DELDEL

CAPÍTOL 7CAPÍTOL 7

Noves inspiracions 1959-Noves inspiracions 1959-19701970

HISTÒRIA

CINEMA

Alexander Alexander AstrucAstruc

-Crític i cineastaCrític i cineasta

-El 1948 escriu un article a El 1948 escriu un article a la revista “L’Ecran français” la revista “L’Ecran français” on va idear el concepte on va idear el concepte “caméra-stylo” (cámera-“caméra-stylo” (cámera-ploma)ploma)

-Afirmà que el director d’una Afirmà que el director d’una pel·lícula era l’autor (cinéma pel·lícula era l’autor (cinéma d’auteurs) d’auteurs)

NOUVELLE VAGUENOUVELLE VAGUE

Nouvelle vague es el nom Nouvelle vague es el nom utilitzat per la revista de utilitzat per la revista de cinema “Cahiers du cinéma” cinema “Cahiers du cinéma” per anomenar el nou moviment per anomenar el nou moviment Francès.Francès.

-Dirigia l’atenció de Dirigia l’atenció de l’espectador a l’autorreflexió l’espectador a l’autorreflexió del film i al poder de l’autor per del film i al poder de l’autor per sobre de la creació i fins i tot de sobre de la creació i fins i tot de la seva percepció.la seva percepció.

La nouvelle vague aviat deixà La nouvelle vague aviat deixà de funcionar.de funcionar.

François Truffaut (1932-François Truffaut (1932-1984)1984)

-Crític de la revista “Cahiers du -Crític de la revista “Cahiers du cinéma”cinéma”

-Gran impulsor de la Nouvelle Vague-Gran impulsor de la Nouvelle Vague

-El 10959 guanyà el premi al millor -El 10959 guanyà el premi al millor director al Festival de Cannes per la director al Festival de Cannes per la pel·lícula “Los cuatrocientos golpes”pel·lícula “Los cuatrocientos golpes”

-Acabà sent un dels directors més -Acabà sent un dels directors més tradicionalstradicionals

Jean-Luc Godard Jean-Luc Godard (1930)(1930)

-Cineasta i crític de la revista -Cineasta i crític de la revista “Cahiers du cinéma”“Cahiers du cinéma”

-El seu film més influent va ser -El seu film més influent va ser “Al final de la escapada”“Al final de la escapada”

-Va formar el grup Dziga--Va formar el grup Dziga-Vertov, amb el que es tornà Vertov, amb el que es tornà més radical.més radical.

Claude Chabrol Claude Chabrol (1930)(1930)

-Crític de la revista “Cahiers du -Crític de la revista “Cahiers du cinéma”cinéma”

-Va tenir èxit amb les pel·lícules -Va tenir èxit amb les pel·lícules “El bello Sergio” i “Los primos”, “El bello Sergio” i “Los primos”, però després li arribà el fracàs i però després li arribà el fracàs i no va fer grans cosesno va fer grans coses

-És un dels directors més -És un dels directors més populars de Françapopulars de França

Alain Resnois Alain Resnois (1922)(1922)

-Muntador i documentalista-Muntador i documentalista

-Influenciat per Henri Bergson -Influenciat per Henri Bergson i les seves teories sobre i les seves teories sobre l’evolució creatival’evolució creativa

-Els seus films són -Els seus films són complexes, elusius i austerscomplexes, elusius i austers

-El film més important és -El film més important és “Hiroshima, mon amour”“Hiroshima, mon amour”

Altres directors importants de Altres directors importants de l’èpocal’època

Chris Marker (1921)

Agnès Varda (1928)

Louis Malle (1932-1995)

Eric Rohmer (1920)

Free Free CinemaCinema

-Fundat per Lindsay -Fundat per Lindsay Anderson i Karel Reisz.Anderson i Karel Reisz.

-Volien reflectir les creences -Volien reflectir les creences en la llibertat, en la en la llibertat, en la importància del poble i lo importància del poble i lo quotidià.quotidià.

