ULIED, Andreu (2006). El misteri de la trampilla

7/31/2019 ULIED, Andreu (2006). El misteri de la trampilla

1/10

9

Dissabte 4 de Novembre 2006

7:55

s la Susanna.

Estic espantada!, em diu. Sort que aquest cap de setma-na els nens sn amb el seu pare i mhe quedat sola acasa.

Quan es divorci, la Susanna decid llogar aquest ticdel carrer Moscou per les vistes de les torres olmpiquesi els hotels de cinc estrelles, edificis doficines i centresde recerca biomdica de formes ms o menys ocu-rrents creixent al seu costat, al davant del mar, lestram-btica seu de Gas Natural, la intil per bellsima esta-ci de Frana, i el sorprenent edifici Agbar emergintmulticolor al fons del parc de la Ciutadella, i milers decotxes de llums blanques i vermelles entrant i sortint aBarcelona per la Ronda Litoral, algn tren que molt detant en quan sendinsa en el tnel sota el carrerMoscou, i els jardins de Carles I.

Ahir a la nit vaig veure per la finestra un grup dhomes, que jo anomenoel grupo de la trampilla, em diu la Susanna,acompayats dun vell inconegut i de sobte sense ms ni

ms es posaren a bandalitzar un cotxe aparcat al carrer, idesprs de destrossar els vidres i les rodes del cotxe esquedaren una estona asseguts dalt del muret dels jardinsde Carles I, fumant, tranquillament, com els reis del mn,i mirant amunt, cap a la meva terrassa, on jo tamb surtoa fumar. Tinc la precauci de tancar la llum quan surto a laterrassa, per per la forma que em mirava aquell vell temoque em pugui haver reconegut. Magradaria que avui alvespre vinguessis, em diu, amb alg que tacompanyi, percomprovar si em poden veure des del carrer quan surto ala terrassa, o si tot sn imaginacions meves. Si noms fosaix del vell i el cotxe destrossat no mamoinaria tant, pe-r s que aqu baix als jardins de Carles I jo he vist gent detota mena fer de tot, per els que ms minquieten sn elsdel grupo de la trampilla. Avui no he pogut ni dormir, peraix et truco tan aviat. The despertat?

No, est b, li dic, no pateixis. Per avui al vespre no pucanar-hi.

Ja saps el que diu Jean Clair enloge du visible, que nohi ha major fascinaci que descobrir en all ms proper anosaltres mateixos la figura de lalteritat extrema. La curio-sitat cientfica neix daquest horror.

Dacord, mhas convenut, hi anir dem. Avui al vespreestic citat amb daltres horrors.

La Susanna no mhavia despertat. Tenia ja sobre la taulaels volums de lAnuari territorial de lany 2003 i del 2004, ifeia una bona estona que estava pensant com encararlencrrec de la Montse descriure un text introductori perlAnuari 2005, abans del proper dilluns, no s pas massatemps. Llex deix dit, abans de submergir-se temporal-ment al fons del seu mn ms seu, que volia que jo escri-gus la introducci, i que ho fes a la meva manera. Que saquesta, com ell sap molt b. Sense pretensions acad-miques. Tampoc lAnuari planteja teores ni explicacionsglobals, aparentment es limita a recullir una srie de not-cies que serveixen per aixecar acte del que ha passat enun mn que ja no est territorialment delimitat, ni polaritzatideolgicament, ni administrat per una burocrcia exacta,com ho estava no fa pas massa. Linters major delAnuari s, per mi, el que els cursis anomenen benchmar-

king, i en Jordi Pietx, de la Xarxa per la Custdia del Territori, amb seu a Vic, prefereix anomenar: Aix si!, per

oposici a l Aqu no!. Un cas que sem fa especialment in-teressant, dentre tots els recollits lAnuari, s el del Parc Agrcola de Can Gambs, del qual lAjuntament deSabadell nera titular de 42 ha de la finca ja el 2004. El pladirector del parc agrari proposa un model de gesti dagri-cultura periurbana amb garantia de qualtat ambiental i pai-satgstica, i emfatitza la comercialitzaci dels productes,com la mongeta del ganxet, blat, ordi, cigr i arbres medi-terranis com figueres, magraners i ametllers sota una ma-teixa marca, i tamb permet que lEscola dAgricultura deBarcelona hi faci investigacions que millorin els productesagrcoles, i tamb hi haur activitats en lmbit de leduca-ci ambiental i de ds social. La qesti clau, em penso,s que la propietat del sl s en bona part pblica, i fouadquirida no per expropiaci o compra sin com a cessidun Pla Parcial prviament desenvolupat. Els terrenysagrcoles que resten per exemple al Baix Maresme, lesCinc Snies a Matar, fins i tot del Parc Agrcola de

Viladecans al Baix Llobregat, continuen tenint les mateixes

Introducci

Andreu UliedDirector de MCRIT SL.

