ANY III BARCELONA 27 DE OCTUB1H~ DE 18~4 Núm .. 142

pE1J.1MANAr{I lrsu,S1J.1r{A1J.1 DE ÚI1J.1E~A1J.1U~Jlt nOVA,S y fINUNGnp

Núrn.ero Ex:traordirl.ari ~ 15 CENTIMS ......................... J ~ 15 CENTIMS ~

- : SURT LOS DISSAPTES · - - . PREUS DE SUSCRIPCIO: t........................... t PUEU:::; DE CADA NUMER0:

En BHr('('lolln. PIlis. 2 trimestre. t .lJircctor: D, JOAN BRÚ SANCLEMENT tNúmero corrent. . . . 10 cts. }<'ora ciutl~t. . " .2 . » t t » extrnordinori., 15. Los suscr¡ ptors dpl IJlterlOr reben RIW,H.CI ¡,: v AUMII\ ISTRACI": ,

las obrm; del folleti pllruude r- t Carrer ele las Cabra~, 13, seg6n, t Los nUITlHrOS atrllsòat8 son al mn-n,Ida::;. ~~ ~OJ'-'" t + teix r reu y sell:se folleU, ~

Btlt-~,J, h la psc',da.

NOSTRAS ACTRIUS

ADELINA SALA

Es actriu molt celebrada de nostre públich, contractada en la present temporada'per la empresa del teatro Novetats, Una de sas millors creacións en lo género eatalli ha sigut la dama jove del drama La Vocació.

,., ,., oli

Te 'n recorda!!, nina hermosa, d'aquell dia de tristor <pe 'm vas da una 116, y joyoll8. me vas dir ¡sabs que's amorf Prop d'aquell camp de rosellas alia al fons de la verdol' vaill veure Ull niuhet d' aucellas y 't digul:-Aix6 es amor, -

A MAI.>I>O l:h R'1'RAN

Marir.eresca Quan, lIavegant do borina,

llOS alJullj-a, lIauger<'ta, ma barqueta;

i>i lo e~pay una gabin a veig a l' hora atravessa.' sc exalta ma pensa, iIH¡uil'la ,

engelosida, y acabo pel' tlesitjal' ten i.' alas per tOl'llar prop la vida de ma vida,

JOI>BPH CORTILS y Vlli:TA

334 Lo TEATRO REGlON~L -

LA CANSO DEL TURU[WT.- Comedia en tr·cs actes, en ver's, posada al catalil (Jet· D. Edltat'do Aules . Estt'enada la nit del 19 en lo tea tro I\omca.

Suposant que 'I Sr. Aulés, com de cos[úm en aquels últims anys, se trova lluny de Barcelona, s' haurà. es­talviat lo disgust de veurer aquest estt·eno.

A las primeras escenas reconeguerem que l'original d'aquest arreglo, era la bonica pt'oducció francesa Un. pied dan.s te crime . del ingemós Labiche, Seguirem ab inter'és la. trJ.ducciò catalana, y 'ns plau assegurar quI ei-lta. feta ab lo zust y coneixement que per aquest géne · t·o ha demostrat possehir lo Sr. Aulés. Podrà. fa lta r-J i Ull últim repas. tle quill defecte hem notat adolei -' xen totas las que d' un temp~ 11 n'aquesta part se li han estt'enat, y que atribuhim a estar eSct'itas de bas-tant temps enrera. .

La obreta es bonica, de trama sencilla, ingeniosa y fiant son principal éxit al xistós diàlech y à las siwa­cions cómicas.

Ab tot y aixó, l'obra no agt'ada. Los finals de primer' y segon acte casi no fOl'en aplaudits y 'I final ó :;ia 'I de l'obra fregit, efecte que produeix la mostra de desa­probació

La prensa diaria en general, enca.re que no analisant mes enllà. de lo precis pera poguer api icar alió da qui (Jcmega ja ha rebut, també l' ba deixada en molt mal lloch.

Nosaltres opiném sendllament, que obras cómicas, com La cansó d'en. tururut estrenadas ab las condici6t1s que ho sigué ella, sols poden 8alvat'se per miracle.

Los actOl'i:1 que la estl'enaren demostrat'en complerta inseguretat en sos pape rs. Totas las escenas especial­ment las de conjunt, dolentas. La propIetat escéni()a, detesta ble d~e 'ls .famosos gerrets que presenta la lle­tera al primer acte, passant per alt tots los trastos y de­coracions que s' exibiren, fins al arribar a lo que ha de rcpre:oentar un café ['úbliclt de Barcelona als \'01 tants de l' Audiencia, subtituit per la sala d'un pis, sigué de dót-igraciat efecte.

Repetim que ab t'lIs conrlicions es diftci! sal var una obra d'aquest género, Los actors deuhen estudIar més .v las empre~as pl'ocurar que la propietat escénlca, no estiga descuydada . Quan aixi:; sia podrà ab justicia fer­se pagar los plats trencats a qui ho mereix\.

J. X.

CADA CASA ES UN MON.-Comcdia en cuatre actes y ('n pro­sa, cscl'ita per I> J. Ayn6 y Ilahell, estrenada la nit del 22 Octuhre ell lo tcatro Novetats.

Es aquesta obt'a un ani mat oaudeoille que ompla bastant bé l'objecte de entretenir agradablement al pú­blich. No oblStant, lo públich n08,re disfrutaria mes si los tipos se presente~sin mellos acaricaturats y aquest fet, l' hem observat ja en altres ü'ansports d' obras francesas. Los que '" dedtcan a tt'usplantar a la escena catalalla los oaudeoilleB haurian de tenir aixó en comte y las sevas obras s' aguan',arian per mes temps. Per' altre costat la intm'pretació de cat'acters ve també exa­gerada per los actors. y s'acaba de desvit'tuar l'efecte.

