1. UD 02. Prod. i dist. d'electricitat

• Centrals elctriques productores d'energia

2. Centrals hidroelctriques 3. Centrals termoelctriques convencionals 4. Centrals nuclears 5. Distribuci d'energia elctrica

6. UD 02. Centrals elc. Productores d'energia

Definici:

• Transformen energia primria en electricitat 7. L'electricitat es necessita en grans quantitats i de manera immediata
  • No es pot emmagatzemat

Reben el nom segons l'energia primria emprada

• Termoelctriques (de carb, gas, fuel...) 8. Nuclears 9. Hidruliques

10. UD 02. Centrals elc. Productores d'energia

Producci, transport i consum d'energia

• Element principal: generador o alternador
  • Transforma energia mecnica en elctrica 11. Excepci: fotovoltaica
• Per a fer arribar l'electricitat als centres de consum: xarxa elctrica
  • Lnies elctriques de transport, estacions transformadores i lnies de distribuci
• No es pot emmagatzemar
  • Si no es consum es perd 12. Cal regular la producci i ajustar-la al consum

13. UD 02. Centrals elct. productores d'energia

Tipus de centrals (segons el servei)

• De base o principals
  • Per a subministrar energia de manera continuada 14. Potncia elevada: En general, nuclears, grans termoelctriques i hidroelctriques
• De punta
  • Destinades a cobrir demandes a hores punta 15. Treballen en parallel amb els centres principals
• De reserva
  • Substitueixen total o parcialment una d'avariada

16. UD 02. Centrals elct. productores d'energia

Tipus de centrals segons el servei (II)

• De bombeig
  • Hidroelctriques: aprofiten l'energia sobrant a les hores vall per a bombar aigua 17. A les hores punta generen electricitat

Potncia installada

• Potncia en W o MW que pot generar un alternador 18. Amb un factor de potncia determinat

19. UD 02. Centrals hidroelctriques

Aprofiten l'energia de l'aigua

• La converteixen en energia elctrica 20. Utilitzen turbines acoblades als alternadors

Equemticament

• Energia potencial (embassament) 21. Energia cintica (canonades) 22. Energia cintica de rotaci (utrbina) 23. Energia elctrica (alternador) 24. Transport i utilitzaci

25. UD 02. Centrals hidroelctriques

Centrals d'aigua fluent o corrent

• Aprofiten l'Ec dels rius directament 26. Tamb amb petits embassaments 27. Accionen directament les turbines 28. De poc rendiment (cabal irregular)

Centrals amb regulaci o d'aiua embassada

• Aprofiten Ep d'aigua retinguda per una presa 29. Regula el cabal del riu

30. UD 02. Centrals hidroelctriques

Centrals d'aigua embassada

• L'aigua s'acumula en llac artificial o pant 31. Dos models (segons orografia)
  • Centrals amb derivaci
    • Amb una presa que desvia part del cabal del riu 32. Aquest canal: amb el mnim desnivell (creem h versus el riu) 33. Cambra de pressi (canonada forada) 34. Condueix l'aigua a la turbina, per sota del nivell del canal
  • Centrals d'acumulaci
    • En trams de rius amb desnivell apreciable 35. Construm presa que obstaculitza el pas de les aiges 36. Magatzem d'Ep 37. A mitja alada: canonada fins urbines (a peu de presa)

38. UD 02. Centrals hidroelctriques

Components d'una central hidroelctrica

• La presa 39. Els conductes d'aigua 40. La sala de mquines 41. Els transformadors 42. El parc de distribuci

43. UD 02. Centrals hidroelctriques

Components d'una central hidroelctrica (II)

• La presa
  • Construcci aixecada sobre llera del riu 44. Perpendicular a la seva direcci 45. Ret aigua i augmenta el seu nivell 46. De dos tipus
    • Preses de gravetat: la fora de l'aigua s contrarestada amb el pes de la presa. Perfil triangular. Molt de material emprat. Una variant: amb contraforts (menys material) 47. Preses de volta: t forma d'arc ancorat a les parets laterals del riu (hi transmet les forces). Perfil ms esvelt, menys material

48. UD 02. Centrals hidroelctriques

Components d'una central hidroelctrica (III)

