1

INSTRUCCIONS TREBALL DE RECUPERACIÓ TECNOLOGIES El present treball s’haurà de lliurar al professor/a de tecnologies el dia de l’examen de recuperació que es durà a terme el dia 6 de setembre de 2012 a les 10,45h. És obligatori la seva presentació per poder realitzar l’examen de recuperació. La nota final de la matèria serà la que resulti de la mitjana ponderada entre aquest treball de recuperació (40%) i l’examen corresponent (60%). El dossier de recuperació el trobareu a la wiki de l’institut, busqueu al professor i el curs corresponent. Les activitats proposades estan pensades per ser desenvolupades amb els dossiers, exercicis i enllaços a pàgines web penjats a la wiki de l’institut i la llibreta d’apunts de classe. Abans de realitzar els exercicis cal llegir atentament la documentació esmentada. No es tracta de fer la feina “a corre-cuita”, sinó de madurar les respostes, contrastar-les i intentar aprendre a la vegada. Les tasques que es proposen en el treball, tenen com a objectiu que l’alumne/a assoleixi les destreses i eines pròpies de la matèria que l’ajudaran a superar l’examen de recuperació. S’aconsella que s’utilitzi l’ordinador per escriure les respostes directament en el mateix document editable Word, en color vermell, lletra tipus Arial de 12 punts i justificat pels dos costats. Tanmateix, també es podrà presentar escrit a mà. En aquest cas, però, s’haurà de copiar cada pregunta i a continuació donar la resposta corresponent. El dossier (tant si es fa d’una manera com de l’altra) s’haurà de lliurar en format paper i amb una portada on hi figuri el títol (Treball de recuperació de tecnologies de 3r ESO), el nom i cognoms de l’alumne/a, la data de lliurament (6/09/2012) i el professor a qui va dirigit (Emilio Setién Sans). Bona feina i bon estiu. Emilio Setién Sans

2

Creació de pàgines web

1. Entra al portal educatiu del Departament d’Ensenyament http://www.edu365.cat

llegeix les condicions d’ús. Fes una relació dels aspectes més importants relacionats amb la informació i el respecte a la privacitat.

2. Entra en una pàgina web i analitza’n els aspectes següents: quina és l’estructura

de navegació interna, quantes pantalles d’informació hi ha a cada pàgina i quin és el disseny visual de la web. Feu un esquema dels trets principals.

3. Quins llenguatges informàtics coneixes que siguin específics per construir pàgines

web?

4. Te’n recordes quin significat té l’acrònim WWW?

5. Quin recurs s’ha d’utilitzar a l’hora de crear una pàgina web per mantenir determinats continguts, textos o imatges, en una determinada posició de la pàgina.

6. Quin significat té l’acrònim HTML?

7. Digues quins són els formats dels fitxers gràfics que són més habituals en una pàgina web.

8. Si estem visitant una pàgina web i volem obtenir el fitxer gràfic d’una imatge que apareix en aquesta, quin procediment hem de seguir?

9. Volem incorporar a la nostra pàgina web una imatge per il·lustrar un tema, en la

part central. La imatge ha estat obtinguda amb una càmera digital de 1,2 Mpíxels i ens ha proporcionat una imatge de 1280 x 960 píxels. Podríem emprar-la directament? Argumenta la teva resposta.

10. Al generar una pàgina web, les imatges queden integrades en el mateix fitxer com

si es tractés d’un fitxer d’un processador de textos? Explica la teva resposta.

11. Es pot generar un fitxer HTML, des d’un programa de caràcter general com un full

de càlcul o un programa de generació de presentacions?

12. Quin procés s’ha de seguir per publicar el lloc web que hem elaborat?

3

13. Digues si les afirmacions següents son falses o certes:

4

Forces i estructures

1. Posa cinc exemples d’actuació de forces i explica’n els efectes. 2. Anomena cinc materials que consideris resistents. Justifica la resposta

basant-te en aplicacions d’aquests materials en què creguis que han de ser resistents.

3. Anomena tres objectes elàstics i tres de fràgils. 4. Diferencia la ductilitat i la mal·leabilitat. 5. Omple la taula següent. Posa una creu a les caselles que consideris que

corresponen a la propietat més rellevant de cada material, i un signe menys a les menys rellevants.

