la fidelitat als destins introduïxenoportunitats per modificar les fórmules de comercialització i accés a lademanda, afavorint la difusió de productes adaptats a les preferències
Paral·lelamentes produeix uncanvi en elspatrons de
viatge
13
dels visitants i el desenvolupament d'instruments que supleixen el paperdels intermediaris turístics.
En aquest àmbit, durant el taller es va destacar especialment el fet que l'extensió de l'ús de les Tecnologies de la Informació i lesTelecomunicacions (TIC) ha de facilitar la comercialització directa deproductes propis i l'accés a la demanda sense intermediaris, amb unavantatge per al gestor de l'allotjament turístic. Es tracta d'unaoportunitat escassament aprofitada fins al moment en tot Balears, engeneral, i a Menorca, en particular.
2.b. Debilitats i fortaleses
Una vegada exposades les amenaces i oportunitats associades alscanvis en l'oferta i la demanda turística durant la primera fase del talleres van exposar les principals debilitats i fortaleses de l'illa. En concret esva plantejar que Menorca es troba davant de la necessitat d'adaptar-seals nous patrons definidors del desenvolupament turístic i introduircriteris d'ordenació dirigits a transformar l'oferta d'allotjament icomplementària.
Debilitats
La principal debilitat manifestada s'identifica en la carència d'un Modelturistic-territorial basat en una tipologia d'allotjament equilibrada idiversificada.
A Menorca en l'actualitat hi ha un caire molt marcat cap elsallotjaments d'apartaments –reglats i no reglats—d'ús estacionalenfront de la tipologia hotelera. A la vegada, el conjunt de l'ofertad'allotjament està directament dirigida a satisfer la demanda de sol iplatja, sense que hagi oferta vinculada a una altra tipologia de
Menorca s’hade enfrontar auna tipologia
d’ofertamarcada pel
predominid’apartaments
d’usosestacional
14
productes d'una major capacitat desestacionalitzadora.
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 d'octubre del 2001
ESTRUCTURA DE LES PLACES A EMPRESES TURÍSTIQUES D’ALLOTJAMENT2000
Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %Categorialt
69.933
17,2 57.030
20,9 4.874 10,5 5.400 6,8 2.629 34,9Categoriadi
207.603
51,2 150.795
55,4 16.844
36,2 39.105
49,3 859 11,Categoriab j
126.569
31,2 63.120
23,2 24.620
53,0 34.777
43,8 4.052 53,7TurismeR l
1.617 0,4 1.377 0,5 133 0,3 107 0,1 0 0,0Total 405.72
2100,0272.32
2100,0 46.47
1100,079.38
9100,0 7.540100,0
Font: El turismo en las Islas Baleares, 2000.
FormenteraBalears Mallorca Menorca Eivissa
D'altra banda, la dotació d'oferta d'allotjament reglada no responals paràmetres de qualitat mediambiental i paisatgística de l'entornnatural. Menorca presenta un marcat caire en la dotació d'empresesturístiques d'allotjament reglat cap aquelles de categoria mitjana i baixa,
15
especialitzades en el producte de turisme de masses. En concret, el53,0% del total d'aquesta tipologia d'establiments d'allotjament són decategoria baixa, mentres que aquests percentatges es situen en el23,2% a Mallorca i el 43,8% a Eivissa, sent la mitjana de Balears del31,2%. L'oferta turística es completa amb una elevada quantitat d'ofertaextrahotelera no reglada en forma d'apartaments i vivendes unifamiliarsen règim de lloguer, que intensifica els traços de perfil bajo de qualitatde l'oferta.
ESTRUCTURA DE LES EMPRESAS TURÍSTIQUES D’ALLOTJAMENT2000
Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %Categoria 204 8,
3164 11,
113 3,
920 3, 7 5,
9Categoriai
806 32,6
563 38,1
84 25,1
147 27,1
12 10,1Categoria
b j1.350
54,6
654 44,3
228 68,3
368 67,9
100 84,0Turisme Rural 111 4, 95 6, 9 2, 7 1,
30 0,
0Tota 2.471
100,0
1.476
100,0
334 100,0
542 100,0
119 100,0Font: El turismo en las Islas Baleares, 2000.
FormenterBalear Mallorc Menorca Eivissa
L'ús estacional de l'oferta d'allotjament no ha generat els incentius pera la creació d'una oferta complementària. Com a resultat, un delsprincipals problemes de l'illa és l'escassa dotació d'ofertacomplementària, tant la pròpia associada al model de sol i platja, com,fonamentalment, aquella amb poder de diversificació vinculada a unadistinta tipologia de productes turístics. Les principals carènciess'identifiquen en equipaments d'oci recreatiu, esportiu i cultural.
