CFGM CAIC1 UD3

UD3 SALUT PUBLICA

1. INTRODUCCIÓ2. SALUT I MALALTIA3. EVOLUCIÓ NATURAL DE LA MALALTIA4. CONDICIONANTS DE LA SALUT5. INDICADORS DE LA SALUT6. PREVENCIÓ

1. INTRODUCCIÓ

A finals del segle XVIII ja s'havien produït nombrosos descobriments científics i avenços mèdico-sanitaris que van contribuir a millorar l'estat de salut de la població. Aquests avenços foren principalment, la vacunació, el coneixement de les malalties infeccioses i al comprensió de que el benestar físic de cada individu depèn també de la organització dels Estats i de les mesures preses pels seus governants.

Quan es lluita contra determinats problemes es comprova que no només amb el tractament medic se solucionen. Per exemple, les malalties infeccioses no s'erradiquen amb el tractament mèdic, sinó que també s'ha d'establir mesures que corregeixin els factors socials que contribueixen al desenvolupament de les malalties, com la pobresa, la mala alimentació, la vivendes inadequades, etc. Per tant, és necessari posar en marxa mesures per al tractament i l'eliminació de residus, la potabilització de l'aigua, el control de vectors, etc.

Anomenem Salut Pública a l'esforç organitzat de la comunitat per a millorar el medi ambient i la conducta dels seus membres, amb la finalitat de conservar i millorar la salut dels individus.

S'aplica a assumptes tan diversos com la prevenció dels riscos laborals, la vacunació infantil, la ubicació de les escombraries o la planificació de la lluita contra la Sida.

La salut pública analitza com organitzar les accions de la comunitat que tenen com a objectiu la protecció i promoció de la salut i la prevenció de la malaltia

La Salut Pública és una part del sistema de salut que estudiàvem en la unitat 1.

CFGM CAIC1 UD3

Sanejament ambiental Accions sobre el medi ambient

Foment i defensa de la salut Higiene alimentariaSobre grups

Accions del sistema Accions sobre persones sanitàri Sobre individus

Assitència primàriaRestauració de la salut

Assitència especialitzada

Fig 1: El sistema de salut i les seves accions

CARACTERÍSTIQUES:

● La Salut Pública és comunitària i social, al qual cosa significa que actua sobre grups o fins i tot sobre tota la població. En canvi, l'atenció clínica quotidiana, s'exerceix sobre persones individuals

● Té en compte tot allò que pugui afectar a la salut: els elements inerts i biològics del medi ambient, l'estat personal de cada ésser humà i les relacions entre ells.

● És pluridisciplinar, és a dir, que aprofita els avenços de les diferents ciències: des de l'Antropologia a la Epidemiologia i des de la Enginyeria a la Sociologia.

A mesura que evoluciona la salut pública apareix la salut comunitària, que és aquella en la que els integrants de la comunitat intervenen en la planificació, l'administració, la gestió i el control de les accions que condueixen a un òptim estat de salut dels seus integrants. La salut pública és una acció de govern, mentre que la salut comunitària és una acció en la que intervé la comunitat, encara que també pot fer-ho el govern. Les mesures que es posen en marxa compten amb l'aprovació i participació activa de al comunitat.

2. SALUT I MALALTIA

La malaltia és la sensació, o la presència real, de trastorns físics o psíquics.La salut la va definir la OMS com: Un estat de benestar físic, mental i social,

amb capacitat de funcionament, i no només l'absència d'afeccions o malalties. El que més ens interessa de la definició de la OMS és que inclou els conceptes de salut mental i salut social, així com la capacitat de funcionament, és a dir la capacitat de treballar, d'estudiar, de relacionar-se amb els altres, etc., gaudint de les satisfaccions de la vida comunitària.

CFGM CAIC1 UD3

Convé aprofundir en les definicions de salut i malaltia:

● La separació de salut i malaltia no és abrupta, sinó que existeix una transició suau, un empitjorament progressiu entre el benestar complert i la malaltia gravíssima o la mort

● L'estat de salut és dinàmic, no estable. Avui podem patir mal de cap i demà estar be, o la setmana que ve tenir mal d'esquena. Al llarg de la vida, ens anem movent per aquest ambient continu que inclou a la salut i la malaltia

Fig2: Transició entre salut i malaltia. ( Modificat de: M. Terris: La revolucióepidemiologica i la medicina social. Segle XXI, 1980 )

La salut és el resultat de mantenir l'equilibri entre la persona i els seu entorn: el seu medi físic, el medi químic, els éssers vius i la seva cultura i vida social. És un ambient que canvia contínuament i que obliga a la persona a adaptar-se a aquests canvis.

