TÍTOL DEL PROJECTE:

EL NOSTRE ENTORN: Activitats per a alumnes ambnecessitats educatives específiques, treballant en projectesi grups cooperatius.

Autora: Rosa Santó i Fabregat

Centre de treball: IES Enric Borràs

Especialitat: Biologia i Geologia

2

Curs 2003/2004

ÍNDEX

1- Introducció

2- Geologia Urbana2.1 Introducció2.2 El conte "Amb la Geologia tot és possible"2.3 Qüestions tècniques

2.3.1 La relació entre les persones 2.3.2 Material que es lliura a l'alumnat. 2.3.3 Objectius dels distints projectes 2.3.4 Metodologia que es pensa emprar 2.3.5 Avaluació 2.3.6 Annex (exemple de fitxa)

3.- Síndromes malignes a extirpar i evitar quan treballem en grup 3.1 Introducció

3.2 Síndromes de l'estudiant3.3 Síndromes del professor/a3.4 Síndromes combinats.

4.-" Fem el nostre centre" 4.1 Introducció 4.2 El conte "Utopia" 4.3 Qüestions tècniques 4.3.1 Objectius que es preten assolir 4.3.2 Com els centres ho poden incloure en els seus projectes de centre? 4.3.3 Espais del projecte 4.3.4 Resum de possibles activitats del projecte 4.4 Annex 4.4.1 Circular informativa del projecte “Fem el nostre centre” 4.4.2 “Fem el nostre jardí” 4.4.3 Tast de plantes medicinals 4.4.4 Jornades del medi ambient 4.4.5 “Decorem els passadissos” 4.4.6 “Les nostres platges” 4.4.7 “Estudi d’un parc”

5.- “Entorn” 5.1 Introducció 5.2 El conte "Entorn" 5.3 Qüestions tècniques 5.3.1 La relació entre les persones 5.3.2 Material que es lliura a l’alumne 5.3.3 Com es va desenvolupar i què es va aconseguir 5.3.4 Metodologia 5.3.5 Avaluació 5.4 Annex (Consells útils per al muntatge de l’aquàrium)

6. Bibliografia

3

Geòleg:

Amant de la terra

explorador dels seus secrets

violador de la seva intimitat

Estudiós de l’aire lliure

llicenciat

En grans esdeveniments

Persona que en uns instants

Es capbussa en tota una eternitat

Pep Gisbert

Petròleg

Estudiós del material

i artista del cisell

Agent erosiu

ràpid a “desenfundar” la maça

Ment dura

Treballada en la psicoanàlisi

de la pedra.....

Mà amb durícies

de passar-la per la roca.

Persona addicta al “canuto” polaritzant

aquesta droga

acolorida i al·lucinògena

4

Pep Gisbert1. INTRODUCCIÓ

Durant aquesta llicència d’estudis s’han elaborat els següents materials:

� S’ha fet una col·lecció de roques i de roques ornamentals que ha quedat dipositadaen el Centre de Recursos de Badalona. La col·lecció va acompanyada de clausdicotòmiques per classificar les roques i material didàctic del tema. Quan ha estatpossible s’han fet làmines fines de les roques per observar-les al microscopipetrogràfic.

Les roques que formen part de la col·lecció de roques ornamentals són:Magmàtiques: Granit de gra fi o mitjà, granit de dues miques, granit alcalí de gragros, granit porfiroide alcalí, quars sienita, granit rapakivi, granodiorita, sienita,larviquita o sienita de Noruega, diorita, monzonita, gabre.Sedimentàries: Calcària fossilífera, calcarenita, calcària d’ostreids, tovatravertínica, calcària biostromal, travertí.Metamòrfiques: Marbre de gra fi, marbre cataclàstic, marbre de gra mitjà-gros,marbre anfibòlic, marbre protomilonític, gneis, serpentina.

La segona col·lecció de roques està composada per:Magmàtiques: Granit fresc, granit meteoritzat, sauló, pòrfid, aplita, pegmatita,sienita, gabre, dunita, riolita, basalt, obsidiana, gredes, bombes i pedra tosca.Sedimentàries: Conglomerats, gresos, sorres de distints tipus, lutita, calcària,guixos, lumaquela, calcària coralina, calcària nummulítica, carbons, petroli itravertí.Metamòrfiques: Quarsita, marbre, gneis, micaesquist, filita, pissarra

� S’ha fet una pàgina web sobre la Geologia Urbana de Badalonawww.xtec.es/~rsanto

� S’han elaborat activitats per a alumnes de secundària treballant en projectes i engrups cooperatius. En concret es presenta el crèdit variable “Geologia Urbana”desenvolupat a l’IES Enric Borràs de Badalona especialment dissenyat peralumnes amb necessitats educatives de tipus caracterial però el podien escollir tottipus d’alumnes. Els títols i la metodologia dels projectes es podrien usar per fertreballs d’investigació a batxillerat.

� Es presenta una activitat interdisciplinària que té com a finalitat assolir unsobjectius relacionats amb els valors que comporti un canvi d’actituds. En concretsón activitats per aconseguir que les instal·lacions comunes dels nostres Instituts,tinguin un ambient agradable i acollidor; uns espais estudiats i decorats pelsmateixos alumnes facilitarà el respecte a les instal·lacions.

Les activitats citades no són teòriques sinó que expliquen l’experiènciadesenvolupada pel professorat de l’IES Enric Borràs durant el curs 1992-93 i 1993-94. S’han incorporat algunes idees noves a partir de l’experiència “Fem un centresostenible, saludable i solidari” desenvolupada per la professora Irene Montferrer al’IES Joan d’Àustria de Barcelona.

� Dins de la mateixa idea de millorar el clima i l’espai on desenvolupar les nostresactivitats educatives s’explica el crèdit variable “Entorn” que va fer la persona queus parla durant el tercer trimestre del curs 1996/97, adreçat a alumnes amb

5

problemes d'aprenentatge fonamentalment, encara que el podia escollir tot tipusd'alumnat.

2. GEOLOGIA URBANA. Activitats per a alumnes de secundària treballant enprojectes i grups cooperatius

2.1. INTRODUCCIÓ

És presenta un crèdit variable “Geologia Urbana” fet a l’IES Enric Borràs amb alumnesde tercer d’ESO per alumnes amb necessitats educatives específiques de tipuscaracterial; ara bé, el podien escollir tot tipus d’alumnes.

Atès el caràcter vivencial de la nostra professió introduïm l’experiència en un to“literari”, sota la forma d’un conte “Amb la geologia tot és possible...” (apartat 2). Acontinuació, en l’apartat 3, hi ha unes notes tècniques de l’experiència que pretenenaclarir les imprecisions que es puguin donar en la lectura del conte.

Tots els fets explicats en el conte són reals, només s’han canviat els noms d’algunespersones implicades amb l’experiència. Els títols i la metodologia dels projectes espodrien fer servir per fer treballs de recerca a batxillerat..2.2 AMB LA GEOLOGIA TOT ÉS POSSIBLE....

El dia s’aixeca lleganyós i humit. Sala de professors. Fa fred i jo estic esgotada, no pucmés. Un dia fort, a més, hi ha reunió d’equips docents. Ordre del dia: anàlisi de ladarrera avaluació.Comencen els comentaris, alguns, més animosos, altres de desesperançats. La veud’en Joan s’imposa a les altres:—És cert que els alumnes amb problemes no responen bé amb l’ensenyamentconvencional.Aconsegueix que s’aturin momentàniament els comentaris. Una altra professora ambaspecte cansat:—Caldrà que posem a treballar els cervells, això no pot continuar així, ens hi va lasalut mental.—Encara més? —respon la Maria.Comença un desgavell d’opinions fins que salta, amb el seu sentit comú de sempre, laCecília:—Podríem sol·licitar a la inspectora una adequació del currículum.—Pensem-hi.I així, en poques hores, es decideix que l’Isaac i el Polo, dos dels alumnes mésconflictius, faran classe normal els matins i les tardes faran alguna mena de servei demanteniment del centre. Poden començar per pintar les habitacions del magatzem.M’ha vingut a veure el pare de l’Isaac. L’he convocat com a tutora del seu fill per aexplicar-li la situació del noi. Entra una mica cohibit per l’ambient escolar, queprobablement mai no ha conegut, i per saber quina una n’ha fet el seu fill aquestavegada. Porta la camisa descordada fins el melic i li surt una massa de pèl arrissatmolt prominent, té uns bonics ulls blaus, que miren arreu fins que es fixen en els meus.El tranquil·litzo i li explico en què consisteix l’adequació crucial. La signa i el notoalleugerit. Penso que no ha entès ben bé de què va, però a aquest tipus de famílies,els estudis dels fills els interessen com a corretja de transmissió per a trobar un treballi perquè no tinguin problemes amb les drogues.La Joana i jo, les dues tutores, anem a comprar la pintura i els altres estris. Lainspectora ho autoritza. Tots ens sentim satisfets. Els nois estan contents i se sentenimportants.La primera tarda els hem deixat sols pintant. No passa gaire estona que arriba laconserge, molt sufocada, a avisar-nos.

6

—Correu al taller! És la guerra!— Des de l’ampit de la porta l’espectacle és grandiós.La pintura ha estat de gran utilitat per a la confecció d’un enorme mural: Bolo: jefe,Tete: paleta.El terra també està “artísticament” cobert de pintura, malgrat que els havíemproporcionat centenars de diaris. Costarà molt de temps i esforç arreglar aquestdesastre, pensem les dues.El senyor González (encarregat de manteniment del centre) fa el seu comentari desempre, carregat d’una certa dosi de sorna:— Ya os lo decía, no tienen solución.Tinc l’ànima als peus i no puc evitar que el cap em bulli.En la següent reunió d’equips docents, decidim treballar de manera diferent ambaquests alumnes. Ens proposem crear projectes i fer grups cooperatius. S’aplicarà unanova metodologia sobretot en els crèdits variables, on barrejarem alumnes ambnecessitats educatives específiques amb la resta de l’alumnat. La proposta fa laimpressió de ser acceptada de forma favorable i l’ambient s’ha relaxat. S’hi fa unsilenci llarg i dens.De sobte prenc la paraula i dic:—Faré un variable de geologia!El silenci és unànime. Totes les mirades es concentren en la meva persona. No sé quèés el que m’ha fet parlar, ara em donaria bufetades. Ha estat com si no parlés jo. Elsilenci s’ha fet més profund, però expectant, ho noto en les cares, i flotar un cert aired’incredulitat i escepticisme —però a la vegada d’aprovació— d’algú que vol enfrontar-se al problema.Ho tinc ben clar. Es dirà “Geologia urbana”Poc temps després, el crèdit variable és una realitat. L’alumnat es compon de lamajoria de nois conflictius de tercer d’ESO, però també inclou nois i noies dels que endiem normalitzats.

Primer dia de classe

Explico als alumnes que treballarem en projectes i grups cooperatius i que el que méses valorarà és l’autonomia.Méndez li diu a Úrsula:—Que bien tía , aquí no daremos golpe, esto mola!— Em temo que és el que més omenys han entès tots.Els proposo tot un seguit de projectes, fer col·leccions de roques de l’entorn deBadalona per a l'Institut i per al Centre de Recursos de la ciutat; aprendre a classificarroques ornamentals i materials de construcció i fer recorreguts didàctics pels carrersde Badalona; que facin de professors, recollint materials sobre la geologia local ipreparin unes sessions o una sortida amb alumnes d’altres centres de primària que elscontractin.La llista de projectes segueix, exhaustiva; estudi de tots els "forats" d’obra dels carrers,acompanyats de la tutora; cercar premis i convocatòries on poder presentar la sevaexperiència; dissenyar un rockminó de les roques, un trivial geològic; fer una maquetade la topografia de la ciutat; una pàgina web… Uf! Tenia por d’espantar-los ambaquesta tirallonga inacabable. La veritat és que estan animats. Els alumnes numerenels projectes per ordre de preferència. A partir de les seves preferències, es formen elsgrups de treball cooperatiu, amb tres alumnes cada un. Els dono màniga ampla totprocurant que els grups siguin força heterogenis, tant pel que fa al gènere com lesseves habilitats manuals.

7

Segon dia de classe.

Ja tinc fets els grups, malgrat algunes reticències i petites objeccions no hi ha gransprotestes. He intentat respectar els gustos dels alumnes i, al mateix temps, he procuratque fossin diversos.Els projectes que més els han agradat són, fer la col·lecció de roques ornamentals pelcentre de Recursos de Badalona i l’itinerari didàctic de les roques ornamentals delPasseig de la Salut, a 50 metres de l’Institut. A continuació una tria ben curiosa: lapedra de Montjuïc i la Catedral de Barcelona, també d’altres més esperades: geologiade l’art i el mal de pedra (les pedres es posen malaltes?), dissenyar una cursad’orientació i estudi de la topografia de Badalona. El projecte de construcció de lapàgina web sobre les roques de Badalona, que era un dels més llaminers,l’abandonem perquè no disposem de l’aula d’informàtica (la més sol·licitada dequalsevol centre).Sorgeixen les primeres discrepàncies: l’Isaac (“Tete”) protesta amb energia:—Vull anar a la ”Pedra de Montjuïc...”. No m’hi has posat perquè hi ha el Bolo. Si noem canvies de grup no faré res de res.—Ni t’ho pensis—, li responc. —Amb el Bolo no treballes mai.L’Isaac comença la seva particular vaga de braços caiguts.En Méndez fa sentir la seva veu:—La professora està com una cabra, amb una màquina de fotografiar digital ha fet unafoto de cada grup, li demanaré una còpia de la que surt la Laia, està boníssima!Per fi l’Isaac ha posat per la foto del seu grup. Demà imprimiré les fotos. Els demanaréque posin nom al grup i penjarem les fotografies a l’aula.Confeccionem la “Llista vermella” (Gisbert, 1992). És una llista d’habilitats. Els calposar el nom i cognoms de cadascú i afegir-hi quin projecte fan i els recursos materialsque cadascú pot aportar (internet, màquina de retratar digital...). Els recursosintel·lectuals també cal tenir-los molt en compte: La Laia, decidida, s’autoproposa coma capitana de grup.

Tercer dia de classe

Estan molt enfeinats en la redacció dels projectes, planificant el temps i el pressupost.Sembla que les pautes que els he indicat prèviament funcionen.Estan engrescats. Ara la meva tasca serà revisar el compliment de l'eix del treball.Insisteixo, un cop més els passos del projecte: objectius, avaluació, proposta de datesper a les sortides comunes, una curta explicació de coneixements previs per acadascun dels projectes, recomanacions sobre el mètode de treball, mètodesespecífics per als treballs de camp i de carrer, com treballar en equip, què cal evitar,adreces útils, etc.Es troben una mica perduts quan se'ls diu d’aconseguir llocs on es podria aconseguirfinançament.

Quart dia de classe

Anem a la biblioteca del centre. Els dic que busquin llibres i veig que busquen i notroben... Per exemple, hi ha un grup que cerca llibres de geologia a l’àrea de literaturacastellana. No s’havien adonat que els llibres estan ordenats per matèries. Els faigvenir i els explico en dos minuts com està organitzada la biblioteca. En Miquel i el Bolono fan res només parlen entre ells. Quan ja tenim tots els llibres els portem aldepartament de Ciències i nomenem una bibliotecària, serà la Babita, ella tindrà curade fer els préstecs...

8

Cinquè dia de classe

La Babita penja les fotos de cadascun dels grups amb el nom del grup a sota.Després de penjar-les tots s’han amuntegat per mirar-les tot fent un munt decomentaris. Malgrat que es reien els uns dels altres, he notat que els ha agradat laidea de les fotografies i ha donat vida a la classe. En Miquel avui està molt agressiu.Segueixen molt treballadors..

Sisè dia de classe

(Sortida a les biblioteques del Museu de Geologia, Museu Nacional d’Art de Catalunya,Facultat de Geologia de la Universitat Central de Barcelona, Facultat d’Arquitectura dela Universitat de Barcelona).

Sortim a primera hora del matí, anem cap al metro, empolainats, contents, elles ambels piercings, mastegant xiclet... Ells amb xandalls. El metro és ple. Mentre els comptoamb la mirada perquè no falti ningú, em fixo amb el pal blanc de la piruleta que penjade la boca d’alguns.

Entrem a la biblioteca del museu amb molt de respecte, com si fos una església.—Al museu intenteu ser autònoms, parleu amb la bibliotecària i ella us farà lesfotocòpies necessàries— els he advertit abans d’entrar.El Bolo, decidit, li diu a la bibliotecària:—Quisiéramos ver todo lo que tengan sobre Montjuïc.Per sort, al museu hi ha un dossier amb tots els articles i separates sobre la pedra deMontjuïc, quedem que jo mateixa passaré a recollir les fotocòpies ja que visc prop.La Judit també opina:—Els que treballem orientació i cartografia, estem perdent el temps... però m’agradafer excursions.

Anem, després, a la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya que està molt aprop del Museu de Geologia. Quan arribem només hi ha alguns estudiants, doctorandsi investigadors... Els primers a entrar són el Bolo i l’Isaac tothom els mira, realment foradel centre encara semblen més “quillos”. La bibliotecària s’inquieta amb la nostrapresència i el guàrdia de seguretat ens recorda que som en una biblioteca. Per sort laLaia i la Babita els exposen per què som allí i què cerquem. La Laia, com sempre, estàinspirada:—Hem buscat pertot arreu i només hem trobat un llibre d’un tal Lluís Permanyer sobreMontjuïc, on hi ha informació sobre les canteres.El grup d’orientació i geologia de l’art surten de la biblioteca de seguida i s’asseuen aterra just en la porta de sortida. La Judit:—M’estic ratllant molt!

Anem a dinar al Parc de la Ciutadella està només a 100 metres. Cerquem un llocrelaxant per dinar. Seiem sota d’un magnífic i esplendorós til·ler, entre les branques delqual es filtra el sol i traiem els entrepans que portem de casa nostra.El Bolo:—No tinc entrepà ni cèntims per l’autobús de tornada.La Laia i la Babita com si fossin una sola veu:—No pateixis Bolo te’n donarem la meitat dels nostres.Entre tots comprem una bossa de patates per al Bolo, quan li oferim es queixa que novolia patates, sinó Doritos. El comentari és unànime:—Quin morro!!!

9

Després de dinar estem molt relaxats. Fa un dia especialment lluminós, un grup s’alçai comença a donar voltes pels voltants. Els aviso que no s’allunyin massa. M’adono deles atraccions que afloren, entre tants cossos joves. Estava pensant en les possibilitatsdidàctiques del parc de la Ciutadella (Història, Botànica, Museus...) quan de sobte laBabita m’avisa:—Seño, ¡Bolo y Isaac han subido a las barcas y se están peleando con alumnos deotro centro!Això provoca una sortida precipitada del parc i ens dirigim cap a la Facultat deGeologia.

Ja instal·lats a la biblioteca de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelonacomença la pesada tasca de controlar els nois i noies que mostren un cansamentcreixent. La Judit intenta menjar unes gominoles, el bibliotecari li crida l’atenció. Elsalumnes comencen a cercar amb els ordinadors, “Geologia Urbana”, “ RoquesOrnamentals”, “Pedra Montjuïc”. Alguns descobriments són molt bons “ El mundo delas rocas ornamentales” Mundo Científico” 2002, pàg 30-37, i “La Piedra Natural parala construcción” M. Lombardero... Felicitats nois!

El següent objectiu és la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona. Persort està molt prop. Penso que potser m’he passat ja que els alumnes estan molt pocmotivats. Només la Laia i la Babita segueixen buscant. La Judit opina que tots elsestudiants d’arquitectura són uns “tios buenos”. El Bolo dirigeix mirades despectives iinquietants a la gent. La bibliotecària ens mira amb ulls plens d’inquietud. La Vanessallueix, amb atreviment, el seu melic amunt i avall. Decideixo sortir tan ràpidament comsigui possible de la biblioteca per evitar algun contratemps.Tornem en metro a Badalona. El cansament fa que el viatge passi amb la màximanormalitat.

Setè dia de classe

Avui en Paco (l’altre professor de Biologia i Geologia de l’IES Enric Borràs) us farà unaconferència de títol “Introducció a la Petrologia (tipus de roques i com identificar-les)”

Mentre en Paco fa la conferència als meus alumnes, jo faig el mateix amb els seus.Hem valorat que el fet de donar-li el caire de conferència i canviar de professoraugmenta la concentració dels alumnes. La veritat és que en Paco s’ho ha pres moltseriosament (safates amb roques, diapositives...) És un autèntic Doctor laboris causa.

Vuitè dia de classe.

Els alumnes callen i escolten atentament, és l’efecte sorpresa, que no trigarà gaire agirar-se’m en contra. El treball de cada grup s’avalua setmanalment.

Novè dia de classe

Anem al Passeig de la Salut (carrer de vianants a 50 metres de l'Institut) amb el grupque treballa les roques ornamentals. A l'itinerari el professor comenta, exposa iplanteja qüestions. Repassem els tres tipus de roques. Els grups “Pedra de Montjuïc”“Cartografia” i “Geologia de l’art” es queden a l’aula mirant la pel·lícula el “Cicle de lesroques” .

