Monogràfic: Els locals dels esplaisEntrevista a Tono Albareda,President de cooperacció

Terc

erse

gona

Esplais Catalans

Revi

sta

d’ed

ucac

ió e

n el

lleu

renú

m. 1

8 –2

n qu

adrim

estr

e de

200

6

Monogràfic: Els locals dels esplaisEntrevista a Tono Albareda,President de cooperacció

L’EDITORIALÚltim adéu a Marta Mata

LA CRÒNICADiari d’un intercanvi interna-cional: “Elba 2006”

L’ENTREVISTAEntrevista a Tono Albareda,president de Cooperacció

LA POLÈMICACases o colònies? A l’estiu fei-na o voluntariat

EL MONOGRÀFICEls locals dels esplais

I TU QUÈ EN PENSES?Com és l’experiència de com-partir local amb un esplai?

L’EXPERIÈNCIA“Com tu, sense pis”La realitat de l’accés al’habitatge de la joventut ca-talana

RECOMANACIONS

Número 18Segon quadrimestre 2006

Consell de RedaccióNúria Bolet, Eva Sanahuja,Gemma Ustrell i Joffre Villa-nueva

CoordinaEva Sanahuja Mata

Coordina el MonogràficSergi Contreras

EditaEsplac, Esplais Catalans

Tercer SegonaAvinyó, 44, 2n - 08002Barcelonaesplac@esplac.orgwww.esplac.orgTel. 93 302 61 03Fax 93 302 00 89

ImprimeixCevagraf, sccl

Disseny gràfic i maquetacióClic Traç, sccl

FotografiesFundació Àngels Garriga deMata, C.E. Globus Roig, Casalde Joves K.A.J.A., Cooperacció,Gugu Esplai, C.E. Xiroc, CentreCívic l’Estació del Vendrell,C.E. Drac Màgic, AVALOT, C.EM.I.V.

Assessorament lingüísticOlalla Cegarra Miguel

Revista quadrimestralPreu: 4 €Subscripció anual: 12 €

Associat a:

L’opinió de la revista s’expressa nomésa l’Editorial. Els i les articulistes exposenposicions personals.

Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut

Amb la col·laboració de:

l’ed

ito

rial

A la darrera Trobada de dirigents d’Esplac que vam realitzar a Saifores el mesd'octubre, vam visitar la Biblioteca Curtó, la biblioteca de la Fundació Àngels Garrigaamb seu a Cal Mata. La visita ens la va fer la presidenta de la Fundació, la MartaMata Garriga. No era la primera vegada que ens rebia amb els braços oberts icompartia amb nosaltres la seva visió innovadora de la pedagogia.

Els ulls brillants que tenia la Marta als seus setanta-nou anys, indicaven als presentsla il·lusió i la dedicació que havia concedit al nodriment de la biblioteca i a tots elsllibres, volums, documents i manuscrits sobre pedagogia, educació i escola que s’hipoden trobar. La Biblioteca Curtó esdevé un testimoni, per exemple, de l’Escola dela Segona República.

La Marta Mata va morir el 27 de juny de 2006. Mestra de mestres, la seva vida i laseva obra ens han apropat a l’ideal del mestre com a primer ciutadà de la República,expressat per Marcel·lí Domingo, ministre d’Instrucció Pública de la II República.

La Marta Mata va fer avançar la pedagogia catalana des dels vells temps de la negranit, a la pedagogia democràtica, pública, catalana i en llibertat. Un pas degegant. El seu atreviment intel·lectual la va portar a col·laborar amb elMoviment Laic i Progressista en un seguit de conferències i entrevistesen què, una relectura de Ferrer i Guàrdia, la va portar a reivindicarel llegat de Ferrer després de molts anys de silenci en la comunitateducativa envers la proposta de l’Escola Moderna. També ha estatuna de les fundadores de l'Escola Rosa Sensat, una associaciócatalana de mestres i educadors de referència.

La Marta Mata ha mort, però la seva obra estarà sempre vinculadaa totes aquelles persones que defensem la llibertat i la igualtati que volem que cada infant pugui interpretar-la i ser-ne res-ponsable tant individualment com col·lectivament. La MartaMata, que ha dedicat la seva vida a l'escola, ha estat doncs,un referent clau en el procés d'humanització de l'educació.

Així, la Marta Mata passa a la història dels pedagogs enl’acció de l’escola catalana en renovació contínua. Peròtota la seva feina feta, ens continuarà servint per marcar-nos l’horitzó de l’educació. La Marta formarà part dela nostra memòria durant molts i molts anys.

■

Últim adéua Marta Mata

16 de juliol

Després d'un llarg viatge en què hem tinguttemps per perdre'ns i conèixer gent, hem arribat al'hora de sopar al càmping. Sorprenentment nohem estat els últims; els suecs encara no havienarribat. Després de sopar havíem d'anar tots juntsa fer un volt per Cavo i començar-nos a relacionaramb la gent, però com que els suecs s’hanperdut, els líders(monitors) italianshan anat a buscar-l o s . E l s a l t r e s ,cadascú a la sevabola. Hem tornat alcàmping no gairetard.

la c

ròn

ica

17 de juliol

Al matí ha tocat fer els ice brea-king games ( jocs per trencar elgel). La nostra líder ha proposatque els catalans comencéssim(és clar, com no era ella la quehavia d'explicar en anglès el balldel King Kong a un grup de gentque no coneixíem...). Com que atots ens feia vergonya, ens hohem jugat al set i mig i li ha to-cat a la Tineta. Ha estat un granjoc i a tots els ha agradat molt;fins i tot després de jugar, lagent ens demanava que els can-téssim la cançoneta. A la tardahem fet una gimcana (ells lidiuen discovering) amb grups

L'activitat s'ha emmarcat en la campanya europea " All Diferent, All Equal " (Som Diferents, Som

Iguals), dins la qual s’ha treballat temes englobats sota el títol "Different citizens, equal rights"

(Diferents ciutadans, mateixos drets). Les activitats que hi hem realitzat eren jocs, gimcanes, excursions,

etc., totes enfocades a temàtiques com la igualtat, la inclusió, la participació, la llibertat d'expressió i

el que s'entén per interculturalitat, és a dir, la interacció entre diferents cultures i procedències.

Diari d’unintercanvi

internacional

El grup de pre-monitors de l’esplai Globus Roig de Calafell i un monitor i un participant delK.A.J.A. (Casal de Joves de Badalona -membre de l’ACJ-) hem estat aquest estiu a Elba (Itàlia)realitzant l'intercanvi internacional que se celebra cada estiu a aquesta illa de la Toscana i queorganitza Arciragazzi Firenze. Aquesta edició comptava amb participants de cinc països diferents:Suècia, Estònia, República Txeca, Itàlia i Catalunya.

barrejats. A la nit hem anat a fer un volt per Cavoi hem fet amistat amb alguns dels italians. Elshem explicat que és el kalimotxo i és clar, l’hanvolgut tastar. Hem tornat al càmping però no ensen hem anat a dormir. Ens hem quedat al menja-dor amb tres dels italians jugant a cartes, parlanti, sobretot, passant-nos-ho molt bé! Els hem en-senyat les típiques paraules en castellà i català iells la seva traducció a l’italià (ara no les reprodui-rem totes perquè algunes són poc educatives...).

18 de juliol

Dir que ens hem llevatseria mentida perquèno hem dormit... Aixídoncs, hem anat a es-morzar. Hem tingut elmatí lliure i els catalanshem decidit anar a laplatja. Allà ens hem tro-bat amb els txecs i elsitalians. Els suecs hanpreferit quedar-se al càmping perquè això de la calorno ho porten gaire bé. A la tarda hem començat elsworkshops (tallers). Per organitzar-nos hem formatquatre grups: un de periodisme, un de teatre, un d’arti un de dansa i música.

Avui ha estat l'aniversari del nostre líder, el Jose, il’hem despertat cantant a la tenda. A la tarda, duesde les noies que hem acabat primer els tallers hemanat al poble a buscar-li un pastís i unes espelmes. Elproblema ha estat que, al poble, no hem trobatgaire pastissos decents i tampoc magdalenes (jaque havíem pensat que podríem regalar-li vint-i-quatre magdalenes amb una espelma cada una).Al final hem acabat comprant pa de motlle i“Nutella" i hem improvisat un pastís que hem treta l'hora de sopar mentre li cantàvem el "happybirthday". Després de sopar, ens han fet jocs elsestonians i estonianes.

19 de juliol

Al matí hem tornat a fer workshops i a la tardahem preparat el Basar de les cultures en el qualhem presentat les cultures de tots els grupsparticipants. Nosaltres hem traduït l'Himnedels Segadors a l'anglès per si a algú li interes-sava què deia i ens hem passat la resta de latarda fent guerra de guixos.

