TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

Embed Size (px)

Citation preview

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    1/18

    RESUMEN

    La Tera Queeres la elabracin terica e la isiencia seual la e-cnstruc-

    cin e las ientiaes estigmatizaas, que a travs e la resignificacin el in-sult cnsigue reafirmar que la pcin seual istinta es un erech human. Las

    seualiaes perifricas sn tas aquellas que se alejan el crcul imaginarie la seualia nrmal que ejercen su erech a prclamar su eistencia.

    Temas cm ejar ser, el erech al amr ls rles sciales sn abras eneste tet, que intenta eplicar las causas cnsecuencias e un sistema scial

    basa en la separacin e las persnas n en l que las hace cmunes.

    PALABRAS CLAVE: Tera Queer, seualiaes perifricas, gner, masculini-

    a, hmseualia.

    ABSTRACTQueerther is the theretical evelpment f seual issience an the ecns-tructin f stigmatize ientities, hich, thrugh re-significatin f the insult,reaffirms that ifferent seual ptins are a human right. Peripheral seualitiesare thse that iverge frm the imaginar circle f nrmal seualit an eer-cise their right t prclaim their eistence. This article eals ith tpics like lethim/her be, the right t lve, an scial rles an tries t eplain the causes ancnsequences f a scial sstem base n separating peple an nt n hat thehave in cmmn.KEy woRdS: queerther, peripheral seualities, gener, masculinit, hmse-

    ualit.

    Sociolgica, a 24, nmer 69, ener-abril e 2009, pp. 43-60Fecha e recepcin 27/02/09, fecha e aceptacin 25/06/09

    La Tera Queer:la e-cnstruccin e las seualiaes perifricas

    Carlos Fonseca Hernndez1

    Mara Luisa Quintero Soto2

    1 Jefe e Seccin e la Maestra en Salu Familiar Cmunitaria prfesr-investigar e laUnia Acamica Prfesinal Nezahualctl, e la Universia Autnma el Esta eMic. Crre electrnic: [email protected]

    2 Crinara e Investigacin prfesra-investigara e la Unia Acamica PrfesinalNezahualctl, e la Universia Autnma el Esta e Mic. Crre electrnic:[email protected]

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    2/18

    F o n s e c a H e r n n d e z y Q u i n t e r o S o t o44

    LAS SExUALIdAdES PERIFRICAS sn aquellas que traspasan lafrntera e la seualia aceptaa scialmente: heterseual, m-ngama, entre persnas e la misma ea clase, cn prcticasseuales suaves, que rechaza el samasquism, el intercambi e

    iner el cambi e se. En cambi, las seualiaes perifricasestn basaas en la resistencia a ls valres traicinales, al asu-mir la transgresin muchas veces el preci que se tiene que pagares el rechaz scial, la iscriminacin el estigma.

    En respuesta a la marginacin que est presente en tas lasinstitucines sciales, ese la familia hasta ls espacis eucativs ls labrales, la Tera Queerintenta cambiar el senti e la in-juria para cnvertirla en un mtiv e estui, e inclus e rgull.As, ser iferentese tma cm una categra e anlisis para e-nunciar ls abuss que se presentan ese la misma ciencia, a quels tets cientfics han si pr l general elabras pr pers-nas e gner masculin, e raza blanca, e preferencia heter-seual, e clase meia e religin cristiana. dejnse invisibles atrs clectivs cm las mujeres, ls negrs, ls ingenas, ls h-mseuales, ls transeuales, ls pbres, ls musulmanes, ls pan-

    testas, un larg etctera. Es pr ell que la Tera Queerintentaar vz a estas ientiaes que han si acallaas pr el anrcen-trism, la hmfbia, el racism el clasism e la ciencia.

    En el primer aparta e este artcul se analizar el surgimien-t e la Tera Queera partir e una ientia eteriraa, en laque se incrpran a la ciencia aquellas persnas que han si is-

    IntroduccIn

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    3/18

    Teora Queer: la de-construccin de las sexualidades perifricas 45

    criminaas para hablar e s misms e las cnicines e eclu-

    sin el sistema scial minante. Psterirmente, en el seguncaptul se estuiar la tera e Juith Butler, quien cnsiera a laientia cm representativa e imitativa, ne ls rles e gnern sn ms que una representacin teatral ne caa se asumels papeles creas cn anteriria, imitnls reprucinlscntinuamente. En la tercera seccin se eamina la frmacin e lamasculinia a partir e una triple negacin: n s una mujer; ns un beb; n s un hmseual, hacinse mar hincapi en

    este ltim enuncia. Finalmente, en el cuart punt se reasignael iscurs hmfbic, que parte el insult para crear su ienti-a. N bstante, el prpi sujet eprpia la injuria recrea unaientia particular basaa en la satisfaccin e sus eses anhe-ls. L cual tiene cm cnsecuencia que una persna hmseualpase pr muchs trpiezs, pues ni sus pares ni sus prfesres laensean a serl, tiene que aprener a travs e sus prpis err-res, escncien inclus l valis e s misma el ptencial e

    sus capaciaes. Sin embarg, la misma efinicin e queeres es-peranzara, pues rechaza ta clasificacin pr gner, prcticaseual esta serlgic; prcura un mun sin frnteras eiguala entre persnas iferentes, es ecir, prmueve el erech ala iniferencia, a ser tratas iguales per iferentes.

