Embed Size (px)
Citation preview
COL ·LEGI SAGRADA FAMÍLIA Horta
TREBALL DE
SíNTESI
2n d’ESO Juny 2017
Nom:………………………………curs ……....
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
2
COL ·LEGI SAGRADA FAMÍLIA Horta
TREBALL DE SíNTESI
CURS 2016 - 2017
PRESENTACIó
El treball de Síntesi que estàs a punt de començar està centrat en la idea de la diversitat de paisatges que hi ha a la nostra vida. Paisatges naturals, paisatges urbans, paisatges històrics i paisatges industrials ens envolten i formen part de la nostra vida quotidiana. Per això volem fer aquest treball de Síntesi aprofondint una mica en aquesta diversitat , aprofitant part dels coneixements treballats, fent servir diverses tècniques com l’observació, recull de dades, elaboració de presentacions informàtiques, exposició oral,… que hem anat aprenent aquest curs. Durant els tres primers dies visitaràs tres llocs diferents: El nucli històric de la ciutat de Girona, el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i el delta del Llobregat a tocar de Barcelona, mostra dels diferents paisatges que volem treballar.
El treball el faràs en equip i la nota final dependrà tant de l’actitud personal com del treball individual, la feina elaborada pel teu equip i el treball expositiu fet entre tots.
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
3
1. PAISATGE HISTòRIC
RECORREGUT PEL NUCLI ANTIC DE LA CIUTAT DE GIRONA
Sortida: A les 8 del matí (a les 7:45 al pati de baix) Arribada: cap a les 16:30/17:00 h Cal portar: esmorzar i dinar, la informació i el material que calgui, càmera de fotos, aigua per hidratar-se,...
En aquesta part del treball de síntesi et proposem descobrir un dels centres històrics més ben conservats de Catalunya, el de la ciutat de Girona, on es barregen les petjades de la cultura cristiana, àrab i jueva que van conviure aquí fins al segle XV. Faràs un recorregut guiat amb els teus professors on veuràs diferents indrets, museus i monuments. Però hauràs d’haver trobat abans informació d’un dels llocs que visitaràs per poder explicar-la als teus companys durant la visita.
Per fer bé el teu treball, hauràs de portar la informació del lloc que et detallem a continuació, i també una càmera de fotos per equip, perquè aneu retratant-vos en els diferents llocs i monuments que visitem.
Els llocs que visitarem o pels que passarem i, per tant, dels que els alumnes haureu de buscar informació, són els següents:
1.Les cases del riu Onyar
2.Els ponts sobre el riu Onyar
3. la plaça de la Independència
4. La Rambla de la Llibertat
5. El passeig de muralla i les seves vistes
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
4
6.El convent de sant Domènec
7. El Palau de les Àligues
8. La Pujada de Sant Domènec
9. Palau dels Agullana i sant Martí Sacosta
10. El carrer de la Força
11. El call jueu de Girona
12. Els carrers principals del call jueu
13. La Catedral
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
5
14. El claustre de la catedral
15. El Museu de la Catedral
16. El tapís de la Creació
17. La façana barroca i les escales de la Catedral
18. Els Banys Àrabs
19. L’església de sant Feliu
20. L’església de sant Nicolau
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
6
21. Sant Pere de Galligants
22. La llegenda de la lleona de Girona
23. La llegenda de Sant Narcís i les mosques
24. la llegenda del banyeta de la plaça del vi
25. La història de la Bruixa de Girona
26. La pedra de Girona
Ara, marca en el mapa de Girona el recorregut que hem seguit
apuntant dins el cercle el número del lloc visitat
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
7
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
8
2. PAISATGE INDUSTRIAL
VISITA AL MUSEU DE LA CIÈNCIA I
LA TÈCNICA DE TERRASSA
Sortida: A les 9 del matí. Arribada: cap a les 16:30/17:00 h Cal portar: esmorzar i dinar, la informació i el material que calgui: càmera de fotos, dossier, estoig,..
L'edifici del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Vapor Aymerich,
Amat i Jover, representa la millor obra arquitectònica industrial modernista del país. Dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, 1868 - Terrassa, 1931), la fàbrica es va començar a construir a la Rambla d'Ègara el 1907 i va ser inaugurada un any i escaig més tard.. té 22.200 m2 de superfície total, dels quals 11.000 m2 corresponen a l'antiga nau de producció, de planta rectangular, del Vapor Aymerich, Amat i Jover.
