Taula de contingut

Bryn Terfel, un comunicador de carisma irresistibleAra - 08/04/2018

Monument a l'expressivitatEl Periódico de Catalunya - Catalán - 08/04/2018

Un immens histrióLa Vanguardia - Catalán - 08/04/2018

Aleix Vidal FontLa Vanguardia - Catalán - 08/04/2018

El talento de Mr. TerfelABC Cataluña - 09/04/2018

Dues caresLa Vanguardia - Catalán - 07/04/2018

Banderas e himnosEl Periódico de Catalunya - Catalán - 07/04/2018

Les Amèriques d’un exescolà monistrolencRegió 7 - 07/04/2018

«LA MÚSICA SOLUCIONA CONFLICTOS Y HACE UN MUNDO MEJOR»Diari de Tarragona - 07/04/2018

Los CDR boicotearán al Rey en BarcelonaEl Mundo - 09/04/2018

EL PROYECTO SECRETO DE FALCIANI EN ESPAÑAEl Mundo Crónica - 08/04/2018

El ibicenco Pere Navarro llega al «Menorca Jazz»Menorca - 06/04/2018

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

15

P.2

Bryn Terfel, un comunicador de carisma irresistible table en la invocació del foc mà-gic, mentre que no gaire enrere va quedar l’agonia escruixidora de Borís Godunov. El salt a Bro-adway no va fer abaixar la guàr-dia al baix-baríton gal·lès, amb un sedós Some enchanted eve-ning i un histriònic If I were a rich man. Còmplice habitual de Terfel, Gareth Jones pertany a aquesta estirp de directors fidels al divo de torn que fan poc més que garantir la quadratura, en aquest cas d’una discreta Or-questra Gulbenkian i uns disci-plinats Orfeó Català i Cor Jove. Ja sabem que tothom venia a es-coltar Terfel, però tampoc cal evidenciar el caràcter de farci-ment de la resta del programa, a banda que Boito, Verdi, Wagner i Mussorgski requerien acompa-nyaments menys plans.e

pocs amb el text, gràcies a una dic-ció d’una claredat màxima en tots els idiomes, que li permet acolorir, accentuar i donar la inflexió més punyent a cada paraula.

El concert amb el qual es va re-trobar amb Barcelona uns llargs –massa llargs– 17 anys després del darrer recital al Liceu va ser un tast variat de les millors qualitats de Terfel, amb obres i papers que ha interpretat força, poc o gens. Entre aquests, Mefistofele, amb el qual, ja tot just començat el concert, va atrapar el públic per no deixar-lo escapar més. La força demoníaca (i el xiulet poderós) van donar pas a un Falstaff bigger than life, panxa falsa inclosa. Un dels cims de la vetllada, tanmateix, va ser l’escena final de Die Walküre, d’una emoció a flor de pell en el comiat de Wotan a la filla i una autoritat incontes-

Bryn Terfel PALAU DE LA MÚSICA 66 D’ABRIL

Bryn Terfel és un comu-nicador d’una eloqüèn-cia difícil de resistir. Aquesta virtut capital la va palesar no només

amb la bonhomia amb què es va adreçar al públic, sinó, sobretot, amb la manera que té de crear en cada ària i en cada cançó tot un món, entrant en situació i en caràc-ter només en un nanosegon, per molt distants que siguin els estils. Per aconseguir-ho, a banda d’una veu que, tot i haver perdut esmalt, segueix impactant, Terfel juga com

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

Rapidesa Terfel només necessita un nanosegon per entrar en situació i en caràcter

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

115000

20056

Diario

151 CM² - 18%

864 €

52

España

8 Abril, 2018

P.3

Monument a l’expressivitatCRÒNICA Bryn Terfel impacta al Palau amb el millor de la seva carrera

CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA

Dinou anys després del seu recital al Liceu, el carisma escènic i canor de Bryn Terfel (Pant Glas, Gal·les, 1965) va tornar a Barcelona per debutar al Palau. Va ser un acte de justícia po-ètica per al llegendari intèrpret, in-justament oblidat en les programa-cions musicals d’una ciutat on no ha cantat mai una òpera i, alhora, una oportunitat única per gaudir d’un artista en la plenitud de la seva ma-duresa. L’impactant recital, compar-

tit amb l’Orquestra Gulbekian de Lisboa, dirigida per Gareth Jones, i l’Orfeó Català i el Cor Jove, va estar dedicat a la memòria de Carmen Ma-teu de Suqué, impulsora del Festival de Peralada, on, el 1990, va tenir lloc el debut operístic europeu del baix-baríton gal·lès al costat de Josep Car-reras en l’òpera Sansom i Dalila. L’actuació de Terfel va ser un mo-nument a l’expressivitat tant per l’ús del seu instrument vocal com per la seva vis dramàtica, amb una gestua-litat sempre d’acord amb les peces.

El domini teatral de les seves recrea-cions i la seva capacitat de comunica-ció fan que els aparents excessos his-triònics acabin magnificant el sentit i la sensibilitat de les seves recreaci-ons. Pot ser malvat, murri, insidiós, dolgut i gamberro, però sempre do-na el to del personatge.

PERSONALITAT IRRESISTIBLE / La seva per-sonalitat devastadora ajuda a supe-rar qualsevol carència que pugui aparèixer (sempre més per excés vo-cal que per defecte). Ho va demostrar

amb el variat repertori que va oferir, representatiu de la seva trajectòria, en què sempre va tenir sota control l’univers dels seus passatges. A Sono lo spirito che nega, de Mefistofele, va mostrar el poder dels seus greus i va clavar el paper, xiulant ell mateix amb força desbordant els fischios de la partitura. A L’onore! Ladri! de Falstaff, va treu-re a la llum la picaresca d’un paper que sembla escrit per a la seva veu i el seu físic imponent. Amb raó és un dels seus rols emblemàtics, en què a més mostra el domini de les mitges veus. Però un dels plats forts va ser la seva versió de la pàgina La valquíria en què, amb profunditat dramàtica i sense gesticulació, transmet l’angoi-xa i emoció de l’adeu del déu Wotan a la seva díscola filla Brunilda. Lluny de cedir en la intensitat te-atral, Terfel no va dubtar a encarar-

se amb La mort de Boris, de Boris Godu-nov. Agenollat, va interpretar les al-lucinacions i el complex de culpa del protagonista per ordenar la mort del jove tsarévitx Dmitri. El cantant es va ficar en la fondària de l’ànima russa amb la seva estremidora versió. En un més que popular rush final, el gal-lès, amb l’Orfeó, va emocionar amb la nostàlgica melodia Homeward Bound de Marta Keen i va desplegar tota la seva versatilitat en peces del musical americà com Some enchanted evening de South Pacific i l’aclamada If I were a rich man d’El violinista a la teu-lada, exposada amb sensibilitat me-lòdica i divertida gestualització. Una cançó de bressol gal·lesa va tancar l’ actuació triomfal, en què les corals del Palau van lluir el seu bon moment amb pàgines operístiques com Va pensiero, El cor dels pelegrins i El cor dels gitanos. Nit rodona. H

espectacles DIUMENGE58 8 D’ABRIL DEL 2018

que va buscar en vostè? –Roger i el seu productor, Nigel Go-drich, buscaven algú que aportés rock’n’roll a la seva música. A Los Angeles hi ha una nova escuderia de músics excel·lents però que no tenen aquest esperit. Me’n vaig adonar lla-vors, i ara, després de 75 xous amb ell per tot el món, crec que Roger és un músic punk d’abans del punk.

–En una superproducció com la gi-ra Us + them, ¿hi ha espai per al rock’n’roll?–Sí, hi ha rock’n’roll i seqüències de molta tranquil·litat, com la llarga introducció de Breathe, minuts i mi-nuts relaxants. Hi ha les dues cares de la moneda, el foc i la calma.

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

Jonathan Wilson porta la seva subs-tanciosa nova obra, Rare birds, al vol-tant d’un rock interiorista amb re-flexos psicodèlics, demà a Razzma-tazz 3. Ben aviat l’espera una missió molt diferent: enrolat en la banda de Roger Waters, el secundarà, com a guitarrista i cantant, en els con-certs de divendres i dissabte al Pa-lau Sant Jordi. Barcelona marca l’ini-ci de la gira europea de l’exlíder de Pink Floyd. La banda estarà aquesta setmana assajant a la ciutat.

–El vam poder veure a Barcelona set anys enrere, tocant amb Jack-son Browne i Dawes a Luz de Gas. ¿La seva vida ha canviat des d’ales-hores?–Del tot. Era l’època del meu primer disc diguem-ne oficial, Gentle spiri’, amb un so més folk, més americà, que el que faig ara.

–A Rare birds s’allunya del que en podríem dir «l’esperit de Laurel Ca-nyon», l’escena hippy de Los Ange-les de final dels anys 60 i principis dels 70.–Sí, vaig passar molt temps obses-sionat amb aquella època, tractant de trobar el perfecte so acid rock, etcètera, i ara és el moment d’ampli-ar l’espectre.

