FPCEE Blanquer

Educació i vida quotidiana

Resum i opinió de la lectura

Andrea Marquier Ferré

Grau de educació infantil, Grup K-B (Seminari)

Aquest treball consta del resum del capítol i la opinió personal sobre la elecció de dos capítols i la comparació de la reflexió del llibre de l'Eulàlia Bosch que porta per títol " Educació i Vida Quotidiana".

ÍNDEX

1. Capitol 1: Quan seré gran vull ser pagès.………….……………………..Pàg. 3- Resum de l’ anécdota…………………………………………………………Pàg. 3- Resum del capítol…………………………………………………….………...Pàg.3- Explicació de l’elecció de aquet capítol……………………….………Pàg.4- Quina seria la meva reflexió……………………………….……………….Pàg.4

2. Capitol 2: NIF…………………………………………………………………………..Pàg. 5- Resum de l’ anécdota…………………………………………………………Pàg. 5- Resum del capítol……………………………………………………….……...Pàg.5- Explicació de l’elecció de aquet capítol………………….……………Pàg.6- Quina seria la meva reflexió…………………………………….………….Pàg.6

2

BOSCH, EULÀLIA. “Quan seré gran vull ser pagès”. A: Educació i vida quotidiana.2ª ed. Vic: Eumo Editoral universitat de vic, 2004. P. 40.

Quan seré gran vull ser pagès- Resum de l’ anécdota :

Un nen dolç, manyac, juganer i sociable amb problemes de lectura i escriptura pateix un trastorn de aprenentatge anomenat dislèxia. A causa de aquest problema de aprenentatge ha de dedicar moltes més hores que la resta de nens de la seva edat per poder assolir els mateixos coneixements.El seu somni, el seu objectiu o el seu propòsit és ser Pagès. Ell ho te molt clar, i sap que costi el que costi ell quan sigui gran serà pagès.

- Resum del capítol:

Sobre l'anècdota de l'esforç que fa un nen amb problemes de aprenentatge per pogué ser el que ell vol en un futur, Eulàlia Bosch, fa unes certes reflexions;Comença parlant que en una família, els seus membres fan el que poden, es a dir cada un d'ells col·labora fent el que esta dins de les seves capacitats. El conjunt familiar, o el conjunt de la societat fa que uns ens complementi a els altres i això ho relacionem amb el text quan diu : «No et preocupis, ja veuràs com ho podràs fer. Seràs un pagès magnífic!» I d'una revolada es va girar cap al seu oncle i li va dir amb fermesa: «I . . . a més, ell té les seves germanes!»La seva germana té molt clar el concepte de unitat familiar i protecció cap a una deficiència que el seu germà haurà de carregar a les espatlles tota la seva vida, per tant ella aprofita el moment per fer-li saber que no està sol en aquest mon. Ella li oferirà el suport i demostrarà l'afirmació de Einstein que diu: «Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses »La família, doncs ha de ser l'encarregada de omplir aquell full en blanc, i forjar la base per la qual caminarem i donar el suport i la seguretat necessària, així com l'empenta oportuna quan calgui perquè aquell membre es senti lliure però alhora lligat, segur però alhora recolzat, estimat i preparat per estimar. I Així formem el gran saber col·lectiu, amb l'ajuda de un i de l'altre, el suport de un i de l'altre.

El següent punt que la escriptora considera remarcar es que mai pots enderrocar un somni,sempre hi ha mitjans per no deixar de somiar, en aquest cas el desig de ser fa moure al petit estudiant a estudiar per així poder ser.

3

Recollint tot el que s’ha dit el mes important i per tant la conclusió de la reflexió se centra en la frase: Quan seré gran vull ser pagès: és una afirmació rotunda sobre el futur, un futur que com diu l’escriptora caldrà anar dibuixant amb molta cura per què el nostre nen, per raons que no es poden explicar ha nascut amb un problema afegit.A ell li costaven les matemàtiques, però tenia amics i, a més, com li havia dit ella, tenia les seves germanes! No feia al cas, doncs, pensar en cap mena de renuncia. Ben al contrari, calia organitzar-se per afrontar les adversitats, perquè ell volia ser pagès.

- Explicació de l’elecció de aquet capítol: He escollit aquet capítol ja que quan m’he mirat l’anècdota he suposat que parlaria dels problemes de aprenentatge, de la dificultat de tenir un problema de aprenentatge i tot el que comporta . En un bon principi he vist que el protagonista de la història peita el mateix problema que el meu, un problema de aprenentatge anomenat dislèxia. Així que me sentit còmoda i amb prou recursos per a poder parlar sobre aquest camp.Primerament he vist que moltes de les frases que deia el nen, i defensava ell i la seva germana eren com el meu cas però jo sense voler ser pagesa i si no voguen ser mestra de educació infantil. He escollit aquest capítol principalment perquè me sentit identificada amb l’anècdota i com no amb el nen.

- Quina seria la meva reflexió: Personalment jo no me imaginava que l’autora enfocaria el capítol de aquesta manera, com he dit en el apartat anterior jo he triat aquest capítol perquè creia que parlaria dels problemes de aprenentatge, i de tot el que l’envolta no m’imaginava jo que parlaria de la família, de el futur , dels conceptes que adquirim, de com naixem, de la formació de la societat...Jo agüés parlat sobre la dificultat que comporta ser un nen o nena amb dislèxia, l’esforç que hi ha darrera de cada treball examen o preparació per a l’escola. Hagués parlat de l’ajuda que necessitem, del suport de la família, dels mestres i de totes aquelles persones que ens envolten, ja que necessitem ànims per tirar endavant i saber que podem arribar com tots els altres als nostres objectius, això si amb un sobre esforç que la resta dels altres.