6. Ordena els materials de la taula anterior de més dur a menys dur. 7. Posa cinc exemples d’objectes sotmesos als cinc tipus d’esforç estudiats.

Dibuixa’ls i assenyala les forces que hi actuen. 8. De què depèn la resistència d’un cos a un determinat esforç? 9. A quin esforç, principalment, està sotmesa la cadena d’una bicicleta? 10. Quines característiques ha de tenir un cos sotmès a un esforç de

compressió?

5

11. Dibuixa un cos deformat per un esforç de flexió i un altre per vinclament. Representa-hi les forces que hi actuen.

12. De les bigues següents, quina et sembla que tindrà més resistència a la

flexió? I quina en tindrà menys? Raona les respostes. 13. Les potes d’una cadira, quin esforç suporten? 14. A quin esforç està sotmès el cable que aguanta la cabina d’un ascensor? 15. Quin tipus d’esforç suporta la tija d’un tornavís quan cargolem? 16. Assenyala el tipus d’esforç principal a què acostumen a estar sotmesos els

cossos o objectes de la figura. 17. Què és una estructura? Dels objectes següents, indica quin té clarament

una estructura rígida: Bolígraf, llibre, taula, pissarra, samarreta, estoig de CD, porteria de futbol, telèfon mòbil, barana, mocador, xarxa de voleibol, paella.

6

18. Enumera unes quantes estructures que et siguin familiars i descriu la funció que fan.

19. Amb fletxes, associa els objectes de la columna esquerra amb el tipus

d’estructura que els correspon: 20. Com es construïen antigament les estructures? Per quin motiu? 21. Quins factors cal tenir en compte a l’hora de dissenyar una estructura? Per

què? 22. Esbrina amb quins materials se solen construir les estructures següents i

raona la idoneïtat d’aquests materials:

Escala plegable domèstica, cadira de l’aula, grua de construcció, carcassa d’un walkman, quadre d’una bicicleta, estructura d’un edifici d’habitatges, estenedor plegable per a roba, prestatgeria de llibres, carrosseria d’un cotxe, contenidor d’escombriaires, gronxador o tobogan d’un parc infantil.

23. Proposa diverses solucions per evitar que els objectes següents puguin

bolcar o es tombin: Para-sol, antena de TV, cistella de bàsquet, bicicleta. 24. Esmenta tres estructures formades per la unió de peces més petites que

formen triangles. 25. Quins avantatges ofereix, en la construcció d’estructures metàl·liques, la

unió de peces formant triangles? 26. De les unions representades a continuació, quines són rígides i quines no?

7

27. Indica dos objectes o construccions amb estructura d’acer, dos més d’alumini, dos de formigó o pedra, dos de fusta i, per últim, dos amb estructura de plàstic.

28. Quins són els principals inconvenients de les estructures metàl·liques? 29. Què són els perfils laminats? Per a què serveixen? 30. Per què en les estructures metàl·liques es fan servir perfils laminats? 31. Posa uns quants exemples d’aplicacions en què es fan servir els tirants i els

tornapuntes. 32. Visita l’adreça d’Internet http://www.europerfil.es/web/ i observa els diferents

productes relacionats amb la construcció metàl·lica que hi apareixen: perfils i accessoris per a tancaments metàl·lics, perfils corbats, plafons constructius, perfils per a forjats, etc. Posa alguns exemples d’aplicacions d’aquests perfils i plafons (utilitza imatges per fer-ho més entenedor).

33. L’acció capaç de produir o modificar l’estat de repòs o de moviment d’un cos

o de produir-hi deformacions s’anomena _____________________. La seva unitat en el Sistema Internacional és ______________________.

34. Per indicar com actua una força sobre un cos ho fem mitjançant

__________________________ La longitud del segment ens mostra __________________________________.

35. Els aparells que s’utilitzen per mesurar forces s’anomenen

____________________________. 36. Les propietats mecàniques més importants dels materials són:

a) _________________________ b) _________________________ c) _________________________ d) _________________________ e) _________________________

37. Què és el que anomenem resistència? Posa tres exemples de diferents

tipus de materials considerats resistents. 38. Indica quins dels factors següents determinen la resistència d’un objecte: la

forma, el color, el tipus de material, la textura, les dimensions o el procés de fabricació.

