Trabajo Ecología 2º Curso

Impacte ambiental de la construcci duna

carretera a la zona del tur del Fumet,

Collserola Miren Aizpiri, Jlia Alonso, Laura Batlle,

Andreu Bofill, Jaime Cano, Laura Martnez

2n Biologia Humana, Ecologia

Curs 2012-2013

2

NDEX

INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

1. Informaci general

1.1. Impacte ambiental duna carretera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

1.2. Caracterstiques de Collserola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.2.1. Localitzaci del Tur del Fumet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.2.2. Tipus de sl: formaci i caracterstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

1.2.3. Clima, temperatura i precipitacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

1.2.4. Els incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1.3. Recuperaci desprs dun incendi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2. Dades recollectades

2.1. Situaci geogrfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

2.2. Alada dels arbres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

2.3. Transsectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2.3.1. Esquema dels transsectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2.3.2. Inventari de les espcies vegetals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2.3.3. Caracterstiques generals de les diferents espcies vegetals trobades . . . . . . 11

2.3.4. Inventari de les espcies animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

3. Anlisi de dades

3.1. Dades i clculs dels transsectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3.1.1. Dades i clculs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3.1.2. Anlisi de la diversitat: ndex de Shannon i ndex de Simpson . . . . . . . . . . . . . 21

3.2. Relacions entre espcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

3.2.1. Relacions planta-planta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

3.2.2. Relacions planta-animal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

3.2.3. Relacions animal-animal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

3.3. Successi ecolgica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

4. Limpacte ambiental de la carretera

4.1. Impacte sobre el sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

4.2. Impacta sobre la fauna i la flora: pertorbaci de la successi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

CONCLUSI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

3

INTRODUCCI

Lobjectiu daquest treball s estudiar limpacte ambiental que podria ocasionar la

construcci duna carretera al tur del Fumet del Parc de Collserola i daquesta manera,

entendre per qu hi trobem unes certes espcies i daltres no, com es relacionen entre elles i

les conseqncies que pot tenir la seva prdua per a lentorn.

Per poder avaluar les alteracions que suposaria en el terreny aquesta construcci, ha estat

necessari dur a terme un estudi exhaustiu sobre la flora, la fauna, el tipus de sl i les

caracterstiques climtiques particulars daquesta zona.Per aquest motiu sha realitzat un

inventari aproximat daquelles espcies animals i vegetals prpies del tur del Fumet grcies a

les dades obtingudes dels diferents transsectes duts a terme durant lexploraci del terreny.

En primer lloc hem efectuat una cerca dinformaci general. Duna banda, per tal

dentendre quin s limpacte ambiental de la construcci duna carretera de manera global i de

laltra, amb lobjectiu de conixer millor la situaci existent a Collserola.A continuaci

presentarem un primer apartat sobre el tipus de sl, el clima, les precipitacions, etc. que

trobem a Collserola. Cal destacar que la zona estudiada es va veure afectada per un important

incendi que va tenir lloc al 1994. Aquest fet no ha de ser oblidat ja que presentar una srie de

conseqncies que haurem de tenir en compte en el moment dexplicar les dades obtingudes.

Aix doncs, aquest apartat tamb inclou una visi general decom es recupera una zona boscosa

desprs dun incendi a partir del qual analitzarem ms endavant lestadi de successi ecolgica

en el qu es troba la zona del Tur del Fumet estudiada.

Seguidament presentem un apartat amb totes aquelles dades recollectades al llarg de

lexploraci de la zona: la situaci geogrfica, la inclinaci del terreny, les espcies animals i

vegetals presents (obtingudes a partir de diferents transsectes) i les seves caracterstiques

principals.

En tercer lloc hem procedit a analitzar les diferents dades obtingudes. Duna banda, hem

dut a terme un estudi de la diversitat de la zona per tal denglobar els coneixements adquirits

fins al moment al llarg del treball. De laltre, lobjectiu ha estat relacionar la situaci de la zona

estudiada amb les observacions fetes sobre el terreny: estudiar les relacions entre les diferents

espcies animals i vegetals, analitzar lestadi de successi ecolgica respecte a lincendi, etc.

Per ltim, intentarem respondre a lobjectiu marcat inicialment, s a dir, quin ser limpacte

ambiental que suposar la construcci duna carretera a la zona estudiada: qu es perdr i

quines seran les conseqncies daquestes prdues per lecosistema de Collserola.

4

1. Informaci general

1.1. Impacte ambiental duna carretera

La construcci duna carretera en un entorn com el de Collserola, sempre provoca un cert

impacte ambiental que pot ser minimitzat de diverses maneres, per que no pot ser eliminat

del tot. Per aquest motiu s molt important, abans de la construcci, realitzar diversos estudis i

avaluarels riscos que pot comportar la construcci duna carretera per a la fauna, la vegetaci i

el sl de la zona per tal de poder-los prevenir en la mesura del possible, o b per a poder

dissenyar mecanismes compensatoris que redueixin els danys ocasionats.

Per comenar, cal tenir en compte que els impactes directes ocasionats per la construcci

duna via com ho s una carretera, sinicien des de la fase de construcci i es perpetuen durant

tota la vida til daquesta.

En aquesta taula resum observem els principals danys ambientals causats per la

construcci duna carretera i la manera (si s que existeix) de minimitzar-los:

IMPACTE AMBIENTAL MESURES CORRECTORES

Prdua de biomassa

Prdua de cobertura vegetal

Erosi hdrica i elica del sl Revegetaci (en la part exterior de les corbes per evitar reduir la visibilitat)

Degradaci del paisatge Intentar que la carretera segueixi al mxim possible el traat natural del terreny

Contaminaci atmosfrica Plantaci darbres

Contaminaci acstica Pantalles acstiques, pantalles arbries (si b aquestes no redueixen gaire lemissi de la font sonora per impedeixen la seva visi), silenciadors de la maquinria constructora

Prdua de terres agrcoles Intentar evitar construir en rees agrcoles dinters

Degradaci paisatgstica i visual Plantaci dels voltants de la carretera, accessos controlats, etc.

Vessament de combustibles i olis Obres de desaigua, basses de decantaci

Alteraci dels patrons naturals de drenatge daigua

Respectar els cursos naturals daigua i intentar no tallar-los

Alteraci de la mobilitat natural de la fauna, efecte barrera

Creaci de trampes descapament al llarg de la carretera i zones de pas

Emissi de partcules Recs, balles

Afectaci als aqfers i a la qualitat de laigua

Control del moviment de la maquinria i dels seus vessaments

Destrucci de patrimoni arqueolgic (jaciments), cultural o paleontolgic

Realitzaci de prospeccions arqueolgiques

Destrucci de lhbitat o zona de reproducci i alimentaci de la fauna

Control daccs, delimitar zones protegides

5

1.2. Caracterstiques de Collserola

1.2.1. Localitzaci del Tur del Fumet

Mapa topogrfic a escala 1:50000 [www.icc.cat/vissir3/]

Base topogrfica escala 1:25000 [www.icc.cat/vissir3/]

El Tur del Fumet (cercle vermell) es situa a Collserola, proper a la urbanitzaci Les Planes.

6

1.2.2. Tipus de sl: formaci i caracterstiques

El masss de Collserola (amb 11.100 ha de superfcie) sintegra al sector central de la

Serralada Litoral Catalana. Els lmits sn el riu Bessa lest, el riu Llobregat a loest, les rieres de

Sant Cugat i de Rub per la banda nord i el pla de Barcelona pel sud.