–¿L’interessa sonar contemporani?–No hi penso, en això, encara que quan et fixes en les gravacions actu-als, el passat és un lloc més interes-sant que el present.

–¿Opina com Dylan que cap disc ac-tual sona bé?–Totalment. Però una vegada estàs en el punt de mira públic és hora d’assumir riscos. A Rare birds hi ha

«És un àlbum de pujades i baixades, sobre què coi faig amb la meva vida»

segments amb fossa, intervencions de saxo, cançons de 8 minuts, idees rares, encara que se’m critiqui per autocomplaent. M’agrada portar l’oient a un altre pla. És l’objectiu.

–¿Què aporta algú com Lana del Rey a la seva música?–Té la veu més màgica i a la vegada trista que puguis imaginar, i la can-çó que interpreta al disc, en clau me-nor, era perfecta per a ella.

–Les cançons d’aquest disc parlen de naufragis emocionals.–Van de trobar-te a Los Angeles, sol-ter, envoltat de gent de qui et fas amic només una setmana, anant a festes, tenint molts plans. És un disc de pujades i baixades, sobre què coi faig amb la meva vida.

–Abans de llançar-se en solitari ja va cridar l’atenció d’Elvis Costello. ¿Com va anar això?–Sí, vaig treballar en el seu disc Mo-mofuku i ell va ser un dels meus pri-mers fans. Havia acabat Gentle spirit però no tenia qui el publiqués. N’hi vaig enviar una còpia i sorprenent-ment el va escoltar. Em va escriure una carta preciosa. Coses així signi-fiquen molt, igual que el suport de Jackson Browne.

–Entre els seus molts perfils, hi ha el d’ànima bessona de Josh Tillman, o Father John Misty. ¿És així?–Sí, és com el meu germà. Estem en contacte, mostrant-nos cançons, cantant-nos-les... Ahir em va envi-ar dues maquetes. Passa el temps al meu estudi, fins i tot quan estic de gi-ra, gravant amb Florence + The Mac-hine. Ens inspirem mútuament. És una competició saludable.

–L’ha fitxat Roger Waters. ¿Què creu 33 El guitarrista Jonathan Wilson, en un marc deutor dels 70.

«Roger Waters és un punk d’abans del punk» JONATHAN WILSON Músic nord-americà. Presenta el seu disc ‘Rare birds’ a Razzmatazz 3

–Tocar les parts de guitarra de David Gilmour deu ser delicat.–Roger ha confiat molt en mi. Tracto de no sonar a res que ja s’ha fet en el passat, fins i tot sabent que aquella guitarra Stratocaster remet imme-diatament a Gilmour.

–¿En quin moment s’ho passa més bé?–Potser en algunes peces del disc nou, amb parts que vaig fer jo i im-provisades, com Smell the roses. Però hi ha molts més: cantar Dogs, de Pink Floyd, és molt divertit.

–¿Era fan de Pink Floyd?–No un fan de saber-ho tot, però un gran admirador de Gilmour com a guitarrista. Sempre m’ha encantat, sobretot l’àlbum The final cut.

–¿Serà l’última gira de Waters?–Sí, ho és, ho va dir a CBS News i és així. És l’última estació de Roger. Fa molt temps que fa això. H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

457000

67203

Diario

255 CM² - 24%

7386 €

58

España

8 Abril, 2018

P.4

60 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIUMENGE, 8 ABRIL 2018

Enels últims temps no és in-freqüentsentiralgúdir,ambcertsarcasme,queperveurebones exposicions cal viat-jarno jaaMadrid, sinóaBil-

baooMàlaga,abansquequedar-seaBar-celona.La irrupcióde laciutatbasca i

de l’andalusa en el mapamuse-ístic ha estat fulgurant. El pri-mer cas, molt analitzat ja, basael seu èxit en el fet d’aprofitarl’efecteGuggenheimperampli-ar l’oferta artística d’una ciutatque fa uns anys distava molt deser una destinació cultural. Bil-bao ja és molt més que FrankGehry. ElMuseudeBellesArtsestà enplenaexpansió gràcies aMiguel Zugaza, exdirector delPrado, que desenvolupa unaaposta ambiciosa que inclou in-corporar nous espais. I en uncontext de ciutats globals queno hi entén de fronteres tambécaldria incloure en l’oferta de lacapital biscaïna el nou CentroBotín de Santander, a poc mésd’una hora de cotxe de distàn-cia.L’efecte de la inversió cultu-

ralenlatransformaciódeMàla-ga és més recent que el de Bil-bao i encara s’ha de consolidar.Però, ja d’entrada, s’ha aconse-guit que la capital deixi de serconeguda com aquella ciutat amb bonagastronomia però amb poc atractiu ons’aterravaperanaralesplatgesdelaCos-tadelSol.Segonsdadesde l’Ajuntament,el2017vaser laciutatd’Espanyaquemésva créixer com a destinació urbana. Elsseus hotels van acollir 1,3 milions de tu-ristes, un9%mésque el 2016. I unadadavistosa: el turisme català va ser el quemésvacréixera laciutatdurantelpassatexercici: un 19,6%, davant delmadrileny(5,6%).La causa d’aquest creixement és evi-

dent. Màlaga, per exemple, ha passat deser la ciutat ones visitava la casanatal dePicasso a acollir unmuseu de referènciasobre l’artista. Al nou Museu Picasso,que es nodreix de233obres donades perChristineRuiz-Picasso i el seu fillBer-nard, s’hi hanafegit fa pocdues franquí-ciesdeprimernivell: ladelMuseuRusdeSant Petersburg i una altra del CentrePompidou de París. Un Museu CarmenThyssen i el Centro de Arte Contempo-ráneocompletenuncircuitquerequere-ixtresdiesperserrecorregutambcalma.

L’únic que no és cèntric és el MuseuRus, ubicat a l’antiga Tabacalera.Aquests dies ofereix una inquietant ex-posició sobre l’art del realisme socialistatitulada Radiante porvenir. Explica comels artistes van haver de posar-se la gra-nota de mecànic de l’art per sobreviureen l’època de Stalin, a canvi, evident-

ment, de lliurar les seves ànimes al Dia-ble.EntrequadrescomeldeIaroslavNi-kolàiev que mostra el sanguinari dicta-dor amb el glamur d’una estrella deHollywood o exhibicions èpiques delpoder atlètic soviètic destaquen algunesperles, com araAleksandrDeyneka, queva dibuixar les ciutats sense encant dels

EstatsUnitsamblamateixamiradacríti-ca d’Edward Hopper. Del Museu Rusdestaca la seva sobrietat; es tracta d’uncontenidor al servei de l’art on la cafete-ria i la botiga sónmers complements, encontrast amb el projecte de l’Hermitagebarceloní, on, segonsha transcendit, tin-drienunpaperprincipal.

Al Pompidou malagueny, alhora, s’hiofereix unamostra sobre Brancusi i unaaltra exposició titulada Utopías moder-nas (s’anuncia com a col·lecció semiper-manent fins al 2020)que inclouobresdeMiró, Chagall, Picasso o Kandinski.Igualque lesdelMuseuRus,però, les sa-lesdelPompidouerenmigbuidesdurant

la Setmana Santa. Potser el motiu era lacompetència de les processons, però éspossible que el sistema museístic localencara tingui pendent generar nous pú-blics, un repte sempre complex quan estracta d’institucions franquiciades. El

Museu Picasso (amb una expo-sició una mica arriscada sobrePicasso i Fellini) i el CarmenThyssen (amb unamostramoltagraïda sobre la Mediterrània)erenplens a vessar.L’afirmació que per veure

bon art cal viatjar a Màlaga, aBilbao o a Lió perquè l’ofertabarcelonina deixa molt a desit-jar té sentit com a provocacióper crear debat, però no superauna anàlisi seriosa, encara quede vegades es trobin a faltar aBarcelonamés exposicions queconnectin amb el gran públic.Parlemd’exposicions rigorosesperò que tinguin capacitat peratreure grans audiències i, depassada, portar més visitants aaltres mostres més arriscades icoherents amb el paper que had’exercir un museu del nostretemps.La lliçómalaguenya no es re-

fereix tantalscontingutscomalpotencial que té la cultura peratreure turisme de qualitat. I jase sapque la ciutat quenoés ca-paç d’ordenar i imposar la seva

pròpia oferta acaba sucumbint als inte-ressos (indesitjables) de la demanda. Ésla cultura, i no una altra cosa, el factorquehapropiciat queMàlagadeixi de serunadestinacióexclusivadetapesiplatja,que Miami es desempallegui de l’epítetMiamiViceoqueBilbaoesdeslliuride lahumiliació de ser coneguda comaquellaciutat queés apropdeSant Sebastià.És obvi que una capital global com

Barcelona no té necessitat de reinven-tar-se a través de la cultura: rep turismecultural des que a l’Edat Mitjana es vaconvertir en una referència política i co-mercial de la Mediterrània. Però en unmoment d’indefinició com l’actual, enabsència d’una estratègia definida perafrontar la massiva i incessant arribadade turistes, apostar pel poder transfor-mador de la cultura amb inversions dexocalsequipaments iambcampanyesdepromoció imaginatives pot servir perevitar que en el futur es continuïn fentcomparacionspoc afortunades.

