Art romà

Art romà

art de la ciutat de Roma i zones d’influència directa.

art del món antic en època romana.Art romà

Roma no va assolí el nivell d’unificació cultural que obtingueren els grecs.

L’originalitat i diversitat de la Roma Imperial, es forma a partir de les fusions de l’art provincial amb les de la capital romana.

art grec art de tipus esteticista i gairebé gratuïta.

art romà art destinat a un context social o polític.

Les classes socials altes van desenvolupar des del principi, un gust molt accentuat per les obres de l’art grec.

Art romà

Península itàlica habitada perdiferents pobles: ligurs, umbres, etruscs, samnites, sabins i llatins.

l’art romà tindrà la influencia de:• Cultures itàliques primitives (sabins i llatins)• Art etrusc• Art grec

753 aC. 509 aC. 31 aC. 192 dC. 476 dC.

Monarquia República Alt Imperi Baix Imperi

REFERENCIES HISTÒRIQUES

Art romà

Art com ostentació de poder.

391 dC. Edicte de Tessalònica -creences póliteistes substituïdes pel cristianisme

REFERENCIES HISTÒRIQUES

Art romà

segle VIII aC. S’estableixen a la toscana.- obres per aixovar funerari.- enterraments en tombes. · reflex de la casa dels vius.

segle IV aC. Poblats: són centres organitzats.- ordenació urbanística.- infraestructures. - elements constructius (origen mesopotàmic) · arc · volta

Porta de Volterra

Etruscs

Art romà

La Casa

- Organitzada al voltant d’un pati o atri.- En el pati s’hi trobava el pou.- S’accedeix des del carrer a través d’una entrada flanquejada per dos cubículums anomenats tabernes.

Etruscs

Les Tombes

Construccions de pedra.Excavades en la roca.Ritus funeraris.Creacions de grans necròpolis.

Art romà

Etruscs

Els Temples

- damunt d’un podi.- escalinata única a la part de la façana.- nau o cel·la dedicada a la divinitat.

1. cel·la única. In antis dedicat a un sol deu.

2. tres cel·les. Pronaos i naos dedicat a tres deus. cel·la central més gran. Planta del temple Júpiter Capitulí

509 aC.

hexàstilcorintitres columnes de fonspodiescalinata central.

Art romà

1 2 3Júpiter Juno Minerva

1 2 3

Temple etrusc pseudoperípter amb cel.la oberta amb una doble representació del déu Bacus al timpà

Etruscs

Art romà

L’Escultura

Feta exclusivament en terracota i bronze.Àmbit funerari.Representació amb veracitat.

Sarcòfag de CerveteriTerracota520 aC.

Quimera d'ArezzoBronze

V -IV aC.

animal mitològic etrusc

Apol·lo de VeyesTerracota pintada, 1’80510-490 aC.influència de l'art arcaic grec

Luci Juni Brutus

Bronze

300-250 aC.

Etruscs

La Pintura FuneràriaDecoració mural de les tombes - recrear l’ambient familiar. - llei de la frontalitat egipcia (en certs casos) - colors clars pel fons (ocres) - perfilat negre

Art romà

Tomba dels Lleopards475 aC.Servent portant una copa

Tomba de les Lleones 520 aC.

Tomba de la Caça i de la Pesca 520 aC.Tarquinia

Etruscs

Art romà

Origen eclèctic(grups d’habitants assentats als diversos turons)

- El material trobat a les excavacions, data del segle VIII aC. (Palatí)

Els romans van assimilant les diferents cultures dels pobles conquerits:

-etruscs -grecs -egipcis

Lloba capitolina(amamantant a Ròmul i Rem)

Bronze. 115 cm. de long.

Primera meitat del s. V aC.

Naixement de Roma 753 aC.

Art romà

Últims reis d’origen etrusc. (509- els etruscs són expulsats)Conquestes de Roma que s’imposa poc a poc a la Itàlia Peninsular.

- Transformació del llenguatge artístic grec per adequar-lo a les seves necessitats quotidianes.- Esperit romà sobri.- Són tècnics i pràctics. - Supersticions: fer auguris abans de qualsevol empresa.

Roma Monàrquica 753 aC. - 509 aC.

Art romà

Traçat de la muralla de Servi Tul·li iniciada al s. VI aC.

Construïda sobre set mítiques colines: Adventí, Capitoli, Esquilin, Caeli, Palatí, Quirinal i Vimina, al voltant del Tíber.

RegiaImportant edifici religiós de mitjans de s. VI aC. on estaven instal·lats els altars i reliquiaris d’alguns deus romans tradicionals. Era la seu del Col·legi de pontífexs.

Art romà

Roma s’organitza militarment i codifica les seves lleis.