ANUARI TERRITORIAL 2005

El misteri de la trampilla


2/10

ANUARI TERRITORIAL 2005INTRODUCCI

10

expectatives durbanitzaci ara que abans de laprovacidel PDUSC, com demostra laugment dels preus del sl,les ofertes de compra que es fan als pagesos, i qui les fa.Cm es pot promoure una activitat agrcola econmica-ment viable i ambientalment responsable en sls que jaestan en mans dimmobiliries? No s aquesta introduc-ci el millor lloc per aprofundir en aquesta qesti, per s per fer notar que lanlisi dels casos reals que reculllAnuari s un bon punt de partida per tothom interessaten explorar les qestions estratgiques que afecten el te-rritori de Catalunya avui. Tirant del fil dels casos que pre-senta lAnuari s fcil anar desfent lentrellat dun mn quede cop i volta sembla haver-se enredat enormement.

Diuen que lescenari dels nostres xits i fracassos s invisible , o en tot cas samaga, es resisteix a deixar-se veureal complet, i es mou rpid.Por eso , escriu en DanielInnerarity aLa Sociedad Invisible , hay que observar con

unos hbitos similares a los del espionaje y una forma decrtica muy distinta a la tradicional crtica social . Aix, lesnotcies que cont lAnuari sn pistes , i la mena de lectu-ra que ens demana s detectivesca , perqu avui saber smolt semblant a sospitar. Aix, avui, desprs de la conver-sa amb la Susanna, desprs de ms de deu anys vivint ala banda esquerra de lAvinguda Marina, men adono quese poc del que passa a laltra banda del carrer, on viu ella,prop la boca del metro de Ciutadella-Vila Olmpica, i el fi-nal en cul de sac del tramvia, els murs del zoolgic, elsdescampats i les vies del tren, un espai inacabat, desque-nes a tot el que lenvolta, on hi hagu un globus aerost-tic que per uns quants euros et pujava prou amunt per po-der contemplar tota aquesta buidor inesperada, les viesdels tren i els jardins de Carles I, sobredissenyats, el canalsense aigua, la vegetaci de totes les espcies mediterr-nies que han desaparegut, els gronxadors mig espatllats,bardissa i matolls trepant pels murs que encerclen els jar-dins de Carles I. Noms la Susanna sap qu hi passa als

jardins, de nit. Des del observatori de la terrassa de casaseva hi ha vist de tot, i fins ahir pensava que estava cura-da despants.

Els nens es lleven i comencen els crits, les corregudes, elscops de porta, i jo encara no tinc cap mapa mental de lacrnica que, ara ja se, no acabar pel dilluns, com mha-via comproms. La tetera que pita. Un despertador que

sona, escandals. La Teresa es lleva i es deixa convncerpels nens per cuinar brownies , una espcie de galeta dexocolata, i jo li explico que ha telefonat la Susanna, y ques lo que le pasaba a ella?, em pregunta, i desprs dex-plicar-li la histria de lenigmtic grupo de la trampilla de laSusanna, surto a buscar el diari i em trobo lAndreu Martn,lescriptor de novelles negres, passejant el seu gos propla platja.

Cm es deu dir trampilla en catal?

9:05

Poso msica de Pearl Jam , i fullejo el diari. Montilla rebut- ja un pacte amb Mas per governar junts Catalunya. ElParlament basc vota a favor de lautodeterminaci. Obreel Sal Nutic, el major de la histria. Israel dispara contraescuts humans. Un pastor republic dimiteix per haver tin-gut relacions sexuals amb un prostitut. Noms els xinesos

fan carreteres a lfrica. Entre les reivindicacions dERC fi-guren el crrec de Consell primer, Cultura, rdio i televisi.Els All Blacks porten a Europa la seva polmica haka , dan-a guerrera violent, gesticulacions sexuals explcites, iamenaces de tallar el coll, que interpreten els jugadors ne-ozelandesos amb el dors nu abans de cada matx derugby. Avui el Depor mesura lestat del Bara, desprs delempat amb el Chelsea. Latur registrat a Espanya es re-dueix en el darrer any en ms de 60.000 treballadors. ElsEstats Units eliminen una web oficial que mostrava comfer una bomba nuclear. Ryanair confia en convertir elsseus avions en casinos volants a mitjans del 2007.