En tornar del Passeig de la Salut, la Isabel P. (membre de l'equip directiu) m’estàesperant neguitosa

10

—No podem deixar sols als alumnes a classe, espero que coneguis la normativa, hasde controlar als alumnes, com és la teva obligació.—Em sap greu aquest tipus de comentaris.—Per sort, cap noi ni noia ha sortit de l'aula.

Desè dia de classe i altres

Els nois i noies treballen bé cadascú a la seva feina… Hem aconseguit disposar del’aula d’informàtica un dia a la setmana. El grup de roques ornamentals del Passeig dela Salut surten sols del centre amb el seu drap mullat per netejar les roques, màquinadigital de fotografiar, paper transparent per calcar... La Isabel P, de nou, no ho veuclar. Reunim els pares i aquests, voluntàriament, signen una autorització perquè elsnois i noies puguin sortir, sols, del centre.

Avui el treball consisteix a anar al cementiri de Badalona, visita al taller d'un marbristade la ciutat i de l'escultor Mariano Andrés Vilella.Sortim de bon matí tots. Malgrat que fa força fred n’hi ha algunes que porten els jerseismolt i molt curts i se’ls veu una franja de carn entre el jersei i els pantalons.Anem en bus fins al cementiri, l’autobús és ple de gom a gom. No sé com, però lamajoria d'alumnes han aconseguit seure. Només la Babita cedeix el seu seient a unapersona gran.He preparat cinc ratlles d’alguns personatges significats que estan enterrats en elcementiri. La Babita:—Seño, fixa't és la tomba d'Enric Borràs (personatge que dóna el nom al nostrecentre). La Laia—És de marbre de gra fi.L’Isaac:—Aquesta tomba és de Baldomer Solà. No és el nom d'una escola de Badalona?La Babita:—Aquesta nit sentia un rau-rau a l’estómac només de pensar en l'excursió alcementiri.Després de fer una passejada per tot el recinte, amb un silenci respectuós, ens aturemdavant la tomba de l'àvia de la Judit.La visita els ha agradat i així m’ho comuniquen sorollosament, de totes manerespensant en el proper curs, hauríem de visitar un cementiri més gran ja que hi ha pocavarietat de roques, marbre de gra fi, algun granit i sobretot larviquita.Anem a peu fins al marbrista. El Mendez:—No he preparat l’entrevista amb el marbrista, perquè aquesta setmana he conegutuna noia que està molt bona.Li suggereixo que no cerqui amor maternal en mi i que resolgui el tema amb el seugrup.El marbrista és un home d’uns trenta-pocs anys, li fa gràcia la nostra visita i es mostradivertit i molt parlador, respon a totes les preguntes que li han fet els alumnes ambclaredat. Gràcies a les seves respostes ens dóna a conèixer la indústria, tecnologia iusos de la pedra. Observem els processos de tallat i usos de les roques, constatem labrillantor com a manifestació natural de les roques. Ens explica les distintesprocedències de les roques, comentem les diferències entre el llenguatge vulgar,professional i científic. Ens fa saber el preu aproximat per metre quadrat de cadamaterial, ens indica el pes de cadascuna de les planxes de roca i, finalment, enscomenta que ahir, a Macael, va morir un noi de 25 anys al qual li va caure una planxaa sobre. El grup encarregat de fer la col·lecció de roques ornamentals pel Centre deRecursos queda d’acord amb el marbrista per passar de tant en tant per agafardistintes mostres.Aquest grup ha aconseguit el llibre “Però... hay rocas en las calles” (Carillo.L, Gisbert,J 1992) i usen aquestes fitxes per identificar les roques

11

Mengem en un parc proper al taller. El cansament ha fet que no s'atabalin. Desprésd'escoltar alguns comentaris d'ànim i a l'extrem de la deserció, aconseguim que ensacompanyin a visitar el taller de l’escultor Mariano Andrés Vilella.Quan arribem a l’estudi estic francament neguitosa, totes les altres sortides les haviavist citades en algun article de didàctica de la pedagogia (Brusi, Bach, Farrando..) peròanar a un taller d’un escultor… Funcionarà? Hi haurà prou varietat de roques? No hepogut fer la visita prèvia. Truquem al timbre i en Mariano ens obre la porta amb unsomriure franc a la cara. La seva manera d’acollir-nos em tranquil·litza d'immediatDe seguida ens fa sentir-nos com a casa, les escultures, precioses. La Laia:—L'ambient del taller és tan relaxant que sembla que t'hagin fet un massatge.El Mariano ens explica que treballa amb marbre italià, pedra de Calatorao, marbreCataclàstic i basalt de Castellfollit. De vegades, també ha usat serpentines.No sé si han après geologia, però en Mariano és tan i tan encantador que els hadespertat tots i cadascun dels seus punts de sensibilitat. He encertat amb la visita.Tornem a Badalona quan ja es fa fosc després de viatjar en tres autobusos i dueslínies de metro. Al vagó repassen l’informe que han de fer de cadascuna de les visites icadascú es reuneix amb el seu grup de treball.

Ja no puc fer més excursions, és una qüestió d’ètica. Cada vegada que fem unasortida els teus companys t’han d’anar a substituir en alguna classe. Per tant proposouna sortida un dissabte pel matí, de manera voluntària i oberta a qualsevol alumne detercer d’ESO. La sortida és a la catedral de Barcelona. L'excursió té força èxit, unesvint persones. El Bolo i el Tete passegen per la teulada de la catedral amb un aspectede curiositat i estranyesa. El nostre guia és Ramon Farrando autor del llibre “ La Pedrade Montjuïc i la Catedral de Barcelona”. Ens fixem en els processos d'alteració de lapedra. Després visitem una botiga d’objectes d’art fets amb pedres naturals. Semblenautèntics periodistes, fent un munt de fotos pels seus treballs.

A la reunió de caps de departament la mateixa rutina de sempre, hi ha un concurs...,empreses que ens ofereixen serveis, etc. El tema del dia tracta dels tallers de primàriaque s'organitzen per a nois i noies de sisè de primària quan visiten el nostre centre.Proposo, després d’haver convençut el meu departament, que farem dos tallers. Untaller serà “El passeig de la Salut vist amb ulls de naturalista”, el professorat del qualseran els nois i noies del crèdit variable "Geologia Urbana". L'altre taller s'anomenarà"Orientem-nos al Borràs” fet també pels alumnes del variable. Serà una cursad’orientació pel centre amb petites recompenses (xocolatines, caramels, etc.). En elprimer cas se'ls donarà el títol de geòleg i en el segon el de cartògraf. Isabel P. Posamolts inconvenients:- Què passa si un nen o nena es fa mal fora del centre?La Cecília:- Ja tenim el permís patern per sortir de l'escola i aquesta contingència queda resolta.

Arriben els nens i nenes de primària. Cada taller té sis alumnes ja que el seminari debiologia i geologia només ha de rebre dotze alumnes ja que altres departaments tambéhi col·laboren. La mainada està contenta amb les llaminadures que s'han trobat endistints indrets del centre i especialment amb el títol que els hem donat. Els nostresprofessors han treballat de valent i ho han fet molt bé. Hem aconseguit, a més a més,una subvenció de l’associació de comerciants del Passeig de la Salut i invitem els noisi noies de primària a un esmorzar molt reeixit. Animats per l’èxit i satisfets del resultat,enviem una carta a tots els centres de primària de Badalona, Sant Adrià i SantaColoma per si volen fer el taller de "Roques ornamentals del Passeig de Salut"

12

En els darrers dies del variable, segueixen treballant, preparant els seus PowersPoints. Com en saben els alumnes, d’informàtica! Que tard hi hem arribat la generaciódels 50 i 60!. Alguns grups acaben de completar el seu diari del que han fet cada dia.Per sort hem quedat amb el professorat d’una de les escoles adscrites al nostre centreque els treballs “La Pedra de Montjuïc i la Catedral de Barcelona” i “Geologia de l’art iel mal de pedra” s’exposaran a l’escola dels nens i nenes de sisè de primària.

2.3. QÚESTiONS TÈCNIQUES

2.3.1 La relació entre les persones

Es recomana el tracte personal i senzill, sincer i directe. Expressant l’afectivitat i elssentiments.A partir dels articles (Gisbert.J.1992) començava les correccions setmanals delstreballs amb salutacions tipus “Benvolguts Bisbal team”, i signava amb “Petonsmagmàtics” o fins i tot donava alguna pista de situacions o orígens personals meuscom “Abraçades tarragonines”.

Es tractaria de:- Motivar l’estudiant sobre el contingut de la matèria.- Ajudar l’estudiant vers els continguts de la matèria.- Ajudar l’estudiant a estructurar el temps- Fer el mínim de judicis de valors i estendre’ns al màxim amb les avantatges iinconvenients perquè l’interessat en última instància prengui la seva decisió.Segons Gisbert.J (1992) a l’hora de fer la correcció setmanal he intentat no nomésassenyalar els errors.

� M’agrada (fer carícies positives tot assenyalant els aspectes més interessantsdel seu treball o de les seves aptituds personals)

� Em preocupa. Advertir d’estratègies de treball que poden conduir a errors iactituds personals que poden desembocar en actituds negatives

� Discrepo Actuacions de treball o actituds personals que a judici del professorsón clarament negatives

� Falta. Elements que cal introduir perquè el treball vagi a bon port.� Us adjunto

Estimada Peña del moco :

M’agrada molt les fotografies que heu fet delPasseig de la Salut.Em preocupa si teniu clar els conceptes de comes formen els tres tipus de roques.Manca l’index i el número de pàgines.Discrepo de les roques que heu posat en elsnúmeros 25, 44, 72 del Paseo de la Salud.

Petons magmàtics i abraçades Rapakivi

13

2.3.2 Material que es lliura a l’alumne

1. Objectius dels projectes2. Dates de les excursions.3. Material sobre com es dissenya un projecte (recomanacions metodològiques

per dissenyar-lo, inclou l’agenda de treball per planificar el temps) i compresentar el projecte per escrit (portada, pròleg, introducció, cos del treball,conclusions, diari, bibliografia, apèndix, índex). Inclou com citar la bibliografia icom fer notes a peu de pàgina.

4. Criteris d’avaluació del treball per part del professor (negociables).5. Criteris d’avaluació de la presentació oral del treball (negociables).6. Recomanacions metodològiques sobre com treballar en equip.7. Adaptació dels “Síndromes Malignes” (Gisbert. J.1992) a la realitat de l’ESO.

Són explicacions amb caire d’humor d’actituds negatives dels estudiants quantreballen en grup.

8. Com fer una entrevista.9. Com fer servir la llibreta de camp.10. Acta de constitució del grup i quadern d’actes del grup.11. Adreces útils (Per comprar materials per al treball, obtenir informació...)12. Llista Vermella del variable (relació d’estudiants amb noms, adreces, telèfons,

adreces electròniques, habilitats personals.)13. Cartell de l’Aula de Freinet. “Felicito, Critico i Proposo”

2.3.3 . Objectius dels distints projectes

Objectius de conceptes

Projecte 1. “ Col·lecció de roques ornamentals per al Centre de Recursos de Badalonai itinerari didàctic de les roques ornamentals del Passeig de la Salut de Badalona”

- Explicar el significat geològic de roca i mineral.- Identificar els principals tipus de roques especialment les de major ús

industrial.- Conèixer els criteris de classificació de les roques- Reconèixer textures, estructures, fòssils i components mineralògics bàsics.- Diferenciar entre materials naturals i artificials.- Identificar les roques ornamentals del Passeig de la Salut i fer un itinerari

didàctic.- Fer una col·lecció de roques ornamentals pel centre de Recursos de

Badalona.

Projecte 2. “La pedra de Montjuïc i la catedral de Barcelona”

- Explicar el significat geològic de roca i mineral- Conèixer els criteris de classificació de les roques.- Conèixer els elements mineralògics de la Pedra de Montjuïc, així com la

seva resistència com a pedra de construcció.- Conèixer la història geològica de la muntanya de Montjuïc. Conèixer els

temps geològics.- Identificar les pedreres: parts i processos d’extracció. Localitzar

geogràficament les pedreres històriques de Montjuïc.- Saber com transportaven les pedres des de les pedreres de la muntanya

fins a la catedral de Barcelona.

14

- Conèixer les formes de deteriorament de la pedra de Montjuïc.- Identificar els principals edificis de la ciutat fets amb pedra de Montjuïc.- Importància del marbre en la catedral de Barcelona.

Projecte 3. “Som cartògrafs orientats?”

- Conèixer els punts cardinals.- Saber usar mètodes naturals d’orientació: relació terra-sol. Mètodes

artificials: la brúixola i mètodes mixtos: el rellotge- Saber usar el mapa topogràfic- Practicar recorreguts azimutals.- Saber orientar-se a partir d’edificis urbans (arbres, rellotges de sol,

panells…) o de la seva localització.- Localitzar ubicacions idònies per a diferents usos constructius o socials

(solàriums, finestrals...)- Seguir un itinerari a partir de direccions (punts cardinals, azimuts, rumbs,

dreta, esquerra...) distància a recórrer.- Orientar-se a partir de les qüestions dirigides als vianants i valorar el perquè

de la precisió de les seves respostes.- Càlcul de la superfície ocupada per una plaça, edifici, camp de futbol.- Localització de zones humides o seques en edificis, monuments- Fer un itinerari d’orientació pel barri o pel centre Enric Borràs d’aplicació

dels conceptes anteriors pels nens de sisè que visitaran l’escola.

Projecte 4. “Geologia de l’Art”

- Conèixer els criteris de classificació de les roques.- Reconèixer textures, estructures, fòssils i components mineralògics bàsics.- Conèixer les roques que s’usen per a estàtues i en estàtues petites i el

perquè.- Importància de la composició mineralògica de la roca, sobretot la duresa de

la roca i els seus pros i contres.- Conèixer la importància de l’homogeneïtat mineral per la qualitat d’una

estàtua.- Resistència als agents atmosfèrics de les distintes roques que s’usen per

fer estàtues.- Importància de conèixer els plans d’exfoliació d’una roca- Conèixer la relació entre la mida dels cristalls de la roca, textura, porositat

en la seva qualitat estatuària.- Conèixer les discontinuïtats físiques (diàclasi i fissures; pèls i repèls)- Importància del color i els bandejats

Objectius de procediments (comuns als quatre projectes)

- Identificar les propietats de les roques i minerals mitjançant l’úsd’instruments i tècniques adequades (lupa, microscopi, etc.).

- Desenvolupar les capacitats humanes bàsiques de conèixer-se un mateix,de prendre decisions, de socialitzar-se, d’adquirir autonomia, iniciativa,autoconfiança (valorar les pròpies capacitats).

- Aprofundir en els continguts transversals de llengües, especialment en laterminologia científica.

15

Objectius d’actituds (comuns als quatre projectes)

- Tenir una actitud favorable envers la geologia com a ciència que contribueixa comprendre la naturalesa.

- Valorar la importància de les roques com a recurs per a la vida humana.

2.3.4 Metodologia que es pensa emprar

Els alumnes treballaran en totes les macroactivitats en grup cooperatiu, seguint lesfases següents:

A) Fase 1 de negociació inicial entre el professor i el grup classe:- Objectius- Formació de grups: nombre de components (entre dos i quatre), criteris per

a la seva formació (que hi hagi nois i noies, que no hi hagi dos líders almateix grup, que no hi hagi dos alumnes amb problemes de comportamental grup, que siguin heterogenis...)

- Representació dels objectius- Distribució de rols i funcions. Posar nom al grup. Foto del grup.

B) Fase 2 Desenvolupament- Guió del contingut per part del grup- Planificació de tasques- Recursos disponibles- Calendari i terminis- Treball individual per part dels membres del grup- Coordinació entre els membres del grup- Regulació del professor de tots els problemes interpersonals que es puguin

generar a l’aula.

C) Fase 3 Conclusió- Elaboració del producte final- Construcció del producte comú, materials complementaris- Comunicació al grup classe i al professor o professora per després fer un

taller amb els nens de sisè dels centres adscrits, quan visitin el centre(Itinerari de Roques ornamentals del Passeig de la Salut i Orientem-nos alBorràs), i intentar que els grups " Pedra de Montjuïc" i "Geologia de l'Art"exposin també els seus treballs davant de públic. Podrien també elaborarmurals per al passadís del centre.

2.3.5 Avaluació

Avaluació inicial:

- Prova de coneixements previs (primer dia de classe). Intentar usar un todivertit en les qüestions. Ex. “El meu veí / veïna què és ric vol posar unaestàtua de marbre al seu jardí. Em diu: ―Tu què estudies roquesacompanya’m. Jo estic encantat (o encantada) perquè fa temps quem’agrada. Sabries reconèixer el marbre?. Penso que aquest aire festiu delprimer dia sorprèn l’alumne i facilita les posteriors relacions humanes.

- Em sembla molt important conèixer els alumnes sobretot psicològicamentabans de començar el variable. Per això, serà recomanable que facin els

16

variables els professors que fan les àrees comunes. Si això no és possible,és important consultar l’historial de l’alumne o fer una reunió d’equipsdocents específica per a aquest tema abans de començar els projectes.

Avaluació formativa (durant el procés d’aprenentatge)

Cada setmana es corregeix el treball de l’alumnat, diguem-ne és un lliurament perfascicles. També ajuda per estructurar el temps per part de l’alumnat. Amb aixòs’omple el “Full de seguiment del treball”. També s’usa el “Full de registre de camp ilaboratori” i el “Full de seguiment dels objectius transversals de llengua”.

Avaluació sumativa (al terme d’una fase d’aprenentatge)

L’avaluació sumativa és se’ns dubte la més difícil i el que tinc menys resolt, de momentes valora i se li dóna un terç de la importància de la nota als apartats següents

1. L’actitud durant el procés: esforç, responsabilitat, regularitat i autocorrecció2. Procediments: treball fet amb rigor3. Exposició oral del treball

Avaluació grupal

Alguns grups han tingut tots els seus membres la mateixa nota i en altres les noteseren distintes. El fet que els grups treballessin fonamentalment a l’aula i en la mevapresència és fonamental per observar i detectar possibles membres que no feien elseu treball individual.Sempre ajuda per matisar la nota i serveix de reflexió per a l’alumnat

- Autoavaluació de l’alumne. - Coavaluació entre els membres del grup.

- Avaluació del professor.- Avaluació recíproca professor-alumne.

Curiosament l’alumnat es puntua més baix que el que jo els solc posar

2.3.6. Annex (exemple de fitxa)

Una possible fitxa de descripció de la roca seria la següent:

Nom de la roca

Recol·lector/data de recollida

Núm. de la mostra

Lloc de recollida Dibuix de camp i/olaboratori

17

Descripció general

Observació amb lupa

Minerals que s'hi observen

Altres anotacions

Fotografia

Nom de la roca: Quan sigui provisional, anotar-lo amb llapisNúm. de la mostra: Cal que consti a la fitxa i a l’exemplar. En aquest darrer es potposar fent prèviament una taca blanca amb Tippex i, un cop seca aquesta, ambretolador indeleble.Minerals que s’hi observen: En cas que hi hagi minerals que es puguin distingirfàcilment.Descripció general: Primeres impressions, aspecte, gra, color/s, estat d’agregació...Altres anotacions: Aspectes descoberts posteriorment en el laboratori, bibliografia,etc. que ens semblin interessants.La fitxa es pot fer de mida DIN A4 i reservar la part del darrere per a altres fotografies(jaciment, etc.), altres observacions (que en aquest cas es poden treure del davant),bibliografia, etc.

18

19

Cercant fòssils al cementiri vell de Badalona

Estudi dels panteons externs del cementiri vell de Badalona

20

Geologia de l’Art ( Som al taller de Maria Andrés Vilellia )

La Pedra de Montjuïc i la Catedral de Barcelona

3. LES "SÍNDROMES MALIGNES" A EXTIRPAR I EVITAR QUAN TREBALLEM ENGRUP.

Explicacions amb to humorístic d’aptituds dels estudiants i del professor oprofessora quan treballen en grup. També és un manual de teràpia a l’aula.

21

3.1. INTRODUCCIÓ

Aquest escrit està pensat per fer més bones i fructíferes les relacions a l’aula. Per aixòs’ha escollit un to en clau d’humor. Les “ Síndromes malignes” s’han basat en lessíndromes malignes observades per Pep Gisbert entre els seus estudiants de laUniversitat de Saragossa i els que jo també he comprovat després de molts anys decreure que el treball en grup té tota una sèrie d’avantatges. Les síndromes malignesdel professor o professora estan basades en l’anàlisi d’actuacions meves. Dic aixòperquè és veritat i també perquè la meva autocrítica ajudi els lectors a fer-se la sevapròpia.Els estudiants saben treballar en grup; per això les síndromes són col·lectives. Elprofessorat sol treballar individualment per això les síndromes són individuals.

3.2. SÍNDROMES DE L’ESTUDIANT

A) La dinàmica “Coquetegem”

El grup davant la primera dificultat abandona, a continuació es planteja un nouproblema; davant el primer esforç s’abandona i així fins a l’infinit.N’existeixen tant versions individuals com col·lectives. La meva impressió és quesón més malignes les col·lectives ja que en les individuals hi ha més consciènciaque no es fa res, mentre que si es treballa en grup, aquesta sensació es difuminaen els successius repartiments de treballs, aixecament d’actes i protocols diversosde manera que el grup té la sensació que està més actiu.