- 200 aC. Roma controla tota la península, Sicília i Sardenya.- 30 aC. Roma controla totes les riberes de la Mediterrània (Mare Nostrum). Octavi és el cap únic del món romà.

Malgrat que l’expansió romana va seguir, la civilització romana és essencialment mediterrània, amb les seves components grega i llatina: olivera i vinya.

Senatvs Popvlvs Qve Romanvs

Roma Republicana 509 aC. - 31 aC.

Art romà

Màxima extensió de la República 27 aC.

Art romà

44 aC.República romana mort de Juli Cèsar guerres civils

Dictator

Cèsar August és proclamat emperador el 27 aC.

Etapa corresponent als emperadors més importants o dinasties.Màxima extensió durant el regnat de Trajà:

- des de l'Oceà Atlàntic fins el Mar Negre, el Mar Roig i el Golf Pèrsic.- des del desert del Sàhara fins el Rhin i Danubi i la frontera amb

Caledònia.

La ciutat de Roma va arribar a tenir més d’un milió d’habitants. Superfície màxima estimada d’uns 6,14 milions de km².

Roma Imperial 27 aC. - 476 dC.

Art romà

Mapa de l'imperi romà

any 133 aC. any 44 aC.

any 14 dC. any 117 dC.

Superficie: 6,000,000 km2Población 88,000,000 hab. 

Art romà

Trets característics de l’art romà

- Gran eclecticisme (enorme extensió)

- Anonimat de l’artista (glorificació del mecenes)

- Aspectes tècnics i pràctics per damunt dels estètics (sobrietat del caràcter romà)

- Homogeneïtzació de l'imperi.

Art romà

Període republicà incorporació de: l'art etrusc

la volta la columna toscana les pintures murals els retrats no idealitzats els sarcòfags amb relleus

Art romà

Ca

rac

terí

sti

qu

es

arq

uit

ec

tura

ro

ma

na

Materials

Formigó

(opus caementicium)

Cal, aigua i roca volcànica (puzzolana)

(permet construir amb rapidesa, econòmic i resistent)

Pedra

(de vegades marbre)

Carreus de pedra en unió viva o amb argamassa

Mamposteria

Generalment amb recobriment

Material pobre que s’ha d’emmascarar

Maó

(opus latericium)

Diferent grandària i disposició (donen lleugeresa)

Elements

Constructius

Murs

Incertum latericium

espicatum mixtum

Columnes i Pilars Ordres més lliures (decoratius)

Dòric Toscà

Jònic Corinti

Compost

Superposició d’ordres

Arcs de mig punt Volta de canó

Volta d’aresta Cúpula

Entaulament

arquitravat

Sostre voltat Fusió

Més solidesa Equilibri

dinamisme-repòs Petxines

Coberta a dos aigua-vessos Llindar

finalitat

Edificis funcionals Caràcter propagandístic

Absis Exedres accentuen l’eix de simetria longitudinal

Art romà

Pedres Carreus

Formigóopus caementiumcal, sorra, lava i aigua

Unió vivaUnió amb argamasa Sistema de bastides per

accelerar les construccions

Maóopus latericium

s. IV aC. L'aglomerat del formigó era el morter de cal aèria: cal grassa, sorra i aigua. s. II a.C. Els romans aprenen a utilitzar la "puzolana": cendra volcànica, sorra, cal i aigua.

Art romà

Opus incertum (forma irregular)

Opus reticulatum (peces regulars)

amb carreus

Opus latericium (totxo)

Opus mixtum (carreus i maons)

Opus spicatum (forma d’espina de peix)

Segons grandària: Bipedalis = 0`6 x 0`6 m. Sexquipedalis = 0´45 x 0´45 m.

Bessalis = 0´22 x 0´22 m.

Opus quadratum (a sogues i a tizones)

Art romà

ARQUITECTURA

Incorporació de:

Arc de mig punt Volta de canóu Volta d’aresta Petxines Cúpula

- Utilització de materials comuns: pedra, marbre, maó, morter, formigó i fusta. - Implantació d’una nova concepció urbanística.· ciutat com punt de referència de la civilització romana.

Art romà

Voltaestructura arquitectònica resultant de la prolongació d’un arc que serveix per a cobrir espais o recintes. Arc faixó o toralsosté o reforça la volta de canó d'una nau, la seva disposició, per tant, és perpendicular a l'eix longitudinal de la nau. Arc formerparal·lel a l'eix longitudinal del temple, separa o uneix, juntament amb la columna o pilar, les naus centrals i laterals.

Art romà

La Ciutat romana i les seves cases

1 - murus que encerclaven la ciutat.

