Trastorns límit de la Trastorns límit de la personalitatpersonalitat

Sobre trastorns dramàtics, Sobre trastorns dramàtics, emotius o erràtics. emotius o erràtics.

Eva Amargant Kramb

Anna Saurí Quiñoa

Alexandra Hafíz Gil

IntroduccióIntroducció• Aparegué com a trastorn a finals de 1980 Aparegué com a trastorn a finals de 1980

reconegut per la APA.reconegut per la APA.• A partir de la dècada dels 80 començà a suscitar A partir de la dècada dels 80 començà a suscitar

interés.interés.• Segueix sent poc coneguda i com a conseqüència Segueix sent poc coneguda i com a conseqüència

mal tractada. mal tractada. • És segurament un dels problemes clínics més És segurament un dels problemes clínics més

greus.greus. Fear abandonmentFear abandonment

Anger despairAnger despairSuicidal tendenciesSuicidal tendencies

No reasonNo reasonNo reasonNo reasonNo reasonNo reason

• Abans es deia que Abans es deia que aquest trastorn es aquest trastorn es trobava entre la trobava entre la neurosi i la psicosis. neurosi i la psicosis.

• Les persones que Les persones que pateix TPL no tenen pateix TPL no tenen perquè tenir una perquè tenir una intel·ligència límit.intel·ligència límit.

• El trastorn límit es El trastorn límit es basa en la inestabilitat basa en la inestabilitat en diferents àmbits, en diferents àmbits, sobretot en l'afectiu i sobretot en l'afectiu i l'interpersonal.l'interpersonal.

CaracterístiquesCaracterístiques• Insegurs.Insegurs.• Dependència Dependència de les persones amb les que conviuen.de les persones amb les que conviuen.• Situacions Situacions d’extrema tensió o violència en pensar en un d’extrema tensió o violència en pensar en un

abandonament abandonament real i imaginari de les persones de les que real i imaginari de les persones de les que depenen o bé quan s’han d’enfrontar a responsabilitats depenen o bé quan s’han d’enfrontar a responsabilitats importants. importants.

• Constant estat d’ansietat.Constant estat d’ansietat.• Dificultat per l’estudi i la concentració.Dificultat per l’estudi i la concentració.• Descontrol de l’alimentació o Descontrol de l’alimentació o abús de l’alcohol o droguesabús de l’alcohol o drogues..• Falta de control de les emocions. Poden Falta de control de les emocions. Poden canviar l’estat canviar l’estat

d’ànim en qüestió de minuts d’ànim en qüestió de minuts (15 min aprox.)(15 min aprox.)• Solen culpar dels seus problemes a les persones amb les Solen culpar dels seus problemes a les persones amb les

que conviuen.que conviuen.• Cataloguen ràpidament a una persona. Els agrada o els Cataloguen ràpidament a una persona. Els agrada o els

desagrada.desagrada.• Crisis de pànic.Crisis de pànic.• Dificultat per retenir el que acaben de llegir o escoltar.Dificultat per retenir el que acaben de llegir o escoltar.• Probablement hagin patit problemes en la infantesa.Probablement hagin patit problemes en la infantesa.• Antecedents familiars amb problemes mentals, de drogues Antecedents familiars amb problemes mentals, de drogues

o alcoholisme.o alcoholisme.• Freqüent el Freqüent el suïcidi.suïcidi.

