TREBALL DE CAMP

Gorg del Molí dels Murris

Anna Puigfarregut, Lídia Risco, Laura Coral Sabater i Sara Vergonyós

Treball de camp i educació per la sostenibilitat

Professora: Xon Vilahur

Màster professorat de secundària

Universitat de Girona

Maig 2016

1

ÍNDEX

1. Introducció .................................................................................................................................. 3

1.1. Justificació ........................................................................................................................... 3

1.2. Situació al currículum ......................................................................................................... 3

Continguts que es treballen ..................................................................................................... 4

1.3. Objectius .............................................................................................................................. 4

1.4. Competències que es treballen ....................................................................................... 6

1.5. Temporització ...................................................................................................................... 8

2. Treball previ ................................................................................................................................. 9

2.1. La sortida .............................................................................................................................. 9

Context ........................................................................................................................................ 9

Situació, geolocalització ......................................................................................................... 10

clima, vegetació, hàbitats ..................................................................................................... 11

2.2. Lliçons a l’aula ................................................................................................................... 12

Sessió 1 ....................................................................................................................................... 12

3. Quadern de l’alume ................................................................................................................ 13

3.1. Introducció ........................................................................................................................ 13

MOTXILLA DIDÀCTICA .............................................................................................................. 13

3.2. Itinerari ................................................................................................................................ 14

Temporització: .......................................................................................................................... 14

3.3. Activitats ............................................................................................................................. 15

Activitat 1: Font Picant d’Amer .............................................................................................. 16

Activitat 2: Les feixes ................................................................................................................ 19

Activitat 3: Els travertins ........................................................................................................... 20

2

Activitat 4: Fauna ..................................................................................................................... 24

Activitat 4: Flora ........................................................................................................................ 29

4. Quadern del professor ............................................................................................................ 32

Activitat 1: Font Picant d’Amer .............................................................................................. 32

Activitat 2: Les feixes ................................................................................................................ 34

Activitat 3: Els travertins ........................................................................................................... 35

Activitat 4: Fauna ..................................................................................................................... 37

Activitat 4: Flora ........................................................................................................................ 38

5. Treball posterior ........................................................................................................................ 43

Sessió 3 ....................................................................................................................................... 43

Sessió 4 ....................................................................................................................................... 43

6. Avaluació per als alumnes ..................................................................................................... 44

6.1. Què s’avaluarà? ............................................................................................................... 44

6.2. Com i quan s’avaluarà? .................................................................................................. 44

7. Avaluació del projecte ........................................................................................................... 47

8. Bibliografia i recursos web ...................................................................................................... 52

9. Annexos ..................................................................................................................................... 53

9.1. Fitxa d’identificació d’amfibis, rèptils i mamífers del Museu del Ter ......................... 54

9.2. Fitxa d’identificació de macroinvertebrats del Museu del Ter .................................. 55

9.3. Fitxa d’identificació de peixos del Museu del Ter ........................................................ 56

3

1. INTRODUCCIÓ

JUSTIFICACIÓ 1.1.

El present treball de camp es centra en una sortida per l’itinerari del Gorg del Molí dels

Murris. És una sortida amb bicicleta amb una durada d’un dia sencer. Està pensada per

alumnes d’ESO, i tot i que es podria adaptar a qualsevol nivell, en aquest cas ens

centrarem en 1r d’ESO. La intenció és una sortida per al final del tercer trimestre, cap al

mes de maig amb l’arribada del bon temps. Es dirigeix als alumnes de 1r d’ESO de

l’institut d’Amer, on es considera que hi ha 2 línies amb 24 alumnes per aula (total 48

alumnes). Es tracta de dos grups força heterogenis, però no hi ha cap alumne que es

consideri que té cap necessitat educativa especial ni cap adaptació curricular.

L’assignatura en la que es desenvolupa el treball de camp és Biologia i geologia,

assignatura obligatòria del curs. No es centra en una unitat en concret de l’assignatura,

sinó que pretén ser més aviat una activitat de síntesi de l’assignatura en general.

L’objectiu de la sortida és dur a terme una excursió amb bicicleta des del propi institut fins

al Gorg del Molí dels Murris. Duent a terme un estudi de l’ecosistema del riu Brugent i de la

riera de Cogolls. L’itinerari i activitats proposades pretenen facilitar el coneixement a

diversos continguts del currículum: la Terra, els processos geològics i la biodiversitat. A més,

al ser una sortida pensada per al final del curs, també està pensada com una activitat

lúdica, que permeti als alumnes un contacte amb el seu entorn més proper, la naturalesa

i amb els seus companys.

SITUACIÓ AL CURRÍCULUM 1.2.

Basant-nos en el Currículum de l’educació secundària obligatòria segons el que disposa

el DECRET 187/2015 de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació

secundària obligatòria, el treball de camp de ‘L’itinerari del Gorg del Molí dels Murris’

s’enmarca dins l’àmbit científicoteconològic de primer curs: biologia i geologia (matèria

comuna).

4

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN

Investigació i experimentació (CC15)

Plantejament de preguntes sobre les característiques de fenòmens o éssers vius i

valoració del seu interès per ser investigats.

Identificació de variables per obtenir evidències sobre com es produeixen fenòmens

geològics o cam fan les funcions els ésser vius.

Selecció i recollida de mostres del medi natural. Cerca de dades en diferents fonts i

anàlisi crítica de la informació trobada.

EL treball experimental: planificació, normes de seguretat i higiene, instruments òptics,

elaboració d’informes.

La Terra i els seus embolcalls (CC13, CC26, CC27)

La Terra com a sistema que conté els subsistemes geosfera, atmosfera, hidrosfera i

biosfera, els quals interactuen.

Característiques de la hidrosfera, el cicle de l’aigua a la natura i en zones urbanes,

recursos hídrics, aigües superficials i subterrànies. Fonts i processos de contaminació.

Mètodes de depuració i potabilització.

Estructura interna de la geosfera. Materials de l’escorça: roques i minerals. Aplicacions

més freqüents, importància econòmica i gestió sostenible.

Els processos geològics (CC13, CC26, CC27)

El modelat del relleu. Els agents geològics externs i els processos de meteorització, erosió,

transport i sedimentació. Formació del sòl.

El cicle de les roques. Roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries.

La diversitat dels éssers vius (CC10, CC11, CC12, CC14)

Biodiversitat en organismes vius i registres fòssils.

Els cinc regnes. Observació, claus dicotòmiques senzilles.

Els grans grups taxonòmics. Adaptacions d’animals i plantes a diferents ecosistemes.

Importància de mantenir la biodiversitat. Tràfic d’espècies. Espècies invasores.

OBJECTIUS 1.3.