8

39. La propietat que tenen alguns materials de suportar forces i cops sense trencar-se s’anomena:

a) Resistència b) Tenacitat c) Elasticitat d) Plasticitat

40. La propietat que tenen alguns materials de deformar-se permanentment,

sense arribar-se a trencar, s’anomena:

a) Resistència b) Fragilitat c) Elasticitat d) Plasticitat

41. Dels següents materials, quin és dur i fràgil alhora?

a) Fusta natural b) Alumini c) Plàstic d) Vidre

42. Quan treballa, el cable d’una grua està sotmès, principalment, a un esforç de:

a) Flexió b) Compressió c) Tracció d) Torsió

43. Ordena, de més tenaç a menys, els materials següents:

guix, vidre, fusta, acer, cartró, plàstic, porcellana, alumini i cuir. 44. Omple la taula següent:

9

45. A quin tipus d’esforç està sotmès el volant d’un cotxe? I una canya de pescar?

46. Posa un parell d’exemples d’esforç de cisallament. 47. Assenyala a quins tipus d’esforç estan sotmesos principalment els objectes

següents: Cadena de bicicleta, eix d’una roda, seient d’una bicicleta, taula, prestatgeria, manillar d’una moto, una corda que subjecta un pes, columna, canya de pescar, biga. 48. Ordena, de més a menys resistent, les quatre peces de la figura que poden

suportar més bé el pes F sense deformar-se o trencar-se. 49. Què és el vinclament? 50. Defineix què és una estructura. 51. Quines són les tres funcions bàsiques de les estructures? 52. Quins són els dos principals tipus d’estructures? Anomena un exemple de

cada classe. 53. Quins són els materials més utilitzats en la construcció d’estructures? I en

les estructures metàl·liques? 54. Quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de triar el material més adequat

per a una determinada estructura?

10

55. Quina és la forma més simple que proporciona rigidesa a una estructura? Posa exemples d’objectes o construccions en què s’utilitzi.

56. Creus que els elements que formen part d’una estructura poden ser

elàstics?

11

Exercicis de Trigonometria. 1. Resolució de triangles: Calcula utilitzant trigonometria l’angle o el costat que es demana: 2. Expressar els següents angles en radians. a) 275º b) 30º c) 160º d) 300º 3. Expressar els següents angles en graus sexagesimals a) 4π/5 rad b) 7π/2 rad c) 5π/2 rad d) 4π/3 rad 4. En un triangle rectangle ABC, es coneixen a = 5 m y B = 41.7°. Troba els altres costats b, c i els altres angles A, C

5. Quina serà l’altura d’un arbre que forma un angle de 37º des de una distància de 15 m?

30º

5cm

x?

13m x?

47º

5 cm

5 cm

α ?

x?

12

6. Un estel que disposa d’una corda de 100 m aixeca el vol. A quina alçada es trobarà si l’angle que forma amb el terra és de 60º? Fes un dibuix explicatiu. 7. Un cotxe puja per una rampa amb un pendent de 32º. Quants metres pujarà verticalment si ha recorregut 510 m.?

8. Calcula la longitud de l’ombra que projecta un arbre de 3,5 m d’altura quan la inclinació dels raigs solars és de 38 º. Fes un dibuix 9. Amb l’ajuda de la calculadora completa la següent taula:

αααα sin αααα cos αααα tg αααα 30º 50º 85º

10. Calcula la distància marcada amb l’interrogant:

13

LECTURA Breu història de la trigonometria. La paraula trigonometria significa “mesura de triangles” ja que serveix per resoldre triangles, és a dir, per calcular elements desconeguts a partir d’elements coneguts. S’utilitza per primer cop el 1595 en una exposició de Bartholomeus Pitiscus, però el seu origen és molt més antic. Hi ha moltes aplicacions que justifiquen el desenvolupament de la trigonometria: càlcul de distàncies, predicció d’eclipsis, confecció de calendaris, construcció d’obres, cartes de navegació, càlcul vectorial.... Per exemple, Erastòtenes obté la mesura del radi terrestre mitjançant càlculs trigonomètrics i Èudox les distàncies de la Terra a la Lluna i al Sol. Al segle VI aC es té constància que s’utilitzen tècniques de triangulació per construir el famós túnel de Samos, necessari per portar l’iagua des del mont Castro a la ciutat. Els egipcis la van fer servir per la construcció de piràmides, per tal que el pendent de les quatre cares fos igual.

