Terce

rseg

ona

Trobada dadolescentsEntrevista a Marta RossMonogrfic: infants i tele

Esplais Catalans

Revi

sta

dedu

caci

en

el ll

eure

nm

. 12 2

n qua

drim

estre

de 20

04

Trobada dadolescentsEntrevista a Marta RossMonogrfic: infants i tele

EDITORIALDrets adquirits

CRNICATrobada dadolescents

LENTREVISTAEntrevista a Marta Ross

LA POLMICACal repensar-se el calendarifestiu?

MONOGRFICInfants i Tele

EL REPORTATGECentre desplai Guineueta

I TU QU EN PENSES?Fumem a lesplai?

LEXPERINCIARub, ciutat de colors

RECOMANACIONS

Nmero 12Segon quatrimestre de 2004

Consell de RedacciMaria Aluja, Jose Ma. Navarro,Jess Sanz, Joffre Villanueva,Pere Vila, Lali Suri.

EditaESPLAC, Esplais Catalans

Tercer SegonaAviny, 44, 2n - 08002BarcelonaA/e: esplac@esplac.orgwww.esplac.orgTel. 93 302 61 03Fax 93 302 00 89

ImprimeixEstudi 6

Disseny grfic i maquetaciClic Tra, sccl

Fotografia portadaXavi M. Mir

Assessorament lingsticNria Guasch

Revista quatrimestralPreu: 3 Subscripci anual: 12

Dipsit legalB.12.418-2000

LLassociacionisme educatiu s un tema dactualitat, i no precisament per lintersde lactivitat que fan esplais i agrupaments. Ho s per un fals debat (la seguretat) i undebat de pas endarrerit democrticament (s possible el reconeixement, des de lapluralitat i la diversitat, de lassociacionisme educatiu?).

He dit que el primer debat s fals: lassociacionisme educatiu no t una accidentalitatalta. Del segon debat, cal parlar-ne i situar les coses al seu lloc.

Els progressistes hem celebrat prou les decisions preses els darrers mesos, per dirclarament que no volem viure sense saber qu passa, que la poltica, leducaci, lacomunicaci, lempresa i el pas es poden fer daltres maneres, ms compartides itamb eficaces. I tamb que proposem una altra manera dentendre les relacions entrela poltica pblica i la societat civil.

Fa uns mesos aquest era un dels debats socials de primer ordre. La necessitat de ferpoltica, de veure reconeguda que la res publica som tots, no noms els elegits. Nopodem reduir la poltica al vot cada quatre anys. La poltica s aleshores un procs deconstrucci collectiva. I aquest procs, en lassociacionisme educatiu es desenvolupades duna important pluralitat dactors.

s imprescindible reconixer el moviment associatiu, aquesta pluralitat dactors, talcom s, divers, plural, crtic i constructiu, independent. Justament de reconeixementparla el debat sobre la possible llei dassociacionisme educatiu: de la necessitat queels actors vegin reconeguda la seva tasca, no en funci duns privilegis adquirits, sinen funci del que aporten a la societat.

Deia Stuart Mill que en una elecci, el vot del ciutad ha de ser fruit de linterscollectiu i no pas del seu privat. Aix tamb val a la inversa: la poltica pblica ha deser en inters collectiu, no per privilegiar uns quants. El privilegi, el dret adquirit denaixement, el dogma dels bons i els dolents sn enemics duna societat democrticai plural. Observem per exemple lestat dels mitjans de comunicaci a Espanya, controlatsper grans indstries privades: hem perdut el sentit pblic de la informaci.

Tinc lexpectativa que els nous governs elegits tindran present que aquest debat shadentomar amb responsabilitat. Que defensaran el moviment associatiu, per sobretot,que seran justos, que reconeixeran els actors pel que aporten i no pel soroll que fan.Que entendran que lassociacionisme educatiu s possible des de lentesa; una cosas un servei pblic i laltra s la voluntat de construir, participar, decidir amb indepen-dncia de criteri, democrticament.