Alguns dels Alguns dels documentaldocumentals que van s que van

ser ser importants importants

per per l’evolució l’evolució

del cinema del cinema realista i realista i

social, són:social, són:

““O Dreamland”O Dreamland”De Lindsay AndersonDe Lindsay Anderson

““We are the Lambeth We are the Lambeth boys”boys”

De Karel ReiszDe Karel Reisz

Drames d’aigüeraDrames d’aigüeraSón obres de teatre que representen el Són obres de teatre que representen el

realisme social.realisme social.

Els primers van ser: Els primers van ser: - ““Un lugar en la cumbre” de Jack Clayton Un lugar en la cumbre” de Jack Clayton - ““Mirando hacia atrás con ira” de Tony Mirando hacia atrás con ira” de Tony RichardsonRichardson

Les pel·lícules:Les pel·lícules:-”Sábado noche, domingo mañana” de Reisz-”Sábado noche, domingo mañana” de Reisz-”Billy, el embustero” de John Schlesinger-”Billy, el embustero” de John Schlesinger

Hollywood començà a invertir en cinema britànic.Hollywood començà a invertir en cinema britànic.Es comencen a fer pel·lícules com:Es comencen a fer pel·lícules com:

-”Doctor Zhivago” de David Lean-”Doctor Zhivago” de David Lean

-”Tom Jones” de Tony Richardson-”Tom Jones” de Tony Richardson

Stanley Kubrick Stanley Kubrick (1928)(1928)

-Director i realitzador nord--Director i realitzador nord-americàamericà

-Investigà en lo més fosc de la -Investigà en lo més fosc de la naturalesa humananaturalesa humana

-Tractà molts gèneres del cine-Tractà molts gèneres del cine

La superproducció, amb ”Espartaco”La superproducció, amb ”Espartaco”

Gèneres de KubrickGèneres de Kubrick

El Terror, amb ”El resplandor”El Terror, amb ”El resplandor”

L’ adaptació literària, amb ”La naranja L’ adaptació literària, amb ”La naranja mecánica”mecánica”

La Guerra, amb ”La chaqueta metálica”La Guerra, amb ”La chaqueta metálica”

L’Èpica històrica, amb ”Barry Lindon”L’Èpica històrica, amb ”Barry Lindon”

La Ciència ficció, amb ”2001: Una odisea en el La Ciència ficció, amb ”2001: Una odisea en el espacio”espacio”

HollywoodHollywood-S’oposava a les tècniques de la -S’oposava a les tècniques de la nouvelle vague.nouvelle vague.

-Necessitava una renovació i començà amb:-Necessitava una renovació i començà amb:

·”Bonnie & Clyde” de Arthur Penn·”Bonnie & Clyde” de Arthur Penn

·”Grupo salvaje” de Sam Peckinpah ·”Grupo salvaje” de Sam Peckinpah

-Reconegué la existència d’un nou públic jove, i li -Reconegué la existència d’un nou públic jove, i li respongué amb pel·lícules com:respongué amb pel·lícules com:

·”Buscando a mi destino” de Dennis Hopper·”Buscando a mi destino” de Dennis Hopper

-I amb documentals de rock com: -I amb documentals de rock com:

·”Monterrey pop” de D. A. Pennebaker·”Monterrey pop” de D. A. Pennebaker

Cinéma-véritéCinéma-vérité

Hi havia dos bàndols:Hi havia dos bàndols:-Els que defensàven el <<cinema directe>>, Els que defensàven el <<cinema directe>>, reproduien la immediatesa del periodisme gràfic en reproduien la immediatesa del periodisme gràfic en pel·lícules col·lectives com:pel·lícules col·lectives com: ·“Primary”·“Primary”I individuals com:I individuals com: ·“Don’t look back” de D. A. Pennebaker·“Don’t look back” de D. A. Pennebaker

-En l’altre bàndol, el mètode d’investigació era una -En l’altre bàndol, el mètode d’investigació era una <<ficció de la realitat>>. Tenia pel·lícules com:<<ficció de la realitat>>. Tenia pel·lícules com: ·”High School” de Frederik Wiseman·”High School” de Frederik Wiseman

Els marginats havien cultivat un circuit de cine clubs, Els marginats havien cultivat un circuit de cine clubs, que va anar guanyant reconeixement en un de 4 que va anar guanyant reconeixement en un de 4 gèneres que són:gèneres que són:

-1r gènere: El film de forma pura.-1r gènere: El film de forma pura.-2n gènere: El film autorreflexiu. -2n gènere: El film autorreflexiu. -3r i 4t gènere: El satíric i el sexual. -3r i 4t gènere: El satíric i el sexual.