Deia lAlbert Serratosa en la presentaci del seu llibreMsenll lurbanisme laltre dia a lInstitut dEstudis Catalans,que ni ledat del territori ni de la societat pot mesurar-seany a any, perqu cal al menys una dcada per poderapreciar els canvis ms importants. Deu anys s el temps

en que es passa des de la primera idea de qualsevol granprojecte urbanstic, o dinfraestructura, al moment en quesn apreciables els seus impactes sobre el territori. Aix, nos rar que ara, en comenar a escriure aquesta introduc-ci al que ha passat al territori de Catalunya al llarg del2005, em senti incapa doferir una explicaci a tot el queha succet noms en un any, i que els esdeveniments se-m confonguin amb els succets abans o desprs. Perqutotes les notcies que cont aquest Anuari expliquen les-tat de la qesti dhistries que es remunten anys enrere,fins a vint o trenta anys en alguns casos, i daqu que to-tes les notcies incorporin els seus antecedents, i shaginde llegir com instantnies fotogrfiques, fotogrames depellcules amb arguments sovint en algun punt intermig enel seu desenvolupament. Potser un any en la vida del te-rritori equival a un dia en la vida duna persona, o a un capde setmana, a tot estirar.

Dit aix, diria que una tendncia territorial molt importantque es fa evident en lAnuari daquest any, el 2005, elprocs de transformaci accelerada de linterior deCatalunya, i en particular de les terres de Ponent i les co-marques centrals, des de Lleida a Igualada, Manresa, Vic,Olot i Girona. Amb motiu de larribada del ferrocarril daltavelocitat a Lleida, la paeria tracta dimpulsar la transforma-ci urbana del seu entorn mitjanant lanomenat Pla delestaci, la construcci dun parc urb sobre part del tra-

at de les vies, la remodelaci de la plaa Berenguer IV, ola construcci del complex Vialia, i ms enll de Lleida, elprojecte dEix Transversal Ferroviari ms que obrir expec-tatives de desenvolupament, que ja es donaven duna for-ma incipient fa cinc o sis anys, serveix delement dorde-naci a escala territorial, tant de leix de Lleida fins Igualadacom, en menor mesura, dels entorns de Manresa o Vic, enel marc dels Plans Territorials Parcials i Plans DirectorsUrbanstics que, cal dir, shan posat en marxa just atemps, precisament quan aquestes comarques ms ne-cessitades estaven de reflexionar i consensuar models dedesenvolupament. El creixement industrial i logstic de lescomarques centrals i les de Ponent es deu, bsicament ala seva disponibilitat de sl en moltes millors condicionsque el litoral o prelitoral i a les expectatives que tenen demillorar molt notablement la seva accessibilitat. Enaquests moments, Catalunya est fent el que sha dit un

salt cap a linterior . El 2 doctubre de 2005, per exemple,lempresa pblica Centre Integral de Mercaderies i


3/10

ANUARI TERRITORIAL 2005 INTRODUCCI

11

Activitats Logstiques, S.A. (CIMALSA) va treure a concursla construcci i explotaci dun centre logstic dins el pol-gon industrial dels Plans de la Sala, basant-se en la sevasituaci estratgica respecte la xarxa viria, amb el nomde Logis Bages, que ocupar 87.000 m 2 i estar destinata la distribuci de mercaderies dins lmbit catal i a la re-alitzaci dactivitats de valor afegit vinculades amb la logs-tica i la distribuci. El municipi de Calaf tamb es troba araen un punt de nova centralitat i per tant resulta estratgicper les empreses logstiques, i en conseqncia el polgonindustrial existent al municipi es troba totalment ocupat.

Aquest fet, i la creixent demanda de sl industrial per no-ves empreses, i per la necessitat dampliaci dalgunes deles empreses que ja funcionen al polgon, fou una de lescauses que va motivar la revisi del planejament.