La sortida proposada mira de respondre als següents objectius marcats pel currículum:

Explicar fenòmens biològics i geològics d’una manera teòrica. Mostrar una

capacitat de mirar el món des d’una visió científica i ampliar exemples de fets científics

que ja coneixem.

Explicar, situar i interpretar les dades que es coneixen de la història de l’Univers, la

Terra i de la vida.

Buscar la resposta a qüestions susceptibles de ser investigades experimentalment.

Comprendre el problema a resoldre, identificar variables que hi intervenen, fer hipòtesis

5

sobre la relació entre les variables d’acord amb els models científics explicatius dels

fenòmens que s’estudien i seguir els procediments científics habituals. Apropar-se a la

manera de treballar dels científics en la resolució de problemes i aprendre, en el decurs

d’aquestes investigacions, les destreses i procediments propis de la indagació científica.

Analitzar una situació quotidiana, problemàtica, que cal millorar des de la

perspectiva de la intervenció pràctica amb criteri científic.

La observació tècnica: preguntar-se com funcionen els objectes reals, manipular-

los i analitzar-ne les representacions per trobar les respostes.

Identificar les característiques generals de les accions humanes en el medi,

relacionar-les amb el desenvolupament sostenible, i afavorir el sentit crític sobre els

problemes que aquests accions poden plantejar, tot i que els seus objectius semblin

inicialment adequats.

Però, a més dels objectius marcats per el currículum de la ESO, la present sortida de

camp té els següents objectius específics:

Realitzar activitats en grup fora de l’aula i de l’ambient habitual de treball.

Transmetre el valor de realitzar un itinerari com el que s’ofereix, amb la intenció de

promoure un coneixement de l’entorn i crear vincles afectius amb el territori,

considerant la importància de preservar els espais naturals.

Aprendre a diferenciar la fauna i flora més característica del seu entorn proper.

Conèixer la funció de les espècies vegetals i la importància de la seva conservació.

Valorar els efectes positius i negatius que l’acció humana exerceix sobre l’entorn

natural.

6

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN 1.4.

CCBB DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Dimensió comunicativa

Comprensió lectora

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de

la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls

Expressió escrita

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a,

intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb

adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació

formal

Comunicació oral

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana,

dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència,

cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents

Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació

comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs

CCBB DE L’ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC

Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la

perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Competència 3. Interpretar la història de l’univers, de la Terra i de la vida utilitzant els

registres del passat

Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats

en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació

d’investigacions experimentals

Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament

científic

Dimensió objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Competència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement

bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la

manipulació i en l’impacte mediambiental

7

Dimensió medi ambient

Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els

impactes mediambientals derivats de la intervenció humana

CCBB DE L’ÀMBIT DIGITAL

Dimensió instruments i aplicacions

Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i

tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals

Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en

moviment per a produccions de documents digitals

Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i

aprenentatge

Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al

treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals

Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de

tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals

Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb

eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement

Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració.

Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball

col·laboratiu

8

TEMPORITZACIÓ 1.5.

La sortida en sí té una durada d’un dia. Però tot el treball de camp suposa un treball previ

a l’aula, la sortida i un treball posterior amb els alumnes. En total són 2’5 sessions d’aula i

la sortida de camp.

Sessió 1 A l’aula Activitat d’1h

- Treball previ a la sortida

- Avaluació prèvia de coneixements dels alumnes

Sessió 2 Sortida de

camp

Activitat de tot el dia:

8:00 Sortida de l’escola amb les bicicletes

8:30 Arribada Parada 1: Fonter

8:30 - 9:30 Activitat 1

9:30 – 10:00 Esmorzar

11:00 Arribada Parada 2: Les feixes

11:00 – 11:15 Activitat 2

11:30 Arribada Parada 3: Gorg del Molí dels Murris

11:30 – 13:00 Activitat 3 + introducció i explicació a les activitats que es

duran a terme a la tarda sobre fauna i flora.

13:00 – 14:30 Dinar + temps lliure

14:30 Parada 4: Fauna i flora

14:30 – 16:00 Activitat 4: Fauna i flora - (activitats simultànies)

16:00 Sortida de la Parada 4

17:15 Arribada a l’institut

Sessió 3 A l’aula Activitat d’1h

- Recollida quaderns de l’alumne (1 per grup)

- Presentacions de fauna i flora (3 grups fan fauna i 3 grups fan

flora a cada línia). Cada presentació té una durada de 10min

Sessió 4 A l’aula Activitat de ½ h

- Entrega dels dossiers corregits i qualificats

- Enquesta de satisfacció de l’alumne per valorar la sortida de

camp

9

2. TREBALL PREVI

LA SORTIDA 2.1.

CONTEXT

Ens trobem amb alumnes de l’Institut d’Amer, on hi ha 2 classes de 1r d’ESO de 24

alumnes per classe. En total tenim 48 alumnes participants en el treball de camp i la

sortida al Gorg del Molí dels Murris. Hi haurà un total de 4 professors que faran la sortida

juntament amb els alumnes.

Prèviament, a la primera sessió d’aula, s’hauran format grups heterogenis de treball

formats per 4 alumnes per grup (en total hi haurà 12 grups de treball, 6 per línia). Es

donarà un per grup (equivalent al dossier de l’alumne). A més, cada Dossier de Treball

grup també disposarà d’una , que consta de: Motxilla didàctica

Pot transparent amb mesures de volum

Termòmetre

Paper tornassol

Cronòmetre

Disc de transparència

Maletí d’estudi de fauna que conté:

o Pot transparent

o 2 safates

o Pinces de plàstic

o Lupa de camp de 10x

o Fitxes d’identificació d’espècies del Museu del Ter: ‘Amfibis, rèptils i

mamífers’, ‘Macroinvertebrats’ i ‘Peixos’

El mitjà de transport tant pel trajecte d’anada com pel de tornada i per fer l’itinerari són

les bicicletes dels alumnes.

10

Addicionalment (per dur la farmaciola, material bàsic de reparació de bicicletes, per

possibles indisposicions, etc.) es disposarà d’un vehicle propi d’un dels professors, que farà

paral·lelament la sortida amb aquest.