Crec que cal entendre el debat de la llei com la necessitat que les poltiques pbliquessiguin justes per a la diversitat del moviment associatiu. I aquestes poltiques sn lesque tenen relaci amb la nostra activitat: podrem tenir mai una xarxa de refugis pera lassociacionisme educatiu?

Podrem veure la formaci dels monitors voluntaris garantida gratutament? Podremestablir relacions menys burocrtiques amb la nostra Administraci? Deixarem de serobservats com uns competidors associatius a privilegiar o marginar en funci dunso altres interessos? Establirem una relaci de confiana amb lescola que permeti aesplais i agrupaments disposar despais per treballar? O seguirem dient que ensenya-ment no s educaci en majscules?

Drets adquirits

edit

ori

al

Aquests sn els petits debats,tcnicament complexos, moltpoc visibles i potser poc interes-sants per al prof. Per larrel deldebat s, ja ho hem dit, si tindremel reconeixement que ens me-reixem. s a dir, si es far justcia..n La

cr

nic

a

Qu t dexcepcional una TrobadadAdolescents? s la primera queorganitzem els monitors que por-tem colles dadolescents (nosal-tres en diem colles de joves) deset esplais diferents dEsplac. Peraix li diem la Trobada dels 7 joves.Sis daquests centres som de Bar-celona (SCV el Clot, Xiroc, Totikap,Boix, Safa i Isard Flor de Neu) i unde Rub (lEixam). La idea va sorgircom sorgeixen les bones idees:dins duna colla damics. Com elfams dreamteam, la clau del nos-tre xit ha estat disfrutar almxim del nostre joc.

Els monitors ens vam conixer aViladrau, al curs de monitors i di-rectors de lestiu del 2003, i ensvam fer amics. Vam coincidir enel fet que la majoria eren del Sec-tor Barcelona, menys lEixam deRub, i que tots portvem collesde joves. Un cop empescada i de-cidida la iniciativa que tramvem,ens hi vam abocar amb un mto-de que vam anomenar interesplai.Les reunions es feien als esplais,per anar coneixent els locals dequ disposem, i les comissions detreball estaven formades per mo-nitors dels diferents centres, perenriquir-nos amb lintercanvi i feruna bona pinya, trencant qualse-vol barrera entre esplais. Vamcrear cinc comissions interesplais:casa i transport, economia i acti-vitats de nit, mat i tarda. El bonrotllo va marcar la preparacidaquesta trobada juvenil. I aixdes de finals doctubre de 2003fins al 13 de mar de 2004.

Trobada dadolescents

Un revisor de la RENFE, es-pcie en extinci, es va es-pantar de veurens en untren de la lnia del Mares-me. Imaginat! Un cente-nar de joves, de 14 a 26anys, li vam envair elscombois! El dest? Sant Is-cle de Vallalta, a la costadel Maresme, un poble persempre ms associat a laTrobada dAdolescents del13 i 14 de mar.

Vam agafar la RENFE sense ni unamica de pnic, malgrat que feia dosdies de latemptat terrorista alstrens de Madrid, la masacre de l11-M. Lnic que es va espantar va serel revisor, com deia al principi, quanva veure un centenar llargdadolescents i joves de 14 a 26 anys,entre la quinzena de monitors i lanorantena dadolescents, que vamocupar els vagons carregats de mo-txilles i energia per parar un tren.Vam baixar a Canet de Mar. Algunsvens es van pensar que hi venema fer un segon Canet Rock, gaireb30 anys desprs. Per no. Motxillesa lesquena i quatre quilmetres decaminada, tot pujada, amunt, a pin-y fix, per un cam de serpentina.