3. EVOLUCIÓ NATURAL DE LA MALALTIA

Si deixem que la malaltia progressi, sense modificar-la, obtindrem una seqüència anomenada evolució natural de la malaltia:

Sensació de.....

Benestar Malestar

Capacitat de funcionament

SALUT MALALTIA

CFGM CAIC1 UD3

Exemple: Una persona consumeix un aliment infectat per bacteris del gènere Salmonella (Agent patògen) . Els bacteris poden dur a terme la infecció de forma més efectiva si la persona presenta algun factor de risc (desnutrició). Durant un temps més o menys llarg, aquesta persona no presenta cap símptoma. Passat aquest període de temps, la malaltia progressa i apareixen els primers símptomes (nàusees, vòmits etc...). Finalment, la infecció es pot curar completament, es pot tornar crònica, pot deixar seqüeles importants i pot provocar la mort de l’individu.

Qualsevol dels tres primers resultats permet l’inici d’una nova malaltia (la malaltia crònica i les seqüeles poden actuar com a factors de risc que facilitin l’aparició d’un nou trastorn).

Sovint, la malaltia és fruit de la interacció de diverses causes. Tots sabem que la possibilitat de que un individu pateixi un infart de miocardi depèn de molts factors: edat, sexe, tabaquisme, pressió arterial, etc. Però el mateix pot passar amb les infeccions, doncs no totes les persones atacades per un virus emmalaltiran de la mateixa manera.

Així doncs, la intensitat de la malaltia patida o fins i tot la seva aparició dependran de diferents agents:

SALUT

MALALTIA

Factors de risc

Agents patògens

Sense símptomes

Amb símptomes

Malaltia avançada

SALUT

Malaltia crònica

Seqüeles

MORT

CAUSA DESENCADENANT

CAUSA PREDISPOSANT RESULTAT

Bacteri

Diabetis

Desnutrició

Obesitat

Infecció prèvia

Càlculs renals

INFECCIÓ

INSUFICIÈNCIA RENAL

CAUSA PRINCIPAL

CFGM CAIC1 UD3

- La causa principal és decisiva en l’aparició de la malaltia. Les causes predisposants i desencadenants (situacions d’estrès, trauma) permeten i faciliten l’actuació de les principals.

Intenta explicar com funciona aquest model multicausal utilitzant els exemples del quadre. Es a dir, cas1: causa predisposant, un microbi; cas 2: causa predisposant, diabetis

- L’estat de salut és DINÀMIC, canvia al llarg de la vida (estem be, ens posem malalts,

ens curem etc.)

- La salut i la malaltia venen de la relació dels éssers vius amb l’entorn físic, químic i

biològic. Els humans, a més, hem d’afegir l’entorn cultural i social. Aquest causa

desequilibris en aquesta relació i com a conseqüència, apareix la salut o malaltia.

4. CONDICIONANTS DE LA SALUT

Si la salut pública vol conservar i millorar la salut dels individus, haurà de buscar quins són els condicionants d'aquesta salut o, dit d'una altra manera, quines són les causes de la malaltia. Analitzant aquests condicionants, esbrinarà com eliminar els agents que ens fan emmalaltir o al menys com reduir els seus efectes.

MalaltiesMorts per cada 100000 habitants

Homes Dones

Malalties cardiovasculars

283 326

Càncers 315 184

Malalties respiratòries 125 83

Malalties digestives 51 43

Causes externes 59 26

Exercici

CFGM CAIC1 UD3

CAUSES:A. LA BIOLOGIA HUMANAB. EL MEDI AMBIENTC. L'ESTIL DE VIDAD. EL SISTEMA D'ASSISTÈNCIA SANITARIA

LA BIOLOGIA HUMANA

– La informació genètica: La informació genètica de l'individu pot ser defectuosa i causar-li malalties ( fibrosi quística, trisomia 21, anèmia falciforme ), d'altres vegades l'herència confereix una predisposició a la malaltia ( diabetis, obesitat, HTA, càncer de mama ). El fet de ser home ( infart de miocardi, gota ) o dona ( fibromialgia i osteoporosi )

– La edat: Hi ha malalties que són típiques de certs grups d'edat, en nens ( càncer renal), entre els 10 i 15 anys ( diabetis I ), 20 anys (esquizofrènia), ancians ( osteoporosi, demència )

EL MEDI AMBIENT

– La contaminació física: pols, fums, radiacions i residus sòlids o líquids del nostre entorn. Ex/ el soroll intens o continu causa ansietat i alteracions psicosomàtiques

– La contaminació química: poden causar diferents tipus de dolencies, sobretot el plom, mercuri, arsènic, diòxid de carboni, plaguicides, alguns additius alimentaris, etc.