SITUACIÓ, GEOLOCALITZACIÓ

Il·lustració 1. Localització de la zona de la sortida del treball de camp Gorg del Molí dels Murris. Font:

Googlemaps

Il·lustració 2. Itinerari de la sortida de camp del Gorg del Molí dels Murris. Font: Googlemaps

11

CLIMA, VEGETACIÓ, HÀBITATS

És el clima propi de la depressió de la Selva (conca de l’Onyar), de la vall del Ter entre les

Guilleries i el pla de Girona i en part també dels fons de vall del Brugent i del Llémena. Es

tracta d’un clima força humit i d’una certa tendència continental que, de fet, podria ser

considerat de transició entre els climes mediterranis i els centreeuropeus, és el clima

mediterrani de les planes interiors. La pluviometria hi és més aviat elevada, a l’entorn dels

700 - 900 L/m 2/any de mitjana, amb màxims a la primavera i a la tardor, mentre que el

període d’aridesa estival típic del mediterrani és molt reduït (inferior a un mes). L’hivern

sol ser relativament sec i el màxim de pluges primaveral pot superar el tardoral a molts

indrets, sobretot quan més propers a l’àrea d’influència de la dorsal pluviomètrica. Ni les

temperatures mitjanes anuals (normalment entre 13 i 15ºC) ni les mitjanes dels mesos més

freds (gener, 6-8ºC) i més càlids (juliol, 21-23ºC), reflecteixen la considerable amplitud

tèrmica diària i estacional d’aquest tipus de clima. En efecte, a l’hivern les glaçades hi

son freqüents com a conseqüència d’una marcada inversió tèrmica, però poden

coincidir amb màximes ben suaus que emmascaren la suavitat climàtica que es desprèn

de les mitjanes. A l’estiu succeeix quelcom semblant: les nits son relativament fresques,

però les temperatures màximes poden enfilar-se considerablement.

La vegetació originària de la zona estava formada, bàsicament, per boscos de ribera

que ocupaven la major part de les terrasses fluvials, allà on el nivell freàtic es situa proper

a la superfície. Segons el gradient d’humitat del sòl, s’hi poden trobar comunitats arbòries

dominades pel vern (Alnus glutinosa), pel salze blanc (Salix alba), pel freixe de fulla petita

(Fraxinus angustifolia), per l’àlber (Populus alba) o per l’om (Ulmus minor). En menor

mesura, també es poden trobar petites àrees dominades per espècies menys comunes,

com el gatell (Salix cinerea), propi d’ambients molt humits, o el tamariu (Tamarix gallica),

en àrees més properes a la desembocadura. Actualment, aquestes comunitats es troben

distribuïdes de forma irregular al llarg dels marges del riu per acció de l’home, que les ha

anat substituint per camps de conreu, plantacions arbòries de producció de fusta,

polígons industrials o, fins i tot, nuclis urbanitzats. Aquestes comunitats, es troben

acompanyades per grans extensions ocupades per vegetació arbustiva, bàsicament de

sarga (Salix elaeagnos), o per prats inundables situats a les zones més humides. En els

12

punts on la làmina d’aigua s’encalma es poden localitzar algunes comunitats de

vegetació higròfila, dominades pel canyís (Phragmites australis) o la boga (Typha sp.),

que diversifiquen la comunitat vegetal i donen refugi a gran quantitat d’espècies

animals.

La regió bioclimàtica de la zona és la mediterrània, amb característiques més

subhumides a mesura que es puja conca amunt i amb una influència litoral a les parts

més baixes. En la major part de la zona la comunitat potencial més característica és

l’alzinar litoral (Quercertum illicis galloprovinciale) tot que aquest dóna pas a comunitats

pròpies de ribera (Populetalia albae) en la franja més lligada al riu.

LLIÇONS A L’AULA 2.2.

Es correspon a la sessió 1, prèvia a la sortida de camp.

SESSIÓ 1

En la classe de l’assignatura de Biologia i geologia prèvia a la sortida de camp.

El desenvolupament de la sessió consisteix en:

- Avaluació prèvia de coneixements dels alumnes (veure ‘Avaluació del projecte).

- Donar la informació necessària referent a l’equipament que ha de portar cada

alumne (bicicleta, roba adequada, crema solar beguda, esmorzar i dinar, material

per escriure, etc.) i explicació de la temporització de la sortida.

- Es formaran grups de treball de quatre alumnes, repartits heterogèniament, que

són els que ja s’han anat fent al llarg del curs. Entrega del Dossier de treball i

Motxilla pedagògica per alumne. Caldrà que ho portin el dia de la sortida. A cada

línia hi haurà 3 grups que treballaran l’activitat de flora i 3 que treballaran

l’activitat de fauna. Els dossiers s’elaboraran durant la sortida en grups de quatre

alumnes i s’entregaran la setmana següent a la sortida, juntament amb una breu

exposició de deu minuts de la fauna o la flora observada. Les activitats del dossier

es realitzaran al camp.

- Lectura prèvia del Dossier de treball: descripció de les parades, activitats que es

duran a terme a cada parada.

13

- Resolució de dubtes.

3. QUADERN DE L’ALUME

INTRODUCCIÓ 3.1.

La riera de Cogolls , al terme municipal

de les Planes d’Hostoles, aporta aigua

al riu Brugent, que al seu torn és

afluent del Ter. L’aigua prové del

massís de la Garrotxa, i és molt poca la

influència humana que ha rebut

l’aigua de la riera a aquestes alçades ja que no ha passat per cap municipi important.

Cada grup de 4 alumnes disposa

d’aquest a més d’una Dossier de treball Motxilla didàctica

MOTXILLA DIDÀCTICA

Pot transparent amb mesures de volum

Termòmetre

Paper tornassol

Cronòmetre

Disc de transparència

Maletí d’estudi de fauna que conté:

o Pot transparent

o 2 safates

o Pinces de plàstic

o Lupa de camp de 10x

o Fitxes d’identificació d’espècies del Museu del Ter: ‘ Amfibis, rèptils i mamífers’,

‘Macroinvertebrats’ i ‘ Peixos’

Només per als grups que

faran l’activitat de fauna

Il·lustració 3. Gorg del Molí dels Murris. Font:Anna

Puigfarregut

14

ITINERARI 3.2.

Il·lustració 4. Itinerari de la sortida de camp Gorg del Molí dels Murris. Font: Googlemaps

TEMPORITZACIÓ:

8:00 Sortida de l’escola amb les bicicletes

8:30 Arribada Parada 1: Fonter

ACTIVITAT 1: Font Picant d’Amer

9:30 – 10:00 Esmorzar

11:00 Arribada Parada 2: Les feixes

ACTIVITAT 2: Les Feixes

11:30 Arribada Parada 3: Gorg del Molí dels Murris

ACTIVITAT 3: Els travertins

13:00 – 14:30 Dinar + temps lliure

Parada 4

ACTIVITAT 4: FAUNA / FLORA (activitats simultànies)

16:00 Sortida de la Parada 4

17:15 Arribada a l’institut

15

ACTIVITATS 3.3.

16

ACTIVITAT 1: FONT PICANT D’AMER

Estudieu les etiquetes d’aigües següents:

Quines diferències detecteu en la composició de les aigües?

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

Per què hi ha aquestes diferències?