Un cop a la casa de Sant Iscle, vamrebre un premi merescudssim: elsjocs de coneixena. Entre els moni-tors no hi havia grups, per entreels joves... Ens trobvem amb ladificultat de trencar colles dels di-ferents esplais, de contaminar-nos.La relaci entre els monitors i elsnens de diferents centres era msfcil que entre els adolescents. Entreells, el contacte es limitava a con-trols oculars entre nens i nenes. Esvigilaven, per la relaci sestancavasovint a aquest registre, sense pas-

Trobada dadolescentssar a lacci daprofundir. Per aix,vam continuar intimant amb unagimcana, dissabte a la tarda. Cadacolla va preparar dues proves. Ha-vem de fer des de cadenes de robafins a construccions humanes deltot inimaginables.

De nit, el joc anava de contraban-distes. Cadasc tenia un rol i unesnormes de funcionament, i el msbo de tot s que al final del joc ninges va preocupar de qui lhavia guan-yat. Tot plegat va acabar amb unagran festa de disfresses, amb uncentre dinters, les cerimnies. Perno hi van haver ni casaments nicomunions ni banquets. Nomsprocessons i comiats de solter. Lamsica va ser a la carta de cadaesplai. Tenem 7 discos compactesque nosaltres mateixos havem fet,amb msica de tot tipus, triada percada una de les colles de joves. Vasonar de tot.I a les 9 del mat ja sonava la trom-peta. I tots a crrer. Va ser un matmogut. Vam jugar al ranxo, i alestrella, i a altres jocs on haviesdaguantar el riure per no desinflar-te com un globus i perdre fora perarrencar a crrer. Els monitors somels que ens ho vam passar millor, oaix s el que pensem nosaltres...

Aquell diumenge vam arribar a casaamb la sensaci que les colles par-ticipants estaven molt unides i ambel convenciment que molts delsjoves que en aquesta trobada en-cara eren colla dadolescentssanimaran a continuar dins delsseus centres amb altres responsa-bilitats com la de monitor. La cohe-si entre els monitors dels set es-plais pot ser la seva millor motivaciper engrescar-se en el projecte desdun altre punt de vista.

Que per qu ens agraden tant lescolles de joves? Primer de tot, per-qu ens plantegen molts reptes.Qu hem de fer quan els veiem fu-mar? Quines normes comunes hemdestablir? Segon, perqu acostu-mem a ser els monitors que portemms anys a lesplai, o els que somms grans. I, tercer, perqu potsparlar amb ells, perqu tenim ganesde joves, perqu s un altre rotllo,perqu pots tractar temes ms pro-fundament, perqu no fa tant quenosaltres tenem la seva edat, per-qu en pots treure ms suc, perqupots ajudar-los en aquesta etapatan emocionant de la vida, perqus letapa final a lesplai... Perquens mola.

Pepe IzquierdoMonitor del CE lEixamn

El revisor de Renfe es va espantar aquell 13de mar en veurens ocupar els vagons. Quees vagi preparant perqu, dalguna manera oaltra, pensem repetir lexperincia, encara quelany que ve potser tota la colla de monitorsque som portem colles de petits, mitjans ograns. El bon rotllo de Sant Iscle t cordaper estona.

Ens ha molat molt tot el bon rotllo entreels monitors de diferents esplais, i entreels monitors i els nens. Un nen delesplai, el David, ens va dir que li haviaagradat molt perqu havien mantingutel contacte amb la gent que havienconegut i que shavien vist fora delesplai. Els nanos ho van trobar curt.Un cap de setmana va ser poc. Horepetirem, ha sigut molt positiu irecomanem a tots els esplais queorganitzin trobades per colles.

Alba Castejn i Guiu Castells, CE Xiroc

La trobada va ser brutal, pels nens i pelsmonitors. Va ser molt enriquidor veurecom cada monitor treballava amb elseu grup. La convivncia va serbonssima. I els jocs que es van prepararvan sortir molt b. Recomano als esplaisque facin trobades com aquesta,perqu els joves es relacionin amb altresjoves, i, aix, coneguin ms gent jove.

