El t

imb

re

El pal de pallerEl 20 de novembre de 2009 es commemorarà el 20èaniversari de l’aprovació de la Convenció dels Drets del’Infant i el 50è de l’aprovació de la Declaració Universaldels Drets dels Infants. Podria semblar un aniversari més,però per a Esplais Catalans no és una celebració comqualsevol altra.

I no és una celebració més perquè Esplac i els seus esplaiscommemorem la Convenció cada dia de l’any, i el 20 denovembre especialment. I ho fem perquè els drets delsinfants són el pal de paller de la nostra associació: entretots hem construït el nostre projecte a partir del treballperquè aquests drets siguin aplicats, respectats, assumitsi assolits.

La Revolució Francesa va fer néixer els drets de llibertatque amb el procés d’industrialització van posar l’èmfasien els drets d’igualtat, i finalment, al segle XX, sorgeixenels drets de tercera generació, és a dir, els drets de solida-ritat o nous drets.

Fa 27 anys que els esplais d’Esplac vam recollir aquestllegat i, com a entitats d’associacionisme educatiu, seguimtreballant pel reconeixement d’aquests drets. I és que calcontinuar lluitant perquè aquests drets que ja existeixenperdurin en el temps, i els nous drets, coml’autodeterminació personal i col·lectiva, l’interès primor-dial de l’infant, la informació, la comprensió i l’afecte,l’entorn sostenible, la llibertat afectivosexual, la pau il’educació en drets humans, etc., acabin sent reconeguts.Abans, però, cal un debat ideològic i una reflexiópedagògica al voltant d’aquests drets.

20 anys després de la proclamació de la Convenció delsDrets dels Infants cal preguntar-nos si es treballen, esrespecten, s’assumeixen i s’han assolit. La resposta ésclara: no a tot arreu s'apliquen, ni a molts indrets esrespecten i, per descomptat, som encara lluny que siguinassumits i assolits.

I a casa nostra? En la nostra societat és evident que s’hanproduït avenços significatius, i que els esplais, entred’altres, en som directament responsables per la nostradedicació i el nostre compromís.

Tradicionalment, en la nostra societat, quan parlemd’infants, ho fem des d’una perspectiva proteccionista. Sibé és cert que als infants se’ls ha de protegir, no ho faremdel tot si no els facilitem la capacitat de participació (dretde veu, opinió...), i és aquí on, especialment, els esplaisincidim dia a dia en la societat com a escoles de partici-pació i de convivència. Només així els infants deixaran deser les persones més oblidades d’aquest món. Pràctica-ment no se’ls pregunta, pràcticament ningú no els dónamarge de creativitat vinculant i, per descomptat, ningúno se’ls escolta.

Els esplais i Esplac hem de seguir mantenint el nostrecompromís amb els drets dels infants, incorporant-los enla nostra reflexió pedagògica i en els nostres projectes. Ino només això, sinó que els esplais hem de fer el paperd’altaveu dels infants a la societat; hem de fer pressiópolítica perquè se’ns escolti, perquè escoltin els infants iels facin cas, perquè puguin participar constructivamenten la societat tot fent les seves propostes.

Si ho aconseguim, segur que aquest món serà millor!

EDITORIAL

Qui és en Jordi Cots?

Jo vaig estar dotze anys fent d’advocatdedicat al dret de família, i a travésd’això vaig començar a palpar els pro-blemes de la infància: una de lesqüestions que tocava professional-ment eren les separacions matrimo-nials, amb el dolor que de vegadescausen i que continuen causant.

Després vaig canviar totalmentd’orientació, perquè després d’aquestperíode van seguir 25 anys dedicats a

El r

eplà Entrevista a

Jordi Cots

Enguany Esplac s’ha sumat a la celebració

del 20è aniversari de la Convenció de les

Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant

i del 50è de la Declaració Universal dels

Drets dels Infants amb el concurs de con-

tes il·lustrats “Vet aquí els nostres drets”.

Però, ja treballem prou els drets dels

infants a l’esplai?

les escoles. Primer un parell d’anys enuna institució que volia preparar mes-tres més enllà del que feia l’EscolaNormal d’aleshores, perquè en els anysseixanta, durant l’època franquista,l’escola encara estava molt malament,anava molt retardada. Vam fer l’assaig,doncs, d’una escola de mestres pa-ral·lela. En aquests vint-i-cinc anys hedirigit tres escoles: l’escola THAU,l’escola dels Jesuïtes del carrer Caspde Barcelona i la Residència EscolarBell-lloc, que ja ha desaparegut. Tambévaig estar tres anys a l’Institut de Cièn-

ENTREVISTA

Per aprofundir en aquest tema i resoldre alguns dels nostres dubtes hem

entrevistat en Jordi Cots, primer Defensor dels Drets dels Infants del Síndic

de Greuges de Catalunya i expert en la materia. Després de dues hores

d’entrevista hem sortit amb els ànims renovats i amb més ganes que mai de

seguir promovent i sensibilitzant la ciutadania sobre el necessari compliment

dels drets dels infants. Esperem que la lectura d’aquesta entrevista també

us encoratgi a vosaltres!

cies de l’Educació de la UniversitatAutònoma i després vaig estar a laConselleria de Benestar Social portantel Pla de suport a les famílies. Final-ment, com a culminació de tot plegat,vaig estar set anys amb el Síndic deGreuges, com a adjunt del Síndic perals infants.

Quan estava a la UniversitatAutònoma em vaig plantejar formarpart de la seva Escola de Formació delProfessorat. Però per fer això necessi-tava ser doctor. Va ser per aquest mo-tiu que vaig fer una tesi sobre la De-claració Universal dels Drets delsInfants de les Nacions Unides de l’any1959. Vaig haver de treballar molt, peròva ser molt gratificant; i encara en visc,de tot el que vaig arribar a estudiar. Laveritat és que la realització d’aquestatesi em va influir molt. I tot plegat ésel que em va portar cap al Síndic: elfet que fos advocat, el fet que dediquéstant de temps a la pedagogia… Ah! Ivaig ser cofundador de Rosa Sensat,juntament amb la Marta Mata.

Què significa que una societat oun país tingui defensors dels dretsdels infants?

És una manera de fer complir la Con-venció. N’hi ha que depenen exclusi-vament del Síndic, o com aquí, a Cata-lunya, que és un adjunt específic seu.

A Europa aquesta figura s’ha expan-dit bastant. A la resta del món nogaire, i es una de les coses que quedenper resoldre perquè, pel que fa a laConvenció, representen un mitjà perassegurar-ne el compliment.

Per tant, la tasca és fer compliraquests drets o fer d’observador?

El Defensor és un observador que téla potestat de rebre queixes i actuard’ofici. No només pot rebre queixesconcretes sobre els ciutadans o elsinfants que creuen que se’ls ha con-culcat algun dret. Un cop assabentatque hi ha una cosa que no funciona,el Síndic, pel mitjà que sigui (pels dia-ris, per una denúncia...), pot intervenirposant-se en contacte ambl’administració responsable. Té aques-tes dues funcions: rebre queixes i ac-tuar d’ofici.

A part del Síndic i del seu adjunt,quins agents de la societat pensa quehaurien de vetllar pels drets dels in-fants?

Totes les organitzacions d’infància.Cadascuna amb la seva especificitat,com, per exemple, el lleure.

Ara hi ha el desig de crear coalicionsd’infància: a Catalunya, per exemple,s’ha creat una entitat, que es diu TIAC(Taula d’Infància i Adolescència deCatalunya), que intenta reunir totesles entitats d’infància. És molt recent,i les entitats encara estan en ple debatsobre la funció que han de fer i lamanera en què han d’agrupar-se, peròaquesta unió d’entitats d’infància ésmolt recomanada pel Comitè delsDrets de l’Infant. Aquest és un orga-nisme, amb seu a Ginebra, encarregatde rebre i estudiar els informes queels estats han de fer sobre el compli-ment de la Convenció i vigilar queaquesta aplicació sigui la correcta.

El món de les ONG té una força que pot empènyer a

vetllar pel compliment de la Convenció.

El món de les ONG té una força quepot empènyer a vetllar pel compli-ment de la Convenció.

Quin paper creu que tenen els es-plais a l’hora de la defensa o la sensi-bilització de la ciutadania respectedels drets dels infants?

Em sembla que ho teniu molt clar,vosaltres! La Convenció dedica el seuarticle 31 a l’educació i el lleure. Elsinfants no en tenen prou ambl’educació reglada, l’esplai és un espaique, des que treballava en escoles,sempre he defensat perquè pensoque és una manera de desenvolupar-se i una manera diferent d’acostar-sea l’infant i de conèixer-lo. A les escoleson he treballat, per exemple, miràvemde sortir, de fer excursions, tres diesde colònies… I comprovava que el co-neixement que es té dels nens i lesnenes en un context diferent del del’escola és formidable. Em sembla pri-mordial.

Què creu que haurien de saber oquines competències haurien de tenirels monitors i les monitores dels es-plais per treballar els drets dels in-fants a l’esplai?

Primer haurien de conèixer-los, per-què l’esplai està recollit a l’article 31,però tots els altres quaranta articlesde la Convenció estan enllaçats i com-penetrats. Cap entitat d’infància quetingui una especificitat com la vostrano pot dir “el meu article és aquell” ino tenir en compte la resta. La Con-venció és un text universal i indivisi-ble, la qual cosa significa que és per

Jo diria que el

coneixement de la

Convenció ha de

formar part de la

formació en els cur-

sos de monitors, en

una assignatura tan

extensa com sigui

possible.

a tots els nens i les nenes, sigui quinasigui la seva situació, i que els seusdrets, tots ells, s’han de veure com unconjunt, perquè es complementen ies necessiten els uns als altres. Perexemple, a l’esplai, com a l’escola o lafamília, hi ha d’haver la participació;aleshores l’article 31 (“el vostre”, entrecometes) no es pot entendre senseels articles 12 i 17 (que són els relatiusals drets civils).

Jo diria que el coneixement de la Con-venció ha de formar part de la formacióen els cursos de monitors, en una as-signatura tan extensa com sigui possi-ble. Una definició senzilla de dret és:un dret és una necessitat protegidaper la llei. Tota la Convenció és una llistade necessitats que la llei pot protegir.I s’ha de ser realista: no totes les neces-sitats poden ser protegides per la llei…De vegades es pensa que el dret és unacosa eixorca, que no ho pot fer tot… Ino ho pot fer tot, és cert. Per exemple,la Declaració de 1959 deia: “L’infant, peral seu desenvolupament ple i harmo-niós, necessita amor i comprensió”. Arabé, això no es pot imposar; l’infant honecessita, però no trobareu les paraules“amor” i “comprensió” a la Convenció,trobareu coses que indirectament hopoden afavorir. Al mateix temps és unamanera de conèixer les necessitats del’infant, els mínims indispensables. LaConvenció s’hauria de saber dememòria.

Quin sentit creu que tenen avui el20è aniversari de la Convenció i el50è de la Declaració dels Drets delsInfants a Catalunya?