    SurgImIento

    de

    loS

    eStudIoS

    queer

    La palabra inglesa queertiene varias acepcines. Cm sustantivsignifica maricn, hmseual, ga; se ha utiliza e frmaperativa en relacin cn la seualia, esignan la falta eecr la anrmalia e las rientacines lesbianas hm-seuales. El verb transitiv queerepresa el cncept e esesta-bilizar, perturbar, jrbar; pr l tant, las prcticas queerse

    apan en la ncin e esestabilizar nrmas que estn aparente-mente fijas. El ajetiv queersignifica rar, trci, etra.La palabra queerla encntrams en las siguientes epresines: tbe queer in the hea(estar mal e la cabeza); t be in queer street(estar agbia e euas); t feel queer(encntrarse inispuest mal); queer bashing(ataques vilents a hmseuales). El vca-

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    4/18

    F o n s e c a H e r n n d e z y Q u i n t e r o S o t o46

    bl queern eistira sin su cntraparte straight, que significa e-

    rech, rect, heterseual. Queerrefleja la naturaleza subver-siva transgresra e una mujer que se esprene e la cstumbree la femineia subrinaa; e una mujer masculina; e unhmbre afemina cn una sensibilia cntraria a la tiplgaminante; e una persna vestia cn rpa el gner puest,etctera. Las prcticas queerreflejan la transgresin a la heter-seualia institucinalizaa que cnstrie ls eses que intentanescapar e su nrma (Mria, 2002).

    El vcabl queern tiene trauccin al espal. La Tera Queerse ha intenta traucir cm tera trcia, tera marica, terarsa, tera entenia, tera transgresra; sin embarg, casisiempre se piere el senti precis e la palabra inglesa, pr l quepensams que es preferible utilizarla en el iima riginal (Llamas,1998; Guasch, 1998, 2000; Mria, 2002).

    La aparicin e ls estuis queertiene su rigen en un cmple-j cntet scial en Estas Unis. En primer trmin, surgen a

    partir e nuevas teras sbre la seualia (Fucault, 1976; weeks,1998); e ls escubrimients sbre la tlerancia a la hmseua-lia ese la Antigea hasta la Alta Ea Meia e Bsell(1980); e la aparicin el artcul e Arienne Rich (1996) sbrela heterseualia bligatria la eistencia lesbiana; e las evi-encias arquelgicas e cmprtamients hmseuales en laGrecia antigua e dver (1980). Psterirmente, habra que esta-car el cambi scial surgi a partir e ls mvimients en favr els erechs e las mujeres, e ls hmseuales, la lucha cntra elsia la incrpracin a las ciencias e trs investigares, ae-ms e ls ancestrales hmbres blancs, heterseuales, burgueses,e meiana ea prtestantes. Asimism, el creciente inters elas institucines universitarias pr estuiar las seualiaes tam-bin prvc un aliciente para ls estuis queer.

    La primera universia estauniense que cntribu al esa-

    rrll e la Tera Queerfue Clumbia, en 1989; psterirmentelas e duke, Nueva yrk, el Centr e Estuis e Lesbianas Gas e la Universia e la Ciua e Nueva yrk. En Estas Uni-s se eitan las principales revistas periicas e estuis sbre laiversia seual, tales cm The Jurnal f Sex Research, Jurnalf Hmsexualit, Jurnal f the Histr f Sexualit, A Jurnal f

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    5/18

    Teora Queer: la de-construccin de las sexualidades perifricas 47

    Lesbian an Ga Stuies. En Eurpa la pinera fue la Universia

    e Utrecht, ubicaa en el centr e ls Pases Bajs, cn su depar-tament e Estuis Interisciplinaris Gas Lesbians, que eitael Frum Hmsexualitt un Literatur. Aems, la Universia eAmsteram tiene el Centr Hmk. En Espaa se han realiza- tesis ctrales sbre trabaj seual, hmseualia lesbia-nism, e las cuales algunas se han publica a travs e eitria-les inepenientes. En la Universia e Gran Canaria se frece,ese 2002, una asignatura e libre cnfiguracin en la carrera e