Antecedents històricsAntecedents històricsDes dels primers escrits de la literatura psicopatològica amb autors Des dels primers escrits de la literatura psicopatològica amb autors com Homer, Hipòcrates i Areteu s'han descrit pacients en els que com Homer, Hipòcrates i Areteu s'han descrit pacients en els que

coexistia la ira impulsiva, la mania i la melancolia. coexistia la ira impulsiva, la mania i la melancolia. Bonet en 1684 va unir la impulsivitat i els estats d'ànim inestables en Bonet en 1684 va unir la impulsivitat i els estats d'ànim inestables en

síndrome que va denominar la “folié maniaco-melancolique”síndrome que va denominar la “folié maniaco-melancolique”Kraepelin en 1921 es va acostar més als símptomes que avui dir Kraepelin en 1921 es va acostar més als símptomes que avui dir

considerem com a TLP descrivint la personalitat excitable.considerem com a TLP descrivint la personalitat excitable.També es van acostar altres autors com Schneider o Kretschmer.També es van acostar altres autors com Schneider o Kretschmer.Reich va descobrir que aquest tipus de persones manifestaven un Reich va descobrir que aquest tipus de persones manifestaven un

predomini d'agresió infantil, un narcisisme primitiu i amb greus predomini d'agresió infantil, un narcisisme primitiu i amb greus alteracions del super Jo.alteracions del super Jo.

Adolf Stern en 1938 va ser qui va designar per primer cop “ el grup Adolf Stern en 1938 va ser qui va designar per primer cop “ el grup límit de les neurosis”límit de les neurosis”

Des d'allavors s'han fet diverses matitzacions i definicions del terme.Des d'allavors s'han fet diverses matitzacions i definicions del terme.Les últimes conceptualitzacions del terme límit han sorgit en els anys Les últimes conceptualitzacions del terme límit han sorgit en els anys

90. Opinen que el trastorn límit de la personalitat hauria de ser 90. Opinen que el trastorn límit de la personalitat hauria de ser considerat dins l'espectre dels trastorns dels impulsos, i alguns altres considerat dins l'espectre dels trastorns dels impulsos, i alguns altres diuen que es tracta d'una variació crònica del trastorn postraumàtic.diuen que es tracta d'una variació crònica del trastorn postraumàtic.

EpidemiologiaEpidemiologia

• S’estima que les xifres de S’estima que les xifres de prevalència i incidència del trastorn prevalència i incidència del trastorn límit de la personalitat són: límit de la personalitat són:

• 0,2 – 1,8 % de la població general. 0,2 – 1,8 % de la població general. • 50% dels pacients ingressats per 50% dels pacients ingressats per

trastorns de la personalitat trastorns de la personalitat • Un 76% són dones. De cada 3 Un 76% són dones. De cada 3

dones, hi ha un home. dones, hi ha un home.

Curs

El TLP és un trastorn d’inici primerenc i de curs crònic. Es pot El TLP és un trastorn d’inici primerenc i de curs crònic. Es pot manifestar ja a les primeres etapes de la infància, manifestar ja a les primeres etapes de la infància, l'adol·lescència o a l'inici de l’edat adulta. De qualsevol l'adol·lescència o a l'inici de l’edat adulta. De qualsevol forma ha de manifestar-se abans dels 25 any. Els casos en forma ha de manifestar-se abans dels 25 any. Els casos en què apareix més precoçment acostumen a tenir pitjor què apareix més precoçment acostumen a tenir pitjor pronòstic, sobretot si van acompanyats en l'adol·lescència pronòstic, sobretot si van acompanyats en l'adol·lescència d’abús de substàncies, conductes suïcides i parasuïcides i d’abús de substàncies, conductes suïcides i parasuïcides i conductes autodestructives. Els anys de major virulència del conductes autodestructives. Els anys de major virulència del trastorn solen ésser entre els 20 i els 35 anys, just en el trastorn solen ésser entre els 20 i els 35 anys, just en el període en què l'individu ha de fer-se adult i independent i període en què l'individu ha de fer-se adult i independent i marcar-se una línia de vida i unes metes.marcar-se una línia de vida i unes metes.