• Els conductes d'aigua
  • Protegits per reixes d'entrada 49. Alimenten les turbines 50. Regulen el cabal 51. Sobreeixidors: permeten la sortida d'aigua sense passar per les turbines 52. A peu de presa: esmortedors 53. A la part ms fonda: desguassos (drenatge)

54. UD 02. Centrals hidroelctriques

Components d'una central hidroelctrica (IV)

• La sala de mquines
  • Mquines motrius de la central 55. Sn els grups turboalternadors 56. Diferents tipus de turbina segons alada i cabal
    • Turbines Pelton: Salts de gran altura i cabal regular 57. Turbines Francis: Salts d'altura mitjana i cabal variable 58. Turbines Kaplan: Salts de poca altura i cabal molt variable
  • Les centrals en tenen de diferents tipus per adaptar-s'hi

59. UD 02. Centrals hidroelctriques

Components d'una central hidroelctrica (V)

• Transformadors i parc de distribuci
  • Corrents dels alternadors: inferior 20 KV
    • Transformadors: eleven V per minimitzar prdues
  • Parc de distribuci: connectem amb xarxa de transport
    • Lnies de alta tensi
  • Majoria de centrals: interconnectades i sincronitzades
    • Aportaci d'energia compatible 60. Substituci en cas d'avaria o manteniment

61. UD 02. Centrals hidroelctriques

Funcionament d'una central hidroelctrica

• La presa ret l'aigua delriu. Magatzem d'Ep
  • A peu de presa: grups turboalternadors
• L'aigua arriba a les turbines amb Ec
  • Mitjanant comportes i reixes 62. Es comunica la rodet de la turbina (gira) 63. Desprs l'aigua torna al riu
• Solidari a l'eix de la turbina: alternador i generador CC
  • Camp magntic a bobines del rotor 64. Generem a l'esttor corrent altern de V mitj i I elevada
• Es transforma el corrent i es distribueix

65. UD 02. Centrals hidroelctriques

Centrals de bombeig o reversibles

• Funci: racionalitzar la producci d'electricitat
  • Consumeixen excedents (vall) i produeixen (punta)
• Disposen de dos embassaments
  • Superior: alimenta central a hores punta 66. Inferior: Bombegem aigua cap al superior (vall) 67. Bombeig d'aigua: motobomba o grups turrbina-alternador (reversibles)
• Dues tipologies: Bombeig pur i mixt
  • Pur: per a fabricar han hagut de bombejar prviament 68. Mixt: Alimentats per un riu a la part superior

69. UD 02. Centrals hidroelctriques

Minicentrals hidroelctriques

• Potncia compresa entre 250 i 5000 KW
  • Antigament: subministrament a petits nuclis i indstries
• Com a conseqncia de la crisi del petroli
  • Han experimentat un augment del seu s 70. Hi ha plans de revitalitzaci, ampliaci i automatitzaci

71. UD 02. Centrals hidroelctriques

Impacte al medi ambient

• Avantatges
  • No emissions atmosfriques (CO 2 , NO X , SO X ) 72. Regulador del cabal: pot prevenir inundacions, tamb garantir cabal mnim en cas de sequera
• Inconvenients
  • Prdua de terrenys frtils i desplaament de poblacions 73. Alteraci de cabal de rius: erosi 74. Modificaci de flora i fauna 75. Possible acumulaci de m.o. (per aiges residuals: CH 4 )

76. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Generen electricitat a partir d'eneria trmica

• Combusti de carb, fuel o gas natural

Convencionals: per a diferenciar-les de nuclears o solars trmiques

• Tamb utilitzen turbines de vapor

Totes funcionen de forma similar

• Cremem combustible a caldera i obtenim vapor 77. Acciona turbina solidria a alternador 78. Es diferencien pel combustible emprat (i implicacions)

79. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Transformacions energtiques:

• Energia qumica: combustible 80. Energia trmica: caldera 81. Energia cintica: vapor 82. Energia cintica de rotaci: turbina 83. Energia elctrica: alternador 84. Utilitzaci final

Emplaament: a prop de la font

• Mines, ports, refineries...

85. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Components d'una central termoelctrica

• Magatzem de combustible 86. Caldera 87. Turbines 88. Condensador 89. Torre de refrigeraci 90. Xemeneia 91. Equip elctric principal 92. Sales de tractament de l'aigua d'alimentaci

93. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Components d'una central termoelctrica (II)

• La sala de combustible
  • Si s el carb: dipsit amb reserva permanent
    • Es tritura en pols fina: millor combusti 94. S'envia als cremadors amb aire preescalfat
  • Fuel: en grans dipsits
    • Preescalfat per fludificar 95. S'injecta als cremadors
  • Gas natural: arriba en gasoductes a alta pressi
    • Estaci reductora de pressi
• Centrals mixtes: poden emprar diferents combustibles

96. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Components d'una central termoelctrica (III)

• Caldera
  • Les ms utilitzades: de radiaci 97. Cremadors adequats al combustible 98. Cambra de combusti amb infinitat de tubs 99. Reescalfadors: eliminen gotes d'aigua: vapor sec 100. Economitzadors i preescalfadors
    • Aprofiten calor residual de gasos emesos: preescalfament d'aigua, combustible i aire de combusti

101. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Components d'una central termoelctrica (IV)

• Turbines
  • Elements motrius: transformen Ec del vapor en Ec rotatria 102. Formada per tres cossos (maximitzar rendiment)
    • El vapor s'expandeix: perd pressi 103. De pressi alta (leps petits) 104. De pressi mitjana 105. De pressi baixa (leps grans) 106. Solidaris amb el rotor

107. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Components d'una central termoelctrica (V)

• Condensador
  • El vapor procedent de les calderes condensa 108. I torna a entrar a la caldera per repetir el cicle
• Torre de refrigeraci
  • Refreda l'aigua que refrigera el condensador
    • Circuits tancats 109. Circuits oberts: pluja fina i en sentit contrari: aire fred

110. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Components d'una central termoelctrica (VI)

• Xemeneia
  • Crea depressi dins la caldera: circulaci de gasos 111. Poden ser: tiratge natural (geometria) o forades (amb impulsors mecnics) 112. Amb filtres: MES i altres contaminants
• Equip elctric principal
  • Alternador, transformadors i parc de distribuci

113. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Components d'una central termoelctrica (VII)

• Sala de tractament de l'aigua d'alimentaci
  • Pel bon funcionament de la caldera
    • Evitem incrustacions / precipitats
  • Addicionem substncies qumiques 114. Tamb ajustem pH

115. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Funcionament d'una central termoelctrica

• Des del magatzem del carb: cinta transportadora a tremuja --> alimenta el mol triturador
  • El fem pols: millor combusti
• Barregem el carb amb aire preescalfat i s'injecta als cremadors. Es produeix la combusti 116. Calor de combusti: escalfa tubs i produeix calor. 117. Al sobreescalfador eliminem humitat (vapor sec) 118. L'injectem a la turbina de P alta
  • Desprs: mitjana P (reescalfament) i a la de baixa P

119. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Funcionament d'una central termoelctrica (II)

• El vapor s'expandeix i fa girar la turbina
  • El seu rotor arrossega el de l'alternador 120. Aqu es produeix l'energia elctrica
• L'energia generada es transforma i passa al parc de distribuci, lnies de transport i consumidors 121. Sortida de turbines: el vapor passa al condensador, refreda i condensa
  • L'aigua condensada es preescalfa 122. S'introdueix amb l'economitzador: P i T adients per a mxim rendiment de cicle

123. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Funcionament d'una central termoelctrica (III)

• Aigua de refrigeraci del condensador: a torres de refrigeraci 124. Gasos de combusti:
  • Escalfem l'aire de combusti 125. Amb precipitadors: retenim partcules slides contaminants 126. Xemeneies molt altes: millor dispersi dels gasos

127. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Impacte al medi ambient

• Atmosfric
  • Emissions de CO 2i H 2 O (efecte hivernacle) 128. Mala combusti i impureses: SO X , NO X(pluja cida) 129. Boires fotoqumiques: HC, metalls pesants i partcules slides en suspensi
• Contaminaci de les aiges
  • Contaminaci trmica: minimitzada amb torres
    • Torres refrigeraci: aigua de pluja amb partcules de carb 130. S contamina aiges: purgues de vapor, de caldera 131. Es tracten abans de ser abocades

132. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Impacte al medi ambient (II)

• Contaminaci acstica
  • Allament d'elements sorollosos 133. Construcci de pantalles
    • Especialment a prop de nuclis habitats

134. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Noves tecnologies

• Carb: fora reserves per: molt contaminant
  • Dessulfuraci de combustibles
    • Convertim SO Xen productes solubles
  • Gasificaci del carb
    • Permet explotar ms recursos i gas menys contaminant
  • Combusti en llit flud
    • Combusti a T inferior 135. Rendiment ms alt: ms superfcie de contacte

136. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Noves tecnologies (II)

• Centrals de cicle combinat
  • Combustible: gas natural
    • S'experimenta: amb carb gasificat
  • Rendiments de 0'52 (convencionals: 0'35) 137. Combusti: gas alimenta turbina de gas
    • Gasos emesos en turbina de gas: escalfem caldera que produeix vapor d'aigua

138. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Central de cicle combinat: funcionament

• L'aire, a P alta es barreja amb el combustible 139. Combusti
  • Gasos a 1300C i 1'5-3MPa. 140. S'expandeixen a la turbina: fan girar el generador 141. Gasos generats: 600C. Van a caldera de recuperaci
• Caldera de recuperaci
  • Mateixos elements que caldera tradicional 142. Ara tenim el mateix procs d'una trmica convencional 143. ltima generaci: gas i vapor alimenten generador nic 144. Sn les que es construeixen a pasos industrialitzats

145. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Centrals de cogeneraci

• Producci simultnia d'energia elctrica i trmica 146. Electricitat: amb combustible convencional --> aprofita calor residual per a escalfar aigua o fluids 147. Rendiments de fins al 80%
  • Termoelctriques convencionals: 35% 148. Cicle combinat: 52%
• Molta aplicaci a indstries, hospitals
  • Necessitats trmiques molt importants

149. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Centrals de cogeneraci (II)

• Funcionament
  • Cremem combustible en generador de vapor 150. El vapor acciona turbina-alternador 151. El vapor de la turbina escalfa caldera (aigua calenta) 152. L'aigua calenta s retornada al circuit
    • Al generador de vapor 153. Si no t l'energia suficient: cremador auxiliar

154. UD 02. Centrals termoelct. convencionals

Centrals de cogeneraci (III)

• Fan servir mduls de cogeneraci: flexibilitat
  • Formats per mquina motriu i generador
    • Turbines de gas: Potncies elevades. D'1 a 10MW 155. Motors de cicle disel: De 70 KW a 2MW 156. Tots dos poden funcionar amb: gas natural, biodisel, biogs o gas de residus. El ms emprat: gas natural (poc contaminant)
• Poc contaminants mediambientalment
  • Rendiment energtic molt alt 157. Alta tecnologia al procs de combusti

158. UD 02. Centrals nuclears

Central termoelctrica: l'energia trmica s'obt de la fissi dels toms d'urani i plutoni

• Actuen com a central de base

Transformacions energtiques:

• Energia nuclear: combustible 159. Energia trmica: caldera 160. Energia cintica: vapor 161. Energia cintica de rotaci: turbina 162. Energia elctrica: alternador 163. Utilitzaci

164. UD 02. Centrals nuclears

El reactor nuclear

• s el nucli de les centrals 165. Permet produir i controlar reaccions en cadena 166. Possibilita l'aprofitament de l'energia trmica
  • Obtenim vapor d'aigua que acciona la turbina-generador
• T diferents parts
  • Vas del reactor 167. Moderador 168. Barres de control 169. Refrigerant

170. UD 02. Centrals nuclears

El reactor nuclear (II)

• Vas del reactor: Cont font de neutrons i combustible nuclear 171. Moderador: Redueix velocitat de neutrons emesos
  • Assegura l'impacte amb toms fissionables 172. H 2 O, D 2 O i grafit 173. Aigua normal: gran capacitat absorbent
    • Permet reduir dimensions del reactor 174. Tan absorbent: noms emprat en reactors amb U enriquit 175. Reactor rpid: sense moderador, noms U enriquit

176. UD 02. Centrals nuclears

El reactor nuclear (III)

• Barres de control
  • Format per materials que absorbeixen neutrons 177. Regulen el nombre de fissions
    • Totalment introdudes: s'atura la reacci en cadena 178. Van sortint: la reacci augmenta 179. Sistema de control de T: actua sobre les barres
  • Aleacions de B, Cd i Hf
• Refrigerants
  • Per evitar el sobreescalfament i transportar la calor generada 180. El recorregut: circuit primari
    • Primari: transporta calor o la cedeix a un de secundari
  • Lquids: H 2 O, D 2 O, Na, K. Gasosos: CO 2 , He, H 2 , N 2