A la nit, durant la presentació, els catalans hemexplicat la llegenda de Sant Jordi i la de la Senyerai, a diferència dels altres, no hem dit res sobrequanta gent viu a Catalunya (no ens ho havíemestudiat!). Per menjar hem portat, entre altres co-ses, pa amb tomàquet, fuet i carquinyolis ambmoscatell. Els italians ens han sorprès perquètambé en mengen de carquinyolis a Itàlia i tambéens n’han portat. I em deixava el més important,perquè també hem portat un porró! Els hem en-senyat a veure a galet, tot i que primer n’hem ha-gut d'aprendre nosaltres!

20 de juliol

Al matí hem fet un joc de cartes en el qual no po-díem parlar i a cada taula hi havia unes normes di-ferents. L'objectiu d'aquest joc era que ens adonés-sim que no a tots els països hi ha les mateixesnormes i que cal entendre-les i saber conviure-hi. Amolta gent li ha semblat avorrit però a nosaltresens ha semblat força interessant. De fet hi havianoies que ja havien fet aquest joc amb Esplac, cosaque els ha ajudat a entendre’l.

A la tarda hem marxat cap a Capoliveri, a la platjaMorcone. Anàvem carregats amb les motxillesperquè aquesta nit hem fet bivac a la platja. Quanhem arribat al poble ens han deixat mitja horalliure i tothom ha anat a comprar un tall de pizzaa un “xiringuito” perquè estàvem cansats de tantapasta. I, a més, volíem tastar la pizza que per això

som a Itàlia!

21 de juliol

Aquesta nit hem anat afer una caminada. Elsmonitors ens han ditque ells com si no exis-tissin i que seríem no-saltres els que hauríemde portar el grup: enshan delegat tota la res-ponsabilitat del grup ide la caminada noctur-na! De totes maneres,ells farien “d’àngels” i jaapareixerien quan ha-guessin d’aparèixer.

Així que hem fet tres grups: un de seguretat, unaltre de guia i un altre de menjar. Cadascú s’ha co-l·locat al grup que més li ha agradat i entre totshem decidit a quina hora volíem marxar, per qui-na ruta havíem d’anar, com ens distribuiríem, comracionaríem el menjar i l'aigua... en resum: TOT!

Quan hem començat la caminada tot anava béperò cap a dos quarts de tres de la nit hem arribata l 'entrada d 'una urbanització i ens hem“apalancat” per descansar mitja hora. Però, al final,tots ens hem quedat adormits de mala manera, so-bre el camí o les roques i passant fred. Fins que elsmonitors, tot fent d’àngels, han despertat el grupde seguretat i hem decidit continuar caminant.Hem aguantat fins les vuit del matí més o menys.Cap a aquella hora ja estàvem bastant perduts imolt cansats i l'Stefano (un moni dels italians) ensha portat fins al poble perquè si no, haguéssim per-dut el bus.

22 de juliol

Hem esmorzat al poble. Fèiem una pinta bastantpenosa perquè estàvem molt bruts, cansats i ambunes ulleres que ens arribaven als peus de no ha-ver dormit. I, a sobre, menjant un tros de pizza, as-seguts al mig del carrer amb les motxilles grans...Vaja, que era tot un espectacle! Tot i estar cansats,quan hem arribat se’ns ha passat la son i no hemtornat a entrar a la tenda, ni a la nit!

23 de juliol

Hem tingut el matí lliure i hem decidit quedar-nosal càmping a depilar-li les cames al Jaume per co-brar-nos una aposta que havíem fet. Quan ens hanvist, moltes de les noies del càmping s'hi han afe-git i ens han ajudat amb la depilació. Els nois, encanvi, veien el Jaume i l'acompanyaven en el senti-ment. No n’hi ha hagut cap que es volgués quedar,segur que els feia mal només de mirar-s'ho! A latarda hem continuat fent workshops i a la nit ensha tocat fer jocs catalans: arrencar cebes, el joc delpetó i el ranxo. Tots tres, jocs de contacte... perveure què passava!

24 de juliol

A la tarda uns quants del nostre càmping han ju-gat un partit de futbol contra els del càmping dedalt i un altre contra els del càmping de baix. Elsque no jugàvem hem anat a veure el partit i ani-mar els nostres amics. Els del nostre càmping hanguanyat els dos partits i s’han convertit en elscampions indiscutibles i, per celebrar-ho, hem anata banyar-nos a la platja.

25 de juliol

El matí l’hem passat a la platja, jugant a la pilotaamb els italians i les italianes, fent un partit denois contra noies. Els nois s'aprofitaven que lesnoies teníem menys força per treure'ns la pilota demala manera, però nosaltres aprofitàvem que ellstenien moltes pessigolles!

A la tarda tocava fer workshop i, aquest cop, els deperiodisme no ens hem escapat a la platja i hemfet la feina que tocava. A la nit, hem fet els jocsdels txecs i dels suecs. Estàvem dividits en tresgrups fets a l'atzar, però en cada un d'ells hi havia

com a mínim un català. En els jocsdels txecs hem arrasat: fins i totun dels nois ens ha arribat a dirque érem d’una raça superior!Aquesta sí que és bona! El que nosabien ells és que aquest jocs elsfem a l'esplai des que som petitsi ja hi tenim força pràctica.

26 de juliol

Com que ja és l’últim dia, elsmonis ens han fet fer unadinàmica per fer una valoraciódel campament. Havíem deposar-nos tots en cercle i unmonitor deia una cosa i de-penent de si ens havia agra-dat o no, ens apropàvem méso menys a la persona que hi havia al mig. L’únicavegada que gairebé ningú s’ha mogut més d'unpas ha estat en la valoració del menjar. La veritatés que estàvem una mica farts de menjar pasta atotes hores, a més a més, cuinada al "dente roto"com li dèiem nosaltres.

Abans de sopar hem fet dues de les presentacionsdels tallers: la d’un còmic en 3D del taller d’art i larevista del taller de periodisme. Després de soparhem fet les altres dues: les obres de teatre sobreels drets humans i les danses i cançons de cadapaís i tot seguit... FESTA: sangria que havíem pre-parat els catalans a la tarda, cançons, balls i unbany nocturn a la platja.

27 de juliol

Cap a les cinc del matí ens hema co m i a d at d e l s s u e c s i e l ssegüents a marxar hem estatnosaltres. Ens hem acomiadat detots, hem plorat una mica i hemcomençat el llarg viatge de tor-nada. De record ens hem empor-tat la senyera que portàvem perensenyar als altres participants,signada per tots els del campa-ment. A les dotze de la nit hemarribat a Barcelona, això sí, moltcontents, però molt cansats!

Al matí hem tornat a ferworkshops i a la tarda hempreparat el Basar de lescultures en el qual hempresentat les cultures de totsels grups participants

Entrevista aTono AlbaredaPRESIDENT DE COOPERACCIÓ

Tono Albareda és participant

en activitats de cooperació

internacional des de mitjans

dels anys 80. President de l'ONG

Cooperacció des de la seva

fundació el 1994. Actualment

presideix la Federació Catalana

d'ONGs pel desenvolupament.

En motiu de la recent incorporació de Cooperacció alMoviment Laic i Progressista i per a saber més sobre elprojecte d’aquesta organització no governamental peldesenvolupament, entrevistem a Tono Albareda, el seupresident.

Entrevista aTono AlbaredaPRESIDENT DE COOPERACCIÓ

■ Què és Cooperacció, quina és laseva història?Cooperacció sorgeix a finals del 1994,principis del 1995, com a resultat de launió d’altres ONG que treballen aCatalunya. La nostra voluntat era feruna associació no governamental laicai progressista, que congregués diversospunts de vista. És a dir, que tingués unaperspectiva política plural. A partird’aquí ens vam centrar en el treball al’Amèrica Central i després vam anarampliant la nostra activitat a païsoscom Colòmbia, el Marroc o Palestina.La idea, però, és de no treballar en gairespaïsos alhora per tal fer un treball eficaçi també per poder centrar molt l’atencióa Catalunya. Entenem que la solidaritatinternacional no es pot deslligar deltreball a Catalunya. Cal educar per lasensibilització sobre els conflictesinternacionals i per poder analitzar comels tracten els diferents mitjans decomunicació, les conselleries o lesassociacions.

■ Com s’organitza Cooperacció,quin organigrama té?Intentem que els socis s’agrupin o béen funció dels seus interessos, o bé pergrups territorials; la majoria ho fand’aquesta manera. Ara mateix hi ha elgrup organitzador d’estades, el grup degènere - que ara té una vitalitatimportant- i en alguns moments hi hahagut grups específics de païsosconcrets: un de Brasil, un de Colòmbia,etc. Penso, però, que el modeld’organització bàsic és el territorial,perquè la gent s’hi pot sentiridentificada amb més facilitat i, a més,permet plantejar projectes decooperació als propis ajuntaments i fertreball de sensibilització directament

al poble. Pel que fa els socis, esreuneixen en assemblea un cop a l’anyi escullen una junta que marcarà leslínies estratègiques de cooperació.Procurem que sigui una junta àmplia(en aquests moments és de més de 20persones) i que es reuneixiperiòdicament. Després, també hi haun equip de treball fix que porta lestasques del dia a dia. I, finalment, tambétenim representants als principalspaïsos on treballem.