Vacuna. Ganes de curar-se (imprescindible). Definir (d’acord amb el professor o laprofessora) un objectiu molt clar i no parar fins a aconseguir-ho. Analitzar despréstot el procés i treure’n les conclusions que pertoquin.

B) La dinàmica “Sóc ximple o tonto del bote”

Té variants col·lectives i individuals. Poden presentar-se com a races pures o com abarreges de diverses subespècies.

B1. La dinàmica del ximple o del “tonto del bote” individual

Va a classe i mira els llibres i el professor o professora (generalment ambulls de corder degollat), i no fa res a part de dir: “No ho sé fer”.La primera vegada que sentim aquesta afirmació no vol dir res i lògicamentel professor o professora ha de seure al costat de l’alumne i donar-li totl’ajut possible. Quan el professor se’n va, l’estudiant afectat de la malaltia,segueix sense fer res.Aquest darrer comportament és la clau per assegurar-se que es tractad’una “síndrome del ximple” ja que podria ser que no entengués perdesconeixement de la matèria. Així la persistència en l’actitud confirma elcaràcter psicològic i no tècnic de l’actitud.

Vacuna: Ganes de curar-se (imprescindible). Ser conseqüent, o béassumir les seves dificultats o en cas contrari deixar de fer-se el ximple.

Existeix la modalitat de Viciós de Sant Anastasi (patró de Badalona, festael 10 de maig). No fa res durant tot el treball en grup i quan arriba l’hora delliurar-lo es posa a treballar com un boig. Aleshores, per falta d’experiènciarep un munt de pals. Amb sang per tot el cos i amb molts problemes perresoldre, crida: “Ajuda'm!! Estigues per mi a qualsevol hora!!” La millor

22

vacuna és que el professor o professora a principi del treball avisi que elsdies previs a lliurar-lo, les hores dedicades a fer-ne un seguiment seran lesmateixes que durant la resta del curs.

Teràpia d’ajuda (per a professors i companys de grup). No creure quel’alumne és “ximple” (imprescindible). Demanar-li que escrigui els consellsdel professor/companys al quadern d’actes del grup per evitar quel’endemà continuï amb la mateixa actitud.Convé que l’ensenyant tingui material didàctic per començar a treballar apartir de qualsevol nivell de coneixements previs.

B.2 La dinàmica del ximple o del “tonto del bote” (col·lectiva)

En els casos col·lectius sol manifestar-se després d’un desengany quan lidemanen al professor o professora que els “salvi” davant les primeresdificultats, especialment si en aquesta fase hi ha hagut un fracàs important.

Té quatre varietats o subespècies

(1) Dinàmica “JiJiJi-JaJaJa-Inoperant (inoperància per batibull)(2) Dinàmica “JiJiJi-JaJaJa-Depressives (inoperància per apatia)(3) Dinàmica “Inoperància Bolxevic”(4) Dinàmica “Inoperància tossut que tossut”

Les dos primeres són dinàmiques semblants que utilitzen el grup perjustificar la seva apatia, per passar-ho bé (1) o com a suport a depressionsindividuals (2) que la pròpia dinàmica del grup genera (som inútils, sort queens estimem). En qualsevol cas són grups amb un gran funcionament com agrup (es passen moltes hores junts i assumeixen comportaments de grup).

Les estratègies bàsiques per cimentar la inoperància han estat:

(1)”Inoperància per batibull”

Indecisió patològica per fixar objectius de treball o incapacitat per posar-sed’acord. Aquesta indecisió va acompanyada d’un desentendre’s generalitzaten la responsabilitat de coordinar el grup, paper que no va assumir ningú.De vegades algú coordina, però ho fa sense escoltar les opinions dels altres.Això serveix a la resta per rebutjar el coordinador i caure en la inoperànciasense plantejar alternatives.

Podríem formular:Una llei general: com que els altres no es mullen, jo no em mullo.Una llei esporàdica. Com que coordina malament que se’n vagi a la porra,però jo no coordinoLes dues lleis es podrien resumir en: Som incapaços de fer res.

Vacuna: Ganes de curar-se ―imprescindible― sessions de feed-back enles quals s’analitzi per què falla l’activitat del grup, remarcant la necessitatd’escoltar-se atentament i respectant les opinions dels altres.

(2) “Inoperància depressiva”

El grup es nega a fer cèl·lules de treball, malgrat que l’ensenyant els hainsistit en aquesta metodologia per augmentar la seva operativitat. Hi hapersones al grup que tenen un caràcter molt fort i altres que són molt

23

passives que en determinades situacions es desinflen. Segons el balançd’ànims el grup assumeix el caràcter d’uns o altres. Aquests estats d’ànim escreen a partir de la crisi de desengany amb el professor o professora.

Vacuna: Fer que s’enfrontin a la seva responsabilitat; veure les teràpiesgenerals per síndromes de “ximple”. En casos greus es recomana gravaramb un magnetòfon els seus propis plors i laments i després fer ques’escoltin.

(3) “Inoperància bolxevic”

El grup té l’aspecte de molta organització amb nombroses subdivisions ijerarquies entre les quals es reparteix sistemàticament el treball, però al’hora de la veritat ningú no fa res. A l’hora d'investigar sobre el succés laresposta és: “El secretari general diu que l’encarregat de propaganda ésincompetent, el responsable de formació diu que el secretari d’organitzacióno va entendre les seves ordres, el responsable de relacions internacionalsreconeix que es va equivocar, l’encarregat de propaganda retreu al secretarid’organització que és un barrut i demana impossibles i el militant de baseassumeix mansament que ell no pot obeir tot sol a tanta gent.”

En tots els casos diagnosticats va passar que tots els afectats passavenmolt de temps a la platja o al carrer amb els amics i amigues.

(4) “Inoperància tossut que tossut”

Un primer símptoma del mal rau en una hipervaloració per part de l’estudiantdels seus coneixements. Posteriorment es veu que els seus coneixementssón molt escassos. Però l’actitud més característica i que dóna nom a lasíndrome, és la de repetir innombrables vegades el mateix treball o exercicisreincidint en els mateixos errors que havien portat el professor o professoraa proposar-los que repetissin el treball. Les conclusions finals del treballestaven plenes d’autolloances referents a la gran quantitat de coses quehavien après, però sense incloure cap contingut tècnic del treball.

La por es veu en l’actitud d’autodefensa d’amagar des del principi unasituació de carència acadèmica, actitud que mantenen fins al final. Aquestasíndrome és una de les més greus i virulentes i hauríem de fer les vacunes irecomanacions que es troben a continuació amb les síndromes de “por”.

Vacuna: Ganes de curar-se (imprescindible). Assabentar-se que un grup detreball no és una comparsa del carnaval de Cadis.

Teràpia d’ajuda: Sessions amb la professora o el professor que posin demanifest el “decorat social” en què el grup pretén amagar la sevaresponsabilitat. Si els malalts no reaccionen el millor és donar un termini perobtenir resultats o en cas contrari “dissoldre el grup”. Aquesta darreramesura és molt eficaç ja sigui com a “amenaça”, o com a remei ja que elsmals són especialment “grupals”.

Teràpies d’ajuda (recomanacions generals per a la síndrome dels“ximples”)

24

1. Fer que es prengui nota dels acords de grup i dels consells delprofessor o professora (o companys actius) en el quadern d’actes (s’insistiràa suprimir la palla i les paraules socials).2. Si malgrat tot segueix en l’actitud, s’enfrontarà el malalt o malalta a lescontradiccions i responsabilitats que no volen enunciar i assumir.3. Tenir materials didàctics per qualsevol nivell de coneixements previs ésmolt important ja que ens evitarà fer un “error” en el diagnòstic.Especialment evitarà les següents actuacions negatives:

A) Confondre un estudiant, que no té coneixements previs, delscompanys de grup que sí que en tenen i estan afectats per lasíndrome.B) Impedir que els afectats per la síndrome trobin justificació a laseva inoperància en les dificultats de coneixement o en lesactuacions del professor o professora. (S’hi acullen com lapes, siels en dónes la més mínima oportunitat)

C) En el cas de “Ximples agrupats” el millor és donar un termini perobtenir resultats, en cas contrari “dissoldre el grup”

C. La dinàmica “La mama o el papa han vingut: podem descansar i escoltarles seves històries”

Després de molt temps de donar classes he descobert que els meus alumnes nollegien els protocols de pràctiques perquè jo els hi llegia. M’he adonat sovint quejo estava fent per complet un treball de recerca de batxillerat. Coneixien el meucaràcter i en treien profit.

Vacuna: Ganes de curar-se (imprescindible). Entendre que és més interessantaprendre mètodes de treball i mètodes d’accés a la informació que lliurar unmeravellós treball que t’ha fet la professora o professor. Deixar de creure en“éssers divins” i creure més en el treball personal.

Teràpia per al professor o professora. Explicar les coses anteriormentexposades en la vacuna sobre els mètodes de treball. Conèixer la síndrome delsilenci de l’ensenyant.

D. La dinàmica “Individual retrets”

Els grups de risc el constitueixen grups de persones individualistes i retrets: nos’atreveixen a “barallar-se” i al principi acaben treballs i sembla que el grupfuncioni. Les tensions no es resolen i creixen i al final del treball la situació ésinsostenible i el grup es dissol per a altres treballs futurs.Vacuna per al malalt: Ganes de curar-se (imprescindible). Reflexionar sobre lafrase “Hi ha persones que no arriben a sortir mai de l’úter matern”, i prefereixenreciclar contínuament els seus propis líquids a haver de cabussar-se a l’oceà dela vida.Marcar-se una disciplina de comunicació, per ex.: totes les nits (o totes lessetmanes) escriure el que m’ha molestat i agradat dels meus companys icomprometre’m a dir-li l’endemà (encara que sigui per escrit).

Teràpia d’ajuda (professor o professora o membres comunicatius del grup):Detectar el problema a temps i fer que discuteixin els problemes a mesura quevan sortint (fer sessions de feed-back).

25

E. La dinàmica “Mama, el Pepito em pega, o el nen o la nena ploraners”

Sol ésser una dinàmica individual de queixa al professor o professora (o a unsaltres companys del grup) sobre les actuacions dels seus companys, sóncaracterístiques les frases:

� No podem fer res perquè en tal falta a les reunions (o no treballa, o em crida ono em puc posar d’acord amb ell etc.)

� És una versió del que en literatura psicològica s’anomena “jugar al judici”, aixídoncs, està totalment desaconsellat que el professor o professora (o uncomponent de l’equip de treball al qual van a queixar-se d’un tercer) s’impliquien l’assumpte. Què cal fer?

1. Deixar clar que el conflicte és entre el ploraner i la tercera persona,l’han de resoldre els afectats i que no s’aconseguirà implicarl’interlocutor. D’aquesta manera neutralitzem “l’espieta”.

2. Si el ploraner insisteix en l’assumpte, cal enfrontar-lo amb la sevainoperància.

3. Vacuna per als malalts: Ganes de guarir-se (imprescindible).Assabentar-se que a l’espieta, se li menjarà la llengua el gat.Reflexionar sobre la frase “El plor és un llenguatge apropiat pels queencara no han après a parlar, a caminar, a menjar sols etc. I per tantusen aquest mètode antic per demanar ajuda”.

F. La dinàmica “Por a Déu o a algun dels seus profetes”

Al teatre de l’aula, és el professor o professora qui fa el paper de “déu”; així, doncs,l’ensenyament pot considerar-se com un “acte” d’idolatria perversa (això ésespecialment cert a l’Estat espanyol).Els primers símptomes d’aquest mal són unes actituds de reverència i submissiódavant del contractista (al qual se li atribueixen qualitats i poders sobrenaturals) odavant d’algun líder del seu equip de treball (al qual se sol considerar com a profetadel “Ser diví”).Les manifestacions de la síndrome són:1. Mentir en la manifestació de les seves opinions donant la resposta que ell “creu”

correcta o que creu que el ser diví considera correctes (i no el que realmentpensa).

2. Ocultar problemes de grup o problemes personals pensant que es quedamalament exterioritzant-los.

3. Adquirir compromisos, sabent que no els podrà complir, perquè “Déu” o el seu“Profeta” l’hi demanen o bé perquè el malalt pressuposa que ho desitgen.

4. Evitar corregir el treball amb els éssers divins perquè no coneguin les falles i errorsdel malalt. Aquesta patologia és comuna amb les síndromes de “supèrbia” i “lamama aplaudeix”.

Aquesta malaltia és perillosa perquè l’infectat dedica tota la seva activitat a “amagar”els seus mals i consegüentment aquests es detecten tard o d’hora. Però existeixenuna sèrie de remeis eficaços:5. Davant la primera sospita d’infecció, el contractista ha de proposar al malalt una

quantitat excessiva de treballs a fer; si el malalt diu que sí a tot, especialment quanse li proposa alguna cosa impossible, és que som davant d’un cas greu.

6. L’incompliment traïdor dels compromisos lliurement assumits (sense que existeixiuna coacció explícita) són un altre símptoma d’infecció generalitzada.

La principal diferència amb “la marona aplaudeix” rau en el fet que per als "ploraners"totes les seves actuacions es justifiquen amb relació al que es pensa que pot pensar odesitjar el ser diví mentre que els addictes als aplaudiments tenen la seva pròpiaescala de valors.

26

Vacunes pel malalt: Ganes de guarir-se (imprescindible). Deixar de pensar quel’única missió de les persones amb més gran responsabilitat i poder és la de vigilar ianar darrere dels seus inferiors. Autoconvèncer-se que ningú podrà ajudar (el malalt)sinó explica els seus errors i problemes. Autoconvèncer-se que moltes persones ambmajor responsabilitat i poder (que el malalt) volen i poden ajudar-lo. Deixar-se d’atribuirpropietats divines als éssers humans (veure un vídeo sobre un presumpte “Ser diví”tenint un atac de diarrea pot ajudar, a més a més és un excel·lent “test” sobre el graude curació; els atacs de riure indiquen que la síndrome continua...).

Teràpies d’ajuda: Fer un seguiment acurat dels compromisos de treball del malalt (nohem de deixar-li’n passar ni una) amb un cert toc de “provocació” pot ajudar el malalt adir el que pensa en lloc del que li dicta el “dimoni de la reverència”. Si el cas és greu,cal denunciar-lo a la comissió del congrés sobre “sectes i fanàtics religiosos”.

G. La dinàmica “Marona, mira’m i aplaudeix” “No facis el que no pots fer bé” o“Ho haurem fet malament”

Els símptomes es detecten en la primera correcció setmanal, l’estudiant només hacopiat o resumit llibres. Quan el professor o professora insisteix “El projecte que voldesenvolupar comporta alguna cosa més que resumir llibres, convindria fer dibuixos iesquemes, interpretacions, etc.”, la contesta sol ésser- No ho sé fer.El “contractista” ha d’insistir:- Fes les primeres ratlles després ja aniré corregint jo.Els malalts de la síndrome solen callar i eviten les precorreccions encara que donensenyals de vida a mesura que van fent el treball i que hi progressen. Al final delprojecte presenten un treball exclusivament bibliogràfic al qual se li pot fer sobretot unaobjecció.- No hi ha precorreccions.El principal problema que tenen els malalts de la síndrome és el de no beneficiar-sedel mètode de l’error i autocorrecció. Els malalts d’aquesta síndrome estan afectatspels valors de la classe magistral en les quals els “errors” es consideren “dolents” i calevitar-los. A més a més no s’atreveixen a manifestar les seves pors i dir que volen ferun treball exclusivament bibliogràfic. Els estudiants amb bones notes en les classestradicionals són el principal grup de risc a l’hora de contagiar-se d’aquest virus, entrealtres coses, perquè els estudiants que tenen un expedient amb qualificacions baixesno estan per aquestes subtileses. Alguns afectats ho han descrit com a mandracrònica vers el que és nou, ja que coneixen molt bé la rutina de la classe magistral iobtenen les màximes qualificacions amb el mínim esforç; així, doncs, tendeixen aevitar activitats pràctiques en relació amb una matèria en la qual no tenen estructuresprèvies d’actuació.Encara que està definit com una síndrome diferent de “por a la ira de Déu” és evidentque tenen en comú la “por” davant la censura o la falta de reconeixement positiu. Els"ploraners" sembla que tenen por al “càstig” mentre que els addictes a l’aplaudimenttenen por a l’absència d’èxit.Una subespècie molt perillosa Ho haurem fet malament? Consisteix en una actitudcovarda d’ocultar el treball original desenvolupat i substituir-lo per dadesbibliogràfiques (es pensa que val més una dada d’un llibre que una observaciópersonal). Aquest virus és el resultat d’un creuament entre “el ximple o tonto del bote”amb la “por a la ira de Déu” i amb “Autoagressió i oblit deliberat”. L’híbrid és de lafamília “Mai portis a avaluar alguna cosa que pot tenir un error”. Aquesta síndrome potportar al fracàs grups que han treballat molt i els falta manca de confiança.

27

Vacuna: Ganes de guarir-se (imprescindible). Estar disposat a explicitar els seusdesitjos i expectatives reals sobre el projecte que volen fer. També és bo reflexionarsobre la frase “L’error forma part de fer coses, l’absència d’errors vol dir que hemaconseguit la contemplació externa”.

Teràpies d’ajuda: Explicar que l’èxit serà molt més gran si són capaços de llençar-seal riu de la vida. Donar-los una cinta amb aplaudiments perquè l’escoltin quan tinguin“mono”.

H. La dinàmica “Et fuetejo amb el fuet de la indiferència” (Síndrome de supèrbia)

Actitud de l’estudiant de no voler cap ajuda o de no voler fer consultes a un professoro professora després d’un incident que posa en evidència que l’ensenyant no és “unésser diví i totpoderós”.És especialment freqüent en el moment en què (davant de la primera dificultat detreball) se li demana al professor o professora que usi la seva vareta màgica perresoldre els problemes de l’estudiant. Quan l’ensenyant s’hi nega els altres elcastiguen amb el fuet de la seva indiferència. Però, en aquesta situació els estudiantssolen tenir anticossos suficients per superar la síndrome.La síndrome de supèrbia es podria teatralitzar a través de la història d’uns creients quedesprés de demanar-li una cosa al seu déu i comprovar que no obtenen el miracle,trenquen la imatge del seu ídol i deixen d’anar al temple. Si a més a més aquest déuels havia promès ―d’alguna manera― el miracle no realitzat, afegirien a les sevesactuacions el saqueig i incendi del recinte sagrat.Els malalts més crònics cercaran immediatament una altra religió i un altre ídol. Esrecomana un cert ateisme, com a profilaxi.

Vacunes per al malalt: Confiar amb els seus propis recursos i atansar la visió del’ensenyant a la d’un ésser humà, atenent com a ésser humà algú imperfecte i ambpoders limitats.

Teràpia d’ajuda: El professor o professora s’ha de vacunar de la síndrome “Jo t’ajudoi tu m’ajudes”. No ens ha d’importar si fa algun error, l’única cosa important és fer del’error una pràctica diària. Així, doncs, és molt indicat ―després d’haver detectatalguna actuació negativa― tornar a parlar amb els estudiants afectats reconeixentl’error (per exemple: L’altre dia em vaig equivocar i us vaig “dibuixar” el treball massafàcil i bonic, és millor que conegueu les dificultats que us trobareu....)Els estudiants menys orgullosos poden col·laborar traient “ferro” a la situació i tornant-la a la seva justa mesura (els superbs exageren el sentiment d’ofensa personal perjustificar la seva actitud negativa).

I: La dinàmica “Noies geloses / Otel·los envejosos”

Els membres del grup col·laboren, però usen tot tipus de punyalades per desprestigiarla resta dels seus companys i companyes davant del professor, l’ambient s’enverina iels treballs acaben malament. També es poden establir rivalitats “engelosides” entresubgrups de l’equip o entre distints grups de treball. Sobretot en aquest darrer casl’actitud del professor o professora pot ser determinant per acabar amb elles ofomentar-les.Els professors poden contribuir a accentuar o crear aquesta dinàmica a traves de lasíndrome “Vosaltres em podeu ajudar” i “Jo sóc bo o bona i os ajudo”; especialmentdesaconsellable és demostrar alguna preferència per algun dels estudiants.

28

Vacuna pels malalts: Abstenir-se de veure serials de la televisió durant un mes.Deixar de viure la vida com un serial, perquè la realitat de qualsevol persona és moltmés emocionant que un subproducte televisiu.

J. La dinàmica “Ho he oblidat i ho he perdut”

És un comportament - generalment individual - que pretén evitar conflictes a travésd’oblits i pèrdues. Per exemple: quan li demanen de revisar el treball fet fins a la data,resulta que la impressora no funciona o l’ordinador té un virus que no deixa fer res.Quan ja apareix el treball (sempre sol aparèixer) es constata que és molt deficient; lapèrdua pretenia ocultar el conflicte que ocasionaria la revisió. També es donenpèrdues i oblits entre els membres del grup (es perd el quadern d’actes quan es voliencomprovar els compromisos concrets d’algú, etc.)Aquesta síndrome és molt perillosa i jo recomanaria vacunació obligatòria, ja que ésmolt greu que es perdi tot el treball de diverses persones durant mesos.