Emergències culturals

MIQUEL MOLINA

El ramat del François-Xavier Lalanne davant un granMiró, al Centre Pompidou deMàlaga

Miquel Molina

mmolina@lavanguardia.es / @miquelmolina

Ciutats amb molt menys potencial que Barcelona han estatcapaces de situar-se en elmapa del turisme cultural ambpo-quesperòmoltafortunades iniciatives.Lacompetènciaés fe-rotge inovenecessàriamentdeBerlín,ParísoLondres

BLUES URBÀ

Màlaga és l’últim exempledel poder transformadorde l’art: ja és la destinacióurbana quemés creix

Barcelona no s’ha dereinventar, però des de fatempsmenysprea l’efecterevitalitzador de la cultura

Un immenshistrióBrynTerfel

Obres:Verdi, Boito, Wagner,Mussorgsky, etcètera.Intèrprets:Bryn Terfel,Orquestra Gulbenkian,Orfeó Catala i Cor JoveLloc i data: Palau de laMúsicaCatalana (6/IV/2018)

JAUME RADIGALES

Feia disset anys que Bryn Terfelno actuava a Barcelona. I ara haestat possible gràcies al cicle Pa-lau Grans Veus. El baix-barítongal·lès, que ha passejat per migmón el seu art imbatible, és unhome de gran intel·ligència, quesap ficar-se el públic a la butxaca,i no tan sols amb el cant. Els seusdots de comunicador s’exhibei-xen també en comentaris entre

peça i peça, amb una simpatiadesbordant.Per a l’ocasió, què millor que

escollir un repertori a mida i fer-ho partint de l’histrionisme quedemana pàgines com “L’onore?Ladri!” deFalstaff, lamort deBo-ris o “Son lo spirito che nega” deMefistofele? Terfel és un immenshistrió, que sap mesurar els seusinacabables recursos. El timbreés rodó i compacte, els registresversàtils i, encara que la veu co-mença a mostrar signes de des-gast, el servei a l’expressivitat ge-nerosa i ben estudiada dissimulaels seus punts febles. Els accentspatètics aMussorgsky, la tendre-

sa en el comiat de Wotan (DieWalküre) i la capacitat de feroblidar Topol a “If I were a richman” d’El violinista a la teuladavan demostrar una vegada mésque Terfel és un tros d’artista.La batuta de Gareth Jones va

imprimir a l’OrquestraGulbenki-an un efectisme innecessari enmolts passatges, amb escassosmatisos i un volum sovint exces-siu. Un directormolt al servei delsolista i que va oblidar la resta.Per sort, tant el Cor Jove coml’OrfeóCatalà vanexhibir profes-sionalitat i coneixement de causaal servei de les partitures selecci-onades.

CRÍT ICA DE L ÍRICA

El baríton durant el concert

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

115774

Diario

261 CM² - 23%

10868 €

60

España

8 Abril, 2018

P.5

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIUMENGE, 8 ABRIL 2018

Aleix Vidal dirigeix des defa 25 anys el Centre Mèdic

de Baqueira, aixecat fa mig seglepel seu pare, Manuel Vidal. Lainformació recopi-lada en aquell cen-tre és un tresor per al’estudide l’evolucióde les lesionsde l’es-quí. PÀGINA 51

LA SEGONA

Temps de paradoxes

HABERMASvaserquiensvarecordarqueeldesenvolupamentdelaconsciènciaeuropeaésméslentquel’avançdelarealitatconcreta.Europaprogressa,seguramentambméslenti-

tuddelqueensagradaria,peròelsseuscriteriss’obrenpas,sensequemoltesvegadessiguemconscientsdelquesigni-ficaperalesnostresvides.Ambtotes lescrítiquesquelipu-guemfer, laUEésl’espaidellibertat ibenestarmésgrandelplaneta,permésquel’últimacrisi lihagi fetperdreencant.Faquatremesos,els independentistescatalanesclamavencontraEuropapelscarrersdeBrussel·les,mentreelseulíderCarlesPuigdemontcarregavaduramentcontraelsdirigentsdelaComissió.Aralesmateixespersonesglossenla inde-pendènciadela justíciaeuropeai laUEcomamarcdelli-bertats,desprésdela interlocutòriadictadapel tribunaldeSchleswig-Holstein.LaparadoxaésqueelsmembresdelGoverndelPPque

hanposat laUEperdavantperdesqualificar l’independen-

tismeimostrarelseuaïllament,enlesúltimeshoreshanacumulatcastissosdiscursosantieuropeistesdavant lasorpresaqueels jutgesalemanyshaginconsideratquenohaexistitundelictederebel·lióaCatalunyad’acordambladocumentacióaportadapelmagistratPabloLlarenaafid’activar l’euroordreperextradirPuigdemont.CharlesPowell,historiadoridirectordelRealInstituto

Elcano,hadeclarataElMundoqueladecisiódel tribunalalemanynoeracapafrontaEspanya,quetanrespectableésla independència judicialespanyolacoml’alemanyaiquelaUEnoincloulauniójurídica.I fins i totafegiaquel’ocorregutaCatalunyapotserqualificatdesedicióperònoderebel·lió.Habermasjahohaadvertit:hihaunagrotescadesproporcióentre la influènciaprofundaquelapolíticaeuropeatéenlesnos-tresvides i l’escassaatencióqueseliprestaacadapaís.LaUEesmereixmés afecte i respecte.

L’escriptor argentí va arribara Barcelona a estudiar un

màsterihihaacabatdesenvolupantla seva vocació literària. Les sevescròniques de Barce-lona inconclusa sim-bolitzen l’atraccióque exerceix la ciutatenescriptorsde tot elmón.PÀGINA56

El molt esperat baix-barítongal·lès esva ficarelpúblicdel

Palau de laMúsica a la butxaca totjust sortir a escena. I no només pelcant ielsseusdotsac-torals,sinópelsdeco-municador, amb unasimpatia desbordanten els seus comenta-risalpúblic.PÀGINA60

Amb la seva victòria d’ahirdavantelLeganés, elFCBar-

celonad‘ErnestoValverde suma38jornades imbatut, l’equivalent a totun campionat, igua-lant així el rècord as-solit per la Reial So-cietat entre les tem-porades 1978-79 i1979-1980.PÀGINA74

El nacionalista ViktorOrbán, primer ministre

d’Hungría,que nooculta les sevessimpaties per Vladímir Putin, ar-riba com a favorit ales eleccions legisla-tives d’avui gràciesa un acusat discursantiimmigració i eu-roescèptic. PÀGINA 4

INTERNACIONAL

Frontera militaritzadaL’estat nord-americà de Texasha estat el primer en seguir lesordres de Donald Trump ienviar la Guàrdia Nacional a lafrontera ambMèxic per preve-nir la immigració il·legal i eltràfic de drogues. PÀGINA 15

POLÍTICA

L’alzina popularEl Partit Popular ha triat unaalzina dibuixada en tons blauscom a logotip de la convenciónacional que celebra aquest capde setmana a Sevilla. PÀGINA 28

EDITORIALS

Els temes del diaLa preocupant falta d’efectiusde la Guàrdia Urbana de Barce-lona, i la més que probable vic-tòria en les eleccions hongare-ses de l’actual primer ministre,el conservador nacionalistaViktor Orbán. PÀGINA 34

OPINIÓ

Atrapats a la xarxaEl descobriment que Facebookha compartit les dades perso-nals de desenes de milionsd’usuaris és una esquerda queens permet observar els perillsa què ens exposa la presènciamassiva i intensiva en lesxarxes socials, tal com explicaLlucia Ramis: “Google llegeixels meus e-mails, m’anunciaproductes i destinacions quehe esmentat en algun lloc. De-mana que puntuï la cafeteriaon estic esmorzant”. PÀGINA 40

TENDÈNCIES

Filtracions a l’arcaL’escalfament global ha provo-cat humitats en la Volta Globalde Llavors, a Noruega, on esconservenmostres de totes lesllavors del planeta. PÀGINA 44

CULTURA

El misteri MerrimanLa localitat de Corbera d’Ebreha instal·lat unmonument com-memoratiu al lloc on es creuque va morir afusellat el coman-dant nord-americà de lesBrigades Internacionals RobertHaleMerriman, el cos del qualno va ser trobat mai. PÀGINA 62

ESPORTS

Setmana negra del CityUna nova derrota, un nou copper al Manchester City de Guar-diola, que després de quedarvirtualment fora de la Cham-pions dimecres passat desprésde perdre per 3-0 davant elLiverpool, ahir va veure com elManchester United li remunta-va un 2-0 a favor, evitant a mésque es proclamés campió de laPremier League. PÀGINA 78

ECONOMIA

Inseguretat al PratLa licitació del nou contractede seguretat per a l’aeroportde la capital catalana, que esti-pula millors condicions per alstreballadors, amenaça de reac-tivar la conflictivitat laboral del’estiu passat. PÀGINA 90