    derech sbre rientacines seuales, se han icta curss s-bre transeualia en las universiaes e Sevilla (2001) Menn-ez Pela (2000). En Amrica Latina, Clmbia ha realiza in-vestigacines sbre hmseualia trabaj seual. La Universiae Baha en Brasil ha cumenta las muertes pr hmfbia enaquel pas ha estuia prfunamente fenmens cm la tran-seualia, la biseualia, el lesbianism la hmseualia.Mian (2003) cmenta que en Mic la Escuela Nacinal e An-

    trplga e Histria ha publica un estui sbre las cncepci-nes e gner en el istm e Tehuantepec, cn una imprtante p-blacin ingena zapteca, ne cnviven hmbres, mujeres mues (transgners cn alt valr scial en oaaca). Pr tr la,la Universia Nacinal Autnma e Mic tiene el PrgramaUniversitari e Estuis e Gner, que frece el Seminari eInvestigacin en diversia Seual ese 1999. Aems, la unampublica nuevas investigacines trauce tets al espal e traslenguas sbre gner iversia seual.

    laIdentIdadperformatIvade JudIth Butler

    Ls estuis e gner han si emparentas cn la Tera Queer,pues ambs iscuten las ientiaes (mujeres en el primer cas,

    gas lesbianas en el segun), refrmulan nuevs prcess eientificacin e iferenciacin en trn a la seualia. JuithButler (2000a) ha ejerci una gran influencia entr e la terafeminista en ls estuis queerpr prpner una cncepcin elgner imitativa representativa. Gener Trublees el tet inici-tic e la Tera Queer; en l Butler (1990) seala que el gner es

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    6/18

    F o n s e c a H e r n n d e z y Q u i n t e r o S o t o48

    esencialmente ientificacin, que cnsiste en una fantasa entr e

    tra fantasa: El gner se efine, e acuer cn Butler, en l queenmina el perfrmance, est es, la repeticin que imita cnstante-mente la fantasa que cnstituen las significacines e manera en-carnaa. Baj esta visin, ls cmprtamients tan criticas cm elamaneramient e alguns gas transeuales, las relacines butch(caminera)/femecn su imitacin particular el gner revelan, se-gn Butler, la estructura imitativa prpia el gner.

    En Imitacin e insubrinacin e gner (2000a) Butler se

    cuestina sbre la psibilia e terizar cm lesbiana, pr seresta una categra e ientia, un requerimient a cnvertirse enaquell que a se es. Las categras e ientia tienen a ser ins-truments e regmenes regularizares, tant si bran cm cate-gras nrmalizaras e estructuras presras, cm si sirven eencuentr para una psicin liberara. Es ecir, la categra les-biana es tan regulara cm l es la categra heterseual.Para Butler, cualquier categra e ientia cntrla el ertism,

    escribe, autriza , en much menr meia, libera. La tera nebera entenerse en el simple senti e cntemplacin esinte-resaa, sin que es ttalmente pltica. Butler rechaza cnvertirseen efensra e alguna tera que legitime mestique ls estu-is sbre hmseualia/lesbianism para entrar en el munacamic, a travs e prcticas elitistas. Parte e la iea fucaul-tiana e que hablar e hmseualia es en s mism una e-tensin el iscurs hmfbic. Nmbrar el lesbianism es al mis-m tiemp evcar al instrument e per, per tambin un punte resistencia a la presin. La seualia eja e ser seualiatras smeterla a la absluta eplicitu?

    Butler afirma que ls vcabls lesbiana ga n brinanninguna revelacin transparente. Eisten pr la necesia e re-presentar a un sectr pltic primi. Cm paraigma e l queeige ser cntrla, regula clasifica en un espaci e rup-

    tura, cnfusin cnflict. Esta es la finalia e ls iscurssmic-jurics que han efini a gas lesbianas cm ienti-aes impsibles, esastres naturales errres e clasificacin.Butler cnsiera que la naturaleza e la hmseualia es cmun isfraz necesari cu bjetiv es representar: s lesbiana euna frma ms ttalizara cmpleta mientras la representacin

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    7/18

    Teora Queer: la de-construccin de las sexualidades perifricas 49

    eista en la frma en que esa naturaleza lesbiana se afirma, se ins-

    titue, circula se crea. N se trata e una actuacin, e un que interpreta su lesbianism cm un papel, sin e un juegarraiga en l psquic a travs e una repetia representacinel lesbian.