■ A quins països treballeu?En aquests moments tenimrepresentants a Nicaragua, El Salvador,Guatemala i a Colòmbia. Són gentcontractada per l’Associació que treballaen aquests països i controla elsprojectes que hi fem, a més de vetllarperquè s’acompleixin els objectiusm a rc at s . Ta m b é a j u d a l e sorganitzacions que justifiquincorrectament les factures, ja que lesinstitucions d’aquí són molt exigents;com ha ser. Busquem que elsrepresentants coneguin moltàmpliament el país (sobretot lescaracterístiques culturals i polítiques)i que també coneguin la mentalitateuropea. Concretament en aquestsmoments, gairebé tots tenen doblenacionalitat: l’espanyola i la del país ontreballen. No és que ho hàgim buscatexpressament, però el que sí quenecessitem és que tinguin moltassumits tots dos papers.

■ Quins projectes desenvolupeuen l’actualitat?Bé, ara estem treballant molt enprojectes sobre l’equitat de gènere.Pràcticament el 70% dels diners quedestinem als projectes del sud, els

destinem a projectes amb aquestobjectiu. També treballem molt perreforçar el respecte dels drets humansi per la participació ciutadana. Ésimportant que les persones ens sentimcada vegada més ciutadans i ciutadanesi no súbdits. Un altre tema que estemtreballant és el de Sobirania Alimentariaque pretén que la gent i els poblestinguin capacitat d’abastar-sed’aliments sans i naturals suficients.

■ I a Catalunya? A Catalunya estem treballant molt ambel tema de cooperació internacional i ladefensa dels drets humans. Pel que faal tema de l’equitat de gènere, intentemaconseguir que s’assumeixi des de lesONG i els grups locals que treballen encooperació internacional. Penso que enaquest camp estem aconseguintresultats significatius perquè el temade gènere, que fa quatre o cinc anyspràcticament no s’incloïa en lacooperació internacional, ha passat atractar-se d’una forma seriosa a lesprincipals institucions catalanes.

■ Podries fer una definició de quèés la cooperació internacional?La cooperació internacional és lacooperació amb organitzacions oinstitucions de països empobrits peraconseguir transformar la seva realitatsocial i eliminar la pobresa, ladesigualtat extrema, la injustícia, etc.

■ I la definició d’una ONG per aldesenvolupament? Diferenciant-lad’un ajut humanitari, per exemple.Són les organitzacions que treballenper al desenvolupament i sónconscients que això s’aconsegueixestablint polítiques públiques i no a

Cal educar per la sensibilització sobre elsconflictes internacionals i per poder analitzarcom els tracten els diferents mitjans decomunicació, les conselleries o les associacions.

través de la caritat. A la pràctica però, ellímit és relatiu, perquè moltes ONG peral desenvolupament fan treball d’ajuthumanitari i moltes organitzacionsd’ajut humanitari al cap i a la fi, ot r e b a l l e n t a m b é p e r a ldesenvolupament o es queden a meitatde camí en la seva tasca.

■ Com vau decidir entrar alMoviment Laic i Progressista?Per una banda, nosaltres des del principiens vam definir com una organitzaciólaica i progressista, i per l’altra ambmoltes coses que hem fet aquí hemcoincidit amb l’MLP i, d’una maneramolt natural, els fets ens han portat aformar part d’aquesta xarxa.

■ Per a vosaltres això comportaalgun canvi estructural?Ens comporta invertir-hi una dedicaciódeterminada perquè entenem quequan un forma part d’una associació,no ha de ser quelcom puramentnominatiu - que et serveixi per explicara on estàs- sinó que realment hem decompartir i estimular els objectius iimpregnar-nos de tota la filosofia del’MLP. I alhora aconseguir impregnar-los de la nostra manera de pensar i dela nostra ambició per la cooperació peral desenvolupament amb tot el queaixò comporta. Ens hem d’enriquirmútuament.

■ I en què es diferencia una ONGdel moviment laic i progressista dela resta d’ONG?Ser laic ens dóna un grau d’inde-pendència superior a les entitatsreligioses i ser progressista passa perser conscient que s’ha de transformarla realitat dels països on treballem i larealitat del nostre país. Les ONGreligioses tenen una dependència méso menys explícita de l’estructura

religiosa de què formen part. En eltreball que realitzem amb els païsosdel sud, i sobretot ara que estemtreballant la igualtat de gènere, ens hotrobem d’una forma molt evident. Enalguns casos, les esglésies de l’AmèricaCentral, Colòmbia o el Marroc atemptend’una forma brutal contra el respecteintegral dels drets humans i mésconcretament contra el respecte deldret de la dona a decidir sobre el seupropi cos. Ens hem trobat casosparadigmàtics com ara el de prohibiravortar a una nena de tretze o catorzeanys que ha estat violada.

■ Últimament es comenta que laciutadania ha perdut la innocènciai que cada vegada exigeix méstransparència a les ONG, quèn’opines?Que hagi perdut la innocència ja estabé, això si és que n’ha tingut mai...(rialles). Exigir transparència ho trobomolt positiu. La transparència és unaqualitat que hem d’aconseguir ques’apliqui a la política i a les subvencionssocials. De fet, com més transparènciatinguem, també tindrem mésdemocràcia. Però també passa que, avegades, aquesta reclamació detransparència s’ajunta amb la

d’independència. És a dir, amb lademanda que les ONG no depenguinde fons públics i depenguin més defons privats. És cert que si els fonsprivats provenen de cinquanta milpersones que aporten deu euros, doncssegurament això dóna moltaindependència; però si és una empresamultinacional la que dóna els cinc-centsmil euros, la independència és mésrelativa i menor que amb lesinstitucions democràtiques. De fet, lesONG reben diners a través de concurspúblic i, que jo sàpiga, no hi ha hagutcap denúncia d’irregularitats a capinstitució de Catalunya en els últimsdeu anys. S’ha de saber diferenciar: latransparència és bona, però que els fonspúblics condicionin la independènciaés discutible.

■ Ara que amb l’Estatut Catalunyaté més capacitat de presènciainternacional... Què pot fer percorregir les desigualtats fora delterritori nacional?Això que Catalunya tingui més capaci-tat de relació internacional no ho acabode tenir clar. El que sí que té és méscapacitat econòmica per fer cooperacióper al desenvolupament. I això pot ser-vir per tenir una certa | continúa

les organitzacions que treballen per aldesenvolupament són conscients que aixòs’aconsegueix establint polítiques públiques i no através de la caritat

el m

on

og

ràfi

c

Esplais Catalans

Els localsdels esplais

1Presentació

2Locals: com estem, què tenim?

3L’experiència dels esplais

4Entrevista

a Manuel Hernández

Els esplais d’Esplac no tenen patrimo-ni. A diferència d’altres movimentsamb vinculació a l’església, els esplaislaics no hem tingut la capacitatd’adquirir equipaments per a les nos-tres activitats.

La gran majoria dels nostres esplaisdesenvolupen les seves activitats enespais cedits, ja sigui per l’adminis-tració o per altres entitats com sónles associacions de veïns.

Que gairebé tots els esplais tinguin

un espai, no vol dir que no tinguemproblemes de locals i equipaments.Són molts els esplais que no comptenamb espai suficient per a les dimen-sions de la seva activitat, tenim esplaisen equipaments vells amb falta demanteniment. Hi ha entitats que nodisposen d’un mínim espai exclusiu,locals amb barreres arquitectò-niques...

D’altra banda, els esplais pateixenuna situació d’inseguretat i inestabi-litat sovint innecessària. Des de elsesplais que paguen el lloguer del seulocal i que periòdicament s’enfrontena un possible augment exagerat delpreu del lloguer fins als esplais ambequipaments cedits sense cap conve-ni de cessió que asseguri una mínimacontinuïtat. Aquests fets fan que elsmonitors i monitores hagin d’invertirmassa temps i esforços en solucionaraquests problemes en detriment dela tasca educativa que realitzen.

A Esplac estem preocupats per aquesttema i amb les dificultats, cada cop

el m

on

og

ràfi

c 1Pr

esen

taci

ómés grans, que ens trobem per acon-seguir un espai suficient per als nos-tres esplais. Bon exemple d’això sónels centres del Sector Barcelona, queja s’han organitzat en la Comissió“Sense Sostre” per denunciar aquestasituació i reivindicar solucions. Enl’anterior número del Tercer Segonavam publicar el manifest d’aquestacomissió.

Des d’Esplac pensem que és necessarique les administracions locals es com-prometin amb la tasca que desenvo-lupem i facilitin la tasca als joves com-promesos que tiren endavant elsprojectes educatius d’aquestes asso-ciacions. Cal que es cedeixin equipa-ments adequats a les dimensions del’entitat i cal assegurar l’estabilitat deles cessions amb documents d’acordsescrits i signats per les dues parts. Endefinitiva, cal que des de les adminis-tracions es valori, i per tant es recolzimés, la tasca educativa que desenvo-lupem.

Alhora, cal explorar la cessió d’escoles,

En esplai,un espai

“Des d’Esplac pensemque és necessari queles administracionslocals es comprome-tin amb la tasca quedesenvolupem i facili-tin la tasca als jovescompromesos que ti-ren endavant els pro-jectes educatiusd’aquestes associacio-ns.”