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________

17

Acosteu-vos a la Font i estudieu les propietats de l’aigua:

Temperatura de l’aigua (Utilitzeu el termòmetre)

Ph de l’aigua (Utilitzeu el paper tornassol)

Presència d’olis, escumes, impureses, etc

Gust de l’aigua

(dolç/salat, amarg/picant, fort/suau, des/agradable)

Té gust residual?

(Al cap d’una estona d’haver-la tastat percebeu el gust a la boca?)

Cabal de la font (l/s)

(Utilitzeu el cronòmetre)

Transparència de l’aigua: Quants sectors veieu?

(Utilitzeu el disc de transparència)

Ompliu el pot transparent amb aigua de la font.

Amb les mans seques agafeu un paper tornassol i submergiu-lo mig centímetre.

Espereu uns 10 segons fins que el color s’estabilitzi.

Compareu el color obtingut amb l’escala següent:

Àcid Neutre Bàsic

Com ho faig??

18

Mitjançant el cronòmetre i el pot transparent (amb mesures de volum), determineu quin volum

d’aigua allibera la font en 10 segons.

Realitzeu el càlcul del cabal: Volum (l) /temps (s)

Ompliu el pot transparent amb aigua de la

font.

Deixeu reposar l’aigua uns minuts sobre el disc

de transparència.

Mireu el disc de transparència a través de

l’aigua: En quants sectors podeu llegir la fórmula H2O?

Per què l’aigua d’aquesta Font té aquest gust tan característic?

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

Si poguéssiu tastar l’aigua de la pluja, tindria gust? Per què?

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

19

ACTIVITAT 2: LES FEIXES

Des de ben antic, l’home ha ocupat el

territori i ha conreat la terra per produir-hi

aliment. A excepció dels fons de les valls,

on el terreny és una mica més planer, la

necessitat d’obtenir aliment ha fet que fins

i tot es conreessin els vessants amb més

pendent de les muntanyes. Per fer-ho

calia aplanar el terreny fent feixes. Tot

observant el paisatge que teniu al davant,

responeu les preguntes:

Per què cal fer feixes als vessants de la muntanya per poder-hi conrear? Raona la teva resposta

i digues quins són els elements que impedirien conrear si no es fessin feixes.

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

Tenen futur les feixes avui en dia?

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

Il·lustració 5. Imatge de la Parada 2. Font: Lídia Risco

20

ACTIVITAT 3: ELS TRAVERTINS

TREBALLEM LES FORMACIONS GEOLÒGIQUES. ELS TRAVERTINS

La vall de Cogolls es troba a la riba esquerra del Brugent, per on hi

discorre la Riera de Cogolls, que té un recorregut d’uns vuit

quilòmetres. Aquesta riera la conformen saltants, gorgs o passos

entre altres accidents al llarg del seu curs. Destaquen com

accidents en el seu trajecte el saltant d’aigua del Fontanil, el gorg

de Sant Pelegrí i, sobre tot, el gorg del Molí dels Murris.

Ens trobem al gorg del Molí dels Murris, on podem observar la

presència d’unes aigües abundants amb bicarbonat càlcic que

petrifiquen lentament les plantes en el seu curs i donen lloc a

formacions de roques poroses, formades per la precipitació de

carbonat damunt de làmines de cianobacteris i damunt de tiges

de plantes (imatges A, B i C). Al gorg del Moli dels Murris és on s’ha

més accentuat aquest fenòmens geològic en tota la riera.

Il·lustració 7. Formacions de rocoses de la zona. Font: Anna Puigfarregut

________________________________________ Com s’anomenen aquestes formacions?

Cerca les següents formacions i identifica’n les restes de vegetació que les integren. Et pots

ajudar a partir de les imatges.

A B C

Il·lustració 6. Gorg del Molí dels

Murris. Font: Anna Puigfarregut

A____________________ B____________________C____________________

21

SOPA DE LLETRES

En aquesta sopa de lletres s’hi amaguen les següents 8 paraules necessàries per

completar el text que l’acompanya.

Ull! Les paraules es troben en horitzontal, vertical, diagonal i del revés.

A I F L L A C F U T E B

E S C A L C A R I A F I

V N R I A U R O N U Q A

B B U D U Y S T E K H C

H V V E G E T A C I O A

J T Q E R S I F R N Ñ T

K G A S Z M Q A E T A E

I Ñ S T M U U L M N X A

O L F O E R E L O U S Z

P K G L L A S B R V L W

Y M E L L C R R O L A I

T X R X I A O O T O I R

R Z C R C L C M A S V C

C Q T M R C U S R O U T

V W R U A I E U O F L E

V S U H U P R C L R F L

O I C A T I P I C E R P

CALCÀRIA – CALCI – CARBONAT – CÀRSTIQUES – FLUVIALS – LLACS – PRECIPITACIÓ –

VEGETACIÓ

22

Ara ja pots omplir els espais buits del text!

Roca sedimentària _ _ _ _ _ _ _ _ continental que es diposita a les surgències _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ i salts d´aigua, a les zones d’expansió de les aigües _ _ _ _ _ _ _ _ i, de vegades, a les

vores de certs _ _ _ _ _. En molts travertins la carcassa de la roca està formada per restes

de _ _ _ _ _ _ _ _ _ recobertes per _ _ _ _ _ _ _ _ de _ _ _ _ _. En zones càrstiques abunden els

travertins com a recobriments calcaris originats per _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ del carbonat de

calci de les aigües que hi circulen.

Identifica...

En el text anterior hi apareix una reacció i un compost químic implicats en la formació

dels travertins. Els sabries identificar?

Reacció química:

_______________________________________________________________________________________

Compost químic:

_______________________________________________________________________________________

Quins dels següents factors poden accelerar la precipitació de la calç?

Augment de la pressió

Evaporació de l’aigua

Pluges abundants

Disminució de la temperatura

Augment de la temperatura

Fotosíntesi que fan els vegetals que viuen a les roques

Absència de vegetals

23

En aquest punt, cal que els grups us dividiu equitativament en activitat de

fauna i activitat de flora

Il·lustració 8. Riera de Cogolls. Font: Anna Puigfarregut

24

ACTIVITAT 4: FAUNA

Estudiarem els organismes que viuen pròpiament a la riera, però també d’altres que en

depenen.

Estudiarem...

La fauna que viu fora l’aigua.

Els organismes que estan nedant.

Els organismes que es troben enmig de les algues. Mitjançant un pot agafeu

algues i observeu a contrallum els diferents organismes que s’hi troben.

Els organismes que viuen al fang. Recolliu una mica de fang i vesseu-lo en una

safata amb una mica d’aigua.

Els organismes que viuen sobre o sota les pedres. Traieu una pedra de l’aigua i

poseu-la en una safata amb aigua. També podeu aixecar algunes pedres, i amb

compte, rascar la part de sota, abocant el raspallat en una safata.