Dins aquest patró es produeix una concentració dels equipamentscomercials en els cascos urbans que, unit a l'escassa dotació ifreqüència de línies de transport col·lectiu interurbà, produex uncol·lapse dels nuclis en els mesos de temporada alta. L'estacionalitat del'arribada de visitants no ha sigut capaç de generar una infraestructuraestable de comerços en les zones turístiques, causa principal junt ambla recerca de platges, de la generació de flujos de visitants durant elsmesos estivals.
S’identificauna carència
de volsregulars i
d’incentiusen temporada
mitjana ibaixa
16
Les limitacions pròpies del model menorquí es veuen reforçades perelements externs però claus en el desenvolupament d'una tipologiaturística de major grau de desestacionalización. El caràcter insular deMenorca fa que el transport aeri siga la principal via d'accés empradapels turistes. Si bé la situació en temporada alta no ofereix greusproblemes, amb vols regulars des dels principals punts d'origen devisitants espanyols i estrangers i vols xàrter noliejats per turoperadors,en temporada mitjana i baixa no es disposa d'una oferta suficient per afomentar l'arribada de visitants i el desenvolupament empresarial del'illa, generant-se el següent cercle viciós.
Reduïda massacrítica de negoci
Tancament d’empresesD’ofertcomplementària
Falta de planificacióde vols
Dificultats d’accés
Cercle vicios en temporada mitjana i baixa
Escassa activitatturística
D'altra banda, i com un dels trets més citats pels participants en el taller,en l'actualitat no s'aplica una política de promoció turísticadiferenciada per a Menorca sobre la base d'una oferta estructurada deproductes turístics propis, atés que les competències de promociórecauen en Ibatur dependent del Govern Balear. Això ha afavorit laidentificació amb el model mallorquí i la falta de diversificació delspaïsos d'origen de visitants de l'illa. En aquest àmbit han exercit un
La promocióexterior esrealitzada
perturoperadorsen funció de
les sevespolítiques
decomercialitz
ació quedisten molt
delsrecursos de
l’illa
17
paper protagonista els turoperadors, de forma que en l'actualitat elturisme menorquí és majoritàriament programat per intermediaris(operadors turístics), que controlen el mercat, gràcies a la integracióvertical del conjunt de la cadena de valor i que especialment trenquenamb les dificultats d'accés per via aèria. De fet, del total de la demandaque arriba a l'illa el 79,0% és gestionada per turoperadors estrangers,que són els que defineixen les condicions dels contractes basades enla negociació de preus.
L'arribada de visitants a Menorca es produeix, quasi en exclusiva, en els
mesos d'estiu, sent l'estacionalitat una de les principals ineficiències
del seu model turístic actual amb intensos impactes sobre el model
territorial i els recursos de l'illa. El 68,8% dels visitants es concentren en
els mesos de temporada alta, mentres que la temporada mitjana acull
al 27,3% i en temporada baixa solo es dóna servici al 3,8%. El resultat
de l'estacionalitat es reflecteix en l'existència d'urbanitzacions fantasma
durant temporada baixa (platja de Fornells, Cala Morell, etc.).
Fortaleses
Els participants en el taller van destacar com un dels valors turísticsprincipals de l'illa la qualitat ambiental certificada per la seva condicióde Reserva de la Biosfera i la presència de 18 Àrees Naturals d'EspecialProtecció (ANEI), una Àrea Rural d'Interés Paisatgístic (ARIP) i el ParcNatural de S´Albufera d’es Grau.
La presència de la importància dels recursos naturals durant el taller vaquedar confirmada amb l'exposició que va realitzar a la finalització delmateix el responsable de la Reserva de la Biosfera. Joan Rita vapresentar part del material d'educació ambiental per a turistes dirigit alrespecte de les platges.