“Els esplais d’Esplacno tenen patrimoni”

el m

on

og

ràfi

c

ara per ara aquestes cessions majori-tàriament es fan amb força reticèn-cies dels equips directius de les esco-les i sovint amb condicions moltrestrictives. Cal veure quines són lesnecessitats dels esplais i els col·labo-racions possibles que es poden des-envolupar entre l’escola i l’esplai, calveure aquesta cessió positivament ifacilitar l’accés a les nostres entitats.

L’espai és indispensable per al desen-volupament de la nostra tasca, i alho-ra és un element d’identificació del’entitat. Els infants, els joves delsequips de monitors, les famílies, elsveïns, les administracions, en generals’identifica l’esplai amb el lloc on esfan les activitats i per això és indis-pensable que disposem d’un espaiadequat, en condicions bones, ambun manteniment regular, i sobretottenir un local obert al barri i a la po-blació en general, un espai amb vida.

Sergi ContrerasResponsable de l’Àrea d’Economia

i Administració d’Esplac■

“L’espai és indispensa-ble per al desenvolu-pament de la nostratasca, i a l’hora és unelementd’identificació del’entitat”

el m

on

og

ràfi

c

1. Règim d’ús de les seus

En relació al règim d’ús dels esplais,cap esplai és el propietari únic del localque utilitza. Tot i que n’hi ha que eltenen en règim de propietat, l’esplaino és l’únic propietari del local, atèsque la propietària és o bé l’entitat ma-re, o el conjunt de seccions que confi-guren l’entitat. Per aquest motiu elshem inclòs en el règim de cessió.

Així, el 91% dels esplais d’Esplac dispo-sarien de les seves seus en règim decessió i el 9% restant tindrien la seullogada.

Règim d’ús de les seus

• LloguerD’aquest 9% d’esplais que paguen unlloguer, un 50% es fa càrrec del lloguerde manera exclusiva, un 12,5% delsesplais paga el lloguer de forma com-partida amb altres entitats i al 37,5%dels centres restants els ho paga algunaltre organisme. Si calculem les despe-ses dels esplais en concepte de lloguer,comprovem que mensualment els es-plais d’Esplac es gasten 1.238€. A llargde l’any, els esplais es gasten 14.861€(prop de dos milions i mig de les anti-gues pessetes).

• CessióLa gran majoria dels esplais es trobenen règim de cessió; exactament són el90,6% del total de centres.

Pel que fa a les institucions que ce-deixen locals als esplais d’Esplac, enprimer lloc trobem els ajuntaments,que són els propietaris del 74% delslocals cedits. En segon lloc, trobemcessions fetes per altres entitats; enaquest grup hem inclòs les entitatsque són seccions d’una entitat mare.

2Locals:com estem, què tenim?

Un estudi realitzat per la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia durant l’any passat,

ens ajuda a veure quina és la nostra realitat pel que fa als locals i equipaments

dels esplais d’Esplac el 2005.

91%

9%

9% Lloguer

91% Cessió

el m

on

og

ràfi

c

En relació a les institucions cessio-nàries, el 1998 comprovem que el per-centatge de cessions fetes perl’Ajuntament eren pràcticament lesmateixes que en l’actualitat (al voltantdel 75%). Respecte a la resta de propie-taris, han disminuït lleugerament elsesplais que es troben en locals del’església (el 1998 eren l’11%) i han aug-mentat els que es troben en localscatalogats com a “Altra entitat” i“Altres”.

Pel que fa als mecanismes de regulacióde la cessió, destaquem que només 4de cada 10 esplais compten amb unconveni que estipuli les condicions iofereixi garanties a la cessió.

Regulació de la cessió

2. Característiques del localPel que fa al tipus de local en què estroben els esplais, destaquem que elpercentatge més elevat correspon alscentres que es troben dins edificis decaràcter privat; en locals d’aquestescaracterístiques es troben el 22,4%dels esplais.

Tipus de local

3. Dimensió del localEls esplais que fan un ús exclusiu delseu local són només el 38% del total;la resta, el 62%, l’ha de compartir.Si ens fixem en l’espai del que disposenels esplais, veiem que el 72% comptaamb menys de 100 m2 i que el 51%dels esplais no arriben a tenir ni 50m2.

4. Barreres arquitectòniquesAprofundint en les característiquesdels centres, destaquem que prop de6 de cada10 centres tenen barreresarquitectòniques.

Destaquem que fins i tot el 50% delocals que són propietat del’Ajuntament compten amb barreresarquitectòniques. Recordem tambéque el 54% dels esplais que tenen in-fants amb discapacitats físiques, psí-quiques o sensorials compten ambbarreres arquitectòniques, cosa quesuposa un 30 % del total d’esplais.

5. Els espaisEn aquest apartat recollim quins sónels espais que utilitzen els esplais ha-bitualment dins del local.

10,40%

7,80%

3,90%

3,90%

74%

Propietari dels locals en cessió 74% Ajuntament

10,40% Altra entitat

7,80% Església

3,90% Associacióde veïns3,90% Altres

44,2%

6,5%

13%

36,3%

44,2% Acord verbal

36,3% Conveni

6,5% Altres opcions

13% NS/NC

Local dins edifici privat 22,4Centre Cívic 17,6Edifici independent 17,6Casal d’associacions 9,4Escola 8,2Casal de Cultura 3,5Pis comunitat de veïns 3,5Parròquia 3,5Altres 10,6NS/NC 3,5

tot i que les valoracions comentadesanteriorment ho valoraven amb unmitjana d’aprovat alt. Els locals i elsequipaments no deixen de ser unarealitat amb prou importància per in-cidir-hi i actuar-hi immediatament.

Fundació Francesc Ferrer i GuàrdiaEstudi sobre el Moviment Laic i Progressista2005■

el m

on

og

ràfi

cEn primer lloc, destaquem que no totsels esplais disposen de sales per feractivitats amb els infants, tot i queaquest és, sens dubte, un espai impres-cindible per tot esplai. De la mateixamanera, hi ha prop d’un 10% de centresque no tenen lavabos. Entenem queno disposen de lavabo en els localsque són estrictament de l’esplai i quetampoc els utilitzen de manera exclu-siva. Només aproximadament la mei-tat de centres disposen de magatzemi espais per reunions, ambdós, ele-ments claus per al funcionament ordi-nari d’un centre d’esplai. Prop de lameitat dels centres disposen de pati iprop d’un terç compten amb secretariai sala per als monitors.

6. Valoració del localEn aquest apartat veurem quina és lavaloració que els centres fan dels seuslocals.

En termes generals podem dir que elsesplais valoren de forma positiva elsespais dels quals disposen, el 55% delscentres fan una valoració “bona” o“molt bona” dels espais que fan servir.La valoració mitjana és del 6,5.

En relació a l’avaluació del mobiliari adisposició, la valoració indica que unaproporció gens menyspreable de cen-tres troben deficiències en el mobiliariamb què compten. Només un terç delsesplais estarien satisfets amb el mobi-liari del qual disposen.

La valoració mitjana que fan els esplaisen relació a les instal·lacions és de 5,7punts; un aprovat no gaire alt.

Pel que fa a l’avaluació global del local,destaquem que si bé les valoracionsdels aspectes concrets dels locals do-nen una imatge poc positiva, la valo-ració global que els centres fan delslocals és més elevada que la mitjanade les avaluacions anteriors.

El fet que l’avaluació global del localsigui superior a la mitjana resultantde les avaluacions fetes per elementsdiferenciats es podria explicar, per una

banda, pel fet que els esplais podrienacabar desenvolupant una actitudadaptativa davant els condicionantsdel local, i per l’altra, pel fet d’establirlligams afectius amb l’espai que tenenmés a veure amb la identificació del’entitat amb l’espai, que amb les con-dicions objectives del local.

7. Necessitats i reptes dels esplaisMitjançant una pregunta oberta, hemdemanat als centres quins són els prin-cipals problemes als quals s’hand’enfrontar a l’actualitat. En primerlloc, la manca de monitors i la mancade continuïtat dels monitors es perfilacom el principal problema a resoldrepels esplais. En segon lloc, la mancad’infants i de continuïtat dels infantsés esmentada per prop del 40% delscentres. En tercer lloc, apareixen elsproblemes relacionats amb les defi-ciències dels locals i les infrastructures,

recent i la zona s’ha revaloritzat molt en els últims tres anys.

Fa anys que demanem una solució digna, un local cedit enles condicions adequades per a realitzar les nostres activitats.Encara esperem una resposta. D’aquesta manera, és moltprobable que el Xiroc, una associació creada fa més de 30anys al barri del Fort Pienc, ens acabem veient obligats amarxar del barri per la impossibilitat de trobar un local quees pugui assumir econòmicament.