    Para Butler t l que sms es una imitacin, una smbra e larealia. La heterseualia frzsa se presenta cm l autntic,l veraer, l riginal. Ser lesbiana es una frma e imitacin,un nul esfuerz pr participar en la fantasmticaplenitu e una

    heterseualia naturalizara. El travestism n es una imitacine un gner autntic, sin que es la misma estructura imitativaque asume cualquier gner. N ha gner masculin prpi elvarn, ni un femenin que pertenece a las mujeres; el gner escnsecuencia e un sistema cercitiv que se aprpia e ls valresculturales e ls ses. Es un m e representacin aprima-cin, razn pr la cual el travestism es la frma ms crriente enque ls gners se teatralizan, se aprpian, se usan se fabrican. La

    heterseualia ebe asumirse cm una repeticin cercitiva bligaa e ls fantasmas ntlgics hmbre mujer, queeigen ser ls funaments nrmativs e l real. Sin embarg, elsujet n elige la actuacin el gner libremente, sin que tal re-presentacin e la heterseualia es bligatria, baj amenazae sufrir castig vilencia pr cruzar las frnteras el gner;aunque la transgresin tambin prvca encant placer.

    laconServacIndelhomBremedIantelanegacIndeldeSeohomoSexual

    En Palabra cntagisa... (2000b) Juith Butler asegura que el h-mseual es el sujet que se niega a s mism, para quien permane-ce prhibi escribirse a s mism. El trmin hmseual tiene

    que ser atribui pr tras persnas. La autnegacin es el requisi-t inispensable para su ejercici la sbrevivencia. Hacer referen-cia a la prpia cnicin es caracteriza cm cnucta hm-seual. N es psible cncebir la iea: s hmseual, per nejerz. Para Butler, la autefinicin hmseual es interpretaaeplcitamente cm una cnucta cntagisa fensiva. La frase

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    8/18

    F o n s e c a H e r n n d e z y Q u i n t e r o S o t o50

    s hmseual n sl es escriptiva, sin que tambin emuestra

    la cnucta hmseual. La enunciacin e la prpia hmseuali-a atribue precisamente aquell que ice. Es ms, para Butler, laafirmacin s hmseual es, pues, increblemente malinterpreta-a cm te ese seualmente. La epresin que se realiza enprimera persna e manera intrspectiva se tma pr una afir-macin que anuncia el act en s mism, la intencin e actuar: elvehcul e la seuccin. Si la frase s hmseual se tmaracm l que realmente es, se cnsierara cm la manifestacin

    pblica el significa cultural pltic el ese entre persnasel mism se. La prctica e la hmseualia n es la epe-riencia seual en s misma, sin el ejercici iscursiv que le cn-fiere significa.

    Sin embarg, cm l avierte Freu en Ttemtab, la mencine ls nmbres prhibis es temia pr el mie a esencaenar laspasines prfunas cntenias pr el silenci. La represin e la h-mseualia masculina tiene cm bjetiv la cnfrmacin e la

    hmbra la estabilia el sistema e gners. Pr l cual la ferzrepresin a nmbrar la hmseualia es el mie atrz a liberar elhmseualism cnteni. En cnsecuencia, para Butler (2000a)un hmbre es un hmseual que se niega a s mism.

    La sublimacin e la hmseualia se pruce a travs e larepresin el ese hmseual. Esta sublimacin el ese hm-seual es e suma imprtancia prque garantiza la pertenencia scial la ciuaana la ahesin a la le su incrpracin. El temr elsistema se epresa al afirmar que la chesin scial requiere e laprhibicin e la hmseualia, puest que si ls hmbres habla-ran e su inclinacin a la misma, ell amenazara cn estrzar lahmsciabiliaque fusina a la clase masculina. La chesin seescribe cm un mgic n s qu que mantiene unis a ls va-rnes. Pr tr la, el sistema cntrla al sujet hmseual a tra-vs e la culpabilia el mie. Butler sstiene que la insatisfac-

    cin prvcaa pr el incumplimient e la nrma heterseual setransfrma en el sentimient e culpa que generan el terrr e per-er el amr el prjim; el castig e ls pares; la censura scial.de m que la prhibicin se cnvierte en el territri en la sa-tisfaccin el ese. Segn Freu, la prhibicin n pretene laestruccin el ese; pr el cntrari, hstiga al tiemp que alien-

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    9/18

    Teora Queer: la de-construccin de las sexualidades perifricas 51

    ta la repruccin el ese prhibi se incrementa meiante

    las renuncias que realiza. L anterir significa que nunca se renun-cia al ese, sin que se reafirma se preserva en la prpia estruc-tura e la renuncia. La prhibicin rechaza cnsiente el esehmseual simultneamente.

    La eclaracin e la hmseualia perturba la integria lsfunaments el ren scial, cn l cual la represin el iscurshmseual garantiza la sciabilia mientras sta permanezca ensilenci. El hech e ecir que se es hmseual n es en s mism

    un act hmseual, ni much mens un ataque hmseual. ParaButler, la hmseualia sl es un cmprtamient seual en unsenti mu restringi, a que subacen representacines en trna ella que n sn prpiamente e hmseualia. Nmbrar estapalabra ataca las frnteras e l scial; se malinterpreta cm unaseuccin una agresin; se entiene que se trata e un act reali-za transmiti baj la metfra el sia, en un intent e re-ucir a la hmseualia entr e un cnjunt patlgic e fi-

    guracines que la efine cm una accin agresiva cntagisa. El paranic cierra la brecha entre la verbalizacin e un ese el ese que se verbaliza.