El TLP no és un trastorn degeneratiu com altres trastorns de El TLP no és un trastorn degeneratiu com altres trastorns de personalitat. En la majoria de casos es va produint una personalitat. En la majoria de casos es va produint una estabilització a partir dels 35-40 anys, amb una suavització estabilització a partir dels 35-40 anys, amb una suavització de molts símptomes, sobretot la impulsivitat. Però aquesta de molts símptomes, sobretot la impulsivitat. Però aquesta millora no es produeix de forma automàtica ni de la mateixa millora no es produeix de forma automàtica ni de la mateixa manera en tots els casos i depèn molt del deteriorament que manera en tots els casos i depèn molt del deteriorament que la persona hagi acumulat al llarg dels anys.la persona hagi acumulat al llarg dels anys.

GènesiDiversos factors que el poden determinar:Diversos factors que el poden determinar:Factors psicològico-ambientals i de l'entornFactors psicològico-ambientals i de l'entorn• Vivències traumàtiques en la infància. Vivències traumàtiques en la infància. • Comunicació emocional inadequada a la primera infància. Comunicació emocional inadequada a la primera infància. • Actituds extremes en l'atenció i guia educativa.Actituds extremes en l'atenció i guia educativa.• Resposta inapropiada o extrema a la comunicació Resposta inapropiada o extrema a la comunicació

d'experiències privades per part del nen. Aquestes d'experiències privades per part del nen. Aquestes experiències poden ésser ignorades, castigades o experiències poden ésser ignorades, castigades o minimitzades. minimitzades.

• Adopció. Adopció. • Desestructuració familiar.Desestructuració familiar.• Inexistent xarxa de suport fora de la família. Inexistent xarxa de suport fora de la família.

Factors biològico-genèticsFactors biològico-genètics• Problemes en l'embaràs i part.. Problemes en l'embaràs i part.. • Estrès psicològic en la mare durant l'embaràs i postpart .Estrès psicològic en la mare durant l'embaràs i postpart .• Desregulació del Sistema Límbic i d'alguns neurotransmissors, Desregulació del Sistema Límbic i d'alguns neurotransmissors,

disrítmies en el EEG. disrítmies en el EEG.

Factors sòcio-culturalsFactors sòcio-culturals• Societats de ràpida modernització amb un ritme ràpid i canviant Societats de ràpida modernització amb un ritme ràpid i canviant

que no respecten la continuïtat generacional i afavoreixen que no respecten la continuïtat generacional i afavoreixen d’immediatesa i impulsivitat sense garantir vincles segurs i d’immediatesa i impulsivitat sense garantir vincles segurs i estables. estables.

• Societats que no proporcionen als seus membres normes clares i Societats que no proporcionen als seus membres normes clares i estables i que deixen a l'individu a mercè de llurs decisions no estables i que deixen a l'individu a mercè de llurs decisions no admetent la dependència. admetent la dependència.

• Ambients urbans. Ambients urbans. És important tenir en compte que cap d’aquests factors pugui És important tenir en compte que cap d’aquests factors pugui

explicar el desenvolupament d’un TLP per sí mateix ni actuar com explicar el desenvolupament d’un TLP per sí mateix ni actuar com a causa. Són factors que augmenten el risc i la possibilitat de que a causa. Són factors que augmenten el risc i la possibilitat de que es generi.es generi.

MantenimentEl Trastorn límit de la personalitat és un trastorn d’inici temprà i El Trastorn límit de la personalitat és un trastorn d’inici temprà i

de curs crònic. Es pot manifestar en les primeres etapes de de curs crònic. Es pot manifestar en les primeres etapes de la infància, en l’adolescència o en l’edat adulta. De qualsevol la infància, en l’adolescència o en l’edat adulta. De qualsevol manera, ha de manifestar-se abans dels 25 anys. Els pitjors manera, ha de manifestar-se abans dels 25 anys. Els pitjors casos són els que apareixen durant l’adolescència, sobre tot casos són els que apareixen durant l’adolescència, sobre tot si la persona consumeix substàncies. Els anys en que el si la persona consumeix substàncies. Els anys en que el trastorn és més perillós acostuma a ser entre els 20 i els 35 trastorn és més perillós acostuma a ser entre els 20 i els 35 anys, just en període en que la persona s’ha de fer adulta i anys, just en període en que la persona s’ha de fer adulta i independent. independent.

