Text i il lustracions: M. Luisa Guerrero · 2011. 9. 28. · Seelie, la fada bona PRÒLEG Edita ONG per la NO DISCRIMINACIÓ Canviar el present per transformar el futur.Considero

nd ed

ita pe

r un

nou

conc

epte

de fa

mília

Text i il•lustracions:

M. Luisa Guerrero

EditaONG per la NO DISCRIMINACIÓ

e-book

Versió GRATUÏTA

Seelie, la fada bonaPRÒLEG


Canviar el present per transformar el futur. Considero que aquest és el criteri se-leccionat per l’autora, el criteri que té entre les seves mans per a la construcció dels seus contes. La Luisa Guerrero no només narra i dóna vida als personatges mitjançant pa-raules i traços de colors, sinó que presenta davant de nosaltres altres formes d’explicar contes. Durant segles molts s’han obstinat a relatar els contes de la mateixa forma, amb els mateixos eixos temàtics i amb els mateixos desenllaços. L’autora trenca amb la tradi-ció i, allunyada de clixés i estereotips, ens descriu altres històries, abans mai explicades.

Juan Pablo Carmona

Apunta un proverbi grec que “ el començament ja és mitja acció ”. Resulta obvi que en el nostre segle, on molts patrons familiars s’han modifi cat, aquest tipus de narracions és necessari, gairebé imprescindible. Necessari, perquè explica històries que, malgrat existir, han romàs silenciades; també és necessari, ja que posen davant dels nostres ulls i les nostres oïdes personatges que, com les persones, busquen la seva felicitat i el seu creixe-ment individual. En aquest sentit, l’autora ens empeny, amb la força narrativa del seu conte, a l’acció, és a dir, al començament del canvi.

Les paraules i les històries mostren formes de pensar. La Luisa Guerrero ens con-vida a replantejar el sentit de moltes paraules, a modifi car moltes d’elles i a buscar o inventar-ne altres de noves. Oberta aquesta porta cap a la transformació, les seves històries adquireixen nous matisos i fan sentir als lectors més lliures i plurals.

Aquest tipus de publicacions ve a ocupar un, fi ns ara gairebé inexistent, espai cultural i social al nostre país. Nens i adults necessitem tenir a la nostra disposició contes que parlin de la realitat dels nostres dies. Per això, amb aquesta publicació s’inicia una col•lecció de contes dedicats a canviar el present, com ja dèiem al co-mençament. Aquesta col•lecció pretén modifi car les paraules i els conceptes anco-rats en el passat, inventar noves històries amb altres fi nals i amb personatges dife-rents.

Ara, com ja ens va deixar veure l’autora en un dels seus contes, si la granota és besada per una bella princesa, pot aparèixer en lloc d’un príncep blau, una altra bella princesa...

El canvi ha començat!

Director editorial

“Seliee, la fada bona” - Text i il·lustracions: Luisa Guerrero - Editat per l’ONG per la NO Discriminació“Seliee, la fada bona” - Text i il·lustracions: Luisa Guerrero - Editat per l’ONG per la NO Discriminació “Seliee, la fada bona” - Text i il·lustracions: Luisa Guerrero - Editat per l’ONG per la NO Discriminació

Seelie, la fada bonaPRÒLEG


Canviar el present per transformar el futur. Considero que aquest és el criteri se-leccionat per l’autora, el criteri que té entre les seves mans per a la construcció dels seus contes. La Luisa Guerrero no només narra i dóna vida als personatges mitjançant pa-raules i traços de colors, sinó que presenta davant de nosaltres altres formes d’explicar contes. Durant segles molts s’han obstinat a relatar els contes de la mateixa forma, amb els mateixos eixos temàtics i amb els mateixos desenllaços. L’autora trenca amb la tradi-ció i, allunyada de clixés i estereotips, ens descriu altres històries, abans mai explicades.

Juan Pablo Carmona

Apunta un proverbi grec que “ el començament ja és mitja acció ”. Resulta obvi que en el nostre segle, on molts patrons familiars s’han modifi cat, aquest tipus de narracions és necessari, gairebé imprescindible. Necessari, perquè explica històries que, malgrat existir, han romàs silenciades; també és necessari, ja que posen davant dels nostres ulls i les nostres oïdes personatges que, com les persones, busquen la seva felicitat i el seu creixe-ment individual. En aquest sentit, l’autora ens empeny, amb la força narrativa del seu conte, a l’acció, és a dir, al començament del canvi.

Les paraules i les històries mostren formes de pensar. La Luisa Guerrero ens con-vida a replantejar el sentit de moltes paraules, a modifi car moltes d’elles i a buscar o inventar-ne altres de noves. Oberta aquesta porta cap a la transformació, les seves històries adquireixen nous matisos i fan sentir als lectors més lliures i plurals.