La formaci geolgica de la serra va comenar a lera primria, amb la sedimentaci de

sorres, argiles i restes orgniques, que amb el pas del temps es van transformar en roques

sedimentries (luttiques). En la primera fase de lorognia herciniana (fa 300 milions danys)

es va produir la transformaci daquestes roques luttiques en pissarres i fillites, les roques

ms abundants a la serra, aix com els filons de quars. Posteriorment, la intrusi de magma va

donar lloc a granitoides mitjanant un procs denominat metamorfisme de contacte (augment

brusc i fort de temperatura i pressi). Durant lorognia alpina, a lera secundria, va tenir lloc

laixecament de les serralades costaneres i posteriorment, la serra es va configurar com un

bloc alat delimitat per falles normals. Ms tard el mar va inundar el pla de Barcelona i es va

endinsar per la vall del Llobregat. La sedimentaci marina daquesta etapa va donar lloc a la

formaci de calcries descull. Ms recentment, al quaternari, la serra ha quedat sotmesa a

lacci de lerosi, i a les zones deprimides, com valls i torrents, shi han anat sedimentant

materials detrtics.

Per tant, Collserola es una unitat geolgica integrada quasi exclusivament per roques

gnies i metamrfiques de lera primria (paleozoic) afectades pels moviments de lescora

terrestre que coneixem com a orognia alpina i sotmesos als processos de erosi.

1.2.3. Clima, temperatura i precipitacions

El clima de Collserola s de tipus mediterrani, amb hiverns suaus i estius secs i calorosos.

Trobem oscillacions trmiques anuals i diries moderades, i precipitacions estacionals en

conjunt escasses i fortament irregulars.

La temperatura mitjana anual s de 14,4 - 14,1C, arribant a la ms freda al gener (7,1C) i a

la ms calorosa al juliol (22,8C).

Les precipitacions mitjanes anuals sn de 619 526 mm. Collserola presentados perodes

humits, la tardor i la primavera, i un intens eixut estival: a loctubre les precipitacions poden

arribar als 83 mm, al maig fins als 60 mm per al juliol baixen fins als 10 mm.

7

Tot i aix, al vessant obac les temperatures sn fins a

10 graus inferiors respecte a la resta de Collserola i les

precipitacions sn superiors. De fet, Collserola es

caracteritza, en part, per lexistncia de microclimes, s a

dir, variacions locals importants. Aquestes variacions

depenen de l'orientaci, l'altitud, les inversions trmiques,

les boires, l'exposici als vents, la presncia d'un major o

menor recobriment forestal, etc. Tot aix genera diferents

microambients on trobarem una certa diversitat de

poblacions vegetals i animals en funci dels seus

requeriments i de la seva capacitat dadaptaci als

diferents microclimes.

Pel que fa a la xarxa hidrogrfica, s a dir, el conjunt

de cursos daigua que circulen per Collserola tamb

presenta caracterstiques mediterrnies: rgim torrencial,

forta variabilitat estacional, etc. Cal destacar que les

dimensions daquesta xarxa sn fora redudes degut a les

baixes precipitacions: el volum daigua del conjunt s fora

escs. Les aiges dels cursos que travessen Collserola

desemboquen al Llobregat, al Bess (sent aquests els rius

que delimiten el territori) o directament a mar.

1.2.4. Els incendis

De maig a setembre, levaporaci supera la precipitaci, disminuint aix la humitat de la

matria vegetal. Aix augmenta la inflamabilitat i conseqentment el risc dincendi. De fet, l11

dagost de 1994 va tenir lloc un gran incendi que va cremar bona part de la serra de Collserola,

incloent la zona boscosa del Tur del Fumet.

Cal remarcar per que al llarg de lestiu van haver-hi ms incendis. Tot i aix, aquest va ser

el desastre ecolgic ms important ocorregut en aquesta zona, ja que es van cremar 135

hectrees de bosc a la Floresta i les Planes. Les flames van afectar especialment al pi blanc,

per tamb els escassos roures i alzines que trobem a la zona.

En un principi es va pensar que lincendi havia estat provocat per un curtcircuit als cables

duna empresa elctrica, no obstant, no es va descartar que lincendi fos provocat per un

cigarret. De fet, la majoria dincendis que han tingut lloc al parc de Collserola durant els darrers

20 anys han estat provocats, ja sigui de forma voluntria o per negligncia sent doncs

conseqncia de lactivitat humana. Per tal de que no es torni arepetir una situaci com la del

1994es van posar en marxa diferents campanyes de prevenci dincendis que encara es duen a

terme.

Font: Observatori Fabra (432 m);

solell; des del 1918

[www.parcnaturalcollserola.cat]

8

1.3. Recuperaci desprs dun incendi

En els ecosistemes mediterranis, els incendis forestals sn un component relativament

natural i abundant. Aquest fet ha comportat ladaptaci de moltes espcies als focs o tamb, a

la rpida regeneraci un cop ha passat lincendi.

Depenent de la intensitat del foc, els mecanismes de resistncia o de regeneraci

daquestes espcies poden no ser suficients per a regenerar lecosistema. Aix doncs, focs de

gran intensitat poden arribar a cremar el sl i les arrels. En aquest cas, la regeneraci del bosc

ser molt lenta, ja que shaur de produir a travs de llavors provinents de zones ms

llunyanes a les cremades.

La recuperaci dels ecosistemes depn de diversos factors com sn lpoca de lany en

qu es produeix lincendi, la intensitat del foc, la seva extensi... La resposta de lecosistema

varia en funci daquests.

Cal tenir en compte que no tots els incendis forestals sn un desastre per al medi o pel

paisatge. Alguns incendis presenten pocs efectes negatius i fins i tot poden arribar a provocar

efectes positius a curt termini, com poden ser la incorporaci de nutrients al sl o lobertura

despais que fomentin la renovaci de la formaci vegetali atreguin noves espcies animals. s

el cas dels incendis de baixa o mitjana intensitat i severitat, de poca extensi i ocorreguts en

poques de parada vegetativa (estiu o hivern), limpacte negatiu dels quals s baix. Aix

provoca un augment i millora de la diversitat vegetal, paisatgstica i faunstica. En aquests

casos i si no hi ha risc de nous incendis en la mateixa zona afectada, la millor opci s la no-

intervenci, s a dir, no actuar.

Una vegada produt lincendi, es realitza un seguiment de la zona cremada tant a curt com

a llarg termini per a determinar quina s la lnia dactuaci a seguir:

La Noactuaci:Aquesta es duu a terme principalment en incendis de baixa severitat,

els quals no han afectat una gran extensi o que han tingut lloc en poques de baixa

activitat vegetativa (estiu o hivern). Quan el risc de nous incendis a la mateixa zona

afectada s molt baix, no es realitza cap intervenci. Aquesta lnia dactuaci es t en

compte en aquells ecosistemes amb una alta resilincia, s adir, aquells capaos de

respondre i resistir als danys, i amb una baixa vulnerabilitat, essencialment en aquells

incendis dintensitat baixa o mitjana i de poca extensi. En aquestes condicions, el risc

de prdua del sl s baixa i la recuperaci de la vegetaci s relativament rpida. En la

gran majoria dels casos no es procedeix a fer tales i extracci dels arbres cremats que

no han caigut, ja que els danys que podria patir el sl a causa de ls i el pas de

maquinria podria malmetrel fins a tal punt de dificultar la regeneraci natural del

bosc.