La qualitatambiental
és elprincipal
recurs de l’illa
sobre elque
construirnous
productes
18
En els distints grups de treball que varen analitzar cada un dels tallers es
va fer especial insistència en el fet que els valors ecològics de l'illadoten d'un avantatge en termes d'entorn ambiental als recursosturístics tradicionals propis del model de “sol i platja”. Es tracta d'un
conjunt de recursos sobre els quals es poden generar i comercialitzar
nous productes d'acord amb els valors ambientals. En concret, es va
debatre i va consensuar que els més adequats als recursos de l'illa han
de ser:
− Turisme de naturalesa (inclòs senderisme)− Turisme esportiu− Turisme náutic− Turisme cultural− Turisme rural / Agroturisme− Turisme de salut
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 d’ octubre de 2001
19
A la vegada, es va plantejar el fet que Menorca ha d'aprofitar la sevaimatge territorial per desenvolupar noves fórmules turístiquescaracteritzades per un menor ús del territori i uns majors efectesmultiplicadors sobre el seu teixit econòmic i la capacitat dedesenvolupament del qual en l'illa està condicionat per la inadequaciód'equipaments i instal·lacions. En especial es va tractar la possibilitat dedesenvolupar tipologies com:
− Turisme de congressos − Turisme d'incentius,
ja que les petites iniciatives posades en marxa a l'illa havien gauditd'èxit.
20
FORTALESES DEBILITATS
Anàlisi DAFO del turisme deMenorca
Condició de Reserva de la BiosferaExcel·lent dotació de recursos turísticstradicionals del model sol i platjaRiquesa paisatgísticaPlatgesClimaAvantatjosa posició enfront deldesenvolupament de nous productesturístics complementaris al sol i platja
- Turisme rural- Turisme nàutic- Turisme esportiu- Turisme cultural− Touring
Consolidació de demanda en temporada altaDefinició d'un producte competitiu en preu
Existència d'oferta turística hostelera
Model territorial-turístic generador dedesequilibrisOferta d'allotjament centrada en elsapartaments reglats i no reglats. Falta d'un model turístic vertebradord'inversions i decisions públiques iprivadesIntens problema d'estacionalitat i massacrítica en temporada mitja i baixa, ambproblemes d'accésCongestió dels recursos de sol i platjaEscassetat de nous productes turísticscomplementaris al sol i platjaEscassetat d'actuacions de valoració delpatrimoni històric i cultural Excessiva especialització per grups dedemanda (britànics i espanyols)Dotació de servicis turístics de categoriamitja-baixaLimitat nivell de formació en gestióturística per a cobrir comandamentsintermedisCampanyes de promoció davall la marca“ Illes Balears”
Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística amb plantejament de model general i determinacionsper zonesLocalització d'activitats d'allotjament que garanteixin la qualitat mediambiental i
Esgotament del model de sol i platjaSegmentació de la demanda cap a nousproductes estructurats
22
paisatgísticaFoment d'un Model horitzontal d'ocupació del territoriIncentiu a la localització d'allotjaments hotelers enfront d'edificacions residencialsPrimar la localització d'allotjaments hotelers amb equipaments d'oferta complementàriaFomentar la localització d'elements dels següents equipaments d'oferta complementària
• Zones verdes
• Instal·lacions esportives
• Centres de convencions i congressos
• Equipaments de cicloturisme
• Centres d'interpretació del territori
• Centres de salut (balnearis i centres de talassoteràpia)
• Turisme rural
• Equipaments d'hivern (calefacció, piscina climatitzada, equipaments
de talassoteràpia i centres de salut)
• Equipaments de negocis (salons de convencions i congressos,
infraestructures de telecomunicacions avançades)
Competència de nous destinsemergents de sol i platja (Carib)“ Mallorquinització” del modelturísticIdentificació amb destins degradatsde sol i platjaDegradació de les condicionsmediambientalsValoració cada vegada major de laqualitat integral del destí
Canvi de les preferències de lademanda cap a destins de qualitatmediambientalConsolidació de les preferènciesdels europeus cap a destins delpropi continentLa pressió sobre la demanda delsturistes de CentreuropaPreferència dels viatgesautoorganitzats enfront dels paquetsReducció de la competència en païsosafricans i asiàtics del MediterraniÚs de les Tecnologies de laInformació i les Telecomunicacions
23
3. Anàlisi de les claus del turisme
Amb l'objectiu de debatre i consensuar les línies d'acció genèriques quecal adoptar per a fomentar l'equilibri territorial i la competitivitat delturisme de Menorca en la segona fase del taller, els participants es vanordenar en quatre grups que van treballar durant deu minuts sobre cadaun dels panells temàtics. En concret es va plantejar l'anàlisi delssegüents punts clau:
1. dotació de l'oferta2. qualitat de l'oferta3. comercialització del producte4. bases territorials
Després del pas de cada un dels grups, cada panell va presentar unconjunt d'aportacions consensuades que es passen a presentar acontinuació com a línies d'acció del turisme.