El programa A tota costa de Radio Estel, explica que avuies retornaran al mar tortugues marines, sis tortugues re-

cuperades pel CRAM, que per cert t unes installacionsdall ms precries a Premi de Mar, un dels municipisms densament ocupats de Catalunya, amb tota la sevacapacitat de creixement exhaurida, travessat per la carre-tera Nacional II de Madrid a La Jonquera i el ferrocarrilconstrut per Miquel Biada el 1848, ocupant el que hauriade ser el seu tram del passeig martim de Barcelona aMatar, i un port amb les obres parades des de fa anys ipanys. Al Carib les esponges poden menjar coralls o es-ponges, i prcticament es deixen tocar, diu el portantveudel CRAM. Per a la Mediterrnia sn molt rares les tortu-gues. Un submarinista ha de ser un mer observador de lavida submarina, afegeix, com ho s la Susanna, penso jo,que voldria ser una mera observadora de la nit dels jardinsde Carles I, per no pot ser-ho, cap observador s neutre,no podria ser-ho, perqu fatalment la seva presncia mo-difica all observat i en aquest fet rau, precisament, lori-gen de tota la nostra incertesa. Jo mateix, sense anar mslluny, desprs descriure sobre les dinmiques territorialsen curs a linterior de Catalunya, no puc deixar de dir queel desenvolupament de noves implantacions industrials ilogstiques i de grans equipaments a linterior, on les ciu-tats poden crixer i doblar la seva poblaci, sent tan ne-cessries com inevitables, no hauria de suposar endarre-rir els projectes pendents de reconstrucci de les ciutatslitorals, ms difcils tcnicament, ms complexos institu-cionalment, ms cars de finanar, per el territori litoral,

lentorn metropolit de les grans ciutats del litoral, deBarcelona i de Tarragona i Reus, de Vilanova o Matar, ietctera, s fonamental per latracci de persones i em-preses innovadores darreu el mn, i per la generaci dems valor afegit a partir del turisme cultural o de negocis

ja existent i en creixement, vinculant-lo a la salut o la for-maci. Totes les activitats econmiques sn, o cada diatenen ms a veure, amb el turisme, opina la Mar Isla, di-rectora de lEscola Universitria del Maresme. Ja se queaquest no s el lloc per aprofundir en aquest debat, quemereixeria filar molt ms prim tots aquests arguments, po-sar sobre la taula els pros i contres de tot plegat. Com si-gui, lAnuari del 2005 ens incita a una reflexi sobre la re-construcci del litoral en relaci al desenvolupament delinterior que hauria danar ms enll dels tpics del seglepassat sobre la Catalunya-Ciutat , en bona part realitzada,la macroceflia de Barcelona i etctera. Amb tot el que es-t passant, i el que passar, ens caldr actualitzar el nos-tre imaginari territorial. Aviat, em diu un amic que no vol ser

identificat, Barcelona i Catalunya seran els noms, o les marques , que indistintament utilitzarem per referir-nos auna mateixa gran ciutat.

11:00

Ens ha costat arribar al recinte de Gran Via de la Fira deMostres, on es celebra el Sal Nutic, hem aparcat moltlluny i hem hagut de fer quasi una mitja marat per arribar-hi, a travs duna ciutat, LHospitalet, desventrada, pobla-da de grues de construcci, nous gratacels i edificis dedisseny impactant, com el que t un restaurant giratori alsostre. Com sigui hem arribat i els nens han gaudit mirantmotors i instruments de navegaci, i maniobrant una llan-xa de salvament amb un simulador.

Los guardacostas ya no navegan en las lanchas en reali-dad, saben?, ens explica el tcnic al crrec del simulador.

Van en helicptero y con un joy stick gobiernan la lanchavirtualmente y disparan las ametralladoras.

Desprs passem una bona estona entrant i sortint delsvaixells exposats al pavell nmero 1, i de tots els vaixellsdecidim que, efectivament, el Sun Odyssey 45 , deJeanneau, s el que ens agrada ms.

Por favor, em diu el comercial, no deje que los nios lo to-quen todo.

Un vaixell s una espcie trofeu que la gent es compra perlluir-lo, una despesa dall ms irracional, si es t encompte que el promig dutilitzaci de la flota amarrada alsports catalans no passa duns pocs dies lany, i el quecosta el manteniment i lamarratge. Per vivim anys deu-fria econmica, la borsa lany passat ha donat un 28%de rendibilitat, del mercat immobiliari no cal ni parlar. Lestendes del Passeig de Grcia de Barcelona cada dia snms luxoses. En Francesc Santacana em digu fa unsmesos que no s fcil explicar als poltics que tot aquestaeufria econmica s un gegant amb peus de plom, elscapitals que entren a Catalunya no sn tan inversions pro-ductives sin especulatives, fins i tot de terrenys no urba-nitzables protegits pels nous plans directors costaners, ode parcs agrcoles, mentre ens falla all que garanteix eldesenvolupament a mig i llarg termini de Catalunya, les in-