A Catalunya, com a tot arreu, hi hamoltes coses que no estan resoltes.En el camp internacional hi ha hagutintents per potenciar-ne l’aplicació.L’any 1990 hi va haver una gran reunióa Nova York, una cimera mundial decaps d’estat i de govern, per potenciarla Convenció, en la qual es van pro-moure, sobretot, els drets socials, ésa dir, els drets de supervivència(l’educació, la salut…). Jo penso queva ser un enfocament encara insufi-cient perquè, com dèiem abans, totsels drets es complementen, i prioritzartan sols una mena de drets és unerror. L’any 2002 es va tornar a fer unacimera mundial a favor de la infància,i aleshores, a més de posar l’èmfasien els drets socials, també es va dedi-car bona part de l’atenció als dretscivils, els drets de participació. I decara al seu compliment es va pro-moure la figura dels ombusdsmansinfantils, dels defensors dels infants.Tot i això, si mirem uns informes queha fet el BICE (Bureau InternationalCatholique de l’Enfance) sobre la si-tuació de la infància al món, encarahi ha molts drets que no se satisfan.Hi ha situacions molt flagrants: abu-sos sexuals, maltractaments, la faltad’educació de les nenes…

A Catalunya, com a Europa en general,hi ha la falsa percepció que aquíl’infant està bé. Però aquesta percep-ció comporta un perill. Hi ha la ideaque els infants no necessiten res més:tenen escoles, es poden expressar... Ino és veritat. No és només que hi haginens i nenes del Quart Món que ne-cessitin una atenció especial. A mésd’aquesta falsa percepció, tambédiem que la infància en situació derisc la tenim detectada i controlada.A Catalunya hi ha uns dotze mil in-fants en situació de risc, n’hi ha mildos-cents que estan en centres o quehan estat acollits, etc.; però, com quehi ha un departament específic queja se’n cuida, ens n’oblidem, i aquestasembla que deixi de ser una qüestióde la ciutadania. Però a Europa, i a

Catalunya també, hi ha un dèficitenorme en participació. Hi ha algunsinstruments de participació com elsconsells municipals d’infància. Vosal-tres suposo que també procureu quehi hagi assemblees i espais en quel’infant pugui parlar… Però a Catalu-nya, de consells municipals d’infància,només n’hi ha una dotzena! De vega-des es fa algun acte públic, grandiós,solemne, un acte únic que jo diria queno serveix de res. Potser, en tot cas,per sensibilitzar en un moment donatla ciutadania en general... I es fa ambmolt bona fe, l’Ajuntament hi posa elSaló de Cent, que no es pot dir quesigui un esforç menyspreable; però,després, qui se’n recorda? La Maratóde TV3 sensibilitza molta gent, peròla participació real, la quotidiana, noes dóna.

Diem que no sabem parlar amb elsinfants (de vegades sembla quenomés sapiguem preguntar: “Com etdius? A quina escola vas? Que vols serquan siguis gran?”); però, de cara a laparticipació dels infants, els adultsxerrem massa. En el fons tot ésqüestió de posar-se al seu costat ideixar que les coses flueixin.

de cara a la

participació

dels infants,

els adults

xerrem

massa.

Diria que el dèficit de participaciódels infants en la societat és laprincipal mancança que patim?

Sí, la participació no és un luxe; i si nodeixem que els nens participin, ensperdem moltes coses de la visió delmón que tenen els infants, que potser molt enriquidora. Molts pares(més que mares) a vegades es pensenque, fins que els seus fills no siguingrans, no sabran què dir-los. La mareés diferent: l’infant plora i li diu: “Noploris, que ja t’escalfo el biberó...”,encara que l’infant no l’entengui. Peròel diàleg comença per aquí, per dir-los coses i parlar molt amb ells.La participació i l’exercici dels dretscivils també han servit per a cosesmés greus. Per exemple, l’any 1996 hiva haver un congrés sobre prostitucióinfantil i abusos, i una de les conclu-sions que en va resultar és que poderexpressar-se era una manera moltbona per prevenir i superar abusossexuals. Una de les coses pitjors ésque els nens o les nenes abusats ca-llen. Cal, doncs, ensenyar els infantsa participar, a expressar-se i a teniraquesta confiança.

Si repasséssim la Convenció, troba-ríem més dèficits. Així, aquí a Cata-lunya hi ha dèficits sobre educació:per més que en un altre país pensinque ens queixem sense raó perquèaquí estem molt bé, si una escola estàfeta de barracons o qualsevol altracosa falla, s’ha de denunciar. Per aju-dar els països del Tercer Món, comen-cem per denunciar el que falla aquí.Falta l’hàbit d’exigir el complimentde la Convenció.

Cal una revisió del document de laConvenció?

No, jo crec que tal com està és undocument bastant complet. Malgratel seu llenguatge jurídic, penso que

està escrit en un llenguatge senzill,la qual cosa és molt bona a l’hora dedonar-lo a conèixer. La qüestió és quees compleixi.

A més de fer conèixer la Convenciótambé s’haurien de donar a conèixerels documents que redacta el Comitèdels Drets de l’Infant, que és el res-ponsable de vetllar pel complimentde la Convenció. Aquests documentsmostren com s’ha d’interpretar laConvenció.

Lleis com la que s’està preparanta Catalunya sobre la infància sónpositives per vetllar pels dretsde l’infant?

Aquestes lleis, que s’anomenen nacio-nals, són necessàries per aplicar laConvenció a la realitat de cada país.Aquesta Llei de la Infància és unaadaptació de la Convenció a la realitatde Catalunya. Ja hi havia hagut unintent l’any 1995 amb la Llei 8/95, quevolia ser una llei general d’infància,però era insuficient. La d’avui la com-pleta, i penso que està bastant bé, toti que hi ha punts conflictius, perquèsón ideològics, com ara el del’avortament. Són temes que es po-den defensar des de molts punts devista, però la qüestió és arribar a unacord partint de l’interès superior del’infant. Aquesta Llei de la Infànciarecull tots els drets de la Convenció,i això ja és molt! També abasta tantla infància en situació de risc com lainfància en general... Segur que hihaurà discussions, i potser acabaràsent una llei insuficient, però pensoque és un pas molt important.

I aquesta llei no és redundantrespecte de la Convenció?

El Comitè dels Drets de l’Infant sem-pre reitera que la Convenció s’ha dereproduir en les lleis nacionals perquè

aquestes lleis sovint són més conegu-des, fins i tot de vegades a un esta-ment com el judicial li costa entraren aquests temes...

Què és la participació real dels infants?

Participar és decidir. Sovint diem frasescom “la qüestió és participar” o diemque els infants són molt participatiusperquè són molt extravertits, perquèparlen molt o són molt actius..., peròaixò no vol dir participar: pot disposara participar, però participar és decidir.

Quan dieu als infants de fer una as-semblea o de prendre algun acord,ells volen saber si tindran influènciao no en la vida de l’entitat, en les sevescolònies, etc. I als nens i les nenes nose’ls pot enganyar. No sempre es potdecidir tot, i això és una cosa que se’lsha de dir lleialment. Però els acordsque es prenen amb els infants s’hande complir, i, si hi ha dificultats, s’hand’explicar: en la participació hi had’haver un diàleg molt net.

els acords que es prenen amb els infants s’han de com-

plir, i, si hi ha dificultats, s’han d’explicar: en la partici-

pació hi ha d’haver un diàleg molt net.

De les moltes feines que ha fet, de quina ha gaudit més o té més bon record?A l’escola i al Síndic.

I la que li ha agradat menys?La meitat dels casos que portava com a advocat.

A què jugava quan era petit?Havia tingut una nina que m’estimava molt i un “tomilet”, que era com unpatinet de quatre rodes amb pedals.

I ara, a les seves estones lliures...?Hauria de contestar que no en tinc! Alterno la lectura de novel·la amb la depoesia i escolto molta música.

A nivell personal, ha tingut mai contacte amb algun esplai o hi ha participat?Temps enrere havia anat a fer alguna xerrada per a monitors a la FundacióPere Tarrés, però no he estat mai en unes colònies.

Ens podria desmuntar algun tòpic relacionat amb l’esplai?En els esplais sempre he tingut por que hi hagi massa complaença amb elsinfants.

Un personatge a qui admiri?Janusz Korczak, perquè uneix les meves dues aficions, l’educació i el dret.També Eglantyne Jebb, l’anglesa que va redactar la primera Carta dels Dretsdels Infants l’any 1923.

Com s’informa del que passa al món? Hi ha algun web que visiti cada dia oprefereix altres mitjans de comunicació?Jo llegeixo el diari cada dia, miro el telenotícies... Internet no el miro gaire.

QÜESTIONARI CURT

Hem de posar límits a laparticipació dels infants?

Penso que no se’ls ha de fer participari decidir sobre coses que s’escapin dela seva comprensió. S’ha de tenir encompte el nivell de comprensió queels infants tenen a cada edat. I, comen tot exercici de la llibertat, “el límitde la meva llibertat és la llibertat del’altre”, i això els infants ho hand’entendre. I, per fer això, s’ha de gas-tar molta saliva i s’ha de tenir moltde respecte envers l’altre en la lliber-tat física i moral (dels seus pensa-ments, els seus desitjos...).

I, si ens adaptem a allò que elsinfants poden comprendre, creu quepoden participar en tots els temes?

Sí. Molt més del que ens pensem, per-què tenen molta intuïció, i la canallasón molt realistes. El que passa és queenraonen poc, i nosaltres xerrem mas-sa i volem que ens donin respostesmés completes. Ens falta entrenamenten el diàleg amb els infants.

Quan no hi ha acord entre elsinfants i els monitors i les monitoresd’un esplai, per exemple, què creuque hauria de fer el monitor/a ol’educador/a?

Explicar-se tant com pugui per mirarque la relació sigui real i fer entendreals infants que a vegades hi ha cosespossibles i hi ha coses que no ho són.Una de les coses més importants ésque se’ls escolti, perquè els nens hosaben, si se’ls escolta o no. I, en casde desacord, si un s’explica lleialment,no dic que no tingui problemes, peròsegur que afavorirà molt la relació.

Ens falta

entrenament en el

diàleg amb els

infants.

1

Presentació

4

Ruta circular de Coma de Vaca

a la Vall de Núria

3

Destí Sant Aniol

Entrevista a

Marina Mir

2

Muntanya

i educació

ambiental

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

Acabes d’arribar d’una sortida amb el teu grup d’esplai i estàs molt cansat/da,però t’ho has passat molt bé, i tornar a la ciutat o al poble després d’estar-nefora... S’estava tan bé sense cotxes, sorolls, fum... Què deu ser el que ens aportasortir fora de la ciutat o del poble amb el nostre grup d’infants o joves sempreque podem?

Uns quants dies de convivència en unes colònies, rutes, campaments, inter-canvis... ens donen l’oportunitat de treballar molts aspectes educatius. Peròsi a més ens envoltem d’un entorn natural, el valor pedagògic de l’activitatpot ser encara més gran. Ens trobem en un entorn que ens ofereix tot unventall de possibilitats i fa una crida als sentits. Deixem, doncs, el ritme delsentorns urbanitzats per estar en el ritme de l’entorn natural, aprofitem-lo!Fer algun passeig, una petita ruta o un itinerari podent-nos parar per observar,escoltar, olorar, respirar a fons, sensibilitzar-se, caminar... i aprendre! Si ensapropem a la natura, ens serà més fàcil entendre-la, viure-la i, per tant, cuidar-la. Nosaltres necessitem estar en contacte amb la natura, però ella també ensnecessita perquè la valorem.

Quan parlem, doncs, d’educació ambiental, estem parlant d’una einapedagògica per l’aproximació a l’entorn i pel treball vivencial que hi fem.Estem parlant, també, de quelcom que ens pot acompanyar cada dia, encaraque no ens trobem prop de cap paratge natural. La ciutat o el poble també

Pre

sen

taci

ó 1

Per què cal parlard’educació ambiental?

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

són un ecosistema, potser amb méssoroll, més cotxes, més fum..., peròno hem de deixar de perdrel’oportunitat d’aprendre també decada racó de la nostra localitat. Segurque hi ha algun parc, algun passeigamb arbres, algun jardí ple de flors...Tots aquests indrets aporten oxigena una població, i per què sovint ni ensadonem que hi són?

L’educació ambiental no és noméssaber separar bé els residus que ge-nerem (reciclar) o fer activitats ambmaterials reciclats, és també apren-dre el que ens ofereix la natura o elnostre entorn. L’educació ambientalbusca promoure una nova relació en-tre la societat i l’entorn. Llavors, desde l’esplai, hi teniu molt a fer i molta dir quan feu una sortida, durantl’activitat de primavera o estiu.