L’Ajuntament, suposadament d’esquerres, s’omple la bocade civisme, de participació i de Fòrum de les Cultures, creantuna ciutat vitrina on no es contemplen les necessitats delsciutadans. Els col·lectius sense ànim de lucre que treballemper la integració, la sostenibilitat, la llibertat i la igualtat,valors que les institucions diuen promoure, ens veiem des-emparats davant de l’escandalosa falta de recursos en laqual ens trobem.

Així doncs, les institucions no només no ajuden, sinó queimpedeixen la creació de teixit associatiu al barri, sense teniren compte l’esforç voluntari, personal i col·lectiu, de personesi entitats.

C.E. Xiroc(Barcelona)■

el m

on

og

ràfi

c

3 L’experiència dels Esplais

NO VOLEM MARXAR DEL BARRI!

El Centre d’Esplai Xiroc som una entitat sense ànim de lucred’educació en el lleure infantil i juvenil; ens declarem laics,progressistes i catalanistes. L’entitat consta de dues seccions:l’Esplai, on hi participen infants de 5 a 16 anys i el Casal deJoves, format per joves a partir de 16 anys, que inclou unacolla de diables (infantil i d’adults). Tots els monitors de l’esplaii els casalers realitzem la nostra tasca educativa voluntària-ment.

Actualment, després de passar per diversos espais, ens trobema un local al c/ Ribes 35, al barri del Fort Pienc, al districte del’Eixample. El local, que és on realitzem les activitats sempreque és possible, consta de 140 m2, molt mal distribuïts; perexemple: la sala de material, d’uns 50 m2, es troba sota larampa d’un pàrking, cosa que suposa que l’altura del sostrede la sala va disminuint fins a arribar a menys de mig metred’altura, tot i que aquests m2 els paguem com si tinguessinel sostre alt. Les escales que comuniquen els diferents espaisdel local no estan adaptades per a disminuïts físics, així comel lavabo, on no hi cap ni una cadira de rodes. A més, enstrobem que l’espai del que disposem ens limita moltíssima l’hora de planificar activitats, tant a l’esplai com al casal dejoves; en definitiva: que no hi cabem.

Paguem 630€ de lloguer al mes, a partir de les quotes delssocis de l’entitat i de les campanyes econòmiques que reali-tzem des del Casal i l’Esplai. L’única ajuda que rebem de lesinstitucions per pagar el local només cobreix un 10% dellloguer anual. El proper mes de febrer el contracte del localse’ns acaba; això pot suposar tres sortides: la primera, peròla menys probable, és que ens renovin el contracte amb lesmateixes condicions en què ens trobem ara; la segona pos-sibilitat és que no ens renovin el contracte; i per últim, potser que ens renovin el contracte, però augmentant el preudel lloguer, de tal manera que per a l’entitat sigui impossibleassumir-ho econòmicament. Aquesta última possibilitat ésla més probable, ja que la plaça del Fort Pienc és de construcció

“Ens trobem que l’espai del que dis-posem ens limita moltíssim a l’horade planificar activitats, tant al’esplai com al casal de joves; endefinitiva: que no hi cabem”

volupar un moviment social, associatiu i voluntari eficaç.Un espai, en definitiva, que propiciï la participació activaen la dinàmica i el creixement de la ciutat. Prou promeses,treballem pel poble, som el poble.

Si mirem dins de les nostres quatre parets, podem trobarun local petit, amb una sala central reduïda amb duesgrans columnes al mig, un petit lavabo i un despatx, quemés que despatx sembla un magatzem. Us podem as-segurar que no hi cabem. Fora hi ha una plaça tancadaal trànsit on fem mitja vida. Tot i això, està situada albarri de Bufalvent, nom que us asseguro que li fa honor.No us ho creieu? Doncs us convidem a venir una tarda.Malgrat tot, som afortunats; ara sí, les parets somriuen,estan plenes de colors, de vivències... El nostre local ésun espai que diverses generacions d’infants i monitorshan anat transformant; on hem rigut i hem plorat. Si lesparets parlessin, ens explicarien mil realitats.

Gugu Esplai(Manresa)■

QUATRE PARETS MIL REALITATS

Diuen que obrir una porta implica un esforç, en aquestcas també un compromís: oferir tot el que hi ha al darrerei resoldre les necessitats i demandes dels infants i jovesi, en definitiva, de tot el conjunt de la societat a quèpuguem arribar. Crea inquietud, no?

Doncs la nostra inquietud va ser la que ens va fer veurela necessitat de fer alguna cosa per als infants i jovesdel nostre barri; som joves disposats a canviar la nostrarealitat social. Vam començar amb alts i baixos, fentactivitats sense local social i compartint un minúsculespai amb una altra entitat, la qual no ens va facilitarmassa la convivència: el local era seu i totes les nostresdemandes per reestructurar l’espai i poder treballarconjuntament ens eren denegades. Així que, veient queera impossible entendre-s’hi, vam començar a moure’nsfins que, finalment, vàrem aconseguir que l’Ajuntamentens cedís un local. Eren altres temps, l’any 1992 hi haviamés consciència social i es creia més en el voluntariat iels moviments associatius.

Després d’aquell estiu vam començar l’esplai: les paretseren tristes, tot era molt gris i fred, no hi havia vivències,sentiments. De mica en mica, l’hem anat habilitant ireformant a mida de les nostres possibilitats, ja que,com és normal, sempre hi ha feinaa fer. No obstant això, les subven-cions no arriben, la informació vatard, la paperassa és esgotadora, lesadministracions no escolten...

A qui li pertoqui escoltar volem dirque tot ciutadà té dret a associar-sei disposar d’un espai; un espai oncompartir, un espai per ensenyar ales persones que volen aprendre, unespai per les persones que necessitendels altres i perquè aquests altres sesentin necessitats i puguin desen-

el m

on

og

ràfi

c

“Tot ciutadà té dret a associar-sei disposar d’un espai”

el m

on

og

ràfi

c

La convivència amb l’agrupament escolta, amb qui com-partim espais, ha millorat molt des que van marxar elsnostres antics monitors i, en pocs anys, s’ha passat deno parlar-nos a crear un clima de complicitat i cooperaciómolt elevat, sobretot amb vista a les festes del barri, queara preparem conjuntament.

Cal dir que els nostres locals estan bastant amagats, enel sentit que no estem en un lloc visible per a la gent delcarrer, ni hi ha cap tipus de cartell que indiqui la nostraubicació. Tot i que històricament mai no havia estat unproblema per l’esplai, ara trobem a faltar aquesta difusió“visual”.

Com a contraposició a la nostra situació, cal recordarque quan existia el Casal de Joves, hi havia un amplinucli de persones que no estaven d’acord amb el fet ques’utilitzessin aquells locals, qüestió que, sumada a unesquantes divergències més, va acabar amb la mort delCasal.

De moment no ens plantegem un altre model de local,però seguim sempre amb la vista posada en el dia queles obres del temple o un nou mossèn, ens obliguin acanviar el nostre plantejament.

C.E. Sagrada Família(Barcelona)■

LA SITUACIÓ DE L’ESPLAI SAGRADA FAMILIA

Fa 45 anys que l’esplai Sagrada Família està ubicat dinsdel pati de la parròquia, compartint l’espai amb unagrupament escolta. Per l’experiència compartida ambaltres centres que han estat o estan en les mateixescondicions, l’única restricció que podem valorar com anegativa és el fet de no tenir un local propi, sinó que eltenim emparaulat amb el mossèn. Aquest fet fa que nopuguem saber realment què passarà quan, d’aquí a untemps -que també desconeixem- les obres d’expansióde la Sagrada Família ens deixin sense local.

Les despeses del local van a càrrec de la parròquia i elsnostres horaris d’entrada i sortida són tan flexibles comvulguem. En aquest sentit, el mossèn sempre ha confiaten la nostra tasca educativa i ens ha deixat plena llibertatper fer tot allò que desitgem. Fins i tot, ens defensadavant d’aquells que consideren que una entitat laicano pot estar dins d’un espai catòlic, tot argumentantque els valors morals bàsics en els quals eduquem sónels mateixos que difon la religió catòlica. Tampoc volemexpressar que vivim una situació idíl·lica, però sí queens hi sentim suficientment còmodes per portar a termela nostra tasca a l’esplai.

Tenim dues sales de mida reduïda però que ens perme-ten guardar tot el material i poder fer, si escau, algunaactivitat amb el grup d’infants sense cap problema. Pera ocasions especials, podem disposar també d’una salaal pis de dalt, que, aproximadament, és dues vegades elnostre local, però que està compartida amb el casalparroquial i les seves nombroses activitats.

“La convivència ambl’agrupament escol-ta ha passat de noparlar-nos a crearun clima de compli-citat i cooperaciómolt elevat”

el m

on

og

ràfi

c

■ Tens experiència en l’associacionisme juvenil?Bé, jo vinc en part d’aquest món, malgrat que era unamiqueta informal. Vaig entrar a la Fundació de voluntari,per tant, vaig treballar amb discapacitats. D'aquí vaig entraral centre de lleure i vaig estar com a responsable de lasecció d’esports durant molts anys. Després he tingutcontacte amb algun moviment de lleure.