Parlant sobre la reflexió que proposa l’autora cal dir que en la majoria de idees que aporta estic d’acord, però torno a repetir jo personalment amb l’anècdota que posa no hagués aportat aquestes idees.

4

BOSCH, EULÀLIA. “NIF”. A: Educació i vida quotidiana.2ª ed. Vic: Eumo Editoral universitat de vic, 2004. P. 144.

NIF- Resum de l’anècdota:

L’anècdota ens introdueix el fet de veure les coses des de diferents punts de vista, comporta coses diferents, no es el mateix veure o sentir les coses de cares que de esquenes. L’exemple que sens posa es el de una família que es dedicada a la projecció de pel·lícules ambulants els diumenges a les places de els pobles. Uns anys mes tard, pot ser quan va adquirir la capacitat de raonar, la nena es va adonar que el que veia darrera de la pantalla del projector els diumenges per les trades amb tots els seus germans no era NIF si no FIN.

- Resum del capítol:

Eulàlia Bosch ens introdueix dues idees important sobre el mon dels nens en aquest capítol. La primera idea important es el saber que un nen no percep el mateix que un adult, per dir-ho de manera fàcil i com ho diu ella en el llibre no es el mateix veure un àrea rural que una ciutat. Els nens perceben dos classes de mons, un de vertical amb els grans i un de horitzontal amb els altres nens. Segons l'autora, si els adults s'apropen al món dels nens, aquest es converteix un món sense dignitat, ja que intenten imitar les seves onomatopeies, somriuen de manera forçada, i els miren i els parlen com animals de zoo. La típica reacció que fa el nen segons ella es iniciar el plor i la por.Però que passa quan els nens veuen i perceben el mon dels adults; Primer de tot perceben facetes diferents de les que coneixien,per tant mostren un gran interès i intriga davant de totes aquelles coses noves que se li presenten al davant.Estar clar dons que els nens veien dins un univers doble; escolten les mestres, però al mateix temps juguen amb els altres nens lluny de la inspecció dels gran, senten la mare que els parla, i escampen les seves joguines per terra prop del seu domini... ells, cadascun d'ells, són un centre d'aprenentatge que troba diferents coses en allò que ve de allà dalt i en allò que comparteixen amb aquells amb qui se senten en condicions d'igualtat.

La segona gran idea que ens vol transmetre l'escriptora, hi ho fa taraves de la pel·lícula de Víctor Erice, el espíritu de la colemena, on dues germanes una mes gran i una mes

5

petita, un dia per la tarda van al cinema a veure la pel·lícula de Frankenstein; la petita li pregunta a la gran quina es la explicació del fet de que Frankenstein i la nena morin,la germana gran li costa el fet de explicar-li a la petita el fet de la mort dels dos personatges, i pel fet que sigui, troba oportú explicar-li una historia inventada per ella hi exportada a la realitat. Amb l'explicació de aquesta pel·lícula el que l'escriptora ens vol dir es que els nens es guarden temes importants per parlar entre ells. Probablement molts d'aquells que viuen amb tanta intensitat que mai no s'atrevirien a compartir-los amb els grans. Entre ells saben que existeix la complicitat.

- Explicació de l’elecció de aquet capítol:

De un bon principi he escollit aquest capítol ja que el títol ma semblat curiós i al llegir-lo ma despertat una curiositat que m'ha fet llegir l'anècdota.Al llegir l'anècdota del capítol he vist que no l'entenia, i com fins aquell moment normalment entenia l'anècdota però no la reflexió de l'autora he decidit intentar entendre l'anècdota que explicar l'Eulàlia Bosch. Al llegir la reflexió he pogut entendre l'anècdota i tot el conjunt del capítol. M'ha agradat la reflexió i la estructuració del contingut del capítol, m'ha sembla molt original l'exemple de la pel·lícula,ja que m'ha ajudat a poder entendre l'idea que l'escriptora volia transmetre.Crec que l'elecció de treballar aquest capítol ha valgut la pena, ja que la resta se me feien més feixucs i pesats.

- Quina seria la meva reflexió: Quan l’autora parla de que els nens veuen dos tipus de mons un de vertical i un de horitzontal, pensant molt i reflexionant sobre el tema he arribat a la conclusió de que si, els nens si que veuen dos món; els de els adults i el seu, un mon imaginari i fantàstic molt diferent a els dels grans . Pensant en la meva infància he recordat un moment del meu mont fantàstic i imaginari, recordo com sentia jo el fet de la nit de reis. Era una cosa especial, preparava la meva carta amb la espera de que em portessin totes les joguines i coses que els hi demanava, preparava el menjar per als tres macs i l’aigua per als seus animals... tota una setmana de neguit, emoció i en arribar la gran nit la nit de anar a esperar els reis els veia allà dalt sobre les seves carrosses, mirant a tots els nens, portant els nostres regals i tirant el caramels, aquella nit sentia una màgia especial.Cada nen forma en la seva ment un mon imaginatiu, seu que amb els seus amics normalment comparteix durant els jocs, però amb els adults no.

6