Cada casa 03 un mon posseheix moltas de las gracias y defectes del género, pero te gran vivacitat y mo­viment.

Lo primer acte e¡;¡ lIarch y guanyaria alleugerit d' al­guna escena

L'lS incidents à que dona lloch una muda de casa, te. nen color, y la pl'esentació del cuadro està apropiada.

Lo nus que lliga la acr.ió cómica es tènue y 108 demes actes que passan cada hu d I ells en pisos diferents d'

una mateixa casa, consti tuhelxen separats vp.rdaders salnetes.

Los actes segon y cual't, son los més interessants .Y l'espectador riu mol t presenciant sas inverossimi ls escenas.

En l'esum; la comedia fou ben rebuda, va habel'hi molts applau80s difer'e'1tas vegadas y lo Sr. Ayné va tenir de surtir al ¡¡alco escenÍl:h a rebrer las mostra.s d' agrado ab qne se manifesllaba la satisfacció d' !laber passat un bon rato,

11.

UN r.OI' \)' ULL.-Comedia Ott un acte original de 1>. Ullis Llibre. Estr'enada la nit del 23 en lo tcatro ~ovt', lats.

Aquest e'>treno sols pot ealiftcal'se de tal a Barceiona ja quo segons nJstr~s dat08, ho sigué en lo tea tro Prin cipal de Gracia, en la nit del 27 ue .fllner de 1889 y tor­na à repetirse la representactó lo dia 2 de Febrer se­güent; de modo que ja fa mes de cineh anys.

Referintnos il la nit de dimal's últim, en lo teatro No­vetat~, debém con<¡ignar que 's riguel'en alguns dels xi,,­tes, per'O que l'obra en conjunt, no satisfé al públich per la inve"os~imilitut dels per!;onatges que resu I Lan molt acaricatu"at!", deduilltso en consccuencia, que la obra es en efecte, molt auteriol' à. al tt'as 'luo del mateix autor s' han estrenat, obtenint millor y merescut éxit,

X.

--- -----ALEGORIA

LA TARDOR

Lo TEATRO REGIONAL 335

Presencia d'animo

Cinch bons amichs se t!'ovaban la vetlla de Tots Sants, al voltant d'una taula del restaurant Pelayo, daspatxant un gal! l'Ul:itit que la :;Ol't falaguera haúia du t li disposici ~ d'ells, despl'és d' haberse gastat once pessetas en bi tllets,

A midJ. que l'animaló anaba quedant sepultat en lo interior dels ventrells, y las ampol1~,s lJensaban las. darrel'as Ilagrima", la convel'sa prenia color y cada cual contalla ca;"Oti y escellas apl'opiadas a la diada, abundant la opinió de que la imat~p. de la mort imposa a tothom, y de que l' home mes valent recula davant la Idea de tl'obarse tancat de nit en Ull cementiri, tot y sabent que alll es com91ctament ir.ofensiva la com­panJia,

Y dihent aixó, los amichs miraban a n'en Carlets, com demanant lo seu parer, doncl)!>· que no habia des­clós la boca pera intervenir en la conversa.

En Carlets C1'a molt estimat dels seus compan,}s, pel' la sel'ietat del seu caracter y per l' acert ab que lo 'Seu parer esqueya li tots ells, encara que discrepés del modo de pensar general, acabant las mes de las vegadas )ler donarli la rll},ó.

Comprenent lo desitj, intervingué dihent: Solsament teniu rahó en part, puig si be es vritat que las tenebeas del misteri que a la mort y als seus atributs embolca­llan fa aprensió al home, privantlo de que voluntaria­ment los arl'onti, la naturalesa humana guarda no obs­tant pera sa defensa cualitats que no posa de manifest sino eh lo precls moment que dl!luhen utJlisarse pera gual'dar de perill y defensar la vida.

D'un que a totas hor'as fa lo valent, se 'n pOlléu ben riur!..I', pOl'que flaquejara lo dia del combat. Lo valor ó la presencia d'animo se 'n té ~empre que se n' ha de lenil'. Jo no soch pas valent, y no obstant vaig a oon­tarVOI> un o}as del cua I resulto per accident protagonista y vosaHI'es mateixos ne trauréu la aplicació a la téssis que discutim.

-Un cas histórichf van respondrer tots fixant la atenció.

-Si. -Donchs vinga, ja escoltém. -De temps la meva familia duya contreta fonda re-

lació d'amistat ab D. Agustl, home de alta alcurnia al eual revessos de fort'lna habian dut a desempenyar un modest carrech d'agutzil a casa de la ciu tat, carrech q'Je mes tart va !ierli permutat per lo de porter major deL Cementili general, en época que a Barcelona no mes existia una necrópolis.

A la senyora y fllIas de D. Agustl, va venÏl'las molt malament l'ascens d' empleo, pero com la neces,¡itat no te Iley, van aceptar y gracia'!.

Las relacions existents varen estrenyers més a con­secuencia d'aquell fet, qu' ells consic\E'ruban una des­gracia, y molts eran los diumenges que tot xano, xano, s' encaminabam cap al Poble Nou a ferIos ulla visiteta.

Los vells, se quedaban parlant en las habitacions de la porteria, pel'o jo, ma germana, las noyas del porter y alguna amiga d'elias, fllIas de las casas de pagés existents alashoras als voltants de la ciutat dels morts, s'en anabam tot passejant cap fi la propera platja, ó cap a la no menos propera via del carril de Fransa, retornant avants de que las ombra~ de la nit revestissen de fredat aque11s lIochs, prou tristos de sl fins a la llum del dia.