    El imaginari clectiv limita el estalli e la hmseualiaprque cncibe la prpia palabra cm un flui peligrs, unasustancia cntagisa; implcitamente cmparaa a partir e la me-tfra el sia, creer que se transmite cm si fuera una en-fermea. La afirmacin s lesbiana n es en cierta frma unact, sin una manera e hablar ritual que cnlleva el per e serl que se ice, n una mera representacin e la seualia, sinuna accin , pr tant, una fensa, cu peligr raica en la psibi-lia el cntagi. Butler (2000a) reitera: si ig s hmseualelante e ti, t te ves envuelt en la hmseualia que e-pres; se supne que l ich establece una relacin entre el hablan-te la auiencia, si el hablante prclama su hmseualia la

    relacin iscursiva se cnstitue en virtu e esa manifestacin, esa misma hmseualia se transmite en un senti transitiv.Butler escubre interesantes revelacines sbre la hmfbia:

    Enprimertrmino,cuestionasilaprohibicindelahomose-ualia es la hmseualia en s misma: cn cunta

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    10/18

    F o n s e c a H e r n n d e z y Q u i n t e r o S o t o52

    precisin puee interpretarse el sentirse esprecia u fen-

    i cm una variante e la hmseualia? La hmf-bia que se manifiesta en el espreci, en la fensa, es la fr-ma eterna imaginaa que apta la prhibicin cntra lahmseualia. Lavulnerabilidadsocialdelhomosexualalaofensaespro-

    ectaa en una pinin generalizaa e ls otrs cm serescn un cmprtamient represr espreciativ. En la ieae ls otrs cm seres que regulan, bservan juzgan es-

    cansa la fragilia e ls hmseuales. Lasublimacinpsquicade lahomosexualidadcrealano-

    cin e l scial, un escenari imaginativ que se cnvierteen la cnciencia, que prepara al iniviu para la che-sin scial sbre la que se sstiene la ciuaana la incr-pracin a la le su ahesin. Eldesprecioylasofensasnosonslolosefectosdeundeseo

    que se ha vuelt sbre s mism, ms el efect e ls juicis

    e ls otrs. Ms bien, sn la cinciencia el juici e lsotrs ese vlverse cntra s mism, l que cnfrma el es-cenari imaginari el ese cnena que registra psqui-camente las fensas el espreci.

    Butler (2000a) cnclue que ls sentimients hmseuales snnecesaris para el amr a la humania en la frma en que sts secmbinan eufemsticamente cn ls instints e la prpia cnser-vacin para prucir hmbres. La cnservacin el hmbre pr-piamente ich epene e esviar, mantener esviaa, su prpiahmseualia. El ieal el ( cncept e s mism) se frmameiante la eliminacin e granes cantiaes e ese hmseual.Sin embarg, esta hmseualia n es sencillamente reprimia esviaa, sin que se vuelve siempre sbre s misma. El ieal el enla hmseualia su prhibicin se cmbinan en la figura el

    sujet heterseual. En este senti, resulta interesante subraar queen la Tera Queerla esviacin se pruce, a iferencia e l plan-tea pr Gffman, durkheim Mertn, a travs e alejar el naturalese hmseual para crear veraers hmbres.

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    11/18

    Teora Queer: la de-construccin de las sexualidades perifricas 53

    expropIacInyreSIgnIfIcacIn

    deldIScurSohomofBIco

    En el tet Critical Queer (Crticamente subversiva), JuithButler (2002) seala que el trmin queerha pera ese unaprctica lingstica cu bjetiv ha si la egraacin el sujetal que se refiere. Ha cnstitui al persnaje seala meiante eseinsult egraante. Butler seala que la resignificacin e queeraquiere t su per a travs e la invcacin repetia que rela-

    cina a la palabra cn acusacines, patlgas e insults. Queeresun vncul entre significas hmfbics que intentan resignifi-carse.

    Para Butler las nrmas e gner sl funcinan eigien laencarnacin e alguns ieales e femineia masculinia, quecasi siempre van unis a la iealizacin e la unin heterseual.En esta acepcin la enunciacin perfrmativa es nia! anticipael ecret: y s eclar mari mujer. de ah la elicia e lscmics en ls cuales se replica pr primera vez al beb e la frmasiguiente: es lesbiana! Segn Butler (2002), lejs e ser una br-ma esencialista la aprpiacin queere la epresin perfrmativaimita epne tant al per vinculante e la le heterseuali-zante cm a su eprpiacin. dar nmbre a la nia es el cmien-z el prces pr el cual se le impne la femineizacin. La femi-neia n es el pruct e una eleccin, sin la llamaa frzsa e

