TCdTot de Castells ‐ Nº 3 ‐ Abril 2013

FORMA PART ......PARTICIPA

Envia'ns els teus comentaris, anècdotes, articles, fotos, o tot el quevoldríes que sortís a la revista i farem tot lo possible per que siguipublicat.

totdecastells@gmail.com

@tdc #totdecastells

totdecastells

Tot el contingut d'aquesta obra està sota la lliçencia Creative Commons Reconeixement-No Comercial-

Sense Obra Derivada 3.0

www.ccspisp.cat

SUMARI

4 Editorial

5 Cas‐Informatiu

16 Castells for Dummies

22 panoràmica

10 el mirall

4 Editorial

19 la gent opina

8 noticier

TdC4

EDITORIALa fa olor a castells pels carrers de Tarragona, l ’arribada de la calor és sinònim de

l’arrencada d’una nova temporada castellera. Desprès d’un parell messos on s’ha treballat

de valent als locals de colles castelleres i a l’ombra del gran públic, les colles comencen a

calentar motors amb les primeres actuacions. Sant Jordi dóna el tert de sortrida oficial a la temporada

tarragonina, tot i això, la majoria de colles ja ha tingut les primeres actuacions.

La més matinera amb els castells de set va ser, una Colla Jove que realitzaba els primers castells de la

gamma alta de set a Riudecanyes, uns Xiquets que feien el mateix a la seva diada de primavera i amb uns

castellers de Sant Pere i Sant Pau amb els dos castells de la gamma alta de set a la butxaca a la primera

diada a Altafulla. Xiquets del Serrallo van ser els més matiners en la estrena dels Xics Caleros però

encara sense castells de set. No ens podem oblidar dels Pataquers de la URV, que afronten aquest mes el

tram decissiu de la seva temporada, amb objectius com el cinc i el dos de sis i treballant de valent

castells com el tres i el quatre de set.

Per tot plegat, ens trobem davant d’un inici de temporada molt esperançador on les colles hauran de

començar a fer camí cap als seus objectius. Objectius molt ambiciosos per a les quatre colles i on

segurament tindrem sopresses ben agradables al panorama tarragoní.

Aficionats, castellers, benvinguts a la temporada 201 3. Posseu-vos cómodes i gaudiu!

5TdC

A les recents jornades de prevenció de lesions al món casteller és va fer públicuna pinzellada del estudi dut a terme per Alexandre González sobre certespeculiaritats entre Colles Castelleres Convencionals VS Colles CastellersUniversitàries.

L’estudi ha estat elaborat amb la col•laboració de varies colles castelleres delsdos àmbits: Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Nens del Vendrell, Xicots deVilafranca, Xiquets de Reus, Minyons de l’Arboç, Arreplegats de la ZonaUniversitària, Ganàpies de la UAB i Pataquers de la URV.

Al moment actual l’estudi roman incomplet donat el gran marge d’investigació ide variables però amb tot i aquest apunt les conclusions que se’n treuen sónbastant interessants.

En un dels casos es procedia a mesurar de peu a espatlles als castellers de lescolles així com el pes per fer una comparació entre les dues variants de collescastelleres. La intenció era introduir les dades en un anàlisi de variància de dosfactors (ANOVA). D’aquest anàlisi se’n va extreure un resultat que concloïa queun castell com per exemple el pilar universitari de 5 respecte una collaconvencional era comparable al mateix espadat un pis més d’aquesta última.Salvant aspectes tècnics no mesurables el pilar de 5 universitari esdevenia enalçada i pes al pilar del 6 convencional. Compartint d’aquesta forma certs puntsde dificultat. Respecte la resta de castells vagament podem fer una comparació,respecte alçada pes, entre els castells de 7 universitaris i els de 8 convencionals.

A més a més en el mateix estudi es va voler fer una iniciació a un altre estudimés complex on en van estudiar forces actives i passives durant l’execució deles estructures per analitzar des d’un punt de vista físic si hi havien diferencies

PANORÀMICAJornades prevencions lesions

TdC6

molt evidents entre els dos tipus de colles.