24
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 de octubre de 2001
1. Dotació de l'oferta
25
Els distints grups que van passar pel panell van identificar la necessitatde generar un creixement de la capacitat d'allotjament hotelerenfront de l'apartament residencial com a línia d'acció principal.
D'altra banda, es va consensuar la prioritat d'especialitzar-se en nousproductes com a via de diversificació i lluita enfront del'estacionalitat. Al llarg de les aportacions es va perfilar la línia deproductes que haurien de fomentar-se resumint-se en els següents ones va trobar un consens:
− Turisme cultural a través de la valoració del patrimonicultural i monumental de l'illa
− Turisme nàutic a través de la millora dels serveis i lacreació d'estacions nàutiques
− Senderisme i cicloturisme− Turisme de creuers − Turisme de congressos
On no es va arribar al consens amb plantejaments diferents va ser en lageneració d'una oferta de golf. Mentres els partidaris de restringir-lajustificaven el seu punt de vista en la dificultat de generar una ofertasuficient per a competir amb destins ja especialitzats com la Costa delSol i el seu impacte sobre el territori, els partidaris del foment de campsde golf plantejaven l'adequació de la seva existència com a element dediversificació i atracció d'un perfil de major capacitat adquisitiva entemporada mitja.
Es necessaripotenciar la
localitzaciónd’hotels....
... i eldesenvolupamet
de nousproductes
26
27
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 d’ octubre de 2001
Així mateix durant el debat es van identificar elements que afecten al'oferta turística i sobre els quals és necessari actuar. Es tractad'elements complementaris, però la situació del qual condiciona lasatisfacció percebuda per part del turista i en algún cas generadesequilibris territorials. Un d'aquests és la situació del transport públic
28
que no s'ha situat encara com substitutiu del cotxe de lloguer per la qualcosa el tràfic col·lapsa l'illa en temporada alta.
En un altre vertent, es va plantejar la necessitat d'introduir elementsque permetin superar la intermediació del turoperador i avançar enl'educació ambiental al turista i en la senyalització dins de l'illa, enl'actualitat en una situació molt deficient.
2. Qualitat de l'oferta
Les aportacions que es van fer al panell dedicat a la qualitat de l'ofertavan estar directament relacionats d'intensificar l'esforç en aquellselements que afecten a l'entorn de l'illa. Així, es va proposar:
− Millorar les infraestructures i serveis de les zonesturístiques i, en especial, en les urbanitzacions.
− Establir paràmetres de qualitat en l'oferta turística.En aquest punt es va destacar la necessitat d'aflorarl'oferta alegal baix una exigència de complimentd'estàndards de qualitat establits pel POOT.
Igualment es van identificar mesures que afecten a la qualitat en laprestació dels servicis turístics. En esta línia, es va proposar establirparàmetres d'homologació de la qualitat en el conjunt d'empresesturístiques, podent-se generar un segell de qualitat de Reserva de laBiosfera, vinculat al compliment d'estàndards de gestió, urbanístics id'integració en el paisatge.
Els participants van coincidir en la importància de la formació com ainstrument de foment de millora de la qualitat en la prestació delsservicis turístics. En el taller es va identificar una escassetat en elsnivells de formació el que afecta negativament tant als servicis prestatsen l'oferta d'allotjament com en l'oferta complementària.
L’entorn comoámbit d’acció
per a lamillora de la
qualitat del’oferta
En lasempreses
d’allotjamentes proposa
l’establimentd’un segell de
qualitat deMenorca
associat a laReserva de la
Biosfera
29
30
31
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 de octubre de 2001
32
3. Comercialització del producte
Menorca no disposa d'una imatge de marca pròpia ni de canals decomercialització sobre els quals actuar per a atraure un nombre mésgran de visitants en temporada mitja i baixa associada a un altre tipusde productes. Aquesta va ser la principal conclusió de les persones quevan discutir davant del panell dedicat a la comercialització del producteturístic de l'illa.
Explotar lacondició deMenorca com
Reserva de laBiosfera
33
34
35
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 d’octubre de 2001
Per a resoldre aquesta situació es va fer especial referència a lanecessitat de generar una imatge de marca pròpia entorn de lacondició de Reserva de la Biosfera, i explotar-la comercialment. Enaquesta línia, es va plantejar la necessitat, que després es corroborariaen les accions, de comercialitzar Menorca i sortir del paraigua demàrqueting de les “Illes Balears“.