PAU I SEGREGACIÓ A L’ULSTER

Irlan a del Nor cele ra elvi t anivers ri de s acodel Divendres Sant en el’alegria per la consolidacióde la pau i la tristesa per nohaver superat encara la his-tòrica divisió entre catòlicsi protestants. PÀGINA 16

RECUPERANT GIACOMETTI

Un palauet de la parisencarue Schoelcher, al barri deMontparnasse, acull unareconstrucció exacta deltaller de l’escultor suísAlberto Giacometti. PÀGINA 66

CAOS FEDERATIU

La llarga ombra d’AngelMaría Villar encara planasobre la Federació Espanyolade Futbol, incapaç d’aconse-guir la pau. PÀGINA 83

Himne a l’estilMarta Sánchez Lloguers impossibles

ElPPnovaocultar que li va agradar la iniciativa dela cantantMarta Sánchezde sorprendre en el seuconcert alTeatroReal amb la interpretació de

l’himned’Espanya ambuna lletra original seva.Així que lainiciativa va ser copiadapels populars en la convenció queaquests dies celebren aSevilla.Nova ser una cantant fa-mosani es va cantar l’himned’Espanya, peròhi vahaverhimnea l’estilMarta Sánchez. La idea va sorgir del porta-veudelGrupPopular al ParlamentEuropeu, que vadeci-dir, ambeurodiputats espanyols, posar lletra a l’himneeuropeu, quenoen té. Jahova fer al seudia el rockerMi-guelRíos ambaquell “Escuchahermano la canciónde laalegría”. Aquesta vegada, lamúsica de laNovena simfoniadeBeethoven tenia una altra lletra, la dels eurodiputatspopulars, que enunacte ambRajoy es vapoder escoltar:“Nomésunits construiremel futur, perquèhemaprès quel’egoismeés la guerra. Ser lliures, justos i iguals sumanttolerància i pau, els nostres valors no entenen fronteres”.

Allunyar-se de la ciutat de Barcelona ja no garanteixtrobar un lloguer assequible per a aquells veïns quevan haver d’abandonar la ciutat expulsats per l’augmentdels preus. La tendència de la capital catalana, on elsarrendaments se situen en els nivells més alts de la his-tòria, s’ha encomanat als municipis de l’àrea metropoli-tana, on avui dia resulta difícil trobar un pis de lloguer,i millor ni parlar d’un de barat. Ja no sorprèn veure ofer-tes de pisos sense ascensor pels quals es demanenmésde 600 euros mensuals a Cornellà o Badalona. Això quanes troben, perquè l’oferta és escassa i sens dubte insufi-cient. Aquesta situació posa en evidència el dèficit d’ha-bitatge públic que pateix la corona urbana, un problemaque hauria de ser una prioritat per als consistoris impli-cats, ja que facilitaria l’emancipació dels joves i, de re-truc, ajudaria a refredar la inflació d’unmercat que,abans de la crisi, apareixia com la gran panacea per alsproblemes sorgits a causa de la bombolla immobiliària.

EI web de

FUTBOL, EN DIRECTESeguiu, minut a minut, el relatdels partits Reial Madrid-At-lètic, València-Espanyoli Reial Societat-Girona.

FÓRMULA U I MOTO GPEls grans premis de Bahraini l’Argentina, en directe.

‘VIVO’Té dret el teu cap a enviar-teun correu fora de l’horarilaboral?

BARCELONA SECRETAL’estrella de DaviddeMontjuïc.

Internacional 3Política 18Opinió 34Tendències 42Necrològiques 52Religió 54Cultura 56Cartellera 69Esports 74Economia 85

PÀGINES 152

Aleix Vidal FontDIRECTORCENTREMETGE BAQUEIRA

Laureano DebatESCRIPTOR

Bryn TerfelBARÍTON

Ernesto ValverdeENTRENADORDEL FC BARCELONA

Viktor OrbánPRIMERMINISTRE D’HONGRIA

ÍNDEX

SUMARI

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

561000

115774

Diario

193 CM² - 17%

8032 €

2

España

8 Abril, 2018

P.6

BRUNO PARDO PORTO

MADRID

Apenas conservaron nada las herma-

nas Brontë de su madre, Maria, des-

pués de que esta muriera a los 38 años.

Tan solo un libro, una biografía del poe-

ta Henry Kirke White, que guardaron casi como un tesoro. Algo tenía de eso

porque se trataba de un ejemplar que

había sobrevivido a un naufragio en la

costa de Dovenshire en 1812, donde la

progenitora había perdido casi todas

sus pertenencias. El cariño casi divino

a aquel objeto lo expresó muy bien el

padre de la familia, Patrick, cuando

anotó en una de sus páginas el siguien-

te lema: «El libro de mi querida espo-

sa se salvó de las olas, así que siempre

se conservará». No se equivocó.

Hoy ese libro es un tesoro también

por otros motivos, pues en su interior

guardaba dos obras perdidas de Char-

lotte Brönte, descubiertas hace poco

más de tres años. Ahora, la Brontë So-

ciety publicará el hallazgo en una edi-

ción que incluirá los facsímiles de los

dos manuscritos, las anotaciones que

los familiares dispersaron por sus pá-

ginas y un boceto de Branwell, herma-

no de Charlotte. Todo ello irá acompa-

ñado con el análisis de cuatro especia-

listas en la escritora que «explorarán

la importancia del descubrimiento» al

tiempo que «revelarán nueva informa-

ción de interés». Se espera que la obra

llegue a las librerías inglesas en otoño.

Caligrafía particular La identificación de los dos textos de

Charlotte fue posible gracias a su par-

ticular califragía, seña de identidad

inevitable de la autora. Además, apa-

recían firmados por su pseudónimo masculino favorito: Lord Charles We-

llesey. Juliet Barke, gran estudioso de

las Brontë, calificó el hallazgo de ex-

traordinario, subrayando que era «ex-

tremadamente inusual» un descubri-

miento de tales características.

Las obras, un cuento y un poema,

pertenecen a la adolescencia de Char-

lotte. El primero es un realto corto, fe-

chado en 1833, que narra de forma sa-

tírica la vida en Haworth, el pueblo in-

glés adonde se mudó la niña después

de que su padre encontrase trabajo

allí. Lo hace, además, a través del per-

sonaje de Lord Charles. El otro manus-

crito, sin título, es un poema inacaba-

do de 77 versos que se mueve en un

mundo de fantasía llamado Angria, un

mundo que la autora creó con su her-

∑ Se trata de dos manuscritos, un poema y un cuento, encontrados en 2015

Parte del poema de Charlotte Brontë que se encontró en uno de los libros que tenía su madre.

mano Branwell a lo largo de su in-

fancia. Decíamos que, para la familia,

el libro donde se han encontrado

estos trabajos era un tesoro. Tam-

bién lo es para la propia Brontë

Society, que lo ha perseguido du-

rante años para hacerse con él e

incluirlo en sus fondos. De hecho,

ya estaban interesados en com-

prarlo incluso antes de conocer las

joyas escondidas que albergaba en

su interior. La historia de cómo lle-

gó a sus manos es, también, una peri-pecia. De hecho, el relato de esa «aven-

tura» se incluirá en la edición de los

inéditos de la autora de «Jane Eyre».

Parece que esta biografía de Henry

Kirke White, en efecto, está viva. Des-

pués de sobrevivir a aquel naufragio en

Dovenshire, el libro pasó a manos de la

familia. Luego, tras la muerte del padre

de las Brontë, fue vendido a un colec-

cionista privado en América, donde pasó

la mayor parte del siglo XX. Para que la

Brontë Society pudiese adquirirlo, fue

necesaria una una subvención de

Publican dos obras inéditas de Charlotte Brontë

194.000 euros del National Heritage Me-

morial Fund y varias aportaciones de

otras asociaciones. En total, se desem-

bolsaron más de 900.000 euros en la

compra. Todo ello para recuperar un te-

soro familiar que, ahora, empujado por

las olas, llegará a las librerías. Patrick

Brontë no se equivocaba: el libro que se

salvó del mar siempre se conservará.

BRYN TERFEL

Obras de Verdi, Boito, Wagner y otros. B. Terfel, bajo-barítono. O. Fundaçao Gulbenkian. Dirección: G. Jones. Orfeó Català. Dirección: S. Halsey. Cor Jove de l’Orfeó Català. Dirección: E. Nabona. Palau de la Música, 06-04-18.

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD

La gira del bajo-barítono galés Bryn

Terfel junto a la orquesta de la Fun-

daçao Gulbenkian de Lisboa pasó por

el Palau contando con la impresio-

nante complicidad del Orfeó Català y de su Coro Joven, una vibrante y

emocionante velada que se dedicó a

la memoria de la mecenas Carmen

Mateu de Suqué, fallecida en enero,

gran amante de la lírica y presiden-

ta del Festival Castell de Peralada,

precisamente donde Terfel debutó

en España en 1990 y donde cantó la

primera ópera fuera de su país.