2 - amphitheatrum edifici de forma ovalada amb grades superposades pels espectadors, i que voltava un espai anomenat arena, on se celebraven diferents espectacles com ara combats de gladiadors, de feres, etc...

3 - forum centre administratiu i plaça de mercat, situada a la intersecció del cardo amb el decumanus principals.

4 - domus opulentorum civium cases de ciutadans benestants.

5 - insula conjunt de cases contigües separat pels carrers. Aquestes cases eren per als habitants menys dotats econòmicament.

6 - palestra lloc públic per als exercicis gimnàstics, per a la lluita, per al pugilat, etc

7 - porta meridionalis.

8 - cardo maximus carrer principal, que anava de nord a sud.

9 - decumanus maximus carrer que es creuava al fòrum amb el cardo maximus, i que anava de llevant a ponent.

Tipus de Casa

DomusCasa típica romana, encara que només una minoria de les famílies podia viure en una casa així. La seva grandària i luxe varia segons les possibilitats de cada família. Constava d’un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l’atri, o pel peristil.

Art romà

Materials més comuns en la construcció - pedra, marbre, maó, morter, formigó i fusta

InsulaeAgrupacions de cases de pisos de lloguer per a gent amb pocs recursos. (semblants a les cases modernes).

Eren més altes que les domus, arriben fins als quatre pisos. Construïdes sense cura, amb materials barats i exposades al perill d’ensorraments i incendis.

Art romà

No disposaven de conduccions d'aigua: calia anar-ne a buscar a la font pública més pròxima. Moltes tampoc tenien comuna a tots els pisos, i per tant hi havia qui usava les comunes públiques.

Al voltant d’un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven a carrer. Número reduït de cambres i sense un ús concret.

Vil·les

Villae Suburbane Situades en l’extraradi de les ciutats i generalment eren residencies suntuoses i amplies, adornades amb luxe.

Villae Rusticae Situades en el camp i els seus amos es dedicaven a la agricultura i a cuidar bestiar.

Art romà

Art romà

El Temple

El temple romà és una síntesis del grec i de l’etrusc.

Normalment és pseudoperípter i elevat sobre un podi.

Hi ha una única escalinata.

Pot ser de planta rectangular o planta circular.

Art romà

Cinc ordres de construcció

Toscà Dòric Jònic Compost Corinti

Art romà

Art romà

ARQUITECTURA CIVIL

Basílica. (administratiu)Centre social on es comerciava, es feien reunions polítiques i es celebraven judicis.

Precedent de la basílica cristiana.

Amfiteatre. (diversió)Novetat romana que va sorgir de la unió de dos teatres; s’hi feien jocs i lluites. Solia tenir planta el·líptica.

Art romà

Teatre. (diversió)Basats en el teatre grec però, en lloc d’excavar-los als vessants d’un turó, els edificaven. Això els va permetre d’aprofitar l’espai que quedava darrera les grades per a galeria i vomitoris, i permetien desallotjar l’edifici amb una gran rapidesa.

Circ. (diversió)Edifici d’oci romà que servia per a fer carreres de cavalls i carros (quàdriques). De forma rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que dividia l’edifici pel centre (spina).

Termes. (diversió)Banys públics. Lloc d’esbarjo molt important per al ciutadà romà. Complien tres funcions: higiènica, gimnàstica i fomentadora de la vida social entre els ciutadans. Les termes es composen de moltes dependències: el vestuari (apoditerium), sala de banys calents (caldarium), sala de banys temperats (tepidarium), sala de banys freds (frigidarium), sala d’esport (palestra), i nombrosos establiments on es podia menjar, beure o xerrar.

Art romà

Arc de triomf. (commemoratiu)Arc construït a l’entrada de la ciutat per rebre als soldats victoriosos en alguna batalla.

AqüeducteConducció de pedra feta amb una successió d’arcs de mig punt per superar un problema de desnivells i utilitzat per conduir l’aigua des dels rius fins a les ciutats.

Art romà

Art romà

L'ESCULTURA ROMANA

Escultura subordinada a l'arquitectura. Obres destinades a l'ornamentació d'edificis

Influències

-art etrusc -art grec

Gran quantitat de còpies en marbre d'originals grecs.

Art romà

El retrat inspirats en: -l'escultura funerària etrusca -la tendència realista del període hel.lenístic

El bustL'escultura exemptaL'escultura eqüestre

La dama de la permanents. II dC.

Retrat de Marc Aurelis. II dC.

Art romà

El relleu històric inspirats en: -l'escultura funerària etrusca -la tendència realista del període hel.lenístic

Alt grau narratiuGran realisme i vivacitatEscenes bèl.liques per resaltar la grandesa de l'imperi

Ara Paciss. II dC.

Retrat de Marc Aurelis. II dC.

Art romà