Cal llegir amb atenció les següents preguntes i cercar les respostes DURANT la
visita, de manera que caldrà estar molt atentes i atents!!
Completa la frase amb els mots que falten: Sabadell i Terrassa, pèl, moltons, industrialització Fibra tèxtil natural, cotó, fibra tèxtil artificial, rucs, revolució russa
1)
“ La llana és una ________________que procedeix del_____________ de les ovelles i els___________________ La llana fou la fibra més important en l’època preindustrial, però la_________________ va significar la irrupció massiva del_______________. La producció de teixits es va concentrar __________i________________ “ .
2) Quines són les propietats de la llana que no té cap altre fibra natural?__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
3) Quines són les varietats d’ovelles i quina és la més important?________________________________________________________
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
9
________________________________________________________________________________________________________________________________
4) Quina quantitat de llana es pot extreure d’una
ovella?___________________________________________________________________________________________________________________________
5) Relaciona les fibres naturals amb la seva imatge:
seda
Amiant
cotò
Llana
6) Indica a la següent imatge quines són les parts del teler que indiquen les fletxes tens el nom de cada part al llistat
Mecanisme elevació lliços
Lliços
Batà
Ordit
Trama
Plegador de tela
Plegador Trama
Llançadora amb bitlla
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
10
7) Completa aquest mapa conceptual:
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
11
8) En què consisteix ESTIRAR i TORÇAR ?
9) Omple els espais:
teixit , transversals, ordit (2cops), llançadora (2cops), Teler, lliços (2cops), colada
“ L’acció de teixir es realitza al __________ creuant uns fils longitudinals,
l’_________, amb uns de _____________, la trama. Els elements bàsics del teler són
els __________ i la ______________. Els ____________ aixequen alternativament els
fils de l’_________ i el fil de la ____________ el creua formant la ___________. Això
es repeteix formant el ________.”
10) Del dibuix DE LA PÀGINA SEGÜENT, ets capaç de dir quina activitat es
desenvolupa en cada apartat (assenyalat amb un “numerat”) ? carda obridora, contínua de filar, el Gil, selfactina, carda d’estam , Llana neta, pentinadora, carda metxera, obridora
1
2
3
4
5
6
7
8
9
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
12
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
13
10) Defineix SELFACTINA i assenyala a quin nombre (DEL DIBUIX) correspon.
11) En què es diferencien el TELER D’ESPASA i el TELER DE GARROT?
12) Indica qui realitzava cada una d’aquestes funcions:
Teixidor/a, nuador/a, passador/a.
Qui passava un a un els fils de l’ordit pels forats de les malles dels lliços.
Nuar a mà cada un dels fils de l’ordit.
Qui feia anar el teler.
13) Abans de tintar el teixit, que es necessita fer? Perquè?
14) Perquè el procés de tintar i acabar es coneix com a RAM DE L’AIGUA? Què és el procés d’acabar?
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
14
3.PAISATGE NATURAL I URBà
Aventura't al Delta, un espai sorprenent
Sortida: A les 9 del matí. Arribada: cap a les 16:30/17:00 h Cal portar: esmorzar i dinar, dossier , càmera fotogràfica, prismàtics, gorra, calçat còmode per caminar, aigua, protecció solar i antimosquits. 1. EL RIU LLOBREGAT
El riu Llobregat neix al
.............................................., molt a prop de
...................................., en un poblet anomenat
......................................, comarca del
..............................., a ................... metres d'altura, un lloc conegut com les ............................................ Desemboca al mar ...................................., al Prat de Llobregat, al costat de Barcelona, on forma un gran ........................, després d'haver recorregut .............. Km. en direcció que va des del Nord cap el Sud.
En el seu camí cap el Sud, el riu alimenta l'embassament de la Baells que està situat molt a prop de ..............................
El Llobregat travessa molts pobles i passa prop de moltes indústries tèxtils abans d'arribar a ....................................
Fa uns anys, les aigües del Llobregat eren molt aprofitades per produir ...................................... que necessitaven les .................................. de les fàbriques. Com a testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses rescloses i ........................... al llarg del riu.
A la vora de Sant Vicenç de Castellet, el Llobregat rep les aigües del ................................. que fan augmentar el seu cabal.