Comunicador nato, hombre al que

el teatro le corre por las venas, co-

menzó como un Mefistófele hiperac-

tivo, sin muchos graves sólidos pero

con las aristas necesarias para cons-

truir el personaje (incluyendo los sil-

bidos), para seguir con un Falstaff

maravilloso –del Boito compositor,

al libretista–, metiéndose una toalla

en el chaleco para ganar en volumen

corporal, porque de vocal tiene de

sobras. Terfel bordó su gordinflón,

por algo es uno de los mejores del

mundo en el papel. Aunque el per-

sonaje verdiano dejó un clima joco-

so, el Orfeó Català y el Cor Jove cogió

el testigo con un sensible «Va, pen-

siero», aunque la tónica de sus in-

tervenciones, de hermoso sonido y

total corrección, apuntó acentos más

propios de la polifonía que del tea-

tro musical, salvo, cómo no, en la es-

cena final de «Boris Godunov», en el

que parecieron auténticos monjes.

Todo el programa, en general, es-

tuvo cargado de decibelios por obra

del maestro Gareth Jones, amigo del espectáculo y de lo poco sutil. La

sección masculina del Orfeó se lu-

ció en el coro de los Peregrinos del

«Tannhäuser» wagneriano, abrien-

do la puerta al genio alemán, de

quien Terfel interpretó el final de

«Die Walküre» dibujando un Wo-

tan de absoluto ensueño, humano

como ninguno. La segunda parte

estuvo dedicada al «musical», con

la excepción de una maravillosa

muerte de Boris, con Terfel agoni-

zando de rodillas desgarrando co-

razones con sus últimos suspiros.

Del género ligero –y después del coro

de los Gitanos del «Trovatore»– so-

bresalió la despedida final, previa

a las propinas, con la icónica «Si yo

fuera rico», de «El volinista en el te-

jado», elevada a obra maestra gra-

cias al talento de Mr. Terfel.

Lírica

El talento de Mr. Terfel

abc.es/cultura LUNES, 9 DE ABRIL DE 2018 ABC48 CULTURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

15000

2263

Diario

191 CM² - 21%

779 €

48

España

9 Abril, 2018

P.7

44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 7 ABRIL 2018

Dues cares

HändeliVivaldi/Cererols

Intèrprets:EnsembleMatheus iCordeCambradelPalaude laMúsicaDirecció:Jean-ChristopheSpinosLlocidata:PalaudelaMúsica(3/IV/2018)

Intèrprets:JoveCapellaReialdeCatalunya+solistesdelaCapellaReial+conjunt instrumentalDirector:JordiSavallLlocidata:L’Auditori (4/IV/2018)

JORGE DE PERSIA

Faanys laprimaveradeBarcelona,a més de tenir la seva llum pròpiatan particular, brillava especial-ment amb el Festival de MúsicaAntigadeLaCaixa,undelsesdeve-niments europeus de l’especialitatque lacrisi vadesallotjar.Gràciesaell una forta tradició per aquestesmúsiques va arrelar en un públicespecialitzat i diferent del que es-tem habituats en altres cicles, quecontinua anant a convocatòriesque tiren endavant tant el PalaucomL’Auditori.Per a aquesta ocasió hem selec-

cionatdos concertsdelsdia 3 i 4, el

primer dirigit per J-C. Spinosi i eldel 4 per Jordi Savall. És a dir, lanova generació que assumeixaquests repertoris i la dels gransmestres que van portar el gènere ala culminació. I precisamentd’aquest intercanvi generacionalsen’haocupatJordiSavallpresen-tant dues obres de Joan Cererols(Martorell, 1618 - Montserrat,1680),ambmúsicsjovesd’altnivellquelasevaacadèmiahaorientaten

aquests anys i compartint faristolsambmestres consagrats en l’espe-cialitat. Tot un exemple de treballquemiraal futurdequè tenimtan-tanecessitat.Pel perfil fa la sensació que l’Es-

muc té a veure ambelprojecte.Ai-xí, vampodergaudirde laMissadedifunts i d’una Missa de batalla,músicanotabled’aquestgranmes-tre català de qui se celebra ara el

CRÍT ICA DE MÚSICA BARROCA

Tres intèrprets que participen en el festival Emergents valoren els avantatges de la proposta multiestilística a L’Auditori

“M’agradaria serpart del públic”ALBA JUANOLABarcelona

Helena Satué és laviolinista del Cos-mosQuartet i par-ticipa per primeravegadaenunfesti-

val tan ampli quant a gèneresmu-sicals com aquest Emergents queté lloc a L’Auditori fins a l’11d’abril. El quartet de corda ja haactuat en altres festivals arreud’Europa, però tots eren específi-cament de música de cambra oquartets.ÉsperaixòqueSatuéva-loraque,enelcontextd’unfestivalmultiestilístic, en què els jovesmúsics de jazz o flamenc estanconvidatsaescoltarclàssica ivice-versa, es dediqui un dia a unama-ratódequartets, comvapassardi-jousambla integraldeBrahms,enquè el seu propi grup va interpre-tarelQuartetperacordanúmero3.“En aquesta marató m’agradariaser part del públic, fins i tot quantoco jomateixa”, apunta, i assegu-raqueesquedaràaescoltar l’actu-ació del Calidore String Quartet,que la succeeix.Els tres quartets que van actuar

hovanferperaunpúblicmés jovequedecostum.Aixòhohaaconse-guit la proposta de L’Auditori. Laviolinistacatalanahoatribueixalaimatge d’aquest Emergents, quevol arrossegar els joves a la clàssi-ca. I també al fet que “tant elspreuscomlespropostessónatrac-tiusper aunpúblicnovell”.L’Emergents Barcelona Music

Festival va sorgir l’any passat per-què els estudiants de música po-guessin debutar professional-ment. Aquesta edició inclou artis-

tes nacionals i internacionals detotes les edats que interpretenclàssica, jazz, flamencimúsicaan-tiga i barroca.Ona Cardona, clarinetista amb

unapremiadacarrerad’èxit comasolista, tocaaquest vespre (19h)elConcert en La major de Mozartamb l’OBC. En aquest punt avan-çat de la seva carrera es preguntaquèésemergir. “Jo jaheemergit”,

diu, i dedueix que es tracta de do-naroportunitats als talents, siguinnous o veterans. “La joventut ésuna actitud de curiositat, d’estarconstantment fent-se preguntes imantenir-se fresc. Sempre esticposant-me reptes”. I de fet, tot ique ja ha tocat aquesta obra altresvegades, el concert d’avui té unal·licient, i és que utilitzarà el seuclarinet di bassetto, una extensió

del seu instrument tradicionalperal qualnomésMozart va compon-dre. “He hagut de desaprendre elque ja sabia, perquè la partituracanvia. Però n’estic encantada,perquè la sonoritat demolts arpe-gis araprensentit”.La canadenca Estelle Choi, vio-

loncel·lista del quartet novaior-quès Calidore, que diu que estàmolt honorada de poder tocar a

Europa, el bressolde laclàssica,hicoincideix en el sentit que l’ambi-ent de festival divergeix del delsconcerts tradicionals. “Aquí elsartistes poden establir vincles en-tre ells, veure lamanera de tocar iassajard’altrespersonesdelgremii, per què no, pot servir com a pla-taforma extra per crear novesoportunitats”.Sobre els estereotips entre el

que ha de ser la clàssica europea i

americana, la violoncel·lista cana-denca assegura que ells, com aquartet, semprehan intentat tren-car barreres i no entrar en la cate-gorització.“Tancarlamentenunamanera de tocar no té sentit; commésmúsica s’escolti,millor”.Helena Satué apunta, sobre

aquestaqüestió,quelesduesesco-les es van separar fa anys i van ad-quirir unamanera de tocar carac-terística.“ElsodelsEstatsUnitsésmés fort,mésdirecte; l’europeuésmés íntim i tradicional. Potser ésperquè a Europa encara es conti-nua tenint en compte l’herència ilesfontsal’horad’estudiar.Peròelque compta és obtenir una veupròpia, aquell so que és teu i no-mésteu”.Iambmésraóaraquees-tan aflorant tants quartets i queCatalunya,desdeCasals, es consi-dera terradequartets.

LLIBERT TEIXIDÓ

LescatalanesHelenaSatué i OnaCardonaabanda ibandade lacanadencaEstelleChoialhalldeL’Auditori

“Aquí podem crearvincles entre elsartistes, veure unaaltramanera de tocarde la gent del gremi”

quartcentenari.Unabonadisposi-ció dels dos cors,mitjançat pel cormasculí que tirava endavant elspassatgesdecantpla,idelgrupins-trumental, va fer, amb labellesadelapartitura,quelaversióesfesambl’espai i ensposés tots enunaespè-cie de comunió. Magnífic treballdels solistes vocals Kristin Mul-ders,DavidSagastumeiJosep-Ra-mon Olivé, formidable treball decorspreparats perLluísVilamajó iun grup instrumental que va su-marviolesavents.LaMissabatallava sonar incisiva i subtil, suggerintel seu caràctermés que imposant-lo, i amb moments vocals relle-vantscoml’AgnusDeidel final.Tot el contrari hem de dir del

concert que va dirigir Spinosi ambel seu Ensemble Matheus i el Corde Cambra del Palau. No vull serincisiu però el nivell va ser alar-mant, opac i sense relleu en obrestan diferents, a més, com el DixitDominusHWV232, deHändel, i elGlòriaenremajorRV589,deVival-di. No entenc per què es convidendirectors tan mediocres que o nodisposen de temps o no treballenambelcor,quenecessitamoltperaaquests repertoris, sobretot en elHändel, desvirtuant articulació,afinació femenina al comença-ment, nitidesa en els fugatos, in-tensitat i cos en l’expressió (millorenVivaldi),iambunssolistessenseinterès acompanyats per una cor-daaltamolt escassa ipoc flexible.