Ulla tarde, foya pochs dias passat Tots Sants, la Lola, graciosa noya de 17 anys, filla petita de don AgU3t1, nos contaba que lo dia dels mods, lo se~zill departament conegut per Cementiri dels Pl'ol,estants, habia sigut gual'nit ab tal delicadesa de sentiment y gust, que sentia vivament 110 hi haguessin anat pera POderlo veurer.

-Anemhi ara-objecta una de las noyas,-I' efecte encul'a 's veura.

-Oh I-va respondrer la Lola, -aixó ja es vritat pe­ro lo cementiri esta ~empre tancat, y ademés, no 'tin­dl'ém pó~ Son ja mes de las cuatl'e y aviat serIÍ. fosell.

Aquella o~~e .. vac.ió feu tituLejll1' à las noyas, pel'O Ilavor:5 jo valg afeglr:-De qué hem de tcnÍl' po~ Sorn set personas, mp. sembla donchs que no aném sols.

-Si, si; anemhi, - varen respondrer à COl'O las amigas.

-Bé, y cóm? -Mira, tu, Lola, enh'as a casa (ova y com coneixes

totas las claus dels departaments, agafas la cOl'respo­nent, hl teu pare es a la pOl'ta gl'an y res notal'8, pel'­que d ' aqul a mitj hora l' haurém tornat a puesto.

ra noya acceJI y vam dirigirllos al 1I0ch desitjat. Aquest Cementiri, ve situat a la dre(a de la entrada

pl'Ïncipal, voltant pel costat de mal' y es la segona por­ta que 's lI'oba adossada a la lIf\rga paret de tallca puig que la pl'Ïmel'a corl'espon al departament exclussi~ que te pera cllterraments, l' hospital de Sta. Creu.

Jo duya la clau, y podéu creurer que al po:sarla al pany y apr!..tar la pesanta porta de fusta pera fel'la ceuir, me va fer un salt lo COI'; pero com la alegre companJia que 'm rodejava va traspassar tot ~eguit lo llindar, me vaig ficar dintre, recobrant la ~el'enitat y girant de nou la clau, grunyi la porta damunt los ro­vellats golfos .

Re:ltabam tancats alll dins. Aquella Pl'ecaució era indispensable, perque la entrada en lo d(;partament no era en aquell temps lliure, y lo porter haguera tingut l'e~ponsabilitat, si algún inh'ús a.donanbe de llue era obel't, hagués entrat y s' hagués sabut. Pera entrarhi en dia<; ordinari::;, era precis usar de permis especial del cónsul inglé::;, ó de la tolerancia discrecional dels al ts empleats del funerari Institut.

Es un vast espay cuadrat adornat per corpulents des­mays de cuals bra.ncas penjan lIarclls raims formats per grans de pebre.

r o :,istema de inhumació de cadavres alli establert es lo de enterramE'nt y no lo de amagatsament en nin": xos; uns abullats de terra y una creu E>ense inscrip­cions, es lo que mes abt1l1da pera designar lo lIoch ocupat [l01' los restos mortals del que jau sota, mentres que en al treS s' hi veuhen flors plantadas y modestlssims recol'datoris de marbre ab inscl'ipdons alussivas, pero escritas en sa majoria en Jlenguas forasteras, dominant la inglesa y la alemalla.

JQ no hi habia estat may avants d'aquell dia, y po­déu creurer que aquella severitat va imposarrne.

Dels adornos del dia dels morts, ja no 'n quedaban mes que alguna cOI'ona de semprevivas, ó algun ar­tll:itich traball en ferro, las guirnaldas de flors lIaturals que babian cubert las altas parets de tanca passant gronxadissas d'arbre a arbre, ja no hi eran,

Jo llegIa las inscl'ipclOns f,'ancesas é inglesas, espli­cantI as a las meva!!o companyonas, y lo temps corria sen~e que s'en a.donessim. Mil reflexions d.e fllosofla m' acudian y explanaba a mon reduhi! pero senzill y benévol auditori y entre elias ocupaban 1I0eh preemi­nent, la comparació de sentiments que despertaba aquost recinte sevel', costat per costat del cementiri general.

A I( Ull puesto s' ~ixeca magestuós y altiu l'art, desde sas formas gótlCas mes bellas, al gust barroch y xurrigueresch del que fini!> de"prés de mort vol apar'en­tal' posició; .y al altre costat, la natut'alesa casi nua ab adorllos combillats secament y que sells explicacions ampulosas diuhen lo que 'l lloch significa 6 imposan re::<peclo ilI vi~itant.

De promptu varem adonarnos de que 's feya foscb' eran prop Il1s cinch y no donaba goig estarse aIlf d¿ nit. Com lo perfmetro ocupat per la petita necrópolis es reduhit, la porta la te niam li cincuanta passos de nosaltres, y prQnent la clau del damunt una llosa de

336 1u lEATRO REGIuNAL

marbre jaspejat hont l' habiam deixada, vam dirigirnos a la surtida.

Vaig tornarme groch d'espant: Lo pastell no cedia a la forsa de la meva ma; la porta, re~tabJ. inmóvi I.

Lo meu mohiment va ser notat per alguna de las noyas y varen preguntàrme assustadas:-6Qué pas~af

-La clau no gira-valg respondrer serenantme ra­pidament y comprenent que de espantarnos corriam perill de no surtir d' alll ni ab la porta oberta.

Totas van acostarle y 'm rodcjareu formant grupo compacte. .

-No 'ns vulguis espalltal",-,-van dir algunas, -lo Iloèh no es pera broma.

Ab la~ dugas mans vaig voler fer donar lo tom, la clau feu un soroll estrident corn lo produhit per un 0::1

al escardarse, pero no va cedir lo pany, ni bellugarse la porta.