Aquest tipus de publicacions ve a ocupar un, fi ns ara gairebé inexistent, espai cultural i social al nostre país. Nens i adults necessitem tenir a la nostra disposició contes que parlin de la realitat dels nostres dies. Per això, amb aquesta publicació s’inicia una col•lecció de contes dedicats a canviar el present, com ja dèiem al co-mençament. Aquesta col•lecció pretén modifi car les paraules i els conceptes anco-rats en el passat, inventar noves històries amb altres fi nals i amb personatges dife-rents.

Ara, com ja ens va deixar veure l’autora en un dels seus contes, si la granota és besada per una bella princesa, pot aparèixer en lloc d’un príncep blau, una altra bella princesa...

El canvi ha començat!

Director editorial

“Seliee, la fada bona” - Text i il·lustracions: Luisa Guerrero - Editat per l’ONG per la NO Discriminació “Seliee, la fada bona” - Text i il·lustracions: Luisa Guerrero - Editat per l’ONG per la NO Discriminació

Eren una família molt unida i s’estimaven molt,

el pare, la mare i els dos fi lls que es deien Andrea i Lluís.

En aquella tarda de primavera un sol esplèndid lluïa encara al cel,

així que van decidir sortir a passejar una estona.

“Seliee, la fada bona” - Text i il·lustracions: Luisa Guerrero - Editat per l’ONG per la NO Discriminació

Eren una família molt unida i s’estimaven molt,

el pare, la mare i els dos fi lls que es deien Andrea i Lluís.

En aquella tarda de primavera un sol esplèndid lluïa encara al cel,

així que van decidir sortir a passejar una estona.


Les llums del vesprejar de seguida van deixar pas a la nit, que els va enxampar en ple bosc.

La família s’havia allunyat molt i com l’Andrea i el Lluís eren petits i estaven molt cansats, no es van veure amb cor de tornar a recórrer tot el camí que els faltava per tornar a casa seva. Per tant, van decidir protegir-se de la humitat i del fred de la nit al costat d’unes grans roques que formaven una petita cova. Un cop allà, el pare els va dir:

- Ara us heu de quedar aquí amb la mare, mentre jo vaig a casa a buscar unes fl assades i després torno amb vosaltres.


Les llums del vesprejar de seguida van deixar pas a la nit, que els va enxampar en ple bosc.

La família s’havia allunyat molt i com l’Andrea i el Lluís eren petits i estaven molt cansats, no es van veure amb cor de tornar a recórrer tot el camí que els faltava per tornar a casa seva. Per tant, van decidir protegir-se de la humitat i del fred de la nit al costat d’unes grans roques que formaven una petita cova. Un cop allà, el pare els va dir:

- Ara us heu de quedar aquí amb la mare, mentre jo vaig a casa a buscar unes fl assades i després torno amb vosaltres.


però el cel es va anar cobrint d’uns núvols molt densos que tapaven la Lluna i que feien que la nit es tornés completament negra.

En aquestes estones en les quals no s’hi veia, el pare es podia perdre.

I així va ser...

– Sembla que m’he perdut –es va dir–.

I se’n va anar. Com que era una nit de lluna plena, el camí es veia bastant clar,


però el cel es va anar cobrint d’uns núvols molt densos que tapaven la Lluna i que feien que la nit es tornés completament negra.

En aquestes estones en les quals no s’hi veia, el pare es podia perdre.

I així va ser...

– Sembla que m’he perdut –es va dir–.

I se’n va anar. Com que era una nit de lluna plena, el camí es veia bastant clar,


I de lluny, entre les ombres, just quan menys ho esperava, va percebre una llunyana llum que semblava la resplendor d’un foc.

Va començar a donar voltes i voltes

sense saber quin rumb prendre i va acabar endinsant-se més

i més a l’espès bosc.

– No m’hi veig gens! –pensava– No sé què fer

per tornar a trobar el camí!


I de lluny, entre les ombres, just quan menys ho esperava, va percebre una llunyana llum que semblava la resplendor d’un foc.

Va començar a donar voltes i voltes

sense saber quin rumb prendre i va acabar endinsant-se més

i més a l’espès bosc.

– No m’hi veig gens! –pensava– No sé què fer

per tornar a trobar el camí!


Uns anaven vestits amb fulles d’arbres, uns altres tenien una resplendor que els cobria i va observar que eren especialment bells…

S’havia trobat amb una festa de follets i fades del bosc.

Es va acostar i va veure que al voltant d’una foguera unes petites criatures parlaven, ballaven i cantaven.


Uns anaven vestits amb fulles d’arbres, uns altres tenien una resplendor que els cobria i va observar que eren especialment bells…

S’havia trobat amb una festa de follets i fades del bosc.