Per a això es va plantejar la importància de generar prèviament unaoferta de productes més diversificada, element comú a altres dos delspanells proposats.
36
Al llarg del debat es va plantejar la idoneïtat de superar l'exercicid'intermediació del turoperador turístic, per quant aquest en la sevacampanya de comercialització no ven una imatge de qualitat de l'illa. Peraixò es va destacar l'adequació i les oportunitats introduïdes per lesnoves Tecnologies de la Informació i les Telecomunicacions. En concret,es va aconseguir un consens sobre la idoneïtat de crear un portal ambCentral de Reserves sobre el turisme de Menorca i inclús utilitzar lesnoves tecnologies per a millorar la imatge i la publicitat de l'illa.
Finalment, en la dinàmica del taller, es va plantejar els positius efectesque tindria, en termes de fomentar la promoció de l'illa, l'organitzacióanual d'un esdeveniment de categoria internacional.
4. Bases territorials
El taller va tindre com a objectiu generar un debat i línies de consenssobre l'estratègia a aplicar a través del POOT. La gestió urbanística deles zones turístiques a escala insular representa un instrumentfonamental per garantir la sostenibilitat del desenvolupament turístic almateix temps que generar una dinàmica de modernització i canviestructural de l'oferta.
El limitat desenvolupament de l'oferta i el seu extremat caire cap a latipologia d'apartaments, amb una marcada escassetat d'una ofertad'allotjament hoteler de qualitat i amb capacitat desestacionalizantsuposen elements sobre els quals cal actuar, tal com es va derivar dela dinàmica del taller. En esta línia, el POOT té la capacitat per definiramb rigor els límits al creixement de l'oferta i, en especial, elsparàmetres que han de complir els nous establiments, de forma que esgaranteixi la seva adequació als estàndards d'oferta que es pretenenfomentar i la seva integració en el paisatge.
Apostar per lacomercialització
a travésd’Internet
37
38
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 d’ octubre de 2001
De les distintes aportacions dels participants es van poder derivar clausque són les que marquen les línies estratègiques del POOT.
En general, el plantejament majoritari dels participants en el taller va serel d'establir un control al creixement de la capacitat d'allotjamentque respongui a criteris de sostenibilitat del medi i al mantenimentdel cicle econòmic. Al mateix temps, es va plantejar la necessitat de
Control denoves places
basat enprincipis de
sostenibilitat
39
vincular els nous desenvolupaments urbanístics en les zones turístiquesa la capacitat d'acollida del territori en termes de disponibilitat derecursos.
Dins dels criteris d'ordenació es va proposar la posada en marxad'instruments d'esponjament en les zones consolidades per evitarel seu deteriorament i garantir una adequada dotació d'equipamentsesportius i de zones verdes.
Durant el taller es va plantejar la problemàtica de la necessitat de feraflorar la copiosa oferta alegal que avui existeix a l'illa i exigir criterisde qualitat de forma que s'aconsegueixi al mateix temps introduirincentius per a la millora, en especial de l'oferta d'apartaments.
4. Estratègies d'actuació
3.1. Jerarquització
Una vegada identificades les línies d'actuació es va proposar alsparticipants una llista d'actuacions a posar en marxa ordenades enaccions de promoció i d'ordenació. En la dinàmica del taller es va obrir
40
la possibilitat de plantejar altres accions no contemplades en laproposta de l'equip de moderadors de CAP.
En concret, es va presentar un quadre d'accions amb propostesextremes (fomentar una model d'ocupació horitzontal del territori ipromoure un model vertical de desenvolupament turístic, per exemple)a fi de posicionar clarament als intervinientes sobre les líniesestratègiques que han de marcar les actuacions en el sector turístic deMenorca en els pròxims anys.
Les accions proposades en matèria d'ordenació van ser lessegüents:
− Impedir el desenvolupament de noves places turístiques
− Realitzar una gestió sostenible de la concessió de novesplaces turístiques
− Fomentar un model d'ocupació horitzontal del territori
− Promoure un model vertical de desenvolupament turístic
− Primar la localització d'hotels enfront d'urbanitzacionsresidencials
− Mantindre el predomini d'urbanitzacions residencialsenfront d'allotjaments hotelers
− Fomentar el desenvolupament de turisme de congressos
− Localitzar nous camps de golf
− Potenciar el turisme rural. Agroturisme temàtic.