Ja 'm vaig veurer perdut. Mes si jo m' acobardla, qué podlo succehir' Vaig treurer la clau é introduhint la fulll\ d'un

carta pluma, dintre 'I pany, vaill tentar l' obstacle. Consistia aquell en un cos du; era a no duptar una pe­dra ficada al\l per un mal intencionat.

-Es un palet, lo que no deixa ob"ir; ¡,robeuho vo­saltre .. mateixas:-y una darrera l' altra v~n anar ten­tant lo fatal impediment, quedantne convensudas.

L'efecte moral, estaba salvat, puig la situació ha­guera digut desesperada si la causa s' hagués atribuhi' II fet sobl'enatural, pera l'estat aquell no tenia res de en "eJable,

Era precis tenir "alor, y no era del cas demanarIa a Iai débils criaturas que la sort m' habia donat per com­panyia, aixis es que tot seguit me vaig fer carrech de la situació é infundint animo a totas, ,y fent rialler sem­blant, va.ig dir:-Bona l' hem futa! cridarénJ al primer que pa~sl pera que dongui avis y farém notar nostra presencia aqul, cantarém fort y tirarém pedras fora de la tanca. No tinguéu pó, los morts no surtiran pas y si aixia fos, los fariam obrir la porta. '

Ab l'ull fixo al tarat del pany, veig que va acostant­se una dona ab pressurós pas, com pera aprofitar la darrera claror del dia; yal passar per davant nostre la c:,rido,-Bona dona, atureuse.-No sé quin efecte de·­biaR cau:!ar en ella mas paraulas, pero lo que dlch es que va apretar ,¡, corre com una esperitada. '

Aquell en saig esgarrat, nos deixa desesperansats. Si tothom fa '1 mateix, estarém ben guarnits, vam dirno~.

Vam comensar à parlar en veu alta, a cantar tort y a tirar pedras. De aquella manera, permanesquerem fins ¡, las set de la vetlla, Ben acostats los uns al8 altres, anabam comunicantnos presencia d'animo y casi diré que de po ja no 'n tenlam gens, habentnos connatura­lisat ab l' ambi'mt que 'ns rodejaba.

Entre la quietut de la nit, li) burgit que moviam re­percutia per las desertas vias del Cementiri general y algun dels empleats del establiment hi fld l'atenció donantne compte al capella; y aquest funcionari acom': panyat del porter y algun altre dependent, varen po­sarse de observació.

D, Agustl, que no habia passAt cuidado per nosaltl'es creyentnos de passeig per la població, va coneixer en­tre la~ veus, la de las sevas noyas y la meva pero no atinaban hont eram ni que fryam a tal hora. I.,a noticia va escamparse,. y ben aviat prop del capellA varen Acollarse una vintena de personas habitants ell las ca­lIab 8do~sadas II la paret frontal del gl'an edifici y algú va sospItar algo cie lo que passaba, per habernos "ist al cayent dé la tarde caminar cap a(luella direcció

La noticia va pendrer cos, y 1 uego certesa ~I no trobarse en lo corresponent armari, la clau del depar­tament espressat.

Lo conflicte fini espanyant Ja porta un manyà, y no-saltres restarem ab llibertat. •

Aque~t cas tant sen~ill, vos pr9parll bé que l' home te serem tat cuan las clrcun!'ltancias l' empenylin II te-

nirne. Si eél aquells moment~ jo no n' haO"uc!; tinguda , '"', I esgllly s' hagllera apodol'at cie t.ot'! y tal vegada al adonar~e de no-,tra falta, cóm no haurian so~ritat hont tll'am, potser al tl'obarno'l lo dia següent , algú de 1I0sal· tr'es hauria sigut ,'igit ea(lavl'e.

-No fora pas lo pl'imer ca'5 ,-opinaren los amich, d'en Carlets.-Tens rahó, l' home troba en si mateix cuan lo perill l' apremia, recurj>o::; pera afrontarlo.

.1. Bllú.

Siluetas Barceloninas

AQUELL QUE vA PER TOT

A lo menos se pensarAn que aquest tipo se 'I trova per tot arreu.

No ho creguin. Encaro que va per tot, no hi va més quI una vegacla.

Ha estat al H:p6dromo, ha anat al FrolJton, coneix lo Velódromo, Los dara ralló de tots los restaurants de Bareelona y de las casas de menjar dels voltants.

Ho coneix tot, pE.'ro é. mitjas, Sols té l' impreiSió d' una vegada que va anarhi.

Es un senyó de mitjana edat, vesteix be, sense I ujo perque 'I guany no li permet, si no fos aids prou Ilu­Iliria y deixaria dI esser l' IlOme que \'a per tot per cons­tituhirse ab l' home que va aliA hont vol. Es solter, va sempre sol pero os molt familiar, desseguit agafa con­versa. Dú barba negra, americana y pantalón fosch, te I.' enrahonar pausat ... No, si l' han de coneixer a la (orsa.

Referent li. leatros esta al corrent de lo més notable que ha vingut A horas d' :1.I'e encare 'Is donara datos d'en Massini y dI en Gayarre. lla vi~L la Duse, en Co­quelin, en Novelli, en Frégoli, Mme. Favart, en Vlco, la Tubau, en MArio, la Pretel, en Ruiz y en fi tot lo que ha fet soroll y a n' 'JIl li ha proporcionat U;) nom mós per incluhir II son verbal y familiar diccional'i de nota­bilitats,

Poca co~a se 11 escapa y e!!pecia.\ment en aquest ren­gló de teatros. Si '1 debut (l'un artista li ha passat de­saperccbut yalgú li recomana que 'I vagi é. veurer, ell respón ab mlll t aplom: Esperaré que fassi 'I seu benefici.