    una regla cua cmpleja histricia es inherente a las relacinese isciplina, regulacin castig. Este acuer cn las reglas elgner es necesari para que tengams erech a ser alguien. deesta ahesin a las reglas epene la frmacin el sujet. Pr ltant, e ninguna manera el gner ebe entenerse cm unaeleccin un artifici que pams intercambiar. Pr ell n espsible cncebir al gner cm un rl cm una cnstruccincn la cual un se viste caa maana. N eiste ese alguien que

    va al guararrpa el gner eliberaamente ecie e qu g-ner va a salir ese a. Butler sugiere que la liberta, la psibilia la capacia e accin se establecen entr e un espaci funa- en las relacines e per. En Crticamente subversiva Butlerasevera que la perfrmativiael gner seual n cnsiste enelegir e qu gner serems h. Perfrmativia es repetir las

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    12/18

    F o n s e c a H e r n n d e z y Q u i n t e r o S o t o54

    reglas meiante las cuales ns cncretams. N se trata e una

    cnstruccin absluta e una persna seuaa genricamente, sine una repeticin bligatria e nrmas anterires que cnfiguranal iniviu. Estas nrmas cnfrman elimitan a la persna sntambin ls recurss a partir e ls cuales se inicia la subversin la resistencia. En cnsecuencia, el gner es perfrmativ a que esel efect e un rgimen que establece las iferencias e gner emanera cercitiva. Ls tabes, las amenazas crrectivas, las prhi-bicines, e inclus las reglas sciales, peran a travs e la repeticin

    ritualizaa e las nrmas. Butler (2002) aae que la heterseua-lia manibra meiante la estabilia e las nrmas e gner. Espr es que la hmfbia suele actuar a travs e la atribucin a lshmseuales e un gner falli aa. L hace esignanmasculinas a las lesbianas, afeminas a ls hmbres ga per-vertis a ls transeuales. El terrr hmfbic a ls acts hm-seuales es, en realia, un terrr a perer el prpi gner a nvlver a ser una mujer e vera un hmbre e vera. de

    ah que sea funamental sealar la frma en que la seualia seregula meiante el cntrl la humillacin el gner.

    Para Butler, la relacin entre seualia gner se pruce atravs e la relacin entre ientificacin ese. N bstante, el is-curs heterseual eige cm requisit que ese e ientificacin seecluan mutuamente: quien se ientifica cn un etermina gnerebe esear a una persna e un gner istint. Si esear a un hm-bre n implica necesariamente ientificarse cm mujer esear auna mujer n invlucra una ientificacin masculina, el sistema hete-rseual n es ms que una lgica imaginaria que cntinuamenterepruce su prpia ingbernabilia. La naturalizacin e la hete-rseualia n es ms que un espejism. Fuss (1989) cuestina:eiste acas alguna ientia natural? La ientia n es ms queun cnstruct pltic, histric, psquic lingstic; una muestrae ell es que para ls que ejercitan la pltica e la ientia, sta

    etermina necesariamente la accin pltica.Eve Ksfsk Segick (1998), en Epistemlga el armari,afirma que eiste un pers vncul entre la hmsciabiliamasculina la prhibicin e la hmseualia: el ese inter-masculin se hace legible meiante su esviacin hacia relacinestriangulares que implican a una mujer. Para Ksfsk, el pnic

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    13/18

    Teora Queer: la de-construccin de las sexualidades perifricas 55

    hmseual realiza un ble act e tanma: pr un la, sea-

    la la eistencia e una minra bien iferenciaa e persnas gas, pr el tr, e una minra e hmseuales latentes entre lapblacin general que sprtan cierta inseguria sbre su prpiamasculinia. Alfre Martnez Epsit (2000) sstiene que fr-jams nuestras ieas sbre la seualia a travs e metfras, cu-s efects n siempre sn preecibles. El mism trmin e hm-seualia se acua cn referencia a un mel simplista biplar zlgic e la seualia masculina. Segn Martnez Epsit la

    cultura cciental ha simbliza a la seualia en representa-cines e la pareja heterseual, que legitima su naturaleza animalpr mei el cncept e amr. La metfra implcita e la epre-sin hacer el amr prueba el nivel e ientificacin entre la activi-a seual el sentimient amrs. Sin embarg, la activiaseual entre varnes n ha gza e una trauccin al ennblece-r terren e ls sentimients. Para Martnez Epsit el amrhmseual encierra una cntraiccin, puest que supne un sig-

    nifica emasia zlgic (inclus emasia eprava) quen cncuera cn la elevacin espiritual inherente a la iea elamr. Mientras que el amr es un e ls granes temas e nuestracultura, el amr hmseual es un e sus granes tabes.