Canvis en la indústria cinematogràfica de:

- JAPÓ

- ITÀLIA

- HISPANOAMÈRICA

- CUBA

- BRASIL

JAPÓ- Entre 1965 i 1975 dedica la meitat de la seva

producció a pel·lícules eròtiques i a les de gàngsters.

- Estils que abarcà l’onada japonesa:

1. Abstracte

2. Teatral

3. Cinéma-vérité

4. Històric

5. Comercial

Hiroshi Teshigahara

Yasuzo MasumuraSusumu Hani

Yoshishige Yoshida

Seijun Suzuki

- La mujer de las dunas

- El ángel rojo - El infierno del primer amor

- Eros más masacre - Vago de tokio

Nagisa OshimaNagisa Oshima

-Membre més militant i influent de la nova onada.

-Estil molt diferenciat.

-Al 1968 canvia l’estil per atacar el resorgiment del feudalisme al Japó contemporani.

-Una de les seves pel·lícules és “El muchacho”

ITÀLIA

Les pel·lícules que més triunfaven en aquesta època eren:

- Peplums

- Les d’ horror

-Els Spaghetti westerns

Temàtica:

-autobiogràfica

-tradició èpica i humanista

Primers impulsors del segon renaixement del cinema italià:

- Federico Fellini - Michelangelo Antonioni

Temàtica:

-desplaçament social

-l’al·lienació urbana

Al 1959 fa “La dolce vita” Al 1960 fa “ La aventura”

-Primeres pel·lícules : “Acatone” i “Mamma roma” neorealisme més pur.

-Més tard combina les tècniques del neorealisme amb una càmara de cinéma –vérité.Ex: “El evangelio según san mateo”.

-Als 60 intenta proclamar la seva visió épico-religiosa de la hipocresia sexual, política i espiritual de la burgesia.Ex: “Teorema”

-Al 1970 va fer adaptacions erótiques de, “Las mil y una noches”, “El decamerón” y “ Los cuentos de canterbury”.

-Realitzador més compromés políticament

-Poeta marxista

Paolo Pasolini

HISPANOAMÈRICA

La caiguda del règim de Perón a Argentina la van aprofitar personalitats com:

-Leopoldo Torres-Nilson buñueliano

-Fernando Birri neorrealista.

Va apareixer la generació del 1960, on resaltaren:

-Fernando Ayala

-Manuel Antín

A finals dels 60 apareix el grup Cine Liberación. Solanas i Getino van fer les bases d’aquest. La obra més influent d’aquest grup: “La hora de los hornos”.

CUBACastro fundà l’Institut Cubà d’Art i Indústria cinematogràfics paper molt important en la reeducació comunista.

Entre els realitzadors més destacats durant la década dels 60 podem trobar:

-Santiago Álvarez amb, “Hanoi: martes 13” i “LBJ”.

-Tomás Gutiérrez Alea amb, “La muerte de un burócrata” i “Memórias del subdesarrollo”.

-Manuel Octavio Gómez amb, “La primera carga al machete”.

-Humberto Solás amb, “Lucía”.

BRASILApareix el Cinema nôvo, d’aquest podem distingir tres fases:

-1960-64 es reflexa l’optimisme popular davant la prespectiva d’una reforma fundamental es veu en films com “Vidas Secas” de Nelson Pereira dos Santos, “Los fusiles” de Rui Guerra i “Dios y el diablo en la tierra del sol” de Rocha.