fraestructures de qualitat, la formaci, la innovaci tecno-lgica, el carcter emprenedor i de risc raonable, institu-cions pbliques eficients i ben coordinades, i ens sobraverbalisme i bones intencions. Sota laparena daquestcreixement espectacular hi ha una enorme fragilitat, tot unmn de perills latents. Per exemple, la desfamiliartzaci delEstat del Benestar. Ens falten les efes i les is a les que esreferia lArtur Mas en la campanya de fa tres anys, quandebatien sobre el futur de Catalunya: famlia i formaci, in-novaci, infraestructures.

Recullo el fullet turstic Costa del Maresme, de Catalunyaturisme , on no apareix ni una sola vegada la paraulaBarcelona . No podem escapar de totes les velles catego-ries intils: el mite de la Barcelona macroceflica enfronta-da a les ciutats catalanes , lantagonisme entre el que ano-menem comarcal i el que anomenem metropolit , lapuresa de la muntanya en front el litoral cosmopolita, i et-ctera. La realitat canvia molt ms rpidament de la nos-


4/10


12

tra capacitat dimaginar-la. Hem daprendre a buidar lament de prejudicis, i reprimir la primera impressi que enscausa qualsevol cosa que passa. Linfern sempre est plede bones intencions. I moltes poltiques socialment avan-ades en aparena poden resultar contraproduents, comexpropiar els habitatges buits quan no acomplissin la fun-ci social. Aquesta mesura, proposada en el marc de laLlei de lHabitatge, va centrar la major part de les crtiquesfetes al text. Tant el Partit Popular (PP) com Convergnciai Uni (CiU) van adduir la inseguretat jurdica que podriagenerar aquesta mesura al fer prevaler la funci social da-vant del dret a la propietat, aix com lelevat cost econmicque podria suposar la seva aplicaci. Fins i tot, dins delmateix govern, Joaquim Nadal, conseller del Departamentde Poltica Territorial i Obres Pbliques (DPTOP) va expres-sar la seva disconformitat. Amb tot, el que resultaria real-ment interessant s disposar dels estudis en els quals elDepartament de Medi Ambient i Habitatge es basava per

fer aquesta proposta: saber quants pisos poden conside-rar-se buits, que potser no sn tants com ens pensem, iqui tipus de propietari tenen, quans entrarien al mercatcom efecte de la Llei, quants shaurien dexpropiar, qupodria costar i quins terminis requeriria, i quina rendibilitateconmica i social sen derivaria de tot plegat. I aquestahauria de ser una altra utilitat de lAnuari: obrir lnies de re-cerca vinculats a problemes reals, explorar poltiques quevan ms enll del que sembla viable. Nhem parlat sovintamb la Mita Castanyer, Presidenta de lSCOT i directorade cursos de postgrau a la Universitat de Girona: aquest

Anuari hauria de ser un recurs educatiu de referncia, in-duir treballs dinvestigaci aplicada en camps realment es-tratgics per Catalunya.

13:07

He estado hablando con Susanna, em diu la Teresa quanarribo a casa amb els nens.

La Susanna li ha explicat les carreres dels carteristes ado-lescents marroquins pels jardins, desprs de robar la genta la sortida del metro, per on passen i on samaguen enprimera instncia, i per on salten la Ronda Litoral si la vc-tima insisteix en empaitar-los, i a on es retroben desprs,per distribuir-se el bot. Molts dissabtes el mat laSussanna recull els carnets didentitat i altres documents

de les bosses i carteres abandonades i les deixa dins dal-guna bstia, perqu ja fa mesos que es cans denviar-lesper correu. I tamb li explic el cas de lheronman des-dentat que samaga per xutar-se entre els gronxadors, mi-rant compulsivament a dreta i esquerra, paranoic, fins alpunt de tornar a canviar de lloc, una i una altra vegada. Laprostituci s de dies laborals, potser perqu els homesdediquen el cap de setmana a fer vida familiar; per de di-lluns a divendres hi ha fora activitat, aparquen en cotxe ala rampa on acaba el carrer Moscou, i no els importa queel carrer estigui tan illuminat, ni tampoc no els faria res sa-ber que des de dalt de la terrassa la Susanna no pot evi-tar veurels, si surt a fumar. La majoria dels homes es com-porten mecnicament, es treuen les sabates i es baixenels pantalons, i enllesteixen en qesti dun parell de mi-nuts, i desprs llencen el preservatiu per la finestra i mar-xen rpid, deixant la puta all mateix, al final del carrer,sense acompanyar-la a la cantonada. Si el preservatiu se-l queden elles, el tiren a una papera. Una vegada hi hagu