Per las funcions d' a.questa classe, aixó es, de benefi­cis ï té una vocació extraordinaria. No se n' hi escapa ca.p. Ell podrà no coneixer al artista pero va al seu be­nefici, Suposa que '1 mérit ci' aquell artista, en dIta fun. ció, f~ra més extraordinarias maravellas que las que li han VI!;t fer los que van recomanarli.

IAvuy fa 'I benefici! .. . Aixó pel nostre home té un atractiu !iens IImlts . En dias d'aquets, ja 'I veuran un horll. av~nts, esperant que obrin la porta del teltro, y quan arrlva 'I moment de dar entrada, atropella per ' tot, no respecta res, la cue~tió es veurel' d' al'/'iv'¡r primer a dalt-sempre va al públich-.v Kituar!ie al mitx, ben al milx de la galel'ia: desde alia presenciara la lora ta d' honore. Aixó també sab ·dirllO.

Pa!isat d'això, es persona repo"nda y sas aspira~ion!! son molt limitada'!, Sc cOlllenta ab tan poch que son disideratttm es poguer dir: '

-¡Que m: esplicara, Ilome, si ja ho vaig veurerl

J. XIMENO PLANAS.

A LA PATRIA '81.a

Adeusiau, turons, per >;empre adeusiau, O sel 'ra~ de~iguals, que alli en la paIria mia, Dels núvols e del cel de lluny vos dhtingia, Pel' lo l'epós otel'n, pel' lo color més blau.

Adéu, tll, vell Montseny, que cies ton alt palau, COITI gual'da vigilant, cubel't do bOyl·a e neu, Guaytas pel' Ull lomt la tomba del JUlIOU, E al mitj del n,al' inmeuH la mallol'quina nau!

Jo tOll sU)lCl'bo front confJixia llavors, Com coneixor pogués lo fl'ont do mos parents; COlll3lxia també lo só de tos tOI'rents, Com la veu de mat'e, Ó de mon flIl los plor".

Mes, al l'ancat després per fats pel 'seguidors, Ja no eoneell ni sent' com en mi 1101'S vegadas; Així d'arbre migrat IÍ terras apal'tlldas, SOll gust perrlen los fl'uyts e son perf:,¡m las flors.'

~Qllé val que 'm haja tret una enganyosa sort A veu l'e de mós PI'Op las tOI'res de Castella, Si 'I cant dels trvbadors no sent la mia orella Ni desperta en mon pit un generós recol't~

En va lJ. mon dols pais en alas jo ' m trasport, E veig del Llobl'egat la platja sel'pentina; Que, fora de ea 11 tar en llengua lIemosi na, No 'm que(la més plahel', no tineh altre conor!.

Pluumc ellcal'a parlar la llengua d'aquells sabis Que ompliJen l' ullive,.s de llur", costums e lIe)'s, La llengua d'aquells forts !Jue aeatari)n los reys, Defengueren llurs dret:: , venjal'cn llurs agravis,

Muyra, mUYI'a l'ingrat qlle, al SOlll1r cn so" llabis PPI' estr'anya l'cgi6 l'accent natill, 110 plol'a; Que, al po!nsur en sas llars, no 's comum ni s' anyora Ni clIlI del mur sagrat las lir'as uel ~eus avis.

En Ilemnsi sona lo meu pl'ill1er vagit, (,!uan del mug'l'ó mater'n la rlollsa llet bebia, En llemosi al Senyor ]ll'ega\'a cada uía, E cltllticlls llomo~ins ~omiava rada nit.

Si, !Juaut rne trobo sol, parI' ab mon espel'lt, En llemosí li parI', que llengua altra no seut', E ma boca llavors no sab mentit' ni m .. nt, Puig surten Illa::; l'allons del centre de mon pit.

lx, dOIlChs, per expressar l' areete més ;.agrat {Jlle puga d' Ilome en cor gravar la ma del cel, O llengua li mos sentits més dol'a que la mel, Q.ue 'm tomas las virtuts de ma innocenta edat,

lx, e (.:t'ida pel mon, que may mon COI' ingrat Ce~sarú de call tar de mon patró la glor'ia; E pAssia per ta veu ~on nom é sa memoria Als pl'opis, als estrauys, a la posteritat ,

BONAVENTURA ·c. ARIBAU.

RECORT DE L' fNFANTESA -,.--

Pel' n"es que brins de neu lo temps esbulla Per mo" cabells eastanyl'l,

Quan vllig a 'Montserrat ó a Puig l' agulla No tinelt mes que quatre any;.

La salvin, 'I romanl, la sajolida Ab sas fragants olors

Rejuvenintme apar que 'm fan la erida «SOll las matoxas nOI'S».

L'avi, quan jo el'a xicb, m' lli conduhia Ab un l'arn a la ma:

Ves II ofl'irlo !Í. la Verge, repetIa, Que Ella 't benehira.

Si (JualJ ets gl'an la terr'a t'atropella Y 't pegsegueix la sort

Quan te vejes per'dut acut a 'n ella Y arr'ibaní'ò a port.

Y al axe :arme ah sas dos ,nans de ferro Mc ;,ostenia dret,

Y estirantme ficava dins d' un gerl'o Lo meu humil ramet,

Y 'm foya dir despl'é~ l' A ve Maria Y 'm besava de"prés,

Y un cert perfum de cel qu' alli sentia No l' he sentit may mes.

No se si era del cor la pura essencia O si era iI lusió,

Llavol's era jo un angel de ig'nocencia, Y (\l'e no sé 'I que só ....

Só Ull pelegl'i, que l'ombra nece,sita ]>erqllO acaba 'I delit;

Y tOI'lla f¡ vl~ital' la ~an'a Ilermita Corn quan el'a pc'it.