Aquest trastorn no és un trastorn degeneratiu com altres Aquest trastorn no és un trastorn degeneratiu com altres trastorns de la personalitat. En la majoria dels casos es va trastorns de la personalitat. En la majoria dels casos es va produint una estabilització a partir dels 35 – 40 anys, produint una estabilització a partir dels 35 – 40 anys, suavitzant els símptomes, sobre tot la impulsivitat. suavitzant els símptomes, sobre tot la impulsivitat.

Comorbilitat i problemes Comorbilitat i problemes associatsassociats

• Elevada incidència d’altres trastorns: Elevada incidència d’altres trastorns: 1.1. Trastorn per ansietat:Trastorn per ansietat: reaccions (a nivell cognitiu, reaccions (a nivell cognitiu,

fisiològic i motor) massa intenses, o massa freqüents, o fisiològic i motor) massa intenses, o massa freqüents, o simplement poc ajustades a la situació en que es troba simplement poc ajustades a la situació en que es troba d’individu.d’individu.

2.2. Trastorns de l’afectivitatTrastorns de l’afectivitat, a més a més de la , a més a més de la depressió clínica i trastorn bipolar. Entre un 80 i un depressió clínica i trastorn bipolar. Entre un 80 i un 100% dels pacients poden tenir depressió endògena o 100% dels pacients poden tenir depressió endògena o trastorns afectius unipolars. La dada que diferència el trastorns afectius unipolars. La dada que diferència el Trastorn de la afectivitat és la seva inestabilitat. Trastorn de la afectivitat és la seva inestabilitat.

3.3. Trastorn narcisista:Trastorn narcisista: Autoimatge grandiosa. Necessitat Autoimatge grandiosa. Necessitat d'admiració. Arrogància, supèrbia i falta d'empatia.d'admiració. Arrogància, supèrbia i falta d'empatia.

4.4. Trastorns d’alimentacióTrastorns d’alimentació, , inclòs; anorèxia i la bulímia. inclòs; anorèxia i la bulímia. 5.5. Trastorns somatomorfsTrastorns somatomorfs: : Trastorn caracteritzat per Trastorn caracteritzat per

símptomes físics per als quals no es troba cap explicació símptomes físics per als quals no es troba cap explicació d'origen orgànic. d'origen orgànic.

6.6. Abús de substàncies:Abús de substàncies: Els que pateixen TLP prenen Els que pateixen TLP prenen substàncies per tal de suportar alguns símptomes o per substàncies per tal de suportar alguns símptomes o per la seva impulsivitat.la seva impulsivitat.

Criteris diagnòsticsCriteris diagnòstics• Els criteris essencials que considera Els criteris essencials que considera

el DSM-IV per al diagnòstic del el DSM-IV per al diagnòstic del trastorn límit de la personalitat són trastorn límit de la personalitat són principalment un patró general principalment un patró general d’inestabilitat en les relacions d’inestabilitat en les relacions interpersonals, en l’auto imatge i en interpersonals, en l’auto imatge i en l’afectivitat i una notable l’afectivitat i una notable impulsivitat.impulsivitat.

Tractament farmacològicTractament farmacològic• -Antidepressius: per al rebuig personal, irritabilitat i -Antidepressius: per al rebuig personal, irritabilitat i

autoagressions.autoagressions.• -Ansiolítics: per reduir les crisis d’ansietat i alteracions -Ansiolítics: per reduir les crisis d’ansietat i alteracions

del son.del son.• -Estabilitzants de l’estat d’ànim i anticonvulsius: per a -Estabilitzants de l’estat d’ànim i anticonvulsius: per a

regular els canvis d’humor, la impulsivitat i regular els canvis d’humor, la impulsivitat i l’agressivitat.l’agressivitat.