Utilitza les Fitxes d’identificació del Museu

del Ter que tens a la teva Motxilla Didàctica

25

FITXA DE CAMP

Localització de la zona que estudiem:

Data: ________________________________________

Riera: ________________________________________

Terme municipal: _____________________________

Inspectors: ___________________________________

______________________________________________

______________________________________________

______________________________________________

Temps d’avui: ________________________________

______________________________________________

En les pàgines següents, cal que facis una relació de cadascun dels animals

observats: (Es tracta que en facis un petit dibuix i en posis el nom)

Basant-te amb els macroinvertebrats com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua,

podríem afirmar que aquest tram de riera té una qualitat bona?

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________

*Fes un esquema/dibuix del tram de riera que

estem estudiant

26

MACROINVERTEBRATS

Insectes

Efímeres

Heteròpters

Libèl·lules

Escarabats

Perles

Tricòpters

Dípters

27

Altres macroinvertebrats (no insectes)

28

Amfibis:

Rèptils:

Mamífers:

Peixos:

Aquests

pot ser que

només

hagis

trobat els

rastres

29

ACTIVITAT 4: FLORA

Observeu al vostre voltant, teniu un munt de plantes i arbustos diferents i florits aquesta

època de l’any. En les properes pàgines, teniu una taula que heu d’omplir amb la

fotografia, el nom comú i el nom científic de les plantes i/o arbustos més abundants que

veieu. Per identificar les diferents plantes heu d’utilitzar l’aplicació PlantNet. Aquesta és

una eina molt efectiva que tan sols prenent una fotografia us indicarà quina planta teniu

al davant.

FITXA DE CAMP

Localització de la zona que estudiem:

Data: ________________________________________

Terme municipal: _____________________________

Inspectors: ___________________________________

______________________________________________

______________________________________________

______________________________________________

Temps d’avui: ________________________________

______________________________________________

*Fes un esquema/dibuix del tall de bosc que

estem estudiant

Utilitza la App PlantNet per

ajudar-te a identificar les

plantes

30

Plantes herbàcies i arbusts identificats

Nom científic Nom comú Fotografia

31

32

4. QUADERN DEL PROFESSOR

ACTIVITAT 1: FONT PICANT D’AMER

Quines diferències detecteu en la composició de les aigües?

Mirant les etiquetes de les 3 aigües es pot detectar que hi ha diferències pel que fa la

concentració de sals minerals dissoltes en l’aigua i en si l’aigua presenta carbonatació o no. Per

una banda, l’aigua Solan de Cabras presenta una alta concentració de sals mineral, l’aigua

Fonter té uns valors intermitjos, mentre que l’aigua Bezoya presenta uns valors molt baixos. Per altra

banda, l’aigua Fonter és la única de les tres que és carbonatada, és a dir, té gas CO2.

Per què hi ha aquestes diferències?

La diferència entre la concentració de sals minerals dissoltes s’explica per l’origen de l’aigua, ja

que dependrà del tipus de subsòl pel qual hagi transitat i el temps que ha estat aigua subterrània

abans de brollar a l’exterior. Pel que fa a la carbonatació, dependrà de si l’aigua presenta àcid

carbònic.

Acosteu-vos a la Font i estudieu les propietats de l’aigua:

Temperatura de l’aigua (Utilitzeu el termòmetre) Entre 10 i 15ºC

Ph de l’aigua (Utilitzeu el paper tornassol) Lleugerament àcid

Presència d’olis, escumes, impureses, etc No

Gust de l’aigua (dolç/salat, amarg/picant, fort/suau, des/agradable) Picant, fort i desagradable

Té gust residual? (Al cap d’una estona d’haver-la tastat percebeu el gust

a la boca?)

Sí, té gust residual

Cabal de la font (l/s) (Utilitzeu el cronòmetre)

Transparència de l’aigua: Quants sectors veieu? (Utilitzeu el disc de

transparència)

Entre 2 i 3

33

Àcid Neutre Bàsic

Ompliu el pot transparent amb aigua de la

font.

Amb les mans seques agafeu un paper

tornassol i submergiu-lo mig centímetre.

Espereu uns 10 segons fins que el color

s’estabilitzi.

Compareu el color obtingut amb l’escala

següent:

Mitjançant el cronòmetre i el pot transparent (amb mesures de volum), determineu quin volum

d’aigua allibera la font en 10 segons.

Realitzeu el càlcul del cabal: Volum (l) /temps (s)

Ompliu el pot transparent amb aigua de la font.

Deixeu reposar l’aigua uns minuts sobre el disc de

transparència.

Mireu el disc de transparència a través de l’aigua: En quants

sectors podeu llegir la fórmula H2O?

Per què l’aigua d’aquesta Font té aquest gust tan característic?

L’aigua de la Font d’Amer és d’origen subterrani i prové de la zona volcànica de la Garrotxa. En el

seu trajecte fins arribar a la font l’aigua dissol la roca i es va concentrant de sals minerals,

sobretot,de bicarbonats, responsables del gust picant de l’aigua.

Si poguéssiu tastar l’aigua de la pluja, tindria gust? Per què?

L’aigua de la pluja no tindria gust, ja que no ha tingut contacte amb les roques del subsòl i, per

tant, no ho ha tingut oportunitat de dissoldre-les i mineralitzar-se.

34

ACTIVITAT 2: LES FEIXES

Explicació del punt en el que ens trobem:

De l’existència de l’ús de les feixes per conrear se’n té constància des de fa molts i molts

anys, inclòs segles. Ja a l’edat mitjana, per exemple, se sap de tractats musulmans sobre

agricultura que parlen de la construcció i manteniment de terrasses i feixes pel conreu.

Degut a la necessitat d’obtenir més superfície de conreu, els camperols es veien obligats

a dedicar duríssimes jornades de feina per tal de dur a terme aquestes grans obres que

són les feixes: porcions de terra allargades, estretes i planes, subjectades per marges de

pedra seca situades en zones amb pendent, ja fossin turons, petites muntanyes... Com

menys pendent, més gran era la superfície de les feixes. Ara bé, si el pendent era molt

acusat, les terrasses eren de pocs metres d’ample. Per tant, la importància dels marges

de pedra per retenir la terra era evident i el seu manteniment crucial; els forts aiguats els

podien desfer i malmetre’ls, enduent-se el preuat sòl muntanya avall. Llavors, el que calia

fer era recollir-lo al fons de la vall i tornar-lo a pujar vessant amunt.

Per què cal fer feixes als vessants de la muntanya per poder-hi conrear? Raona la teva resposta

i digues quins són els elements que impedirien conrear si no es fessin feixes.

Cal fer feixes per aplanar els vessants de la muntanya i evitar que els agents erosius (aigua

sobretot) s’endugui el sòl fèrtil.

Tenen futur les feixes avui en dia?

Tenen futur com a espai natural, i a més a més, suposen un legat històric de valor incalculable. De

l'ingeniós sistema àrab de regadiu encara podem trobar els canals i les pròpies feixes.

35

ACTIVITAT 3: ELS TRAVERTINS

TREBALLEM LES FORMACIONS GEOLÒGIQUES. ELS TRAVERTINS

La vall de Cogolls es troba a la riba esquerra del Brugent, per on hi discorre la Riera de Cogolls,

que té un recorregut d’uns vuit quilòmetres. Aquesta riera la conformen saltants, gorgs o passos

entre altres accidents al llarg del seu curs. Destaquen com accidents en el seu trajecte el saltant

d’aigua del Fontanil, el gorg de Sant Pelegrí i, sobre tot, el gorg del Molí dels Murris.

Ens trobem al gorg del Molí dels Murris, on podem observar la presència d’unes aigües abundants

amb bicarbonat càlcic que petrifiquen lentament les plantes en el seu curs i donen lloc a

formacions de roques poroses, formades per la precipitació de carbonat damunt de làmines de

cianobacteris i damunt de tiges de plantes (imatges A, B i C). Al gorg del Moli dels Murris és on s’ha

més accentuat aquest fenòmens geològic en tota la riera.

TravertinsCom s’anomenen aquestes formacions?

Cerca les següents formacions i identifica’n les restes de vegetació que les integren. Et pots

Molses, fulles, troncs....ajudar a partir de les imatges.

SOPA DE LLETRES

A I F L L A C F U T E B

E S C A L C A R I A F I

V N R I A U R O N U Q A

B B U D U Y S T E K H C

H V V E G E T A C I O A

J T Q E R S I F R N Ñ T

K G A S Z M Q A E T A E

I Ñ S T M U U L M N X A

O L F O E R E L O U S Z

P K G L L A S B R V L W

Y M E L L C R R O L A I

T X R X I A O O T O I R

R Z C R C L C M A S V C

C Q T M R C U S R O U T

V W R U A I E U O F L E

V S U H U P R C L R F L

O I C A T I P I C E R P

CALCÀRIA – CALCI –

CARBONAT – CÀRSTIQUES –

FLUVIALS – LLACS –

PRECIPITACIÓ – VEGETACIÓ

36

Ara ja pots omplir els espais buits del text!

Roca sedimentària calcària continental que es diposita a les surgències càrstiques i salts d´aigua,

a les zones d’expansió de les aigües fluvials i, de vegades, a les vores de certs llacs. En molts

travertins la carcassa de la roca està formada per restes de vegetació recobertes per carbonat

de calci. En zones càrstiques abunden els travertins com a recobriments calcaris originats per

precipitació del carbonat de calci de les aigües que hi circulen.

Identifica...

PrecipitacióReacció química:

Carbonat de calci Compost químic:

Quins dels següents factors poden accelerar la precipitació de la calç?

Augment de la pressió

Evaporació de l’aigua

Pluges abundants

Disminució de la temperatura

Augment de la temperatura

Fotosíntesi que fan els vegetals que viuen a les roques

Absència de vegetals

En aquest punt, cal dividir equitativament els grups en activitat de fauna i

activitat de flora

37

ACTIVITAT 4: FAUNA

Estudiarem els organismes que viuen pròpiament a la riera, però també d’altres que en

depenen.

*Cal que cada grup de treball d’aquesta activitat tingui a la seva Maleta

pedagògica el material corresponent de l’estudi de fauna. En especial són clau

les Fitxes d’identificació del Museu del ter.

Estudiarem...

La fauna que viu fora l’aigua.

Els organismes que estan nedant.

Els organismes que es troben enmig de les algues. Mitjançant un pot agafeu

algues i observeu a contrallum els diferents organismes que s’hi troben.

Els organismes que viuen al fang. Recolliu una mica de fang i vesseu-lo en una

safata amb una mica d’aigua.

Els organismes que viuen sobre o sota les pedres. Traieu una pedra de l’aigua i

poseu-la en una safata amb aigua. També podeu aixecar algunes pedres, i amb

compte, rascar la part de sota, abocant el raspallat en una safata.

FITXA DE CAMP

*cada grup de treball omplirà de manera diferent aquesta fitxa de camp, en

funció del punt de treball que es situïn.

Basant-te amb els macroinvertebrats com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua,

podríem afirmar que aquest tram de riera té una qualitat bona?

Cal esperar, que donat que la riera no ha passat per cap tram humanitzat encara els alumnes

hagin trobat molta biodiversitat de fauna i, amb l’ajuda de les Fitxes del Museu del Ter es pugui

arribar a la conclusió que la qualitat és bona.

38

ACTIVITAT 4: FLORA

Observeu al vostre voltant, teniu un munt de plantes i arbustos diferents i florits aquesta

època de l’any. En les properes pàgines, teniu una taula que heu d’omplir amb la

fotografia, el nom comú i el nom científic de les plantes i/o arbustos més abundants que

veieu. Per identificar les diferents plantes heu d’utilitzar l’aplicació PlantNet. Aquesta és

una eina molt efectiva que tan sols prenent una fotografia us indicarà quina planta teniu

al davant.

*la intenció és que, per grups de treball, identifiquin les principals espècies

herbàcies i arbustives de la zona.

Les vores de riu tenen la seva pròpia vegetació, que s’anomena vegetació de ribera.

Forma una sanefa característica que va resseguint el curs del riu. Els boscos de ribera

tenen una gran diversitat de flora i de fauna. Aquesta vegetacio te un important paper a

l’ecosistema com a:

Refugi d’animals i plantes

Corredor biologic o connector ecologic

Font d’aliment per a l’ecosistema

Filtre de contaminants de l’aigua

Estabilitzador dels marges i esmorteïdor de l’efecte de les riuades (retard de les

crescudes, retenció de sediments, etc)

Millora de la recarrega d’aqui fers

Regulador del grau d’insolacio del riu i de la temperatura de l’aigua

*A continuació es presenten alguns dels exemples que poden trobar els alumnes entre els

mesos d’abril i maig. Se’ls ha d’aconsellar que s’inclinin per plantes amb flor, ja que sense

aquesta, l’aplicació no reconeix bé la planta. No interessa que identifiquin arbres ja que

aquests es troben en el barranc i es podrien fer mal. Insistir en que es fixin en les plantes

herbàcies i arbustives.

39

FITXA DE CAMP

*cada grup de treball omplirà de manera diferent aquesta fitxa de camp, en funció del

punt de treball que es situïn.

Plantes herbàcies i arbusts més habituals

Nom científic Nom comú Fotografia

Anemone hepática L. Herba fetgera

Ornitholagum

umbellatum L.