Vacunes per al malalt: Ganes de guarir-se (imprescindible). Posar una punxa en elcilici amb cada oblit o pèrdua (per a masoquistes, treure’n en comptes de posar-n’hi).Ser conscients del fet que no es vol afrontar la realitat i s’usa la distracció. Usaragenda i no perdre-la.

Vacunes per als companys de grup i professors: Fer que la persona que perd lescoses s’enfronti a les seves responsabilitats; l’error més greu que pot cometre és nofer-ho, ja que es reforçaria la seva actitud. Mesures policíaques: multes, controlestricte del material i exigència molt forta de responsabilitat davant les pèrdues, és adir que tingui clar que el conflicte per pèrdua serà més gran que el conflicte que preténevitar amb la pèrdua). Però les mesures policíaques s’han de dosificar i aplicar ambmesura. En més d’un cas, la seva aplicació exagerada en assumptes trivials handeteriorat notablement l’ambient de treball.

3.4 . SÍNDROMES DE L’ENSENYANT

Vull aprofitar aquest apartat per parlar d’algunes actituds sobre les quals en algunmoment he reflexionat.Normalment sóc molt maternal amb els alumnes: intento somriure i intento fer-losbromes, tracto de ser tolerant. Intento que perdin la por i que surtin els errors i lescarències.He reflexionat sobre el meu caràcter i veig que he de vigilar el sentit maternal ja que hiha alumnes que s’hi repengen. El sentit de l’humor el considero a classe fonamentalper crear un bon ambient, també m’interesso per la seva part afectiva. No usol’autoritarisme, perquè no m’ha donat mai cap bon resultat.Les síndromes que he observat són:

A. La dinàmica “Tu em pots ajudar”

Consisteix a donar a entendre a l’alumnat que aquest treball de recerca és d’especialinterès per al professor. Encara que no es digui directament, s’està donant a entendreque serà més interessant que els altres temes proposats a l’alumnat. Això pot estaracompanyat d’unes perspectives utòpiques sobre com de fàcil i divertit serà el treball,s’obre el fet que segur que serà seleccionat per anar a les jornades científiquesd’ensenyament secundari de Badalona, que si surt bé es pot presentar als premisCIRIT i tota una sèrie d’avantatges per a la humanitat.

29

El principal efecte nefast serà que, implícitament, l’estudiant esperarà que, atès que elseu treball pot servir al professor o professora més que els de la resta d’estudiants,l’ensenyant col·laborarà amb ell més que amb la resta de companys.Aquesta situació pot tenir dues sortides; que el professor o professora dediqui mésatenció a aquest estudiant que a la resta i entri en la dinàmica “Sóc bo i t’ajudo” (esdescriu a continuació) o bé que col·labori igual que amb la resta d’alumnes.Probablement si ho fa així, es produirà una síndrome de supèrbia en l’estudiant(descrita anteriorment) o també es poden desenvolupar síndromes de passivitat i por.

Vacuna per als professors. Deixar-se de romanços, posar els peus a terra i no ferpreferències.

Teràpia d’ajuda a donar a l’estudiant: Deixar clara la jugada (és adir no donar resper “sobreentès”) i fer que tot estigui per escrit. Preguntar-li al professor o professora“Això vol dir que per escollir aquests tema de treball tindré millor nota o més horesd’atenció del professor que els altres?”.

B. La dinàmica “Sóc molt bo i t’ajudo”

Consisteix en una actuació de l’ensenyant a través de la qual fa un tracte preferent aalguns estudiants. El tracte preferent pot ser algun dels següents:

1- Donar-li més hores d’atenció a les tutories que als seus companys. Uncas greu i extrem d’aquesta actuació consisteix a fer el treball quehauria de fer l’estudiant.

2- Donar terminis excessius per al treball proposat.3- No exigir el compliment dels compromisos adquirits.

Aquestes actuacions trenquen la dinàmica acadèmica. La primera és la més perillosa ja que el principal resultat és que el treball no s’acabi ifins i tot en els casos més greus, no arribi ni tan sols a començar. El segon i el tercer cas perjudiquen la marxa del treball ―en el millor dels casos― ifins i tot es pot produir un incompliment total del treball pactat.Si aquestes actuacions es produeixen combinades, el seu efecte desmotivador esmultiplica.

Vacuna per a l’ensenyant: Fer una teràpia per superar el complex d’“àngel de laguarda”. Reflexionar sobre la frase “la sobreprotecció ha estat la mestra dels éssersmés inútils i dèspotes que s’han parit al planeta terra”.

Teràpia d’ajuda per a l’estudiant: Indicar suaument al carrossa de torn que noacceptes tractes de favor, que fa molt que menges sol, que tu portes el timó de lesteves decisions.

C: La dinàmica “Jo sóc Déu i predico l’única veritat”

Actitud narcisista i egocèntrica de l’ensenyant que creu que no pot enganyar-se nienganyar-los. Els seus casos més greus converteixen qualsevol ciència racional en uncatecisme doctrinal, cosa lògica en persones la vocació de les quals és de papa queho sap tot i totes les coses que diu són veritats absolutes.Tots els que hem practicat la classe magistral patim atacs periòdics més o menys fortsd’aquest mal, però el fet de ser-ne conscient és un símptoma de guariment.Citarem les actuacions doctrinals més freqüents per així facilitar la seva eradicació:

30

1. No acceptar solucions a un problema o qüestió proposada per “Déu” i per tantavaluar negativament a tots i totes els que no coneguin la “revelació divina”sense interessar-se a conèixer “altres” solucions al treball proposat.

2. Davant una pregunta a l’aula, donar directament la solució sense donar unaorientació metodològica que permeti a l’estudiant trobar ell mateix la solució.

3. Davant una iniciativa de l’estudiant fer un judici de valor en els termes “bo odolent” en lloc de presentar una relació dels avantatges i inconvenients del’actuació analitzada.

La primera és la pròpia dels casos més greus i té, en la nostra opinió, un caràcter moltnegatiu en la formació de les persones tant pel que fa a personalitat com a l’esperitcientífic. Aquestes actituds per part del professorat són les que més fomenten lasíndrome de passivitat i de “por” en els estudiants.La segona i la tercera actitud són pròpies de professors o professores convalescentsde la malaltia; poden eliminar-se fàcilment amb unes pastilles d’autocrítica diàries (potservir mirar-se una estona al mirall cada matí).

Vacuna per a l’ensenyant: Voler curar-se ―imprescindible― si es compleix aquestacondició n’hi haurà prou amb la pastilla diària d’autocrítica. En els casos en els qualsno hi ha voluntat crítica, es recomana reconvertir-se en professor o professora degossos, vaques, gallines i en general d’éssers irracionals.

Vacuna per a l’estudiant: Una pastilla diària d’esperit socràtic. Fer-se l’ateu. Estàdemostrat que els més fervents creients, amb el pas dels anys, deixen “Déu” percol·locar-se ells mateixos a l’altar.

Teràpia d’ajuda per a l’estudiant: Evitar les desqualificacions personals o les burlesquan algú s’equivoca en temes tècnics de l’assignatura. Això val tant per al professoratcom per als companys.

C. La dinàmica “Ja ens veurem al juny” o “ Si no em vols de pare em tindràs depolicia”

Aquesta variant és comuna en professors que fan classe magistral i sol posar-se enmarxa després d’explicar alguna cosa que difícilment es pot entendre a la primera.L’ensenyant pregunta: “Algun dubte?”, i tot seguit continua explicant el programa. Laseva principal característica és que li cauen malament la majoria d’estudiants.La subespècie paternofilial és més pròpia dels professors “renovadors” que arriben aconèixer molt bé tots els estudiants: la “persecució” a l’estudiant és personalitzada.En el fons són les dues cares de la mateixa moneda, en el primer cas es consideraque la majoria d’estudiants són rucs excepte uns pocs estudiants que són els“escollits”. En el segon cas la majoria són bons estudiants, excepte alguna ovellanegra a la qual persegueixen.Vacuna per a l’ensenyant (variant “al juny...”). Dues pastilles d’esperit crític i una derenovació pedagògica tots els dies.

Vacuna per a la varietat paternopolicíac: Tenir fills i alliberar en ells la paternitatfrustrada. Superat l’anterior trauma, actuar a l’aula com a professionals.

Teràpia d’ajuda a l’estudiant: Demanar sempre tota la informació i explicacionsnecessàries. No deixar que t’agafin per sorpresa. Fer-li veure al carrossa de torn laseva falta de professionalitat quan deixa la informació a mitges o no l’exposacorrectament.

C. La dinàmica “Jo els dono cinc cèntims d’euro i ells ja s’apanyaran”

31

Es dóna en professors que no valoren o no consideren les dificultats d’aprenentatgeque tenen els estudiants. En la variant de classes magistrals sol manifestar-se ambl’actitud “Al Juny ens veurem”.En la variant de professors “moderns i enrotllats" és una síndrome molt perillosa per al’estudiant, que es pot veure enrolat rumb cap a les Índies Orientals en una nau de remi sense provisions.Aquí vull fer una autocrítica ja que els estudiants ara fan treballs de recerca moltmillors: abans, sovint els portava a matar dracs amb agulles de cap. He de dir que hefet anticossos i si més no d’aquesta síndrome em considero curada. Ara m’adono mésde si és possible o no fer un determinat treball de recerca.

Vacuna per a l’ensenyant: No prendre a la lleugera les reclamacions dels alumnes,investigar el possible fonament de cadascuna d’aquestes reclamacions i a més a mésestablir sistemes d’avaluació contínua per saber en cada moment la marxa delstreballs.

Teràpia d’ajuda per a l’estudiant: Posar en marxa sistemes d’avaluació delprofessorat i cridar-li l’atenció sobre la seva “superficialitat” molt abans que acabi elcurs.

3.5. SÍNDROMES COMBINADES

Alguns grups o persones presenten combinacions de diverses (o de totes) síndromesmalignes. En aquests casos és fonamental trobar indicis d’una mínima voluntat decuració, ja que en cas contrari només resta preparar el taüt. Per guarir-se, cal aplicarles vacunes combinades de les síndromes implicades: “Penso que aquest noi ésdolent i vull que tots ho penseu”

4. "FEM EL NOSTRE CENTRE"

4.1 INTRODUCCIÓ

Es presenten una sèrie d'activitats per millorar l'aspecte físic i el clima del centre.Donat el caràcter vivencial de la nostra professió introduïm l’experiència en un to“literari”, sota la forma d’un conte Utopia... (apartat 2) A continuació, en l’apartat 3, hiha unes notes tècniques de l’experiència que pretenen aclarir les imprecisions que espuguin donar en la lectura del conte.La majoria de fets explicats en el conte són reals, només s’han canviat els nomsd’algunes persones implicades amb l’experiència.

32

4.2 UTOPIA

Surto del metro a l’estació de Gorg molt justa de temps, com sempre, travessol’autopista per sota i ja sóc a La Salut, el barri de l’Institut. Corro, però el pendentd’aquesta muntanya (uf!, més del 20%) és massa per als meus anys, els bronquisse’m dilaten i els òxids de ferro, cadmi i sofre dels cotxes que travessen l’autopistapenetren, despietats i de ple, als meus pulmons. Bufa l’aire fred del matí. Com tantesvegades, penso que hauria d’aprendre a conduir i contaminar com fa tothom.

Finalment arribo a l’Institut, les portes estan cobertes de pintades a banda i banda; n’hiha d’immenses i molt sovint em sorprèn que la parentela dels nostres alumnes puguiconfiar en nosaltres tenint la porta en aquestes condicions.

Primera hora, tercer C2, un grup d’alumnes amb seriosos problemes decomportament. És primera hora del matí i els nois estan pràcticament adormits...Després, biologia de batxillerat, nois i noies amb ganes d’aprendre.Més tard, guàrdia de pati, això vol dir ser conserge de sanitaris, és a dir, decidir qui potanar al servei i qui no...Ve a parlar amb mi la Babita. Que dolça i reposada és! Enmig d’aquesta agressivitat...d’aquests crits, m’explica:―”Seño”, aquesta setmana els meus pares no han tingut feina al taller de casa. No hehagut d’ocupar-me d’en Raül, el meu germà (sis mesos), i per tant he pogut fer elsdeures.També m’explica que l’Anli està enfadada amb ella, perquè diu que la deixa plantada.Per cert, he de recordar que he quedat amb el pare de l’Anli per tractar el tema de lesseves reiterades faltes.

Passa per allà la Cèlia, la nena cubana, és alta i prima, sembla un membre de l’equipcubà d’atletisme, diu que quan era a Cuba somiava a posar-se l’uniforme desecundària i ara és aquí, sense l’uniforme tan somiat...

Acaba la mitja hora del pati, el terra és literalment cobert d'embolcalls de tots colorsd’entrepans, bolicaos, bosses de patates, fritos, ganchitos, doritos, gust tex-mex,barbacoa, all i ceba, i piruletes, sidrals, xiclets, paquets de blat de moro, pipes,cacauets amb mel, pistatxos, xocolatines farcides, llaunes de cocacola i de pepsi, fantai ampolles d’aigua.

Acabada la guàrdia el senyor González i la seva dona (encarregats de neteja) surtenamb grans escombres i s’afanyen, com més aviat millor, a escombrar-ho tot.L’espectacle és lamentable. Tota una pista entapissada de paperam. Parlo amb elsenyor González sobre el tema i diu:―No hay solución, la única cosa es que dejemos de vender chuches en el bar.Comento amb el senyor Gonzáles la possibilitat de col·locar al costat de les papererescartells de “Prohibit llençar papers a les papereres” potser així els alumnes les usarien.

Vaig al departament, és al quart pis, amb unes boniques vistes al Mediterrani.Al departament hi ha la Cecília, li manifesto el meu estat d’ànim i parlant i parlant..., nosé ben bé com, parlem de crear la plataforma “Fem el nostre centre”. Quedem que hoacabarem de definir així que coincidirem en una altra hora lliure. Potser no servirà deres crear la plataforma, potser els problemes de l’institut van més enllà del propisistema educatiu.

Següent hora lliure

33

Cinta: Però..., com ho farem?

Pep: Per crear la plataforma “ Fem el nostre centre” ens anirà bé formar una comissiód’alumnes, un per classe, que vagin canviant al llarg del curs, assessorats perprofessors voluntaris.

Cecília: Han de ser trobades obertes, no massa llargues i continuades. Per exemple,cada dimarts a l’hora del pati al laboratori de Ciències Naturals.

Cinta: Trobades informals amb pastes i cafè.

Cecília: Caldrà parlar amb l’encarregat d’activitats extraescolars.

El coordinador d’activitats extraescolars és un noi relativament jove, trenta-pocs anys,que conserva el seu esperit jove. És molt actiu, sempre parla d’ofertes de viatges,porta control d’un munt de llistes, viatges batxillerat, capses de “polvorons” (viatgequart ESO), sortides voluntàries de cap de setmana...

He parlat amb en Roger (coordinador d’extraescolars) un munt de vegades sobre ladegradació física del centre. És molt important que cregui en la idea, ell és com unvolcà hawaià, sempre flueix.

Començo a crear una llavor entre el professorat, aprofito qualsevol ocasió per parlardel tema, a la sala de professors, al bar tot esmorzant...

Reunió de tutors i tutores

Hi assisteixen la Cecília (coordinadora d’ESO), en Roger (coordinador d’extraescolars)i tots els tutors i tutores d’ESO. Porta la reunió la Cecília, en Roger està callat....

La Cecília exposa, abans que res, l’estat de degradació del centre (patis, classes...).

Pau: Hem de fer una escola que no sigui un ambulatori, com podem passar tanteshores en un lloc tan gris... A casa, pensem hores i hores com decorar-la i aquí ens ésigual.

Joana: Fem una sortida de tutoria.

Pepita: Anem a Sant Jeroni de la Murtra (monestir medieval) relativament proper alcentre). Fotografiem els nois i noies i decorem les classes amb les fotografies.Cinta: Em sembla una bona idea, anem-hi amb autobús urbà i després caminem finsallà, és bo per a ells sentir la natura. Badalona té la serralada de Marina, de fàcil accésamb autobús públic.

Mariona: Proposo que abans de la sortida treballem a tutoria temes de sostenibilitat(no usar paper d’alumini, llaunes...), de salut (alimentació correcta, no fumar...) i desolidaritat (portar quelcom de menjar per compartir, tenir cura de la integració entretots els alumnes...).

Penso sovint quins bons professionals hi ha a l’Enric Borràs, la majoria no ha tingutcap reconeixement..., i malgrat tot, encara conserven el seu entusiasme.

Reunió de la plataforma “Fem el nostre centre”

34

Som al laboratori de Ciències Naturals. Hem portat una melita de casa que ens permetel fantàstic ritual del cafè, tot ajuda. En Pere (l’altre professor de biologia i geologia) i johem comprat unes pastes... Ens preguntem si sempre haurem de pagar les pastes.Han vingut representants de les tutories d’ESO (menys el d’un tercer i el d’un quart).Un èxit, senyal que els tutors confien en nosaltres. De batxillerat no ha vingut caprepresentant.

Júlia: La junta de residus regala contenidors gratuïts de reciclatge, ho proposaré alsnois i noies de l’UAC i mirarem d’encarregar-nos d’això.

Cecília: El Makro està al costat de casa meva, compraré 50 plantes d’interior i lescol·locarem a totes les classes.

Cinta: Hem de parlar amb direcció perquè hi hagi un pressupost per a la plataforma. Jaque també seria bonic que les fotografies de la sortida de tutoria s’ampliessin i això téun cost.

Reunió de caps de departament

Estic excitada, anava pel passadís lleugera, morta de ganes d’arribar a la reunió,alegre, satisfeta... com si estigués posseïda pel dimoni. Monopolitzo la reunió i provocoque es parli tot el temps de com millorar el clima del centre.

Cinta: Faré un crèdit variable en l’àmbit de Ciències Naturals que es dirà “Entorn”.Explico que farem objectes relacionats amb la biologia i la geologia per decorar elnostre centre (aquari, terrari, quadres de flors seques...).

Joan: Proposo que els treballs de recerca del proper curs tinguin com a eix vertebradorel tema “Millorem el clima de centre a l’Enric Borràs”.

Jaume: Això seria limitar la llibertat individual dels alumnes, seria manipular-los. Calque els alumnes escollim el tema que vulguin, no els podem conduir d’aquestamanera...

Ramon: Els alumnes han de fer treballs de recerca que els aportin coneixements perals seus estudis posteriors.

Cecília: Una cosa no està renyida amb l’altra proposarem títols de treballsd’investigació des de totes les àrees que tinguin com a eix vertebrador la millora delclima de centre. Per exemple, des de ciències podem proposar com a tema “Estat desalut del centre”. Si es treballa la sostenibilitat, es pot tractar la contaminació acústica,les papereres selectives, el consum d’electricitat; sobre salut, l’estat dels lavabos, lanecessitat de fer esport, el tabac, l’esmorzar; sobre solidaritat, la companyonia,l’acollida de nouvinguts i el respecte per les instal·lacions.Hi ha una aprovació general (ovació i “vuelta al ruedo”) es decideix que aquest any jano hi som a temps però que començarem a treballar per al curs vinent.

Juan Carlos: Faré un variable de Tecnologia molt procedimental. Fa temps que parlemde donar vida al patí interior del centre. Podem fer una jardinera i decorar-la amb unmosaic gaudinià.

Cecília: Cal fer les programacions dels dos crèdits variables que s’han proposat,aprovar-les en una reunió de departament i enviar-les corre-cuita al Departamentd’Ensenyament. Parlaré amb la inspectora per si ho autoritza pel proper trimestre.

35

Reunió amb direcció i representants de l’AMPA de la plataforma “Fem el nostrecentre!”

Ens reunim l’Antonio (director), la Isabel (membre de l’equip directiu), el Rafael(membre de l’AMPA), la Cecília, la Cinta i dos alumnes

Isabel: Tot això és molt bonic, però no tenim cap cèntim per donar-vos.

Cinta: El que us demanem és mínim, 600 euros.

Antonio: Potser exagereu una mica el tema, al cap i a la fi, tots els centres deBadalona tenen pintades a la porta, és inevitable i l’estat de l’interior també és moltlamentable a tot arreu. L’altre dia vaig anar al Badalona 15 i el patí era ple de grafits.

Isabel: L’alumnat és així en aquest centre i no el millorarem.

Rafael: Nosaltres no us podem donar res. Penseu que encara ens deuen cèntims dequotes...

Semblava tot perdut..., per a aquest projecte cal tenir un mínim de pressupost… Desobte parla Cecília:―El centre s’està degradant i això dificulta la nostra tasca com a docents i al mateixtemps repercuteix en la nostra salut mental. Sovint hi ha coses que s’han de prioritzar iara, potser no podrem fer tantes fotocòpies, ni dotar els departaments de tantpressupost, però si dotem la plataforma d’aquesta quantitat insignificant, al mateixtemps podrem pensar com pintarem el centre...

La Cecília té molt de pes en el centre, tothom es queda astorat davant de la defensade dotar de pressupost la plataforma. La veritat és que ha venut molt bé la història.

Antonio: Ho parlarem en la propera reunió de direcció i us en direm alguna cosa.

Al cap de poc temps, se’ns comunica que tenim una dotació de 600 euros.