– La contaminació biològica: bacteris, virus, fongs, protozous, artròpodes, etc.– Entorn social: influències psicològiques i sociològiques del medi sobre la salut de

l'individu. Ex/ competitivitat, massificació, soledat, ...

L'ESTIL DE VIDA

És el grup de major pes quantitatiu entre els condicionants de la salut, és el causant del 40 % de les morts en els països industrialitzats.

– Consum de drogues: efectes nocius, tolerància i dependència. Tant il·legals com legals ( tabac, alcohol, fàrmacs...). Pel que fa al tabac, el seu consum constitueix la causa aïllada més important de mort, molt comú en els països rics i cada vegada més en els països pobres, al 2003 van morir més de 60 000 espanyols a conseqüència del consum de tabac.

CFGM CAIC1 UD3

Realitzeu una cerca per internet sobre dades epidemiològiques actuals de consum d'alcohol i drogues il·legals. Podeu utilitzar com a referència les següents pàgines: http://www.who.int/substance_abuse/publications/en/http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/xifres/salutxifres_2008.pdf

– Falta d'exercici físic: La majoria dels espanyols practiquen poc exercici físic, i molts treballen asseguts o es passen moltes hores miran la tv. Tots aquests hàbits, afavoreixen la obesitat, ateroscleròsi i artrosi.

– La Nutrició: Una nutrició saludable exigeix evitar tant els excessos com els defectes alimentaris. En el 2003, el 16% dels nens espanyols eren obesos i es considera en tot el mon que el el sobrepes i la obesitat seran l'epidèmia del segle XXI

Anomena malalties d'excés alimentari i de defecte.

– La violència

– La conducció imprudent

– Hàbits reproductius insans

– Us inapropiat de l'assistència sanitària

EL SISTEMA D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

– Cobertura o accès:

– Cost

– Qualitat

Exercici

Exercici

CFGM CAIC1 UD3

Llegeix el següent text i destaca quines son les principals desigualtats de salut que poden existir entre països pobres i rics

Exercici

OMS denuncia "desigualdades flagrantes" a nivel mundial en atención médica

14/10/2008

GINEBRA (AFP) — La Organización Mundial de la Salud (OMS) denunció el martes en su informe 2008 "desigualdades flagrantes" en materia de acceso a la atención médica en el mundo, y preconizó regresar lo antes posible a los principios básicos de la salud primaria.

"Las desigualdades en materia de resultados sanitarios y de acceso a la sanidad son mucho mayores actualmente de lo que eran en 1978", explicó la OMS en su informe anual sobre la salud en el mundo.

"Las diferencias de esperanza de vida entre los países más ricos y los más pobres superan actualmente los 40 años", advirtió esta organización, agregando que los gastos de salud personales "empujan ahora anualmente a 100 millones de personas bajo el umbral de la pobreza".

"A nivel mundial, los gastos públicos de salud varían entre 20 dólares por persona y por año y más de 6.000 dólares", insistió la OMS.

"En muchos sentidos, las respuestas del sector de la salud a la evolución del mundo fueron inadecuadas e ingenuas", incapaces de anticipar los problemas y de encontrar soluciones globales, señala dicho informe.

"Los sistemas de salud parecen derivar de una prioridad a corto plazo a otra, cada vez más fragmentadas y sin dirección clara", añade. No van en el sentido de la Declaración de Alma Atá, llamada así según el nombre soviético de la antigua capital de Kazajistán, donde hace 30 años se firmaron acuerdos destacando la necesidad de igualdad en la atención médica, explicó la OMS.

Entre los principales fallos de numerosos sistemas de salud, la OMS destaca una utilización abusiva de los especialistas en detrimento de los generalistas y médicos de familia, así como un enfoque excesivo en las enfermedades de los ricos y las tecnologías ultramodernas.

Esas son las causas de que se descuide la prevención, a pesar de que si se mejorasen las medidas preventivas "se permitiría reducir la carga mundial de morbilidad en casi 70%", se lamenta la OMS en este texto.

"Un mundo fuertemente desequilibrado en materia de salud no es estable ni seguro", advirtió la directora general de la organización, Margaret Chan, durante la presentación de este informe en Almaty (ex Alma Atá), en Kazajistán.