181. UD 02. Centrals nuclears

Tipus principals de reaccions nuclears

• PWR. Amb reactor d'aigua a pressi
  • Urani enriquit com a combustible 182. Aigua com a refrigerant i moderador alhora 183. Calor produda: del circuit primari al secundari 184. Circuit primari
    • A l'interior de l'edifici de contenci 185. P=17'22MPa (estat lquid) 186. Generador de vapor: transfereix energia del 1ari al 2ari
  • Circuit secundari
    • El vapor passa pel reescalfador (eliminem humitat) 187. Entra a la turbina i desprs al condensador

188. UD 02. Centrals nuclears

Tipus principals de reactors nuclears (II)

• BWR. Reactor d'aigua en ebullici
  • Utilitzen U enriquit i aigua 189. Noms utilitzen un circuit de refrigeraci 190. L'aigua, a menys pressi, entra en ebullici
    • Vapor obtingut dins del reactor
  • Circuit primari ms simple 191. Edifici de turbines: protegit doncs el vapor que ha estat en contacte amb el combustible s radioactiu

192. UD 02. Centrals nuclears

Tipus principals de reactors nuclears (III)

• Reactors de neutrons rpids
  • El reactor no fa servir moderador: fissions amb neutrons rpids 193. Per a mantenir la reacci: quantitat de combustible per unitat de volum: elevada 194. Potncia trmica molt elevada: Na com a refrigerant 195. Combustible: U235 o Pu239
    • Recobert amb U238 que passa a ser Pu239 196. S'anomenen reactors reproductors (en generen ms del que gasten) 197. Rendiments fins a 60 vegades superiors 198. 3 circuits de refrigeraci: 2ari: Na i 3ari: aigua que vaporitzem 199. Tecnologia en procs d'experimentaci

200. UD 02. Centrals nuclears

Equipament d'una central nuclear

• Edifici de contenci.
  • Cont el reactor 201. Cont el circuit primari (tres llaos en parallel) 202. Murs gruixuts de formig folrats amb acer
    • Evitar qualsevol tipus de radiaci
  • Dissenyat per resistir moviments ssmics
• Edifici de turbines
  • Allotja el grup alternador, reescalfadors, condensadors i preescalfadors 203. BWR: Vapor directe al reactor: edifici protegit

204. UD 02. Centrals nuclears

Equipament d'una central nuclear (II)

• Edifici del combustible
  • Magatzem de combustible de recrrega del reactor 205. Piscines de formig folrades amb xapa d'acer
    • Si ja ha estat utilitzat: cobert amb aigua
  • Connectat directament al reactor
    • Podem fer la recrrega sense sortir de la zona de mxima protecci
• Edifici de control
  • Sala de control. Hi arriben els senyals i mesures
    • Surten les ordres de comandament. Procs automatitzat
• Edifici auxiliar
  • Sistemes auxiliars i de seguretat. Tractament de residus de baixa activitat

206. UD 02. Centrals nuclears

Funcionament d'una central nuclear

• Energia generada al reactor
  • Extreta i transportada per l'aigua refrigerant 207. Circuit tancat i a pressi elevada 208. Es transmet al circuit secundari en els generadors de vapor
• El vapor acciona la turbina
  • Acoblada a l'alternador 209. Elevem tensi i la lliurem a la xarxa

210. UD 02. Centrals nuclears

Funcionament d'una central nuclear (II)

• Desprs de passar per la turbina, el vapor torna a l'estat lquid
  • En el condensador 211. Passa novament al generador de vapor
    • Impulsat per les bombes de condensaci i d'alimentaci
  • Vaporitzat novament: tanquem el circuit
• Aigua de refrigeraci del condensador: circuit obert
  • Alimentat diecament del riu o del mar 212. Rius amb cabal escs: refredada prviament
    • Evitem contaminaci trmica

213. UD 02. Centrals nuclears

El medi ambient. Sistemes de seguretat

• Alguns impactes: comuns a la hidroelctrica
  • Contaminaci trmica 214. Contaminaci qumica
    • Aiges de refrigeraci i residuals
  • Contaminaci acstica
• Contaminaci radioactiva
  • Emissions i gesti de residus: principals problemes

215. UD 02. Centrals nuclears

El medi ambient. Sistemes de seguretat (II)