■ Al Vendrell hi ha dos esplais d’Esplac: el Xaloc i el Zig-Zag, i també s’hi troba la seu del Sector Penedès-Garraf.Ens pots explicar una mica la situació dels esplais iequipaments del Vendrell?Penso que costa molt que la gent jove s’impliqui en elsesplais i es comprometi a preparar les activitats, les reunions,

■ Quina feina fas a l’Ajuntament?Fa 11 anys que sóc responsable d’equipaments i infrastruc-tures o sigui, de tot el que és manteniment i gestió detallers, naus, residències, habitatges i edificis de la fundacióSta. Teresa, d’aquí, del Vendrell. És una fundació que treballaamb la integració laboral de discapacitats, normalmentpsíquics, però també sensorials, malalts mentals...

■ Des de quan estàs al govern?Ara fa justament 3 anys. Vaig estar dos anys a l’oposició ipenso que va ser una escola molt bona per saber què erala política local. Actualment em responsabilitzo de lesRegidories de Joventut, Esports i Ocupació.

El regidor Manuel Hernández, de trenta-quatre anys

i nascut al Vendrell, ens explica com va anar aquest

procés i ens dóna les seves impressions des d’un altre

punt de vista: el de l’administració.

4 Entrevista aManuel Hernández

Els esplais Xaloc i Zig Zag del Vendrell gaudeixen de

locals adaptats per la tasca educativa que desenvolu-

pen. Ambdós van poder exposar a l’Ajuntament les seves

necessitats i pactar conjuntament quina forma havia

de prendre el seu espai per fer esplai.

dissabtes... Crec que no canviaria el meu tracte. Jo no sócpracticant, però, per mi, una entitat no és diferent d’unaaltra perquè surti de l’església o surti del barri.

■ La inversió realitzada amb els equipaments s’ha fettota des de l’Ajuntament o amb ajuda d’alguna subven-ció?Hi ha hagut alguna subvenció de la Secretaria General deJoventut. Sempre que es pugui aprofitar alguna subvenció,s’aprofita. Per exemple, les reformes d’aquest edifici s’estanfent gràcies a un pla de millora de la Diputació. Jo pensoque si es demostra que hi ha un projecte sòlid i hi ha unesperspectives de futur, l’equip de govern no et pot dir “no et

subvencionarem perquè hem de fer una carretera”. No, totaixò també fa falta.

el m

on

og

ràfi

c

etc. Ara els joves es comprometen en coses més a curttermini. Aquesta davallada del voluntariat ha fet que hagindisminuït el nombre d’entitats i això ha fet que no hi hagihagut massa pressió pel tema dels equipaments.

Tot i això, encara hi ha gent als esplais i aquests s'han decuidar des de l'administració. Penso que s'ha d’establir unbon diàleg i treballar en les seves necessitats, tant delsesplais com de qualsevol altre àmbit.

■ Quina política s’ha seguit des de l’Ajuntament delVendrell per donar aquest suport? Creus que haguésestat la mateixa si els esplais haguessin estat confessio-nals?Fins ara hem tingut un agrupament religiós i hem mantin-gut la mateixa relació pel que fa a l’administració i l’entitat,però potser no hem tingut la mateixa capacitat de diàlegperquè no han estat tan pròxims com els esplais.

Tampoc tenien el moviment que tenen el Xaloc o el Zig-Zag. Suposo que si ve un esplai confessional amb un mo-viment de persones de cinquanta nens i nenes tots els

“Encara hi ha gent als esplais iaquests s'han de cuidar des del'administració.”

el m

on

og

ràfi

c■ Com s’ha decidit la ubicació del nou local del Xaloc?Es va considerar sobretot el fet que el local nou estavarelativament a prop de l’antiga seu del Xaloc i després, elfet que no se n’havia de construir un de nou sinó que noméscalia fer reformes. Per qüestió de cost i de temps era el mésviable. El que no podia ser és que el Xaloc em digués queestava en unes condicions infrahumanes, que era veritat,i que triguéssim un any i mig en fer un equipament onpoguessin establir-se.

■ Creus que el Xaloc pot tenir un paper destacat pel fetd’estar en un barri nou del Vendrell?Ens estem plantejant obrir aquest local a les tardes dedilluns a divendres per fer-hi algunes activitats. L’esplai ésnomés dissabte, si nosaltres obrim de dilluns a divendresi fem prou difusió de tot plegat, potser sí que podremaconseguir dinamitzar el barri.

■ L’Ajuntament té en compte les associacions juvenilsa l’hora de traçar les polítiques de joventut?Jo crec que sí, perquè tenim en compte les demandes queens fan els joves i quan ens posem a treballar ho fem sobreles propostes que ens envien. Evidentment hi ha un equipde tècnics que treballen a l’Ajuntament, però la seva feinaés executar els acords a què s’arriba a les reunions amb lesentitats.

■ Digues quin consell li donaries a un regidor que cone-guessis d’un altre Ajuntament que no donés suport ales entitats de lleure o juvenils.Jo penso que s’ha de parlar molt i a partir d’aquí començara construir conjuntament. Si no hi ha diàleg i no es tenenen compte les entitats, el que es pugui fer des del’Ajuntament és política per a l’Ajuntament, però no per ales entitats.■ Què en saps d’Esplac?Hi vaig anar a fer una visita i hem van ensenyar com fun-cionava. Realment vaig al·lucinar de com funciona i coms’organitzen. La veritat és que estic molt content que elsesplais d’aquí pertanyin a Esplac perquè és un movimentque penso que, com els esplais, fa una bona feina. Per aixòintentaré, en la mesura que pugui, tenir-los sempre encompte.

Núria BoletSergi Contreras ■

■ A l’hora de fer el repartiment d’equipaments has hagutd’insistir molt a la resta d’equip de Govern o has trobatsuport de seguida?No m’han dit mai que no a res que hagi plantejat des deJoventut. No he tingut mai cap problema, sinó al contrari:s’ha fet la web, s’han fet locals, inversions... Estic moltcontent.

■ Penses que per un esplai hi hauria d’haver un tipusde locals amb unes dimensions i condicions mínimes?Crec que les dimensions les marquen les dimensions delpropi esplai. Sóc partidari d’espais compartits, ara bé, totcanvia, i si una entitat creix i necessita un local, es podenfer noves propostes.

■ Penses que seria possible compartir una escola ambun esplai?S’ha fet, però quan no hi havia escola, a l’estiu. I pel que faals dissabtes de la resta de l’any, penso que sí que hi haespai suficient en una escola per poder aprofitar-lo. Pensoque els equips directius cauen en l’error de fer-se massaseves les escoles, tot i saber que el terreny i el mantenimentde l’edifici va a càrrec de l’Ajuntament.

A Esports sempre hem aconseguit compartir espais i vulguiso no, les escoles en surten beneficiades: per exemple, gràciesa aquestes iniciatives es va fer una pista coberta i sempreque queda material esportiu, es destina a les escoles.

■ Creus que s’hauria de fer canvis a les escoles perquèrealment poguessin compartir espais?S’hi hauria de fer lloc, això sí. Però els esplais també espodrien beneficiar de les instal·lacions de què ja es disposa.És una bajanada tancar un gimnàs o una aula d’informàticaels dissabtes! Ambdós es podrien utilitzar per fer-hi jocseducatius.

■ Dels tipus de cessions d’equipaments que hi ha, quincreus que és l’ideal?Segons l’entitat i segons l’ús que es faci de les instal·lacionsés necessari un tipus de cessió o un altre. A mi, qualsevolfórmula que funcioni em sembla bé. L’arrel de la qüestióestà també en el diàleg i la relació que hi hagi entre l’entitati l’Ajuntament. Si ens entenem millor, podrem ajustar millorles condicions que ens convenen a cada part.

“L’arrel de la qüestió està també enel diàleg i la relació que hi hagientre l’entitat i l’Ajuntament”

■ Per què vas decidir ser president de Cooperacció?Perquè em van enganyar (rialles)

■ Quants anys fa que ets president?Des del principi, des del 1995

■ Com animaries a una persona perquè es fes soci osòcia de Cooperacció?Explicant-li que el futur del món passa molt peraconseguir que sigui un món equilibrat i explicant-li ques’ha de fer alguna cosa per aconseguir-ho, que ésresponsabilitat de tots.

■ Has viatjat a tots els països on treballeu? A quin etquedaries?He viatjat a tots menys a Palestina. Em quedaria sobretota Colòmbia

■ Ets optimista amb la cooperació?He de dir que sí? (rialles) Relativament optimista. Jo crecque podem fer coses útils, però també estic convençutque per solucionar les desigualtats en l’àmbitinternacional fa falta alguna cosa més que la cooperacióde les ONG

■ El govern de Catalunya fa tot el possible per lacooperació?Sempre es pot fer més i sempre es pot fer millor. Peròels últims anys s’ha avançat de forma significativa

■ En l’àmbit personal, has tingut contacte amb algunapersona del món de l’esplai?Vosaltres

■ A quins mitjans de comunicació t’assabentes del’actualitat?A les notícies i llegeixo “El País”

■ Aficions?Lectura, natació, esquí...