− Afavorir la localització d'hotels rurals
− Fomentar els equipaments per al cicloturisme
− Adequar les infraestructures portuàries a la pràcticad'esports nàutics
− Promoure la localització d'hotels de ciutat amb
Ens trobemdavant un
Plan d’accióde reduït
impactepressupostari
...
41
equipaments associats al turisme de negocis− Introduir l'exigència de paràmetres de qualitat en els
equipaments en els nous allotjaments turístics− Incrementar les zones verdes
− Potenciar la dotació d'equipaments de turisme de salut
(talassoteràpia)− Millorar l'oferta d'equipaments esportius
− Garantir l'existència de passejos peatonales en zonesturístiques
− Generar nous pols turístics en l'interior
− Promoure dotacions de turisme cultural (centresd'interpretació del territori)
− Fomentar la localització d'equipaments d'oci (mini parctemàtic, parc aquàtic, pista de Karts)
Per la seva banda, les accions en matèria de promoció que es vanpresentar en el taller van ser:
− Creació d'un portal d'informació turística de Menorca
− Creació d'una central de reserves de Menorca
− Creació d'un segell de qualitat (Q de qualitat o turismed'hivern)
− Assessorament en assessorament en la posada en marxade sistemes de qualitat i control
− Premi a la iniciativa per la qualitat turística
− Posada en marxa de campanyes de promoció dirigits apaïsos amb major valoració de l'entorn ambiental(Alemanya, Holanda, etc.)
− Crear una entitat per al desenvolupament turístic deMenorca amb la participació de turoperadors
− Incentivar Menorca com a destí de Touring
− Fòrums de promoció
... ja que lesaccions es
concentren enl’ordenació
42
− Celebració d'un esdeveniment d'esportiu de caràcternacional
− Guia turística de productes d'hivern
− Valoració del patrimoni històric i cultural com a recursturístic
− Millorar la senyalització turística
− Crear una imatge pròpia de Menorca (logo per acomercialitzar)
− Millorar la formació superior
− Millorar la formació contínua
− Programa de captació de professionals
− Incrementar els mecanismes de control d'allotjaments noreglats
− Millorar i intensificar els contactes amb els agents delsector
A aquestes accions els participants van incloure les següents accions:
− Transferir les competències de promoció al Consell Insularde Menorca
− Política activa de no degradació de nuclis turístics a travésde l'esponjament
− Sensibilització al turista sobre la fragilitat del territori
− Inversions i millora d'infraestructures en depuració d'aigua,infraestructures i platges.
− Afloración de places alegals a través de paràmetres dequalitat
− Adequar la capacitat turística a la capacitat d'acollida del'illa.
Una vegada tancat l'inventari d'actuacions es va proposar alsparticipants que puntuasen en funció de la urgència de la seva aplicació
43
i les seves preferències individuals el conjunt d'accions. Per a això se'lsvan subministrar cinc punts a cada un d'ells que podien distribuir deforma lliure entre el quadre d'actuacions.
Com a resultat del taller es va obtindre un llistat d'actuacions jerarquitzatque s'exposa a continuació
Accions d'ordenació:
1. Primar la localització d'hotels enfrontd'urbanitzacions residencials. 9 punts
2. Realitzar una gestió sostenible de novesplaces turístiques. 7 punts.
3. Política activa de no degradació de nuclisturístics a través de l'esponjament. 5 punts.
4. Adequar la capacitat turística a la capacitatd'acollida de l'illa. 4 punts.
5. Inversions i millora d'infraestructures endepuració d'aigua, infraestructures i platges. 4punts.
6. Afloración de places alegals a través deparàmetres de qualitat. 3 punts.
7. Localitzar nous camps de golf. 2 punts.8. Fomentar un model d'ocupació horitzontal del
territori. 1 punt.9. Fomentar el desenvolupament del turisme de
congressos. 1 punt.10. Fomentar els equipaments per al cicloturisme.
1 punt.11. Adequar les infraestructures portuàries a la
pràctica d'esports nàutics. 1 punt.12. Introduir l'exigència de paràmetres de qualitat
en els equipaments en els nous allotjaments
44
turístics. 1 punt.
45
46
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 d’octubre de 2001
Accions de promoció:
1. Transferir les competències de promoció alConsell Insular de Menorca. 14 punts.
2. Crear una imatge pròpia de Menorca
47
associada a la Reserva de la Biosfera. 12punts.