Les conclusions extretes no deixen de ser arcaiques i hipotètiques donat que enla realització de pilars i castells, com bé sabem, no sols hi intervenen forces itensions. Hi intervenen factors no mesurables com el “saber fer”, la “finura”,l’equilibri, el joc de cames, entre d’altres. En primer lloc s’ha realitzat és unasimulació en real utilitzant un oscil•lador, amb l’ajuda de dues bàscules deprecisió, per calcular les forces exercides endavant i enrere durant l’execució derepetits pilars. I desprès aquestes dades s’han descompost en càlculs d’estàticatot assignant-los a uns cossos ficticis rígids amb certa resistència a la flexió. Jaque simular un cos amb totes les flexions i coeficients de venciment seria mésque ambiciós i complicat.

Tot hi que la evidència del pes és la més rellevant i ajuda a una execució mésacurada. La dissipació de motxilla és el que hi juga el paper més important persobre del pes que es pugui estar aguantant. Això no vol dir que el pes no ésimportant, tot el contrari. L’enxaneta d’una colla universitària pesa més deldoble que la d’una colla normal i això fa que el pes a suportar sigui major.

Amb l’augment de pes no augmenten exponencialment les forces de la“motxilla” que fan que el pilar pugui anar endavant o endarrere. Peròòbviament si la que va cap avall. Aquí s’obvia les habilitats de cada individu enaccentuar-la o dissipar-la. Ja que en una bona execució el pes en aquest casesmorteeix les altres forces i fa que s’assenti el pilar.

El pes és es diu que és el gran fatigant del pilars universitaris però davant delscops només és un agreujant secundari. Aquest fa que una simple tensió o forçacosti de 3 a 4 cops més recuperar una verdugada que en un pilar convencional.Per tant tots dos pilars comparteixen les verdugades com a detonant del fracàsd’una construcció. Després simplement un pilar és més fàcil de parar que unaltre.

A mesura que un espadat puja de pisos el moviment natural d’aquest fa quesigui més complicat d’aturar. Sobretot quan parlem d’un pilar de 5 universitari

7TdC

quan els 3 castellers dels pisos superiors no es porten ni 15 quilos de diferenciaels uns amb els altres. I es conformen un pisos molt homogenis els uns amb elsaltres.

No està de més, repetir un cop més, que aquestes conclusions són extretes apartir d’un estudi experimental que poden donar peu a dubte o discrepància, sitenim en compte tots els factors que hi intervenen en l’execució dels castells.Però si en un intent més de professionalitzar aquesta activitat se’n podenestudiar els factors mesurables benvinguts siguin. Si més no és un activitat queroman en certa mesura com fa 200 anys simplement cada cop se’n depura latècnica.

TdC8

Els Xiquets de Tarragona vam participar una vegada més en elTorneig Intercasteller de Fútbol, que aquest any se celebravaentre els dies 23 i 24 de febrer a Salt. Amb tota la il•lusió iganes del món els matalassers vam aportar el nostre granet desorra a aquella trobada futbolística, que des de la collaentenem com un gran esdeveniment de cohesió del móncasteller.

Els de la camisa ratllada vam començar guanyant els dosprimers partits de la fase de grups contra els Castellers deBerga (4-3) i els Castellers de Badalona (6-1), però després deperdre 4-0 contra els Castellers de la Vila de Gràcia vamquedar fora dels vuitens de final i a partir d'aquí vam jugarcada partit de la manera més amistosa i divertida, optant pergaudir més del bon ambient del Torneig que de competir per

una bona plaça a la classificació i quedant, finalment, en 31aposició.

Els guanyadors del Torneig van ser els Castellers de Vilafranca quevan guanyar la final contra els Capgrossos de Mataró (6-3). Eltercer lloc va ser per la Colla Jove Xiquets de Tarragona, seguidadels Castellers de la Vila de Gràcia. D’altra banda i com ja va sentcostum, els Castellers de Poble Sec van aconseguir fer-se amb eltrofeu a la millor afició.

Cal destacar el gran treball dels Marrecs de Salt que van aconseguir organitzarun molt bon Torneig caracteritzat pel companyerisme i les ganes de pasar-ho béper part de totes les colles. El que no podrem oblidar tampoc: el fred, a la nitmolt de fred. Concert a l’aire lliure on els que no estaven voltant les quatreestufes, és a dir, la gran majoria, pràcticament ja no sentíem ni les mans ni elsdits dels peus. Per aquest motiu la vetllada va acabar més aviat que altres anys iamb la gent resguardada als pavellons amagant les ampolles que ens ajudaven a

noticier

Els Xiquets de Tarragona, presentsun any més al TorneigIntercasteller de Futbol

9TdC

entrar en calor.