Magnífictreballdesolistes icorenlesobresdeCererolsquevapresentarSavall,peròresaveureeldeSpinosi

Í. Stravinski / V. Szpunberg /

R. García-Tomás

Patrocinador Protectors Benefactor

TEATRE NACIONAL

DE CATALUNYA

#TNCdetothom

2017 — 18

CONSAGRACIÓDE LA PRIMAVERA

Sala Gran

14/04/18 — 15/04/18

#consagracióprimavera

BALENA BLAVA

Música Raquel García-Tomás

Text Victoria Szpunberg

Direcció escènica Xavier Albertí

LA CONSAGRACIÓ

DE LA PRIMAVERA

Ígor Stravinski

Orquestra Simfònica de l’Escola

Superior de Música de Catalunya

(ESMUC)

Direcció Edmon Colomer

Producció TNC i Escola Superior

de Música de Catalunya (ESMUC)

L’arribada de les avantguardesdel segle XX a la música i elmonodrama sobre el joc de rolmés macabre dels últims anys

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

106084

Diario

272 CM² - 24%

7056 €

44

España

7 Abril, 2018

P.8

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

457000

72662

Diario

106 CM² - 10%

2560 €

9

España

7 Abril, 2018

P.9

Si els diuen que un municipi té peralcalde un tal Claus LindemannVierth, en quina mena de país pen-saran que es troba? Segurament

que a Alemanya o a Àustria. A tot estirar,imaginaran un poble turístic de Mallorca ode Màlaga on els alemanys han acabat sentmajoria demogràfica. Doncs no: aquestnom és el de l’alcalde d’una població deXile, més concretament de la Región de losLagos, a la part sud del país. La població ésFrutillar, i entre les joies de les quals presu-meix hi ha el Teatro del Lago, una instituciócultural molt dinàmica, que deu el nom al’auditori revestit de fusta on té la seu (.butaques), i que penetra sobre pilons en elllac Llanquihue. I a dirigir l’Escola Corald’aquesta institució se’n va anar, l’estiu pas-sat, un fill de Monistrol de Montserrat quemolts cantaires corals del Bages coneixenperquè en algun moment els ha dirigit: Joa-quim Piqué i Calvo.

Frutillar és una mena d’oasi alemany aXile. És una població jove: va ser fundadal’any per emigrants alemanys que bus-caven un lloc on establir-se, amb terra sufi-cient i sense la pressió de la revolució in-dustrial que estava canviant l’economia eu-ropea. Van conrear unes parcel·les allarga-des ( metres d’ample per quatre quilòme-tres de llarg), que anaven en paral·lel del llacals turons), o es van dedicar a fer de moli-ners, adobers, destil·ladors o botiguers. Lasituació en una ruta transitada va afavorirel comerç, i l’arribada del ferrocarril li va do-nar una nova empenta. Finalment, a la da-rreria del segle passat la fesomia germànicade carrers i cases es va convertir en un atrac-tiu turístic.

Des de la seva arribada, els alemanys novan trigar gens a organitzar una sòlida xarxad’institucions socials i culturals entre lesquals, lògicament, no va mancar la música,i en ella, el cant coral. Al llarg de les dècadessempre hi ha hagut qui s’ha esforçat a fercantar bé i afinat els seus veïns, i ara la ins-titució del Teatro del Lago assumeix aques-ta tasca amb la seva Escuela Coral, de laqual Piqué és director i que ensenya des de

nens i nenes de quatre i cinc anys (inicia-ció) fins a aspirants a directors de cors es-colars que han de demostrat la seva capa-citació.

Nascut l’any , Piqué ha anat a ferles Amèriques més a prop dels cinquantaanys que dels quaranta. Fins l’any passat laseva carrera musicalhavia passat per Cata-lunya. Va ser escolà deMontserrat quan els esco-lans només tenien lliures cinchores setmanals, el diumen-ge, que ell podia aprofitar per-què casa seva era a Monistrol.Anys més tard seria director dela formació.

El Teatro del Lago el presentaaixí: «La inclusió del cant i els estudis

musicals al seu currículum educatiu li brin-da una base sòlida per al creixement de laseva carrera. Entre els anys i vaestar a càrrec de la direcció de l'Escolania,va contribuir a la internacionalització i vi-sibilitat d'aquesta prestigiosa institució, va

organitzar gires i va crear projectes al mar-ge de la litúrgia, com òperes al Liceu de

Barcelona. El seu paper com a pro-motor i productor de cinc discos

del cor de l'Escolaniamostra encara més elseu perfil artístic in-terdisciplinari. En laseva carrera destaca

el seu interès perl'estudi de la fe-

nomenolo-gia musi-

cal i laseva im-plicacióen inicia-tives de

naturalesadiversa, tant

en la direcciómusical de la Coral

Romança de Callús com en lasubdirecció del Cor de Cambra del Palau, ien l'espectacle musical Fang i Setge. Aques-ta mentalitat escènica i global determina Pi-qué, juntament amb una concepció huma-na i orgànica de la música i del tracte ambles persones amb les quals treballa, i advocaaixí per la creació col·lectiva i el compromísde l'intèrpret en abordar el fet musical»

La fitxa es descuida coses, com ara queha estat director de l’Orfeó Manresà, la UnióMusical del Bages, l’Orfeó Monistrolenc, elCor de la Passió d’Olesa de Montserrat ol’Orquestra de Flautes de Barcelona, i can-tant i sotsdirector del Cor de Cambra del Pa-lau de la Música Catalana.

El Divendres Sant els primers mesos enla seva nova feina van ser presentats en so-cietat: el cor de cambra de l’escola va oferir,a l’escenari del teatre lacustre, el concert ti-tulat Tiempos de Coros, una successió defragments que il·lustren la història d’aques-ta varietat musical des del segle XVII fins alsegle en curs. «Un viatge en el temps», diuell des de la Patagònia xilena, a, com a mí-

nim, un dia sencer d’avió (tres avions, defet) des de Barcelona.

Joaquim Piqué i Calvo

Les Amèriques d’un exescolà monistrolencAquest Divendres Sant va presentar feina feta com a director de l’escola coral d’una ciutat alemanya de Xile

Xavier DomènechMANRESA

Frutillar és una mena d’oasi alemany aXile, un municipi fundat l’any 1856 peremigrants germànics que buscaven unlloc on establir-se com a pagesos

A dirigir els cors del Teatro del Lagose’n va anar un monistrolenc que moltscantaires corals del Bages coneixenperquè en algun moment els ha dirigit

BET

PADR

Ó

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

30000

5485

Diario

585 CM² - 65%

1141 €

28

España

7 Abril, 2018

P.10

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

67000

8076

Diario

693 CM² - 77%

2811 €

56

España

7 Abril, 2018

P.11

EL MUNDO. LUNES 9 DE ABRIL DE 2018

11

i ESPAÑA

VÍCTOR MONDELO BARCELONA «Mañana [por hoy] vuelve a Barcelo-na el indeseable, acompañado de su Real Corte de jueces y fiscales repre-sores. Y no nos quedaremos en casa. Echemos a la (in) justicia española. Destronémoslo». Éste mensaje fue publicado ayer en el perfil de Twitter del Comité de Defensa de la Repúbi-ca del Eixample, el distrito de Barce-lona al que hoy acudirá el Rey para entregar los despachos a la nueva promoción de jueces.

La amenaza es sólo una muestra de la organización que están lle-vando a cabo los CDR de la capital catalana para tratar de boicotear la visita de Felipe VI a la ciudad, va-liéndose del clima antimonárquico que los partidos independentistas han inoculado en parte de la po-blación desde que el Monarca to-mara la palabra el pasado 3 de oc-tubre para denunciar la «desleal-tad inadmisible hacia el Estado» del Govern de Carles Puigdemont

tras «pretender quebrar la unidad de España y la soberanía nacio-nal» con la celebración del refe-réndum ilegal del 1-O.

A pesar de que sus acciones es-tán siendo investigadas por la Fis-calía, los CDR han convocado una protesta contra el Monarca que arrancará a las 11.00 horas en el puente de La Marina de la capital catalana. Los radicales se sienten legitimados para continuar actuan-do después de que el Parlament se negara a condenar los actos violen-tos que se produjeron tras las ma-nifestaciones independentistas de protesta por el arresto de Carles Puigdemont en Alemania.