Quan ens plantegem una sortida, laprimera imatge que ens ve al cap,sovint, és una zona muntanyosa. Peròplantegem-nos el perquè. Què és elque busquem a la muntanya? Anema la muntanya per fer activitats o pergaudir de l’entorn?

Un cèlebre alpinista, anomenat LionelTerray, deia que l’alpinisme era unaactivitat materialment improductiva.Aquesta frase la podem extrapolar ala muntanya en general, però per sortels esplais no centrem els nostresobjectius en coses materialment pro-ductives. En aquesta mateixa línia, siresponguéssim a les preguntes ante-riors, probablement estaríem d’acorden el fet que la muntanya1 ens aportaun valor afegit no material en la nos-tra tasca educativa. Quan fem unaruta, una excursió de cap de setmanao uns campaments, estem potenciantcerts aspectes com el treball en equip,el respecte a l’entorn, etc. Per tant,sovint els objectius d’una ruta seranintrínsecs a l’activitat. En el cas delscampaments, busquem crear un es-pai compartint objectius propis del’activitat amb d’altres que volem tre-ballar.

Els monitors i les monitores sou totun referent per als vostres infants ojoves, i sou també uns agents educa-tius que, per sort, podeu tenir a l’abasteines tan útils com fer una sortida ala natura. Fer una activitat fora del’esplai suposa molta feina de prepa-ració prèvia: conèixer el lloc on anireu,com hi arribareu... i quines possibili-tats té aquest lloc per aprendre iveure coses noves. Segur que en témoltes! Animeu-vos a sortir de la ciu-tat o del poble a gaudir de la natura!

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

“Ningú no cometun error més granque aquell que no fares perquè pensaque només podriafer una mica.”

Edmund Burke

(1)Quan parlem d’activitats a la natura podempensar en diferents tipus de paisatge: de muntan-ya, de platja, zones humides, zones de secà, etc.

2 Entrevista aMarina MirPer aprofundir en el tema de l’educació ambiental, hem

parlat amb la Marina Mir, una de les pioneres en el

moviment de l’educació ambiental de Catalunya,

biòloga, professora i, el que és més important, una gran

amant i defensora de la natura. Ella ens explica d’on

va sorgir la necessitat de parlar d’educació ambiental

i ens dóna algunes claus perquè els esplais aprofitem

al màxim les nostres sortides i aprenguem a conèixer,

estimar i defensar l’entorn natural encara més.

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

Qui és la Marina Mir?

Jo sóc biòloga. Vaig fer classes del queen deien ciències naturals, les qualscontemplaven molts aspectes quecrec que són més importants que te-mes concrets que s’aborden ara a bio-logia. Aquesta primera etapa va serla que em va predisposar a favor delmoviment de l’educació ambientalque va consolidar-se cap a l’any 1975.Aquell any es va inaugurar el primerItinerari de Natura al bosc de Santiga(prop de Sabadell), elaborat perl’equip del Jaume Terrades (professord’ecologia de la UniversitatAutònoma), al qual jo em vaig incor-porar des de l’inici i que, posterior-ment, va fer néixer el moviment del’educació ambiental. Amb en JaumeTerrades i amb d’altres professors,vaig voltar per molts llocs de la penín-sula per “predicar” què era això del’educació ambiental, i de seguidavam obtenir molt bona resposta i unarepercussió molt ràpida. Fins i tot perpart de l’administració, que també vafer seu el nostre discurs.

I aquest moviment es va convertir enuna associació?

D’associacions se’n van crear moltes.Aquí va ser pionera la Societat Cata-lana d’Educació Ambiental, que deseguida va fer-se bessona de la balear.A totes les comunitats en van sorgir,a part de mil i un organismes de caireprivat i, sobretot, administratiu.

L’any 1991 es va crear la primera Con-selleria de Medi Ambient a Espanya,que va portar el senyor Albert Vilalta,un enginyer molt sensible amb temesde natura, i es va crear una DireccióGeneral d’Educació Ambiental en laqual jo vaig actuar com a assessora.No obstant això, la Conselleriad’Educació s’hi va girar moltd’esquena, ja que s’havia posat enmarxa la reforma educativa (de laqual estic totalment en contra). Des-prés de quatre anys com a assessora,però, em vaig adonar que, tot i quees van fer coses interessants des del’administració (un “Ambi-bus” queportava informació arreu de Catalun-ya, per exemple), per a mi l’educacióambiental era una manera de veurela nostra relació com a humans ambla natura d’una manera més respec-tuosa, i que el que feia l’administració,en canvi, eren polítiques concretesaplicables a situacions puntuals. Pera mi l’educació ambiental és més unafilosofia que es pot aplicar a qualsevolcosa, però aquesta visió no ha pros-perat, no s’han complert les expecta-tives amb les quals es va iniciar elmoviment.

D’on va sorgir la necessitat de parlard’educació ambiental?

La nostra preocupació era la conser-vació de la natura. Eren els anys delboom de la mala construcció en quès’ocupava qualsevol espai, en què ha-víem de defensar els aiguamolls de

l’Empordà… Es van fer moltes actua-cions lligades amb el Congrés de Cul-tura Catalana i el moviment que espreocupava per la conservació delpatrimoni natural, com ara la publi-cació del llibre Natura, ús o abús?.

Què són exactament els Itineraris deNatura?

És un recorregut que es fa sobre unterritori i que s’escull en funció deles coses que es vulguin mostrar oque es vulgui que es vegin, amb unaintenció (si és el·líptica, millor)d’aprendre a valorar aquell entorn. Iamb una mica de sort, i depenentdel nivell, de la sensibilitat de cadascúo de les circumstàncies, tambés’espera que els participants es for-mulin preguntes sobre per què aque-lla realitat és d’aquella manera…

Però el primer objectiu dels Itinerarisés que s’aprengui a valorar la naturai se’n faci un judici crític. Si fas unItinerari per la natura, com va ser elcas del primer, en un emplaçamentque sigui agradable i maco, el quepretens és que l’individu valori labellesa: s’amari d’aquell contacte,tingui empatia respecte d’aquell pai-satge i, consegüentment, se l’estimii el vulgui respectar. Aquesta és unaidea romàntica de la qual jo participo,però amb la meva experiència hepogut constatar tot el contrari: jo hedut infants d’una escola dels subur-bis de Montcada a llocs molt selectes,

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

per a mi l’educació ambiental era una manera de

veure la nostra relació com a humans amb la natura

d’una manera més respectuosa, i que el que feia

l’administració, en canvi, eren polítiques concretes

aplicables a situacions puntuals.

i em deien: “Marina, que maco que ésaquest lloc, hi vindré aquest diumengeamb els meus amics i les motos”. Elsagradava tant, que el diumenge ve-nien 16 motos a trepitjar-ho tot…

Aquesta és una mostra del que haestat la política que s’ha fet en defensade molts espais naturals, que s’handefensat no pel fet de ser, sinó per l’úso per la mesura en què en podem arri-bar a gaudir els humans. Defensar lanatura només pel que és ella mateixa:això sí que seria la finalitat última del’educació ambiental, i això és el mésdifícil, ja que als humans ens és moltdifícil d’acceptar que tot no estiguid’acord amb l’ús que nosaltres en fem.

Cal que una ruta per un Itinerari deNatura estigui acompanyada per uneducador o una educadora ambiental?

Aquesta és una pregunta clau en elmoviment. Perquè, si es vol que la na-tura serveixi per educar, s’han de teniren compte moltes coses.

L’Angeleta Ferrer (filla de la Rosa Sen-sat) ens va influir molt, a la nostrageneració, i, quan li vam ensenyar amb

en Terrades el primer Itinerari de Na-tura, ens va dir: “Això està molt bé,però la meva mare ja ho feia…”. LaRosa Sensat, mig segle abans, ja hofeia! En deien “Carnets de Ruta”, i lasenyora Sensat i l’Angeleta feien iti-neraris urbans i tot! Baixaven des deGràcia fins a Colom seguint aquestcarnet de ruta, que era com una guiaturística d’avui en dia. Jo penso queper als Itineraris de Natura això podriaser suficient i podria aconseguir queels itinerants s’informin suficient-ment, els agradi el que han vist i sesensibilitzin prou perquè puguin es-devenir-ne defensors en potència.

Què han de saber un monitor o unamonitora per fer una sortida a la na-tura amb un grup d’infants?

Ara la gent jove en sap molt, de bio-logia, els ensenyen què és l’ADN i lagenètica… Però em preocupa que lagent jove i els mateixos mestres sur-tin al camp i no distingeixin un pid’una figuera. I als monitors tambéels passa el mateix, que no saben resde la natura. Així doncs, caldria unaformació naturalística. S’ha de saber

què és un plec, què és una argila…perquè és el més comú que es veuquan surts. No cal saber el nom detotes les floretes, però hem de sabermirar el paisatge una mica més deta-lladament que el simple “mira quemaco!”.

En un itinerari el monitor hauria desaber el que vol que quedi de tot allò.Si no queda del tot, mala sort, però siuns quants “s’emmetzinen”, fantàstic!Hi ha coses que només es podenveure quan surts al camp, i, d’altrabanda, a vegades cal callar i deixarque l’infant es quedi una estona ba-dant i mirant, olorant, escoltant… S’hade trobar la mesura entre la prepara-ció i la improvisació. I sovint passacom amb el jazz… que només impro-visen bé els que són molt bons.

A quina edat recomana el primer con-tacte amb la natura per a un infant?

Jo penso que un nadó que vagi ambun cotxet amb la seva mare o el seupare, a més de veure balcons i robaestesa o un colom que vola, convéque vegi les fulles d’un bosc o un parc,o com cau una gota d’aigua… Per mija val la pena. És a dir, que com mésaviat millor.

En un context urbà com en el que estroben la majoria dels nostres esplais,com es pot treballar l’educació am-biental?

En els parcs, que, ara per ara, no esfan servir! Quan feia cursos de post-grau sobre educació ambiental anavaa la plaça Gaudí i deia als alumnes:“Ens posarem d’esquena a la SagradaFamília”, és a dir, els deia el contraridel que és ortodox, no perquè la Sa-

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

Molts espais naturals s'han

defensat no pel fet de ser, sinó

per l'ús o per la mesura en què

els podem arribar a gaudir els

humans

grada Família no s’ho mereixi, ja que,a més, és plena d’elements de la na-tura… Però és que en aquella “merda”de plaça pots fer tot el programa deciències naturals. Si un dia ha plogut,per exemple, a la plaça Gaudí es fanuns reguerots que semblen un riu: esveuen els meandres, es veu la desem-bocadura…

No sembla que calgui anar a fora dela ciutat per viure la natura, doncs…

Depèn del que vulguis fer… Si vols feruna estada d’immersió, aleshores sí,però per a un petit tastet per apren-dre a mirar els arbres, per exemple,una plaça serveix, i ja no et dic el Parcde la Ciutadella, el Parc de Monteroleso el Parc de Cervantes! Allà hi és tot,i, a més, hi veuen tantes coses elsinfants!

Com poden treballar un monitor ouna monitora, des d’un vessantpedagògic, una sortida a la munta-nya?