Es va acostar i va veure que al voltant d’una foguera unes petites criatures parlaven, ballaven i cantaven.


Era la primera vegada que veia una cosa així i, encara que havia llegit històries sobre aquestes criatures als llibres de contes, mai va pensar que existissin de debò. Ara no sabia què fer, es va posar molt nerviós i va intentar allunyar-se sense fer soroll, però va ensopegar i això va fer que el descobrissin.

- Un humà! –van començar a cridar–. Ens ha descobert un humà! Cal atrapar-lo, no pot escapar!

A molt poques persones els està permès entrar en el món de la “gent menuda”, com se’ls diu als follets i a les fades, perquè hi ha molt poques persones que siguin capaces de connectar amb ells i de respectar el seu món. Així que, davant del perill que pogués tornar a la ciutat i explicar el que havia vist, van haver de capturar-lo.


Era la primera vegada que veia una cosa així i, encara que havia llegit històries sobre aquestes criatures als llibres de contes, mai va pensar que existissin de debò. Ara no sabia què fer, es va posar molt nerviós i va intentar allunyar-se sense fer soroll, però va ensopegar i això va fer que el descobrissin.

- Un humà! –van començar a cridar–. Ens ha descobert un humà! Cal atrapar-lo, no pot escapar!

A molt poques persones els està permès entrar en el món de la “gent menuda”, com se’ls diu als follets i a les fades, perquè hi ha molt poques persones que siguin capaces de connectar amb ells i de respectar el seu món. Així que, davant del perill que pogués tornar a la ciutat i explicar el que havia vist, van haver de capturar-lo.


- No podràs tornar amb la teva família. Et convertirem en un follet i d’ara endavant viuràs en aquest bosc amb nosaltres.

El més vell i savi dels follets així li va parlar:


- No podràs tornar amb la teva família. Et convertirem en un follet i d’ara endavant viuràs en aquest bosc amb nosaltres.

El més vell i savi dels follets així li va parlar:


Com que les fades tenen poders màgics, va prendre la forma d’una jove, va fer que apareguessin unes fl assades i va anar a buscar la mare i els seus dos fi lls, l’Andrea i el Lluís. Quan els va trobar, va veure que estaven molt neguitosos i es preguntaven com és que no tornava el seu pare, així que va pensar:

Hi havia, d’entre les fades, una que n’era especialment bona, es deia Seelie. Era una fada noble, procedent d’una família de fades de la cort d’Escòcia i, després d’escoltar la història de l’home i saber que havia deixat la seva família al bosc, va decidir anar a ajudar-los. Havia de dur-los fl assades per abrigar-se en la nit i així ho va fer.


Com que les fades tenen poders màgics, va prendre la forma d’una jove, va fer que apareguessin unes fl assades i va anar a buscar la mare i els seus dos fi lls, l’Andrea i el Lluís. Quan els va trobar, va veure que estaven molt neguitosos i es preguntaven com és que no tornava el seu pare, així que va pensar:

Hi havia, d’entre les fades, una que n’era especialment bona, es deia Seelie. Era una fada noble, procedent d’una família de fades de la cort d’Escòcia i, després d’escoltar la història de l’home i saber que havia deixat la seva família al bosc, va decidir anar a ajudar-los. Havia de dur-los fl assades per abrigar-se en la nit i així ho va fer.


- Faré un encanteri per tranquil•litzar-los…

Ara tots dormireu, així demà de nou riureu!

Tanqueu els ulls, tanqueu el ulls i somieu i demà feliços us despertareu!

Quan va clarejar, com ja estaven descansats i podien caminar, van agafar el camí i van tornar a casa tots plegats.

- Faré un encanteri per tranquil

així demà de nou riureu!

Tanqueu els ulls, Tanqueu els ulls, tanqueu el ulls i somieu Tanqueu els ulls, tanqueu el ulls i somieu Tanqueu els ulls,

i demà feliços tanqueu el ulls i somieu i demà feliços tanqueu el ulls i somieu Tanqueu els ulls,

i demà feliços us despertareu! i demà feliços


- Faré un encanteri per tranquil•litzar-los…

Ara tots dormireu, així demà de nou riureu!

Tanqueu els ulls, tanqueu el ulls i somieu i demà feliços us despertareu!

Quan va clarejar, com ja estaven descansats i podien caminar, van agafar el camí i van tornar a casa tots plegats.


Seelie no es va separar d’ells ni un sol moment. Ella sabia que al pare l’havien convertit en follet, però no podia dir-ho, així que va deixar que el busquessin per tot arreu. Mai més es va tornar a saber d’ell.