:-;6 un COI' tot fet mal-bé, que solital'Ï Al'dba cap al tart

¡\ l'e$pi .. ar l' 0101' del santuari Y a dirli «Dèu \'os guard»

Las amplas tombas que la tel'ra eullos fln Me sembla llit suau:

Y fln,,; los morts me Rembla que lli rl'posan Ab un somni de pau.

Y 'm l'essona, al entl'al', dins ue la orclla la veu del avi mort:

«(Cuan te vejas per'dut acut a '11 Ella Y arribal'as a pod.»

JJ 'Is hi dil'é a mos fills; no vull que acabi Aque:1J ~¡ant¡"'"im zel;

,lo 'Is faré dur son ram, com lo meu avi Que Déu lo tinga al cel.

FRANCISCO CAMPRODON.

ANYORAMENT Sento en mi gl'eu fl'isa nsa,

viu s'insinua fer maJestal';

lot lo del fIIon me cansa, lo COI' ",e 'm nua, y ay! vull plor'ur.

Jo bé abOI're8ch la vida, td,ta aflaquexo terri blemen t;

y ay! ma mare afligida diu que pateixo d anyoramen t.

Cert que e:s un fer torment lo mal d' auseuciaj

cert !Jue es un fer tOI'ment l' anyol'ament.

!tonch ~ona un cdt de guerl'a que a.y! va robarme lo promés meu.

PobreJ des Ii unJ a terl'a Sllmpre eHimarme promet per Déu.

Des IJa,vol'~ sens sossego febrosa abl'umo mon pensament.

Jorn y nit per e:l prego y ay! me COlls\Jmo d' an)or'amel~t.

Cort que es un fer torment lo mal d' ausencia;

eel't que es un fel' brment. l' anyorament.

Los aur:ellets no can tan pas com solian; trist su rt lo ~ol.

Las flol's als ulls no enC'l.ntan ni olol's m' envian; tot vesteix dol.

Presa de greu fu tigoa soleta ploro mon goig ausent;

Ell a tOl'nal' m(llt tl'iga y en tant jo moro d' anyorament.

Cert que e~ un fer tOI'men t lo mal d' ausencia;

Cel't que es un fer torment l' anyoramen t,

JOSEPH ANSELM CLAvt,

SANS.-Ab un important drama, la composició coral IM 1II:19t1'" de VaU. y la pessa Indici., lIe Inaugura III.

mpotada teàtral diumenge passat. Loquadru qtlehl ac­C .rA .-" compost dels celebrats arUstas don Ma.nuel

adit_, D. VIl'sinla Perez y D. Jaume Molgosa, de las $.MIt •• Panadé •• Galceran, Molgosa y Sra. Garcia lo (l'a· IaI' jove Sr. Fages y 'Is Srs. Carrasco, Guardla, Rubio, Vila, Gra),1 Seion.

La. obl'&t\ de reportorl son abundants, de distints gé­peto&, 9..-1anas y castellanas

La ina.",uracI6 de h temporada en ta societat La Fa­fIllllar Obrera resulta brll1antlsslma. Lo drama tingué t;oo .... mpenyo sobressortinthl especialment lo Sr l'ap. La pessa "oral qu' et! 'canta baix ta direcció del Sr. QJOlanl molc ajustada. La comedlE. Indici. flaquejà -.J8o aa esecucló. .

Ea .. "'DCi6 d' ,",VlSlt veapre se representara la bo­n1ca êotDedla d' Aulés I Tot e-orl .y pera dema A la tarde .' aàunèla Jo ceJebrat drama La creu de ta malia.-C.

RBUS.-Ha comensat A donar una serie de funcions -1le lanueta en lo tea tro Fortuny una cClmpanyla baix 11\ Cirecclò dels Srs Gil y Miró y del Mtre cO\lCi:rtador don Joaepb Bayarri.-

O,IRQNA.-Formf. part del programa qu' es repre­tentA en lo teatro Principal, la bonica pessa La teta ga­n'ha.cHf'e.-A.

TARRA8SA..-Completament .. tilfeta sbrtila con­CUrrellc. qu' &alist! diumenge p .... t al teatre, de l' Awoeo Tarraslench ahont s' hi representà lo drama Lo CofttN.ame.ü, y la pesla L' oca.ió Ja et lladre; la que tau doa t\loei6 de las mel b.m int.erpretadas qu' ha do­~, aquea ... companyia. Secundaren ab acert lo desem­ptn,., de la. mateixa las Sras. Verdier y Colomera.

... .tràcla en aquesta companyia dels dlltlngits aGdonata S .... Bornil Bart! ina y BOIICh, ha transformat la àlatefD. de .1 modo, q'le leos exajera po' ara call­ficar e de 1as millora d' aJJclooats.- LI

EPITAFIS I.

AIIUI dellcansan los restos d'una tal donya Teodora que, buscava mU pretestos per enviar A varios pues tos sempre, al marit que la plord.

Il. Daix reposa d'esta llolla

don~a Clal'a Rull de Bohtgas ¡Per conta ... sempru las vlgas va mori UDa dóna harmosa!

1. DinI d'aqueIxa humida onera

hi hi un vell quO al morir digua: IVey'm tl are acabaré de ser ja mel ealaveral

ABBURDÓ COMA,

VISTA DE ARBÓS

ROMEA.-Molt tavorescut s' ha vist aquelt popular teatro durant aquets dltlms dias, haven~ proporcionat especialment gramt entradas la repr"!!a d'obra. del ao­tleh repertori, entre eHas La Dida y Lo 7e,.re,. de taU.