Assistncia a la rehabilitaci natural: Cal mencionar que una alta regeneraci natural

pot causar certs problemes a llarg termini, ja que densitats altes dalgunes espcies

competitives, pot portar a una successi diferent a la natural de la zona o clima.

Daquesta manera, mitjanant eines de gesti forestal, es pot assistir artificialment a

aquesta regeneraci natural. Sutilitzen per exemple aclarides o reservacions per tal de

disminuir la densitat dalguna espcie principal amb lobjectiu de reduir la

competncia i afavorir lestabliment daltres espcies competidores o preses de les

espcies principals. Aix permet tamb un augment dels recursos disponibles pels

9

organismes auttrofs incrementant aix la productivitat primria de lecosistema. A

ms, es poden utilitzar altres eines de gesti forestals per tal daugmentar la resilincia

de lecosistema o millorar la biodiversitat, obrint clarianes. El pasturatge o la formaci

de barreres de protecci vegetals, ens poden ajudar tamb a disminuir laparici de

nous incendis, a disminuir la zona dafectaci del foc o a augmentar la resilincia de

lecosistema.

La restauraci activa de lecosistema: Aquesta lnia s utilitzada quan existeixen

verdaders problemes en la regeneraci natural i per tant sn necessries eines de

reforestaci i repoblament actiu a la zona afectada. Cal una acurada planificaci i

selecci despcies vegetals i animals en funci de la zona, clima i sl. s preferible la

utilitzaci despcies autctones amb una alta resilincia i la utilitzaci de plantes

micorrizades per augmentar-ne el creixement. Pel que fa a les llavors a introduir,

sutilitzen en major mesura aquelles llavors despcies naturals de la zona i que

tinguin, com ja hem dit, una elevada resilincia.

Amb aquestes lnies dactuaci es vol aconseguir la recuperaci i/o rehabilitaci de les rees

afectades per un incendi, per a ms saprofita per a realitzar una gran gesti de lecosistema i

del paisatge. Sha de procurar mantenir els ecosistemes adaptats al clima i a la zona, evitant-ne

la prdua dels sls i la contaminaci de les aiges.

2. Dades recollectades

2.1. Situaci geogrfica

Els transsectes per dur a terme lestudi de la fauna i la flora de Collserola han estat

realitzats en una zona del Tur del Fumet daproximadament 306 metres dalada. Ms

concretament, les coordenades UTM obtingudes grcies al GPS en el punt dinici del primer

transsecte (T1) sn: x= 423537 m; y = 4588110 m. La pendent del terreny estudiat s

prcticament nulla, motiu pel qual no ha estat necessari calcular-la.

2.2. Alada dels arbres

El clinmetre ens ha perms calcular lalada aproximada

dels diferents arbres trobats als transsectes que no han pogut

ser mesurats amb lajuda de la cinta mtrica. Lalzina present

al primer transsecte ha servit de referncia per estimar

lalada de la resta darbres. A travs de laparell, hem

obtingut una pendent del 65%. Sabent que la distncia entre

larbre i lobservador (de 1,70 m dalada) era de 3 m, lalada

de lalzina s de 3,65 m:

10

2.3. Transsectes

2.3.1. Esquema dels transsectes

El primer transsecte realitzat (T1) ha estat utilitzat com a punt de

referncia per realitzar la resta de transsectes: 3 cap a lEst ( +6 m, +10 m i +18

m) i 3 cap a lOest (-5 m, -12 m i -16 m) respecte al transsecte inicial. Tots els

transsectes shan dut a terme cap al Nord respecte al cam ja que la topografia

del terreny impedia fer-ne cap al Sud.

En el segent esquema 1 cm correspon a 2 m:

2.3.2. Dades dels transsectes

-16 m - 12 m - 5 m T1 (0 m) + 6 m + 10 m + 18 m

11

Les proporcions totals obtingudes globalment poden ser observades en el segent grfic:

2.3.3. Caracterstiques generals de les diferents espcies vegetals trobades

Nom com Arbo

Nom cientfic Arbutusunedo

Famlia Ericcies

Tipus Arbret o arbust perennifoli

Hbitat Mquies i alzinars

Alada mitjana 1 10 m

Altitud 0 1000 m

Nom com Alzina

Nom cientfic Quercusilex

Famlia Fagcies

Tipus Arbre perennifoli

Hbitat Mediterrani no rid


Altitud 0 1500 m

1% 2% 2%

4% 5%

7% 1%

13%

19%

19%

27%

Distribuci de les espcies vegetals argilaga negra, fraret, rogeta, roure

aritjol, botja d'escombres, lligabos, roman

aladern de fulla estreta

estepa borrera, gatosa

alzina

arbo

pi blanc

estepa blanca

garric

estepa negra

bruc boal

12

Nom com Artjol

Nom cientfic Smilaxaspera

Famlia Esmilcies

Tipus Liana perennifolia

Hbitat Alzinars i bardisses

Alada mitjana 1 - 15 m

Altitud 0 - 1400 m

Nom com Argilaga negra

Nom cientfic Genistascorpius

Famlia Papilioncies

Tipus Arbust perennifoli

Hbitat Pastures seques i brolles

Alada mitjana 0,5 2 m

Altitud 0 - 2000 m

Nom com Bruc

Nom cientfic Erica arborea

Famlia Ericcies


Hbitat Mediterrani martim

Alada mitjana 1 7m

Altitud 0-1400 m

Nomcom Botjadescombres

Nomcientfic Dorycniumpentaphyllum

Famlia Fabcies

Tipus Mata

Hbitat Matollar i pastures

Aladamitjana 0,2 1,5 m

Altitud 0 1200 m

13

Nom com Estepa blanca

Nom cientfic Cistusalbidus

Famlia Cistcies




Altitud 0 1400 m

Nom com Estepa borrera

Nom cientfic Cistussalviifolius

Famlia Cistcies



Alada mitjana 0,2 0,7 m

Altitud 0 1500 m

Nom com Estepa negra

Nom cientfic Cistusmonspeliensis

Famlia Cistcies

Tipus Arbust perenniforme


Alada mitjana 0,5 1,5 m

Altitud 0 1000 m

Nom com Fraret

Nom cientfic Cytinusruber

Famlia Cistcies

Tipus Planta parsita

Hbitat Matolls mediterranis

Alada mitjana 5 10 cm

Altitud 0 1200 m

14

Nom com Garric, coscoll

Nom cientfic Quercuscoccifera

Famlia Fagcies

Tipus Arbust o arbret

Hbitat Garrigues i mquies


Altitud 0 1300 m

Nom com Gatosa

Nom cientfic Ulexparviflorus

Famlia Fabcies

Tipus Arbust

Hbitat Mediterrani


Altitud 0 600 m

Nom com Lligabosc

Nom cientfic Lonicera implexa

Famlia Caprifolicies

Tipus Liana perenniflia

Hbitat Alzinars, mquies i garrigues

Alada mitjana 1 4 m

Altitud 0 1500 m

Nom com Molsa

Nom cientfic Pseudoscleropodiumpurum

Famlia Braquitecicies

Tipus Molsa

Hbitat Zones ombrvoles

Alada mitjana 5 15 cm

Altitud

15

Nom com Rogeta

Nom cientfic Rubia peregrina

Famlia Rubicies

Tipus Liana

Hbitat Alzinars


Altitud

Nom com Roman

Nom cientfic Rosmarinusofficinalis

Famlia Labiades


Hbitat Brolles i matollars


Altitud 0 1400 m

Nom com Roure

Nom cientfic Quercuscerriodes

Famlia Fagcies

Tipus Arbre caducifoli

Hbitat Mediterrani plujs


Altitud 0 1600 m

Nom com Pi blanc

Nom cientfic Pinushalepensis

Famlia Pincies

Tipus Arbre de fulla perenne

Hbitat Boscos de terra baixa


Altitud 0 1000 m

16

2.3.4. Inventari de les espcies animals

La fauna trobada va ser relativament escassa i consisteix essencialment en insectes. Hem

pogut observar:

Classe Ordre Exemples

Arcnids Aranyes i teranyines

Insectes Dpters Moques i tbacs

Lepidpters Papallones

Heminpters Abelles i borinots

Colepters Escarbats

Malgrat aix tamb es van poder observar tant restes de gos, ms concretament,

excrements,com traces deixades per porc senglars.