Es la segunda ocasión en la que Felipe VI visita Barcelona desde la aplicación del 155 en Cataluña. En la anterior cita, con motivo de la inau-guración del Mobile World Con-gress, las protestas contra el Monar-ca en los aledaños del Palau de la Música se saldaron con una veintena

de heridos y un detenido. En aquella ocasión, además de las

protestas callejeras, tuvieron especial eco los desplantes que las autorida-des catalanas le dedicaron al Rey: la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, y el presidente del Parlament, Roger

Torrent, se negaron a participar en la recepción oficial al Monarca.

Con el fin de evitar escenas simila-res y señalar el carácter indepen-diente de la Justicia española, el ac-to de entrega de despachos a los nuevos jueces tendrá por primera

vez como autoridades invitadas sólo a miembros de la cúpula judicial. No han sido invitados cargos del Govern –tampoco de la Delegación del Go-bierno, que asume su representación a raíz de la aplicación del artículo 155–, ni la alcaldesa de Barcelona.

ESTEBAN URREIZTIETA ANGELES ESCRIVÁ MADRID

La Guardia Civil incautó al ex nú-mero dos de Oriol Junqueras los planes presupuestarios para poner en marcha una Hacienda catalana propia. La Unidad de Policía Judi-cial ha elaborado un nuevo infor-me, al que ha tenido acceso EL MUNDO, en el que analiza los co-rreos intervenidos a Josep Maria Jové, ex secretario general de Vice-presidencia y de la Conselleria de Economía. En ellos queda constan-cia de cómo «era perfectamente co-nocedor y partícipe de que la Admi-nistración catalana tenía entre sus objetivos preparar las administra-ciones tributarias para poder recau-dar en el futuro todos los impuestos que se pagan en Cataluña».

«Incluso», subraya la Guardia Ci-vil, «era conocedor del coste que su-pondrían, ya que había recibido un informe de Josep Lluís Salvadó –ex secretario de Hacienda– en el que se presupuestaba esta implantación y que ascendía, según se hizo cons-tar, a 51.078.456 euros, incluyendo los módulos de IRPF, IVA, Socieda-des e Impuestos Especiales».

Recuerda la Policía Judicial que «el control de la economía es, ob-viamente, una pieza clave en el ca-mino hacia la independencia».

«Precisamente, desde la Consejería de Vicepresidencia, Economía y Hacienda, también se realizó un in-forme de política monetaria y crea-ción de un Banco Central Catalán, estructura de estado clave de la cu-al era conocedor y participante Jo-sep Maria Jové». Asimismo, sus co-rreos electrónicos acreditan que

«tenía una participación activa en la negociación de los presupuestos con otros partidos políticos».

«En estos se exigía destinar una serie de partidas presupuestarias para la construcción de la Hacien-da propia, para el desarrollo de la fase informativa y participativa del proceso constituyente, para la ac-

ción exterior y para la implemen-tación de otras estructuras de Es-tado», indica el informe policial.

En esta misma línea, Jové «fue informado puntualmente de los trabajos que HP estaba realizando para el Gobierno de Flandes en re-lación con la implantación de solu-ciones tecnológicas de Hacienda y

Seguridad Social». «En este senti-do», agregan los investigadores, «era perfectamente conocedor y partícipe de que la Administración catalana tenía entre sus objetivos preparar las administraciones tri-butarias para poder recaudar en el futuro todos los impuestos que se pagan en Cataluña».

A su vez, prosigue la Guardia Civil, «también tenían previsto in-corporar una partida para el refe-réndum en el apartado de fondos no departamentales y que, una vez se decidiera el formato del mismo, se irían transfiriendo fon-dos a los distintos departamentos según sus actuaciones».

Asimismo, la Policía Judicial ha constatado que Jové «era conoce-dor y estaba realizando todas las gestiones necesarias para que se llevase a cabo la aprobación de la transferencia del Fondo de Contin-gencia para la partida de Difusión por la cantidad de 3,4 millones de euros para atender a las necesida-des de contratación de las insercio-nes de campañas de publicidad institucional de la Generalitat».

Pero también estaba al corrien-te de «los operativos y de las ac-tuaciones de la Guardia Civil en Cataluña, directamente por el se-cretario general de Interior, César Puig» y de «la posibilidad de in-cumplir leyes en el referéndum». No en vano, «Jové gestionó y fue responsable de ciertos elementos relacionados con el referéndum como el refuerzo de personal para implementar el registro de catala-nes en el exterior, el voto electró-nico y las comunicaciones a los al-caldes en relación a la cesión de locales para el referéndum».

La Generalitat dispuso 51 millones públicos para cobrar los impuestos La Guardia Civil incauta al equipo de Junqueras el presupuesto para recaudar ya IVA e IRPF

Informe de la Guardia Civil en el que se detalla el presupuesto de dinero público destinado a recaudar los impuestos. E. M.

Los CDR boicotearán al Rey en Barcelona Protestarán contra Felipe VI, que hoy entrega los despachos a los nuevos jueces en la capital catalana

Los Reyes acudieron ayer de nuevo a visitar a Don Juan Carlos –operado de su rodilla– acompañados de Doña So-fía. También fueron sus hijas, Leonor y Sofía, que aparecie-

ron de la mano de su abuela. Una foto que no pudo hacerse el pasado domingo, porque la Reina Letizia la impidió tras un rifirrafe con su suegra, del que tratan de pasar página.

DOÑA SOFÍA POR FIN SE HACE LA FOTO CON SUS NIETASEFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

662000

98516

Diario

259 CM² - 25%

11775 €

11

España

9 Abril, 2018

P.12

CON EL DOMADOR DE LAS CINCO ELEFANTAS

P.6

EL PROYECTO SECRETO DE FALCIANI EN ESPAÑA

P.14

LA PRIMERA MUJER CATEDRÁTICA, EN 1508

P.10

C R O N I C A´

Toda la verdad primera del escándalo que tiene en la cuerda floja a la presidenta de la Comunidad de Madrid. El ‘garganta profunda’ de la fuga de información es un profesor enfadado, el mismo que ya logró con sus denuncias la caída del rector de los plagios, que ejecuta así su venganza contra la Universidad Rey Juan Carlos.

¿Por qué? Porque en tiempos de la consejera Lucía Figar eliminó la titulación de Sociología, en la que él destacaba como enseñante. Anuncia que seguirá en una lucha sin cuartel para limpiar la universidad o destruirla. Es militante del PSOE y virtuoso violonchelista.

Adelantó a sus alumnos en una clase de Periodismo la exclusiva que iba a salir contra Cristina Cifuentes. Aunque prefiere que no trascienda su nombre, él mismo ha dicho al rector que es el origen de todas las filtraciones. Mandaba sus mensajes a sus colegas denunciando los ‘chanchullos universitarios’ con este emoticono:

LA CONSPIRACIÓN PARA ANIQUILAR EN EEUU A LOS INDIOS OSAGE EN LOS FELICES AÑOS 20. TENÍAN COCHES DE LUJO, CRIADOS BLANCOS...P.12

EL

MU

ND

O.

DO

MIN

GO

8 D

E A

BR

IL D

E 2

01

8.

Nº

1.1

70

“YA NO TENGO MÁS MATERIAL CONTRA CRISTINA… AHORA TOCA A LOS PARTIDOS HACER SU TRABAJO”

LA ‘OPERACIÓN CIFUENTES’ DEL PROFESOR P.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CRONICA

662000

117941

Semanal

1140 CM² - 110%

74360 €

1,7

España

8 Abril, 2018

P.13

EL MUNDO. DOMINGO 8 DE ABRIL DE 2018 7.C R O N I C A´

Cuando detienen a Falciani la sala está lle-na, él está sereno, en la puerta de la Uni-versidad de Comillas (Madrid). Cerca es-

tá Estela, su asistente. Se le acercan dos poli-cías vestidos con ropa de calle. Hervé Falciani está acostumbrado a estos momentos. Le ha-bía sucedido antes. En uno de los encuentros previos del informático con Crónica, nos ha-bía contado que no era raro que —en mo-mentos importantes, previos a conferencias o comidas— se le acercaran agentes franceses, italianos o españoles para pedirle ayuda in-mediata. Le susurran algo. Él se mantiene se-reno. Estela se aproxima a los que le iban a acompañar en la mesa de debate titulada «Cuando decir la verdad es heroico». A pri-mera vista, los agentes parecen admiradores. Se acerca como interlocutor Carlos Cruzado, presidente del sindicato de técnicos del Minis-terio de Hacienda (Gestha). Intenta conven-cer a los policías de que le permitan quedar-se. Que esperaran a que diera la conferencia. Dentro, más de dos centenares de espectado-res aguardan por el gran filtrador, el de la lis-ta de los 130.000 evasores fiscales del HSBC, de los ricos entre ricos. Falciani poco parece

temer. Colabora aún con fiscalía en temas como Gürtel. Asesora a instituciones en Ita-lia y Francia, con plena libertad… Y prepa-ra un programa innovador y secreto contra la corrupción en la Comunidad Valenciana. Esto último sin cobrar.