S' han posat en estudi perit. t 05'1 próxlm estreno lo drama La ma,.ca de/och.Y la ~essa Una doM " tln Deu.

Del estrono de l', obl'a La can.ó d'en Tutu,utut .. y del que 'ns oeupém en secció cori'ellponent, ha resultat tan apropiat son titul que per acreditar be allò de qut f/emega ja ha ,.ebut la empresa la retira • COJ'tlouació d'aquell dia.

TfvOLI.-La divertida sarsuela. La GU/ll"dioltJ ha obtingut bon desempenyo disUll8inishl 'I Sr. Colomer que ba lograt ab 80n e peolal mDlio de fer proporcionar ratos agradaMes a la concurrencla. També ab molt acert s' ha repro<luhit en català la sar@uela KI-t¡I¿.l-,.t­ki.

Pera avuy s'anuncia '1 debut del cèlebro OnotrQff ab un nou trevaU de seDllaciÓ.

NOVÈTATS.-Aquest tea tro acredita lon 110m, ba­vent comensat desde dillun~ una sèrie d' e8tr6nOl ca­talanl dels que ja 'nressenyé!1l dOlen lo pre.eentn6mero.

ELDOR~DO.-Ju ta es la filma ab que venia reco-

Lo TSATRO RSGIOt<tAL à30 Rb __ ~~ __ ~ .. ________ ~ ____________________ ~.~' ______ ,, __ ~ •• ________ ,, ____ ,, __ ,, __ ~1~

manantso la cometi la en dos /\Ctes IZaM~fJetal dels celebrats autors Ramos Carrlon y Vltlll Au. D' arglJ­mènt sencllllsslm !e fA Interessant pel' sa naturalitat y '1 &Cértt.ta tipoll qu' hi Intervenen en lon de arrollo. Lo llenguatge e ti teixit de belleaas, tilla. de l'observació de carAetel'l, y ameoJ at tot lo dlt.lech ab xistes Justos y pocb rebu cats.

Del desempenyo, que slgué acertf&dlsslm en conjunt. deu ferM e peclal menció del Sr. Cerbón que Interpreta 'I peNOnatge ab gracia artlatlca y sens exajeracions, las Sru. FerDandez y MeJla, que '" portaren discreta· me:a, y cumplll'8n també ab acert los Srll. Hldalgo, .casUlIo, '"rnandez y Petia.

La propietat escènica acertada (: scepte en la riquesa d' algu.n vestit que '&l be es just pel' la rica posició del penonatge y localitat en que habita, no resulta apro­p6sit per anaraen • dodar menjar é. 1aa ga\linu, espol. lar 1 ter altl'es tel'nas que no requ.el't!lxen all:a,. dt. la. ,utal.

La decoració ben éntesa yaprot/lada Ala autors se 'ls feu una ovació entusslasta que ha

anat repetint e cada. nit. Per lo tant, veurèm arrivar 'Important número las

reprel8ntacions de ¡Zal'a(lilet'J,l, co a merescuda en de­mo tracló que 'I púbtich distingeix los bon l'lats de la taula escénlca, sobro tot qu~n se 11 presentan be.

GRA VIA.-Ab satisfacció general y ben demostrada pel' numerosa concurreocia que ha omplert é. diari to­ta. las 10ca1ttals, ha- tornat i presentarse 'o públich lo extraordinari a~tlsta Fre .foli. A més de sas variada,s creacions ha presentat una novetat més, ab la ópera DOl'otea en qu' ell sol dosempenya tots los personatges del argument, que no per alxó deixa d'esser Intrin­cat.

Lo pdbllch II aplaudl ab molL entuIsiasme y pot dlrse qu' es avuy lo sèu artista mimat.

LABaVGU.RA.

• 'llit • En lo lllimaro pr6xlm se repartiran las 16 planas

dltlmas del drama La Dama de Reu. per quin moLiu .80: l" també al preu de 15 céntlms. En lo d' avuy se re­parteixen las pla DaS 49 i 6~. La rapldés y baratura ab que Ii ha publicat aquell~ drama es una nova prova que en aquestaénero no hi ha publicaoió mes veotalJola que la present.

-DeapN' de la publicació de La Dama de ReUl ó sia en lo b4mero 144 que sera. extraQrdlnal:! e repaJ'Ur! complert lo precl6 monólech mu IcaI Ull,.", do pe(la original 4e D. EI.rlch Molina y d >1 Mtre D. .Josep!! M. Comella.

A continuació 6 sia comensant al número 145, ~e publlcari, aegulnt lo IIi.tema riplt y el3onómlch, la co , media en un acte, que tan éxtraordlnarl hlt Olt! obte­nin' actualarent en lo teatro Rom,a, Do. compaRI/' mat (JOItt,.", del. Sr •• Godo y Rlbola.

-Ha algut tradublt al aleman lo célebre drama La ;;·:., ~t;JO'41»"" 4.'o18pb Feliu 1 Codina.

-Diumenge 41tlm en lo teatl'O Principal de Gracia baix la ea tesa direcció de Fteder10b Ferran 18 repl'8Hn. tar.en lo preciós drama Lo COfltMm""", y la divertida pelsa Cura do mol'O.

-En lo tolleU del nd mero vlnenL hi anll'l. I. lIetta 1 mdslca de la cansó en que D. Manuel Rocamora tnlp¡ ... l'A lo seu drama.

-En l' Ateneo Marqués de la Mina dlumease pa lat al vespre se doni una escul1lda funciÓ de la que '. tOl'­ma part la bonica pessa Lo n&Bltre do mtnl/ot&l.

-Avuy, per la nit .. Sans s' anunclan, en la SocletaL Niu Guerrer lo popular drama Laa -jol/aa ÀIJ la Ro.e,. y en 10 Saló Aiguadé la dlvertid .. comedla Do. lteuot. l/ Ull: DU tit 7&8(1,.e.