3. Creació d'una Central de Reserves deMenorca. 5 punts.
4. Creació d'un segell de qualitat. 1 punt. 5. Crear un fòrum de promoció. 1 punt.
48
49
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 d’octubre de 2001
50
51
Taller sobre el turisme de Menorca, celebrat el 25 d’octubre de 2001
3.2. Valoració i pla d'acció
Com a resultat del taller les prioritats per a potenciar undesenvolupament turístic sostenible i competitiu per a Menorca escentren en una aposta en ordenació canalitzada a través del POOT quepersegueixi el control del creixement urbanístic, el foment de lalocalització d'hotels enfront dels apartaments i l'aflorament de placesalegals, la transferència de competències de promoció al Consell
52
Insular i la realització d'una Central de Reserves a través d'internet.
Ens trobem davant d'accions d'un elevat contingut polític però d'unreduït impacte pressupostari directe per a la seva posada en marxa.
En concret, de les tres primeres accions a posar en marxa en ordenaciói promoció, les úniques amb impacte pressupostari seria la realitzaciód'un pla de marca “Reserva de la Biosfera” i la creació d'una Central deReserves a través d'Internet.
S'ha definit un Pla d'Acció per a la posada en marxa de les accionsseleccionades en un escenari de tres anys. La major part de les accionses posarà en marxa l'any 2002 si finalment s'aprova el POOT.
S'ha ordenat la posada en marxa de les accions en tres fases En una primera fase s'aplicarien els criteris d'ordenació seleccionatsper l'aprovació i entrada en vigor del POOT. En esta primera fase quecomprén l'any 2002 es podrien començar els treballs per a l'elaboraciód'una Central de Reserves al mateix temps que definir els paràmetresper explotar la Reserva de la Biosfera com a imatge de marca de l'illa.
En una segona fase els esforços es centrarien en la generació debases materials per a la diversificació de l'oferta, començant per laconstrucció d'infraestructures bàsiques en les zones turístiques i eldesenvolupament de vies i la senyalització per a cicloturistes. Enmatèria de promoció enguany s'establirien els estàndards per al'obtenció del segell de qualitat turística de Reserva de la Biosfera deMenorca.
En una tercera fase es fomentaria la generació de noves fórmulesturístiques (esports nàutics, congressos i golf) i es promouria un foro depromoció amb participació dels turoperadors que permetria generar una
53
campanya de promoció conjunta baix els nous paràmetres i productes.
54
PLA D’ACCIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT I COMPETITIVIDAD DEL TURISME DE MENORCA
Accions 2002 2003 2004Ordenació1. Primar la localització d’hotels enfront urbanitzacions residencials. 9 punts2. Realitzar una gestió sostenible de noves places turístiques. 7 punts.3. Política activa de no degradació de nuclis turístics a través de l’esponjament. 5 punts.4. Adequar la capacitat turística a la capacitat d’acollida de l’illa. 4 punts.
5. Inversions i millora d’infraestructures en depuració d’aigua, infraestructures i platges. 4 punts.6. Afloració de places alegals a través de parámetres de qualitat. 3 punts.7. Localitzar nous camps de golf. 2 punts.8. Fomentar un model d’ocupació horitzontal del territorio. 1 punt.9. Fomentar el desenvolupament del turisme de congressos.10. Fomentar els equipaments per al cicloturisme. 1 punt.11. Adequar les infraestructures portuaries a la pràctica d’esports náutics. 1 punt.12. Introduir la exigència de paràmetres de qualitat en els equipaments en els nous allotjamentsturístics. 1 punt.Promoció1. Transferir les competències de promoció al Consell Insular de Menorca. 14 punts.2. Crear una imatge pròpia de Menorca associada a la Reserva de la Biosfera. 12 punts.3. Creació d’una Central de Reserves de Menorca. 5 punts.4. Creació d’un segell de qualitat. 1 punt.5. Crear un foro de promoció. 1 punt.
Fase 1: Color VermellFase 2 Color VerdFase 3 Color Blau
55
3.3. Desenvolupament d'accions
A continuació es desenvolupen les accions de la fase 1 per quant lesaccions de la fase 2 associades principalment a infraestructures,queden per establir concretament les mateixes que hauran d'incloure'sen el pla d'inversions del Pla Territorial Insular.
Sistema d'Informació i Central de Reserves per Internet
Objectiu estratègic:
Posada en marxa d'un sistema d'informació del conjunt deproductes turístics de Menorca a través d'internet que serveixi decentral de reserves i fomenti la comercialització dels productesdiversificadors de l'oferta.