Estrella de Betlem

40

Aquilegia vulgaris L. Corniol

Ajuga reptans L. Búgula

Viola odorata L. Violeta

41

Potentilla erecta L. Tormentil·la

Ruscus Aculeatus L. Galzeran o cierre de

Betlem

Fragaria Vesca L. Maduixer silvestre

42

Euphorbia

amigdaloides L.

Lletresa de bosc

Il.lustracions plantes herbàcies i arbutst. Font: Anna Puigfarregut i Lídia Risco.

43

5. TREBALL POSTERIOR

Es correspon a les sessions 3 i 4.

SESSIÓ 3

En la classe de l’assignatura de Biologia i geologia de la setmana posterior a la sortida de

camp.

El desenvolupament de la sessió consisteix en:

- Recollida dels Dossiers de treball.

- Presentacions de fauna/flora segons el grup. Cada presentació té una durada

màxima de 10min; hi haurà per aula 3 grups que faran presentació de fauna i 3

grups que faran presentació de flora.

- A mesura que es vagin fent les presentacions de cada grup, professor i companys

les avaluaran amb les corresponents rúbriques.

SESSIÓ 4

La setmana posterior. Durant l’hora de l’assignatura de Biologia i geologia.

- Entrega dels Dossiers de treball i explicació de la qualificació final de cada alumne.

- Enquesta de valoració per a l’alumne de la sortida de camp.

44

6. AVALUACIÓ PER ALS ALUMNES

QUÈ S’AVALUARÀ? 6.1.

S’avaluarà 3 aspectes de l’alumnat:

La capacitat de tenir una actitud participativa i col·laborativa amb els companys i

respectuosa amb l’entorn.

La capacitat de treballar en equip i presentar respostes consensuades.

La capacitat de exposar oralment i de forma entenedora per la resta de

companys el treball realitzat en la sortida .

COM I QUAN S’AVALUARÀ? 6.2.

La capacitat de tenir una actitud participativa i col·laborativa amb els companys i

respectuosa amb l’entorn

Aquest aspecte correspon al 20% de la nota final (2 punts sobre 10). La nota serà

individual i s’avaluarà durant la segona sessió, que és la sortida de camp. Tots als alumnes

començaran la jornada amb els 2 punts. El docent disposarà de la llista de tots els

estudiants i anirà anotant si observa actituds inapropiades: Per una banda, podrà baixar

fins a 1 punt si algun alumne no col·labora amb les tasques que ha de fer amb la resta de

companys i mostra poc interès . Per altra banda, podrá baixar un altre punt si observa

alguna actitud poc respectuosa amb l’entorn natural (com ara deixar escombraries ).

La capacitat de treballar en equip i presentar respostes consensuades

Aquest aspecte fa referencia a l’entrega del dossier del treball de camp i equival a un

50% de la nota final (5 punts sobre 10). La nota serà grupal i s’avaluarà en la sessió 3,

quan l’alumnat entregui el dossier el dia de les presentacions. El docent utilitzarà la

rúbrica següent:

Producte final Ortografia i Contingut Contingut Contingut adequat:

45

llenguatge

científic

adequat:

Fonter

adequat:

Feixes

Travertins

0 punts El dossier presentat

està brut,

esparracat, escrit

amb mala lletra o

els continguts estan

desordenats

Hi ha moltes

faltes

d’ortografia i

no s’utilitzen

termes

científics

La majoria de

preguntes no

s’han respost

o moltes són

incorrectes

La majoria

de

preguntes

no s’han

respost o

moltes són

incorrectes

La majoria de

preguntes no s’han

respost o moltes són

incorrectes

0,5

punts

La presentació del

dossier podria

millorar en algun

aspecte

Hi ha alguna

falta

d’ortografia

i/o no

s’utilitzen els

termes

científics

adequats

Falten

respostes o

alguna és

inadequada

Falten

respostes o

alguna és

inadequada

Falten respostes o

alguna és

inadequada

1 punt El dossier està ben

presentat, net,

ordenat i amb

bona lletra.

No hi ha

faltes

d’ortografia i

els termes

científics

emprats són

correctes

S’han

contestat

totes les

respostes de

forma

correcta

S’han

contestat

totes les

respostes de

forma

correcta

S’han contestat

totes les respostes

de forma correcta

La capacitat de exposar oralment i de forma entenedora per la resta de

companys el treball realitzat en la sortida

Aquest aspecte suposa el 30% de la nota final (3 punts sobre 10) i s’avaluarà en la sessió

3. Un 15% correspondrà a la qualificació del docent, mentre que el 15% restant farà

referència a la mitjana de les notes que posaran els companys (co-avaluació). La nota

serà grupal i tant el docent com l’alumnat utilitzaran la mateixa rúbrica:

46

Capacitat

comunicadora

Contingut adequat Presentació global

0 punts Han parlat fluix i de

forma poc

entenedora, amb

inseguretat. El

missatge transmès no

ha arribat bé

Contingut inadequat,

no han treballat bé

els que se’ls hi

demanava

Han fallat en varis

aspectes (estructura,

temps, imatges no

referenciades,

etcètera)

0,5 punts El grup ha de millorar

algun aspecte

comunicatiu

(seguretat,

participació de

tothom, parlar més

alt, etcètera)

El grup ha comès

alguna errada de

contingut

El grup ha de millorar

algun aspecte global

de la presentació: el

temps, l’estructura, els

apartats, les

referències, etcètera

1 punt Tots els membres del

grup han participat

en la presentació i

s’han expressat de

forma entenedora.

Han parlat clar, fort i

amb seguretat

El contingut és

adequat i han

treballat bé el que

se’ls hi demanava

Presentació ben

estructurada, amb

imatges

referenciades, amb

tots els apartats

(bibliografia). S’han

ajustat al temps

47

7. AVALUACIÓ DEL PROJECTE

El projecte serà avaluat tant pel docent com pels ensenyants. En primer lloc, a fi i efecte

de conèixer si la unitat programada ha potenciat l’assoliment de les competències per

part dels alumnes, s’utilitzaran una sèrie d’indicadors. Aquests serviran per avaluar

diferents aspectes i seran útils per dur a terme una avaluació formativa que inclogui

l’autoreflexió, revisió i millora de les activitats desenvolupades.

INDICADOR SÍ NO

Objectius

En iniciar el tema comparteixo amb l’alumnat els objectius educatius per mitjà

d’alguna dinàmica o instrument per afavorir i comprovar que els alumnes s’han fet

seus els objectius.

En iniciar i acabar les sessions dedico un temps a recordar els propòsits de la unitat i

a recapitular, ajudant l’alumnat a ubicar-s’hi.

En finalitzar el tema i abans de l’activitat d’avaluació, dedico un temps a compartir

amb l’alumnat els aprenentatges clau.