Reunió de tutoria

La Cecília dirigeix la reunió i fa unes recomanacions

Cecília: No comenceu les classes si les taules estan de qualsevol manera, l’ordre ésfonamental. Ja sabem que col·locar-les al lloc és molt pesat ja que els alumnesarrosseguen les cadires i mobles i fan un soroll de mil dimonis, però, sisplau, intenteulluitar en aquesta batalla, no us doneu per vençuts abans d’hora.

Cinta: Recordeu que abans fèiem una neteja sistemàtica de les aules.

Reunió plataforma “Fem el nostre centre”

Pau proposa el concurs “Fem el nostre jardí” (vegeu la part tècnica) com a activitatextraescolar i interdisciplinària. A tots ens encanta la idea.

Cinta: Com va el tema del paperòmetre a l’UAC.

36

Montse: El material ja ha arribat, ara estem pensant on col·locar les papereres, comcomptabilitzar la brossa i quin plafó utilitzarem per mostrar els gràfics que anirem fentde l’experiència.

En Pau ens ha portat un pastís de poma que havia fet la seva dona, en Pere i jo hemportat unes ampolles de refresc.

Maria (representant de l’alumnat): Vaya mierda de instituto y de plataforma!

Reunió plataforma “Fem el nostre centre”

Babita (representant de 3r ESO): Els alumnes estem espantats davant del professorat ino participem gaire en la plataforma, però m’agrada esmorzar amb els “profes”, lacocacola de l’altre dia estava molt fresca.

Em preocupa que no ens discutim entre nosaltres, tot va massa com una seda... He deportar l’agenda al dia o no recordaré tots els projectes que hem engegat. Em comprouna llibreta preciosa amb punts roses i faig les actes de la plataforma “Fem el nostrecentre”, en faig còpia i la faig arribar a tot el professorat i els representants d’alumnes.

Mariona: A plàstica emmarcarem els dibuixos dels alumnes i els col·locarem alpassadís.

Cinta: Feu pressupost del que us cal.

Roger: A ciències es podrien penjar de manera permanent els grans pòsters quenomés col·loquem el dia de portes obertes perquè facin bonic.

Pau: Proposo que tots els alumnes de plàstica dissenyin una sanefa de mig metre,amb la part de dalt i la de sota comunes i la del mig que sigui la decoració que més elsagradi. Per entendre’ns, el centre té les parets del passadís pintades fins a la meitat decolor groc palla i la part de dalt, blanca. Aleshores, cada alumne del Borràs farà migmetre d’una sanefa que anirem col·locant on acaba el groc i comença el blanc. Com hodissenyarem? L’alçada de la sanefa serà de 20 cm i la part de dalt i a la de baix faremuna ratlla i al mig, els alumnes escolliran un motiu que posaran en la sCinta sanefa. Lasanefa serà per a tots els alumnes de color lila.No ho acabem d’entendre bé, però confiem en el bon gust d’en Pau.Els alumnes segueixen sense participar en la plataforma, alguns es passen l’estonaenviant missatges i comprovant que no n’han rebut cap.

Següent reunió de la plataforma “Fem el nostre centre”

Avui la Montse ha portat una ampolla de cava ja que aquesta setmana va ser el seuaniversari.

Es proposa fer l’activitat “Vitamines a l’hora de l’esbarjo” que consisteix a fomentarl’hàbit de menjar fruita a l’hora de l’esbarjo.Un equip d’alumnes, juntament amb un professor s’encarrega d’anar a comprar fruitaque sigui fàcilment distribuïble. A l’hora de l’esbarjo es fa una “paradeta” en un lloc depas oferint fruita a tots els que ho desitgin.

37

Joana: És una bona idea i fàcil d’organitzar, es podria fer una vegada al mes. Jo com atutora i membre de l’equip docent de primer d’ESO ho explicaré en la reunió d’equipsdocents de primer d’ESO i en aquest nivell ho assumirem.

Les pastes que ha portat la Montse són delicioses..., estem aconseguint un bonambient.

Els alumnes continuen sense participar, només claven els seus ulls com agulles al cosdel professor que parla.

Reunió de tutors i tutores

Hem parlat amb la Cecília, i hem decidit que amb el pressupost de la plataforma “Femel nostre centre” comprarem algun detall per a la reunió de tutors...

La presència d’alguna cosa per menjar i beure tenint en compte que aquesta reunió esfa sempre de 14.00 a 15.00 hores ha animat molt la reunió... L’ambient és moltagradable…

Avui, des de la plataforma “Fem el nostre centre” proposem que totes les classesdissenyin, durant l’hora de tutoria, petits cartells que es penjaran en la mateixa classe,amb eslògans conscienciadors del tipus:

- Puja les persianes i deixa que entri el sol per reduir el consum de llum.- Ei, no badis i tanca l’aixeta (per reduir el consum d’aigua).- Aprofita’l abans de llençar-lo (per reduir el consum de paper).- També ho faries a casa teva? (per respectar el material).

Els tutors i tutores en general ho veuen bé. Es proporcionaran quatre cartolines formataproximat (25x15) a cadascun dels tutors i tutores del centre.

Montse: El centre comença a canviar, comencem a fer el nostre centre.

Següent reunió “Plataforma fem el nostre centre!”

Avui, les companyes que van anar a França amb el projecte Comenius ens han portatun paté francès molt bo... L’acompanyem d’una copa de cava.

Cinta: És cert que anem millorant, i molt, però la porta del centre la tenim encara fetaun fàstic.

Cecília: Podríem pintar-la en hora de tutories. Serà senzill perquè comptarem comsempre amb el gran ajut del senyor González. Tres alumnes per torns sortiran amb elsenyor González a l’hora de tutoria.Cinta: Ho podem assumir 3r A i 3r B, ja que tenim les hores de tutories seguides. Aprimera hora hi van tres alumnes de 3r A i a segona, tres alumnes de 3r B.

Cinta: Podem aprofitar les granotes de pintor que vàrem usar per disfressar-nos dePrestige.

Reunió de i tutores

Cinta: Podríem fer un títol “Estimem el Borràs”. Una persona es compromet a nollençar cap paper, ni al pati, ni a classe i a tenir cura de les instal·lacions. Si hoacompleix, el seu tutor o tutora li donarà el títol.

38

Cecília: Parlaré amb la meva germana i dissenyarem un títol preciós que parli del seuamor al Borràs.

El professorat ho veiem una bona idea, sempre que el títol estigui ben dissenyat

Reunió plataforma “Fem el nostre centre!”

Des de fa ja deu anys el centre col·labora amb Greenpeace en el projecte Coastwathsobre l’estat de les platges de la Mediterrània i des de ja en fa tres, estem en el procésd’adopció d’un tram del riu Besòs. Es decideix aquest curs fer-ne fotografies i difondrel’activitat en el vestíbul de l’institut.

Cinta: Filmarem i farem fotografies de totes les activitats que anem desenvolupant, perintentar presentar l'experiència a distints concursos i així obtenir subvencions.

Montse: M’encarregaré jo de cercar les convocatòries de concursos. Necessitem mésdotació econòmica i potser per aquesta via en podrem trobar.

L’alumnat d’avui en dia és increïblement divers. Hi ha un grup de noies de primerd’ESO que assisteix sempre a les reunions de la plataforma, que no ens treu els ullsde sobre mentre parlem. Es nota que estan donant una gran informació a tota unaclasse. En canvi, els de batxillerat comencen a fallar i a no assistir-hi. Caldrà motivar-los. També hi ha unes noies de tercer d’ESO que deuen venir forçades per les sevesprofessores i que quan venen es posen a llegir una revista que els parla d’astrologia,que no és astronomia i només els interessen les pedres del laboratori per les sevesqualitats esotèriques

Reunió de departament

Estem, en Pere i jo, asseguts a la sala de professors i professores. Falten cinc minutsper a la reunió de departament. Li demano què podríem fer amb motiu de la “Setmanade la Ciència”. Em proposa fer un petit museu, on col·locarem elements de lanaturalesa diversos.Pugem l’escala fins al departament

Pere: Proposo fer un petit museu amb motiu de la setmana de la Ciència. Exposaremdiferents materials que formen part de la col·lecció de l’Enric Borràs i cercarem lacol·laboració d’algun museu que ens deixi algun material en préstec.

Cinta: És una idea genial. Si voleu ho podem complementar amb una exposició demaquetes relacionades amb els temes de la biologia i la geologia (per exemple, fer unsismògraf, cèl·lules de plastilina, fotografiem-nos amb el sistema solar...)

Cecília: D’acord, la propera setmana podem tenir pensada quina maqueta farà cadaclasse. Si tenim en compte que tenim 16 classes d’ESO podem aconseguir 16maquetes que ja ens quedaran com a material per al centre.

La Setmana de la Ciència ens va sortir rodona. Vàrem aconseguir cranis de distintsanimals, una vèrtebra de balena i diverses peces més petites. Cal destacar unamagnífica col·lecció de mol·luscos tropicals que ens va aportar en Xavier, professord’estètica (moltes gràcies Xavier!). Moltes gràcies Museu del Seminari de Barcelona.Moltes gràcies Escola del Mar de Badalona.

39

Següent reunió plataforma “Fem el nostre centre”

Proposem l’activitat “Benvinguts al nostre centre”.

Proporcionem una llista de l’alumnat immigrant del centre a un equip d’alumnesvoluntaris i els passem una enquesta sobre diferents aspectes proposats pelsmateixos alumnes: procedència, anys que fa que viuen aquí, motius d’haver vingut, sis’han trobat ben acollits, dificultats d’integració...

S’estudia com millorar l’acollida: adjudicant un alumne tutor a cada nouvingut, donant-los la benvinguda i fent-ne la presentació en el plafó de difusió.

Babita: Seria bonic de fer-ho. Ho parlarem a les tutories perquè seria bo que hi haguésalumnes de tots els cursos.

Cinta: El tema podria servir per fer un treball de recerca a batxillerat per al proper curs.

Pep: Al final del curs es pot organitzar una festa amb tots els immigrants que s’hanmatriculat en el centre durant aquell curs.

Joana: Si es fa la festa, s’ha de procurar que els immigrants no adoptin un paperpassiu, al contrari, cal que participin activament oferint alguna tradició del seu país:cant, ball, gastronomia, vestit, elements del seu paisatge i la seva natura, exposició defotografies...

Cecília: Parlaré amb en Roger perquè des de la reunió de delegats treballin el tema ies pugui organitzar com a festa de fi de curs.

Següent reunió de “Fem el nostre centre!” (Nadal)

Es proposa de fer targes de felicitació per vendre per sota del preu de cost (10 cèntimsd’euro, amb sobre inclòs) que tinguin eslògans conscienciadors.

Joana: Per il·lustrar les targes podem demanar la col·laboració d’alguns alumnes quedibuixen molt bé.

Pep: Per abaratir costos, es fotocopien en cartolines de colors.

Cinta: Ho podem coordinar des de la plataforma i la reunió de delegats.

Cecília: Cal veure si es poden vendre fora de l’institut. Per exemple, posar una“paradeta” al Passeig de la Salut.

Montse: Podríem participar en una campanya de recollida d’aliments organitzada perun Banc d’Aliments.

Júlia: Ens en podem encarregar els nois i noies de l’UAC. Ells en poden fer la difusióclasse per classe.

Montse: Es tractaria de fer que cada membre del centre faci una donació d’aliments dellarga durada.

Júlia: Els nois i noies de l’UAC informaran sobre els dies i llocs de la recollida.

40

Montse: Podem llençar el repte d’aconseguir tants quilos com persones formem lacomunitat educativa.

Júlia: Podem elaborar un gràfic de barres amb el nombre d’alumnes per grup i, amesura que es van recollint els aliments, es van fent marques en l’esmentat gràfic perveure quants grups han assolit la fita.

Joana: Seria bo també visitar un menjador social.

Reunió de departament (Ja en primavera)

Les propostes continuen arribant sobre la taula, hi ha força animació.

Pere: Podríem fer les jornades del medi ambient, aquest any a primer d’ESO iprogressivament, a la resta de nivells.

Isabel: Teòricament és bona idea però els tutors i tutores de primer d’ESO potser novoldran trencar la dinàmica de la classe per fer res diferent.

Cinta: Em sento fatal amb aquests tipus de comentaris, que poden desanimar aqualsevol professor que vol fer coses.... Em sento tan malament que ja no comentomés el tema.

Es decideix no aprovar-ho de moment.

Reunió de departament

Pep: Què hi ha de les jornades del medi ambient???

Cinta: Sobre la marxa improviso com podrien ser, què podríem fer...- Estudi de la brossa i contaminació de la platja de Badalona- Tast de plantes medicinals- Petit estudi botànic del Turó del Caritg.- Taller de l’aigua

Quedem que ho dissenyaré i la propera setmana tindré una proposta en ferm....

I així, aconseguim unes jornades del medi ambient força reeixides..

Aquest conte encara que el seu títol és utopia té un final feliç. Des de l’Enric Borràs deBadalona us animem a fer un centre acollidor, no un centre ambulatori i comprovareucom, amb una mica de paciència, a poc a poc els nois i les noies respecten lesinstal·lacions.

4.3 QüESTIONS TÊCNIQUES

4.3.1 Objectius que es pretenen assolir

a) Aconseguir que les instal·lacions comunes del nostre Institut tinguin un ambientagradable i acollidor; uns espais estudiats i decorats pels mateixos alumnesfacilitaran el respecte a les instal·lacions.

41

b) Situar les necessitats de l’alumnat com a eix del curs.

d) Desenvolupar les capacitats humanes bàsiques de conèixer-se un mateix, deprendre decisions, de socialitzar-se, d’adquirir autonomia, iniciativa,autoconfiança (valorar les pròpies capacitats).

e) Treballar els continguts transversals d’hàbits i actituds.

4.3.2. Com els centres ho poden incloure en els seus projectes de centre?

- Com a treball de recerca. Estem absolutament convençuts que es poden ferpetits treballs de recerca des de molt petits.

- Com a crèdit de síntesis.- Des de tutoria.- Com activitat complementària de qualsevol àrea.- Dintre d’una Setmana Cultural.- Com unes jornades dedicada al mediambiental.

4.3.3 Espais del projecte

Espai de debat: temps que dedica el grup promotor a avaluar i programar. Es fa desde les reunions de la plataforma “Fem el nostre centre”. El grup promotor seria bo quefes una programació mínima per debatre a principi de cada trimestre.

Espai de seguiment: Les idees de la plataforma cal que arribin a les reunionsd’equips docents, tutors i caps de departament i a l’inrevés. És imprescindible que noes caigui en l’error de portar a terme el projecte sense tenir en compte els que elportaran a terme.

Espai d’avaluació: Cal fer una anàlisi del projecte en claustre, reunions d’equipsdocents i mitjançant enquestes d’aula per preveure modificacions per al proper curs.Caldria basar-nos en els punts següents:

- Passar una mateixa enquesta abans d’iniciar el projecte i al final.- Fer una auditoria final del projecte.- Valoració de la participació.

Difusió i intercanvi

- Participació en jornades, congressos, premis... organitzats per alumnes desecundària amb l’objectiu de donar a conèixer i modificar el projecte.

- Publicació d’articles en revistes dirigides als alumnes.

4.3.4 Resum de possibles activitats del projecte

ACTIVITAT NIVELL MÉS ADEQUAT ASSIGNATURA DES D’ONPROPOSAR-LA

Construcció i/o tenir curad’un aquari marí

Qualsevol. Especialment indicatper UAC

Ciències i/o tecnologia

Paperòmetre Qualsevol. Especialment indicat Ciències naturals o tutoria

42

per UAC

Construcció d’un terrari i/otenir cura d’un hort escolar

Qualsevol nivell. Especialmentindicat per UAC

Ciències naturals o tutoria

Decorem el passadís Qualsevol nivell Plàstica o ciències naturals oqualsevol àrea

Coastwatch (col·laboracióamb Greenpeace)

A partir de cicle superior deprimària qualsevol nivell

Ciències naturals o tutoria

Construcció de caixes niu A partir de 4rt de primàriaqualsevol nivell

Ciències naturals i/otecnologia

Quadres de flors seques Qualsevol nivell Ciències naturals

“ El museu jardí”: es tractad’exposar a l’escolaexemplars botànics totsells catalogats

Qualsevol nivell Ciències naturals

Quadres de flors ambpunts de creu

Qualsevol nivell Ciències naturals i/o plàstica

Nadales amb eslògansmediambientals per a noisi noies d’uns altres centres

Qualsevol nivell Ciències naturals i/o plàstica

Netegem els grafits de laporta del centre

Qualsevol nivell Tutoria

Hem adoptat un riu(Projecte Rius)

A partir de 1r de primària Ciències naturals

Què podem fer per reduirel consum de llum?

Qualsevol nivell Ciències, tecnologia

Econeteja. Netegem ambproductes ecològics?

A partir 5è de primària Ciències, tecnologia

Residus: pocs i al seu lloc Qualsevol nivell Ciències, tutoria

Què podem fer per reduirel consum d’aigua

Qualsevol nivell Ciències, tutoria

Alumini? No, gràcies Qualsevol nivell Ciències, tutoria

Relació amb la Conselleriade Medi Ambient Qualsevol nivell Tutoria

Setmana Culturalrelacionada amb elmediambient

Qualsevol nivell Des de totes les àrees

43

Exposició de maquetesRelacionades amb laciència

Qualsevol nivell Ciències (amb motiu de laSetmana de la Ciència)

Vitamines a l’horad’esbarjo

Qualsevol nivell Ciències naturals, tutoria

Rentar-se les mans:aquest hàbit tan pocconegut

Qualsevol nivell Ciències naturals, tutoria

Còctels saludables Qualsevol nivell Ciències naturals

Nadal solidari Qualsevol nivell Tutoria

Benvinguts al nostrecentre

Qualsevol nivell Tutoria

Tast de plantes medicinals Qualsevol nivell Ciències naturals

4.4. ANNEX (EXEMPLES D'ACTIVITATS)

ACTIVITAT 1. Circular informativa pel professorat sobre el nou projecte “Fem elnostre centre”

IES ENRIC BORRÀS

PROJECTE D’ACTIVITAT EXTRAESCOLAR: “FEM EL NOSTRE CENTRE”

Aquesta activitat, pretén aconseguir que les instal·lacions comunes del nostre Institut,tinguin uns ambients agradables i acollidors; uns espais estudiats i decorats pelsmateixos alumnes facilitarà el respecte a les instal·lacions.

Si aconseguim un ambient càlid, agradable, fugint de la típica escola/ambulatori,possiblement la tasca educativa serà més fàcil i profitosa.

Una comissió d’alumnes (un per classe) que aniran rotant al llarg del curs, assessoratsper un grup de professors, constituiran la plataforma “Fem el nostre centre”, faran unseguit d’actuacions a fi d’aconseguir un ambient confortable i amb identitat pròpia.

POSSIBLES ACTIVITATS:Aquestes activitats consistiran bàsicament, a buscar recursos, materials, i elmanteniment domèstic necessari a fi d’aconseguir, l’objectiu ja esmentat.* Fer participar d’aquest projecte els comerços de la nostra ciutat, no es tracta dedemanar quelcom valuós, és més el fet d’organitzar, recollir i fer conèixer el nostreinstitut i el nostre projecte educatiu, a més d’obtenir objectes i coses útils. He fet unesprospeccions i ha estat ben rebuda la iniciativa.* Crear un viver de plantes, amb el manteniment que això representa.*Construir, arreglar i instal·lar objectes (fer jardineres, marcs, pintar i restaurar, etc.)“FEM EL NOSTRE CENTRE”, serà un sac d’iniciatives, accions i intervencions, fora del’horari escolar, que farà possible la participació d’alumnes, pares i professors en unapart de la gestió del centre.

44

ACTIVITAT 2: “ FEM EL NOSTRE JARDÍ”(activitat extraescolar i interdisciplinària)

El museu jardí

QUÈ SERÀ? Al voltant de l’Institut exposarem permanentment una mostra àmpliad’exemplars botànics, tots ells catalogats.

PARTICIPARAN: Tothom (vegeu bases).

PAS: Recollirà les peces i inscriurà als concursants

TECNOLOGIA: Realitzarà els indicadors de les diferents espècies.

C. EXPERIMENTALS: Classificarà i anomenarà els exemplars

LLENGÜES: Redactaran les fitxes botàniques

VISUAL i PLÀSTICA: Confeccionarà els continguts artístics de les fitxes

FEM EL NOSTRE JARDÍ: Coordinarà, plantarà, condicionarà, mantindrà...

Bases del concurs

1. QUI HI POT PARTICIPAR: Tots els estaments implicats amb l’Institut: alumnes,pares, PAS i professors.

2. TERMINI DE PRESENTACIÓ:

3. LLOC DE PRESENTACIÓ: Consergeria del Centre

4. PREMIS: Consistiran en llibres per als guanyadors

5. JURAT: Professionals de l’Escola de Natura Angeleta Ferrer.

6. Tots els exemplars presentats restaran a l’Institut per tal de crear el MUSEU JARDÍ.

El fet de guanyar és interessant, però PARTICIPAR, ÉS MOLT MÉS IMPORTANT.