En general un gran cap de setmana que ens servia a tots per trobar amicsd’altres colles abans de les cites castelleres pròpies de la temporada castellera aplaça.

Helena Vilches Sierra ‐ XdT

TdC10

Una de les primeres aproximacions al fet casteller al territorio empordanèsel datem a l’any 1970, quan els Nens del Vendrell visitaven Figueres per a lesFires i Festes de la Santa Creu, que es celebren al mes de maig a la capitalde l’AltEmpordà.

No és finsl’any 1995,quanneix laprimera colla castellera en aquestazona de Catalunya, a la poblaciónfronterera de La Jonquera es fundaels Castellers de l’Albera. Una collaque va vestir camisa taronja i que enel seu bateig, a l’Abril del 1996, vanser apadrinats pels castellers deCastelldefels. Va ser una colla ondestacaven els seus castells de

gamma de set, sent la seva milloractuació, a la seva diada del 1999,descarregant el 3 i 4 de set i carregant el4 de set amb agulla. Cal destacar tambéque, a l’any 1997, van ser els padrins delsCastellers del Riberal, la collapertanyent a la població de Baó, a laCatalunya Nord. Els castellers del’Albera van decidir dissoldre’s a l’any 2004.

Mentre els Castellers de l’Albera, ja donaven les seves passes al mon casteller, aFigueres es creava la seva pròpia colla, la Colla Castellera de Figueres, vestintuna camisa amb una tonalitat de lila forta, en representació al color dels vinsd’aquesta zona del nord de Girona. El seu bateig va ser al Maig del 97, en elmarc de les Festes de la Santa Creu amb la companyia de Castellers deBarcelona i Castellers de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Durant els anysposteriors es van posicionar amb les colles de gamma alta de set, essent el seu

elmirall

CASTELLS A L’EMPORDÀ

5d7 Colla Castellera de Figueres

11TdC

millor moment, en el 18è. Concurs de Tarragona, l’any 2000, on els figuerencsvan carregar el 2 de 7 i el pilar de 6. Durant aquest súltims anys han sovintejatels castells de set amb alguns castells de set i mig.

Durant 8 anys, l’únic referent casteller a l’Empordà ha sigut la Colla Castellerade Figueres fins que a finals de l’any passat apareixen els Vailets de l’Empordà.L’entitat formada a Castelló d’Empúries ha iniciat els seus primers assajos i jael passat 17 de Març van descarregar el seu primer 3 de 6. Per altra banda, enFebrer de 2013, han començat els assajos els Minyons de Santa Cristina d’Aro,sent la primera colla nascuda a la comarca del Baix Empordà.

Així doncs, aquest any es presentaforça interessant en un territoriocatalà gens tradicional coml’Empordà, amb una CollaCastellera de Figueres que volapropar-se a les seves grans fitesdels anys 1999 i 2000; i dues novescolles, com els Vailets del’Empordà i els Minyons de SantaCristina d’Aro, que están escrivintles primeres pàgines de la sevahistoria. Esperem, des de Tot deCastells, que durant aquests anys,es facin un lloc en el nostrepanorama casteller. 3d6 Vailets de l'Empordà

Joan Morillas ‐ CCSPiSP

TdC12

Aquesta temporada 2013 que està apunt d’iniciar-se serà especial per a laColla Jove dels Xiquets de Tarragona, enguany celebren 20 anys de laconsecució del primer castell de nou per part d’una colla tarragonina. Nonomes hauran de celebrar aquesta fita sinó que també farà vint anys delprimer cinc de vuit.

Remuntem-nos en el temps, corrien els inicis dels anys 90 amb una CollaJove que havia tret cert protagonisme a la colla decana de la ciutat, elsXiquets de Tarragona qui fins al moment dominava el panorama castellerde la ciutat. Ja l’any 1990 van aconseguir el primer dos de vuit amb folre,èxit clau en la història de la colla i que la va fer créixer d’una formaimportant, esdevenint un referent dins de les agrupacions socials de laciutat.

Amb aquests antecedents, va arribar la diada de Santa Tecla del 1993, unadia que estava cridat a ser històric. La Jove portava com a objectius els primersintents de cinc de vuit i de quatre de nou. Però el dia es va girar abans d’hora,l’actuació es va haver de suspendre per la pluja. L’Ajuntament va proposarposposar l’actuació al diumenge següent però amb la única condició que hiactuessin les quatre colles tarragonines, condició que no es va donar perdiversos motius. Així doncs, la Jove hauria d’esperar a la propera actuació perdur a terme el seu repte. La propera actuació però, era a Reus; la idea de fer elprimer Castell de nou a Reus no agradava i aquest fet va motivar als castellers aconvocar una actuació extraordinària el 26 de setembre a la plaça de la Font deTarragona en solitari.

Així doncs va arribar el gran dia, l’aspecte de la plaça era el de les gransocasions, plena de bat a bat i amb una colla que arrossegava un nombre decamises mai vist. Van afrontar de sortida el gran objectiu, desprès de dos peusdesmuntats, a la tercera el Castell va pujar sòlid i amb convenciment, amb unade les rengles un pèl sortida. Tot i això, el Castell es va acabar carregant amb

elmirall

20 ANYS DE CASTELLS DE NOU DELA COLLA JOVE

13TdC

certa facilitat tot i que no va quedar corda suficient per a la descarregada.

Una segona ronda amb el dos de vuit amb folre va acabar d’animar a la colla perafrontar en tercera ronda el primer cinc de vuit. Aquest si que el van poderdescarregar en mig de la eufòria de tota Tarragona que havia vist per primercop a la historia una colla de la ciutat fent un Castell de nou i una catedral. Unafita a l’alçada de les grans colles. De fet, la Colla Jove va iniciar en aquesta diadaun període de domini del panorama casteller durant dos anys.

Vint anys desprès i desprès d’uns quants anys complicats, la Jove torna a estaral cim de les millors colles castelleres.

Jordi Gaya ‐CCSPiSP

TdC14

Fa unes setmanes el Col•legi La Salle Tarragona ens va sorprendre amb lacreació d’una nova colla castellera a la ciutat. Una colla castellera que nos’ha fundat amb l’objectiu d’anar a plaça a fer-hi construccions, sinó quesota el projecte educatiu “Fem pinya” ha volgut traslladar els valors delscastells als seus alumnes de 2n de batxillerat.

Tot va començar quan el curs passat, el professor d’història i castellerd’Altafulla, Carles Terrón, va aprofitar les classes de tutoria per explicarl’esperit i l’escència d’una pinya en una construcció castellera i, així,introduir conceptes com la cohesió de grup, el treball en equip, etc. entreels joves.

La teoria del curs passat es va convertir en un taller pràctic de fer pinya peraquest curs. I així és com els alumnes van començar a posar-se camises,faixes, mocadors, etc. El taller va ser tan exitós que va evolucionar en un

intent de fer una construcció castellera, fins el punt que s’han marcat l’objectiude presentar, aquest abril per les festes de La Salle, un 2d5 o un p3 ambacotxanet.

Acotxanet és un terme que s’han hagut d’inventar perquè aquesta peculiar collacastellera no té enxanetes. El fet que tots siguin alumnes de 2n de batxilleratdificulta una mica les construccions perquè tots fan, més o menys, la mateixamida i és complicat assignar llocs al castell. Malgrat aquestes dificultats, elsalumnes han treballat les contruccions veient que cadascú té el seu lloc i que,per tant, tothom és igual d’important. D’aquesta manera, els castells de la Collade la Salle Tarragona no tenen enxaneta, sinó que arriben fins a la figura del’acotxador, figura que han batejat amb el nom d’acotxanet.

Més enllà dels castells hi ha el fet casteller amb tots els seus valors, i elsprofessors de La Salle Tarragona ho han vist com una eina educativa moltmotivadora per als seus alumnes. A la vegada que els joves adquireixen

elmirall

Més enllà del fet casteller...

15TdC

coneixements culturals i tècnics sobre els Castells, també aprenen a treballar enequip, amb seny, equilibri, decisió, seny i força.

Bona cantera per al món casteller... Sense valors, no hi ha castells.

Núria Loras ‐ CXT

TdC16

CASTELLSfor

DUMMIESLa pinyaPoca gent i sobretot la poc aficionada als castells, coneix la part més importantdels castells, la pinya. Què és?

És on neix cada rengla dels troncs dels castells, on s’ajuden als segons per aque no es deformin i sobretot per amortiguar les caigudes. Anem a muntar unapetita pinya per a poder profunditzar una mica en cada lloc, utilitzant el lèxictarragoní.

Desprès de que els baixos (els que suporten tot el pes de cada rengla) s’agafincorrectament donant forma al castell escollit, immediatament es col•loca al seudarrera un home fent-li pressió amb el pit per a que aquest no puguin marxarcap enrere o endavant, l’anomenem home del darrera. Per ajudar al baix asuportar el pes tindrà sota les seves aixelles dues crosses,si no fos per ellesmolts grans castells s’enfonsarien i l’ultima ajuda dels baixos son lesagulles,aquestes van situades davant de cada baix i posicionats de cara a ells.Aquests tanquen els genolls dels segons i son els encarregats d’escoltar lesinstruccions dels segons cap a la pinya, no ens oblidem que si les agulles noestan degudament col•locades depenent del castell aquest es podria deformar.

Ja tenim el nucli on s’aguanta tot el pes fet, ara toca les parts on els castellers jatenen doble feina,donar pit al del davant per fer pressió (es diu de fer pressióperquè una pinya ben compacta ajuda a suportar part del pes del castell, evitar

17TdC

que l’estructura s’obri en excés i sobretot atenuar la força d’una caiguda) iajudar als segons amb les mans aixecades col•locant les mans en llocsdeterminats. Per una correcta distribució de la pinya a partir d’ara la pinya escol•loca dels més alts als més baixos, creant un molt petit desnivell.

Darrere de l’home del darrere venen els primeres mans, castellers molt alts queaixequen les mans posicionant-les sota les nalgues dels segons, i darrere seu enlínia recta respectant les alçades (sent més baix que el casteller del davant)vindrien les altres mans: segones mans,terceres mans,etc amb les mansaixecades posant-les sobre els canells del company del davant, fent pressió ambel pit i col•locant el cap a l’espatlla del davant.

Ajudant a la crossa hi han els laterals, aquest la tenen que falcar (avancen unacama posant-la entre les cames de la crossa ajuden a que no es plegui ja quesuporten part del pes del castell i reben molta pressió per part de la pinya. Elslaterals posicionen les seves mans a la cama mes propera del segon per sota elgenoll i tenen la funció d’evitar que el segon obri les cames i que es desplacicapa un costat. Al seu darrere vindrien els segons laterals,tercers,... cadascúposant les mans sobre els braços del davant fent força cap a munt.

Entre les rengles del tronc per respectar el seu propi espai trobem els daus, sonels homes mes alts i forts de la colla. El primer dau,es col•loca al mig entrelaterals casi tocant amb el pit els braços dels baixos. Aixecant els braços deforma oberta, cada mà aguanta una cama diferent dels segons, fent que aquestsno perdin els seu lloc de treball. Amb la mateixa col•locació i respectant alçadesal seu darrere continuaria la filera de daus.

Aquestes son les parts fonamentals de la pinya, a continuació quedarien varisforats que la resta de castellers tindrien que cobrir, aquests evitarien que elscastellers en cas de caiguda no caiguessin al terra.

No es pot oblidar que cap casteller de la pinya a d’aixecar el cap per mirar cap amunt ni portar objectes que puguin produir ferides com: grans polseres,rellotges, ulleres, anells grans, etc

TdC18

Per acabar l’explicació teniu a continuació un croquis d’una pinya de un tres.

* Fent un bon ús de seguretat, recordeu que nomes s’ha esmentat les primeresmans que volten un castell i no es la totalitat d’una pinya. Darrere delsesmentats castellers afegiríem un bon nombre de castellers depenent del tipusde castell i sobretot de dificultat. Recordeu que es la secció Castells fordummies i expliquem com es fan els castells d’una forma molt senzilla partintdes de cero.

19TdC

Avui hem sortit al carrer a preguntar a la gent com veu les colles deTarragona. Amb motiu de les festes els carrers eren plens de gom a gom degent, castellera i no castellera, i per això, llibreta en mà, hem preguntat a100 persones, que hem trobat a la Rambla Nova de Tarragona. Preguntesràpides i amb claredat.

Creu que a Tarragona sobren colles castelleres?De 100 persones consultades, 73 han dit que NO, 20 persones han dit queSI, mentre que 7 han respost, “i per què no més?”