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
15
Un cop deixades enrere Manresa i Montserrat, i ja fora de la comarca del Bages, el riu passa per la comarca del ............................................. i arriba a .....................................on rep les aigües d'un altre afluent molt important: el riu .......................................
Des d'aquí i fins a la desembocadura al Mar Mediterrani, el Llobregat és molt aprofitat tant pels ................................... i camps fruiters com per a les ..................................... i grans magatzems que s'han posat als seus marges.
El riu Llobregat és molt irregular en el seu .............................. Porta el seu cabal màxim els mesos de .................... i ..................... que és l'època que plou més i és quan es desfà la neu de les muntanyes. El cabal mínim el porta a .................. i .......................... degut a la manca de pluges de l'estiu.
El cabal del Llobregat va augmentant fins a ..................................... degut a l'aigua que rep dels afluents. A partir de Martorell fins el mar, el cabal va disminuint degut a les indústries i poblacions que li treuen aigua i no en rep de cap afluent important.
Els principals afluents del Llobregat són:
- Pel marge dret: • Riu …………………........………….. • Riu ………………........…………….. • Riu ……………………........………..
- Pel marge esquerre:
• El …………………….......……….. • Riera de ……………...........…….. • Riera de ………………...........…..
2. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Municipis inclosos totalment: ........................................................................................ Municipis inclosos parcialment: l'Hospitalet de Llobregat ......................................................................... Sant Climent de Llobregat ......................................................................... Cornellà de Llobregat ......................................................................... Sant Boi de Llobregat Sant Joan Despí ........................................................................ ....................................................................... Extensió total (km2): .....................................
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
16
Delimitació geogràfica:
El delta del Llobregat es desenvolupa al peu de la vessant mediterrània de la serralada .......................................................... Aquest conjunt és format per tres grans unitats morfoestructurals: la serralada ................................................, la depressió ............................... i la serralada .........................................
La serralada .................................. es troba travessada pel riu ............................... a favor de la falla de desplaçament horitzontal que coincideix amb la vall del riu ........................................... La unitat més septentrional correspon a la serra de Collserola. Al Sud-oest de la vall del Llobregat es troba el Massís del ........................ La vall del Riu Llobregat, que travessa les serralades Prelitoral i Litoral, forma un llarg i estret passadís d’origen tectònic reblert per sediments pliocens i quaternaris. El límit del Delta al Nord-est és ..................................., format per sediments miocènics, el qual separa el delta del Llobregat del delta del .................................
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
17
3. MIRADOR D’AVIONS
Seu, mira el cel i descobreix l’emoció de veure els avions de ben a prop. Els miradors d’avions del Prat, a la carretera de la platja, ens permeten conèixer i familiaritzar-nos amb la gran diversitat d’avions que arriben a l’Aeroport del Prat.
Practica l'spotting
Els spotters són experts en avions. Al Prat, tens diferents punts per fer excel·lents avistaments d'avions i una senyalítica que t'ajuda a identificar-los.
4. AMBIENTS NATURALS • Zones humides: estanys i maresmes
Les zones humides representen avui dia menys del ____% de la superfície deltaica. Aquesta realitat obeeix evidentment a la llarga transformació humana que ha experimentat aquest territori.
El Delta és una de les tres zones humides més importants de Catalunya, conjuntament amb el __________________ i els ___________________. Els principals estanys i aiguamolls del delta són: ______________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ Els estanys són l’element característic del paisatge deltaic i tenen un interès científic molt elevat per la seva riquesa _________________ i com a lloc de reproducció de ___________________. Tots són d’aigües dolces salobres en funció de la distància a la costa.
• Platges
Les platges del _________ i de __________________ tenen importants valors naturals ja que conserven les comunitats vegetals i animals pròpies dels sorrals costaners i fan compatible l’ús públic amb la conservació dels seus hàbitats. Les platges acullen espècies protegides molt escasses com el corriol camanegre i el sargantaner petit.
Alguns trams del litoral del Delta conserven encara les comunitats biològiques pròpies dels sorrals costaners. El mar ha recuperat la qualitat de les seves aigües gràcies al funcionament de la _______________________________.
La platja és la frontera entre el mar i la terra i, per això, en el lloc on trenquen les onades podem trobar animals i plantes tant marins com terrestres.
La __________ de les platges és un medi inhòspit per a la vida. En primer lloc és un terreny ___________, sotmès a l'acció constant del vent que arrossega els grans de sorra els quals, quan troben un obstacle, s'acumulen formant ___________. A més, la sorra, per la mida dels grans que la formen, és ____________ de retenir l'aigua
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
18
de la pluja que es filtra ràpidament a capes inferiors i arrossega els nutrients dels quals s'alimenten les plantes. Per aquesta mateixa raó, malgrat la proximitat del mar, el sòl no és salat, perquè l'aigua marina també es filtra. Per últim, un altre factor negatiu molt important són les altes ____________________ que es donen a la platja a causa de la intensa radiació solar provocada per les brises marines que netegen de núvols el litoral i per l'absència d'aigua en les capes superiors de la sorra. En canvi, uns centímetres per sota de la superfície la temperatura és notablement més baixa.
La sorra és, per tant, un medi amb unes _____________________ físiques que dificulten la vida, però, malgrat això, les plantes han desenvolupat diferents __________________ per superar tots aquests obstacles.
• Conreus
Importància: Les grans extensions d'aiguamolls del delta del Llobregat existents a l'edat mitjana es van anar transformant progressivament en terrenys _____________, d'una forma més accelerada al ______________________, i més lentament a _________________ que va conservar fins el segle XX la seva forma. Els camps de conreu són la ______________ ocupació humana a costa de les arbredes de ribera i més tard de les maresmes litorals que s’han anat convertint en terres de cultiu. Les ______________ ha estat una aposta amb l'objectiu de fixar les dunes mòbils de les platges. L’agroecosistema: Els espais agrícoles constitueixen en sí mateix un ecosistema donat que hi ha un intercanvi de ______________ i _______________ suficient per al manteniment de la vida. Parlem de l’agroecosistema. El Parc Agrari del Baix Llobregat: El Parc Agrari del Baix Llobregat, situat entre la Vall Baixa i Delta del Llobregat, és una de les zones agrícoles més antigues i fèrtils del país. Sota el lema "Un patrimoni agrícola amb futur" es presenta un projecte de preservació, ús i promoció de la seva activitat. Conscients del patrimoni natural, ecològic i econòmic que suposa aquest espai, al 1998 es constitueix el Consorci ____________________. Aquest es crea per tal de preservar l'espai agrari; promoure el desenvolupament econòmic i conservar i difondre els valors ecològics i culturals del Parc Agrari del Baix Llobregat.
• Les pinedes Les pinedes litorals s'estenen des del __________ fins _________________ i suposen un ambient singular que serveix d'hàbitat a una flora i fauna específica. Antigament, en comptes de pineda podria ser que existís una màquia litoral de càdec (Juniperus oxycedrus ssp. macrocarpae) que fou substituïda pel _____________ (Pinus pinea).
En els indrets més propers a la platja s'aprecia clarament que la pineda ha estat plantada sobre un sòl ____________. A mesura que s'avança cap a l'interior el sòl, gradualment, va deixant de ser arenós i es cobreix amb una atapeïda catifa de matèria vegetal que propicia l'existència de moltes més plantes que formen un sotabosc que tendeix a assemblar-se al dels boscos interiors.
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
19
• El mar
Les àrees protegides del delta del Llobregat tenen gairebé ______ quilòmetres de zona litoral. La plataforma deltaica és molt rica en invertebrats de zones sorrenques i en peixos, sustenta una avifauna marina molt important. Les restes ______________ que arriben a la costa serveixen d’aliment a una comunitat d’invertebrats que després són consumits pels limícoles migratoris.
5. FLORA
La vegetació del delta del Llobregat destaca per la diversitat de les seves comunitats vegetals i per la raresa de moltes de les seves espècies més emblemàtiques. La barreja d’aigües dolces i salades, els terrenys sorrencs i argilosos, la inundació ocasional o permanent són factors que expliquen la diversitat i la singularitat de la vegetació deltaica.
Espècie (català) Castellà Nom científic Hàbitat
6. FAUNA El Delta té una especial importància per a l’avifauna: és un punt estratègic dins la ruta migratòria de la Mediterrània occidental que uneix Europa i Àfrica. S’han citat més de 350 espècies d’ocells.
Espècie (català) Castellà Nom científic Hàbitat