[Les diferents fotografies presents en aquest apartat han estat realitzades al llarg dels diferents

transsectes realitzats durant la sortida prctica a Collserola.]

Nom com Aladern de fulla estreta

Nom cientfic Phillyreaangustifolia

Famlia Olecies


Hbitat Mquies i garrigues

Alada mitjana 1 2 m

Altitud

17

3. Anlisi de dades

3.1. Diversitat i distribuci

3.1.1. Dades i clculs

Amb les dades de la taula 1, que representen la totalitat despcies trobades en el conjunt

dels transsectes, hem calculat els valors de diversitat estimats per lndex de Simpson i lndex

de Shannon.

Transsecte 1

ndex de Simpson: 620512 ndex de Shannon: 2,81103

F. Absoluta F relativa (F. Relativa)^2 log2 (F. Relativa) F. Relativa log2 (F. Relativa)

Arbo 1 0,045454545 0,002066116 -4,459431619 -0,202701437

Alzina 2 0,090909091 0,008264463 -3,459431619 -0,314493784

Aritjol 0 0 0 0 0

Argilaga negre 0 0 0 0 0

Bruc boal 2 0,090909091 0,008264463 -3,459431619 -0,314493784

Botja descombres 0 0 0 0 0

Estepa blanca 6 0,272727273 0,074380165 -1,874469118 -0,51121885

Estepa borrera 2 0,090909091 0,008264463 -3,459431619 -0,314493784

Estepa negre 4 0,181818182 0,033057851 -2,459431619 -0,447169385

Fraret 0 0 0 0 0

Garric, coscoll 2 0,090909091 0,008264463 -3,459431619 -0,314493784

Gatosa 3 0,136363636 0,018595041 -2,874469118 -0,391973062

Lligabosc 0 0 0 0 0

Molsa 0 0 0 0 0

Rogeta 0 0 0 0 0

Roman 0 0 0 0 0

Roure 0 0 0 0 0

Pi blanc 0 0 0 0 0

Aladern de fulla

estreta 0 0 0 0 0

Total 22

18

Transsecte 2

ndex de Simpson: 5,785714 ndex de Shannon: 2,732463

Transsecte 3



Arbo 1 0,055555556 0,00308642 -4,169925001 -0,2316625

Alzina 1 0,055555556 0,00308642 -4,169925001 -0,2316625

Aritjol 0 0 0 0

Argilaga negre 0 0 0 0

Bruc boal 3 0,166666667 0,027777778 -2,584962501 -0,430827083

Botja descombres 1 0,055555556 0,00308642 -4,169925001 -0,2316625

Estepa blanca 0 0 0 0

Estepa borrera 0 0 0 0

Estepa negre 3 0,166666667 0,027777778 -2,584962501 -0,430827083

Fraret 0 0 0 0

Garric, coscoll 5 0,277777778 0,077160494 -1,847996907 -0,513332474

Gatosa 0 0 0 0

Lligabosc 0 0 0 0

Molsa 3 0,166666667 0,027777778 -2,584962501 -0,430827083

Rogeta 0 0 0 0

Roman 0 0 0 0

Roure 0 0 0 0

Pi blanc 1 0,055555556 0,00308642 -4,169925001 -0,2316625

Aladern de fulla

estreta 0 0 0 0

Total 18


Arbo 1 0,035714286 0,00127551 -4,807354922 -0,171691247

Alzina 0 0 0 0 0

Aritjol 0 0 0 0 0


Bruc boal 11 0,392857143 0,154336735 -1,347923303 -0,529541298


Estepa blanca 2 0,071428571 0,005102041 -3,807354922 -0,271953923

Estepa borrera 1 0,035714286 0,00127551 -4,807354922 -0,171691247

Estepa negre 7 0,25 0,0625 -2 -0,5

Fraret 0 0 0 0 0

Garric, coscoll 3 0,107142857 0,011479592 -3,222392421 -0,345256331

Gatosa 1 0,035714286 0,00127551 -4,807354922 -0,171691247

Lligabosc 0 0 0 0 0

Molsa 0 0 0 0 0

Rogeta 0 0 0 0 0

Roman 0 0 0 0 0

Roure 0 0 0 0 0

Pi blanc 0 0 0 0 0

Aladern de fulla

estreta 1 0,035714286 0,00127551 -4,807354922 -0,171691247

Total 28

19


Arbo 2 0,060606061 0,003673095 -4,044394119 -0,245114795

Alzina 1 0,03030303 0,000918274 -5,044394119 -0,152860428

Aritjol 2 0,060606061 0,003673095 -4,044394119 -0,245114795


Bruc boal 10 0,303030303 0,091827365 -1,722466024 -0,521959401


Estepa blanca 0 0 0 0 0

Estepa borrera 3 0,090909091 0,008264463 -3,459431619 -0,314493784

Estepa negre 5 0,151515152 0,022956841 -2,722466024 -0,412494852

Fraret 1 0,03030303 0,000918274 -5,044394119 -0,152860428

Garric, coscoll 2 0,060606061 0,003673095 -4,044394119 -0,245114795

Gatosa 1 0,03030303 0,000918274 -5,044394119 -0,152860428

Lligabosc 1 0,03030303 0,000918274 -5,044394119 -0,152860428

Molsa 2 0,060606061 0,003673095 -4,044394119 -0,245114795

Rogeta 0 0 0 0 0

Roman 2 0,060606061 0,003673095 -4,044394119 -0,245114795

Roure 0 0 0 0 0

Pi blanc 1 0,03030303 0,000918274 -5,044394119 -0,152860428

Aladern de fulla

estreta 0 0 0 0 0

Total 33

Transsecte 4


Transsecte 5



Arbo 1 0,045454545 0,002066116 -4,459431619 -0,202701437

Alzina 0 0 0 0 0

Aritjol 0 0 0 0 0


Bruc boal 5 0,227272727 0,051652893 -2,137503524 -0,485796255


Estepa blanca 3 0,136363636 0,018595041 -2,874469118 -0,391973062

Estepa borrera 0 0 0 0 0

Estepa negre 2 0,090909091 0,008264463 -3,459431619 -0,314493784

Fraret 0 0 0 0 0

Garric, coscoll 6 0,272727273 0,074380165 -1,874469118 -0,51121885

Gatosa 1 0,045454545 0,002066116 -4,459431619 -0,202701437

Lligabosc 0 0 0 0 0

Molsa 1 0,045454545 0,002066116 -4,459431619 -0,202701437

Rogeta 0 0 0 0 0

Roman 0 0 0 0 0

Roure 0 0 0 0 0

Pi blanc 1 0,045454545 0,002066116 -4,459431619 -0,202701437

Aladern de fulla

estreta 2 0,090909091 0,008264463 -3,459431619 -0,314493784

Total 22

20

Transsecte 6


Transsecte 7



Arbo 2 0,105263158 0,011080332 -3,247927513 -0,341887107

Alzina 1 0,052631579 0,002770083 -4,247927513 -0,223575132

Aritjol 0 0 0 0 0


Bruc boal 1 0,052631579 0,002770083 -4,247927513 -0,223575132


Estepa blanca 4 0,210526316 0,04432133 -2,247927513 -0,473247898


Estepa negre 0 0 0 0 0

Fraret 0 0 0 0 0

Garric, coscoll 4 0,210526316 0,04432133 -2,247927513 -0,473247898

Gatosa 0 0 0 0 0

Lligabosc 1 0,052631579 0,002770083 -4,247927513 -0,223575132

Molsa 1 0,052631579 0,002770083 -4,247927513 -0,223575132

Rogeta 0 0 0 0 0

Roman 0 0 0 0 0

Roure 0 0 0 0 0

Pi blanc 5 0,263157895 0,069252078 -1,925999419 -0,506841952

Aladern de fulla

estreta 0 0 0 0 0

Total 19


Arbo 1 0,04 0,0016 -4,64385619 -0,185754248