Suposo que, quan sortiu, vosaltresporteu unes activitats preparades,voleu que els infants esmorzin junts,cantin, facin gimcanes… Són les acti-vitats lúdiques que es fan al camp ique tenen el valor afegit que es fanen un escenari no només diferent,sinó que, a més, impregna la sensibi-litat de les persones. Si fas les activi-

tats exactament igual com les fariesen qualsevol altre lloc, vol dir que nohas aprofitat la sortida a la muntanya.Penso que és molt important que, apart d’adaptar-nos a cada lloc on enstrobem, es dediquin algunes sessions,encara que siguin molt intensives, ala natura d’aquell lloc. Les principalscaracterístiques naturals són moltfàcils de trobar, perquè avui en diatenim molta informació. Així que cal-drà seleccionar allò que és més im-portant per tal que quan siguis allàpuguis veure-ho i, si s’escau, puguisexplicar-ho quan passis per la mun-tanya. A vegades potser no tindràsl’ocasió de dir-ho, però com més ama-rat estiguis d’informació, més opor-tunitats tindràs de respondre a les

preguntes dels infants. El monitor hade fer aquest esforç de preparar-se bé,perquè, encara que aquella informaciónomés quedi per a ell, com més entingui, i a mesura que vagi anant aaltres llocs, acabarà sent un bon pro-fessional de l’estudi de la natura.

També és molt recomanable parlaramb la gent del lloc on vas, perquèells en són els experts. Podem inves-tigar qui ens podria donar suport, sihi ha alguna casa de natura que tin-gui materials aprofitables… I despréscal que facis un petit guió com si fos-sis un naturalista de debò. Desprésseràs un monitor, però a la que elsinfants rasquin una mica sabràs comcontestar-los les preguntes.

Si fas les activitats exactament igual com les

faries en qualsevol altre lloc, vol dir que no

has aprofitat la sortida a la muntanya.

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

Destí Sant Aniol

Al Boix és tradició des de fa anys fer rutes amb tots els infants, des dels méspetits fins als més grans. Tots els monitors preparen, sobretot per campaments,una ruta adequada a cada grup d’edat tenint en compte les seves caracterís-tiques (per als petits, Cantallops i Engrillons, una de curta; per als Cabirols,que tenen de 9 a 11 anys, pot ser més llarga, i, per als Inferns i per als Bessiberris,ja pot ser una ruta llarga, d’aquelles que vas acumulant i acumulantquilòmetres).

Els objectius de les rutes de l’esplai són bàsicament sempre els mateixos:promoure l’excursionisme, aconseguir que els infants valorin en el fet decaminar no només el caminar, sinó tot el que comporta, conèixer diferentsindrets naturals i saber-los apreciar i respectar, i, finalment, conviure en unambient que és totalment diferent de la seva realitat, tant personal com lade l’esplai durant la resta de l’any. En les rutes es passa calor, fred, gana, lesmotxilles pesen, et canses, però no se sap com, enmig de totes aquestesadversitats, t’acaben donant sempre els millors moments que passa el grup.Jo crec que és la sensació de llibertat i la comoditat d’estar tots junts gaudinti patint els mateixos fets en els mateixos moments. La ruta pel Ripollès del’estiu del 2008 del grup dels Inferns no havia de ser menys.

El campament base estava situat a uns 20 km de Ripoll, i els monitors delsInferns, que portaven el grup amb mi, coneixien un lloc que estava “per aquellazona” i que era genial, al qual havien anat amb l’esplai quan eren més petits:Sant Aniol d’Aguja. Jo també havia sentit a parlar d’aquest lloc a molts amicsde l’esplai i, quan em van proposar d’anar-hi, vaig pensar que era una bonaidea. Va ser una bona idea fins al dia que vam quedar per preparar la ruta iem van ensenyar algunes fotos: a partir d’aquell moment es va convertir enl’objectiu principal de la ruta, perquè havíem d’arribar fos com fos a aquelllloc, i els nens l’havien de conèixer.

3P

er l

a fi

nes

tra

MO

NO

GRÀF

IC

En les rutes es passa calor, fred, gana, les motxilles

pesen, et canses, però no se sap com, enmig de totes

aquestes adversitats, t’acaben donant sempre els

millors moments que passa el grup

Així doncs, va començar l’odissea de buscar una ruta de sis dies que passésper Sant Aniol. Quan vam mirar els primers mapes ens vam adonar que noseria gens fàcil, ja que la distància del campament a Sant Aniol era d’uns 100km, i havíem d’anar i tornar, de manera que no era tant per la zona com crèiemal principi. Després de moltes trucades i d’enviar molts e-mails a la Federaciód'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), als ajuntaments dels pobles, alparc natural i entre nosaltres, vam aconseguir tenir la ruta perfecta per anarde Ripoll a Sant Aniol i tornar en sis dies. Bé, no era tan perfecta, ja que s’haviade caminar molt. Algun tram s’havia de fer per carretera, algun tram no elteníem del tot clar, però estàvem segurs que la volíem fer i així va ser. El quefeia que no ens preocupéssim gaire era el fet que els nens tenien entre 12 i 14anys i des de sempre havien caminat bastant amb l’esplai; jo estava méspreocupada per mi, que havia de caminar 20 km al dia, i era el meu primerany de monitora i una de les meves primeres rutes amb l’esplai. Vaig acabardescobrint, però, que quan ets monitora el cansament no et passa pel cap ique durant les rutes tens mil i una preocupacions més: el teu cos, simplement,va seguint el camí.

La ruta va començar el dia 20 de juliol a les 6 del matí. Quan ja estàvem totspreparats per marxar, algun nen sense les botes perquè no les trobava, algunàpat que se’ns havia oblidat, i segur que els “monis” també ens havíem deixatalguna cosa. Els primers 10 km van ser per carretera i els següents 10 van sergairebé corrents per no perdre l’autobús que ens havia de portar de Ripoll aSetcases, la primera parada. Com calia esperar, els nens estaven molt cansatsperquè havíem fet 20 quilòmetres en un matí, i van estar descansant al’autobús, una de les parts de l’aventura més còmodes que tindríem, segur.A Setcases vam fer alguna activitat per la tarda i vam dormir a un local del’ajuntament.

La ruta començava de veritat el dia següent, ja que preníem una etapa del GR11 que anava de Setcases a Beget. En començar a caminar ens vam adonarque seria difícil portar un bon ritme, ja que hi havia alguns nens poc acostumatsa caminar i, ho havíem d’admetre, la ruta era llarga i hi havia molts trams depujada. Acabada la primera pujada d’aquell dia, al coll de Liens, ens va enganxaruna boira d’aquelles en què no veus res a 10 metres de distància, i així, ambboira, vam aconseguir seguir un parell de quilòmetres de GR, però en algunmoment ens havíem de perdre i no veure més aquestes marques que tantaalegria i satisfacció et donen quan et diuen: “Ho estàs fent molt bé! Continua!”

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

Vaig acabar descobrint

que quan ets monitora

el cansament no et passa

pel cap i que durant les

rutes tens mil i una

preocupacions més: el

teu cos, simplement,

va seguint el camí.

Al cap d’una hora perduts en la boira vam aconseguir reprendre el camí iarribar a Molló, el poble que estava a mig camí. Una monitora, des d’allà, se’nva anar amb un nen al CAP, ja que tenia la mà inflada des del dia anterior ino li passava; per sort va acabar sent només una al·lèrgia i va poder continuarla ruta amb nosaltres. Abans que marxessin vam quedar de trobar-nos aBeget, el següent lloc on havíem de dormir. Com que se’ns havia fet tard, vamarribar a Beget amb els altres nens quan ja era gairebé fosc, havent fet, però,una etapa maquíssima del GR 11, buscant marques, travessant rieres, boscos...Les imatges semblaven extretes d’un llibre de viatges. Mentre uns plantavenles tendes, uns altres estaven cuinant el sopar, i, tot i que estaven cansats, esnotava que estaven feliços, asseguts a terra, gairebé sense llum, amb el fredde la muntanya a la nit i menjant un puré de patates amb frankfurts que, enaquells moments, els va agradar molt a tots.

Ja arribàvem. El tercer dia havíem d’arribar a Sant Aniol al migdia i passar-nos tota la tarda gaudint d’aquell magnífic paratge natural. Però no va seraixí, el camí era dur i alguns nens ja estaven molt cansats, mentre que altrestenien moltes ganes d’arribar. Així doncs, després de pujades i baixades vamarribar a la gran pujada de Talaixà. Alguns van pujar molt de pressa perquès’acabés de seguida, però altres no van aguantar tan bé la calor del migdiai, tot i que vam planificar fer aquell tram en una hora, van trigar unes treshores. A part d’aquestes petites incidències del retard en els plans i de nodinar, tots teníem cada vegada més ganes d’arribar. Després de Talaixà el camívoreja una muntanya i penja d’un precipici, el Salt de la Núvia, des d’on es veutota la vall de Sant Aniol.

I finalment vam arribar a Sant Aniol cap a les 5 de la tarda. Vam dinar i vamanar a veure el Salt del Brull i a banyar-nos a la gran bassa que hi ha a sotadel salt. I realment era una meravella: jo no sabia què era exactament SantAniol i m’esperava quelcom molt maco, però no aquell lloc, realment impres-sionant. Mentre els nens feien el sopar vam decidir parlar entre els monitorsper veure què faríem el dia següent. Havíem arribat molt tard a Sant Aniol, iels nens no n’havien gaudit del tot. Alguns es van banyar, però ja feia fred, ila majoria es va quedar només admirant el lloc i buscant peixets en l’aiguatransparent. Volíem quedar-nos el dia següent allà, però havíem de continuarperquè encara ens quedaven uns quants quilòmetres de tornada. Mirant elmapa vam descobrir un altre camí que ens portava a la següent parada, Oix,i que en comptes de caminar els 25 km que teníem previstos ho podíem fer

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

en només uns 10. Problema solucionat: ens quedaríema Sant Aniol tot el matí i a la tarda marxaríem cap a Oix.

Després de sopar i de fer anar a dormir els nens d’hora,perquè en principi era un dels dies més llargs, els monitorsens vam passar hores mirant les estrelles estirats davantde l’ermita. Estàvem súper contents, els nens estavensúper contents, havíem aconseguit arribar i gaudiríemdel gorg durant unes quantes hores al matí del diasegüent. No ens ho acabàvem de creure, la ruta estavasortint molt bé i estàvem trobant solució a tots els pro-blemes.

Vam despertar els nens tard perquè poguessin descansarbastant i els vam fer creure que ens n’aniríem ràpidamentd’allà; ells es van vestir per a la ruta i vam desmuntar lestendes. Mentre omplíem les cantimplores els vam donarla notícia i ens van començar a abraçar com bojos. Feiamolt bon dia, i era perfecte per estar-nos allà. Vam tirar-nos des del salt, vam estar xerrant a una covad’estalagmites i estalactites a sota de la cascada, vamnedar i vam prendre el sol. Després de dinar era impres-sionant l’alegria dels nens, els hi havia agradat moltíssimi se’n recordarien tota la vida, d’aquell dia i d’aquell lloc.

Però s’havia acabat i havíem de marxar i continuar la ruta.El camí era gairebé tot baixada i no esperàvem tenir capproblema en aquella etapa. Però sempre passen cosesinesperades i, a més, en llocs més o menys inesperats. Ala gran baixada de Talaixà, ja que havia estat una granpujada, una part del grup vam anar seguint una monitora,tots contents, cantant i gairebé corrent per la baixada,fins que algú es va adonar que no estàvem seguint capcamí. La desesperació d’haver de tornar a fer tot el queacabàvem de baixar va ser horrorosa: aquesta també ésuna d’aquelles coses que no oblidarem mai.

El dia següent, d’Oix fins a Sant Pau de Segúries, va trans-córrer tranquil·lament. A Sant Pau vam dormir a un llocque ens va deixar l’ajuntament i vam estar sopant a unaplaceta l’últim àpat de fogonet d’aquells campaments.