Hay que preconizar un retorno a la atención médica primaria, que "a la luz de las tendencias actuales", "parece cada vez más una forma prudente de poner al desarrollo sanitario en el buen camino", según Chan.

De acuerdo con la OMS, semejante enfoque permitiría hacer frente a varios desafíos contemporáneos, como "la globalización de estilos de vida malsanos, la urbanización rápida y anárquica, así como el envejecimiento de la población".

La OMS concluye señalando que son los líderes políticos quienes deben tomar "expresamente" las decisiones adecuadas.

CFGM CAIC1 UD3

5. INDICADORS DE LA SALUT

Els indicadors de salut són les eines que s’utilitzen per avaluar el nivell de salut d’una comunitat. Aquests indicadors poden ser sanitaris, econòmics o social. A més també serveixen per:

1) Avaluar si les mesures que s’estan aplicant en una comunitat estan tenint el resultat esperat. Per fer això, només cal comparar el valor d’alguns indicadors abans i després d’haver aplicat la mesura en qüestió.

2) Prioritzar: decidir quin programa (sanitari, social etc.) s’ha de posar primer en marxa.

3) Comparar l’estat de salut de dues comunitats diferents.

Ex/ En països no desenvolupats, s'apliquen per decidir quina mesura ha de ser aplicada abans. En els desenvolupats, per determinar si els efectes del sobre pes o la obesitat estan causant malaltia o mortalitat

– La OMS va classificar els indicadors sanitaris en tres grups:

1. Per l'estudi de l'estat de salut d'una comunitat, que a la vegada poden ser generals ( índex Swaroop ) o específics ( taxa de morbilitat )

2. Per l'estudi de les condicions del medi: abastiment d'aigües i eliminació d'excrecions, contaminació atmosfèrica, etc..

3. Per l'estudi dels mitjans sanitaris: hospitals, centres d'atenció primària, personal sanitari, etc.

- Alguns indicadors sanitaris importants són:

1- Taxa de natalitatLa taxa de natalitat ens diu quantes persones han nascut cada mil habitants, en una població determinada.

Taxa bruta de natalitat = (Naixements/Població) x 1000

Es considera alta si està per sobre de 30 ‰, moderada entre 15 i 30 ‰ i baixa per sota del 15 ‰. En l'actualitat a Espanya la taxa està per sota del 15 ‰.

2- Taxa de fecunditat

Mes interessant que la taxa de natalitat en la taxa de fecunditat. La taxa de

CFGM CAIC1 UD3

fecunditat només té en compte a les dones en edat de tenir fills.

Taxa de fecunditat = (Naixements/Dones entre 15 i 49 anys) x 1000

El valor mínim de la taxa de fecunditat que assegura el reemplaçament generacional és de 2,1 fills per dona.

3- Taxa de mortalitat

Taxa bruta de mortalitat = (Defuncions/Població) x 1000

Es considera alta si està per sobre de 30 ‰, moderada entre 15 i 30 ‰ i baixa per sota del 15 ‰. A Espanya la taxa de mortalitat està entorn del 9‰.

De la mateixa manera que hi ha taxes brutes hi ha taxes específiques: mortalitat específica, és a dir quanta gent mor de cada edat.

Taxa de mortalitat específica = (Defuncions d'una edat/Població d'aquesta edat) x 1000

Un cas molt concret de taxa de mortalitat específica és la taxa de mortalitat infantil.

Taxa de mortalitat infantil = (Defuncions de nens menors d'un any/Nascuts vius) x 1000

La taxa de mortalitat infantil indica el grau de desenvolupament d'un país. Quant menor sigui aquesta taxa millors nivells de desenvolupament, o almenys millors prestacions sanitàries per a la població en general.

4- Esperança de vida.

És la mitjana d’edat a la qual arriben els habitants d’una població nascuts en un any determinat.

L'esperança de vida indica el grau de desenvolupament d'un país. Els països desenvolupats tenen una esperança de vida per sobre de 73 anys. No obstant, la diferència entre països desenvolupats, que poden arribar fins a set anys més, no necessàriament es deu a un major desenvolupament sinó al fet de tenir molta població en les generacions joves.

5- Creixement natural o vegetatiu d’una població.

El creixement natural, o vegetatiu és simplement els naixements menys les defuncions. Si hi ha més defuncions que naixements obtindrem un nombre negatiu, o dita d'una altra manera, en lloc de guanyar població es perd.

CFGM CAIC1 UD3

Creixement natural = Naixements – Defuncions

6- Index de Swaroop

Medeix la proporció de defuncions de majors de 50 anys en relació al total de defuncions ocorregudes en un determinat any.