Alzina 2 0,08 0,0064 -3,64385619 -0,291508495

Aritjol 0 0 0 0 0

Argilaga negre 1 0,04 0,0016 -4,64385619 -0,185754248

Bruc boal 5 0,2 0,04 -2,321928095 -0,464385619


Estepa blanca 3 0,12 0,0144 -3,058893689 -0,367067243


Estepa negre 5 0,2 0,04 -2,321928095 -0,464385619

Fraret 0 0 0 0 0

Garric, coscoll 3 0,12 0,0144 -3,058893689 -0,367067243

Gatosa 0 0 0 0 0

Lligabosc 0 0 0 0 0

Molsa 0 0 0 0 0

Rogeta 1 0,04 0,0016 -4,64385619 -0,185754248

Roman 0 0 0 0 0

Roure 1 0,04 0,0016 -4,64385619 -0,185754248

Pi blanc 3 0,12 0,0144 -3,058893689 -0,367067243

Aladern de fulla

estreta 0 0 0 0 0

Total 25

21

Total a la zona estudiada


3.1.2. Anlisi de la diversitat: ndex de Simpson i ndex de Shannon

Lndex de Simpson, tamb conegut com ndex de dominncia. El representem amb una D.

Agafa un determinat nombre despcies (S) i la seva abundncia relativa (pi) i ens representa la

probabilitat que dos individus dins daquest ecosistema, seleccionats a latzar, siguin de la

mateixa espcie.

Primer calculem labundncia relativa on dividim la freqncia absoluta de lespcie N (Ni)

pel nombre total dindividus de lespcie (N). A continuaci fem el sumatori de totes les

espcies i el dividim de 1.

El mxim teric daquest ndex s igual al nombre total despcies, en el nostre cas el

mxim teric ser de 19. Aix, podem comparar el valor obtingut a la prctica amb el valor

teric:

La relaci ens dona un 432%, aix ens indica que la diversitat observable en lecosistema

de Collserola s menor a la que esperarem de manera terica, s a dir, si agafem dues

espcies a latzar no tenim la mateixa probabilitat de trobar-nos amb cadascuna de les

existents sin que algunes tenen ms possibilitats de ser les escollides.


Arbo 9 0,053892216 0,002904371 -4,213779291 -0,227089902

Alzina 7 0,041916168 0,001756965 -4,57634937 -0,191823028

Aritjol 2 0,011976048 0,000143426 -6,383704292 -0,076451548

Argilaga negre 1 0,005988024 3,58564E-05 -7,383704292 -0,044213798

Bruc boal 37 0,221556886 0,049087454 -2,174250927 -0,481720265


Estepa blanca 18 0,107784431 0,011617484 -3,213779291 -0,346395373

Estepa borrera 6 0,035928144 0,001290832 -4,798741792 -0,172409885

Estepa negre 26 0,155688623 0,024238947 -2,683264574 -0,417753766

Fraret 1 0,005988024 3,58564E-05 -7,383704292 -0,044213798

Garric, coscoll 25 0,149700599 0,022410269 -2,739848103 -0,410156902

Gatosa 6 0,035928144 0,001290832 -4,798741792 -0,172409885

Lligabosc 2 0,011976048 0,000143426 -6,383704292 -0,076451548

Molsa 7 0,041916168 0,001756965 -4,57634937 -0,191823028

Rogeta 1 0,005988024 3,58564E-05 -7,383704292 -0,044213798

Roman 2 0,011976048 0,000143426 -6,383704292 -0,076451548

Roure 1 0,005988024 3,58564E-05 -7,383704292 -0,044213798

Pi blanc 11 0,065868263 0,004338628 -3,924272674 -0,258485026

Aladern de fulla

estreta 3 0,017964072 0,000322708 -5,798741792 -0,104169014

Total 167

22

Aquest fet podria explicar-se per laparici despcies dominants a lecosistema. Aquest

tipus despcies tenen un nombre major dindividus en relaci amb la resta despcies i per

tant fan que disminueixi la diversitat, ocupant ms territori. Un exemple daquest fet seria el

bruc, lestepa negra i el garric. Aquestes tres espcies representen un nombre dindividus molt

ms gran en comparaci a la mitjana i generen una diversitat menor.

Aquesta dominncia pot venir donada per la bona adaptaci daquestes espcies al medi i

la facilitat que han tingut per a regenerar lecosistema desprs de lincendi. Sn exemples

despcies primerenques en els fenmens de successi ecolgica. Ara b, hem de tenir en

compte que lecosistema est madurant contnuament i que al medi natural els canvis sempre

tenen una resposta per part del bitop. Aix doncs, si fem aquest estudi daqu a uns anys

possiblement ja no veurem aquesta dominncia sin que hauran crescut amb fora altres

espcies ms adaptades al medi i ms apropiades per a les condicions estables.

Lndex de Shannon o ShannonWeaver ens permet observar la biodiversitat que

presenta un ecosistema en base a la teoria de la informaci: ens representa la probabilitat de

trobar un individu determinat en una part de lecosistema.Aix doncs, aquest ndex ens donar

pistes sobre com s la distribuci de les espcies al territori, si sapropa molt al mxim teric

voldr dir que tenim les espcies molt homognies i que hi ha la mateixa probabilitat de trobar

un individu concret en qualsevol part de lecosistema.

La nomenclatura s la mateixa que en el cas anterior: S per al nombre total despcies i pi

per a la seva abundncia relativa.

En el nostre cas tenim un valor experimental de 3,457. Com en lndex anterior, aqu

tamb podem calcular un valor mxim teric. Un cop el tinguem podrem comparar les dades

obtingudes dels valors experimentals ambles dades teriques i extreuren conclusions.

En aquest cas veiem que la diversitat observada al camp sassembla ms a la esperada,

concretament s un 8137% del mxim teric. Aix ens indica que les espcies estan ben

repartides al llarg del territori estudiat, que tenen fora homogenetat i que per tant no

trobem grans zones on hi hagi nicament una espcie.

Amb les dades dels dos ndex de diversitat podem crear una grfica on veurem si es

relacionen i ens donen per tant una informaci comparable. Sha realitzat per tant una

comparativa englobant tant els resultats obtinguts pels diferents transsectes com pel territori

estudiar de forma global (anomenat ecosistema a la taula).