La unitat de mesura d’angles, el grau, prové dels babilonis. Els babilonis van suposar que l’any tenia 360 dies i van prendre com a mesura angular “el recorregut diari del Sol al voltant de la Terra”.

En els tractats d’astronomia dels segles V i VII ja comencen a sortir els paraules sinus, cosinus, secant i cosecant. Al segle X els àrabs publiquen el primer tractat de trigonometría (copiat dels hindús) com a ciència matemàtica i s’introdueix a Occident a través dels musulmans d’Al-Andalus. El més important va sewr Ibn-Yunus.

Els hindús deien jya i kojya. Els àrabs que no usaven vocals ho van escriure com jyb. Aleshores, els primers traductors llatins van confondre la paraula amb jaib, que significava escot i així va ser traduïda al llatí com sinus, que significa pit... el nom original en hindú significava corda...

Finalment, al trigonometria amb la notació que l’expliquem avui és escrita pel matemàtic francès François Viète.

14

11. Indica quines de les següents igualtats són certes:

45º=π/2 rad 90º=π/2 rad 180º=2πrad 45º=π/4 rad

60º=π/3 rad 150º=5π/3 rad 30º=π/6 rad 12. Determineu les mesures dels angles següents:

13. Donada la figura següent: calcula el diàmetre del cercle

14. Troba amb la calculadora:

a) sin 50º = b) sin 65º = c) sin 20º = d) cos 10º = e) cos 20º = f) cos 85º = g) tg 65º = h) tg 80º = i) tg 10º = j) arcsin ½ = k) arccos 0.86 = l) arctg 0,386 =

15

15. Utilitzant la calculadora determina (en graus):

a) L’angle que té un sinus igual a 0,7. b) L’angle que té un cosinus igual a 0,3. c) L’angle que té una tangent igual a 0,7.

16. Calcula el sinus, cosinus i la tangent de l’angle α del triangle de la figura:

17. Troba les raons trigonomètriques dels angles dels triangles de la figura :

18. Des d’un vaixell es veu el punt més alt d’una muntanya amb un angle de 30º; sabent que la distància d’aquest punt al vaixell és de 8.520 m, calcula l’altura de la muntanya sobre el nivell del mar.

19. Un estel està subjectat a terra per un

cordill de 80 m de llarg. El cordill forma amb l’horitzontal, és a dir amb el terra, un angle de 75º. A quina altura es troba l’estel?

16

20. La rampa d’acrobàcies on entrena l’Emili Alzamora té una inclinació de 15º i ocupa una longitud horitzontal de 14 m. Quina llargada té? Des de quina alçada salta l’Alzamora?

21. Un pintor deixa una escala recolzada sobre una paret i formant un angle de 55º amb el terra. A quina altura del terra està recolzada l’escala, si la distància fins a la paret és de 2,5 m? Quina llargada fa l’escala?

22. Des d’un veler s’observa el punt més alt d’un far sota un angle de 28º. Se sap que el far té una alçada de 25 m. A quina distància es troba el veler de la costa?

23. El dibuix mostra una escala de jardí. K és el punt mig del segment JO.

a) Calcula la llargada AK. b) Calcula l’altura de l’escala OP.

17

Sistemes de comunicació

1. Posa alguns exemples de processos tecnològics de comunicació emprats

abans de l’aparició de l’electricitat i analitza les seves limitacions. 2. En una conversa telefònica entre dues persones entren en joc els cinc

elements que intervenen en un procés comunicatiu. Identifica’ls en aquest cas concret.

3. Quines interferències es poden produir en la lectura d’un document escrit?

Recorda que una interferència és un fenomen no desitjat que dificulta la recepció o interpretació del missatge.

4. Hi ha informació que ha de perdurar durant el temps. Per això la tecnologia

ha desenvolupat diferents sistemes i màquines com el paper i la impremta. Fes una relació d’altres suports físics per emmagatzemar informació de diferents tipus (escrita, sonora, gràfica...).