IS = ( nº de defuncions en majors de 50 anys/ nº de defuncions totals ) X 100

7- Taxa general de morbilitat

Número total de malalties en una comunitat. Es pot trobar per grups de malalties (infeccioses, tumors, etc. ) o per malalties concretes ( llavors la taxa es calcularà per 100.000 habitants)

TGm = (nº de casos nous de malaltia / Població total) X 1000

EXERCICI:

Naixements Defuncions Població Total

Dones15-49 anys

Taxa de natalitat

Taxa de mortalitat

Taxa de fecunditat

Creixement Població

País A 662.000 297.000 33.100.000 13.000.000

País B 411.000 191.800 27.400.000 14.100.000

País C 211.200 96.800 4.400.000 2.500.000

6. NIVELLS DE PREVENCIÓ SANITÀRIA La prevenció és una part de la salut pública i es responsabilitat de tots els

professionals sanitaris. Es tracta de qualsevol mesura que permeti:

a) Reduir la probabilitat d’aparició d’una determinada malaltia (vacunacions)

b) Interrompre la progressió de la malaltia o frenar-la (medicaments pel SIDA)

CFGM CAIC1 UD3

- Trobem tres tipus de prevencions:

1) Prevenció primària (EVITAR)

Intenta ELIMINAR o REDUIR la possibilitat que aparegui una malaltia mitjançant procediments específics que augmentin la resistència natural de l’organisme davant d’agents patògens (vacunacions) o inespecífics que situen a l’organisme en condicions naturals de salut (Ex. dieta equilibrada, higiene personal)

2) Prevenció secundària (DETECTAR)

El seu objectiu és aturar un procés patològic mitjançant un diagnòstic i tractament precoç. (Ex. revisions ginecològiques, exàmens periòdics de salut)

3) Prevenció terciària (CURAR)

El seu objectiu és evitar les possibles recaigudes o complicacions cròniques de la malaltia o la mort. (Ex. rehabilitació després d’un accident, revisions oculars en persones diabètiques, quimioteràpia )

CFGM CAIC1 UD3

1.- Defineix els següents termes: Malaltia, malaltia crònica, evolució natural de la malaltia, salut, salut pública, seqüela, sistema de salut.

2.- Anomena 3 contaminants físics, 3 químics, 3 biològics i 3 causants de malaltia que provinguin de l'entorn social de les persones

3.- Anomena 3 malalties que depenguin de la informació genètica de l'individu. Cita 3 malalties que estiguin molt relacionades amb l'edat de l'individu

4.- Explica quina és l'evolució natural de la malaltia. Pots ajudar-te d'un esquema

5.- Anomena tres avenços sanitaris de finals del segle XVIII

6.- Quina diferència hi ha entre la salut pública i la salut comunitària

7.- Debat: Està realment associada l'atenció sanitària ( ex/ número de professionals sanitaris ) amb el nivell de salut de la població? Estan rebent més i millor assistència aquells que més la necessiten, , és a dir, qui acut més als cribats de càncer de cèrvix o a les revisions bucodentals?

8.- Per a què serveixen els indicadors sanitaris?

9.- Com es troba la taxa de mortalitat general?

10.- Quin significat té l'esperança de vida al neixement?

11.- Busca informació sobre l'estat de salut de la teva comunitat trobant els indicadors sanitaris que hem estudiat ( http://www.ine.es/inebmenu/indice.htm)

12.- Observa les dades sobre els indicadors següents:

Població total........................................ ...15,000 habitantsDefuncions en un any.............................. 72Defuncions de menors de 50 anys....... 12Defuncions de menors d'un any........... 3Defuncions per embaras i part.............3Nascuts vius............................................. 130Edat mitja de defunció en dones..........77,4Edat mitja de defunció en homes.........74,8Casos diagnosticats de tos ferina..........30

Troba els seguents indicadors: taxa de mortalitat, , index Swaroop, taxa de mortalitat infantil, taxa de mortalitat materna i taxa de morbilitat per la tos ferina

13.- Quin estat de salut té lal població anterior? Extableix algunes comparacions amb els indicadors que t'oferim d'Espanya

ACTIVITATS UD3 SALUT PÚBLICA

CFGM CAIC1 UD3

14.- Busca informació sobre el calendari de vacunacions infantils obligatòries que se segueix en la teva comunitat autònoma

15.- Indica a quin tipus de prevenció pertanyen cadascuna de les següents actuacions: