ANY VI BARCELONA, 11 DE DECEMDHE DE 1897 N(~I1mo 305

PREU: -- -

= PREUS DE SUSCRIPCIO

En Barcelona.. . . 2 ptas. trimestre Fóra ciutat.. . . . 2 >

L08 8lt8Cripto?'8 del intcrio,' rebell laB obra8

Joan Brú Sanclement Josep h X i me ~ o .Planas Ronda de S. Pet'e, 19 y:21, ler·l"

Dlrector-Proplctarl nu"s6 {¡. " 08c I\la F. Dalmases Gil ___ _ del (all eti cnc,,,,(/e"nadaB

YVNDAIlOIlS Jl--RedaCCió Y Administració

==~====-==.- ----- --

PROXIMAMENT

Totas las novetats de la temporada y LA FILLA DEL MARXANT

Quart folloti de la aplaudidíssima sarsuela ele gran éxit al'l'ogl adn, al catahí per D. Conrat Colomor

BD01i. DE TÉ

Tercer folloti de la aplaudida comedia de gran éxit, de D. Jaume Capdevila

uO SENYO~ NADAu

Primor y ponúltim f('llrtí <lo la aplaudida co­modia

LA CIGALA Y LAS FORMIGAS

per J. Blanch y Romaní.

En 10 númerro prr6xlm eomensarrém ta aplaudida pessa, éxit de la tem porrada

LO CAIXAL DEL SENY

394 Lo TEA TRO REGIONAL

Crónica Una planxa d' Aveles Mestres.

En un dels últi'ns números d'un diari local he vist un dibuix firmat per lo distingit poeta y popular dibuixant, Apeles Mestres, que 'm ha causat pena.

Constituheix, el croquis a que 'm refereixo, una caricatura quina tendencia es satirisar, ab molt mal gust per cert, al regionalisme catala y contraria a tots aquells que puguin demanar ó demanin l' autonomía de Catalunya.

Prescindeixo de que lo dibuix, com he dit avans, resulta de mal gust y ademés poch en­ginyós; per lo qual comprés esta, que baix lo punt de vista artístich poch honra al que el fir­ma, mes hi ha en lo tal dibuix alguna cosa més grave de la qual no 's pot prescindir ni s' h~ de passar per alt, y es aquesta que lo senyor Mes­tres es dels menos autorisats per permetrers lo lUXI) de satirisar al regionalisme ó catalanisme.

No sabém si ara, don Apeles, después de la publicació d'aquella carta superbiosa, que gens de favor li feu, encara continua escribint poe­sías, mes tothom sab qu'avans de publicar el tal infundat memorial d' agravis, escrigué bas­tant en vers catala.

Desde luego, tot aquell que 's dedica a escriu­l'er en català, per lo sol fet de ferho aixís, sus­criu una tacita professió de fé regionalista, y pot haverhi dintre d'aixó el seus més y els seus menos; pot el tal, admetre ó rebutxar solucións més ó menJs radicals dintre de la tendencia, mes may pot arrivar fins a colocarshi front a front per ridiculisarla.

Y entenguis, que lo senyor Mestres, que dintre de la literatura sols ha cultivat la catala­na y per ella ha guanyat una flor natural en los Jochs Florals que no rebutxa, sino qu' acepta de molt bona gana. quant s' ha tractat de sa­tirisar ulJa tendencia regionalista no ha tingut siquiera lo pudor de recorre al pseudónim ó al anónim, sinó qu' estampa al peu del dibuix las sevas inicials de sempre, aquellas A. y M. enlla­sadas; y per si no bastés aixó, dalt del dIbuix, en lletra s que se llegeixen molt b¿, diu: « ... por Ape! l'S MesI re .»

Aixó ho fa qui com lo senyor Ape1es Mestres ha sigut durant una pila d'anys soci del Celltre Catalli de Barcelona y un periodo de dotze me­sos president de la citada associació, quina úl1ica missió y rahó d'esser, estriba en fer política regionalista.

Convé que el senyor Ape1es Mestres se fixi en 10 que fa. En aquet mon. tots, siguém ó no

siguém poetas Ó artistas, tením obligació d'esser persollas serias, y lo senyor de qui parlo, no de~ perdre de vista que en las Ilibrerías encara s' hi trovan a la "enda exemplars dels seus llibres escrits en catala.

Dich aixó perque no vull fer al senyor Mes­tres la ofensa de creurel capas de renegar dels que li feren l' honor de coronarli y lloretjarli el poema JJlargaridó, y dels que lo glorificaren, organisant a favor d'ell una manifestació impo­nent, de simpatía.