• Emplaament: t en compte:
  • Demografia 216. Vies de comunicaci 217. Proximitat als centres de consum 218. Caracterstiques hidrolgiques, ssmiques i climtiques
• Cada punt de l'execuci del Projecte: normativa legal molt exigent

219. UD 02. Centrals nuclears

El medi ambient. Sistemes de seguretat (III)

• Concepte de seguretat mxima
  • Sistemes de control duplicats 220. Diferents barreres que impedeixen fuites a l'exterior
    • Estructura del combustible, beines que el contenen, vas del reactor, sistemes de protecci del reactor i edifici de contenci
• Reactor de seguretat passiva
  • En desenvolupament 221. A prova d'errades humanes i avaries dels sistemes de seguretat 222. Per disseny: controls implcits al funcionament

223. UD 02. Centrals nuclears

El medi ambient. Sistemes de seguretat (IV)

• Caracterstiques de la seguretat d'una central
  • Personal altament qualificat, especialtzat i entrenat 224. Revisions exhaustives de reactor i circuit primari
    • Aprofiten aturades de crrega de combustible
  • Control constant dels equips. Manteniment preventiu 225. Control d'emissions 226. Detecci i identificaci d'anomalies 227. Sistemes de seguretat establerts en cas de superar lmits 228. Vigilncia radiolgica ambiental de la zona

229. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica

Centres de producci en general allunyats del consum 230. Necessria infraestructura

• Xarxes de transport 231. Xarxa de distribuci 232. Connexions: a estacions o subestacions elctriques

Corrent obtingut a centrals

• Voltatges entre 6 i 20 KV 233. Pel transport: pugem a 110-400 KV

234. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica

Les prdues de potncia

On:

• P: potncia perduda per efecte Joule (W) 235. RL: resistncia d'un conductor de la lnia ( ) 236. I: intensitat de la lnia (A) 237. : resistivitat del conductor( m) 238. L:longitud de la lnia (m) 239. S: secci de la lnia del conductor (m 2 )

240. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica

A una lnia trifsica es compleix

On:

• P: potncia a transportar (W) 241. V: tensi de la lnia (V) 242. cos : factor de potncia

Per aix: incrementem V abans de transport

243. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica

Lnies elctriques

• Conjunt de conductors, alladors i accesoris per al transport i distribuci d'energia elctrica

Tipologies

• Aries
  • Conductors sense allament 244. Cu o Al amb nima d'acer 245. Econmiques d'installar que subterrnies 246. Menys fiables i ms manteniment
    • Intemprie

247. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica

Tipologies de lnies elctriques (II)

• Subterrnies
  • Conductors enterrats
    • Directament o dintre de canalitzacions
  • Cu o Al forosament allats 248. Elevat cost d'installaci 249. Ms fiables i menys manteniment que aries 250. En general: per a lnies de distribuci secundries 251. Aries: lnies de distribuci primries

252. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica

Estacions elctriques

• Tamb anomenades subestacions 253. Transformen i/o distribueixen energia elctrica i connecten dues o ms lnies 254. Poden ser
  • Estacions transformadores primries (ET I)
    • Eleven tensi elctrica a 110, 132, 220 i/o 400 KV 255. La traqnsfereixen a les lnies de transport 256. Sn els parcs de distribuci de les centrals

257. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica

Estacions elctriques (II)

• Poden ser (II)
  • Estacions d'interconnexi (EI)
    • Unions entre diferents lnies de transport 258. Amb transformador si tenim diferents tensions
  • Estacions transformadores secundris (ET II)
    • Redueixen la tensi a 6-66 KV 259. Alimenten lnies de distribuci primria per diferents zones
  • Estacions transformadores terciries (ET III)
    • Redueixen la tensi a 220 V i 380 V 260. Subministren centres de consum (per lnies de dist. Secundries)
  • Estacions distribudores
    • Interconnecten ET II. No disposen de transformadors

261. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica

Estructura del sistema elctric

• Centrals es connecten a lnies de transport per ET I
  • Queden interconnectades a l'EI
• LT alimenten LDP a travs de les ET II 262. Les LDP subministren directament gran potncia
  • O b a les LDS mitjanant ET III 263. LDS: alimenten consumidors (2 a 8) a baixa tensi
• Interconnectat: Portugal i altres mitjanant Frana