un home que obr la porta del cotxe per treures els panta-lons ms cmodament, i sentretingu plegant curosa-ment la roba perqu no se li arrugus, abans de tirar-se asobre la dona. De tot aix la Susanna li preg a la Teresaque no ho digui a ning, perqu si el seu exmarit, o elsseus pares, sabessin que viu en un barri aix sescandalit-zarien. Ell s un escriptor multimilionari de les Barbadosque viu a Miami i que ve a Barcelona mensualment perveure als seus fills, i els seus pares viuen a Pedralbes, te-nen una casa fantstica a Port de la Selva i sn del OpusDei. Per res de tot aix lespanta a ella, ja hi est acostu-mada. El que s lespant s la mirada daquell vell, i tot elgrup deslaus que viuen sota els jardins de Carles I, en eltnel del ferrocarril,el grupo de la trampilla , diu ella, perqual final de la rampa que puja des del final del carrerMoscou als jardins hi ha unatrampilla al terra per la qualaquesta gent entra i surt, i el ms curis s que van sem-pre ben vestits, com si all baix les vies del tren portessin

vides dall ms normal, tinguessin dutxes, lavabos, dor-mitoris, haguessin derivat aigua i llum de les installacionsde la Renfe. El que ms aterra a la Susanna s que els ti-pus no tinguin por de res, ni de ning.

17:00

Lany 2005 s lany intermedi del trienni 2004-2005-2006,i, al menys des del punt de vista del govern de Catalunya,s un any singular. Mirant enrere, me nadono que enaquests tres anys, que coincideixen amb els tres anys depublicaci de lAnuari, hem envellit molt, em perdut moltainnocncia. Fa tres anys tots estvem interessats en dis-cutir les grans qestions , debatem visions de futur sobreel territori i la societat de Catalunya, hi havia exposicionstan provocadores com lHipercatalunya , llibres i articles depoltics i tcnics de tots els camps, cursos i conferncies,tertlies als collegis professionals, i els partits poltics pu-blicaven fulletons que avanaven plans dinfraestructures iterritorials llargament meditats, potser amb excessiva con-creci i tot, i fins i tot en els cartells electorals dICV sortiael mapa amb els conflictes territorials que recoll lAnuari2004. Avui, en canvi, et trobes amb missatges poltics du-na altra mena, de lestilSom com tu , i un candidat afaitant-se o posant la broca a la taladradora abans de penjar unquatre a la paret, en una campanya publicitria que des-caradament relaciona el ms ntim i personal amb el social,

i que jo hauria de ser lltim en criticar, per suposat, a lavista de com estic escrivint aquesta introducci. s la per-plexitat social, que ens deixa atrapats en el present, men-tre ens afaitem o pelem patates per fer una truita espan-yola. Nunca antes haba estado un tiempo presente tan

lleno de informaciones anticuadas , diu lInnerarity.Estamos ms informados que nunca de un mundo que ya

no es el nuestro . I aix mho sembla a mi tamb. Cap po-ca ha sabut tan poc sobre el futur, com la nostra: qualse-vol cosa pot passar en qualsevol moment. Vivim atabalatsdinformacions tan intils com la truita espanyola que johavia de fer amb les patates que estava pelant unes lniesms amunt.

A la junta de la Societat Catalana dOrdenaci del Territorique impuls la primera edici daquest Anuari hi havia pe-sos pesants que acabaren sent nomenats DirectorsGenerals en el primer Govern tripartit, com en JuliEsteban, en Jordi Juli, o en Jordi Caas, que era el


5/10


13

President. LOriol Nello havia publicat poc abans l Aqu no! , el primer anlisi a fons de la srie de conflictes territo-rials que emergien a la societat catalana, obrint, penso,una nova actitud cientfica, ms pendent dels conflictes iles contradiccions, del que passa a les vores, en lnia amblexploraci geogrfica de principis del segle vint, la que ami ms magrada, la daquells magnficsexcursionistescientfics : Gaud, Verdaguer, Maragall, al cim del Canig.Feia ja uns quants anys que sospitvem que els conflictessocials i poltics que suscitaven els grans projectes detransformaci territorial eren indicadors, o pistes, de lacreixent incapacitat de poltics i tcnics per gestionar anti-cipadament una complexitat creixent, per superar les so-lucions puntuals i plantejar un pla de conjunt per evitar quecap dells derivs en conflictes ingovernables.