En aquet mon hi ha que pensar molt lo que 's fa; y cregui lo senyor Mestres, que si en lo sucse· siu no procura ficsarse una mica més de lo que ha demostrat ja més d'una vegada, li pot suc­sehir que ab los seus propis procediments eS perjudiqui y desconceptuï.

F. DAUJASES GIL

Teat.rro Catala

LO Tl{ONERA

.Mollóleell catala, en vers, escrit en Filipi­llas per Joseplz Balaguer y Alltdn Por­car, estre1Ult ell la tarde del dia.5 de Decembre en lo teatro del «Fomellto .Alar­tillellse.,)

L'obra en sí no es interessant, al propi temps que es massa llarga, puig 'I públich se mostra fastiguejat ja en sa mitat; a més, yaquet es lo pitjor mal, 's veu que 'ls autors la volgue· ren escriu rel' en vers, cosa que no conseguiren; lo que 'ns fa pensar que aquesta obra no parara més lluny del estreno.

Lo senyor Enrich Balaguer, germa del pri­mer de dits autors, s' esforçi notablement en que l'obra no resultés pesada, fent Lo Trollera tal com debia ferse. Li doném la enhorabona. -J. M.

GUIT ARRAS Y VIOLINS

Pessa catalalla, ell 1111 acte, ell 'vers, origi­Ilal delmalhagl/anyal poeta D. Joan Ri­bas PlIig'l}ert, estrellada ell la tarde del 5 de DeCC'Jllbre ell lo teatro del IIFoJllento .lla l'I illl'IlSe .11

¿Qui no coneix la ColoJlleta? Aquell que l' hagi vista ó llegida pot compéndrer lo que serà Guitarra' y violills, puig son germanas. Obm xistosa ú tot serho, a propósit per societats ca­tólicns, puig no hi entra dama, no acudeix ni a la satira ni al xiste inmoral, ab lo que nbundan certas obras d' avuy dia; escrita en vers facJl y correcte, en el que 's veu la bona pluma del ja

Lo TEATRO RIWlONAt. 395

esmentat autor. Los tipos que 's pos8n en escena no poden esser més naturals, com tampoch l'ar­gument. La concurrencia, numerosa per cert, demostra agradarli ab los aplausos que conti­nuament tributava a l'obra. Lo dessempenyo, dat la premura del temps en que fou estudiada y enseijada, ana molt bé; lo que diu molt a fa­vor del senyor Soci as, direelor del tal teatro, distingintse li pesar de tot los senyors Guinart, Calvet y M'lUS en sos respectius papers de Janot,

Am brós y Benet. Llastima que la fera parca hagi arrebatat la

vida li son autor per privarli el plaher de sentir 10saplausosab que coronaban la seva obra!-J. M.

LO PROMÉS DE LA CARMET A

Comedia en un acte y ell vers, origillal de D. JosePh Pujadas Truch, estrenada ell lo tea tro Circo del .Masnou la tarde del 5 de Decembre. Tradantse d'una obra d' un de nostrès més

estimats colè>boradors, 'ns trasladarem lo diu­menje a la tarde ,plens d' interés y curiositat, a la hermosa vila del Masnou.

Per alguns antecedents que teníam de Lo Promés de la Carrneta preveyam un éxit, y no 'ns errarem. L'obreta del Sr. Pujadas es un saynete plé de vida y caló, quinas escenas, molt ben cuydadas, mantenen la hilaritat del públich, que escolta ab molt gust los bonichs y elegants versos de l'obra, ensemps que la infinitat de xistes de bona Uey que l' acaban d'adornar.

Lo desempenyo tou fatal, los actors no sa­bían sos papers, 's menjaban las sílabas y tam­bé n' hi anyadían, y fins n' hi havía un que 's saltaba las ratllas. L' únich que va anar bastant bé fou lo Sr. Valero en lo paper de Miquel.

Al abaixarse lo teló, en mitj de torts aplaudi­ments tou cridat una infinitat de vegadas l' au­tor, qui 110 va presentarse per excesiva modestia.

Si ab tot y lo molt dolent desempenyo Lo Pro més de la Carmeta va alcansar tan bon éxit, contin '1 que haguera alcansat si l' hagués estrenada una altre companyía.

Felicitém cordialmentdesdenostras columnas al jove Sr. Pujadas, y que la nostra felicitació, junt ab las moltas que ja deu haver rebut per la seva aixerida obra, l'animin a seguir endevant, puig no duptém que poJra anar molt lluny.-S.

L' ASQUÉ

'ay//etl' en Ull acte)' en prosa, original de D. Salvador Badosa, estrl'llat la llit del 28 de/passa! CIl la 'oeieta! (,Berc7l-guer.,)

L' asqué es un quadro de costums catala­nas, ab un argument nou y bonich, tipos ben retratats y un !lenguatje molt apro?iat. Bon partit n' ha sapigut treure 10 Sr. Badosa, y no duptém que tindní. aceptació per tot hont se

tassi. Obtingué un regular desempenyo, que co-

rría a carrech de la Sra. Vendrell (F), Srtas. Cu­yas y Saumell, Y Srs. Sam pere, Cuspinera, Ca­sam~jó, Nolla, Vinyals y Homet.

L'autor fou crid¡lt ab insistencia.-J. B. p.

• Fi "tio Teattfo ~egional"

En son tercer Centenari

Que un home arrivi a cenl anys, avuy com avuy, es co!:!a ¡no rara! maravellosa pel.! propis y per' e:òlranys.

Are; que arrivi ú lrescenLs (conlanl'ls anys per selmanas) un periódich, venen ganas de dir al que ho digui: - ¡Menlsl

Podra haverJ¡i ('lUl3 ja n' hi han) molts periódidls cenLenal'is; pró son periódicJ¡s-dïaris, lo qual es dibLinl. .. ¡Y tanL!

Viure un dïari podrà sel cops més que 'I que no ho es, perque menja seL cops méi:l que un setmanari ... ¡Esta clal

DoncJ¡s, parlanL aquí formal, quanl un seLmanari viu llesl, independenl, acliu, 00m Lo TCATRO REGIONAL,

Y sofreix persecucións de l'enveja ó de l' im¡uina y fa posar en úerZÍlta ú quatre busca-rahons,

com ba Len L ab gran l espr¡t la presunció y mala fe, juganlshi la vida, plé de convicció y bon senlit,

mel'eix 'lu' en lo Cenlenari lercer de sa heróica vida, Iol Catalunya enardida aclami a aqueL setmanari.

J. BAHBANY (Pepet del Carril),

• FIGURAS DE NOSTRA ESCENA

ISetiE SOtiE~

Trenta sis anys enrera, enllà. pe 'ls vols de 186¡, la fadrillalla del ofici d'argenter, tan antich en nostra ciutat, va ferne una com un cove ... Ab las desferras del vell obrador de can Carreras, guarniren un escenari de mala mort en ignorat carre:'ó de l' Argenteria, y allí. .. van atrevirse a çosar las pccadoras mans dem unt

Lo TIUTRO REGIONAL

ISCLE SOLER EN SON CADINET D'ESTUDI

d'un' obra dramatica que, segons m' han dit, va quedar com nova.

Entre 'Js improvisats actors, s' hi contava un tninyó, casi un n,>y, de galtas ~onrosadas, rela­tiva corpulencia, nc\s de corte roma, ulls inteIí­gents y fe,;omía expressiva. Aquest minyó no va ferbo més bé, ni més malament que 'Is seus wmpanys, y ab tot, aquella humil funcioneta d'aficionats, aquell atreviment casi infantil, fou lo bateig de sanch d'un gran actN, fou la reve­lació d'Ull geni; t'ou lo debut del nostre popula­ríssim Iscle Soler.

Per més que no ndmeto la doble vista, se m' ha comptéJt a propósit del insigne actor una nnécdota que per ser rigurosament bistórica val la pena de reproduhirse. Y es, qUJ habent do­nat lo pare del futur artista un banquet al Falcó per festejar lo Ilaixement de l'Iscle, un dels con­vidats, un tal Miquel IMt1ez, excelent actor de género, que trebaJlú durant trellta anys en nostre tea tro de Santa Creu, :í l'aixecar la co­pa, va brindar perque '1 recent nascut... fos co­mediant. ¡Coincidencia particularíssima, ja que no sols ha sigut actor, sina que cinquanta anys després ha ocupat lu mateix llocb de caracteris­ticb en lo mateix tea tro Principal!

Seguir pas a pas la vida artística de 'n Soler de desde que, aprenent argenter, s'encara per primera volta ab 'Js morellOS, fins avuy, que ja sas espatllas s' encorvan més pe '1 pés de 'ls llo­rers que per la carrega de 'Is anys, seria igual qu' escriure la historia del Teatro Catals. Ni

-mas rorsas arrivan a tant, ni pre­tench aItra cosa que rendir un modest tribut d'admiració al genial artista.

Passaré donchs per alt los in­numerables éxits obtingutsdesde trenta sis anys ensa, éxits que podrían midarse pe '1 número de tipos qu' ha creat, número qu' ell mateix ignora y que si fixés en menys de cinch cents, potser quedaria curt. Diré sol­sament, que sas primeras ar­mas corn actor de cartell, va ferIas al costat del inolvida­ble eazurro en l' antich Odeón. Després en h's albors del Teatro Catalli, quan la célebre Societat La Gata va donar a coneixer las genialitats de 'n Pitarra, l' Iscle Soler ocupa per dret propi un de 'Is primers 110chs en la companyia. Y quan per fi, des­prés de «Las Joyas de la Roser,:. la Escena catalana alcansa la ca-

tegoria d'una institució popular, en Fontova y l'Iscle Soler foren los millors puntals de la no~ella institució.

Trenta sis anys ha permanescut en la escena catalana de l' Odeón y del Romea, sempre al peu del canó y sempre ab la honrosa calificació d'actor insustituible. Lo seu nom ha sigut lo millor ornament del cartell en tOt3S las tempo­radas y casi 's pot dir que no s' ha fet obra sense un paper per ell y no ha creat un paper que no conquistés un ~xit.

De l'Iscle Soler com artista, podría fersen un estudi tant complert com puga serho 'I de qualsevol eminencia forastera d' aquestas que 'ns visitan anyalment a só de bombo y platillos.

AL meu enténdrer, lo nostre públicb, ab tot y no escatimarli l' aplauso, ab tot y celebrar son talent, no l'admira en tot lo que val. Recordém tots sas millors creaciolls; n05 fem llenguas de son acert al presentar sos tipos més famosos, pero tal volta encara no 'ns hem adonat prou de sa pasmosa facilitat en crearlos; del estudi mi­nuciós del natural que suposa 'I ferios; de Ja pas­tositat ab que se 'ls acomoda; de l'art ab que 'ls caracterisa y finalment de la discreció y de la justesa que .campejan en son trevall.

Si cualsevol d' aquestas notabilitats foranas 'ns presentés en una sola sessió lo traydor de <<5ota Terra» y 'I <tGenísÑ del ~Mestre de Mi­nyónsn, ó bé lo «Joan Blanca~ y «Lo ret de la Silan, al endema Barcelona entera sabria per

Lo TEATRO REGTON,\L 3\)7

boca de 'ls diaris, l' increible facilitat d' assimi­lació, lo poderós talent del mOllsifur Ó el si/{-1l0r de referencia. En cambi al nostre Iscle Soler acostuman a pagarIo ab un senzill dis­creto. ¡Sort que '1 nostre públich, més bon pa­gador, li fa justicia ab sos aplausos!

A propósit d'aixó, citaré '1 cas rigurosament histórich del famós Novelli, qui en sa primera tourllée per terra catalana, havent tingut oca­sió de véurer algunas fotografías de l'Iscle So­ler, no para fins que fent un viatje exprés a una població catalana ahont aquest treballava, pogué abrassar al original de 'ls retratos, tributantli de passada tota mena d'elogis. Aquest acte de justicia y d'admiració realsa doblement la figura del gran Ermete.

En Soler, en la intimitat no actoreja gens (si 's permet la trasse). No resulta un actor d' aquestos que tot' hom coneix per <'gent de tea· tro»; expressió que resúm tots los defectes de la classe. Val li dir no ob5tant, que 'ls actors cata· lans en general son de carnadura molt distinta que 'ls seus congéneres forasters.

L'Iscle Soler, tant per son tracte social, com per sa vida tranquila, ofereix tot l'aspecte del senzill burgés que 's menja una rendeta. No sé si de renda 'n té, pero si puch assegurar que si fos actor d'un altre país, la tindria y bastant desahogada després de trenta sis anys de trevall no interomput.

Per més que lo Teatro Catalf1 l' hi hagi pres

son temps, l' [sele Soler no ha olvidat may qu' en sa jovenesa fou argenter y ... argenter conti­núa. En son obrador, ab tot y 'ls calamitosos temps qu' està pnssant l'art J' orfebreria a Bar­celona, may hi ha faltat Ceyna. ¡L>och se pensan las encopetadas damas qu' al vespre riuhen los estirabots del Bard de Santa Agnés, que al­gunas de las valiosas joyas que realsan sa be­llesa, han passat per las mans del famós anfitrió de Fernando VlI! ...

Pero en Soler, que fabrica joyas d'art y ar­gent, té a casa Séva tres joyas de carn y ossos qu' enclouhen totas sas afecciolls. ¡Sas tres fillas!

Digr.as successoras del talent del seu pare, cada una d'elIas l'aplica a una especialitat dis­tinta, y sobre tot sería injust si no dediqués sec­ció apart fi la filla mitjana, la notabilíssima ar­tista Joana Soler.

D'ella y de las sevas magníficas reproduc­cións de tapisseria antigua se n' ha ocupat la prempsa distintas vegadas, y pot dirse qu' en eixa especialitat, es la primera firma barcelonina y fins espanyola.

Fora de la especialitat citada, es una pintora de mérit, que no duptém arrivara lluny, sent l' orgull del seu pare y l' honor del seu sexo. En son taller d'artista y en lo domicili del autor de 'ls seus días, hem vist estudis que son protecías que parlan.

Un detall. En Soler com fi pare, ha portat l' abnegació fins al punt d'assistir durant tres anys als cursos de Llotja día per día ... Una filla qu' aprén A natomía Pictórica, no pot trobar conse-

I .:t I CLE SOLER EN LO 'l'ALL,,n DE SA ~ ILI A

----- - . - - ~

398 Lo TEATRO REGIONAL

lIer millor, ni salvaguardia més digna que la companyía d'un bon pare.

En resl1t11. Cinquanta dos anys de vida, ab trenta sis d' antigüetat dem unt las taulas ...

Un cos s6, vigorós, ab un cor de nin obert de bat a bnt ú Ins més puras afeccións ...

Un pare nmnntíssim, qual orgull consisteix en conrehllar las fclissas disposicións de sa familia.

Y un artista genial, meritíssim, pIó d'amor envers la patria escena, a la quC' no negara may lo concurs del seu talent ...

¡Tot aixó es l'Iscle Soler!

MARIAN ESCRIU FOlHUNY.

Se.ttvey de forra

VILANOVA Y GI~LTHl··.-La Buhida societat «La Peña», lo dia 2H po~ú en escena ena n0.'la com lln sol y L'amic/¡ de conJlansa, estreno que res:,;enyarem al número passat, a més d'una sarsueleta catalana. S' hi distingiren en son desempenyo, 'Is dislingits joves Srs. Ventosa, Puig, Sega lés y Marti en especial. Las senyoras un verdader l'l'acas. La Sra. ~liquel, que es­taba ronca, canta desastrosament, lo qual servi perque uns quan s dels enoejo:s{)s burlantse d'ella ... l' obli­guessin moralment a abandonar l'escena fins a ha­berse desahogat. La demés concurrencia, sensata.

Los senyors citats, que no son altres que 'Is que diJ1Ubn mal de «La Peña» en aquell periódich volstil (quin desprestigi va cada dia en aument), ho fan sol­zament per(!ue no accedi la Junta a donarloshi entra­¡fa y butaca a cada ilú d'ells com van demanar. Lo (Iue actua de corresponsal y critich (~) l'última fun­ció, la presenciú veslit de gala (brusa, pantalóns de vellut y ebpal'denyas), y aquest punt. .. aixis, en milj de tan t 11 u h ida concul'l'encia fi ue vcstei x més decen I y no té tantas ¡..retenciólls ni mala t'é, causa en gene­ral un ball xich de disgust.

Sl bé que brams d' a:se ... Com ocuparia mllssa espay, gual'do pe '1 (lis3apte

que vé resenyal' altras funcións celebradas.-C. F.

llADALONA.-La compall~ia del Sr. 'l'ressols que actua en lo lelltl'o Z01'l'illa, adellléa d'un dl'ama cas­tella ha posal en eSCena 'I deliciós saineto Quí ... com­pra madui.t:as.-B. D.

SAllADELL.-En la «Acudemia Católica», devantde nombrosa concurrencia 's posIÍ en escena lo dia 28, las bonicas sarsuelas L08 úandolers y Lo sant del amo, en que ~' hi distingiren notablement los senyors Arús Capmajó, Vila, Arnaus, Trapu, Balmes y demés.

.En la associació do católichs obtingueren també gran éxit las preciostlH produccións OI' y A pel g ci repelo Lo diumenge passatl'epI'esentaren La clau de casa y ¡Emúolich:s!

La secció drumútica del Ateneu Sah.lllel1ench posa en esceua '1 diumenge passat la preciosa balada Lo U;,'i à' ayyua y 'I sainete Lal$ úodal$ d'en Cirilo.-C.

MATAHÓ. -«.\tene0 Obrer». - La companyia de

-aficionats d'aquesta lluhiòa societat donú funció lo dissaple prop-passat, dc(licalla ú la memoria (Iel in­mOl'lul Frederich Soler. Posaren en escena lo pl'eciús dl'ama Lal$jo!Jal$ de la Rosel', tanla~ vegadas l'Ppre­sen tat y aplaudit en aquest teall'o; la exccució bastant l'l'guIar. Per fï de festa l'epresentaren la pessa Lmt tres ale{Jríal$, que a pesar de estar los aficionats has­tant insegurs de sos papers, feren pasar una hora de­licio a.

.Circol Católich d' Obrers».-La gran compaíiia cú­mica de :zarzuela y de veri?, segons sembla repre en­ta las obra:;; de costúm, Lal$ amapolal$, cora de La úanda de trompetas, ranchel'os (le El caúo prilllero, ((IUe bons rancheros son ells), lerceto de Lo.s purita­n08, .y, per acabar, Los asistentes.

Segc'lns noticias, próximament estreno de Los apa­recidol$ y lo que 's més bó que tenían ab ensaig LaI> 80úl'inos del capitdn Grant, pera sembla que s' ha dei­xat corre; lléstima. Prou per avuy.-P. J. Y R. J.

PARíS.-Al «Vaudevil1e» s' ha estrenat ab regular éxit una comedia en tres actes, L' A reu.

SafJho, la novela d'amor de A. Daudet, arreglada a l' escena per II. Cain y A. Bernéde y a la que ha po­sat música lo mestre M. Massenet, obtingué un gran éxit. La falla de temps y d' espay m' impideix relatar l'argument d'aquest obra, cosa flue faré próxima­ment. Avuy sols diré que la Calvé estigué superior dins son difícil lJaper de Sapho.

La Jouese d' Orgué, melodrama lret de la novela del mateix nom de l\1onlépin, per Mr. Dornay. Es d' aque­llas obras que oblenen, com Les deu;r gosses, un gran número de representacions. Las botigueras que van altealro per plorar han trobat un ideal, ja que las es­cenas dramúticas abundan en lo citat melodrama.

L'única novelat de la setmana ha sigut l'estreno de un obra d'espectacle Don Jean au.c Enfers, flue ha obtingut un grand 8uccés.

En aquesla obra hi alcansa molts aplausos la baila­rina senyoreta Pibrac.-FAusT.

NOVAS Ha morta Madrit lo fecond aulor dramàlich En Ra­

fel M.' Liern, que actualment desempenyaba 'I ca­rrech de director d'escena del «Tea tro Español».

A la escena regional hi donú obras flue s' han po­pularii?ut moll, IaIs com Carracllca, La flor del camí del Grau, Les elccúolls d' lli! poblet, ('na paella, ('n rato en l' hort dcl Sanfíl:isim, A. rró.~ en c/¡cyalls .'/ na­nos, Dos Acerps, El .Me:sie:s de J>atra;J', Qui al cel e8-cup ...

Descansi en pau tan honrat escriptor.

Ahir ú la nit degué estrenarse al Romea la produc­ció en tres actes La taúerna fi lo taller, de D. Teodor Bonaplala.

Ne parlarém la selmàna que vé .

La cOl$ta de Lleoallt, deflica casi lot \' úllim número a con memorar lo triomf de \' Orfeó Catald.

Lo dimars, lo doctor Trias y Giró inaugura las con­ferencias de Dret Civil Catalri que tlonarÍ! tots los di­mars en nostra Universitat.

Avuy deu també inaugurar las de Historia de la li­teratura calalana lo Dr. Rubió y Lluch.

Lo TEATltO REGIONAL 399

De unas y allras nos en ocuparém ab la degu(la ex­tensió en un de nostres próxims números.

Don Ernest Soler de las Casas, al publicar son poe­ma dramatich La llnr, ha tingut lo bon sentit de pre­cedirlo de la poesia L'e.scó, de son inolviJable pare, en quin trevall in pira !la obra.

-M' habian assegurat que dita obra la donaria com a t'olletí un pel'ióòich en quina llista de colahol'adors hi figura 'I nom de D. Esnest¡ ¿((UÓ m' hi dihuen ú n' aixó~-'ns deya un amich.--/ ...... 1

BERENGUEH.-Lo diumnnge, 28 del passat, se po­sà en escena naix la direcció del Sr. Santpere, las comedias Indicili y LOIi as i¡; ten te¡; , obleninL un regular desempenyo.

A més de dilas obras, s'eslrena un sainete titulal L' a8qué, (IUal ressenya fém en son lloch correspo­nent.

ESCOLAS PIAS (Ample, ~3).-Lo dimars s' hi cele­bra una vetllada que fou Iluhidísima. En la pal'L lite­rUI'ia hi e colta ren molts aplausos los folrs. Heventós, Riera, Casas, Bertl'dn, Ca als y Junca, lo mateix (Iue 'Is Srs. Badia, Torrebadella y San l'oma, en la part musical. En Juanito Reventós mereix puntapal't.

Dotat d'una veu moll bonica de tenor, impropia en un noy de 1 ~ anys, li augurém una brillant carrera. Canta Pieta !iiflno/'e, am moll ajust, lo quo li valgué una tempestat d' aplausos que acalla repetinL la pre­ciosa A ria di cMesa.

Un aplauso ú tots.

LA CONSTANCIA.-Devant d'ull públich tan nu­merós com escullit, lo diumenge pas. at s' hi po ú en escena la preciosa olll'a Loj'ull de paper, en que hi escoltaren abundants aplausos las Sras. Forcada y Miralle~ y tot· los senyors que hi pl'eng\leren pal'l, especialment los Srs. Fúbl'l'ga , :\Ias y Beta¡;.

La concul'rencia sOI'li moll ali ·feta.

LA CATALANI.'TA.-Baix aquesL titul, \lna colla de jove entusiasta· dara en L'Ateneu del En8all.l'e,Corls, ~12 hi, baixo, una l'unció avuy a la nit, quin productes se di) tinan al monument d'en Piturl'a, po­sanlse en-e cena lres obras seva:, La b/l{i(al'rn de la {{i{¡ertat, ¡a¡; píldol'a¡; (/. lIo11o{l'a!/ y CU/'a de moro, finali anlla funció ab Ull halt de socielat.

Lo TEATRO HE(;rONAI.,rlue'~ posa sellllll'e li co ·tatde las cau as noble"" l'aciJital'ú Ú so abonats invitacir'lI1 y programa.

CIHCOL nE PH()PIETAHIS.-Lo diumenge pa !:iat ) baix la direcció de don Auton Piera, s' hi posal'cll ell escena duga' produccións caslellana,> moll ben in­tel'pretadas pel cital direclor y Sras. Yerdiel' (.\.) y lF.), Homero, igual r(ue 'l' '~Ilyors :\Iontanel', :\tir, Maurici, Ro ell, etc.

(;EDE()='i,-En la lIuhilla l'cunió familiar d'aquest titol, lo diumenge )la 'sal s' hi po,-ú en escella la' aplaudi(la' produccióll , Un ca(Jó y Se{¡n¡; al cap, di'­lingint hi moltis'imla Srta . .J. ~imÓy'lsSrs. Dcspax, (Talera, .lalurluer (.\.) y l~l.), AvenO'a y.Aceberlo.

La l'la. Amigó, en \Illa pe 'sa italiana que can la, l'ou molt aplaudida. En tota la funció hi l'cgil/¡ el me' gran cntusia 'me y pel' acabal' la l't: ·ta mé' agl'aJahlernenl,

s' hi celebra un ball en que hi regna 'I més bon hu­mor.

LA DAHCLItE.-En la vetlla del pròxim passaL (lis­sapto, tingué 1I0ch en a(lue La important societaL .una t'unció ú benefici del esLudiósjove (soci de la mateIxa), senyol' :\Iulet, po antse en e",ccna dos pessas de reper· tOl'i foraster y l'aplaudit juguet S'lna8!J parell,~, en la que tingueren oca ió de recullirhi molts aplau os tots quans hi prengueren part, especialmenL las senyora­tas Casals y Segura y 'Is joves aficionats senyoJ's San­tassusagna, Berenguer, Vilaplana, BateL y 'I Bene-ficial. .

El simpaLich senyOI' MuleL en un dels in termed.ls nos donú probas de las molta aptituts que possehelx pe 'I cultiu de la música, en la precio a l'omanza de barítono de l' ópera /)ino/·ah,. com també 'I sen~'ol' Baixera' ab la bal'carola de Gioconda, y las coplas a duo pe 'Is Srs. Cuyas y l\ll1lel.

Dels sen~ors encarregats de llegir las poesias que s' anunciavan en el programa no 'n diJ'énl res per­que ... un altre (Iia creyém que la lIegirún.

Pot donal'se pel' saLi felel Sr. Mulel de las moltas mostra de carinyo (IU' ha rebut de sos Ilmich~ y ... prou per aYuy.

SOCIET.\ TeLA AL/ANZA\).-,Sanl Marli de Pro­vensals).-L' intere sllnt drama El eIJü!/ma, de. Ech~­garay, sigué po al en escena diumenge passat a la nIt

RECORTS DE LA GUERRA CUBANA E~ f,A MA lGUA

Després de un dia de fam

Un dia de pluja

400 Lo TEA TRO REGIO~AL

en aquesta llu 'lida associació, per la companyia que ab tant bon acort dirif:(eix lo Sr. Tre sols. Molt ajus­tadeta resulLA l'obra, que fou escoltada per un nom­brós públic essent lo menèionat Sr. Tre~~iOls y tots quan s lo secundaren, en extl'('m aplaudits al final do la represenlació.

També va representar e, per fi de fes la , L' on('!e Benet, del Sr. Monloro, on lo (jue las Sr'tas. Cosmo, (luerl'a y 'Is SI'S. Ballesta y algún altre, hi foren las delicias do la concu1'l'encia.