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

L’últim dia vam agafar un autobús de tornada a Ripoll, iallà vam portar els nens a dinar a un restaurant com afinalització de la ruta, els quals, després de dinar pa ambembotit durant 5 dies, no sabien com agrair-nos-ho. Peròla història no s’acaba aquí, perquè ens quedava la tornadaal campament, i les anècdotes sembla que no s’acabinmai: 10 km de GR en el qual vam tenir un mal de panxa,una enrampada amb una d’aquestes tanques amb elec-tricitat i un turmell mig esquinçat, i 10 km més de carretera,on ens va ploure una mica... Sort que ja era l’últim dia ique ens podríem canviar tranquil·lament al campament.

I vam arribar al campament, on estaven tots els altresgrups de l’esplai que ja havien tornat de les seves respec-tives rutes i on podríem explicar totes les anècdotesd’aquells sis dies que havíem estat fora.Van ser sis dies inoblidables, i, quan ens trobem els quehi vam estar, no ens cansem de recordar tot el camí i totesles coses que ens van passar. Ara només falta que quanaquests nens siguin monitors portin el seu grup a SantAniol i aquest lloc estigui sempre en la història del Boix.

Nina Andreatta de CarvalhoMonitora de l’Esplai Boix

Després de dinar era

impressionant l’alegria

dels nens, els hi havia

agradat moltíssim i

se’n recordarien tota

la vida, d’aquell dia i

d’aquell lloc.

4 Ruta circularP

er l

a fi

nes

tra

MO

NO

GRÀF

IC

A l’hora de plantejar una ruta per a aquest número del Tercer segona, hem apostat per una rutadestinada als grups més grans de l’esplai, que sigui circular (sense anar i tornar pel mateix camí),i que sigui possible fer-la en dos dies. Aquestes característiques, sumades al fet que aquesta rutaens permet veure uns paisatges espectaculars, i que és accessible amb transport públic, ens hanfet decidir.

El recorregut transcorre per les Gorges del Freser fins al Refugi de Coma de Vaca (4 hores), on faremnit. L’endemà fent el Camí dels Enginyers (4 hores) arribarem a Núria. La ruta que us proposem ésmolt espectacular a nivell paisatgístic gràcies a les vistes que tenim de les Gorges del Freser.

de Coma de Vacacap a la Vall de Núria.

Com hi accedirem?Amb tren fins a Ribes de Freser, des d’on agafarem el cremallera, i baixarem a Queralbs.

Quin serà l’horari aproximat?8 hores sense comptar parades. És molt recomanable fer-ho en dues jornades.

Quin desnivell té?1.230 metres en dues jornades.De Queralbs a Coma de Vaca hi ha 900 metres de desnivell, i de Coma de Vaca a Núria, 330metres de desnivell.Si el recorregut es fa a la inversa, el desnivell és negatiu, o sigui, en compte de pujar, baixarem.

Amb quin grup d’edat ho podem fer?Nois i noies de més de 13 anys, que estiguin relativament acostumats a caminar.Quina dificultat té? Mitjana. Desnivells importants quan es puja de Queralbs a Coma de Vaca.I uns 40 metres de passamà (cable d’acer) una mica aeris.

On podem dormir?A Coma de Vaca: Refugi de Coma de Vaca “Manelic”: 42 places guardades, 10 en absència deguarda. Cal reservar o preguntar si està guardat . Més informació a:http://www.comadevaca.comA Núria: Alberg Pic de l’Àliga: 165 places (habitacions de 3, 4, 5, 6 i 8 llits). Més informació a:www.xanascat.catZona d’acampada de Núria: Disposa de taules, bancs i contenidors d’escombraries. Mésinformació a: www.valldenuria.cat

Quina és la millor època?Primavera, estiu i a la primeria de la tardor. Cal vigilar amb les nevades.

Trobarem aigua?Hi ha riu i fonts en la primera etapa. Algun torrent a la segona.

Quina cartografia podem consultar?Puigmal, Vall de Núria, Ulldeter. Editorial Alpìna. Escala 1:25.000.Puigmal–Costabona. Editorial: Rando Éditions i Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000.

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

I l’itinerari?Sortint de l’estació del cremallera de Queralbs, baixem la carretera cap a Ribes de Freser.Abans d’arribar a l’Alberg de la Farga, en una corba tancada, trobem a mà esquerra undesviament cap a la central elèctrica de Daió de Baix. Passada la central seguim el camí, moltben marcat amb punts vermells, que ens porta a remuntar el riu Freser. L’ascens pel riu valmolt la pena, ja que trobarem nombrosos salts d’aigua. De mica en mica anirem guanyantdesnivell, fins als 1.600 metres, i a partir d’aquí el camí es redreça fins als 2.000 metres, onja veurem el refugi de Coma de Vaca. Fent una mica de volta, baixem uns 50 metres, fins quevorejant el riu a mà esquerra trobarem un pont que ja ens porta al refugi, després d’unes 4hores. És molt recomanable fer nit al refugi o fer un bivac als voltants.

L’endemà prenem el GR 11.7, que a través del Camí dels Enginyers ens portarà fins a Núria.El camí està marcat com a GR (ratlles blanques i vermelles). Poc després de sortir de Comade Vaca trobem el mirador del Coll dels Homes, que ens ofereix unes vistes espectacularssobre les Gorges del Freser. El camí va voltejant fins a un tram una mica aeri, on no podemdespistar-nos. En aquest pas trobem un passamà (cable d’acer) d’uns 40 metres que ensajuda a superar el tram. Després d’un tram més planer, ja veurem l’Alberg del Pic de l’Àliga,des d’on accedirem a Núria (4 hores).

Des de Núria podem baixar tant amb cremallera com caminant.

Aquest itinerari també el podem fer al revés, fet que ens permetrà, si arribem a Núria ambcremallera, fer molt menys desnivell de pujada.

Què ens trobarem?Durant tota la ruta, hem de tenir en compte que l’entorn que ens envolta és molt fràgil, ique el podem malmetre fàcilment. Pensem que estem allà de pas i que hem de minimitzarel nostre rastre. Hem de pensar que durant els últims anys l’afluència de gent a la muntanyaha augmentat molt, i no tothom té un nivell de conscienciació suficient. Per això els esplaishem de donar a conèixer la muntanya i la natura com un espai que cal respectar.

La flora:El paisatge que ens trobarem és força variat, ja que veurem tres estatges (tipus de paisatgei de vegetació) diferents. A l’inici de la ruta, a Queralbs (1.160 m), trobarem l’estatge montà,caracteritzat per boscos de pi roig, roure, freixe, faig, avet i bedoll, amb abundant sotabosc.En arribar als 1.700-1.800 metres s’inicia l’estatge subalpí, el qual reconeixerem a primeravista per la disminució de la densitat dels boscos i l’augment dels prats a causa de la duresadel clima. A l’estatge subalpí desapareix bona part del sotabosc i hi predominen el pi negrei l’avet, ambdós molt ben adaptats a la climatologia de l’alta muntanya. Finalment, l’estatgealpí, a partir dels 2.300 metres, tot i que la ruta que us proposem no els supera, sí que elpodreu reconèixer perquè es generalitzen les tarteres i els prats alpins, i pràcticamentdesapareixen del tot els arbres. Aquest tipus de vegetació és la conseqüència de la neu i elfred de l’hivern.

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFIC

Cal puntualitzar que les altures són aproximades i que varien segons on estiguin encaratsels vessants. En el cas de vessants obacs sovint trobarem la vegetació fins a més alturaperquè l’aigua acumulada es conserva millor que a les solanes. Per això, durant el Camídels Enginyers entre Núria i Coma de Vaca, no trobarem pràcticament cap arbre, tot iestar entre els 1.900 i els 2.100 metres.

A la primavera, el paisatge es destaca per la seva varietat de flors multicolors, entre lesquals sobresurten les violetes, les orquídies, les roselles...

La fauna:Aquesta ruta ens permet observar una gran quantitat d’espècies animals. Hi ha lapossibilitat de trobar algun pastor amb el seu ramat, o alguns animals (vaques, eugues,cavalls...) pasturant.

Principalment podem veure bandades de muflons, característics per les seves banyesrecaragolades, isards trescant amunt i avall, amb una espectacular agilitat, i marmotes,les quals ens indicaran la seva presència amb els seus xiscles.També podeu trobar molta varietat d’ocells, i es destaquen el trencalòs, el voltor, l’àligadaurada, el falcó i el corb. De tots ells, el trencalòs ens serà força difícil d’observar, peròel reconeixerem per la panxa taronja i la cua en forma romboïdal. També podem veurevoltors en cerca d’algun animal mort al cim de les muntanyes.

Roc de l’Orri

Refugi deComa de Vaca

Gorges del Freser

Daió de Baix

La Farga

Queralbs

Roques de Totlomon

Núria

Refugi forestalde les Pedrisses

2711Torreneules

Pic de lÀliga2428

2585Balandrau

Gorges de Núria

Per

la

fin

estr

aM

ON

OGR

ÀFICEsperem que us animeu a fer la ruta i que el guió que us presentem a continuació us sigui útil

per preparar les vostres futures rutes.

FITXA-GUIÓ PER PREPARAR UNA RUTA:

COM TRIAR EL LLOC ON ANIREM?Accessibilitat: primer de tot cal esbrinar com arribareu al lloc d'inici de la ruta. Hi ha possibilitat d'arribaren transport públic? Necessitareu llogar un autobus? Aquest punt pot ser determinant en el cost del'activitat.

Desnivell: cal que calculeu quin desnivell haureu de salvar en cada etapa de la ruta, especialment si heude pujar algun cim. El desnivell de la ruta determinarà en bona part la dificultat d'aquesta.

On podem dormir? si la ruta és de més d'un dia haurem de preveure on podem passar la nit (refugis,zones d'acampada, càmpings...) i si s'escau, fer les reserves corresponents.

Aigua: planificar on podrem abastir-nos d'aigua és primordial. Quedar-se sense aigua a mitja ruta potimplicar moltes complicacions com ara canvis en el recorregut, despeses econòmiques extra o, fins i tot,ens pot obligar a anul·lar la ruta.

QUÈ HEM DE TENIR EN COMPTE PER PREPARAR LA RUTA?Horari: plantejeu-vos quantes hores faran falta per arribar a la destinació de cada etapa, quines horesdel dia destinareu a caminar, quan podreu descansar... Gestionar bé el temps i les hores de llum de quèdisposareu és imprescindible.

Edat recomanada: depenent l'edat del grup haurem d'adaptar la dificultat i la llargarda de la ruta quepreparem.

Època de l'any adequada: ja que passarem la major part dels dies a l'exterior és molt important informar-nos de les condicions climatològiques que tindrem durant la ruta. El temps és imprevisible però cal estarben preparat si volem sortir a caminar en èpoques de pluja, neu o de molta calor.

Itinerari: preparar bé l'itinerari serà sens dubte el punt clau perquè pugueu fer la ruta amb èxit. Cal quetingueu en compte tots els punts anteriors i cal sobretot, que definiu bé quins seran els objectius decada etapa. Prepareu bé l'itinerari i preveieu al màxim les possibles dificultats en què us podeu trobardurant la ruta; la muntanya és sempre imprevisible per això hem d'anar ben preparats i alhora saberimprovisar!

QUINA DOCUMENTACIÓ ENS FARÀ FALTA?Cartografia: eines com internet ens poden ajudar molt a l'hora de la preparació però, tenir un bon mapadurant la ruta és imprescindible!

Flora i fauna: ja que sortim a l'entorn natural és molt recomanable informar-nos de les característiquesgeològiques i naturals del terreny per on passarem. Poder explicar als infants alguns detalls sobre lazona i parar de tant en tant per observar l'entorn per on passeu, donarà molt valor afegit a la vostraacció educativa.

Algunes recomanacions:Val la pena planificar bé les excursions, ja que ens estalviarem problemes; cal tenir en compte el tempsque hem de destinar a caminar, les parades previstes, deixant marge per no haver de córrer... Cal quetinguem en compte el ritme del grup i que el fem partícip de la ruta, tant en la planificació com enl’excursió pròpiament dita.

Així mateix, una bona alimentació us pot ajudar a fer la ruta més “planera”. Podeu portar fruits secs,barretes i sucs per prendre durant l’excursió, pasta seca, que podem coure ràpidament per sopar, ientrepans per dinar. Si feu una ruta, tingueu en compte de variar l’alimentació.

Finalment, informeu-vos de la previsió meteorològica a www.meteo.cat

L’es

pie

llDesconnecta!Surt al carrerCrònica de la TrobadaGeneral d'Esplac 2009

UNAEXPERIÈNCIA

Abans de la trobada...

Després d’aproximadament tres anysd’espera, torna la Trobada Generald’Esplac. Un cop més, un equip demonitores i monitors motivats es po-sen les piles per transformar una pe-tita idea en tres dies on es conjuguenla participació, l’educació, l’amistat,la coneixença de noves persones,l’estrès dels monitors i monitores…però sobretot la diversió de tothom.

Deixant enrere la Festamorfosi queels nostres cossos i cervells van fer al2006, i havent passat per Arenys deMar, Vilanova i la Geltrú, Castellterçol,Sabadell, Vilafranca del Penedès, Bar-celona i Fontmartina, serà Terrassa laciutat que doni la benvinguda a unaallau d’infants, monitors, monitoresi famílies disposades a gaudird’aquest gran esdeveniment.

La primera vegada que vam sentir aparlar d’aquesta trobada del 2009 vaser en una Trobada de Monitors delSector Vallès en què, de les mansd’uns quants d’ells, penjava una pan-carta que deia CHACHIFIESTA 2009,que movia fils perquè la Trobada fosa Terrassa. Després d’un quant tempsd’espera, aquests monitors rebiennotícies que els seus moviments defils havien sigut escoltats i que, si totanava bé, serien també duts a la pràc-tica.

Seguidament, aquests monitors mo-tivats van aconseguir aplegar unesquantes persones més i van donaroficialment la benvinguda a la troba-da i a la marató d’esforços que elsesperaven. Molts d’ells encara portendorsal i continuen corrent.

Aquestes persones teníem com a pri-mera tasca trobar un centred’interèscapaç de vincular tots els as-pectes que rondaven en els nostrescervells. En aquell moment vam rebreidees i propostes pioletanes (proce-dents del Piolet) que van caure a lesconsciències com un pes de plom.Aquestes idees invocaven el pedagogitalià Tonucci i els seus projectes ur-banístics i socials basats en els nostrespetits infants. Un cop vam assimilarquina era la proposta, les nostres mentsvan començar a enllaçar conceptes,activitats i eines educatives amb lateoria exposada a “La ciutat delsinfants”. Així que, tenint la base, lescoses començaven a rodar i a avançar.

Amb el full de ruta a la mà, i amb re-cursos humans mitjanament sufi-cients, comencem a repartir tasques ia actuar. Aquestes actuacions es veienuna mica ressentides per la magnitudde l’esdeveniment, ja que tot s’haviade plantejar a gran escala; però, fentgala del nostre potencial per buscarrecursos, les coses continuavenavançant.

Les etapes de la marató ens porten ala rutinària visita amb l’Ajuntament,el contacte amb les escoles, infraes-tructures, definició de la metodologia,canvi de nom, tasques, activitats, ho-raris i més activitats.

En aquells moments, el número decorredors havia disminuït notable-ment, però aquells que encara aguan-taven l’alè continuaven corrent sensepressa, però sense pausa. De sobteuna última atleta es va unir a la ma-rató agafant el relleu del suport tèc-nic que tot esdeveniment ques’apreciï necessita.

Corrent, corrent, arribem al dia d’avui,quan, gairebé amb la llengua fora,un equip d’uns 15 corredors continuentreballant a corre-cuita i forçant lesseves màquines de pensar per fer unabona marca en aquesta cursa i acon-seguir que tot surti rodat.

Després de la Trobada...

Ja han passat uns quants mesos, i ladesCONnecta s’ha celebrat amb èxit.Així que ara toca escriure una petita

valoració sobre el que va ser la Troba-da General d’Esplac.

El mateix diumenge de la desCON-necta a la nit, estava cansadíssima,però entusiasmada, i realment desit-java escriure aquest article. Però ara,després de tant de temps i haventmadurat algunes idees, em semblauna gran responsabilitat intentar feruna valoració parlant per milers depersones, intentar escriure sobre elque elles van sentir i van pensar. Crecque no sóc ningú per fer-ho; per tant,aquest article no anirà sobre això.

Tots nosaltres vam gaudir de la Tro-bada. Vam participar en la cercavila,en els concerts, en les activitats, vamcompartir habitació i menjador ambmoltes persones i vam riure i ballarcom bojos. Cadascú viu les coses desd’una perspectiva diferent, i, per tant,tenim sensacions i opinions diferents.Aquells que corríem en la cursa depreparació som conscients d’aquestesopinions, i serviran perquè els propersque portin el dorsal esmenin els errorscomesos, així com els següents i elssegüents, fins que Esplac pugui con-trolar la meteorologia!

Fa 6 anys aproximadament que sócmonitora d’esplai i uns quants mésque hi vaig participar com a nena, ius haig de confessar que arriba unmoment en què el motor de la moti-vació s’envelleix i la màquina co-mença a cansar-se... No sé si a algunde vosaltres us ha passat o us passa,però és una mica trist veure com elteu paper en això que tant t’agradai que tant estimes comença a no tenirgaire sentit. Tot això us ho explicoperquè, el cap de setmana de la des-

CONnecta, aquesta sensació va des-aparèixer per complet. Realment, elfet de veure que l’esplai continua viu,tan viu per aplegar gairebé 2.000persones en una mateixa ciutat i ambtantes coses en comú, és apassionant.

Deixant enrere algunes situacions des-controlades, i altres petites coses, usconvido a reflexionar en tot el quesom capaços de fer, en com construïmi creem, acompanyats de petites per-sones que seran els que crearan el diade demà. Us convido a pensar querealment poques persones han viscutexperiències com les que hem viscutnosaltres a l’esplai, que continuemaquí tot i que sembli que a la societatno hi ha espai per a nosaltres... quesom capaços de gaudir col·lectivamentd’un cap de setmana de somriures, deretrobaments, d’experiències,d’aprenentatges, de cançons, balls,salts, confeti, sacs de dormir, motxilles,macarrons, jocs, contes...

I, finalment, que som un motor enacció i que hem de continuar dient-li a la gent que som aquí, que ja hemarribat i que estem satisfets i orgullo-sos del que fem.

Glòr

ia Sa

lvad

orM

embr

e de

la C

omiss

ió O

rgan

itzad

ora

de la

Trob

ada

Durant la trobada...

Durant la desCONnecta! els infants hi vantenir molt a dir! En l'activitat de dissabtea la tarda els vam preguntar algunesqüestions sobre la seva participació al'esplai. Tot seguit trobareu algunes deles respostes més il·lustres!

Què és un esplai?

És una entitat on anem cada dissabte o els dies que sigui, amb una colla que té la teva edati fem activitats diverses, ens divertim, fem amics, coneixem gent... (grans)

Un lloc on tu pots anar a passar el temps amb el teus amics i passar-t'ho bé, conèixer novescoses i assabentar-te de què passa al món i captar nous estímuls ( joves)

És un lloc on venim a divertir-nos i passar l'estona lliure. És com una escola però t'ensenyena conviure, jocs... (mitjans)

Què t'agradaria fer a l'esplai?

Més estona lliure i a les colònies no fer pujades i que els monitors carreguin lesmotxilles, totes. (Xics i petits)

Vull fer robots (Xics i petits)

Estem fent Egipte amb sorra (Xics i petits)

La idea seria acabar amb tota la delinqüència dels nostres barris.Després ja faríem la revolució. (Joves)

Jo passaria de les valoracions i faria més activitats (grans)

Anar d’excursió una setmana, anar a Amèrica un any, anar de colònies un segle,anar a Egipte i dormir al creuer (grans)

M'agrada tot. El dissabte vam fer un programa de ràdio! (grans)

Faríeu coses diferents de les que feu al vostre esplai? Quines?

Es clar que no! Per l'amor de Déu! Si en el nostre esplai no queden coses per fer! (mitjans)

No. Ja m'agrada el que fem, però crec que podríem fer coses diferents,per exemple, sortir de Catalunya (grans)

Què penses dels monitors i monitores?

Són molt simpàtics, ens tutegem i tot (grans)

M'han educat més ells que no pas mon pare ( joves)

Són molt guais i molt simpàtics (xics i petits)

Són divertides però quan ens portem malament no (mitjans)

Són molt divertits. Que es una responsabilitat molt gran venir a l'esplai, que no cobreni s'ho passen molt bé amb nosaltres, o no, no ho sé, i és una gran aportació per ells. ( joves)

Com decidiu el que feu?

Una monitora ho maneja tot (grans)

Els monitors. Ens rebel·lem perquè no hi estem d'acord. Nosaltres volem decidir,fem propostes, però no ens fan cas. (Mitjans)

Entre tots una mica, amb ordre opinem de tot i fem el que ens sembla millor a tots (mitjans)

Escoltem les propostes del monitor i si no ens agraden,en decidim d’altres entre nosaltres (mitjans)

La teva família fa alguna cosa a l'esplai?

Ens porten, que ja és alguna cosa (mitjans)

Sí, ajuden als monitors a la junta (grans)

A vegades preparen algunes barbacoes, dinar (mitjans)

Decidiríeu d'una altra manera de la que ho feu ara

al vostre esplai? Com?

A cara o creu (Mitjans)

Manar als monitors perquè seria molt divertit (grans)

Sí, jugant més i no fent tantes manualitats ni fer coses que diuen els monitors (grans)

No, estic ben contenta de les decisions que prenen els monitors i em semblen correctes ( joves)

No, perquè els monitors demanen les idees dels nensper a què ens ho passem molt més bé (mitjans)

Teniu responsabilitats a l'esplai?

Sí. Nosaltres hem de cuidar les nostres coses. Portar-nos bé, ajudar la gent. Jo sóc la delegada. Si un nenté algun problema, m'ho diuen a mi i jo ho parlo amb els monitors. Els delegats fem assemblea amb

els monitors, per grup d'edat. Aquestes assemblees les fem cada trimestre. (mitjans)

Què podeu fer vosaltres per aconseguir l'esplai ideal/que voleu?

A mi m'agradaria muntar un parc d'atraccions i un cine amb patates fregides (mitjans)

Ioga (Joves)

Suprimir les cançonetes ratllants abans d'anar a dormir i la fastigosa amanidaque ens foten cada dia a les colònies (Joves)

Formar un esplai on vinguin tots els esplais de Catalunya formant un sol esplai (Joves)

Okupar una casa, o demanar-li a l'ajuntament una casa per a ocupar (grans)

Res, perquè el meu esplai ja és ideal. Fem excursions, campaments, participem a la rua decarnaval... El nostre grup també fem manualitats i les venem en festes per a recaptar dinersi anar de viatge per conèixer ciutats i països diferents (mitjans)

No sé... potser aportar més idees, però el nostre esplai mola mazo (mitjans)

Canviaríeu les vostres responsabilitats? Per quines?

No, a mi ja m'agrada que els monitors ho facin tot (grans)

Jo em faria més responsable del que sóc (grans)

No tinc responsabilitats, ja estic bé (grans)

Què va! Si nosaltres no tenim responsabilitats! No som tan tontes... (Joves)

No sé quines són les meves responsabilitats, a part d'assistir (Joves)

No, perquè no em veig capaç d'assumir més responsabilitats (Joves)

L’es

cala

Esplac es mou!