-1964-68 fracàs del liberalisme desànim dels realitzadors.

-1968-74 el comentari polític va quedar reduit a al·legories com: “Antonio das mortes” de Rocha i “Os deus e os mortos” de Rui Guerra o sàtires com la de Pereira dos Santos “Como era gostoso o meu francés”.

La estética marxistaLa estética marxista

Era una nueva ola brasileña que galvanizó a los Era una nueva ola brasileña que galvanizó a los realizadores de todo el continente y en especial realizadores de todo el continente y en especial a los del tercer cinema.a los del tercer cinema.

•Jorge Sanjinés (boliviano) con Jorge Sanjinés (boliviano) con Ukamau (1966) (1966)

•Miguel Littín (chileno) con Miguel Littín (chileno) con El chacal de El chacal de NahueltoroNahueltoro (1969) (1969)

Realismo socialistaRealismo socialista

Son relatos semidocumentales de la vida bajo la ocupación Son relatos semidocumentales de la vida bajo la ocupación nazi en que los directores hacian afirmaciones serias.nazi en que los directores hacian afirmaciones serias.

•Los polacos:Los polacos:•Wanda Jakubowska con Wanda Jakubowska con La última escena La última escena (1948)(1948)•Aleksander Ford con Aleksander Ford con La aceraLa acera (1948) (1948)

•Los checos:Los checos:•Jiri Weiss con Jiri Weiss con Frontera robada (1947)Frontera robada (1947)•Otakar Vávra Otakar Vávra con con La barricada silenciosa (1948)La barricada silenciosa (1948)

Els graduats de VGIKEls graduats de VGIK

Es produeix a la Unión Soviética. Figuraven com els Es produeix a la Unión Soviética. Figuraven com els més emprenedors de la nación des de l’aarribada més emprenedors de la nación des de l’aarribada del so.del so.

•Tengiz Abuladze i Revaz Chkheidze amb Tengiz Abuladze i Revaz Chkheidze amb El burrito El burrito de magdana (1955)de magdana (1955)

•Mijail Kalatozov amb Mijail Kalatozov amb Las grúas vuelan (1957)Las grúas vuelan (1957)

•Grigori Chukrai amb Grigori Chukrai amb Balada de un soldado (1959)Balada de un soldado (1959)

Andrzej Wajda (n. 1926)Andrzej Wajda (n. 1926)• Es graduà a l’Escuela Cinematográfica de Loz.Es graduà a l’Escuela Cinematográfica de Loz.

• Amb el neorrealisme romàntic va atreure l’atenció Amb el neorrealisme romàntic va atreure l’atenció internacional.internacional.

•Va fer la triologia de la generació perduda:Va fer la triologia de la generació perduda: Pokolenie (1954)Pokolenie (1954)Kanal (1957)Kanal (1957)Cenizas y diamantes (1958)Cenizas y diamantes (1958)

Roman Polanski (n. Roman Polanski (n. 1933)1933)

•Graduat a la segona generació de l’escuela de LodzGraduat a la segona generació de l’escuela de Lodz

•Solament va realitzar un llargo polac Solament va realitzar un llargo polac El cuchillo en el agua El cuchillo en el agua (1962)(1962)

•Per evitar la censura del govern treballà a l’extranger.Per evitar la censura del govern treballà a l’extranger.

•Els seus films tracten dels temes més profunds de la Els seus films tracten dels temes més profunds de la naturalesa humana.naturalesa humana.

La semilla del diablo (1968)La semilla del diablo (1968)Macbeth (1971)Macbeth (1971)Chinatown (1971)Chinatown (1971)

Acadèmia de les Arts i el Acadèmia de les Arts i el cinema de Budapestcinema de Budapest

•Desenvolupen un estil experimental alimentat pel radicalisme Desenvolupen un estil experimental alimentat pel radicalisme dels seus temes.dels seus temes.

•Podem destacar a tres cineastes reconeguts:Podem destacar a tres cineastes reconeguts:Kovács: fou un seguidor del cinéma-vérité. Destacà la ineficacia Kovács: fou un seguidor del cinéma-vérité. Destacà la ineficacia hongaresa.hongaresa.