■ Una professió?Jo vaig estudiar per economista, i com que em van detenirno vaig acabar la carrera

■ On vius?Aquí, a Barcelona

■ Un personatge que admiresMandela

■ Una virtut i un defecteLa constància i la tossuderia

continuació | influència per lluitarcontra les desigualtats i més encara sicentrem aquest esforç en alguns païsosconcrets. Penso que hem de serconscients que amb més o menysimpostos o amb més o menys Estatutseguim sent un país petit i que, enconseqüència, la nostra contribució ala cooperació internacional és petita.

■ S’ha parlat molt que els joves noestan als partits o als sindicatsperquè estan tots a les ONG, aixòés veritat?Aquestes afirmacions no... Jo veig jovesals partits i a les ONG i també hi veiggent gran... Crec que una partsignificativa de les persones que formenpart de les ONG és de mitjana edat,precisament perquè ja han resolt unasèrie de problemes a la seva vida i espot prendre el luxe de dedicar-hi uneshores de forma estable. En canvi, elsjoves, amb tota la situació actual deltreball precari, dels estudis... Crec quesón factors que creen dificultatsserioses. Nosaltres moltes vegadestenim voluntaris joves, però durant pocsmesos, ja que han de deixar de fer eltreball regular que feien perquè hancanviat de feina o perquè necessitenfer un màster o perquè necessiten anara l’estranger per no sé què... Tot i això,a l’hora de fer actes públics o a l’horade fer determinades feines, els jovess’hi impliquen i són precisament elmotor d’aquestes campanyes.

■ Un debat que hi ha al tercer sectorés el de la professió i el voluntariat;potser és un debat més dels esplaisen els quals hi ha una diferènciamolt evident entre els projectes quesón liderats des del voluntariat i elsprojectes on hi ha intervenció deprofessionals. Vosaltres com ho

viviu això? Què reserveu alvoluntaris i què als professionals?Els voluntaris fan un paper moltimportant amb la cooperació aCatalunya, sobretot amb totes lestasques de difusió de les nostresactivitats de sensibilització: organitzenactes, potencien exposicions, etc. Al’última memòria em sembla quecomptàvem amb no menys de tres milhores de treball voluntari en un any, laqual cosa és una xifra significativa. Hiha organitzacions que tan solsfuncionen a través de voluntaris i quehan decidit limitar-se a activitats moltespecifiques. Però nosaltres, que volemtreballar en diversos països a la vegada,fer projectes complexos i invertir-himolts diners, hem de fer un treball moltprofessional, si no, hauríem d’assumirriscos que no tindria sentit assumir.

■ Quins projectes dels que feu creusque poden interessar els monitorsdels esplais o els grups joves?Ara estem intentant aprofundir el temade l’educació per al desenvolupamenti entenc que hauríem d’aconseguir feraquest debat i implicar la gent quetreballa en el sector i, per tant, elsmonitors. Penso que també hem dedonar un impuls a les estades solidàries.Marroc s’ha de convertir en un punt depossible viatge més fàcil que nol’Amèrica del Sud o l’Amèrica Central ical buscar formes de cooperació amborganitzacions de joves del sud quepermetin una relació continuada queens permeti avançar. Encara cal feraquesta recerca i trobar organitzacionsamb les mateixes preocupacions ireptes dels esplais.

Núria BoletJoffre Villanueva■

S’ha de saber diferenciar: latransparència és bona, però queels fons públics condicionin laindependència és discutible

la p

olè

mic

aCASALS O COLÒNIES?A L’ESTIU FEINA O VOLUNTARIAT?

Davant l’oposició entre colònies o casals, ens decantem pels casals, ja que a finalde mes els monitors i monitores són retribuïts.

D’una banda, com a monitors, rebem la satisfacció de gaudir de l’afecte dels nensi nenes i veiem que amb la nostra tasca es diverteixen; de l’altra, veiem que a finalde mes tenim una petita recompensa econòmica.

Creiem que és molta la responsabilitat que se’ns dóna, ja que tenim a les nostresmans nens i nenes i, per tant, considerem just tenir una petita retribució econòmica.No tothom pot dedicar-se al voluntariat i “viure dels pares”. Hi ha joves, com ésel nostre cas, que fent aquest tipus de feines, almenys poden cobrir les petitesdespeses com anar al cinema, sortir de festa... S’ha de tenir en compte que el quecobrem tampoc és tant.

Laura Martínez i Ricard Puigvert Monitors de Esplai Diplodocus

Els esplais són entitats educatives en el temps lliure i per altemps lliure que pretenen la transformació social. Aquestobjectiu final ens diferencia de la resta d’opcions lúdiques(ludoteques, casals, new parks, etc.) per una banda, i ensdescarta com a simple opció recreativa per l’altra (parcs dejocs infantils, happy parks, i altres succedanis).

El creixent enfocament del lleure com a bé de consum pro-mociona l’aparició de nous perfils de monitors i monitores, com per exemple elsmonitors assalariats. D’acord que es tracta d’una professió com un altra i que, perla feina que realitzem, no estaria de més una remuneració. Però també és cert (iho sabem) que pot desembocar en una nova forma de mercantilització del’educació; el negoci de l’oci. Fins al moment, el voluntariat s’ha caracteritzat perser sinònim d’interès educatiu i compromís sociopedagògic (que t’ha d’agradar,vaja). Aquesta condició voluntària prioritza tota sola la motivació del monitor omonitora abans que altres interessos; fent de l’acció desinteressada un delsnostres principis educatius. Molts dels nostres idearis reflecteixen la voluntatd’educar per la llibertat, un ideal que es pot desvirtuar fàcilment si venem lanostra pell al millor postor. No ens enganyem, cobrar per educar en el temps lliureés contrari a l’esperit transformador que representem. I ara ens formulen el debatsobre la “professionalització del lleure”, una pretensió mancada d’objectius afinsal nostre ideari. Rere el parany de la remuneració econòmica s’hi amaga un interèsocult de l’administració per controlar un nou àmbit i, de pas, obrir mercat. La falsaprofessionalització és un engany contra un ideal. Ja veurem què tira més...Fins llavors, aupa els kampas!

Marcel ArquésMonitor de l’esplai Totikap

l’ex

per

ièn

cia

La realitat de l’accés de la joventut catalana a l’habitatge

“COM TU,SENSE PIS”L’accés a l’habitatge és fonamental per l’establimentd’unes condicions de vida dignes i per possibilitar eldesenvolupament personal i social dels ciutadans iciutadanes. Es tracta d’un dret fonamental de l’Estatdel Benestar, però per desgràcia, aquest ha abdicat deles seves responsabilitats. Com es pot comprovar ambles dades, el mercat de l’habitatge està absolutamentdescontrolat i des de les administracions no hi hahagut valor per afrontar aquesta realitat.

Per aquest motiu l’AVALOT realitza constantment cam-panyes reivindicatives sobre aquesta problemàtica. Lacampanya sobre habitatge d’aquest any es diu “Comtu, sense pis”, i inclou l’informe “Les polítiques públiques

L'AVALOT- Joves de la UGT de Cata-

lunya neix l’any 1998 amb la volun-

tat d'obrir el sindicat a les realitats

socials i laborals de la joventut, un

espai de participació dins del sindi-

cat per als joves. És la primera asso-

ciació sindical de joves que es crea

al nostre país per als que treballen

i per als que encara no ho fan.

L’AVALOT vol impulsar l’acció uni-

tària de la joventut de Catalunya

en defensa de la nostra dignitat

laboral, l’emancipació social i el di-

namisme sociocultural i solidari.

Així, realitzem campanyes i reivin-

dicacions sobre la precarietat labo-

ral i la dificultat de la gent jove per

accedir a l’habitatge; portem la veu

dels i de les joves a les empreses,

participant de les decisions del sin-

dicat a tots els nivells; treballem

per la formació laboral i sindical del

jovent, i organitzem tot tipus

d’activitats que podeu trobar a

www.avalot.cat.

i el mercat de l’habitatge a Catalunya” (que podeutrobar a ), diferents actes de denúncia i assembleesinformatives a centres de treball. La voluntat del’AVALOT és pressionar les administracions per fer untomb en les polítiques en matèria d’habitatge i acabaramb la desídia que ha caracteritzat els últims governsde la Generalitat. Per desgràcia, si haguéssim de definirles polítiques d’habitatge del nostre país les podríem resumir en tres punts: en primer lloc, són escasses, jaque les poques promocions existents no cobreixen encap moment la demanda social; en segon lloc, nos’ajusten al mercat real, cosa que fa que poques vega-des els demandants es puguin acollir als ajuts, i entercer lloc, pateixen una manca de transparència dela informació i una gestió summament burocratitzadaque en fa molt difícil l’accés. Tot això, unit a una altaprecarietat laboral, està provocant que l’edatd’emancipació de la llar familiar a Catalunya s’hagiendarrerit, acostant-se als trenta anys.

Un clar exemple de la desídia o mala voluntat del’administració en matèria d’habitatge són els ajuts ala compra d’habitatges de segona mà, que, com espot comprovar amb les dades, és irreal.

