EL COMPOSTATGE

En l’agricultura ecològica hi ha diferents mètodes que es poden fer servir per augmentar la fertilitat del sòl.

La paraula COMPOST prové del llatí i significa “posar junts”, ja que es el resultat de barrejar diferents elements per

obtenir un únic producte.

Es tracta d’imitar i d’accelerar els processos que tenen lloc en els ecosistemes a la superfície del sòl, on les restes

vegetals i animals són degradades per l’acció dels microorganismes i altres entitats biològiques.

Característiques de les tècniques de compostatge:

- Hi ha d’haver una barreja equilibrada de matèries riques en carboni i unes altres de riques en nitrogen

- El carboni l’aporten les restes vegetals lignificades, com ara les fulles seques, la palla o les branques triturades

- El nitrogen pot procedir tant de restes vegetals com animals

- La fermentació de les restes s’ha de produir en presència d’oxigen. Si en falta, els materials es podreixen i no es

forma el compost

- Cal un cert grau d’humitat per permetre l’activitat dels microorganismes

- Es necessita un volum de material mínim d’un metre cúbic perquè es produeixi el procés de compostatge

ROTACIÓ DE CONREUS. Famílies botàniques

Temporada TARDOR - HIVERN Temporada PRIMAVERA - ESTIU

Solanàcies Lleguminoses i crucíferes

Solanàcies Lleguminoses i crucíferes

Pèsols

Faves

Naps Cols Bròquils

Tomàquets

Pebrots

Albergínies

Mongeta (berona,

fina) Raves

Compostes, quenopodiàcies

Umbel·líferes i liliàcies Compostes, quenopodiàcies

Umbel·líferes i liliàcies

Enciam Escarola Espinacs Bledes

Remolatxa

Alls

Cebes

Julivert

Api

Pastanagues

Enciam

Cogombres Carabassons

Melons

Síndries

Pastanagues

Julivert Porros

PARTS D’UNA PLANTA

CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES SEGONS LA PART QUE ENS MENGEM Les hortalisses Definició: tota aquella planta herbàcia que pot ser utilitzada com aliment de l’home rep en general el nom d’hortalissa, mentre que el terme llegum queda reservat més específicament a aquelles que pertanyen a la família de les lleguminoses, tant de les que es mengen les llavors (fesols, pèsols, faves, llenties i cigrons), com d’aquelles en les que es menja el fruit sencer, el qual es denomina tavella o beina (mongetes tendres, bajoca). Segons la part que ens mengem de l’hortalissa tenim la següent classificació.

Hortalisses d’arrel

Hortalisses de tija

Hortalisses de fruit

Hortalisses de fulla

Hortalisses de llavor