Setembre:Incorporacióde l’ASSAC on-line awww.esplac.cat

Enguany estem treballant també enla implantació de la nova base ded a d e s “A S S A C o n - l i n e ”(http://gestio.esplac.cat), una einaque ja està en funcionament i quepermet als esplais introduir i actualit-zar les seves dades de manera ràpidai fàcil.

Actualment l’“ASSAC on-line” permetomplir i gestionar les dades generalsdels esplais (fitxes de monitors i mo-nitores, d’activitats i de participants).També, dins del menú d’activitats devacances, us permet omplir les fitxesd’activitats de vacances (inicial i final)i demanar cartells i postals per fer-ne difusió.

També us permet inscriure-us a lesTrobades de Monitors/es del vostresector i demanar qualsevol dels recur-sos de què disposem, tant a la seudel vostre sector (llibres, forns i làm-pades solars) com a la seu d’Esplac aBarcelona (megàfon...).

Properament estarà a punt el gestorde projectes i memòries, que us hade permetre omplir les memòries iels projectes de curs i de vacances, igestionar el Projecte Educatiu de Cen-tre del vostre esplai. D’altra banda,també estem treballant, conjunta-ment amb la comissió econòmica,per tal d’elaborar una eina que usajudi a portar la vostra comptabilitatal dia i fer pressupostos i balanços

ràpidament. Aquestes dues últimesseccions les estem elaborant d’acordamb els continguts dels cursos demonitors i directors de l’Escola per talque us sigui molt fàcil treballar-hi. Iaixò no és tot, perquè estem co-mençant a plantejar una aplicacióque us permeti gestionar el númerode persones incloses a l’assegurançade responsabilitat civil i d’accidentsque teniu.

Esperem que aquesta eina ajudi aagilitzar la comunicació entre els es-plais i la secretaria d’Esplac, i, a l’últim,us volem dir que agrairem qualsevolaportació de cara a millorar i/o am-pliar el funcionament de la base dedades a través de l’espai de l’“ASSACon-line” que hem habilitat perquèens digueu la vostra.

L’es

cala

Setembre – Juny:Un curs ple d’activitatsals sectors

Monitrobada, Sopinstant, Cal�a�t, Tro-bem-nos!, El Capde... Aquests i d’altresnoms, encara més originals, són elstítols de les activitats que els esplaisdels diferents sectors geogràficsd’Esplac organitzen cada any per tro-bar-se, compartir experiències, for-mar-se, muntar activitats..., i que, sensdubte, enforteixen la xarxa associati-va que conforma Esplac en els dife-rents territoris de Catalunya.

Enguany, els sectors geogràficsd’Esplac han tingut un curs ben mo-gut i farcit d’activitats. En total s’hanrealitzat 28 activitats, comptant tro-bades formatives de monitors i mo-nitores, trobades de joves i d’infants,jornades de formació, assemblees ge-nerals de sector, cursos d’iniciació almonitoratge i sopars lúdics i de te-màtiques diverses. Tot seguit teniuuna mostra d’algunes d’aquestes tro-bades que s’han fet arreu de Catalun-ya; si voleu veure més fotografies, lestrobareu a www.esplac.cat a la seccióde fotografies.

A l’agenda del curs 2009-2010 i al’agenda de www.esplac.cat trobareutotes les activitats que els diferentssectors prepararan el curs vinent. Nous les perdeu! Són la millor oportuni-tat per conèixer-se, interactuar, for-mar-se, passar grans estones i gaudirde totes les oportunitats que ens dó-na el treball en xarxa!

Maig:“Del sofà a l’esplai”

Us fan falta monitors i monitores peral curs vinent? Voleu fer accions desensibilització per donar a conèixerels esplais a la gent jove? Doncs ladinàmica “Del sofà a l’esplai” és unabona manera d’aconseguir ambduescoses!

Aquesta dinàmica forma part delsrecursos inclosos dins el “Pla de Relleudels Esplais” i consisteix en la realit-zació d’un joc de simulació a travésdel qual s’introdueixen els aspectesmés rellevants dels esplais, com arael funcionament de l’equip de moni-tors i monitores, els tipus d’activitats,les motivacions necessàries per sermonitor/a... La dinàmica està desti-nada a joves de 16 a 18 anys, i espaiscom ara les hores de tutoria dels IESi les sessions a centres cívics, biblio-teques o casals de joves són idealsper dur-la a terme. Una fórmula idealper dur-la a terme és el cas de l’esplaiLa Tribu de Mataró, en què un grupde monitors i monitores van dinami-tzar ells mateixos la sessió en dos IESde la seva ciutat.

La Tribu feia força temps que buscavamonitors i monitores per al seu es-plai, així que es van posar en marxa,primer contactant amb la tècnica delseu sector i, després, treballant con-juntament per preparar bé la dinàmi-ca i buscar els llocs idonis on la po-guessin posar en pràctica. D’aquesta

manera van aconseguir dur a termetres sessions a l’IES Puig i Cadafalchi a l’IES Thos i Codina.

El dia de la primera visita van acabard’enllestir el que els feia falta: mate-rial, presentació... i cap a l’institut! Ladinàmica va durar exactament dueshores, i tant els alumnes com el mo-nitor i la monitora que hi van anarvan quedar sorpresos de la bona aco-llida que van tenir i el bon funciona-ment de la dinàmica. És clar que ex-plicar el que un té tant per la mà i elque fa cada dissabte no és gens com-plicat!

Les dues dinàmiques restants tambées van valorar molt positivament.Aquesta vegada es van completartambé amb l’exposició “Es lloga sofà”,que es va mostrar durant una setma-na al vestíbul de l’edifici. Els monitorsi les monitores de La Tribu feienaquesta valoració: “La dinàmica pot-ser no servirà perquè els joves vinguina fer de monitors/es a l’esplai, peròalmenys coneixeran com funcional’esplai, que és gairebé un móndesconegut”.

La millor sorpresa de tot plegat? Queal cap d’un mes, més o menys, s’hanpresentat 3 joves al seu esplai ambganes de participar en el projecte ifer de monitors/es!

Resultat:3 dinàmiques = 3 monitors/es

De ben segur que coneixeu el conflicte de Gaza, on l’educacióestà sent un dels àmbits més perjudicats. És per això queEsplais Catalans ha decidit adherir-se a la campanya “Educacióa Gaza, llavor de pau”, que organitza el Centre UNESCO deCatalunya–Unescocat, en suport del dret a l’educació al territoride Gaza. A continuació us donem a conèixer el seu manifest.

La situació humanitària que està vivint la població civil aGaza és insostenible des de tots els punts de vista. Una deles àrees que n’està resultant més afectada és l’educació:

•A curt termini, els bombardeigs que s’estan produint signi-fiquen la interrupció de l’escolaritat normal i, en conseqüència,un atemptat greu contra el dret a l’educació dels milersd’infants i joves que habiten en aquest territori.

•A mitjà termini, la destrucció d’edificis escolars per lesbombes impossibilita que aquest dret a l’educació es puguigarantir a partir del moment en què es produeixi un hipotèticalto el foc, ja que la manca d’instal·lacions en mínimes con-dicions no facilita un ensenyament de qualitat.

•A llarg termini, les profundes seqüeles psicològiques i eldolor que colpeix els infants i els joves impedeixen pensaren un horitzó de ciutadans i ciutadanes educats en unacultura de pau i lliure de violència durant almenys duesgeneracions.

Les defensores i els defensors dels drets humans en general,i del dret universal a l’educació en particular (recollit a l’articlevint-i-sisè de la Declaració Universal dels Drets Humans i al’article vint-i-vuitè de la Convenció dels Drets de l’Infant),no ens podem quedar impassibles davant d’una situació coml’actual. Malauradament, no es tracta d’una situació novaperquè persisteix en diversos punts del planeta al llarg deltemps, però sí que es pot considerar singular a causa del graude cruesa i injustícia extrema que la caracteritza.

La c

om

un

itat Educació a Gaza,

llavor de pau

UNEIX-TEA LA CAUSA

What difference does it make to the dead, the orphans and the homeless,whether the mad destruction is wrought under the name of totalitarianism

or the holy name of liberty or democracy?Mahatma Gandhi, “Non-Violence in Peace and War”

El Centre UNESCO de Catalunya–Unescocat endega unacampanya humanitària per donar suport al sistema educatiua Gaza, amb la finalitat que el dret a l’educació dels infantsi els joves que viuen en aquest territori no quedi irremeiable-ment afectat pels dissortats esdeveniments bèl·lics que s’hiestan produint. Sota el lema “Educació a Gaza, llavor de pau”,Unescocat coordina una recollida de fons econòmics de caraa desenvolupar un pla que preveu tres programes:

Programa de reconstrucció d’edificis escolars, en coordi-nació amb el Ministeri d’Educació de l’Autoritat NacionalPalestina i l’Agència de les Nacions Unides per als Refu-giats Palestins al Pròxim Orient, UNRWA.

Programa d’intercanvis escolars i de suport a la formaciódel professorat, en coordinació amb les escoles de for-mació del professorat.

Programa d’animació infantil i juvenil, en coordinacióamb la Comissió Palestina per a la UNESCO.

Sabem que es tracta de programes importants a mitjà i allarg termini, i que ara la urgència és una altra. Però la cons-trucció d’un futur en pau, que ha de ser l’objectiu irrenunciablede qualsevol persona o institució defensora dels drets humansen aquests moments, es comença a bastir ara i aquí. Perdignitat i per respecte, perquè demà pot ser massa tard.

1

2

3

La c

om

un

itat

UNEIX-TEA LA CAUSA

© U

NIC

EF/Iy

ad E

l Bab

a

© U

NIC

EF/Iy

ad E

l Bab

a

Inte

rco

mAB

STRA

CT

DITORIAL

Our motive power

On the 20th November 2009 both the 20th anniversary ofthe approval of the Convention on the Rights of the Childand the 50th anniversary of the Declaration of the Rights ofthe Child will be celebrated. Many could see it as just anotherof those anniversaries, but for Esplais Catalans it has animportant meaning. 27 years ago Esplac adopted the legacyof these legal documents and ever since we have beenworking towards recognition of the rights of the children asthe educational association we are. It is necessary to keepstanding up for them. On the one hand, we want to ensurethe continuity of those rights which have already beenrecognised, and on the other hand, we need to fight for therecognition of rights yet not seen as such; for example, rightto self-determination - both personal and collective -, to loveand understanding, to a sustainable environment, to emo-tional and sexual freedom, to peace and Human RightsEducation and so forth. Nevertheless, an ideological discus-sion and a pedagogical reflection on these rights still needto be undertaken first. We, the “esplais” and Esplac, need toreinforce our commitment with the Rights of the Child byincluding them in both our pedagogical reflection and ourprojects. But that´s not enough, we need to act as louds-peakers of the children towards society by applying politicalpressure so they are listened to and taken into consideration,thus enabling them to take part in the building of societyby making their own suggestions.

If we succeed, this will be for sure a better world!

INTERVIEW WITH JORDI COTS

This year Esplac is joining the commemoration of the 20thanniversary of the Convention on the Rights of the Child byUnited Nations. And it is doing so with a contest of illustratedtales about the rights of the children: “Once upon a time...our rights”. However, are we working enough on the topicin the “esplais”? In order to go deeper into this subject andto solve some of our doubts, Jordi Cots was interviewed asan expert on the topic and as the first ombudsman forchildren in Catalonia. After two hours of interview we left

him with renewed energy, willing more than ever to keeppromoting and raising awareness among citizens about hownecessary it is to respect children’s rights. We hope thatreading this interview also encourages you to do the same!

MONOGRAPHIC REVIEW

Why should we talk about environmental education?