23

Taula comparativa dels dos ndex de diversitat calculats

*Les distncies negatives representen una orientaci oest respecte el transsecte 1, que representa el

valor 0.

Grfica comparativa dels dos ndex de diversitat calculats

A la figura es pot observar que els ndex solen estar relacionats: on hi ha una alt valor de

Simpson tamb hi s de Shannon i viceversa. Aix sexplica perqu com ms alt siguin els

ndex, ms diversitat trobarem a la zona. Pel que fa alndex de Simpson el seu valor es degut a

la presncia despcies dominants i el de Shannon per una bona distribuci en lespai.

Hi ha transsectes en qu els dos ndex no estan totalment en harmonia sin que un s

ms alt que laltre, vegem-ne alguns exemples. En el transsecte 3 lndex de Simpson s menor

que lndex de Shannon: hi ha una dominncia del bruc sobre les altres espcies, per els

individus de les quals no es troben agrupats sin que estan repartits oferint un ndex de

Shannon alt. En el transsecte 6 observem el cas contrari: lndex de Simpson s superior a

lndex de Shannon. En aquest transsecte no hi ha cap espcie dominant i els individus es

troben distributs en ms duna espcie majoritria.

NDEX DE SIMPSON NDEX DE SHANNON Distncia entre transsectes (m) *

TRANSSECTE 4 6,849056604 3,238824152 -16

TRANSSECTE 3 4,170212766 2,505207788 -12

TRANSSECTE 2 5,785714286 2,732463725 -5

TRANSSECTE 1 6,205128205 2,811037868 0

TRANSSECTE 5 5,902439024 2,828781483 6

TRANSSECTE 6 7,352941176 3,064498452 10

TRANSSECTE 7 5,553846154 2,689525383 18

ECOSISTEMA 8,214727841 3,456897459

24

Aix doncs a partir de les nostres dades hem pogut estudiar duna banda la diversitat dins

de cada transsecte i de laltre les diferncies de diversitat entre els transsectes.A grans trets i

simplificant els valors ja detallats podem concloure que en general hi ha poca diversitat en

ambds aspectes.

- Dins un mateix transsecte solem trobar espcies dominants que tenen major nombre

dindividus que les altres. Tot i aix no estan agrupades, sin que la seva distribuci s

similar a la de la resta.

- Entre els diferents transsectes no hi ha gaire variaci ja que dins la zona estudiada el

medi s molt similar i els canvis observats es deuen ms a latzar que a les diferents

condicions que shi presenten.

3.2. Relacions entre espcies

En un ecosistema les relacions entre els organismes que hi viuen s inevitable. Cada un

dels ssers interacciona amb lentorn i amb els altres habitants.

Pel que fa a la relaci amb el medi fsic totes les plantes hi tenen una relaci similar. El sl

s usat com a font de nutrients i com a abocador de les parts mortes i els residus. Aquests

parts sn, de fet, matria que en descompondres generar una font de nutrients que podr

ser utilitzada tant per espcies animals com vegetals. Latmosfera, en canvi, s don les plantes

obtenen el CO2 que usaran per a fer la fotosntesi i on salliberar loxigen i laigua per

evaporaci. Les diferncies es troben en leficcia i eficincia amb qu les plantes fan s

daquests recursos en funci de les seves necessitats i capacitats.

3.2.1. Relacions planta-planta

En la segent figura veiem els percentatges en qu trobem els diferents tipus de plantes

de la zona estudiada. A partir daquestes dades podrem analitzar les relacions que hi ha entre

elles.

Es fa notori que hi ha una gran majoria destrat arbustiu (80%) propi de la zona. Els arbustos

hi mantenen una relaci de competncia entre ells ja que han de compartir recursos. Podem

80%

12%

3%

5%

Arbust: arbo, argilaga, bruc,estepes, garric, gatosa, roman,aladenc, botja d'escombra

Arbre: alzina, roure, pi

Liana: aritjol, lligabosc, rogeta

Molsa

TIPUS DE PLANTES

25

observar a ms que algunes daquestes espcies arbustives es troben sota els arbres, generant

aix relacions estretes amb lestrat arbori.

Pel que fa als arbres en trobem pocs i de poca alada. Aix ens indica que estem davant un

ecosistema poc madur, fet que concorda amb el recent incendi. Tamb sha de tenir en

compte que estem estudiant un clima mediterrani on el vent s freqent i per tant les plantes

no tendeixen a assolir una gran alada. Si ens fixem en les espcies en concret veiem que la

ms nombrosa s el pi. Els pins sn una espcie que viu en ecosistemes poc madurs i a mesura

que el bosc va arribant al clmax sn substituts per alzines. Aix, per intentar mantenir aquesta

situaci beneficiosa per ells, contenen substncies incendiries (rena), composts que

afavoreixen la combusti en cas dincendi. Aquesta estratgia els permet evitar que

lecosistema arribi a un estatde maduresa on perdin la seva dominncia.

Un cas especial s el del fraret. Les flors daquesta planta sn capaces de parasitar al

gnere Cystus(estepa blanca): suneixen a les seves arrels i nabsorbeixen els nutrients per a

aprofitar-los per al seu propi creixement.

Les lianes sn el tipus menys abundant i creixen entortolligant-se als arbres.

Aquestesentren en un sistema de competncia per tal daconseguir arribar a la llum. Moltes

lianes actuen com a parsit dels arbre als quals senfilen ja que poden xuclar-los els nutrients

directament de la saba. En aquest ecosistema la seva presncia s escassa ja que hi ha pocs

arbres alts on puguin crixer.

3.2.2. Relacions planta-animal

Els insectes que vam observar mantenen una relaci de mutualisme amb les espcies

vegetals. Ells se nalimenten ja que les plantes els ofereixen nctar, per exemple, mentre que

aquestes els usen com a vectors per a distribuir el seu pollen arreu. s el cas dels lepidpters

com les papallones i els himenpters com les abelles i els borinots. De fet, una gran part

daquests insectes va poder ser observada mentre reposaven sobre les plantes o salimentaven

del seu nctar. Per aquest motiu troben plantes com les diferents espcies destepa (negra,

blanca i borrera), amb flors fcilment accessibles pels insectes i colors vius per tal datreuren

el major nombre possible.

Els herbvorssn uns micrfags de superfcie indispensables ja que seran els que

consumiran les espcies vegetals i seran depredats per els macrfags. Tot i que vam observar

nicament les seves restes, els senglars sn una espcie omnvora que salimenta

essencialment de vegetals. A ms, malgrat la seva facilitat per adaptar-se als diferents tipus

dhbitats, els senglars semblen tenir preferncia per els alzinars i zones forestals darbres

caducifolis o mixtes. La presncia de matolls i un estrat arbustiu alt que els permeti tant

amagar-se com rebolcar-se entre les plantes tamb atreu aquesta espcie.

3.2.3. Relacions animal-animal

Els insectes tamb presenten relacions entre ells. Laranya, per exemple, s menja les

mosques en una tpica relaci de depredaci.Trobem tamb una srie de mamfers que no

hem pogut observar com els esquirols (Sciurusvulgaris) i especialment el petit ratol del bosc

(Apodemussylvaticus), que forma una important part de la dieta dels depredadors forestals. La

geneta (Genettagenetta) s un mamfer carnvor difcilment visible ja que viu amagat i la seva

26

presncia es coneix degut als excrements trobats que diposita en latrines en munts de pedres

o rocams.