-Dema. dlumeoge en la Societat 'Sartrlna .' estrena. l'i ab lo tUul De call1oll:tJda un mon61eob origInal de D. Francesob Torre ••

-La empresa del tea tro Novetats, en vista del gran. diós éxitque proporcionaren las úlLlmal repre.: ntacI6u dd L' A,.ts.tana, ha determinat repetir tant Impot:an' oora, aquest vespre y dem. diumenp, tal"de y nit.

-Dissapte vinent en la societat Ateneo Con.tancla se donar! una tunció • benefici del Jove aficlona{ D. Pe­re Alegre, Lo programa es vari lt y s' estrenar6.n I • decoracions de l'obra que 's posara. en oscena..

-A Madrid ba obtingut un èxit desgraciat la ob ... La Tele.foll:lIta, "strenada per la mateixa companyia que la estreni y representi desprél moltaa vegadal en lo te.tro T'voli d' aqui Barcelona. Lo motiu principal del rracb, e8 per haveria trovat e..candalosament in­moral. Nosaltres no 'os en varem adonar. Una de dual, ó estém me. depra'fa&a, 6.om menol blp6critas.

-La dltlma obreta de D. Conrat Roure, La CliN­menleM que tan bon èxit obtingué Ja delde 'I dia del estreno, es cada dia molt mós celebrada haventl8 arre­glat lo final en la torma que demostra desitjar lo pd-blich. ,

-A Ja empresa del teatro Romea 11 ha Ilgut prel8D. tat un nou sainete ab lo Utul de PoUtIca '" .lIoI 6 tuaa gMII: cOt&lpi,.ac16.

-Agrahlm de COr 108 elogis que l'Important diari Lo Somalell:' de Reua, dirigeix • nostra publicaci6, en la edició de dImecres dUim.

lios plau molt e.ser objecte de dlstlci6n. de tal c· ... 18 y majorment pel' nostres companys do cau •• , lo que, Just ab lo Iavor cada dia més extraordinari que 'il. dl.­pensa 'I p6blich, log~arin posar lo Teatro Reslonal i una altora com cap mél d' aque.t pnero en Europa.

-Hem senm. dir que D. Frederlcb Soler ba 'dllt ..... la~ , la empresa deL teatro Principal.' aquea&a cia .. " una obra castellana titulada Un. ca1'dcte,..

Entre marit y mullar. - oya que coneixes aquell que dlr1pfz la orquet&a' -SI, el 10 fill d'en Goula pare • ....¡u.t, y '1 gendre d f on Goula 101 .... OI

•

340 Lo TEATRO :REGIONAL

XIII PETIT CONCURS POEMAs

BASES PUBLICADAS EN LO NÚM. 138

LLISTA DE TREV ALLS REBUTS

1, Cel·danya.-!!, Fidel.-3, Lo Compte del Escambell. 4, Una escola més y un mestre menos.-(¡, La creu de pla­ta.-6, La vida.-'J. Lo Viteli.

Sols queda temps l'erll l'envio, Uns al [mhim dimars.

XARADA

Una vocal es primem, nota musical segona, y sent part del cos lercera troharas que 'I lot te dona un carrer de lIarce!ona.

l'. A. Y G.

LOGOGRIFICH ORTOGRAFJCII

? . ?

'lO» 'lO»

?

» O () (>

» O

Nom de dona. Colonia Espanyola.

» » NOIll d' hOllle. ActrIU espanyola. Part dt'l cos humil. Nom de dona. Vocal.

GEROGLIFICII

X

P I :x: LA

p O L O A

N EHILlO SoU

3 rs

I/toH D' INVERNACLlI.

XaRADA ANUNCI

Total: Se 'n desitja una que sigui, qual!'l' Ires, de M, y sapiga 111)" dos, Ires, {¡ la moda.

Daran ruhó al costat de quatl'c cinch quall'e, botiga de robus.

D. DUCET.

Las solucions al número pr6xim

Solucions inserfadas en lo número 141

XARADA .-Ca-si-mi-ro. TAHGETA.-La gent dpl any vuit. ANAU ItAMA.-Nou-nou-nou-uoll. GEROGLWICU.-l'er una carta un sobre. FI\ASE lIETA.-l'untada de pell.

Correspondencia -------- ----~---

J. 11., no es prou aeertat.-Casals Iluuct, dels dos lo IlICS

cUlt.-Jaume Malfas', veurém de cOlllp!aurel.-Joan I\ibas Carl'eras, entemt y gl'acias; no s' ha l'ehut lo q\lO iudica.­n. T., lo pensament es bo, Ja fOl'ma dolenta.-Salvador llor­l'ut Solé, anira la llllÏm/lo.-Josepb Escacbs "ivcd, cs Ull xicJ.¡ difús.-Joseph Reventós, veurem d. ' atendrcl.-1talllon llui­reu, cs defectuosa.-Josepb, 1IrHl1l¡UCSa, es molt romillllich.­l\amoo lJateu, anirll sense dedicalol'ia; sc n' ha fet Laut abús, que las supl'imlm selllprc.-I\afcl de LlullJasel, l'eferent a aixó sentim opinions molt variadas, y sols podém guiarno.:i ab la generalitat.-J. Dta. Alemany, es molt lIarch, puro si 8' apro­fitava, convindrIa al'l'cglar lo tHul.-llalllon Camps y Jlius, no l' apl'ofitarem.-Bel'Dat Valls, un d'ells es copia.

Lo demés que no '8 respon, no va prou bó

Barcolona Imp. Alalna y 01Ó8, Muntp.ner,lQ,