Mark Roca, SCV el Clot

alguns protagonistes

Al comenament, la trobada de jovesem feia una mica de respecte. El SectorBarcelona va tenir molt bonaorganitzaci. La comunicaci entre elsmonitors va ser excellent. Ensportvem molt b entre nosaltres. Elsjoves tamb es van relacionar bastant,encara que podrien haver-ho fet ms.Repetiria lexperincia. Lnica pega vaser que vam haver de caminar molt finsa la casa.

Conrad Mijana, CE lEixam

Entrevista aMarta Ross

La Marta Ross s secretria general de Joventut de la Generalitat de Catalunya des del

gener daquest any. Quan entrem al seu despatx, al carrer Calbria de Barcelona, el primer

que veiem s la foto de la seva filla de mesos, rient, a la pantalla de lordinador. Seiem en

una taula rodona, i la Marta comena a parlar del seu vessant escolta.

La Marta Ross s secretria general de Joventut de la Generalitat de Catalunya des del

gener daquest any. Quan entrem al seu despatx, al carrer Calbria de Barcelona, el primer

que veiem s la foto de la seva filla de mesos, rient, a la pantalla de lordinador. Seiem en

una taula rodona, i la Marta comena a parlar del seu vessant escolta.

embolicada en aquest projecte i amb16 anys vaig fer de cap.

n Una cosa que ara no permetriesdes de la teva responsabilitat...

La veritat s que s, per en aquellmoment ho vaig veure molt natural.

Vam prendre la responsabilitat dunamanera molt valenta. I recordo, amb 16anyets, de marxar a la Catalunya Nordamb els Pioners, de 12 a 14 anys, i joportant les regnes del campament. Hoveig amb perspectiva i penso... ostres!Per tamb s una mica la tnica de lameva vida.

n Una pregunta clssica: si hasdexplicar a alg de fora qu thaaportat lesplai o el cau, qu li diries?

Jo sc una absoluta devota delassociacionisme educatiu, amb elvessant esplai i escoltisme,especialment en aquells projectes queel jove o linfant s el principalprotagonista i, per tant, on aprn fent.En el meu cas, mho ha donat tot. El queet dna, primer de tot, s un espai deconvivncia privilegiat. Malgrat que elms important sn una srie de valors

i de pautes de treball per aconseguir elque tu et proposes des dun punt devista educatiu, la grcia de tot plegats que ho fas passant-ho b. Qume n d u c d e l a g r u p a m e nt ?Principalment, una pila damics i unesganes boges de viure, perqu mhanensenyat a estimar la vida.

n I de comproms.

I de comproms. La societat sap que lagent que passa per lassociacionismeeducatiu, a lesplai i a lescoltisme, somgent que ens impliquem, que enscomprometem i que creiem que atravs de leducaci podem transformarel mn. Jo seria absolutament diferentsi no hagus viscut aquest pas.

n Les responsabilitats que hasassumit des de ben jove alagrupament han tingut algunacosa a veure a lhora dassumir elcrrec que ara ocupes?

S, segurament el fet que hagis pogutliderar persones, equips, projectes, fa queet plantegis un crrec com aquest ambun cert coratge i unes certes garanties.Et sents ms capacitada. Tamb hi haun vessant curricular, s clar.

n Com vas entrar a lAgrupamentEscolta Abat Escarr (ara QuicoSabat), de lHospitalet deLlobregat?

Sc daquelles persones que provenende lescoltisme per la branca familiar.Els meus dos pares eren escoltes i esvan conixer en el mn de lescoltisme.Amb aquest currculum, quan vaig fersis anys, em van portar directament alagrupament.

n Qu recordes de la teva infnciaa lagrupament?

Recordo perfectament el meu primerdia de cau. Jo crec que s una cosa quetothom recorda, com el primer diadesplai. Aquell dia passaven lesdiapositives duns campaments aMenorca i, amb sis o set anys, vaigpensar: Quina rbia! I jo no hi vaiganar!. Quan vaig ser cap de Pioners,que sn els ms grans, vam estar aMenorca. Ho tinc molt present, com laprimera excursi que vam fer, aAiguafreda. Recordo haver-mho passatmolt i molt b, i tenir uns amics quesn els dara. Imaginat!

n Vas passar per totes les etapesdins del cau?