Daltra banda, Collserola es caracteritza per ser lhbitat dun seguit docells caracterstics

que tampoc vam tenir locasi de veure com el pit-roig(Erithacusrubecula), la

merla(Turdusmerula), el raspinell(Certhiabrachydactyla), el tallarol de casquet i de garriga

(Sylviasp.), etc. i rapinyaires com lastor (Accipitergentilis) i lesparver(Accipiternisus). Aquests

ocells salimenten essencialment de petits insectes. De fet, els rapinyaires es caracteritzen per

ser aus amb un estil de vida depredador.

Per ltim, observem relacions de comensalisme, ja que tant les mosques com els

escarabats poden aprofitar-se de les femtes dels porcs senglars i dels gossos per tal

dalimentar-se de la seva descomposici sense perjudicar aquestes espcies. Alguns escarabats

sn xilfags i salimenten de fusta.

Aix doncs podem concloure que estem davant un ecosistema dominat per les espcies

vegetals de tipus arbust, entre les quals trobem alguns arbres dalada mitjana i lianes. Aix

com la molsa que trobem al sotabosc recobrint petites rees de sl. La diversitat despcies

tant animals com vegetals permet lestabliment de diferents tipus de relacions que mantenen

en equilibri lecosistema. Hi trobem tant relacions des de relacions de depredaci o

parasitisme fins a relacions de comensalisme o mutualisme. A ms, aquestes no sestableixen

nicament entre espcies vegetals i entre espcies animals sin tamb entre ells, generant aix

una important xarxa trfica.

3.3. Successi ecolgica

La successi consisteix en la capacitat que tenen els organismes de colonitzar i repoblar un

medi pertorbat. En el cas del terreny estudiat, el Tur de Fumet de Collserola, podem observar

que shi est produint un fenomen de successi ecolgica. Per una banda, sabem que a lany

1994 hi va haver un incendi important, la qual cosa ja ens pot fer sospitar que aquest territori a

hores dara est encara en procs de repoblaci, i per altra banda, les espcies vegetals

observades, acaben confirmant-nos la nostra hiptesi inicial.

La successi pot ser de diferents tipus segons la intervenci o no de lhome. En aquest cas

a Collserola no sha fet cap tipus dacci per a repoblar la zona cremada sin que sha deixat

que el bosc es recupers per si sol.

Sabem que el tipus de successi propi d aquest medi s una autosuccessi ja que les

espcies vegetals que hi trobem han desenvolupat diferents mecanismes de regeneraci per

fer front a les constants pertorbacions que pateixen, en aquest cas, els abundants incendis

propis de climes calorosos i secs, com el Mediterrani. Un exemple daquesta capacitat

dadaptaci als incendis la trobem a lalzina surera, que t lescora molt gruixuda i s capa de

rebrotar desprs dhaver perdut completament les tiges i fulles que tenia.

Concretament, desprs de fer els diferents transsectes hem observat que les espcies ms

abundants en la nostra rea estudiada sn el bruc, lestepa negra, lestepa blanca i el

garric.Totes aquestes espcies vegetals tenen en com la seva capacitat de colonitzaci de

medis que han patit un incendi. Tant el bruc com lestepa negra i la blanca, sn arbustos que

colonitzen fcilment un bosc recentment degradat per tales o b per incendis forestals.Les

estepes, per exemple, tot i que sn fcilment inflamables, contenen unes llavors ben

27

protegides i dures que romanen enterrades i quiescents, i desprs dun incendi, en no ser

afectades per aquest, germinen rpidament i en poc temps tornen a envair el territori. El garric

tamb el trobem de forma abundant degut a la seva gran capacitat de rebrot, que no noms li

permet regenerar-se rpidament i aix colonitzar zones degradades pel foc, sin que tamb

protegeix aquestes zones de lerosi.En menor proporci tamb hem trobat alzines sureres i

pins blancs, ambdues espcies caracterstiques de zones que pateixen sovint els efectes del

foc. A ms, com ja hem dit anteriorment, els pins presenten substncies que afavoreix la

presncia dincendis ja que en ser una espcie tpica de boscos relativament immadurs, les

situacions de successi ecolgica els sn favorables.

De moment hem parlat de les espcies colonitzadores ja que sn les que hem tingut la

ocasi dobservar al llarg dels nostres transsectes. Sabem que una vegada les espcies

colonitzadores shan assentat al medi i lhan convertit en un entorn ms favorable i ptim per

el creixement daltres espcies vegetals, apareixen les espcies competitives, que sn aquelles

que proliferen desprs de que les plantes colonitzadores hagin creat un medi menys agressiu

pel seu creixement. Aquestes espcies competitives ajuden a augmentar la biodiversitat del

microhbitat que estem estudiant.

Per tant, el fet dhaver observat essencialment espcies colonitzadores ens permet

suposar que la zona estudiada es troba en un dels estadis intermitjos de successi ecolgica.

Aquesta hiptesi queda reforada pel fet que lalada mitjana dels arbres no s gaire elevada.

Daltra banda generalment trobem un predomini de pins quan el bosc encara no ha assolit

lestat de maduresa. A la zona estudiada, per, hem tingut locasi de veure algunes alzines,

especialment petits rebrots, fet que indica que progressivament lecosistema sacosta al seu

estat inicial, previ a lincendi. Malgrat aix, els petits incendis que es van produint de forma

espordica frenen aquesta progressi, fent retornar les zones ms afectades a estadis de

successi ecolgica molt primerencs.

A partir daquestes dades i del seu anlisi podem predir quin ser el comportament

daquest ecosistema. En primer lloc, aniran apareixent progressivament espcies

competidores, augmentant aix la biodiversitat total del sistema. Aquestes presentaran

estratgies cada cop ms eficients per lexplotaci dels diferents recursos presents al territori.

Daquesta manera la composici de lecosistema sanir modificant gradualment fins arribar al

clmax, s a dir, lestat teric de mxima complexitat de lecosistema, on ja trobarem la

composici en espcies vegetals prvia a lincendi (en el cas de que no es produeixi cap altre

pertorbaci que aturi aquest procs).

28

4. Limpacte ambiental de la carretera

Un cop analitzades les diferents observacions fetes al llarg dels transsectes podem

extrapolar quines sn les caracterstiques generals del Tur del Fumet de Collserola. Daquesta

manera serem capaos dentendre quin impacte suposaria la construcci duna carretera sobre

lecosistema estudiat. Com ja hem vist, la realitzaci daquesta infraestructura no tindria com a

nica conseqncia la prdua daquella vegetaci present all on passi la carretera, sin que

alteraria el sl i la vegetaci dels voltants, la fauna local i el paisatge global. Aix suposaria una

nova pertorbaci sobre el territori, aturant aix la successi ecolgica iniciada desprs del gran

incendi de 1994.

4.1. Impacte sobre el sl

Per entendre limpacte que suposaria pel sl la construcci duna carretera hem de

distingir dues etapes: letapa de construcci i el moment a partir del qual la carretera comenci

a ser utilitzada.

Les obres necessries per dur a terme la construcci duna carretera generen moviments i

alteracions massives del sl. Duna part, molt sovint el terreny ha de ser adaptat per tal de

facilitar la construcci: ha de ser accessible per la maquinria de construcci, i regular per la

futura circulaci dels vehicles. De laltra, les activitats necessries per realitzar aquests

processos dadequaci del terreny com les excavacions, els anivellaments i la remoci de la

terra tenen una srie dimpactes sobre els sl. En les zones properes a la construcci poden

provocar la compactaci del sl, o augmentar lerosi ja existent, en la qual tamb es troba

implicada la prdua de la vegetaci.