    Cn respect a la seualia entre mujeres, Mnique witting(1993) seala que para el sistema las lesbianas n sn mujeres evera, l cual eslegitima su prpi rgimen e afects place-res. Para diana Fuss, la insistencia en esignar a las lesbianas cmmujeres caas funcina para ecluirlas e la categra misma ela seualia situarlas en el fracas e la ientificacin. La etim-lga e caere(caer en latn) ns hace pensar en caveres. Lasientiaes lsbicas sn inherentemente suicias prque impien laentraa en el mun e la sciabilia, la seualia la subjetivi-a. Fuss sugiere que en el psicanlisis ls hmseuales sn re-presentas cm sujets histrics. Ricar Llamas (1998) sugie-

    re, en Tera trcia, que las realiaes bllera3

    marica sesitan en tra imensin, en tr mun. N estn efinias enrelacin cn las estructuras el oren. Lesbianas gas n ia-

    3 El trmin bllera hace referencia a la accin e amasar, e hacer blls, e hacertrtillas, e tcar manualmente: Puest que en las prcticas lsbicas se presume que n hapenetracin, el act seual entre mujeres se realiza a travs e tcamients, caricias manipulacin.

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    14/18

    F o n s e c a H e r n n d e z y Q u i n t e r o S o t o56

    lgan cn las instancias e represin, sin que cnstituen espacis

    e resistencia. Para Llamas, el iscurs marica-bller tiene muchque ver cn el activism raical e la lucha cntra el sia el grupAct Up el revlucinari mvimient e las Lesbian Avengers(lesbianas vengaras).

    Rafael Mria (2002: 13-14) sstiene que el sujet que planteala Tera Queerrechaza ta clasificacin seual. destrue lasientiaes ga, lsbica, transeual, travest, e inclus la heter,para englbarlas en un ttalizar mun rar, subversiv

    transgresr, que prmueve un cambi scial clectiv ese muiferentes instancias en cntra e ta cnena: Ser queern sig-nifica cmbatir pr un erech a la intimia, sin pr la libertapblica e ser quien eres, caa a, en cntra e la presin: lahmfbia, el racism, la misginia, la intlerancia e ls hipcri-tas religiss e nuestr prpi i (pues ns han ensea cui-asamente a iarns). y ahra tambin significa luchar cntraun virus cntra ls antihmseuales que usan al sia para ba-

    rrerns e la faz e la tierra.Cm se ha vist, la Tera Queerrevalra las cuestines e

    gner, las ientiaes las seualiaes en un marc e aguezacrtica cn la finalia e esestabilizar n sl al sistema, sintambin a la acaemia (Queering the Acaem). Su prpsit hasi apta pr numerss investigares actualmente est enprces e epansin. La intencin e la Tera Queern es crearuna tera cntemplativa, sin una herramienta e participacinpltica, pr l que est vinculaa a ls mvimients antirracistas,antiblics antiglbalizacin. La mar aprtacin e esta teraraica en frecer nuevas eplicacines baj un marc cnceptualen el que cnfluen el gner la seualia; as cm ls signifi-cas sus resistencias para ar rigen a nuevas significacines. Eltrmin queerejemplifica este prces.

    a maneradeconcluSIn

    Una crtica a la Tera Queeres que al cnsierar al gner a lahmseualia cm senas cnstruccines culturales, en el fn- n hace ms que negar la eistencia natural intrnseca e la

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    15/18

    Teora Queer: la de-construccin de las sexualidades perifricas 57

    hmseualia. Es ecir, el sujet hmseual n eiste sustan-

    cialmente, sin sl cm un significa para ls acts entre pers-nas el mism se. En tras palabras, la cnicin efinitria e lhmseual n eiste en s misma; l que ha sn las istintas sig-nificacines e ichs acts enmarcas en un cntet cultural.Sin cultura n ha hmseual. Alg as plantea el feminism aleliminar las ictmas masculin-femenin prpner el cbrg la liberacin el cm ente inmable. Al estruir el binarismse etingue cunturalmente a la mujer cm sujet. El cbrgn

    es real: es una metfra ms cm l sn el hmseual la mujer.Algunas prpuestas e ls planteamients queerresultan cnvin-centes, per ese lueg n resuelven la cuestin, e inclus resultansspechsas N se trata e ecnstruir una categra presivapara cnstruir tra igualmente asfiiante?

    La Tera Queertambin plantea el erech e tas las pers-nas a la auteterminacin e sus prpias vias a ser felices. Feli-ces en un sistema que recnzca sus unines ertic-afectivas; que

    recnzca el matrimni para quienes quieran hacer us e eseerech. Igualmente, recnce el erech e caminar librementesin ser vctimas e ataques e ninguna especie, as cm al trabaj a ls puests irectivs. Ahra bien, cm vivir igualitariamentesi n vivims en una sciea igualitaria? La respuesta es: a travsel prpi trabaj e la tlerancia. Cuan se habla e trabaj nsreferims a la incrpracin e tas las persnas queera tas lasreas el merca labral, per principalmente a ls espacis evisibilia pltica, n cm flrers entr e un clset; sincm sujets que enuncien que eisten seres primis. Hablar etlerancia es ifcil para quienes han sufri la intlerancia, per esnecesari ser tlerantes n cn ls que se equivcan pc, sincn ls que se equivcan much e irremeiablemente, para que esatlerancia sirva e ejempl a trs.