Als 15 o 16 anys vaig tenir una petitacrisi. Suposo que s letapa en la qualno saps ben b per on tires, entrelagrupament i linstitut. Vaig estar sismesos fora. Em van demanar que ansa donar suport com a intendenta alscampaments destiu, i mhi vaigreenganxar. Hi va haver una crisigeneracional, va plegar molta gent i lespersones de 16 i 17 anys van agafar elrelleu. No s com em vaig veure

La societat sap que la gent que passa perlassociacionisme educatiu, som gent que ensimpliquem, que ens comprometem i que creiemque a travs de leducaci podem transformarel mn.

n Quines prioritats thas marcatcom a secretria general deJoventut?

Ens hem marcat dues grans prioritatsdes del punt de vista programtic:una en el camp de lemancipacijuvenil i laltra en el camp de laparticipaci juvenil. Ens hem adonatque, durant 20 anys, les poltiquesde joventut a casa nostra no hanestat aix. Lany 2000 es va aprovarel Pla Nacional de Joventut, amb ungran impuls del Consell Nacional dela Joventut de Catalunya i delassociacionisme. Jo crec que enaquest moment es va produir unmoment dinflexi importantssim,perqu es va plantejar que laSecretaria de Joventut havia detreballar per les poltiques dejoventut del pas en tota la sevadimensi. El marc teric s realmentvlid: des dun punt de vistametodolgic, les poltiques dejoventut han de ser transversals i,per tant, interdepartamentals, almxim nivell; en segon lloc,interinstitucionals, perqu es puguindesplegar a tot el territori; i,finalment, shan de fer amb laparticipaci dels mateixos joves,passant de fer poltiques per als jovesa fer poltiques amb els joves.Actualment, una de les prioritats dela Generalitat s activar al mximaquest pla.

n A partir daquesta metodologiaes plantegen els reptes.

El juliol del 2007 sha de fer una revisidel Pla Nacional de Joventut, per entot cas, des del Govern actual, veiemque les prioritats sn dues. Dunabanda, lemancipaci juvenil, amb ungran objectiu: facilitar als joves quepuguin desenvolupar el seu propiprojecte de vida. Emancipaci no sigual a marxar de casa, sin que equivala projecte de vida. Per tant, calenpoltiques decidides i fermes queafavoreixin laccs a lhabitatge, a laformaci de qualitat dels joves,poltiques de treball, docupaci, deseguretat laboral, de lluita contra laprecarietat laboral dels joves, tambpoltiques de salut, educatives i deprevenci. Laltra prioritat que ensplantegem s la participaci juvenilamb un gran objectiu: lenfortiment dela democrcia. Com ho volem fer, aix?Bsicament amb tres idees. En primerlloc, amb una interlocuci constant ambels joves i les plataformes que elsrepresenten. En segon lloc, donant elmxim suport al teixit associatiu juvenili els moviments socials, entenent queen gran mesura ja estan fent aquestafeina de participaci. I finalment,fomentant la participaci a tot elterritori.

Hi ha una oportunitat per expressar totaix al Festival Mundial de la Joventutde Barcelona 2004. Un festival que haestat una mica polmic en el conjuntde les associacions de joves deCatalunya.