«Le detenemos ahora para que no tenga que dormir en la comisaría», argumentan los agentes. Falciani asiente. Se va volunta-riamente, sin ofuscarse. Suelta antes de partir: «No os preocupéis. No comentéis nada. Ya volveré». Mantiene la serenidad siempre. Muestra una sonrisa de esas que denotan incredulidad y perplejidad. Había luz de plena tarde y poco que discutir. Este-la se quedó preocupada. Los ponentes, es-tupefactos. Una buena parte de los alum-nos que aguardaban por el invitado estrella se fueron. Son las 18:22 de tarde del miér-coles 4 de abril. Dejaron su silla vacía. Le ovacionaron aún ausente.

Falciani va camino de Comillas. Todo era mentira. Le hablaron de una orden de extra-dición reciente. Pero era de 2017. Todo iba en una espiral terrible. A las 20.33 ya las redac-ciones de todo el país recibían un mensaje del Ministerio del Interior y de la Dirección Ge-neral de la Policía donde se anunciaba como un logro su captura: «La detención se ha lle-vado a cabo por el Grupo de Localización de Fugitivos Internacionales de la Comisaría Ge-neral de Policía Judicial de la Policía Nacio-nal. Tras varias pesquisas, los agentes habían averiguado que esta tarde iba a dar una con-ferencia en un centro universitario». La con-ferencia era pública. Había dado una decena de seminarios en los últimos meses: en Gra-nada, Jaén, Valencia, Barcelona, Madrid…

«Sobre el arrestado pesaba desde el 19 de marzo una Orden Internacional de Deten-ción para su extradición dictada por las auto-ridades suizas para el cumplimiento de una sentencia en firme de cinco años de prisión», completaba el escrito de Interior. Un texto que abochorna a fiscales y agentes con los que ha colaborado Falciani. Quien siempre ha aceptado presentarse cuando le han re-querido. Desde para analizar cuentas de pro-cesos judiciales abiertos o para interpretar códigos bancarios complejos… Cabe recor-

dar que gracias a él se han ingresado más de 300 millones de euros de evasores. Se han re-patriado miles de millones. Esto solo en Es-paña. Y que, hasta hace poco, contaba hasta con escolta policial propia. «Esto es un tema político, lo sé», suelta resignado. Dormiría esa noche en el calabozo, cual delincuente.

«Yo busqué la justicia, la judicialización de los hechos, y la encontré en España... En-tré en la cárcel para evitar riesgos peores, no rehuí la justicia. Busqué un sistema judi-cial que protegía los derechos y el derecho, algo que creo fundamental... derecho que suele ser siempre mejorable, pero ya esto es otro tema», escribió en Crónica hace esca-sas semanas opinando del caso Anna Ga-briel, fugada a Suiza. Falciani confía en la Justicia española, pero no en los políticos. Sus palabras son hoy proféticas.

Hasta su encierro, el ingeniero informáti-co que logró que Emilio Botín y familia pa-garan 200 millones a Hacienda viajaba en-tre Francia, Italia, España y Mónaco. Entre hoteles y casas de amigos. Su residencia ofi-cial está fijada en la Comunidad Valenciana, en un paradisiaco pueblo costero, frente a una iglesia de piedra, en una bella edifica-ción de tres plantas donde pasa casi desa-percibido. Eso le gusta, poder ser anónimo. Se gana la vida con funciones de consulto-ría en los países citados. Aunque su proyec-to más importante está en muy cerca.

Nos lo confirma Joan Llinares, quien des-tapó el caso Palau, el abogado que lidera la Agencia de Prevención y Lucha contra el fraude de la Generalitat Valenciana. «Es un software que de haber existido antes hubiera hecho imposible los fraudes del Palau, de Aquamed o el del AVE», explica orgulloso Llinares, elegido en un inédito consenso en-tre los partidos del pacto del botánico (Com-promís, Podemos y el Partido Socialista) con Ciudadanos. El programa se desarrolla con un grupo de expertos que lidera Falciani. Su foco: la trazabilidad de la corrupción en la obra pública. Es decir, los rastros que se de-ja, por ejemplo, «en la falsificación de certifi-cados de obra. O que se pueda facturar una y otra vez por los mismos proyectos».

La última cita con su equipo fue hace

dos semanas. La siguiente será en pocos días. «No hemos modificado el calenda-rio», dice Llinares. «Una vez terminado se-rá un software libre, que se podrá utilizar en cualquier comunidad autónoma». Con-firma que Falciani, por propia voluntad, trabaja sin cobrar salario. Su unión nació hace tres años, desde que implementaron la Oficina de Transparencia y Buenas Prác-ticas del Ayuntamiento de Barcelona.

El jueves Falciani fue liberado por el juzga-do número seis de la Audiencia Nacional. Una decisión que se toma contra la sorpren-dente petición de Fiscalía que solicitó prisión incondicional hasta que se decida su extradi-ción a Suiza. A primera hora de la tarde ya es-taba en la calle. Le representa judicialmente Ilocad - Baltasar Garzón Abogados, que ha solicitado la colaboración del letrado Manuel Ollé. «A partir de ese momento, se inició un primer plazo máximo de 40 días, que puede ser prorrogado por otro plazo máximo de 40 días más para recopilar la información nece-saria de las autoridades suizas», dice su de-fensa. Ya en 2013 se rechazó su extradición por los mismos delitos por los que fue conde-nado en ausencia en la Confederación Helvé-tica en 2017. Falciani se muestra tranquilo, aunque sorprendido por lo que considera una torpe maniobra. «Se trata de una detención contraria a derecho, pues la jurisprudencia es-pañola asume el principio non bis in ídem por el cual una persona no puede ser juzgada dos veces por el mismo delito. Por otra parte re-sulta extraño que se procediese a la detención de un ciudadano con domicilio conocido y con probabilidades de huida inexistentes».

El viernes por la mañana entregó su pasa-porte. No lucen sellos recientes. A los policías locales de su pueblo se les ha ordenado com-probar —cada semana— si continúa en su do-micilio. E informar al juzgado si realizara mo-vimientos sospechosos. «Tiene mayor control del que tenía Puigdemont», dicen sus allega-dos. Ellos nos confirman que se toma lo suce-dido con moderada tranquilidad. Y que le en-tristece no poder reunirse en Mónaco —has-ta que esto se resuelva— con Simona, su mujer que aún vive allí, y con su queri-da hija enferma. @Mart1nMucha O

CONTRA LA CORRUPCIÓN EN ESPAÑA. El exinformático del HSBC (izquierda) junto a Joan Llinares, quien destapó el escándalo del Palau de la Música. Hoy trabajan juntos en la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude de la Comunidad Valenciana. CRÓNICA

EL PROYECTO SECRETO DE FALCIANI EN ESPAÑANo es el paradisiaco pueblo costero donde reside sino el revolucionario software que se trae entre manos. Detenido y liberado esta semana por la Audiencia Nacional, el ex informático de la banca helvética, perseguido en Suiza por desvelar la lista de grandes evasores fiscales, trabaja en un proyecto contra la corrupción en Valencia. Su software libre evitaría casos como el del Palau en Barcelona y Acuamed en la Comunidad Valenciana

POR MARTÍN MUCHA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CRONICA

662000

117941

Semanal

1140 CM² - 110%

74360 €

1,7

España

8 Abril, 2018

P.14

&

El ibicenco Pere Navarro llega al «Menorca Jazz» Aniversarios redondos para el «Menorca Jazz» y el «Eivissa Jazz», que este año cumplen 20 y 30 años de historia respectiva-mente. Fruto de esa coincidencia los responsables de ambos festi-vales han apostado por un inter-cambio entre artistas de ambas islas. Una relación de hermandad que tendrá su primera cita esta noche, a partir de las 21 horas,

en la Sala Albert Camus de Sant Lluís con el quinteto liderado por el joven trompetista ibicenco Pere Navarro (tiene tan solo 24 años), y que se culminará este verano con la visita a la isla pitusa del guitarrista menorquín Pere Ar-guimbau.

Navarro comenzó su idilio con la trompeta a los ocho años para iniciar sus estudios profesionales en Eivissa y proseguir con su for-mación en el Taller de Músics de

Barcelona, donde se graduó de sus estudios superiores. Palau de la Música Catalana, Jamboree, Nova Jazz Cava o El Plaza Jazz Club son solo algunos de los es-cenarios a los que ya se ha subi-do Navarro. Además, ha forma-do parte del cartel, por ejemplo, de festivales como el Festival In-ternacional de Jazz de Barcelona, Vijazz Penedès o el Eivissa Jazz, donde en 2016 celebró su décima participación como miembro de la Eivissa Jazz Experience.

El joven trompetista también destaca, además de su faceta co-mo líder, su versatilidad como si-deman que le ha llevado a tocar con grupos como Eva Fernández Group o la Original Jazz Orches-tra, dirigida por David Pasto, y artistas como Jorge Pardo o Joa-chim Kühn. En 2016 publicó su primer trabajo discográfico, «ti-tulado «Perenne».

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

33000

4039

Diario

279 CM² - 29%

620 €

19

España

6 Abril, 2018

P.15