Días frios (1966)Días frios (1966)Muros (1968)Muros (1968)

Gaál: analitza el feixisme hongarès d’entre guerres.Gaál: analitza el feixisme hongarès d’entre guerres.Los halconesLos halcones

Jancsó: es decantà sobre la intensitat psicològica, la profunditat Jancsó: es decantà sobre la intensitat psicològica, la profunditat compositiva y la tècnica de plans seqüència. Aconsegueix produir compositiva y la tècnica de plans seqüència. Aconsegueix produir les obres més impresionants deos temps recents.les obres més impresionants deos temps recents.

Egi barany (1970)Egi barany (1970)Salmo rojo (1971)Salmo rojo (1971)

Sergei Paradjanov (1924-Sergei Paradjanov (1924-1990)1990)

•Redefineix la relació entre la lògica causal i l’espai de Redefineix la relació entre la lògica causal i l’espai de pantalla.pantalla.

•Utilizació d’imatges freudianes i jungianes.Utilizació d’imatges freudianes i jungianes.

•Escrigué molts guions pero solament li van deixar Escrigué molts guions pero solament li van deixar produir tres pel·lícules abans de la seva mort:produir tres pel·lícules abans de la seva mort:

El color de las granadas (1969)El color de las granadas (1969)La leyenda del fuerte Suram (1985)La leyenda del fuerte Suram (1985)Ashib Kerib (1988)Ashib Kerib (1988)

Vera ChytilováVera Chytilová

•Graduada a la facultat de cinema de Praga Graduada a la facultat de cinema de Praga FAMU.FAMU.

•Barrejà el cinema directe amb el cinéma-Barrejà el cinema directe amb el cinéma-vérité.vérité.

El techo (1962)El techo (1962)Saco de pulgas (1962)Saco de pulgas (1962)

•Utilitza diferents tècniques per realitzar Utilitza diferents tècniques per realitzar escenes subrealistes.escenes subrealistes.

Las margaritas (1966)Las margaritas (1966)

Milos Forman (n.1932)Milos Forman (n.1932)

•Graduat a la FAMU.Graduat a la FAMU.

•Influencies del cinema còmic mut, del Influencies del cinema còmic mut, del neorrealisme, el cinéma-vérité i la nouvelle neorrealisme, el cinéma-vérité i la nouvelle vague.vague.

•Realitzà homenatges al·legòrics.Realitzà homenatges al·legòrics.Cerny Petr (1964)Cerny Petr (1964)Los amores de una rubia (1965)Los amores de una rubia (1965)

•EL 1968 se’n va anar a Hollywood on EL 1968 se’n va anar a Hollywood on augmentà la seva fama.augmentà la seva fama.

Alguien voló sobre el nido del cuco (1975)Alguien voló sobre el nido del cuco (1975)

El nou cinema o cine El nou cinema o cine novinovi

•Apareix amb les pel·lícules Apareix amb les pel·lícules Dos (Aleksander Dos (Aleksander Petrovic) i Baile en la llubia (Bostjan Haldnik).Petrovic) i Baile en la llubia (Bostjan Haldnik).

•Fins el 1965 el movimient no guanyà impuls.Fins el 1965 el movimient no guanyà impuls.

•Era una reacció davant del “anquilosamiento” de Era una reacció davant del “anquilosamiento” de l’època. Els primers films provocaren l’ira l’època. Els primers films provocaren l’ira governamental.governamental.

•Podem destacar a realizadors com:Podem destacar a realizadors com:Aleksander Petrovic:Aleksander Petrovic: Días (1963) Días (1963)Zivojin Pavlovic: Zivojin Pavlovic: El despertar de las ratas (1966)El despertar de las ratas (1966)Purisa Djordjevic: Purisa Djordjevic: Sueño (1966)Sueño (1966)Dusan Makavejv: Dusan Makavejv: El hombre no es un pájaro El hombre no es un pájaro (1966)(1966)