Objectiu operatius:
• Diversificació del producte turístic• Desestacionalización de la demanda• Foment del coneixement de la cultura i la història balear
Descripció del Projecte:
Un dels principals problemes a què s'enfronten les polítiques dedesestacionalización, millora de la qualitat i diversificació del producteturístic és la canalització de la demanda a través de turoperadors lesestratègies de comercialització dels quals, es basen en el baix preu il'oferta de sol i platja. Per a superar-lo es proposa la creació d'un portaldel turisme de Menorca, com tenen ja grans centres turísticsinternacionals (per exemple Paris) i inclús nacionals (Galícia) imunicipals (Sant Sebastià), que permeti obrir nous canals d'accés a lademanda potencial a través d'una informació ordenada per productesturístics, tipologies d'establiments, dotació d'oferta complementària iservicis municipals. El servidor incorporaria informació sobre la cultura
56
menorquina i els actes posats en marxa que ja són exposats perIBATUR.
Accions
1. Disseny de l'estructura funcional del sistema d'informació i dels seuscontinguts seguint el següent esquema:
a) Presentació d'informació
− Parcs naturals− Platges− Béns culturals− Exposicions− Activitats (festes)− Gastronomia (restaurants i productes locals)− Mitjans de transport externs (connexió amb servidor de companyies
aèries i companyies de transport marítim)− Mitjans de trasporte interior: lloguer de vehicles, taxis, transport
interurbà, transport urbà− Servicis de lloguer: embarcacions, equipaments esportius,
b) Accés a l'oferta d'allotjament
− Per productes− Per localització− Per tipologia d'establiment
2. Disseny de continguts del portal informatiu
3. Inventari de les places d'allotjament turístic per tipologies, categoriesi equipaments
4. Definició de continguts a introduir en la pàgina individual de cada
57
establiment turístic i recopilació d'informació
5. Disseny de l'aplicació informàtica suport del sistema d'informació i dereserves
Pressupost del projecte: 50.000.000 pessetes
Pla de Marca “Reserva de la Biosfera”
Objectiu estratègic:
Creació d'una imatge de marca comercial que permeti l'agrupació,associació i col·laboració d'establiments turístics de Menorca pera afavorir la seva identificació amb un producte i, per tant, la sevacomercialització baix la Marca Reserva de la Biosfera. El Pla deMarca Reserva de la Biosfera hauria d'integrar-se en el Pla deMarques que està elaborant el Govern Balear
Objectius operatius:
• Diversificació del producte turístic• Desestacionalización de la demanda• Millora de la qualitat
Descripció del Projecte:
Definició d'un Pla de Marca associat a la Reserva de la Biosfera quepermeti l'agrupació, associació i col·laboració d'establimentsd'allotjament turístic per a la seva comercialització directa o a travésd'operadors turístics.
Accions
1.- Diagnòstic de la situació actual en els mercats emissors amb lafinalitat de determinar la demanda de productes turístics i com Menorcacobreix aquesta demanda. Així mateix, determinarà el grau de
58
coneixement, difusió i acceptació que els productes turístics deMenorca té en els mercats emissors i si aquests tenen un nivell decomercialització òptim. En definitiva, el diagnòstic haurà de permetreseleccionar les marques a realitzar i a definir l'estratègia per a la sevaimplantació.
2.- Proposta de marca Reserva de la Biosfera que haurà de justificar-sed'acord amb el diagnòstic, assenyalant els objectius de la marca, elsmercats a què ha d'anar dirigida i la tipologia d'establiments que had'agrupar per a la seva selecció. Els establiments que es proposen perincorporar a la marca hauran de complir amb tota la normativa que elssigui d'aplicació i, en especial, associar-los al segell de qualitat deMenorca que es promou en la fase 2.
3.- Disseny de la marca. Manual de normes gràfiques d'identitat visual,que inclourà les normes universals d'aplicació: Definició i construcció dela marca (logotip, símbol, conjunt corporatiu i les seves variacions),gamma cromàtica, tipografia, elements gràfics complementaris; iaplicacions en formats de paper, comunicació gràfica, publicitat, Interneti audiovisuals. El Manual de normes gràfiques d'identitat visual had'estar acompanyat del corresponent suport informàtic per a l'elaboracióde les distintes aplicacions.
4.- Propostes d'actuació, implantació i creació d'estructures decomercialització de la marca.
5.- Disseny i organització de totes les actuacions necessàries per a laimplantació de la marca.
Pressupost del projecte del projecte: 15.000.000 pessetes