5. De quines parts consta un telèfon fix? Quina és la funció de cadascuna

d’elles? 6. Si de sobte els serveis telefònics d’una població quedessin interromputs,

què passaria? A partir d’aquesta possibilitat, descriu com ha influït la telefonia en el desenvolupament de la societat.

7. Què volen dir les sigles SMS? 8. Fes un diagrama de blocs i una descripció del funcionament de les diferents

etapes que hi ha en la transmissió de documents a través de fax. 9. Dibuixa un esquema que representi un sistema de radiofonia, tot indicant-ne

les parts. Després explica quina és la funció de cadascuna. 10. Indica quins dispositius tecnològics són capaços de captar les imatges per

al seu tractament electrònic. Com es forma la imatge en moviment en la pantalla d’un televisor?

18

11. Per què són tan importants les comunicacions? Quin paper ha fet la tecnologia en el seu desenvolupament? Quines n’han estat les conseqüències?

12. Digues per quin motiu són coneguts els tècnics o investigadors de la llista

següent: 13. Què és el protocol TCP/IP? Per a què serveix? 14. En que s’assemblen i en què es diferencien les tecnologies WiFi i

Bluetooth?

19

Mecanismes de transmissió del moviment.

1. Palanques

20

ACTIVITAT 8

ACTIVITAT 9

ACTIVITAT 10

ACTIVITAT 11

ACTIVITAT 12

ACTIVITAT 13

ACTIVITAT 14

ACTIVITAT 15

21

ACTIVITAT 16

ACTIVITAT 17

22

Activitat 18: Exercicis resposta múltiple de palanques.

23

24

Mecanismes de Transmissió del moviment 1. Realitzeu un resum dels mecanismes de transmissió de moviment en un

document de text (Openoffice o Word) amb els següents apartats: a. Transmissió per politges :

• Definició. • Representació esquemàtica.

• Fórmules utilitzades pel càlcul de velocitats i relacions de transmissió.

• Propietats. • Descripció del sistema unitari, inversió de gir, acoplament múltiple i acoplament

reductor de la secció politges de la pàgina web : http://www.xtec.cat/~ccapell/engranatges/

Cal fer:

1. Descripció de cada sistema. 2. Càlcul de la relació de transmissió de cada cas. 3. Copiar i contestar el subapartat experimenta amb el circuit anterior i

contesta (en els sistema d’acoplament múltiple i acoplament reductor).

• Realitza els exercicis de politges de la pàgina web: http://www.xtec.cat/~rjosa/flash/transm/transm.swf

b. Transmissió per engranatges :

• Definició. • Representació esquemàtica.

• Fórmules utilitzades pel càlcul de velocitats i relacions de transmissió.

• Propietats.

• Realitza les activitats de la secció engranatges de la pàgina web: http://www.xtec.cat/~ccapell/engranatges/

Cal fer:

1. Descripció de cada sistema. 2. Càlcul de la relació de transmissió en els casos 1,2,5 i 6. 3. Copiar i contestar es subapartat experimenta amb el circuit anterior i

contesta. 4. Realitza repte 1 dels subapartat Reptes i calcula la relació de transmissió de

la solució.

• Realitza els exercicis d’engranatges de la pàgina web : http://www.xtec.cat/~rjosa/flash/transm/transm.swf

25

26

27

11. Anomena dos o tres mecanismes que coneguis i explica quina és la seva funció:

12. Determina la velocitat angular ù d’una politja que gira a n = 500 min–1. 13. En una transmissió de politges la motriu gira a n1=20 s–1 i la conduïda a

n2 =100 s–1. Quina és la relació de la transmissió? 14. En l’activitat anterior si la motriu girés a n2 = 75 s–1, quina hauria de ser la

velocitat de rotació n1 de la motriu? 15. En una transmissió per politges, la motriu té 250 mm de Ø i la conduïda

750. Si la motriu gira a 900 min–1, quina serà la freqüència de rotació de la conduïda?

16. Un con de politges és format per tres politges de 150, 250 i 350 mm de Ø ,

que enllacen amb un con idèntic però invertit. Determineu les tres relacions de transmissió possibles.

17. Indica els principals avantatges i inconvenients de la transmissió per

politges. 18. Indica en quin dels dos casos és

possible que els engranatges puguin girar. Justifica la teva resposta.