Pel que fa la segona etapa, s evident que la presncia mateixa de la carretera ja implica

una alteraci del sl, ja que part daquest, un cop modificat quedaria enterrat sota la capa

dasfalt. Daltra banda, la circulaci dels diferents vehicles a travs duna carretera genera

lexpulsi dun conjunt de gasos nocius per part daquest que poden contaminar no noms la

fauna i la flora confrontant, sin tamb els sls i en conseqncia les aiges fretiques que es

trobin sota aquest. s possible, a ms, que alguns dels productes utilitzats durant la

construcci ja hagi contaminat parcialment el sl dels voltants.

4.2. Impacte sobre la fauna i la flora i pertorbaci de la successi

En primer lloc, la construcci duna carretera requereix leliminaci de tota aquella

vegetaci present al llarg del seu futur trajecte. Aix suposa una interrupci en la continutat

del bosc, que es troba fraccionat en dues parts, a banda i banda de la carretera. Aquesta

divisi dificulta el pas dun costat a laltre duna part de la fauna com ara els esquirols, que

aprofiten la proximitat dels arbres, o els petits rosegadors. El mateix fenomen t lloc amb la

vegetaci a nivell de la dispersi de les llavors, i possiblement amb el desenvolupament en

lespai de les arrels daquelles plantes ms prximes a la carretera. Aix doncs, lecosistema

quedaria fraccionat, tallant gran part de les relacions que inicialment sestablien entre una

banda i laltra de la futura carretera.

En segon lloc, ls de la maquinria de construcci i la presncia dels obres suposaria una

alteraci no nicament en el paisatge, sin tamb una important contaminaci acstica que

29

pot arribar a afectar a la fauna local. El mateix succeeix amb la carretera un cop finalitzada la

seva construcci: la circulaci generaria una srie de sorolls que podrien pertorbar la vida

diria dels animals. Per ltim, cal destacar que la carretera augmentaria considerablement la

presncia de lhome en aquella zona, ja que fins ara nicament hi poden accedir caminants i

ciclistes. Tot i aix, s possible que degut a la constant presncia dels humans, tant la fauna

com la flora ja presentin una srie dadaptacions que els permetin minimitzar o aprofitar els

efectes daquesta presncia. Tamb s molt probable que el risc dincendi es veis augmentat,

malgrat que gran part de les plantes estudiades comptin amb una srie dadaptacions al foc ja

esmentades.

Per ltim, els transsectes estudiats ens permeten determinar les prdues que implicaria la

construcci de la carretera per la vegetaci. Cal recordar que el Tur del Fumet es troba

encara en plana successi ecolgica, i que la carretera representaria una important

pertorbaci daquesta. Ms concretament, la seva construcci frenaria el curs de la successi

grcies a la qual lecosistema va adquirint progressivament complexitat i maduresa, acostant-

se cada cop ms al seu clmax. Aix doncs, a banda i banda de la carretera comenaria de nou

una petita autosuccessi. Lecosistema es veuria obligat a restablir lequilibri daquesta

successi, adaptant-se a la nova situaci. Daltra banda, es perdran una part de les espcies

estudiades com les diferents estepes, el bruc i el garric, els pins i les alzines, etc. Algunes de les

alzines, per exemple, es veuran obligades a rebrotar de nou un cop lecosistema hagi adquirit

lestat de maduresa suficient.

30

CONCLUSI

Aquest treball ens ha perms conixer i entendre quina s la vegetaci del Tur del Fumet

de Collserola i els motius pels quals hi trobem aquest ecosistema. En tractar-se dun bosc

tpicament mediterrani espervem trobar lalzina com a espcie predominant en els nostres

transsectes, aix com alguns pins, per no ha estat aix. Un cop sobre el terreny hem observat

el predomini de lestrat arbori amb espcies com les estepes, el bruc i el garric, aix com la

presncia dun petit nombre de pins dalada mitjana i majoritriament petits rebrots dalzina.

Aquest fet ens ha ajudat a comprendre millor qu s la successi ecolgica. Coneixent el

paisatge daquelles parts que no van ser afectades per lincendi i comparant-les amb la zona

estudiada hem pogut establir quines sn les espcies prpies dun estadi dautosuccessi,

quines caracterstiques i mecanismes presenten i quines relacions estableixen entre elles.

Finalment i posant en conjunt tota la informaci tractada al llarg del treball hem presentat

les nostres hiptesis sobre els diferents efectes que tindria la construcci duna carretera a la

zona. Resumint, serien: lalteraci del sl, la prdua duna part important de la cobertura

vegetal, la interrupci del paisatge i la pertorbaci dels hbits de vida de diferents espcies

animals.

Daquesta manera tamb hem explorat de forma molt aproximada quins sn els diferents

passos que shan de dur a terme per avaluar limpacte ambiental que suposaria la construcci

duna carretera en una zona determinada. La realitzaci daquests tipus dinformes s

necessria per poder determinar quines seran les conseqncies que comportar el projecte i

quina s la millor manera de dur-lo a terme per tal que lecosistema es vegi el menys afectat

possible. Si finalment es decideix tirar-lo endavant caldr establir una srie de precaucions per

minimitzar o evitar la contaminaci tant acstica com ambiental, el risc dincendi, etc. A ms,

tamb seria interessant determinar quin s el recorregut de la carretera que menys impacte

tindria sobre lecosistema.

Tots els membres del grup estem dacord amb els continguts daquest treball i creiem que

laportaci de cadascun de nosaltres ha estat proporcionada.

Barcelona, 10 de juny de 2013

31

BIBLIOGRAFIA

Centre de la Propietat Forestal . Actuacions per a la recuperaci de les zones afectades pels

incendis forestals. Disponible a:

www20.gencat.cat/docs/DAR/OR_Organismes/OR04_Centre_propietat_forestal/04_Actualitat

/Detall%20noticia/ACTUALITAT/Rec_incendis_forestals/Recup_incendis_forestals_2012

Daz M, Flis N, Martn R, Molina A, Toa N. Canvi ambiental global al Parc de Collserola: canvi

en els usos i cobertes del sl. Diagnosi ambiental al Parc de Collserola. Projectes de cincies

ambientals Universitat Autnoma de Barcelona. 2008; p-87.93.

El medi natural del Bages [seu web] Oms O, Badia J, Valls F. Successi vegetal- El medi natural

del Bages. [accs el 23 de maig de 2012]

Disponible a: http://ichn.iec.cat/bages/successio/successio.htm

Llistosella J, Snchez-Cuxart Antoni. Lherbari: arbres, arbustos i lianes. Barcelona: Edicions de

la Universitat de Barcelona; 2003.

Moya D, Heras J. Desprs dun incendi. Restauraci i rehabilitaci a la Mediterrnia. Mtode:

Nmero 70; 2011.

Parc Natural Collserola [seu web]. Barcelona: Consorci del Parc Natural de la Serra de

Collserola [accs 20 de maig de 2013]. Clima i meteorologia.

Disponible a: http://www.parcnaturalcollserola.cat/


Collserola [accs 20 de maig de 2013]. Geologia.



Collserola [accs 20 de maig de 2013]. Incendis.



Collserola [accs 20 de maig de 2013]. Habitats.


Prat N. Els incendis forestals. Departament decologia i medi ambient de la Universitat de

Barcelona. 2002. Disponible a: www.ub.edu/ecologiaimediambient/8_6_incendis.htm.

Documents

Trabajo Ecología 2º Curso