LA FAMILIAH OBRERA DE SA TS.-Diumenge dia 2R del passal, posaren en escena el ([rama Los A man­tes de Teruel, en lo que estigué ó gran allura la sim­patica artista Srta. Mercé Blanca y lambé la sellyo­l'ela Llanci\. Srs. Labastida, Nielc-, Indura)'n y Vaqué, també foren moll aplaudils. La l'unció acabú ab la come(lia del senyor Piqué, Campi qlli pU(Jui, que ba fer riure moll, en la que se distingiren la enyoreta L1onch, Sr. (luillell1ay y V/lIlué.

CENTH.O REP BLICANO DE LA DERECIIA DEL ENSANCHE.-Diumenge dia 28 'del passat se repre­senta on lo tea tro rle aquesta societat La teta gallinai­re, ¡Justícia humana! y lo juguel cómich Pintw'a fi de sif/te, original de D. A. Guasch y de n08tre director, desempenynnt los pOpOI'S de ditas pl'oduccions los

socis del «Centre Republic8», que obtingueren molts aplausos de la numerosa y escullida concurrencia per la manera acallada ab que desempenyaren sos res­pectius papers, especialmontlos senyors Garcia, Gili, Zanón y Mutheu.

CO~~ESPONOENCIA (1)

Anil. Clrt. Puhlicar,\m la primera.-Jol'\eph Niepce. La forma eH molt incorrecta.-M. Rose1l6. Si vol que li di­gui la veritat, no l' acabo d' entendre.IJluiset de la Pega. Aquest any no ha pogut ser. Veurem lo vinent.­Y. Escofet. Te condicións recomanables pero ab tot no 'm reslllta prOl1.-Y. Tintoré. Anin\..-Admirador del tea­tro de la terra. Las sevas observacións son atinadas, pe­l'O preferim una ¡¡rndenta neutralitat. Mes ben dlt, fal'6m lo que vostè desit.ia-qu' es també lo nostre deber -pero ah poHtica.-1\l. Presas. Per l' a~y qne ve si som vins.-Vicpntó. Si no ordinariejes tallt ... -Joan Cadira. Es algo cU1'¡;i ... I.no li sembla? C. Pnig. No e"tém pe '1 génerv vert.-M. Argimón. Lo desiti es molt bó y l' agrahím, pel'O ¡ay! la forma no 'n convens.-Noy Tra!1-quil. Aqnest cop no fila prou M.-Quimet Borrell. Am-1'a..-1\I. Girona. Mil gracias pel'O no hi ha capigut.-Un drapaire. Al sach ... dels papers.-M. C. Feu. No li veig la pnnta.-Ll. Tintoré. L'epigrama no serveix.-J. Sa.­bater y Prieto. L'article va bé, solsament que sa molta extensió 'nl'l impedira. pub1icarlo tot seguit.

ARGOS.

I) Crlticl\ y consultl\ grl\tnitl\ sobre a.suml'tos literari •.

+- En preparació lo n -6.rn.ero de pri:r:n.er dol. any 4 ~~~.;s. .. :.s~.:s.<s.'~~~~~S:'s.<s..~ .. ' .' .' .' .' .' .' .' .' .' .' "

A e o p e A L E N T + OB~7I~ (07PJ17Ilr7In7I~ + Juguet cómich original y en vers de

.A... S.ALTJ:'TEEJ:

Per carecterisarse los ----llapis,----

SENSE DA-M"-

Qua 's vanan an l' Admlnlstraclò da «Lo Taatro Raglonal»

Lo Qnarto dels mals endressos. Un don Jllan Tenorio a. trO.~ROS. Cor de roca (drama).. . . . ¡Embolichs! . . . . . . ¡Ca.psulas Mausserl, arsnela El:; lleroes del Bruch.. . Lo llibertauor ue SnisRa. Do fills. . . . . A toch d'esquella.. .

ebas al cap.. . . . Los grills de las sebas. L'últim inglès ..

1 pta.s. 0'25 » 1 1 S 0'60 1 2 1 0'50 0'50 0'25

OBRAS DE DON JOSEPH FELlU Y CODINA Que 's mcu cu l' Admini Iradó de « 1.0 Trairo Re~onal »

Lo Gra de mc.-ch (drama H actes). . Lo mestre de minyons (comeuia 1 ncte). Lo Rabada. tdram!l. 3 acte). . . La Dida (novela), 2 tomos.. . . Vens y prosa (articles y poesia"') .. Del ou al sou (Mmedla 1 acte). .

2 ptas. 1 2 1 0'25 1

Son los millors

Preu: 3 pessetas Imprenta de 1\IAHIANO GAL\"E, Aviiió, 18, interior. Barcelona.