D'aquestes 20 persones que han confesat que eliminarien alguna colla, toteshan respost que eliminarien colles petites. 13 han dit que eliminarien alsXiquets del Serrallo, mentre que 7, als Castellers de Sant Pere i Sant Pau.Les 20 persones han argumentat que els seus motius per creure que calreduir el nombre de colles eren purament econòmics.

Així doncs, el 73% de les persones consultades donen la seva conformitat atenir 4 colles tarragonines, excepte els Pataquers de la URV.El 20% confessen eliminar les colles petites per problemes econòmics.I el 7% afegirien més colles a la ciutat de Tarragona.

Següent pregunta, ara referent a la Colla Universitària, els Pataquers de laURV. Aquesta pregunta no es va fer a cap menor de 30 anys.

Coneix l’existència de la 5a colla Castellera de Tarragona, els Pataquersde la URV? Ha vist alguna actuació seva? (Aquestes són d'aquellespreguntes dignes de veure la cara que posen els entrevistats).

De les 100 persones, 88 han confirmat que NO coneixen els Pataquers de laURV, mentre que les 12 restants sí que els coneix. En canvi CAP ha anat a unadiada universitària.

Així doncs, només un 12% de la població tarragonina sap qui són els Pataquers

lagentopina

TdC20

de la URV.Per tant, concluïm que els Pataquers de la URV són molt poc coneguts aTarragona.

Tercera pregunta (d'aquelles que fan pensar una mica abans de respondre...).

Quina ha estat la colla castellera que millor ha portat la temporada?Aquesta pregunta s’ha enquestat a persones d’entre 17 i 45 anys, castellers i nocastellers, tant de Tarragona com d'altres indrets. Tot i això no hi ha hagutgaires dubtes.

De les 100 persones consultades, 76 creuen que enguany la millor collatarragonina ha estat la Jove de Tarragona, sent la primera de gamma extra de laciutat. 13 persones han respost que, tot i no aconseguir la gamma extra, elsXiquets de Tarragona han fet millor temporada. 10 persones han cregut que elsCastellers de Sant Pere i Sant Pau han donat la sorpresa i opinen, que han fetuna millor temporada respecte les anteriors, ja que ha estat una temporada decreixement aconseguint, a més a més, la millor actuació de la seva curtahistòria: 5d7 4d7a 2d7 p5. Una persona ha confessat que tot i no ser la sevamillor temporada, els Xiquets del Serrallo mereixen aquest honor, perquè confiaque creixeran.

Així doncs, un 76% de la ciutat dóna a la Jove de Tarragona el reconeixement demillor colla tarragonina 2012.un 13% als Xiquets de Tarragonaun 10% als Castellers de Sant Pere i Sant Paui un 1% als Xiquets del Serrallo

Quarta pregunta (una pregunta gens complicada, però que requereixsinceritat).

S'hi es decidís a fer castells, colla gran o colla petita?

21TdC

Un 65% de la gent diu que s'apuntaria a una colla gran, mentres que un 35%, auna colla petita.Els motius han estat molt diferents. Des de “A colla gran per aprendre méscoses” passant per “A colla petita per arribar a l’èxit des de baix” fins a “A collapetita, així hi ha més festa”

L’última pregunta (parlant de cara al futur...).

On faria vostè una actuació castellera a Tarragona?· Balcó del Mediterrani (més repetida)· Monument als Castellers· Parc Sant Rafael· Torre dels 4 Vents· Rambla President Companys· Passeig de la Platja del Miracle· Passeig Arqueològic de les Muralles

TdC22

A les recents jornades de prevenció de lesions al món casteller és va fer públicuna pinzellada del estudi dut a terme per Alexandre González sobre certespeculiaritats entre Colles Castelleres Convencionals VS Colles CastellersUniversitàries.

L’estudi ha estat elaborat amb la col•laboració de varies colles castelleres delsdos àmbits: Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Nens del Vendrell, Xicots deVilafranca, Xiquets de Reus, Minyons de l’Arboç, Arreplegats de la ZonaUniversitària, Ganàpies de la UAB i Pataquers de la URV.

Al moment actual l’estudi roman incomplet donat el gran marge d’investigació ide variables però amb tot i aquest apunt les conclusions que se’n treuen sónbastant interessants.

En un dels casos es procedia a mesurar de peu a espatlles als castellers de lescolles així com el pes per fer una comparació entre les dues variants de collescastelleres. La intenció era introduir les dades en un anàlisi de variància de dosfactors (ANOVA). D’aquest anàlisi se’n va extreure un resultat que concloïa queun castell com per exemple el pilar universitari de 5 respecte una collaconvencional era comparable al mateix espadat un pis més d’aquesta última.Salvant aspectes tècnics no mesurables el pilar de 5 universitari esdevenia enalçada i pes al pilar del 6 convencional. Compartint d’aquesta forma certs puntsde dificultat. Respecte la resta de castells vagament podem fer una comparació,respecte alçada pes, entre els castells de 7 universitaris i els de 8 convencionals.

A més a més en el mateix estudi es va voler fer una iniciació a un altre estudimés complex on en van estudiar forces actives i passives durant l’execució de

PANORÀMICAPeculiaritats Castells UniversitarisVS Castells Convencionals

23TdC

les estructures per analitzar des d’un punt de vista físic si hi havien diferenciesmolt evidents entre els dos tipus de colles.

Les conclusions extretes no deixen de ser arcaiques i hipotètiques donat que enla realització de pilars i castells, com bé sabem, no sols hi intervenen forces itensions. Hi intervenen factors no mesurables com el “saber fer”, la “finura”,l’equilibri, el joc de cames, entre d’altres. En primer lloc s’ha realitzat és unasimulació en real utilitzant un oscil•lador, amb l’ajuda de dues bàscules deprecisió, per calcular les forces exercides endavant i enrere durant l’execució de

repetits pilars. I desprès aquestesdades s’han descompost en càlculsd’estàtica tot assignant-los a unscossos ficticis rígids amb certaresistència a la flexió. Ja que simularun cos amb totes les flexions icoeficients de venciment seria mésque ambiciós i complicat.

Tot hi que la evidència del pes és lamés rellevant i ajuda a una execuciómés acurada. La dissipació demotxilla és el que hi juga el papermés important per sobre del pes quees pugui estar aguantant. Això novol dir que el pes no és important,tot el contrari. L’enxaneta d’unacolla universitària pesa més deldoble que la d’una colla normal iaixò fa que el pes a suportar siguimajor.

Amb l’augment de pes no augmenten exponencialment les forces de la“motxilla” que fan que el pilar pugui anar endavant o endarrere. Peròòbviament si la que va cap avall. Aquí s’obvia les habilitats de cada individu en

2d6 de Pataquers de la URV

TdC24

accentuar-la o dissipar-la. Ja que en una bona execució el pes en aquest casesmorteeix les altres forces i fa que s’assenti el pilar.

El pes és es diu que és elgran fatigant del pilarsuniversitaris però davantdels cops només és unagreujant secundari. Aquestfa que una simple tensió oforça costi de 3 a 4 cops mésrecuperar una verdugadaque en un pilarconvencional. Per tant totsdos pilars comparteixen lesverdugades com a detonantdel fracàs d’una construcció.Després simplement unpilar és més fàcil de pararque un altre.

A mesura que un espadatpuja de pisos el movimentnatural d’aquest fa que siguimés complicat d’aturar.Sobretot quan parlem d’unpilar de 5 universitari quanels 3 castellers dels pisossuperiors no es porten ni 15quilos de diferencia els unsamb els altres. I esconformen un pisos molthomogenis els uns amb elsaltres.

4de8 Arreplegats Zona Universitaria (castell màxim del mòncasteller universitari)

25TdC

No està de més, repetir un cop més, que aquestes conclusions són extretes apartir d’un estudi experimental que poden donar peu a dubte o discrepància, sitenim en compte tots els factors que hi intervenen en l’execució dels castells.Però si en un intent més de professionalitzar aquesta activitat se’n podenestudiar els factors mesurables benvinguts siguin. Si més no és un activitat queroman en certa mesura com fa 200 anys simplement cada cop se’n depura latècnica.

David Lobo Alcoverro ‐ CCSPiSP

Pom de Dalt universitari conjunt de diferents colles

TCdTot de Castells

Equip de la revistaGuillermo Villegas (CCSPiSP)

Bego Garcia (CCSPiSP)

Gerard Pascual (CCSPiSP)

David Lobo (CCSPiSP)Frederic Arias (CCSPiSP)

Col.laboradorsJordi Gaya (CCSPiSP)

Jaon Morillas (CCSPiSP)

Nuria Loras (CXT)

Helena Vilches (CXT)