19. Cap on es desplaçarà la cremallera, a la

dreta o a l’esquerra? 20. En una transmissió per engranatges, la roda conductora té 18 dents, i la

conduïda, 58. Determineu la velocitat de rotació i la relació de reducció si la roda motriu gira a 1500 min–1.

21. Calcula la velocitat de rotació de

l’engranatge 1 i la relació de transmissió entre els engranatges 1 i 2.

28

22. Digues quin tipus de transmissió utilitzaries en els casos següents: a) Des de l’arbre de sortida d’un motor elèctric petit al d’accionament d’un

ventilador. b) Des d’un arbre motor al tambor on es cargola el cable d’una grua. c) Des d’un arbre motor a un altre que ha de fer molta força, situat a una

certa distància. d) Entre dos arbres d’un canvi de marxes.

23. Un motor té una potència Pmot=5 kW i gira a nmot=1450 min–1. Quin és el

moment màxim que pot transmetre? 24. Una màquina és accionada per un motor de potència Pmot = 1kW que gira

a nmot =750 min–1, a través d’una transmissió per politges on la que és solidària al motor té un diàmetre Dmot = 250 mm de diàmetre i la que va acoblada a la màquina és de Dmàq = 600 mm. Determina el moment transmès Mmàq a la màquina.

25. En una transmissió per engranatges el conduït gira a n = 30 min–1 i porta

associat un moment M = 30 N·m. Quina és la potència que rep l’engranatge conduït?

26. En les tres transmissions de la figura de sota, l’engranatge de l’esquerra és

el motriu. Indica, justificant la resposta, quina transmissió podrà subministrar a un moment més elevat a l’engranatge conduït.

27. En els dibuixos de la figura, la roda motriu és la de l’esquerra. Escriu en el

requadre de sota en quin cas es produeix multiplicació, reducció o es manté el moviment a la roda conduïda.

29

28. En una transmissió per corretja, la politja motriu té un diàmetre D1 = 100 mm i la politja conduïda D2 = 450 mm. Per cada volta de la motriu, quantes en dóna la conduïda?

a) 9/2 b) 2/9 c) 45 d) 1

29. En una transmissió per engranatges, el motriu té

z1=22 dents i el conduït z2=77. Si la roda conduïda ha donat 7 voltes, quantes n’ha haver donat la motriu?

a) 3,5 b) 24,5 c) 11 d) 33

30. Un engranatge té 72 dents i engrana amb un altre que en té 24. Si el primer

dóna 1/3 de volta, quantes en dóna el segon?

a) 1 b) 2 c) 3 d) 12

31. En el mecanisme de la figura, quina serà la

relació de transmissió i1-2 entre els engranatges 1 i 2 ?

a) 3,5 b) 1 c) 2 d) Cap resposta de les anteriors és certa.

32. En una bicicleta el plat té 54 dents, mentre que el pinyó en té 18. Si es

pedala a raó de 3 pedalades per segon, la roda del darrera gira a:

a) 180 s-1 b) 540 s-1 c) 9 min-1 d) 540 min-1

30

33. En una transmissió per engranatges la relació de transmissió i1-2 = 0,3. Si la roda motriu gira a n1 = 1 600 min-1 , quina serà la velocitat de rotació n2 de la roda conduïda?

a) 180 s-1 b) 80 s-1 c) 480 min-1 d) Les respostes b i c són certes

34. En una transmissió entre dos engranatges el motriu és accionat per un

motor amb una potència P1 = 500 W, té z1 = 75 dents i gira amb una velocitat angular de ω1 = 100 rad/s. Si l’engranatge conduït té z2 = 15 dents, el moment a l’engranatge conduït val:

a) 5 N·m b) 1 N·m c) 10 N.m d) 15 N·m

35. En quin dels tres casos pujarà

més lentament el pes, Q? I en quin cas costarà més esforç de fer-lo pujar?

36. Indica quin mecanisme és el que hi ha representat a la figura. Escriu el nom

de les diferents peces assenyalades amb una fletxa. Quina és la principal aplicació d’aquest mecanisme?

37. Assenyala cap on es desplaçaran les cremalleres, si l’engranatge marcat amb el número 1 es mou en el sentit indicat.