The few days living together in summer camps in thecountryside, be it in tents or country houses, in treks orin international exchanges, give us the chance to dealwith many educational issues. Being surrounded by anatural environment, the pedagogical value of the acti-vity can be even higher. We find ourselves in a surroun-ding that offers us a wide range of possibilities and atthe same time is appeals to all our senses. We leave thefast pace of urban environments behind us to be involvedin the pace of a natural scenery; let’s make the best ofit! We can go on one-day hikes, weekend trips and trekswhere we can stop and observe, listen, smell, breathdeep, become aware, walk… and, of course, learn! If weget close to nature, it will be easier to understand it, liveit, and therefore, take care of it. We need to be in contactwith nature, but nature needs us to appreciate it.

Environmental education is not just learning how toseparate correctly the waste we generate (recycling) ordoing activities with recycled materials. Environmentaleducation is also learning what nature and our environ-ment can offer us. It seeks to promote a new relationshipbetween society and environment. That is why in the“esplai” there is a lot to do and say whenever you areout in the nature with a group during the long activitiesin the spring or summer time.

Destination: Sant Aniol

For several years now, “esplai” Boix has been traditionallyorganising a trek with all children, from the youngestto the oldest. Especially during summer camps, all youthleaders organise a trek adapted to the characteristics ofeach age group.

AbstractEsplais Catalans, Esplac, is an association of both people and associations of leisure-timeeducation who are committed to social transformation. We are also committed to thepromotion of the values of secularity (promotion of freedom of thought and conscience) andof progressism (transformation of the world surrounding us by fostering Human Rights).These values are transmitted through the promotion of educational associations, populareducation and active participation of citizens.

What is an “esplai”?It is an a non-profit youth association of leisure-time education where children, teenagersand youngsters learn by having fun, playing, participating and discovering through the gameas an educational tool.

In the “esplai”, we carry out our educational task on a voluntary basis. We children andyoungsters develop our organizational, responsibility-taking, and teamwork skills. We alsoencourage values such as associativism as a means of civic participation, cooperation andrespect towards people and our environment in order to promote transformation towardsa fairer society.

Inte

rco

mAB

STRA

CTThe treks organised by this “esplai” have always thesame objectives: to promote the children’s enjoymentof hiking; to make them appreciate walking andeverything it implies; to help them discover new anddifferent natural spaces and learn to appreciate andrespect them; and, finally, to live all together in an envi-ronment which is different from their personal realityand the one they experience in the “esplai” throughoutthe year. During the journeys there are many inconve-niences one struggles with: it can be hot then cold again,one gets hungry, bags are heavy and people get tired;however, strangely enough, despite so much discomfort,it is exactly during those days that people have a greattime.

In this article, one of the youth leaders of the group ofyoungsters (15 to 17 year olds) explains the preparationof the trek to Sant Aniol in the summer of 2008. Shealso explains the adventures they lived during thosedays.

Interview to Marina Mir

In order to move deeper into the subject of environmen-tal education, an interview with Marina Mir was arran-ged. She is one of the pioneers in environmental educa-tion in Catalonia; she is a biologist, teacher and, what ismost important, a nature lover and defender. She ex-plains where the need to speak about environmentaleducation was born and gives us some clues for the“esplais” to make the most of their outings and so all ofus can learn how to get to know, to love and defend ournatural environment even more.

Circular trek through Coma de Vaca towards Núria Valley

When considering which trek to be published in thisissue of our magazine Tercer segona, a route that inclu-ded the three following characteristics was finally cho-sen: targeting the oldest children in the “esplai” (15 to 17year olds); of a circular shape (go and return throughdifferent paths); and feasible in two days. If the wonderfullandscapes that can be seen during the excursion andthe facilities of reaching the place with public transpor-tation are taken into consideration, there is no doubtthis was the route which had to appear in our magazine.

In the full article you will find all the details you needto do the trek and an example of guidelines to prepareyour treks whatever destination you choose. We hopeto encourage you to organise a route and that the follo-wing guidelines are useful to such a purpose:

GUIDELINES TO ORGANISE A ROUTEHOW TO CHOOSE THE PLACE TO GO

Accessibility: In the first place, it is necessary to find outhow to reach the starting point of the route. Are thereany chances to do it by public transportation? Will it benecessary to rent a coach? This point can be decisive forthe cost of the activity.

Height difference: The height difference that will beovercome in each of the stages of the trek must becalculated, especially if the summit of a mountain is tobe reached. It is the height difference of the route whatdetermines to a great extent its difficulty.

Where to sleep: If the route lasts more than one day itis necessary to plan in advance where to spend the night(refuge, camping grounds, campsites, etc.) and if neces-sary to do the bookings.

Water: One of the key points of the route is planning whereto obtain water. Running out of water in the middle of theroute can imply many complications such as changes ofthe route or extra expenses, and can even force us to calloff the trek.

WHAT NEEDS TO BE TAKEN INTO CONSIDERATION TOORGANISE THE TREK

Timetable: Consider how many hours are required toreach the destination in each of the stages, which timesof the day will be used for walking, when it will bepossible to have a rest, etc. It is important to manageproperly both the time and sunlight hours available.

Recommended age: Depending on the age of the group,the route’s difficulty and length will have to be adapted.

The adequate season of the year: Since we will spendmost of the day outdoors it is important to get informedof the climate conditions expected during the route.Climate is unforeseeable but it is necessary to be well-equipped if we are planning to go out walking in rainy,snowy or very hot seasons.

Route: Organising the route well is without doubt thekey point for a successful route. All the above mentionedpoints must be taken into consideration; however, todefine clearly which will be the objectives of each of thestages will be a basic. Organise well the itinerary andtry to foresee as much as possible the difficulties thatcan be met along the route; walking in the mountainsis always unpredictable, so we need to be well prepared,as well as to be able to improvise!

WHICH DOCUMENTATION WILL BE NECESSARY

Maps: Tools such as internet can help a lot during thepreparation; however, a good map during the route is amust!

Wildlife: Since we are going out in the nature, we stron-gly recommend to get informed of the geological andnatural characteristics of the terrain where we are plan-ning to be passing along. To be able to explain somedetails about the area to the children, as well as doingsome stops on the way to watch the natural environmentaround us, will give an added value to the educativeaspect of the action.

THE EXPERIENCE

DesCONnecta! Go out in the street: Chronicle of the GeneralMeeting of Esplac “esplais” 2009

Before the MeetingAfter approximately three years of a long wait, the GeneralMeeting of Esplac’s “esplais” is back! Once again, a group ofenthusiastic youth leaders got together in order to transforma small idea into a three days activity where many aspectscome together: participation, education, friendship, discoveryof new people, youth leaders stress… But above all: fun foreverybody.

The commission working on the organisation of the Meetinghad as a first job to find a centre of interest: the central topicof the meeting that could link together all the ideas thatwere buzzing in our minds. At that first moment many ideascoming from “esplai” Piolet were listened to. Their ideas,which referred to the Italian pedagogue Tonucci and hisurban-planning and social projects based on our littlechildren’s opinions, left their track in our brains. Once the

Inte

rco

mAB

STRA

CT

proposal was really seized, our brains started to matchconcepts, activities and educational tools with the theoryexposed in The City of Children. Thus, with a clear base, thingswere starting to move on.

In fact, the motto of the General Meeting literally means“get yourself unplugged or disconnected”, referring to theneed to leave all hobbies that keep us trapped inside thehouse instead of taking the streets and making them ours.Thus, the symbol of the Meeting, as it is in Tonucci's book,was chosen a cone that delimits the space in the streets forchildren (the Catalan word for it, “con”, is included in themotto in capital letters).

After the MeetingSeveral months have already elapsed and desCONnecta! tookplace very successfully. Now a small evaluation needs to bewritten to describe what this Esplac General Meeting was.

We all enjoyed the Meeting. We took part in the parade, inthe concerts, the activities, we shared bedroom and dining-room with hundreds of people and we laughed and sanglike crazy. Everybody lives things from a different perspectiveand we have different feelings and opinions. Those of uswho were running the preparation race are aware of theseopinions. They will be useful for the relay runners who willtake the baton next to mend the committed mistakes; andso will the next and the next… until Esplac can control themeteorology!

I invite you to think about certain facts we tend to forget:On the one hand, few people have lived experiences such asthe ones we have lived in the “esplai”, on the other, we remainwere we are even if sometimes it seems there is no spacefor us in this society. Moreover, we are able to enjoy incommunity a weekend full of smiles, reunions, experiences,learning processes, songs, dances, jumps, confetti, sleepingbags, backpacks, macaroni, games, tales, etc. And finally, weare an engine in motion, so we need to keep telling peoplethat we are here and satisfied with what we do.

During the MeetingDuring desCONnecta! children had their say. In the activitythat took place on Saturday, they were asked some questionsabout their participation in the “esplai”. You will find nextsome of the most interesting answers out of anonymousparticipants of the different age groups!

What is an “esplai”?• It is an organisation where we go every Saturday or anyother day, with the gang that has my age and we dodifferent activities, we have fun, make friends, get toknow new people (12 to 14 year olds).• It is a place where we go to have fun and spend our freetime. It is like a school but they teach you how to livetogether, games, etc. (9 to 11 year olds).

What would you like to do in the “esplai”?• More free time and during summer camps to avoidstep-hill walking and the youth leaders should carry ourbackpacks, all of them (3 to 8 year olds).• The idea would be to end up with delinquency in ourneighbourhoods. Afterwards, we would go for revolution(15 to 17 year olds).• I like everything. Last Saturday we did a radio program-

me! (12 to 14 year olds).What do you think of your youth leaders?• They have brought me up more than my father (15 to 17year olds).• They are fun but when we misbehave, they aren’t (9 to11 year olds).• They are a lot of fun. It is a big responsibility to come tothe “esplai” because they don’t get paid and they havefun with us… or not, well, I don’t know. It is a great enri-chment for them, too (15 to 17 year olds).

How do you decide what you do?• Among all of us: we give our opinion about everythingin an organised way and we choose what we all agree isbest (9 to 11 year olds).• One of the youth leaders bosses everybody andeverything around (12 to 14 year olds).Does your family do anything in the “esplai”?• They bring us there; at least that is something! (9 to 11year olds).• Yes, they help youth leaders in the board of directors (12to 14 year olds).

What can you do to reach the ideal “esplai”?• To create an “esplai” where all the “esplais” in Catalunyacan come together and then forming a single “esplai” (15to 17 year olds).• I am not sure… maybe contributing with more ideas.But it doesn’t matter ‘cause our “esplai” rocks! (9 to 11year olds).

ESPLAC IS MOVING!

September – JuneA year full of activities in the geographic sectorsMonitrobada, Sopinstant, Calça’t, Trobem-nos!, El Capde...These and many other even more original names are thetitles of the activities which Esplac’s “esplais” organize eachyear so as to meet each other, share experiences and organisenew activities. This kind of activities is, without any doubt,a means to strengthen the network of associations thatEsplac represents in different areas of Catalonia. These areas,which we call geographic sectors, bring together “esplais”which are geographically close.

This year, Esplac’s geographic sectors have had a very inter-esting and fully-packed year with a total of 28 activities.These have been widely varied: training courses for youthleaders, meetings of youngsters and children, general ass-emblies, introductory courses to becoming a youth leaderand even dinners just for fun or with a special topic.

THE CAUSEEducation in Gaza, seed of peace

For sure you are familiar with the conflict in Gaza, whereeducation is one of the many affected aspects of life. This iswhy Esplais Catalans has decided to support the campaign“Education in Gaza, seed of peace”, organized by UNESCOcentre in Catalonia (UNESCOCAT), which promotes the rightto education in the Gaza Strip. In this article we introducethe manifesto of this humanitarian campaign which focuseson the education system as a key factor; education is theonly way to prevent that the unfortunate war events, whichare currently happening, cause an irreparable damage in theright to education of children in Gaza.