Preu mitjà €/m2 dels habitatges de segona màPreu màxim permès pel Pla d’Habitatge per poder sol·licitar un ajut

Població Mitjana de preu Pla d’Habitatge Pla d’Habitatge(territori en el Pla) real l’any 2005 2004 - 2007 2002-2005

Badalona (A) 2.731 2.113,37 1.362,31

Barcelona (A) 3.574 2.113,37 1.362,31

L’Hospitalet de Llobregat (A) 3.074 2.113,37 1.362,31

Mataró (A) 2.549 2.113,37 1.167,70

Terrassa (A) 2.378 2.113,37 1.167,70

Girona (B) 2.486 1.557,22 1.070,39

Lleida (B) 1.683 1.557,22 1.070,39

Tarragona (B) 2.163 1.557,22 1.070,39

Com podem comprovar, el preu màxim quel’administració posa per limitar l’adjudicació d’ajutsqueda per sota de la mitjana del preu real en les po-blacions citades. Observant l’evolució dels preus en elsúltims anys i partint de la base que el Pla no els revisaràfins el 2008, el Govern ens ofereix ajuts irreals o fan-tasmes.

Per aquests motius i molts altres us animem a llegir-vos l’informe, on reivindiquem els següents punts:

Per tot això des de l’AVALOT continuarem treballantper aconseguir unes veritables polítiques d’habitatge,que siguin capaces de regular el mercat i que facilitinl’emancipació dels joves, com un dret que qualsevolsocietat ha de defensar i promoure de manera valent.

AVALOT■

el preu màxim que l’administracióposa per limitar l’adjudicaciód’ajuts queda per sota dela mitjana del preu realel Govern ens ofereix ajutsirreals o fantasmes

1. Actualitzar el barem de preu per metre quadrat delsajuts a la compra d’habitatge de segona mà en relacióal valor de mercat, amb l’objectiu de convertir en veri-tables els ajuts que s’inclouen en el Pla 2004-2007.

2. Articular una modificació legislativa amb vista apoder hipotecar el 100% del valor dels pisos de proteccióoficial i no sols un 80%, ja que aquesta és una de lesbarreres més importants perquè el jovent hi puguiaccedir.

3. Dotar de recursos suficients perquè l’INCASOL duguia terme una política directa de sòl públic, dotació quehauria d’arribar a 180 milions d’euros, i possibilitard’aquesta manera la construcció d’unes 12.000 unitatsanuals.

4.Crear un banc de sòl públic que reculli el patrimonide sòl públic existent a Catalunya. Aquest banc had’afavorir que els diferents operadors construeixinnoves promocions d’habitatge de protecció oficial:públics, privats, cooperatives, entitats i fundacions.

i tu

qu

è en

pen

ses? Com és l’experiència

de compartir local ambun esplai?

L’Associacio de veïns de Sant Joan i l’esplai Drac Màgic

Aquestes dues entitats, que compartim una bona part d’un centre cívic municipal deVilanova i la Geltrú, actualment mantenim una dinàmica comuna i una forma deveure l’entorn molt similar.

Les associacions de veïns i els esplais, no poden estar separats o anar per caminsdiferents ja que es molt important seguir el camí plegats per millorar la societat.

De fet, aquest esplai va començar formant part de l’Associació de Veïns en els seusinicis, i desprès, anys mes tard, va ser quan es van separar la gestió de les dues entitats.

A banda de col·laboracions puntuals en diferents activitats com poden ser la Castanyada,la festa de fi de curs, o formant part de la Comissió de Centre del local municipal ontenim les seus; l’experiència d’apropament es va iniciar en major mesura en l’instanten què l’associació de veïns va adquirir una pantalla de televisió de 60 polsades dinsd’un projecte per apropar gent jove de l’esplai a l’Associació de Veïns.

Aquell va ser el moment en què part dels monitors de l’esplai, conjuntament ambl’Associació de Veïns, van organitzar una secció per tal de fer activitats relacionadesamb l’espai en què s’ubica aquest gran televisor.

Es veuen partits de futbol, es fan xerrades, l’esplai hi fa activitats relacionades compoden ser el visionat de pel·lícules per els infants, i la pretensió es crear aquestessinergies que aprofiten la joventut d’uns i l’experiència dels altres.

Entenem que dins del respecte que hem mantingut tots plegats per les tasquesdesenvolupades per totes dues parts, compartir espai ens ha enriquit a tots i aquestaexperiència i col·laboració fa que les dues entitats siguin mes fortes.

Josep LozanoPresident de Associació deVeïns de Sant Joan deVilanova i la Geltrú■

Batiscafo katiuskas

Antònia Font sembla defugir de modes i estils musicals. És un grup amb un so ben diferental que ofereixen actualment la resta de grups musicals de l’estat. No es pot afirmar quesigui únicament pop. Es barregen i es desfan molts estils. No hi ha límits ni complexos:hi ha la presència del reggae, la rumba, el rock, el vals, la música electrònica i el funky...Tampoc hi ha regles gramaticals que valguin. Les lletres són formades a base de combina-cions inverosímils de paraules. Es tracta d’un fenomen molt interessant i atractiu per alpúblic català i de la resta de l’estat espanyol.

Des de la seva creació, Antònia Font s’han desvinculat del molt polititzat “rock català”. Untret distintiu que contribueix a conformar la peculiar sonoritat d’Antònia Font és la calidesadel característic so que ofereix el Balear. I no només això, les lletres són inconfusibles: sempreplenes d’ovnis, meteorits, satèl·lits, objectes quotidians i alhora siderals. Composicions sensesentit aparent, que no respecten ni formes ni regles gramaticals. Les lletres semblen sortidesd’una escriptura on l’associació lliure d’idees està a l’ordre del dia. Tot plegat pot semblar uncaos controlat, una barreja dotada d’una harmonia que aconsegueix transmetre moltescoses alhora. S’hi expressen sentiments i punts de vista de la vida. Sens dubte, hi predominala felicitat. Batiscafo Katiuscas (2006) és el cinquè treball d’estudi d’aquest grup amb nomde noia. Els cinc nois van triar aquest nom per al grup, ja que Antònia Font era una antigacompanya d’universitat, incondicional del grup en els seus inicis, quan tocava en festesmallorquines. Van pensar que un nom femení seria positiu per a una formació musical enla qual tots els integrants són homes. Aquest àlbum ple de cites i dedicatòries està basaten “Life Aquatic”, la pel·lícula de Wes Anderson. És així que deixen de banda l’espai exteriorper centrar-se en el món marí: apareixen sirenes, plàncton, balenes...

MúsicaÀlbum: Batiscafo katiuskasAutor: Antònia FontBlau / Discmedi, 2006

Com veure la TV?

L’educació en comunicació és, avui en dia, una assignatura bàsica per poder comprendrei interpretar el bombardeig d’informació que rebem constantment dels mitjans. Essentla televisió un dels mass media en què invertim una gran part del nostre temps de lleurediari, la necessitat d’educar-nos com a telespectadors resulta encara més primordial.

La televisió ofereix gran quantitat de productes i de discursos diferents que s’articulenamb codis i llenguatges propis que cal, sinó dominar, conèixer i saber identificar en cadacas. Detectada aquesta necessitat, neix la guia didàctica Com veure la TV? que proposatota una sèrie de continguts adreçats al coneixement dels dispositius i del llenguatgetelevisiu. Aquesta guia didàctica es composa de quatre llibres i quatre DVD i està orientadaa infants i joves de sis a setze anys. Val a dir que aquesta guia està pensada més concretamentper ser utilitzada al sí d’una entitat educativa formal com ho són l’escola i l’institut. Tot iaixò, creiem que pot esdevenir molt útil per als Centres d’Esplai. Es tracta d’una eina que,a partir d’uns objectius i continguts, ofereix activitats per tal d’orientar i ajudar els centreseducatius a ensenyar de la millor manera possible com consumir televisió. Tot plegatorientat a educar uns telespectadors amb prou capacitat crítica per poder reflexionar ianalitzar tot allò que es veu a la televisió.

Responent als diferents tipus de formats i discursos que ens ofereix la televisió, aquestaguia s’estructura en quatre volums: els relats de ficció, els informatius, la publicitat i nousformats televisius. Cada volum aprofundeix les regles que regeixen cada format i proposaactivitats adaptades a cadascun d’ells. Tot això, amb un DVD de suport amb els exemples- força actuals, per cert - dels programes citats en els continguts de cada llibre. Aquestaobra va ser editada el 1998 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), i va ser reeditadael 2005, any en què es va afegir el quart volum dedicat a altres formats televisius com elsprogrames d’entrevistes (talk-shows), els programes de crònica rosa, d’esports, els zàpings,els concursos i els videoclips. Els autors d’aquesta col·lecció són Mercè Coll, Joan Ferrés (quitambé la coordina) Xavier Obach, Lope Serrano i Anna Solà.

LlibresTítol: Com veure la TV? Material didàcticper a infants i jovesCoordinador: Joan FerrésEdita: Consell de l’audiovisual deCatalunyaPRIMERA EDICIÓ: JULIOL 2005