ACTIVITAT 3 : TAST DE PLANTES MEDICINALS

Objectius

1. Apropar els alumnes al coneixement de la utilitat en medicina.

2. Assolir els conceptes següents: Les plantes contenen, o poden contenir,substàncies químiques (molècules) que poden actuar com a principis actius, és a dir,verins o substàncies guaridores en el nostre organisme. Aquestes mateixes molèculessón les que podem trobar en molts medicaments actualment.

Desenvolupament

45

Es va organitzar en les jornades del medi ambient. Al menjador del centre es van unirdiverses taules, es cobriren amb un paper blanc i en diversos plats es col·locaremplantes medicinals distintes: Mentha piperita (menta), Ocium basilicum (alfàbrega),Rosmarinus officinalis (romaní), Rosa centifolia (rosa), Matricaria chamomilla(camamilla comuna), Salvia officinalis (sàlvia), Melissa officinalis (maria lluïsa),Origanum vulgare (orenga), Thymus vulgaris (farigola), Lavandula angustifolia(espígol), Valeriana officinalis (valeriana) també hi havia en la taula caramels fets ambplantes medicinals. La taula es decorava amb pinyes i en una de les vores hi havia elllibre Les plantes medicinals de Font Quer.Els alumnes anaven per grups de tutoria, se’ls feia olorar les plantes, tocar-les i podiendegustar uns caramels o una infusió a escollir de til·la o camamilla. Un professor/a elsexplicava les propietats de totes i cadascuna de les plantes de l’exposició.

Valoració

És una activitat fàcil d’organitzar i les plantes seques et poden servir per a diferentscursos, per exemple quan fem les portes obertes del centre exposem la petitacol·lecció de plantes medicinals al laboratori.

Altres idees

Fer una exposició de bolets a la tardor també dóna vida al centre. S’organitzaria unasortida al bosc en dissabte al matí oberta a tot el centre (pares, alumnes, PAS) esrecollirien tants bolets diferents com sigui possible i es classificarien per fer unaexposició temporal al centre.Per Nadal, també es podria fer una exposició de plantes nadalenques.

46

ACTIVITAT 4 : JORNADES DEL MEDI AMBIENT

Presentació

Les activitats de les jornades del medi ambient del nostre institut giren a l’entorn del’impacte ambiental, tema punyent en la realitat actual, especialment al nostre país i ala resta de països membres de la Unió Europea.

Començant a ser-ne conscients, les autoritats de molts governs europeus i de la CEEhan dictat mesures per a la minimització de l’impacte ambiental. Les activitats quevolem promocionar, a més de plantejar els problemes als alumnes, dirigeixen la sevaatenció envers diverses solucions possibles, generant així en els nois i noies una visióde progrés racional.

Tallers que s’hi van fer

- Taller de medi ambient, a la platja de Badalona, a partir del material deCoastwatch Europe.

- Ecoperiodistes (llengua castellana) Treball a partir d’un article de temàticamediambiental.

- Som educadors mediambientals (llengua catalana). Fer un mural de temàticamediambiental.

- Tast de plantes medicinals- Taller de l’aigua- Fem sabó.- Taller de medi ambient al Turó del Caritg- Adoptem un riu, projecte rius.

Avaluació

- Es valorarà el procés de treball seguit pel grup, tant en conjunt com per cada undels seus membres. El professorat determinarà quina ha estat la capacitat detreball actitud davant la feina, acompliment de les tasques...

- Es valorarà el dossier (complet, net, rigorós...)

Desenvolupament

Fer unes jornades mediambientals de 2 o 3 dies és una tasca complexa, més que pelfet de dissenyar distints tallers i fer-ne el material, pel fet de trencar completament ladinàmica escolar normal.Des del seminari de biologia i geologia ho hem organitzar a primer d’ESO durant doscursos. S'ha fet per tutories. No totes les tutories feien els mateixos tallers, el que síhem procurat és que tots els grups tinguessin el mateix nombre de sortides.Hem valorat que val la pena seguir amb la idea, perquè malgrat les dificultatsd'organització, que hi són, també és cert que representa una gran dinamització delcentre

ACTIVITAT 5 : “DECOREM ELS PASSADISSOS

47

Objectius

- Decorar els passadissos del centre- Responsabilitzar l’alumnat en el manteniment de les instal·lacions comunes

Desenvolupament

Plàstica. fer dibuixos i emmarcar-los.Plàstica: el centre té les parets del passadís pintades fins a la meitat de color grocpalla i la part de dalt, blanca. Aleshores, cada alumne del Borràs farà mig metre d’unasanefa que anirem col·locant on acaba el groc i comença el blanc. Com hodissenyarem? L’alçada de la sanefa serà de 20 cm i, a la part de dalt i de baix, hifarem una ratlla. Al mig, els alumnes escolliran un motiu que posaran en la sevasanefa. La sanefa serà per a tots els alumnes de color lila.Ciències experimentals: col·locació de l’aquari en el vestíbul d’entrada al centre id’una prestatgeria vitrina amb petites exposicions de ciències naturals (minerals,roques, mol·luscos...).AMPA: Adquisició o aconseguir donacions de material útil per a l’institut: bancs perseure, quadres, gerros amb flors seques, objectes de decoració.Resta àrees: Proposar des de la reunió de caps de departament que cada àrea pengiun mínim de dos pòsters als passadissos amb relació a la seva àrea.

Participants

Implicats: l’alumnat, el professorat voluntari i AMPA.Destinataris: la resta de la comunitat educativa.

Temporització

Es coordinarà des de la Plataforma "Fem el nostre centre" i la reunió de caps dedepartament.

Suggeriments

Des de tutoria cal animar l’alumnat. Cal engrescar els caps de departament i fer-losveure la importància de desenvolupar la nostra tasca educativa en un ambientagradable.Fer arribar al Consell Escolar la importància de donar caliu al passadís. També a larevista del centre. Els mateixos tutors i caps de departament són els mitjans méseficaços per fer arribar les propostes a la resta de l’alumnat i del professorat.

ACTIVITAT 6: "Les nostres platges"

En moltes ciutats catalanes hi ha platges i el temps durant bona part del curs ésexcel·lent. Des de l’IES Enric Borràs hem desenvolupat els següents projectes com atreballs de recerca d’ESO i Batxillerat.

48

- Estudi malacològic de les platges (en distints punts de la platja)- Estudi de la brossa i la contaminació de les aigües (en distints punts de la

platja)- La pesca- Estudi de la sorra- Estudi dels efluents d’aigua dolça.- Els ports: pros i contres.- Evolució de la façana litoral

Qüestionari per treballar en una sortida a la platja

(Adaptació del projecte Coastwatch Europe, estudi sobre l’estat de les platgeseuropees, en el qual participa el seminari de biologia i geologia de l’Enric Borràs deBadalona des de fa onze anys. Si voleu més informació sobre aquest projecte poseu-vos en contacte amb l’Escola del Mar de Badalona)

Qüestionari

Contesteu atentament les preguntes. No inventeu cap resposta: heu de ser rigorosos.

A

A1. Nom de la platja

A2. Data de la sortida (dia/mes/any).

A3. Coneixeu la zona?

(0) No(1) Sí, bé(2) Sí, una mica (ex : segona visita)

A4. La unitat és una zona qualificada per una directiva de la Unió Europea?

(O) No ho sé(1) Sí(2) No

A5. Si a la pregunta ‘A4’ s’ha respost ‘Sí’, especifiqueu (màxim 3 respostes); si nopasseu

(1) Biòtop Corine (7) Zona de bany(2) Àrea Ramsar (8) Zona de marisqueria(3) Directiva hàbitat (9) Aqüicultura(4) Parc nacional(5) Reserva natural(6) Altra qualificació d’importància natural

49

A6. És accessible aquesta platja

(1) Sí, sempre, a peu i amb vehicle(2) Només a peu(3) No

B. Influències procedents de terra

B1. Quines característiques té la zona pròxima a la costa (500m)? (Màxim 5 respostes)

(1) Pastura intensiva, golf.(2) Horta, granja, cultius(3) Matollar, sotabosc(4) Dunes(5) Parc, boscos(6) Maresmes(7) Roques, sorra(8) Població, zona residencial(9) Turisme(10) Abocador(11) Indústria, port industrial(12) Carretera, ferrocarril, port(13) Grans construccions(14) Zona militar(15) Altres

B2. Efluents. Anota el nombre total dels corrents que arriben a la costa en aquestaplatja, i indica el tipus i les característiques dels 4 més importants.

1 2 3 41. Tipus1 = riu o desguàs d’albufera

2 canal obert3 = filtració4 = canonada

Si n’hi ha més d’un,marqueu-lo

2. AmplàriaMenys d’1 m

D’1 a 5 metres

Més de 5 metres.

3. Hi ha signes de vida animal a l’aigua? Sí No

4. Fa pudor? Sí No

50

5.Té un color anormal o està contaminat ambescumes?

Sí No

6. Hi ha peixos morts? Sí No

7. Hi ha piles de brossa dins o al costat del llit? Sí No

8.Hi ha abocament d’aigües residuals? Sí No .

9. Hi ha olis o petrolis? Sí No

10. Té nitrits? Sí No

11. Quants nitrats té?(Useu la tireta indicadora que t’ha donat elprofessor/a i recordeu de posar-vos els guants deplàstic)

0 mg/l de nitrits10 mg/l de nitrits25 mg/l de nitrits50 mg/l de nitrits100 mg/l de nitritsmés de 100 mg/l de nitrits

12. Té fosfats?(Useu la tireta indicadora que t’ha donat elprofessor/a en el kit d’anàlisis. Recordeu de posar-vos els guants de plàstic)

Sí No

13. Té enterococs-estreptococs?(Useu el medi de cultiu que us han donat en el kitd’anàlisi. Recordeu de posar-vos els guants deplàstic)

Sí No

C. Zona supralitoral

La zona supralitoral es defineix com la zona compresa entre el límit superior de laplatja i el límit de la marea alta; si no hi ha marees apreciables, aquest últim límit ésla línia superior on arriba l’onatge. A la costa amb roca és la zona que té com a límitinferior el límit de la marea alta.Nota: El límit superior de la platja és delimitat per la presència roques o, si la zonaés de dunes i urbana, per la presència de cases, carreteres o passeigs marítims.

C1. Indiqueu l’amplària aproximada de la zona supralitoral (en cas que siguivariable, estima l’amplària mitjana):

(1) 0- 1 m (4) 50- 250 m(2) 1- 5 m (5) > 250 m(3) 5- 50 m

51

C2. Indica la cobertura dominant en la zona supralitoral:

(1) Maresmes(2) Canyissos(3) Una altra vegetació(4) Sorra o grava(5) Roca nua(6) Edificis, construccions, esculleres(7) Obres contra l’erosió

D. Zona mesolitoral

És la zona entre els límits de la marea alta i de la marca baixa. A la Mediterrània,on les marees tenen molt poca amplada, considerem aquesta zona com la que ésdirectament batuda per l’onatge i el seu límit superior és on arriben les onadesmés grans.

D1. Estima l’amplada mitjana de la zona mesolitoral. Si varia molt, indica les duesmides.

(l) < 5 m(2) 5- 50 m(3) 50- 250 m(4) > 250 m

D2. La zona mesolitoral és coberta principalment de:

(1) Roca sòlida (4) Sorres (<0.2 cm)(2) Còdols (>20 cm) (5) Fangs(3) Graves (0.2 - 20 cm) (6) Altres

D3. De les plantes següents, quines es troben en aquesta platja?

(1) Espècies invasores (Spartina) *(2) Fanerògames marines**(3) Algues vermelles o marrons(4) Algues verdes en clapes o bandes fines(5) Algues verdes en mates denses(6) Acumulacions d’algues mortes(7) Altres

Notes:* A la Mediterrània, la zona mesolitoral és normalment estreta i batudaintermitentment per les onades; no hi ha “espècies invasores” procedents deterra i, generalment, no hi ha algues formant ‘clapes’ o ‘capes’ sobre fonsfangós. Només a les zones rocoses és usual trobar algues vermelles, verdes omarrons i, en alguns casos, fanerògames vives com Cimnodocea o Zostera.** Posidonia, Cimnodocea, Zostera Acumulacions d’algues mortes o restes de Posidonia.

D4. Creixement explosiu i visible d’algues (floració) a la primavera o a l’estiu:

52

(O) No / No ho sé(l) Sí

D5. Indiqueu quins animals, dels citats a continuació, heu trobat. Compteu la zonasupralitoral i mesolitoral com una de sola.

Animals:O = No, 1 = Sí

1. Meduses2. Cucs3. Mol·luscos, cloïsses vives4. Mol·luscos, cloïsses mortes5. Artròpodes vius6. Artròpodes morts7. Peixos vius8. Peixos morts9. Aus marines vives (no en vol)

Quantitat:

10. Aus marines mortes11. Foques vives12. Foques mortes13. Dofins vius14. Dofins morts15. Rates vives16. Rates mortes

D6. Aus.

Si heu trobat aus (vives o mortes), visiblement brutes de petroli o d’oli.

D61. Quantes n’heu vistes?

D62. I, d’aquestes, quantes de vives?

E. Brossa i pol·lució

E1. Descriviu l’estat general de brutícia de cada zona (supralitoral i mesolitoral), iassenyaleu el percentatge aproximat (utilitzant només aquests valors: 0, 25, 50,75,100%) de la zona que es podria incloure en les categories de ‘molt brut’,‘moderadament brut’ i ‘net’. Cada columna ha de sumar un total de 100%.

E1S. Supralitoral E1M.MesolitoralMolt brut. Impossible caminar-hi

sense trepitjar brossaModeradament brutNet. Sense brossaTotals de les columnes 100 % 100%

53

E2. Anoteu les restes de dimensions grans que trobeu a la unitat, tant a la zonasupralitorall com a la mesolitoral.

Materials: O-No 1-Sí

1. Materials procedents de terra (formigó, runa...)2. Grans objectes metàl·lics (cotxes, bigues, màquines...) *3. Mobiliari domèstic (llits, catifes, restes de mobles...)4. Brossa domèstica en bosses, piles de deixalles5. Restes de naufragis i altres restes de vaixells d’alta mar6. Restes de collites (patates, taronges...)

* Has d’excloure els contenidors de brossa.

E3. Brossa comptabilitzada.

Compteu els envasos de begudes, els portallaunes, els pneumàtics i les bossesde plàstic trobats tant a la riba com a l’aigua. Si en són molts, fes-ne unaestimació.

Envasos: Quantitat:

1. Envasos de vidre2. Llaunes3. Envasos de plàstic (no PVC)4. Portallaunes.5. Envasos de cartró6. Pneumàtics * (la meitat compta un)7. Bosses de plàstic8. Envasos de PVC

Marca (O = No, 1 = Sí) els tipus de brossa i contaminant trobats a la unitat:

SUPRALITORAL MESOLITORALRestes d’arts de pesca (xarxes, cordes,bosses...) Cintes d’embalatge

Contenidors de plàstics dur (caixesincloses)

Polistirè (suro blanc) i escuma de poliuretàMaterial sanitari (preservatius,

compreses...)Altres plàstics no sanitaris (bosses,

bidons...)Quitrà, brea, oli, petroli *

Contenidors potencialmentperillososRestes tèxtils, sabates, robaPaper, cartró, fustes, restes de

54

vegetals -Aliments, espines, ossos de sípiaExcrements animals o humansResidus mèdics (xeringues, benes,Vidre (ampolles incloses)Llaunes (inclòs envasos d’esprai i càmping

gas)

* Si n’hi ha, passa a la secció “G” i després continua l’enquesta

E4. Si coneixes bé la platja inspeccionada, indica amb quina freqüència esprodueixen incidents de contaminació per abocaments d’aigües residuals ofecals.

(1) Mai(2) Rarament(3) Ocasionalment(4) Freqüentment(5) Habitualment(6) Estacionalment

F. Observacions generals

F1. Els últims temporals han canviat l’aspecte de la costa?

(1) Sí, sembla més neta que de costum(2) Sí, sembla pitjor que de costum(3) No(4) No ho sé

F2. S’ha netejat la platja durant l’última setmana?

(O) No (1) Sí (2) No, però durant l’estiu (3) No ho sé

F3. Sabeu si hi ha plans per fer canvis a la platja pròximament?

(O) No ho sé (1) Sí

F4. Riscos.Si hi ha alguna evidència que existeix un risc seriós o una amenaçaimminent que aquesta costa empitjori, indiqueu-ho en les casellescorresponents.

1- Erosió2- Extracció de sorra o grava3- Edificació

55

4- Abocador d’escombraries5- Aigües fecals6- Olis petrolis7- Abocaments industrials8- Abocaments agrícoles9- Activitats recreatives10- Altres

G. Qüestions especials sobre l’oli i el petroli

Tan sols si n’hi ha a la platja:

G1. Lloc i quantitat.

Marqueu a la casella corresponent, on hi ha oli, quitrà, petroli o gasoil, com esdistribueix:

G11.A l’aigua

G12.Mesolitoral

G14.Supralitoral

G16.Contaminacióportuària

(1) No n’hi ha(2) Una mica(3) Taques(4) Continu

(1) No n’hi ha(2) Gotes(3) Pilotes(4) Taques petites(5) Taques grans(6) Continu

(1) No n’hi ha(2) Gotes(3) Pilotes(4) Taques petites(5) Taques grans

(1) No n’hi ha(2) Taques encaps, escotes

Llargària de la taca més gran (en metres):

G13. Mesolitoral [ ] mG15. Supralitoral [ ] m

G2. Hi ha contenidors d’olis industrials o de maquinària?

(O) No (1) Sí

Característiques del quitrà i petroli trobat:

G3.Consistència

04.Olor

05.Color

•

G6.Quantitat, encomparació ambaltres anys

56

(0) No ho sé(1) Sòlida(2) Semisòlida(3) Líquida(4) Mixta

(0) No ho sé(1) Se’n percepmolta(2) Se’n perceppoca(3) No fa olor

(0) No ho sé(1) Negre(2) Blau fosc, verd(3) Grisenc olletós(4) Altres

(O) No ho sé(1) Menys(2) Més(3) El que ésnormal(4) Molt més

G7. Quin és l’origen més probable del quitrà o petroli trobat?

A. Marí B. Terrestre

(1) Un vaixell (1) Port(2) Plataforma petrolífera (2) Fàbrica(3) Un altre origen (3) Garatge(4) No ho sé (4) Abocador

(5) Altres (6) No ho sé

G8. N’has pres una mostra?

(1) Sí(2) No, massa brut(3) No, per una altra causa

H. Obres, platges regenerades i residus sanitaris

H1. Obres en una franja de 200 m d’amplada, a partir de la línia de mar.Temps:l = Antic2= Recent, un any3 = En construcció

Distància del mar:

Dics i espigonsPorts

MursPasseigs marítimsUrbanitzacions

H2. Platges regenerades durant l’últim any:

57

1. Nom de la platja més gran regenerada:[ _______________ ]

2. Longitud de la platja tractada: [ ~ m.

4. Ha estat regenerada alguna platja de la teva unitat durant l’últim any?

0) = No(l) = Sí

H3. Residus sanitaris:

Tipus: Nombre total:1. Compreses i tampons [ ]2. Aplicadors de tampons [ ]3. Bolquers [ ]4. Preservatius [ ]5. Bastons de les orelles (0, 10, 100, 1.000) [ ]6. Altres (especificar): [ _______________ ] [ ]

H4. Restes diverses.

(Nombres aproximats: 0, 10, 100, 1.000).

1. Caixes dels cucs que fan servir els pescadors de canya: [ ] 2. Encenedors: [ ] 3. Puntes de cigarretes: [ ]

I. Observacions de la unitat (Màxim 292 caràcters).

J. Participants

A. Nom B. Edat C. Professió1.2.3.4.5.6.7.8.

58

ACTIVITAT 7- "Estudi d'un parc"

En qualsevol barri, poble o ciutat disposem d’una sèrie de parcs. Els parcs urbanstenen una sèrie d’avantatges per treballar la biologia i geologia, i solen tenir molt fàcill’accés, els podem estudiar en forma de variable “Botànica” o com a complement deles classes. Especialment ho hem fet a la primavera i a la tardor, que són les estacionsmillors per fer itineraris escolars. Es poden estudiar en qualsevol nivell educatiu.

La professora estudiarà un parc de la ciutat on estigui destinada i facilitarà materialperquè els alumnes puguin treballar en grups cooperatius.

a) Des del punt de vista botànic

Centrarem l’estudi en els principals grups vegetals que es troben en la majoria deparcs de Catalunya: coníferes, caducifolis, perennifolis, palmeres, arbustos, plantesherbàcies.A cada grup se li facilitarà una llista no exhaustiva, on figuren les espècies mésrepresentatives que se solen trobar als parcs catalans. De cada espècie, se’n citarà elnom científic, vulgar en català i castellà i una descripció molt simple.

A continuació cada grup cooperatiu estudiarà distintes espècies. Al mateix temps cadamembre del grup cooperatiu estudiarà distintes parts dintre d'una espècie.

Al final del treball cada grup cooperatiu elaborarà un pòster de les espècies estudiadesque serà penjat al passadís del centre.

Seria possible fer un seguiment de cadascun dels grups vegetals del parc durant uncurs escolar. Cada grup cooperatiu faria un grup i dins de cada grup cada alumne fariauna espècie.

També es podria estudiar el parc des d'altres perspectives, nosaltres només ho vàremfer des d'un punt de vista botànic.