Seelie

no es va separar d’ells ni un sol moment. Ella sabia que al pare l’havien convertit en follet,

Va passar molt temps i Seelie, la fada bona, que havia decidit conservar per sempre la forma humana, seguia al costat de l’Andrea, el Lluís i la seva mare.

Als nens els acompanyava al col•legi i a la mare, a treballar.

Jugaven junts, cantaven, sortien a passejar...


Seelie no es va separar d’ells ni un sol moment. Ella sabia que al pare l’havien convertit en follet, però no podia dir-ho, així que va deixar que el busquessin per tot arreu. Mai més es va tornar a saber d’ell.

Va passar molt temps i Seelie, la fada bona, que havia decidit conservar per sempre la forma humana, seguia al costat de l’Andrea, el Lluís i la seva mare.

Als nens els acompanyava al col•legi i a la mare, a treballar.

Jugaven junts, cantaven, sortien a passejar...


- Potser igual que tu...

Tens tu dues mamàs, que s’estimen i que t’estimen molt?

I ara tu m’hauries de contestar: - “A mi, les meves mamàs

m’estimen moltíiiiissim!”

I un bon dia es van adonar que eren altra vegada una família unida, que s’estimaven i respectaven...

I va ser així com l’Andrea i el Lluís van tenir dues mares,

en lloc d’una sola.

però, com algú va dir fa temps... “això ja és una altra història i ha de ser explicada en un altre conte”.


- Potser igual que tu...

Tens tu dues mamàs, que s’estimen i que t’estimen molt?

I ara tu m’hauries de contestar: - “A mi, les meves mamàs

m’estimen moltíiiiissim!”

I un bon dia es van adonar que eren altra vegada una família unida, que s’estimaven i respectaven...

I va ser així com l’Andrea i el Lluís van tenir dues mares,

en lloc d’una sola.

però, com algú va dir fa temps... “això ja és una altra història i ha de ser explicada en un altre conte”.


Vull agrair als meus amics les observacions i suggeriments que vaig rebre d’ells i que estic segura que van contribuir molt positivament a la versió final d’aquest conte. Gràcies a la M. Carmen Guerrero, la meva germana; a la M. José Castillo, la Marina Iglesias, al Luis Iglesias, la Clara Richter, al Rubén Alonso i l’Óliver García. També vull agrair a la Concepció Montes la seva revisió i correccions de la versió en català.

Dedico aquest conte a totes les dones, especialment a les “fades bones”.

M. Luisa Guerrero

ONG per la NO DISCRIMINACIÓInformació i comandes: http://www.ong-nd.org

Text i il•lustracions de M. Luisa Guerrero / Asy http://www.luisaguerrero.com

Reservats tots els drets Primera edició: abril 2008ISBN: 84-936244-1-5Dipòsit legal: A-527-2008

Disseny i maquetació: M. Luisa Guerrero Versió en català: M. Luisa GuerreroRevisió de la versió en català: Concepció P. Montes i M. Carmen Guerrero

Versió del conte “Seelie, la fada bona” en format .pdf, per a la seva distribució en xarxa,

gratuïta i sense ànim de lucre.

Per a la utilizació del seu text o de les seves imatges, és necessari posar el nom de l’autora:

“Text i il·lustracions: Luisa Guerrero”.

Per a l’adquisició de la versió impresa, dirigiu-vos a l’ONG per la NO Discriminació, a través de la pàgina web:

http://www.ong-nd.org/


La Luisa Guerrero ha dibuixat sempre. A partir de l’any 2003, pren consciència de la manca de publicacions dirigides al públic infantil on es tracti el tema de l’homosexualitat com una cosa absolutament natural i decideix posar-se a treballar-hi.

Autora i il lustradora de “La princesa Ana”, primer conte infantil escrit en castellà amb protagonista lesbiana , amb ell deixa clara constància que potser ha arribat el moment de “canviar la tradició”. I segueix en la mateixa línia:

“Hi ha coses que hem de canviar i una d’elles és la idea que fi ns ara vàrem tenir del que havia de ser una família”.

La paraula “fada” procedeix del llatí fata, derivada, al seu torn, de fatum, el futur, el fat, el destí. “Seelie, la fada bona”, a partir d’ara serà per a moltes persones el nostre “bon destí”.

nd ed

ita pe

r un

nou

conc

epte

de fa

míli

a

L’ONG per la NO DISCRIMINACIÓ

és una organització sense ànim de lucre que defensa l’educació

de la no discriminació per raons

d’orientació o identitat sexual, raça, religió, estatus

social, discapacitat...

•


Documents

Text i il lustracions: M. Luisa Guerrero · 2011. 9. 28. · Seelie, la fada bona PRÒLEG Edita ONG per la NO DISCRIMINACIÓ Canviar el present per transformar el futur.Considero