• -Antipsicòtics (a baixes dosis): per a tractar il·lusions, -Antipsicòtics (a baixes dosis): per a tractar il·lusions, episodis de situacions irreals o al·lucinacions.episodis de situacions irreals o al·lucinacions.

• L’objectiu es tractar tres grans grups de símptomes: L’objectiu es tractar tres grans grups de símptomes: símptomes afectius, trastorns conducuals i de la símptomes afectius, trastorns conducuals i de la impulsivitat, i les alteracions cognitivo perceptives impulsivitat, i les alteracions cognitivo perceptives que presentes les persones amb aquest trastorn, però que presentes les persones amb aquest trastorn, però fins ara no existeix ningún fàrmac que pugui fins ara no existeix ningún fàrmac que pugui considerar-se per a tots els símptomes, sinó que en considerar-se per a tots els símptomes, sinó que en funció dels símptomes predominants es tindrà que funció dels símptomes predominants es tindrà que decidir el tractament farmacològic que millor pugui decidir el tractament farmacològic que millor pugui ajudar al pacient.ajudar al pacient.

Proposta d'intervenció per a una persona amb TLP

Segueix la modalitat psicoterapèutica derivades de l’orientacióSegueix la modalitat psicoterapèutica derivades de l’orientaciócognitiva-conductual per als pacients amb TLP.cognitiva-conductual per als pacients amb TLP.El tractament es compon de quatre fases:El tractament es compon de quatre fases:1- Fase inicial1- Fase inicialEls seus objectius principals són:Els seus objectius principals són:Identificació del nom, l’edat, estudis.. del pacient.Identificació del nom, l’edat, estudis.. del pacient.Anàlisis del motiu de consultaAnàlisis del motiu de consultaEmpatitzar amb el pacient.Empatitzar amb el pacient.Fer que el pacient es senti còmode en les sessions,Fer que el pacient es senti còmode en les sessions,determinar els símptomes més característics que manifesta el determinar els símptomes més característics que manifesta el

pacient.pacient.Important la detecció de possibles conductes autodestructives.Important la detecció de possibles conductes autodestructives.Detectar situacions critiques o de risc.Detectar situacions critiques o de risc.

2 Fase de construccions de hipòtesis i selecció 2 Fase de construccions de hipòtesis i selecció d'objectiusd'objectius

Aconseguir l’acceptació del programa terapèutic.Aconseguir l’acceptació del programa terapèutic.Augmentar el coneixement terapèutic al pacient.Augmentar el coneixement terapèutic al pacient.Construcció de hipòtesis de origen i manteniment del Construcció de hipòtesis de origen i manteniment del

mapa cognitiu-conductual del pacient.mapa cognitiu-conductual del pacient.Fomentar la motivació per al canvi.Fomentar la motivació per al canvi.Aconseguir l’autoestima del pacient per evitar el Aconseguir l’autoestima del pacient per evitar el

comportament autodestructiu del pacient.comportament autodestructiu del pacient.Aconseguir que el pacient comprengui el que el porta Aconseguir que el pacient comprengui el que el porta

actuar de determinada manera.actuar de determinada manera.

Fase 3 intervenció pròpiament dita.Fase 3 intervenció pròpiament dita.Objectius cognitiusObjectius cognitiusReconstruir l'autoimatge inestable que caracteritza Reconstruir l'autoimatge inestable que caracteritza

aquests o pacients.aquests o pacients.Modificació dels comportament automàtics.Modificació dels comportament automàtics.Oduir canvis en les creences errònies.Oduir canvis en les creences errònies.Modificar les distorsions cognitives Modificar les distorsions cognitives Reinterpretar l’esquema cognitiu del pacient amb Reinterpretar l’esquema cognitiu del pacient amb

TLP per a modificar-lo.TLP per a modificar-lo.Millorar la capacitat per a processar la informació.Millorar la capacitat per a processar la informació.