Jo veig el Festival com una oportunitat.Crec que la polmica, francament, ve

La Marta Ross ens va rebre en el seu flamant despatxa la Secretaria General de Joventut (un edifici entreels carrers Rocafort i Calbria). En arribar, la primeracosa que ens va sorprendre va ser la calidesa delespai. Hom normalment simagina els despatxosdels alts crrecs de lAdministraci com llocsimpersonals i freds. De fet, s aquesta la imatge quenormalment tenim de les administracions pbliques:impersonals i fredes. En canvi, hi havia alguns detallsen aquest despatx que el feien proper i clid. Potser,en aquest sentit, hi va ajudar lample somriure ambqu la Marta ens va rebre. Aquesta dona encomanavitalitat i optimisme. Durant els primers minuts delentrevista ens parla orgullosa de la seva trajectriadins lescoltisme laic a Catalunya: primer com anena dun cau a lHospitalet, desprs com a cap,com a responsable de lagrupament, o com apresidenta dEscoltes Catalans. De les seves parauless e x t r e u u n a p r o f u n d a a d m i ra c i p e rlassociacionisme educatiu i del seu potencial detransformaci social. De fet, els seus pares van sercaps escoltes, ella ho ha estat i probablement, quantingui ledat, la seva filla tamb en formar part. LaMarta reconeix que al cau ha aprs moltes coses, hiha fet amics i hi ha viscut experincies inoblidables.Amb un to entre orgullosa i nostlgica ens diu queli agrada seguir la pista dels infants que va teniral cau escolta i que mant lamistat amb un bongrapat dells. La Marta sap, com tots nosaltres, quela intensitat de les relacions humanes que es donendins els esplais o els agrupaments escoltes deixenuna petjada inesborrable.

n Hi ha coordinaci amb tots elsdepartaments de la Generalitatper facilitar lemancipaci delsjoves?

S. La Secretaria de Joventut liderales poltiques de joventut del pasdes duna ptica transversal. Shaprodut un punt dinflexi en el sentitque estem activant un muntdaccions que ens dna la sensacique estaven en estat letrgic.

n Com a dona i com a poltica,com conjugues tota aquestafeina i la teva vida privada, iespecialment tenint una nenade mesos?

Jo ho conjugo molt feliment. Scuna persona bastant incombustible.

n Per tu, el dia t 36 hores, i no 24.

Cert. El dia que em van proposar sersecretria general de Joventut,estava embarassada. Em va fer moltaillusi i finalment vaig acceptar. Elque ms em va preocupar era el fetde ser mare. Sc una personafeminista i crec clarament en lesoportunitats de les dones. Si volemcrrecs de responsabilitats, hem de...

n ...hem de pagar-ne un preu?

No, no s una qesti dhaver depagar un preu. Els crrecs de

responsabilitat en el mn pblic,empresarial i associatiu, requereixenen aquests moments unes hores quen o s n l e s h o re s l a b o ra l sexclusivament. El primer que hemde fer s un replantejament. No potser que fem aquestes jornades de 36hores, perqu aix s un fre per a lespersones (no noms per a les dones,tamb per als homes que volen estaramb la seva famlia) a lhoradassumir aquesta responsabilitat.En conjunt, aix shauria dereplantejar i organitzar horaris mshumans. Jo sabia que hauria derenunciar a moltes hores destar ambla meva filla quan vaig acceptar elcrrec. s curis que aquestespreguntes noms es facin a lesdones.

n Amb aquesta necessitat deconciliar horaris laborals i vidaprivada sobre un debat perdonar ms serveis educatius ibuscar nous temps educatiusfora de lescola. Com potencieuaquests nous espais deducacien el lleure des de la SecretariaGeneral de Joventut?

Hem de treballar leducaci en valorsamb tots els agents educatius. Hi haun pes de les famlies, hi ha un pes delescola i hi ha un pes de tot un espaieducatiu no formal que cal reforarper poder complementar aquestaeducaci. Estem treballant com a

donada per la ubicaci del Festival (alrecinte del Frum Universal de lesCultures 2004), i no pel festival ensi. Hi estem donant el mxim suporti ho estem promovent als diferentspasos perqu realment sigui unfestival mundial. La nostra voluntats que sigui un xit. Penso que suna oportunitat dor reunir 10.000joves de tot el mn per participar,parlar de diferents qestions,enriquir-nos mtuament i arribar aconclusions innovadores.

n Precisament, creus que la tevatasca com a secretria generalde Joventut s innovadora ocontinuista?