Activitats

Les activitats del dossier responen a una seqüència didàctica lògica?

Les situacions d’aprenentatge al camp es plantegen amb preguntes o com a

problemes a resoldre?

Els continguts treballats es relacionen amb fets reals o problemes quotidians?

Es facilita la relació de coneixements de diferents àrees o matèries?

Es preveuen tasques que comporten l’ús d’habilitats cognitives de complexitat

variada?

L’alumnat coneix l’objectiu de les tasques?

Es proporciona suficient informació sobre la sortida de camp, tant per l’alumnat

com per les famílies? (situació, temporització, mitjans de transport, material

necessari...)

Recursos i materials

S’utilitzen recursos i materials diversos?

Estimulen la curiositat i la creativitat en l’alumnat?

Per a la sortida de camp, es té en compte tot el material necessari per realitzar les

48

tasques de camp?

Es contempla l’opció de tenir un segon mitjà de transport per l’excursió, a més de les

bicicletes?

Organització social

Es fomenta l’autonomia?

Es complementa el treball individual amb el col·lectiu?

Per a la sortida de camp es tenen en compte quants professors hi haurà i com es

distribuiran?

L’assistència a l’excursió ha estat exitosa?

Atenció a la diversitat

Es respecten els diferents ritmes de treball de l’alumnat?

Es preveuen activitats multinivell?

Avaluació

Comunico als alumnes els criteris de qualificació tant del dossier, com de les

presentacions orals i l’actitud?

Comparteixo els criteris d’avaluació de l’àrea amb els altres docents de l’equip de

cicle o departament?

A les reunions de departament es dedica un temps a compartir quines estratègies i

dinàmiques fem servir per compartir els objectius i criteris d’avaluació amb

l’alumnat.

Es realitza co­avaluació entre els alumnes?

En acabar el tema faig servir dinàmiques o instruments perquè els alumnes

verbalitzin què han après, identifiquin en què han de millorar i els facilito eines i

recursos per aconseguir-ho?

Altres: comentaris, fets a destacar, idees, incidències...

En segon lloc, l’avaluació formativa també estarà integrada per la comunicació als

estudiants dels objectius i dels criteris d’avaluació. Això es farà a partir d’instruments que

49

ajudin a comprendre ambdós aspectes i a regular la representació que en fan. Les eines

que utilitzarem són les següents:

Avaluació prèvia, duta a terme a la sessió anterior a la sortida de camp, a partir

d’un reguitzell de preguntes que activin els coneixements previs. Les preguntes són

formulades pel professor/a i els alumnes les responen oralment, expressant les seves

idees prèvies. En cas que sigui convenient, el professor guiarà l’argumentació de

l’alumne. A tall d’exemple, a continuació es mostren algunes de les possibles

preguntes:

Què en saps de...

Per què creus que hi ha diferents marques d’aigües?

Penses que totes les aigües són totes iguals?

Creus que el gust de l’aigua pot variar? Per què?

L’aigua pot determinar els animals que hi viuen?

Sabries dir el nom d’alguna formació geològica?

Saps què són les roques sedimentàries?

Avaluació posterior a partir d’una rúbrica que reculli la percepció sobre els propis

coneixements, amb criteris i escales de qualitat.

Rúbrica d’avaluació MOLT

(4 punts)

BASTANT

(3 punts)

POC

(2 punts)

GENS (1

punt)

Puc interpretar correctament l’etiqueta amb

l’anàlisi químic de l’aigua.

Entenc les diferències entre els diversos tipus

d’aigües.

Sé explicar per què l’aigua de la Font d’Amer és

picant.

Entenc la presència de les feixes a les vessants de la

muntanya.

Puc identificar correctament els travertins.

Entenc correctament la formació dels travertins.

50

Tinc clar què és un macro invertebrat.

Entenc què significa que un macro invertebrat sigui

un bioindicador de la qualitat de l’aigua.

Puc treballar en equip sense problemes.

Sé elaborar una exposició oral.

Avaluació posterior a partir d’una enquesta als alumnes per conèixer el grau de

satisfacció dels alumnes vers les tasques realitzades i es durà a terme durant l’última

sessió:

Enquesta per a conèixer el grau de satisfacció dels alumnes:

Ara us toca a vosaltres ser els avaluadors!

Aquest qüestionari és totalment anònim, agrairem la vostra sinceritat. Moltes gràcies

Valora de l’1 al 10 les activitats realitzades

Activitat Nota

Sessió informativa sobre la sortida de camp

La font picant d’Amer – Sortida de camp

Els travertins – Sortida de camp

Fauna/flora – Sortida de camp

Exposicions de fauna i flora

Elaboració del dossier de camp

De manera general, com valores la sortida de camp?

51

Les exposicions orals dels teus companys t’han ajudat a entendre millor la fauna o flora

de la Riera de Cogolls? Sí/No. Per què?

Marca amb un ✓ la part del temari que més t’ha agradat i amb una ✗ la que menys.

a) Les propietats de l’aigua c) La formació dels travertins

b) El cultiu en feixes d) La fauna/flora de la riera de Cogolls

Quina part del temari creus que has après millor?

Quina creus que no has après gaire bé?

Altres comentaris, observacions...:

52

8. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS WEB

ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina (2010). Triangle gironí. Recuperat

de http://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/garrotxa/les_planes_hostoles.php (18 - 04 -

2016)

Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació

secundària obligatòria. DOGC Núm. 6945 - 28.8.2015.

http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/publi

cacions/altres_estudis/100P0001/01166_1A4_Climatologia_1.pdf

http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/publi

cacions/altres_estudis/100P0001/01166_1B5_Inventari_Ambiental_1.pdf

Museu Darder, Espai d'Interpretació de l'Estany. Museu Darder de Banyoles.

Recuperat de

http://www.museusdebanyoles.cat/darder/PatrimoniNatural/LEstanyilaconcalacustre/El

travert%C3%AD/tabid/234/Default.aspx (04 - 05 - 2016)

Unitat de suport a la docència CRAI – UB. Facultat de Geologia. Litoteca.

Recuperat de

http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/fitxes/sedimentaries/traverti.

html (04 - 05 - 2016)

Generalitat de Catalunya. XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Xarxa

CB. Recuperat de http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/xarxacb (15 - 05 - 2016)

www.museudelter.cat

www.alt-ter.org

53

9. ANNEXOS

54

FITXA D’IDENTIFICACIÓ D’AMFIBIS, RÈPTILS I MAMÍFERS DEL MUSEU DEL TER 9.1.

55

FITXA D’IDENTIFICACIÓ DE MACROINVERTEBRATS DEL MUSEU DEL TER 9.2.

56

FITXA D’IDENTIFICACIÓ DE PEIXOS DEL MUSEU DEL TER 9.3.