Aparentment, el que pass en el curs dels darrers tresanys s que els conflictes territorials passaren de la socie-tat a linterior del govern tripartit, i a ms duna societat tur-

bulent tinguerem tamb un govern turbulent. Aix potconstatar-se en molts dels casos que es recullen enlAnuari del 2005, no noms per projectes dinfraestuctu-ra abastament coneguts, com Bracons o el Quart Cintur,sin tamb en relaci a plans de protecci natural, com la

Xarxa Natura. La proposta de Xarxa Natura 2000 i el CanalSegarra-Garrigues eren projectes que estaven impulsatsper dos departaments diferents: La primera a crrec delDMAH (dirigit per la coalici entre Iniciativa per Catalunya iEsquerra Unida i Alternativa - ICV-EUiA), i la segona eracompetncia del Departament dAgricultura, Ramaderia iPesca (DARP), del Partit dels Socialistes de Catalunya(PSC). Les diferncies entre els diversos partits poltics vanprovocar que les ja tradicionals desavinences entre els dosdepartaments saccentuessin i que les divergncies sobreel canal, ja visibles lany 2004, fossin cada vegada ms ex-plcites i intenses. Des del punt de vista del DARP, elDMAH volia declarar ZEPA aquells indrets amb un majorvalor agronmic, mentre que el DMAH trobava que elDARP soposava a la creaci de ZEPA als millors llocs perals ocells. El DMAH es recolzava en la legitimitat dhaverde complir la legislaci europea, per el DARP considera-va que amb les ZEPA ja declarades fins el moment es po-dia complir la normativa, i que noms calia garantir la ges-ti efica dels hbitats dinters comunitari, sense haverdanar ms enll de les expectatives europees. Daltrabanda, el DMAH incidia en loportunitat de desenvolupa-

ment que significava la declaraci de protecci europeaper al territori, mentre que el DARP serigia com a garantde lexecuci del canal i dels drets histrics dels regants.

Amb tot, pocs dies desprs de presentar-se la propostadampliaci, el DARP anunciava, ni ms ni menys, quepresentaria allegacions. Increble!

Que el Govern de Catalunya estigui composat per una co-alici de tres, o cinc partits, segons com es comptin, no tres de particular a Catalunya, on sn moltssims els muni-cipis governants per tota mena de coalicions poltiques,com Lloret de Mar, on saprov inicialment el POUM ambels vots a favor de CIU, PP i dERC, labstenci dICV i elvot en contra del PSC, que consider que el pla perpetuael model de massificaci urbanstica del territori. No sn in-freqents els casos en els quals els plans urbanstics que-den interromputs per disputes poltiques locals. I els argu-ments sobre la perpetuaci del model de massificaciurbanstica sn emprats indistintament per qualsevol grup

poltic en un exercici de verbalisme a la catalana. Potser l-nic encert del PSC en la campanya electoral de la setma-na passada fou el lema: Fets, no paraules!

Tot i aquest entorn turbulent, a totes les escales i en la majoria dels sectors, en alguns Departaments del Govern, almenys en els ms directament implicats en el govern terri-tori, es produren al llarg del 2005 canvis importants quees reflecteixen tamb en aquest Anuari, com els plans di-rectors urbanstics i territorials, programes dinversions enbarris, iniciatives en millora del paisatge o protecci delentorn, que en alguns casos sn estrictament revolucio-naris perqu pretenen canviar tendncies molt fortes. Vala dir que moltes daquestes sn accions que no busquenlespectacularitat, ni mereixen latenci dels mitjans de co-municaci, ms centrats en la conjuntura, i aquest s unaltre inters de lAnuari, rescatar del maremgnum de totel que passa tan rpid notcia de fenmens o decisions es-

pecialment significatives i que aportin bones pistes per ex-plorar el per qu de tot plegat. Aix, en el context dels es-cndols no ja de precipitaci cobdiciosa en lurbanitzacidel litoral mediterrani espanyol, sin de corrupci flagranten massa llocs, sn significatives notcies com que a labrildel 2005, per exemple, la Direcci General de Ports i

Transports del DPTOP denegus la concessi administra-tiva per a la construcci i explotaci del port esportiu de laurbanitzaci marina que lempresa Agrovinaroz volia cons-truir a Sant Jaume dEnveja, i tamb que lempresa ports

ja 15 anys de trmits infructuosos, que tampoc resolgu alseu favor el Govern anterior.