En termes absoluts, ni una cosa nilaltra. Des dun punt de vistametodolgic i de consens de lespoltiques de joventut, s que es podriaconsiderar continuista, per no amblanterior Govern, sin perqu hi hael consens dels grups parlamentaris.Alhora, per, la nova tasca va msenll perqu pensem que no nhi haprou amb el que sestava fent. Shaviacomenat a fer cam, per en tot casara hi hem dabocar molta msenergia. Ms que impulsar una tascatrencadora, apostem per fer un pasqualitatiu. De la manera com ensestem plantejant nosaltreslemancipaci juvenil, per exemple,no se lhavia plantejada en absolutlanterior Govern.

govern des de la Secretaria de laFamlia per conciliar la vida laboral ifamiliar. Des de Joventut iEnsenyament volem convertir elscentres docents en centres educatius.Aquest setembre tindrem el projecteenllestit i podrem fer les primeresproves pilot. Volem que el centre deleducaci sigui linfant o el jove. I desde Joventut tamb reforcemlassociacionisme educatiu: escoltismei esplais, perqu creiem que realmentpoden ser aquesta tercera pota.Evidentment, lespai fora de lescolatamb es pot cobrir des dels serveisde lleure, des dactivitats extraescolarso des de projectes de participaci. Dinsdaquest ventall, ens interessa donarsuport a lassociacionisme departicipaci, el democrtic i eldeducaci en valors altruista. Perquel comproms que el jove realitza enaquest tipus de projecte simportantssim en dos vessants: el delpropi projecte educatiu i el vessantparticipatiu. Els serveis de lleure, encanvi, tot i que tamb sn necessarisi importants, noms cobreixen la parteducativa i no el vessant departicipaci i de comproms dels joves.

n De fet, esteu preparant unainiciativa legislativa per regularel camp del lleure i leducaci noformal.

Hi ha dues iniciatives. Una queregular els serveis de lleure i les

activitats extraescolars, i laltra, decara a lassociacionisme educatiu. Enaquests moments, la primera esten una fase de treball i estudi, i en lasegona, sobre la fase dinterlocuciamb les associacions.

n Com es concretar, a la prctica,per als monitors, aquestainiciativa de llei?

Duna banda, per la formaci. Partimde la base que un monitor s unamena dheroi o herona. A ms detreballar i estudiar, li estemdemanant un rigor, una formaci iuna titulaci que ell mateix sha depagar. En aquest sentit, vetllaremperqu els joves no hagin dassumir-ne les despeses. Tamb es definiranaspectes vinculats amb les sub-vencions, per tal que aquestes nosiguin finalistes, sin estructurals,de suport. A ms a ms, shan depreveure un conjunt de mesures enles activitats, perqu es fan al medinatural i en requereixen. I tamb esgarantir el dret a unes infrastruc-tures, a un espai digne. La llei tambt un vessant important de reco-neixement social, per tal que lamateixa societat tamb visqui laimportncia daquestes activitats.

n Des de la teva perspectiva,quins diries tu que sn els gransreptes de futur que ha dafrontarlassociacionisme educatiu?

Els educadors no sn conscients de la potencialitat quetenen, del poder i de la feina transformadora que fan, iaix s bsic que sho creguin ells, perqu desprs hopuguin mostrar a la societat.

Dentrada cal reconixer lapotencialitat que t. Els educadorsno sn conscients de la potencialitatque tenen, del poder i de la feinatransformadora que fan, i aix sbsic que sho creguin ells, perqudesprs ho puguin mostrar a lasocietat. Quan ens ho acabem decreure, la societat ho reconeixer. Ilaltre gran repte s ms de faana:lassociacionisme educatiu ha fet unesfor destar al dia en temesdinterculturalitat, de participaci,de discurs, fins i tot en poltica, noen partidisme. Est tibant la cordaper fer poltiques. Per, en canvi, laimatge que sen t no s aquesta, suna visi molt ancorada en els tpicsque es repeteixen constantment, iaquesta no s la realitat. Lesassociacions educatives han de ferun pas important endavant enaquest sentit.

Nom i cognomsMonitorn