    La Tera Queern intenta juzgar a ls que iscriminan, sin

    simplemente bservarls, recncien que t l que vems ennuestr entrn es frut e una percepcin equivcaa, ne tes imita, representa, actua. L ieal es un mun sin istin-cines, sin mie, sin necesia e efenerse, ne ls seres nestn separas se eican a arle senti a sus vias. Este es elsenti el cbrgque prpne la tera feminista.

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    16/18

    F o n s e c a H e r n n d e z y Q u i n t e r o S o t o58

    dejar ser a las persnas tal cm sn es la prpuesta e la

    Tera Queer. Inclus a ls que tienen un cncept e igualaequivca: ejarls ser que a su ebi tiemp puean rectificarcm quienes l han teni que hacer pr pertenecer a un clecti-v cn una preferencia seual istinta cn una cnicin espe-cial. La iferencia ls ha impulsa a pner el nfasis en s mismscm estrategia e sbrevivencia.

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    17/18

    Teora Queer: la de-construccin de las sexualidades perifricas 59

    BIBlIografa

    Bsell, Jhn1980 Cristianism, tlerancia hmsexualia, Muchnik,

    Barcelna.Butler, Juith

    2002 Crticamente subversiva, en Rafael Mria Jimnez,Sexualiaes transgresras. Una antlga e estuisqueer, Icaria, Barcelna, 2002.

    2000a Imitacin e insubrinacin e gner, Revista e oc-ciente, nm. 235, iciembre.

    2000b Palabra cntagisa. Parania hmseualia en elejrcit, Revers, nm. 1.

    1990 Gener Truble. Feminism an Subversin f Ientit,Rutlege, Lnres.

    dver, K. J.1980 Greek Hmsexualit, Vintage Bks, Nueva yrk.

    Fucault, Michel1976 Histire e la sexualit, vl. 1, La vlnt e savir, Ga-

    llimar, Pars (primera eicin en espal: Histria e lasexualia, vl. 1, La vlunta e saber, Sigl xxi,Mic, d. F., 1977).

    Freu, Sigmun1973 Ttem tab, tercera eicin, Bibliteca Nueva, Ma-

    ri.Fuss, diana

    1993 Freus Fallen wmen: Ientificatin, desire an a Casef Hmseualit in a wman, yale Jurnal f Criti-cism, vl. 6, nm. 1 [versin en espal: Las mujerescaas e Freu: ientificacin, ese un cas e h-mseualia en una mujer, en Rafael Mria Jimnez,Sexualiaes transgresras: una antlga e estuis

    queer, Icaria, Barcelna, 2002.1989 Essentiall Speaking. Feminism, Nature an difference,Rutlege, Lnres.

    Guasch, scar2000 La crisis e la hetersexualia, Laertes, Barcelna.1998 La sciea rsa, Anagrama, Barcelna.

  • 8/7/2019 TEORIA QUEER DECONSTRUCCION DE LAS SEXUALIDAES PERIFERICAS

    18/18

    F o n s e c a H e r n n d e z y Q u i n t e r o S o t o60

    Ksfsk Segick, Eve

    1998 Epistemlga el armari, La Tempesta, Barcelna.Llamas Muz, Ricar

    1998 Tera trcia. Prejuicis iscurss en trn a la h-msexualia, Sigl xxi, Mari.

    1995 discurs realia: el senti e la ctiianeia ga lsbica en el occiente cntemprne, Universia Cm-plutense e Mari, tesis ctral.

    Martnez Epsit, Alfre

    2000 desplazamient semntic escenificacin: s aspec-ts semitics e la ientia seual, Revers, nm. 2,Mari.

    Mria Jimnez, Rafael2002 Sexualiaes transgresras. Una antlga e estuis

    queer, Icaria, Barcelna.Mian Brrus, Marinella

    2003 Hmbre, mujer muxe en el Istm e Tehuantepec, Es-

    cuela Nacinal e Antrplga e Histria, Mic, d. F.Rich, Arienne

    1996 Heterseualia bligatria eistencia lesbiana, Re-vue Estuis Feministes, nm. 10.

    Villamil Prez, Fernan2001 Hmsexualia sia, Universia Cmplutense e

    Mari, tesis ctral.weeks, Jeffre

    1998 Sexualia, Pais-Prgrama Universitari e Estuise Gner, Universia Nacinal Autnma e Mic,Mic, d. F.

    witting, Mnique1993 [1981] one is Nt Brn a wman, reimpresin e The

    Lesbian an Ga Stuies Reaer, Rutlege, Nueva yrk.