Exemple de fitxa:

GRUP: 1 GRUP: 2

59

ALUMNE: Joan PérezNOM CATALÀ: NOM CIENTÍFICNOM CASTELLÀ

TRONC.- L'escorça (color, textura, altres)

- Calc de l'escorça.

- Mesurar la circumferència del tronc. Anotar-ho.

ARRELS

- Superficials, profundes, altres

ALUMNE: Pedro MontoyaNOM CATALÀ:NOM CIENTÍFICNOM CASTELLÀ

DESCRIPCIÓ DE L'ARBRE

- Alçària (mida)

- Branques (disposició respecteal tronc)

- Els branquillons (disposiciórespecte a les branques,ramificació altres)

- La capçada (forma)GRUP 3

ALUMNE: Davínia MartinNOM CATALÀ: ALZINANOM CIENTÍFIC:NOM CASTELLÀ:

FULLES: - Simple o composta?

- Segons la forma del limbe

- Segons el marge del limbe

- Segons la nerviació

- Mida

- Descripció de l’anvers i elrevers (color, presència depèls..)

- Pecíol

GRUP 4

ALUMNE: Elena RoblesNOM CATALÀ:NOM CIENTÍFIC:NOM CASTELLÀ:

FLOR:- Calze: nombre de sèpals,

forma i color

- Corol·la: nombre de pètals,forma i color.

- Dibuixa la flor

FRUIT:- Sec o carnós

- Color, forma, aspecte, mida

- Dibuixa'l

60

5. CRÈDIT VARIABLE "ENTORN"

5.1 Introducció

És presenta un crèdit variable “Entorn” fet a l’IES Enric Borràs amb alumnes de tercerd’ESO per a alumnes amb necessitats educatives específiques de tipus caracterial, toti que el podien escollir tot tipus d’alumnes.

Atès el caràcter vivencial de la nostra professió introduïm l’experiència en un to“literari”, sota la forma d’un conte: Entorn (apartat 2). A continuació, en l’apartat 3, hi haunes notes tècniques de l’experiència que pretenen aclarir les imprecisions que espuguin donar en la lectura del conte.

Tots els fets explicats en el conte són reals, només s’han canviat els noms d’algunespersones implicades amb l’experiència.

5.2 Entorn

Primer dia de classe

Arribo a classe eufòrica, crec en aquesta idea. L’entusiasme aviat és a punt dedesaparèixer ja que alguns tutors han recomanat als alumnes amb problemes deconducta que facin aquest crèdit variable pel seu caràcter procedimental. Podré ferfuncionar la classe amb en David, el Manuel (els seus pares només el porten a l’institutper poder cobrar el Pirmi), el Moha... Afortunadament hi ha la Babita, la Laura, laJudit...

El primer dia de classe, els proposo una sèrie de projectes: - construcció d’un aquari - construcció d’un terrari - construcció de caixes niu - Fer un petit hort - Fer quadres de flors seques

- Fer quadres amb punt de creu- Fer un hivernacle

Els alumnes numeren els projectes per ordre de preferència.

Laura: La professora està com una cabra! Ens ha preguntat, un per un, el nostre nom iha dit que féssim el mateix amb els nostres companys que no coneguéssim. També hadit que féssim la llista “vermella” del variable on a més a més del nom cal que hi figurinles habilitats, gustos i aficions de cadascú. En aquesta llista he posat el meu mail, aveure si el David es fixa en mi.El xivarri ha estat impressionant.

Professora: Estic boja: no en sé res, de construir un aquari. Afortunadament, fa unsdies vaig anar a l’Escola del Mar de Badalona i em van donar uns apunts excel·lentssobre com construir un aquari marí.A l’Escola del Mar, m’han dit que davant de qualsevol dubte vagi a la botiga Dauderdel carrer Tallers de Barcelona.

61

Segon dia de classe

Els grups els he fet jo mateixa per tal de separar els alumnes més conflictius. Tambéhe hagut de tenir en compte que hi ha la Zhenni, una noia xinesa que fa molt poctemps que és a Catalunya i que no entén ni quan li dius que et digui el seu nom. L’heposat amb la Babita, que és tan dolça, i entre les dues intentarem que ens entengui.En la primera classe vaig intentar parlar amb ella en francès o anglès però no enténres. També he col·locat el Manuel en un grup tenint en compte que la majoria de diesno vindrà perquè ha d’anar a muntar la parada al mercat ambulant.

Els projectes que han escollit els alumnes són:

- Fer un aquari- Fer caixes nius per a ocells- Fer un hort- Fer quadres de flors seques

Comença el ritual de sempre: Posar el nom al grup, fer la foto de grup donar elsobjectius del projecte, adreces útils, llista vermella del variable...

Moha: “Quadres de Flors seques” és cosa de dones!!

Professora: Tindré en compte que has sol·licitat un altre projecte. Ara bé, has dereflexionar en el teu interior sobre si hi ha rols de gènere.Perdem o guanyem quinze minuts de classe per reflexionar sobre el tema.

Abans de començar hem netejat les taules amb un líquid de color rosa que segur queno passaria cap tipus de test des del punt de vista ecològic, però que esborra tot tipusde grafits.Una vegada que la classe està neta i polida, les taules col·locades per treballar engrup. Donem als alumnes la fitxa perquè planifiquin el seu projecte i indiquin quinmaterial necessiten.El variable té un pressupost assignat des de direcció.Debatem els alumnes i jo sobre el que necessiten o no...

Tercer dia de classe

Dono als alumnes el NIF del centre, i la quantitat de diners que necessiten per lesseves compres. Si en Ricard (secretari de l’Institut) ho sabés segur que ho trobariamalament, espero que no se n’assabenti mai.

Laura: Em sembla que les classes d’aquesta variable seran divertides. Això que no hiha exàmens és guay però haver d’autocorregir-nos setmanalment em ratlla. El Manuelno fa res i és molt pesat. Tindrem problemes, ara bé jo passo; ja seran coordinadorsde grup els altres.

Quart dia de classe

Per sort en Juan Carlos professor de tecnologia, un petit geni, per no dir un gran geni,s’ofereix de manera altruista a venir a la nostra classe a ajudar-nos, una de les tressessions setmanals que té aquest variable. Quan vingui s’encarregarà de la parttècnica de la construcció de l’aquari. Uf!, em podré desentendre una mica de l’aquarifins que estigui construït.

62

No entenc per què començo, una vegada darrera l’altra, aquest tipus de variables oprojectes: no serveixen per al concurs de trasllats, ni es cap mèrit de cap tipus... En elfons deu ser que m’agraden aquests tipus d’aventures. Per tant, no val la penaqueixar-se, si no segueixo el llibre és perquè no em dóna la gana. A sobre avui enPepe després de tants esforços m’ha dit que el variable és una merda. Estic a puntd’engegar-ho tot... i dir que demà començarem amb classes tradicionals....

Babita: No sabem com fer la planificació del treball, ens estem discutint i estem molt imolt desmoralitzats. Ara bé, he quedat molt bé a la foto de grup i m’encanta el nom delgrup: Sajuny. La classe semblava un galliner.

Cinquè dia de classe

Hem quedat els alumnes del projecte “Hort” fora de l’horari escolar per anar a comprarel planter a un hortolà. Ens hem deixat aconsellar i hem tornat amb productes deplantació de la temporada.

Sisè dia de classe

Fem una excursió a la serralada de Marina per recollir les flors per als nois i noies delprojecte “Quadres de flors seques”. Per sort aquella primavera havia plogut molt i lesflors silvestres eren molt abundants.He hagut d’avisar en Moha perquè llençava papers a terra, el Manuel anava a la sevabola... a part d’aquests incidents l'excursió ha estat un èxit. “Uuuuuuffffff”.

Laura: L’excursió ha estat genial. En Manuel em mirava.

Des de la finestra veig que el Juan Carlos i la Cecília avancen en el projecte deconstruir una jardinera al pati interior del centre.Al mateix temps en Lluís, té petits grups d’alumnes distribuïts pel centre fent la sanefa

Setè dia de classe

Laura: Estem perdent el temps, els dies que no hi és en Juan Carlos. No sabemavançar i en Manuel és insuportable. Avui, la professora ens ha donat un full i hemhagut de nomenar una coordinadora, una secretària... Déu meu! Semblavenparlamentaris.

Professora: No sé per què em poso en aquests embolics! Encara els falten tressetmanes de distracció. Els he dit que enganxin la foto del grup en la tapa del quadernd’actes del grup.

Vuitè dia de classe

Aquari: segueixen les indicacions de Juan Carlos i estan construint l’aquari peça apeça.

Quadres de flors seques: es passen quasi tota l’hora canviant els papers de diaris queusen per assecar les flors.

63

Caixes nius: sense problemes; les indicacions que ens ha donat l’Escola de Natura deBadalona han estat boníssimes.

Aprofito el dia que el Juan Carlos està amb nosaltres per sortir i fer la plantada.Al Borràs no hi ha cap espai per fer un hort i, per tant, el fem al jardí del centre enmigde les plantes de jardí. Per sort el senyor González (encarregat de manteniment delcentre) ha promès ajudar-nos. Ell dirigeix la plantada. Avui, com és el primer dia,només hem aplanat el terra i hem fet les eres; després hem plantat les llavors de favesi alls amb pales petites.

Laura: El que em fa més ràbia és que malgrat que tot és manual, la professora emdemana que tot ho posem per escrit. El Manuel i jo ja hem parlat, ell està en el grup“Bisbal team” (Caixes niu)Seguim....

Novè dia de classe

El senyor González, va amb els nois del projecte Hort a plantar els enciams. Fa un diaforça fred, però malgrat tot algunes noies porten la samarreta força curta, amb unafranja de carn visible entre la samarreta i els pantalons.

Aquari: continua endavant... que meravellós és en Juan Carlos.

Els de quadres de flors seques amb el Moha inclòs, passen tota la classe canviantpapers. La Judith, em confessa que no li agrada aquest projecte, perquè és una micaavorrit i m’ensenya el que li ha comprat al seu xicot, en Jordi, per l’aniversari:

―Uns calçotets. Però no uns calçotets qualsevol, aquests tenen cors.

Ja hi ha muntada una caixa niu. I a més a més, la Zheni ja entén algun mot, la veritatés que a ella li ha anat bé aquest variable tan manual. Ha de ser horrible en plenaadolescència estar dies i dies en una classe, on no entens res. El problema amb elsalumnes xinesos és que sempre responen afirmativament a les nostres preguntesmalgrat que no les entenguin.

Professora: Zhenni encola la fusta i enganxa-laLa Zhenni, amb un somriure d’orella a orella, mou el cap en un senyal que interpretemerròniament com una afirmació. En tornar a passar pel grup, veig la Babita intentant ferque encoli les fustes, perquè no ho havia entès, no sé si se’n sortirà.

Desè dia de classe

Els nois i noies de l’hort han plantat pèsols, mongetes i patates...

Laura: Ens ha tocat, al grup “La Peña del Moco”, llegir el que hi havia penjat en elcartell d’aula “Felicito, Critico, Proposo” (Freinet). Que bé que la Babita s’ha decidit aparlar, jo estava talladíssima perquè he felicitat el Manuel per l'ajuda que ens va donarl’altre dia.

Professora: La veritat és que quasi totes les propostes del cartell d’aula eren meves, lasetmana que ve no n’escriuré cap a veure si es van deixant anar.

64

Després d’un mes

Els nois de l’hort reguen i mesuren. De totes maneres hauré de parlar amb ells perreconduir-los perquè xerren molt i reguen massa o massa poc.

L’aquari ja està acabat, amb molta il·lusió. Quan els alumnes l’han omplert d’aigua,però, s’han adonat que vessava. S’ha comprat silicona, però sembla que no podentrobar la fuita. Això ha provocat unes petites baralles dins del grup, volien que emposicionés, que donés el meu veredicte i els he recomanat que tornessin a llegir les“Síndromes malignes” (explicacions amb caire humorístic sobre les relacions quan estreballa en grup).

El projecte de quadres de flors seques, segueixen canviant diaris...

Laura: Avui, ha estat un dia de baralles. Estic farta de canviar papers de diari perassecar les plantes. Li he dit a la “profe” que això és una pèrdua de temps. Menys malque la “profe” estava molt tranquil·la i no s’ha ofès

Les caixes niu van sortir sense problemes a partir d’unes bones instruccions donadesper l’escola de natura de Badalona, les vàrem col·locar en el pati de l’escola.

Professora: La majoria de grups volen que usi la meva “vareta màgica” per resoldre lesseves dificultats. Quan descobreixin que ningú, ni tan sols la professora, no té podersextraterrestres descobriran el seu gran poder: mans, cervell, companyonia i il·lusió.

Laura: Aquesta Professora és la "monda", després d’haver fet un disseny del projectede 5 folis que ens ha corregit tres vegades, jo pensava que ja podíem signar elcontracte (mira que fer-nos signar un contracte!). Ens ha dit que no hi havia pressupostdel material que necessitaven i no tenia clara la bibliografia... És clar ella no t’obliga ares! Però li preguntes per què serveix i resulta que tot és molt útil.

Un mes i quinze dies

Professora: Ja s’estan barallant els grups!! Respiro, això vol dir que estan treballant.Quinze dies més i estaran en la fase de “treball eficaç”.

Laura: Ha estat horrible!! La Professora ens ha obert la sala d’ordinadors deldepartament a la Judith i a mi. Estàvem redactant el projecte quan ha arribat unprofessor i ens ha fet fora de qualsevol manera. Cridava com un animal dient que allàno hi podíem estar els estudiants i a mi se m’han escapat les llàgrimes. Quina ràbiaque em fa ara!!

Professora: Ja estem en les mateixes de sempre. Primer un professor de guàrdia m’hatret a un equip del laboratori que treballava durant el pati, després una professora s’haqueixat al director perquè deixo alumnes a l’aula d’informàtica. He anat a parlar amb laprofessora implicada i li he demanat que parli amb mi abans de queixar-se al director.Després, conversa amb el director; com sempre no vol posar-se en embolics i calla.Ara prepararé el meu discurs per a la reunió de departament. Centraré el meu discursen la idea que la llibertat de càtedra no és només una qüestió verbal sinó el fet depoder usar els mitjans de l’institut de manera distinta.

Per fi l’aquari no vessa. Els de flors seques han anat a cercar-ne més i estan posantrams en gerros pels passadissos. De caixes niu potser ens en sobraran, perquè ja entenen fetes dues, hem collit....

65

Dos mesos

Laura: Avui ens hem dedicat a corregir el que li donarem a la professora. Que nocregui que a aquestes alçades repetirem tot el que ella vulgui!! Les sevesobservacions són lògiques però a aquestes alçades ha de pensar que hi ha 7assignatures més i a més a més el que fem amb ella no serveix per als exàmens.

Professora: Ara estem en l’època més fructífera, aviat arribaran els exàmens de finalde trimestre que malgrat que fem una reunió d’equips docents setmanal sempre esconcentren en les dues darreres setmanes del trimestre i l’alumnat es convertirà enocells que “es camuflen” perquè no volen que corregeixi el seu treball..

Laura: La Judith vol que ens reunim a l’hora d’anglès. Sort, que teníem un acte en elquadern de grup on quedava molt clar que no podia ser aquesta hora. Malgrat tot, emvull morir!

Anem a cercar la sorra i l’aigua de mar per a l'aquari. En Paco ens acompanya amb elseu cotxe. El Manuel entra al mar a cercar la sorra, l’aigua de mar la transportem ambuns grans bidons que ens ha facilitat l’Escola del Mar de Badalona. El Juan Carlos hafet uns ferros perquè puguem penjar l’aquari en el vestíbul d’entrada al centre. Arahem d’esperar una setmana perquè s’estabilitzi, comprovant temperatura, pH, nitrats...

Ja acabem

Laura: Ja tinc novio! Ja tinc novio! Al·leluia, al·leluia!! És clar que jo vaig haver dedonar el primer pas, el que és segur és que al Manuel l’hauré de lligar curt. Aquestcrèdit variable el recordaré tota la vida. He tingut una baralla amb la professora, ja hotenim tot acabat i encara ens demana un informe final, què s’ha cregut. He quedat ambels del grup per redactar-lo.

Professora: L’aquari és al vestíbul del centre. Hi ha una gorgònia, un cogombre demar, diversos crancs ermitans i peixos blènius. És bonic veure com els nois i noies detots els cursos s’aturen per veure’l. Els de primer d’ESO s’escapen tots els canvis declasse. De l’hort hem collit enciams i maduixes. S’ho van emportar a casa amb unail·lusió tremenda. Les caixes niu estan penjades al pati. Els quadres de flors seques elshem penjat al primer pis.

Laura: He aprovat el variable amb excel·lent. Però alerta no penseu que me l’hanregalat. La professora ens ha demanat informes i més informes. I per si això fos poc, al’avaluació final, la professora, va tenir els “nassos” d'exigir-nos dues correccions, amés de lliurar totes les actes del grup, si volíem l’excel·lent. De fet és en el crèditvariable que més hem treballat!!!! Com ens ha venut la moto la professora!!! Sort quecomencem vacances!!!

66

5.3 QÜESTIONS TÈCNIQUES

5.3.1 La relació entre les persones

Es recomana el tracte personal i senzill, sincer i directe. Expressant l’afectivitat i elssentiments.A partir dels articles (Gisbert,J 1992) començava les correccions setmanals delstreballs amb salutacions tipus “Benvolguts Bisbal team” i signava amb “Petonsbotànics” o fins i tot donava alguna pista de situacions/orígens personals meus com“Abraçades tarragonines”.

Es tractaria de:- Motivar l’estudiant sobre el contingut de la matèria.- Ajudar l’estudiant vers els continguts de la matèria.- Ajudar l’estudiant a estructurar el temps.- Fer el mínim de judicis de valors i estendre’ns al màxim amb els avantatges iinconvenients perquè l’interessat en última instància prengui la seva decisió.

Segons Gisbert (1992) a l’hora de fer la correcció setmanal he intentat no nomésassenyalar els errors.

� M’agrada: fer carícies positives tot assenyalant els aspectes més interessantsdel seu treball o de les seves aptituds personals)

� Em preocupa: advertir d’estratègies de treball que poden conduir a errors iactituds personals que poden desembocar en actituds negatives

� Discrepo: actuacions de treball o actituds personals que a judici del professorsón clarament negatives

� Falta: elements que cal introduir, perquè el treball vagi a bon port.� Us adjunto

5.3.2 Material que es lliura a l’alumne

1. Objectius dels projectes2. Dates de les excursions3. Material sobre com es dissenya un projecte (recomanacions metodològiques

per dissenyar-lo, inclou l’agenda de treball per planificar el temps) i compresentar el projecte per escrit (portada, pròleg, introducció, cos del treball,conclusions, diari, bibliografia, apèndix, índex). Inclou com citar la bibliografia icom fer notes a peu de pàgina.

4. Criteris d’avaluació del treball per part del professor (negociables).5. Criteris d’avaluació de la presentació oral del treball (negociables).6. Recomanacions metodològiques sobre com treballar en equip.7. Adaptació de les “Síndromes Malignes” (Gisbert. J.1992) a la realitat de l’ESO.

Són explicacions amb caire d’humor d’actituds negatives dels estudiants quantreballen en grup.

8. Com fer una entrevista.9. Com fer servir la llibreta de camp.10. Acta de constitució del grup i quadern d’actes del grup.11. Adreces útils (per comprar materials per al treball, obtenir informació...).12. Llista vermella del variable (relació d’estudiants amb noms, adreces, telèfons,

adreces electròniques, habilitats personals...).13. Cartell de l’Aula de Freinet. “Felicito, Critico i Proposo”.

67

5.3.3 Com es va desenvolupar i què es va aconseguir

Els alumnes van numerar els projectes per ordre de preferència. Segons la tria, esformaren els grups de treball cooperatiu, amb tres alumnes cada un. Era important queel professorat tingués cura que els grups fossin heterogenis, tant pel que fa al gènerecom a les habilitats manuals dels alumnes.

Dels projectes que es van oferir s'eliminaren els quadres de flors amb punt de creu, jaque no van ser triats pels alumnes, i l'hivernacle, que no es va poder fer per manca depressupost.

Un dels objectius d'aquest crèdit variable és fomentar l'autonomia dels alumnes. Peraixò el treball dels alumnes es planteja com un projecte obert, on el professoratplanteja uns interrogants que els alumnes han d'investigar, cercant informació tant alcentre �consulta de llibres a la biblioteca� com fora del centre �floristeries, centresde jardineria (gardens) que disposin de planters, vidriers, fusters, botigues d'animals,etc. Els alumnes s'han d'informar de com fer les coses, del pressupost, dels materialsnecessaris.Per exemple, en el cas de la construcció de l'aquari:El contingut de les dues caselles del quadre següent és la primera informació que esdóna a l’alumnat del crèdit.

Construcció d’un aquari Construcció d’un aquari

Quan desitgem construir qualsevol objectehem de conèixer les característiques queha de tenir; per exemple, si desitgéssimfer una caseta per a un gos, el primer quenecessitaríem saber seria la mida del gos.De la mateixa manera, a l’hora de fer unaquari n’hem de conèixer lescaracterístiques. Evidentment no somexperts en el tema, per la qual cosahaurem de buscar la informaciónecessària per fer-ho.Algunes coses a tenir en compte podrienser (afegeix-hi les que considerisnecessàries):

- De quin material està fet unaquari?