Fase 4Fase 4 Que el pacient conegui com s’originen i mantenen les sevesQue el pacient conegui com s’originen i mantenen les seves conductes i les conseqüències a curt, mitjà i llarg conductes i les conseqüències a curt, mitjà i llarg termini, així com el paper que tenen en el manteniment termini, així com el paper que tenen en el manteniment tant de les pròpies conductes com del problema mateix. tant de les pròpies conductes com del problema mateix.Intentar que el pacient posi tot de la seva partIntentar que el pacient posi tot de la seva partper tractar de controlar les seves conductes, especialment lesper tractar de controlar les seves conductes, especialment lessuïcides i les que interfereixin amb la teràpia, i que siguisuïcides i les que interfereixin amb la teràpia, i que siguihonest en la discussió de les mateixes. honest en la discussió de les mateixes. El terapeuta i el pacient hauran de treballar conjuntament per El terapeuta i el pacient hauran de treballar conjuntament per intentarintentaridentificar els primers senyals d’impulsivitat a travésidentificar els primers senyals d’impulsivitat a travésd’un entrenament d’autoinduccions, evitant eld’un entrenament d’autoinduccions, evitant elpas a l’acte i l'externalització mitjançant la recerca depas a l’acte i l'externalització mitjançant la recerca dealtres mitjans i de respostes més adaptatives peraltres mitjans i de respostes més adaptatives peraconseguir la mateixa finalitat. En aquest sentit, podem aconseguir la mateixa finalitat. En aquest sentit, podem tambétambéreforçar, extingir o castigar aquelles conductes quereforçar, extingir o castigar aquelles conductes queconsiderem d’interès, tenint en compte que aquestsconsiderem d’interès, tenint en compte que aquestspacients solen mostrar-se molt sensibles a reforçadors apacients solen mostrar-se molt sensibles a reforçadors acurt termini. curt termini.

Anàlisi d’un casAnàlisi d’un cas

– http://www.tv3.cat/videos/910209/El-trastorn-limit-de-http://www.tv3.cat/videos/910209/El-trastorn-limit-de-la-personalitat la-personalitat

– http://www.youtube.com/watch?v=ABQ3cSV0nxY http://www.youtube.com/watch?v=ABQ3cSV0nxY – http://www.youtube.com/watch?v=XASRry4yIsY 30 http://www.youtube.com/watch?v=XASRry4yIsY 30

minutos minutos – Aroa Sàez és una noia de 26 anys, que pateix el Aroa Sàez és una noia de 26 anys, que pateix el

Trastorn límit de la personalitat. Des de Trastorn límit de la personalitat. Des de l'adolescència, quan va començar a patir els l'adolescència, quan va començar a patir els símptomes del trastorn, ha tingut un comportament símptomes del trastorn, ha tingut un comportament bipolar, una inestabilitat anímica i molts temors. Li va bipolar, una inestabilitat anímica i molts temors. Li va costar molt reconèixer que tenia un trastorn i que costar molt reconèixer que tenia un trastorn i que necessitava ajuda, i en comptes de demanar ajuda, necessitava ajuda, i en comptes de demanar ajuda, s'autolesionava per a que la gent se'n s'autolesionava per a que la gent se'n adonès. S'ha sentit molt incompresa per la adonès. S'ha sentit molt incompresa per la població, no ha rebut confiança ni ajudes, i la gent població, no ha rebut confiança ni ajudes, i la gent amb qui pensava que podria comptar, van amb qui pensava que podria comptar, van desaparèixer al asseventar-se del trastorn que patia. desaparèixer al asseventar-se del trastorn que patia. Està portant a terme un tractament farmacològic i fa Està portant a terme un tractament farmacològic i fa vàries teràpies, les quals l'han ajudat molt. vàries teràpies, les quals l'han ajudat molt.