- Els materials, posseeixenalguna característica especial?Quina o quines?

- Peixos que volem posar-hi- Són d’aigua dolça o salada?- Necessiten molt d’espai?- Quins elements necessita

l’aquari?- Quin preu tenen els diferents

elements?- Està dintre del pressupost?

Una vegada ja sapiguem lescaracterístiques dels materials hem deconstruir l’aquari. Per poder-ho fer hauremde seguir un ordre:

1.- Dibuixar el plànol o croquis2.- Fer una llista de tot el materialnecessari3.- Fer un pressupost4.- Fer, ja d’una manera més seriosa, totsels plànols de les peces que necessitem.5.- Fer una llista de les eines quenecessitarem (per si cal comprar-ne)6.- Comprar el material7.- Distribuir i planificar la feina

68

Com es pot apreciar, no es tracta de donar a conèixer conceptes concrets, sinó mésbé d’intentar posar l’alumnat en una situació més o menys real. Al final del crèdit es vaassolir

- Quadres de flors seques, que s'han penjat als passadissos del centre.- Caixetes niu i menjadores, que s'han col·locat al pati del centre.- Un petit hort.- “El museu jardí”. Plantes que decoren els passadissos i cadascuna de les

classes.- Aquari i terrari complets

L'exposició oral dels projectes va ser filmada pel professorat.

5.3.4 Metodologia

Els alumnes treballaran en totes les macroactivitats en grup cooperatiu, seguint lesfases següents:

a) Fase 1 de negociació inicial entre el professor i el grup classe:- Objectius- Formació de grups: nombre de components (entre dos i quatre), criteris per

a la seva formació (que hi hagi nois i noies, que no hi hagi dos líders almateix grup, que no hi hagi dos alumnes amb problemes de comportamental grup, que siguin heterogenis...)

- Representació dels objectius- Distribució de rols i funcions. Posar nom al grup. Foto del grup.

b) Fase 2 Desenvolupament- Guió del contingut per part del grup- Planificació de tasques- Recursos disponibles- Calendari i terminis- Treball individual per part dels membres del grup- Coordinació entre els membres del grup- Regulació del professor de tots els problemes interpersonals que es puguin

generar a l’aula.

c) Fase 3 Conclusió- Elaboració del producte final- Construcció del producte comú, materials complementaris- Comunicació al grup classe i al professor/a per després fer un taller amb els

nens de sisè dels centres adscrits quan visiten el centre (Itinerari de Roquesornamentals del Passeig de la Salut i Orientem-nos al Borràs) i intentar queels grups "Pedra de Montjuïc" i "Geologia de l'Art" exposin també els seustreballs davant de públic. Podrien també elaborar murals per al passadís delcentre.

5.3.5 Avaluació

Avaluació inicial:

- Prova de coneixements previs (primer dia de classe).- Em sembla molt important conèixer els alumnes sobretot psicològicament

abans de començar el variable; per tant, serà recomanable que facin elsvariables els professors que fan les àrees comunes. Si això no és possible,

69

és important consultar l’historial de l’alumne o fer una reunió d’equipsdocents específica per a aquest tema abans de començar els projectes.

Avaluació formativa (durant el procés d’aprenentatge)

Cada setmana es corregeix el treball de l’alumnat, diguem-ne que és un lliurament perfascicles. També ajuda per estructurar el temps per part de l’alumnat. Amb aixòs’omple el “Full de seguiment del treball”. També s’usa el “Full de registre de camp ilaboratori” i el “Full de seguiment dels objectius transversals de llengua”.

Avaluació sumativa (al terme d’una fase d’aprenentatge)

L’avaluació sumativa és se’ns dubte la més difícil i el que tinc menys resolt, de momentes valora i se li dóna un terç de la importància de la nota als apartats següents

1. L’actitud durant el procés: esforç, responsabilitat, regularitat i autocorrecció2. Procediments: treball fet amb rigor3. Exposició oral del treball

Avaluació grupal

Alguns grups han tingut tots els seus membres la mateixa nota i en altres les noteseren distintes. El fet que els grups treballessin fonamentalment a l’aula i en la mevapresència és fonamental per observar i detectar possibles membres que no feien elseu treball individual.Sempre ajuda per matisar la nota i serveix de reflexió per a l’alumnat

- Autoavaluació de l’alumne. - Coavaluació entre els membres del grup.

- Avaluació del professor.- Avaluació recíproca professor-alumne.

Curiosament l’alumnat es puntua més baix que el que jo els solc posar.

Caixes niu

70

L’hort

Aquari

71

5.3.6 ANNEX (CONSELLS ÚTILS PER AL MUNTATGE DE L’AQUÀRIUM)

Preparació i muntatge

L’aquàrium ha d’estar situat en un racó on no hi arribi la llum del sol directa, i si pot seren una habitació tan fresca com sigui possible i que a l’estiu tingui aire condicionat.

També és important que no estigui prop d’una calefacció. Una altra condicióimprescindible és que prop de l’aquàrium hi hagi 2 o 3 endolls per a connectar-hi elsaparells elèctrics.

Penseu que un aquàrium pesa molt. Vegem-ne un exemple: un aquàrium de 120 litresamb l'aigua a dins pesa prop de 150 Kg.

Per tant, tingueu molt en compte sobre quin moble o prestatge situareu l’aquàrium. Calque sigui un moble molt resistent, que sigui capaç de suportar tot aquest pes (Noutilitzeu mobles amb rodes).

Entre l’aquàrium i el moble poseu una làmina de porexpan o suro perquè el vidre de labase no toqui directament sobre una superfície dura.Un cop tingueu l’aquàrium, el primer que heu de fer és netejar-lo amb una esponjanova i aigua tèbia per treure la pols de la fàbrica. No utilitzeu mai cap mena dedetergent ni sabó per a rentar l’aquàrium, ni tampoc cap esponja que anteriorment hagitocat qualsevol producte de neteja.

Tot seguit podeu instal·lar el filtre i comprovar que les bombes o el compressorfuncionen correctament. Feu el mateix amb el fluorescent. Un cop verificat això japodem començar a posar la sorra i l’aigua.

Un cop estigui l’aquàrium funcionant, la bomba (el filtre) ha de funcionar les 24 horesdel dia.

El filtre

Com de quasi tot, també de filtres n’hi ha de molts tipus i de moltes mides. Podríemfer-ne una primera classificació: filtres interiors, exteriors o de motxilla, biològics oquímics.

De filtres interiors podem dir que n’hi ha de dos tipus: els verticals i els horitzontals.El que fan és fer passar l’aigua per un extrem i deixar-la sortir per l’altre, i el filtratge esprodueix en el pas a traves de la fibra i el carbó actiu que aquests filtres tenen en elseu interior. N’hi ha uns que es posen dins de la sorra i uns altres que van al damuntd’aquesta; molts d’ells es basen en el principi del filtre natural, és a dir, fan que lamateixa sorra de l’aquari actuï com a principi filtrant i, en aquest cas, no necessiten nicarbó ni fibra.

La circulació de l’aigua es manté gràcies a l’aire que arriba per un tub (generat per unapetita bomba), i que impulsa l’aigua. El filtre horitzontal, però, necessita molta energiaper a fer circular l’aigua en aquest sentit, de manera que el rendiment no és gaire bo.

En canvi, el filtre vertical és més rendible i evita els inconvenients tècnics i estètics delfiltre exterior. Actualment n’hi ha de molt bons.

Els filtres exteriors són una mena de cubetes de plàstic a l’interior de les quals hi hala càrrega filtrant. El conjunt se subjecta a l’exterior de l’aquari.

72

La càrrega filtrant consta d’una capa de fibra (actualment hi ha fibres de diversosmaterials), una capa de carbó actiu unes tres vegades més ampla que la de fibra (se lipassarà aigua per tal d’eliminar la pols negra) i una capa de fibra.

Aquest filtre té l’avantatge de no treure espai de l’interior de l’aquari i de ser molt mésfàcil de netejar. Un inconvenient és que fa una mica de soroll.

Els filtres cal revisar-los de tant en tant, ja que el carbó actiu s’arriba a saturar i deixade fer la seva funció. Hom diu que una bona manera de saber si el carbó està o no enbones condicions, és tirar unes gotes de blau de metilè en el filtre. Si l’aigua surtincolora és que encara està en bon estat.

El termòstat

Per tal de mantenir l’aigua a una temperatura determinada i constant, utilitzarem elstermòstats, dels quals com tot, n’hi ha de diferents models i potències depenent del’aquari que vulguem muntar. Considerem que per als aquaris iguals o inferiors a 25litres necessitem un escalfador de 25 watts, i que per a cada litre d’aigua augmentemde 0,5 a 1 watt.

Normalment es poden graduar des dels 20 a 30 º C.

Sorra

És important tenir en compte que el mateix dia que poseu la sorra heu de posarl’aigua. Necessitareu uns grans bidons per anar a cercar l’aigua al mar.

La sorra ha de ser de la zona on arriben les onades per tant necessiteu botes opantalons curts. Penseu que aquesta sorra conté molts microorganismes que us seranmolt útils en la filtració biològica de l’aquàrium i no convé que s’assequi.

Per portar la sorra utilitzeu una galleda (procureu que estigui ben neta sense restes dedetergents). La mesura és la següent: per a un aquàrium de 120 litres una galleda (deles que normalment tenim a casa per rentar el terra) plena de sorra.

Abans de posar la sorra assegureu-vos que el filtre està ben col·locat i que no hi hagicap forat en el seu perímetre, ja que ens entraria sorra per sota la placa.

No cal dir que abans de muntar res mireu bé les instruccions i esquemes que adjuntael fabricant.

Quan poseu la sorra sobre la placa, premeu-la bé amb la mà contra el fons, per tal queno es mogui i que no entri sorra a sota.

Recordeu que la capa de sorra del fons de l’aquàrium ha de tenir un gruix aproximatde 3 dits com a màxim.

Un cop posada la sorra, tot seguit hi poseu l’aigua. Per evitar que la sorra es remoguien tirar-hi l’aigua, poseu-hi un plat al fons i aboqueu l’aigua directament sobre. el plat.Un cop acabada aquesta maniobra, trèieu el plat.

Ara, ja amb l’aquàrium ple d’aigua poseu en marxa el filtre i acabeu de verificar que totvagi bé.

73

Estabilització de l’aquàrium

Un cop ho tenim tot en marxa cal esperar un temps abans de posar-hi cap organismeper acabar d’assegurar-vos que tot funciona correctament, per exemple quatre o cincdies.

Un dels problemes que se’ns presenten a l’aquàrium (i a la natura) és la degradació dela matèria orgànica en descomposició, fins a transformar-se en compostos inorgànicsinofensius per a la vida del nostre aquàrium. Aquest procés el realitzenfonamentalment bacteris. Aquests bacteris són presents a la sorra que hem agafat dela platja, però en nombre insuficient, i a poc a poc s’aniran reproduint en el nostreaquàrium fins a assolir el nombre ideal. Mentre es realitza aquest procés, hauremd’anar molt en compte amb els animals que tinguem, ja que una acumulació excessivade matèria orgànica en descomposició pot provocar una pujada del nivell de nitrits (elsnitrits són un producte de la descomposició de la matèria orgànica que són molt tòxics;a la natura hi ha uns bacteris que els transformen en productes inofensius).

Les algues a l’aquàrium, són força problemàtiques, doncs no acostumen a créixer i esmoren. Només hi ha una espècie que es desenvolupa bé: la Caulerpa prolifera. Al’Escola del Mar de Badalona en tenen i us en podem oferir. Perquè us creixin bé caldeixar passar 1 o 2 mesos des del dia que es varen introduir els primers pobladors.(Atenció: Si teniu eriçons de mar a l'aquàrium no es pot plantar Caulerpa, perquè enpoc temps acaben amb ella).

L’alimentació

Normalment els organismes que tindreu a l’aquàrium són carnívors o omnívors. Aixòens permet simplificar molt l’alimentació, que serà comuna a la majoria dels pobladorsde l’aquàrium.

La regla bàsica és: com més variada millor.

Una bona alimentació pot ser a base d’una barreja de musclo, peix, gamba i calamar,tot tallat en trossets de diferent mida, segons com s’alimentin els nostres organismes.Ho podeu comprar ja congelat i net a qualsevol botiga de congelats, i descongelar-hoen el moment de subministrar l’aliment. (És important treure la part negra de musclo,és a dir, l’hepatopàncrees).

Quan subministreu el menjar doneu només el que es mengin en aquell moment. Siqueden restes de menjar pel fons, retireu-les tan aviat com pugueu, doncs a la llargacontaminarien l’aquàrium.

Test dels nitrits

Durant el primer mes, convé vigilar diàriament les condicions de l’aigua mitjançant elTest dels Nitrits. Passat un mes només cal fer-ho un cop cada setmana o quansospiteu que alguna cosa no està en condicions (se us moren els animals, l’aigua éstèrbola i fa mala olor, etc.).

El Test consta d'una proveta graduada (generalment de 5 ml) i un o dos reactius(segons la marca). Es posa una mostra d’aigua a la proveta i s’hi tira la quantitat dereactiu que diu a les instruccions, aquesta reacció dóna un color que ens indicarà elnivell de nitrits de l’aigua.

74

De totes maneres, abans d’utilitzar-lo és important que us llegiu el prospecte que veamb el “TEST”, ja que cada marca té unes instruccions concretes.0,1 mg N/l: aigua en molt bones condicions0,1 mg N/l: aigua en bones condicions0,25 mg N/l: cal vigilar, hi ha quelcom que no funciona0,5 mg N/l: cal prendre mesures: canviar l’aigua1-10 mg N/l: nivell molt tòxic, cal canviar l’aigua immediatament i mirar que no hi hagicap animal mort que contamini l’aigua, així com verificar si el filtre funciona bé.

La il·luminació

El fluorescent ha de ser d’un tipus especial (Grolux o Aquastar), que venen alscomerços especialitzats.

Haureu de tenir el fluorescent encès unes 12 hores durant el dia, i tancat durant la nit.Si veieu que hi creixen massa algues (és a dir, que se us fa “verdet”) reduïu les horesde llum fins que observeu que ja no creixen algues indiscriminadament.

És molt recomanable tenir un temporitzador, que permet que el llum s’apagui is’encengui sol segons ho programem nosaltres; així ens evitarem problemes (que elllum quedi tota la nit encès...)

No connecteu mai la bomba (el filtre) al temporitzador, ja que com hem vist abans, calque estigui sempre en marxa. El temporitzador només és per al tub fluorescent.

Decoració i poblament de l’aquàrium

És recomanable posar-hi algunes pedres (millor si les heu agafat del mar o algunaplatja) per tal de crear amagatalls i racons per als nostres animals marins.

En cas que no tingueu pedres, i com a solució provisional, podeu posar testos deceràmica, i així crear petites coves i un substrat on les anemones i altres invertebratssèssils s’hi puguin fixar. Aquesta solució, però no té en compte l’estètica.

A l’hora de posar peixos i invertebrats tingueu en compte la capacitat de l’aquàrium, jaque no és bo posar-hi animals massa grans en un petit volum, ni poblar-lo massa.També heu de tenir en compte les incompatibilitats entre els diversos animals, perquèno té sentit posar organismes que es mengin els uns als altres. Per facilitar-vosaquesta decisió us adjuntem una taula on s’especifiquen els organismes ques’acostumen a tenir en un aquàrium i les seves compatibilitats.

Un cop tenim l’aquàrium biològicament estabilitzat, llavors ja podem començar a posarels primers pobladors. Durant les primeres setmanes és millor posar-hi pocs animals, ique aquests siguin resistents (gambetes, ermitans, blènnids, anemones, etc.), per aixíassegurar-nos que tot va bé.

75

6. BIBLIOGRAFIA

Alvarez, A. (1987). Las canteras de Montjuïc (l). Revista Mineralogistes de Catalunya.Novembre 1987. Pp. 238-243.Alvarez, A. (1988). Las canteras de Montjuïc (ll). Revista Mineralogistes de Catalunya.Març 1988. Pp. 22-26Alvarez, A. (1988). Las canteras de Montjuïc (lll). Revista Mineralogistes de Catalunya.Juliol 1988. Pp 34-40.Anguita, F. e alt (1983).Un itinerario geológico urbano en las inmediaciones del Museonacional de Ciencias Naturales (Madrid). ll Simposio sobre la enseñanza de laGeología. pp 165-173. Gijón.Anguita, F. (19889 Procesos geologicos en las ciudades: una escuela de observación.Henares. Revista Geología. Nº 2. Pp 265-276.Bach, J Brusi, D. Itinerari de Geología urbana.(1992). I.C.E Universitat Autónoma deBarcelona.Bach, J. Brusi, D. Obrador, A. Fem Geología ala ciutat” (Geología urbana).Bach, J. Brusi, D. (1992). Taller de Geología Urbana. 3r Simposium sobreEnsenyament de les Ciències Naturals.Bach, J. Brusi, D (1992). Posibilidades didácticas de las rocas de construcción. Lasrocas ornamentales. Actas Vll Simposio sobre Enseñanza de la Geología. pp269-292.Santiago de Compostela.Bustillo, M. y Calvo,P. (2002). El mundo de las rocas ornamentales. Revista MundoCientífico. Nº 233. Pp 30-37.Calvet, F e alt (2002). La Terra d’Escudelles a la muntanya de Montjuïc”. Actes de laVL trobada d’Història de la Ciència i la Tècnica.pp 239-249.Calzada, S. y otros. (2001) Sobre Montjuïc y su Historia Geologica. Geociències nº 5.Pp 13-16.Carrillo, L. I Gisbert, J. (1990). Exitos y fracasos del método activo solidario: Algunasreflexiones sobre la investigación en la acción en enseñanzas de petrología en launiversidad. Actas Congreso. Enseñanza de la Geología. Puerto de la Cruz. Tenerife1990 pp.49-59.Carrillo, L. i Gisbert, J (1990). Reconocimiento de rocas y procesos geológicos en laciudad. Creación de una litoteca en el aula”. Investigación en la Escuela, nº10,103-104.Carrillo, L i Gisbert, J (1992). Guía de Rocas ornamentales. Tres tomos. Tomo 1Pero...¿Hay rocas en la calle? 144pp. Tomo 2 Guía para el profesor 49pp. Tomo 3 Guíapara el alumno 64pp. Ed. Ayuntamiento de Zaragoza. Servicio de Medio Ambiente.Carrillo, L. i Gisbert. Las Precorrecciones: Una concreción de metodologías. Psicológicasen el aprendizaje de la Cartografía Geológica. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra.V.2 nº1 pp233-239.Carrillo, L. i Gisbert, J. (1993).. Autoorganización del aprendizaje de la geología en laUniversidad de Zaragoza: repercusiones en la comunidad educativa aragonesa” PrimerPremio Nacional de Innovación educativa 1993. Editorial C.Y.D.E.- Ministerio.Educación.Diaz, E. Garcia, B. (1988). Aprovechamiento Pedagógico de las rocas ornamentales delas estaciones de metro de Madrid. Henares. Revista de Geología. Pp 277-283.Equipo Arborante. Departamento Geología. Universidad de Zaragoza (1991). Rocas ,morteros y ladrillos” Ed/ Coordinador Josep Gisbert.Farrando Boix, R.(1998) “La Pedra de Montjuïc de la catedral de Barcelona” Editorial LaBuscaGisbert y otros. Autoorganización De la enseñanza: Un concepto elaborado a partir devarias experiencias de colaboración en la docencia de la geología. Vll simposioEnseñanza Geología. Santiago de Compostela. S. De Compostela Libro de Com. Pp155-171.

76

Gairin, A., Darder, P. (1993). El trabajo cooperativo, en Organización y Gestión deCentros Educativos, (Abril 1994) 244-253.Y.G.M.E: (1985). Granitos de España. Ministerio de Industria y Energía. MadridY.G.M.E. (1985). Mármoles Españoles. Ministerio de Industria y Energía. MadridJorba, J. Casellas, E. (1996). La regulació i l'autoregulació dels aprenentatges. Volum1. Sèrie d'Eines y Estratègies. Institut de Ciències de l'Educació de la UniversitatAutònoma de Barcelona.Lombardero, M. Y Quereda,, J.M (1992). La Piedra Natural para la construcción.Recursos minerales de España. C.S.Y.C., Madrid: 1116-1150Masriera, A y San Miguel, A.(1970) “ Contribución al estudio Petrológico de los nivelesde areniscas de Montjuïc. Diputación de Barcelona.Masriera, A. (1983). Història Geològica de barcelona: allò que ben segur es vaesdevenir. Revista catalana de la ciència i tecnologia. Nº 27. maig 1983.Roc Maquina (1992): Anuario de la piedra natural. Bilbao.Rue, J. (1991). El treball cooperatiu: L'organització social de l'ensenyament-aprenentatge. Barcelona. Barcanova.Rue, J. Y altres (1989). “Portar la recerca a classe”. Prespectives en la InvestigacióEducativa. Y.C.E. Universitat Autònoma.Sanfeliu T. e alt.(2000): Geología Urbana de Castellón. Clase pràctica de Petrología.Geoterma