22:00

Hem quedat per anar a ballar amb una parella damicsporto-riquenys de la Teresa, ell s General Manager de laGeneral Electric a Europa, de fet vingu a Barcelona adesmantellar les plantes que la seva empresa hi tenia aqu,i a traslladar la seu corporativa a Budapest, i una parelladargentins, ell Director General de Moet Chandon, i ellapintora, per poc pot pintar la Sol, amb cinc fills petits acasa. Tots quatre voldrien tornar als seus respectius pa-sos el ms aviat possible, perqu tenen fills preadoles-cents i els sembla que els tindran ms controlats all.

Tamb vindr un pilot angls de la British Airways, i un al-tre pilot catal, dAir Europa, casat amb una metgesa que

no exerceix perqu t tres fills.

Im not really english, diu en Marc, que acaba darribar de Tkio, i dem passat vola a San Francisco, my family isfrom Australia, and I was born and rised in Singapour.

Anyway I like living in Spain.

Som a un restaurant tpicament barcelon, postindustrial,de terres de fusta, sostres alts, mobles confortables, unapianista rossa toca al mig de la sala mentre per un televi-sor sense veu de gran format el Depor empata de penaltial Bara: 1-1. El menjar s molt bo, i el preu, 30 per per-sona, increble, si ho comparem amb qualsevol altre res-taurant de qualitat equivalent a Europa o Amrica.

Mentre als Estats Units, diu el pilot barcelon, els bns deprimera necessitat, com lhabitage, els aliments, la roba, eltransport, sn relativament barats, i els luxes, com menjara un restaurant com aquest, carssims, a Barcelona suc-


6/10


14

ceeix quasi al contrari. I aix, vivim en una opulncia quesembla fictcia.

En Marc est preocupat pel bullying que pateix el seu fill.Emprenyat, seria la palabra adient.

Cm potser que el collegi no hi faci res?, em pregunta, ia partir daqu la conversa cau en un llarg debat de totsplegats en angls sobre leducaci dels fills, que si bademacabaran convertits en uns energmens consentits i ma-leducats, em temo, cmo vas a tu a decir eso?, em co-rregeix la Teresa, es veritat que exagero, em disculpo, isense voler quedo atrapat per les imatges sense so delBara per televisi, pensant que potser lenredar-se endiscussions interminables sigui el signe daquests temps,bablics, parlant per parlar, parlant sense haver pensatabans prou el que dius, com passa en tantes notcies in-closes en aquest Anuari, en qestions tan greus com la

del segon cintur de Tarragona, que desprs danys dediscutir diverses alternatives pel davant i pel revs semblaque finalment tindr el traat proposat inicialment, des deMra fins al camp del Gimnstic, si b tampoc no es des-carta la possibilitat de continuar-lo en un futur cap a loest,pel costat de lAP-7, o en qestions en principi menysaparatoses, com el cam forestal del Coll de Boix que desde lany 1987 estudi el Servei de Parcs Naturals de laDiputaci de Barcelona, i que encara no sha construt.

Tots aquests debats interminables ens poden fer sospitarque els nostres processos de presa de decisi sn mani-festament ineficients. La complexitat darribar a acordsamb un nombre creixent dactors amb posicions contr-ries, ens desborda. A principis de mar, la Cambra deComer de Barcelona va denunciar que els terminis de-xecuci fixats dels projectes en marxa posaven de mani-fest que el FAV no arribaria a Barcelona abans de finals de2008 i que el retard acumulat en les obres estava perjudi-cant la competitivitat de leconomia catalana. Unes setma-nes ms tard, el president de Foment del Treball, JoanRosell, va presentar un informe sobre les prioritats deCatalunya en matria dinfraestructures molt crtic amb elque va denominar cultura del no, s a dir, amb el que vadefinir com a actitud socialment difusa doposar-se a qual-sevol projecte sense justificaci. Segons linforme, aques-ta actitud social hauria portat el retard de projectes tan im-portants com el de lAutovia B-40 Quart cintur o el del

FAV Lleida-Barcelona. Pau Noy, membre de lAssociaciper a la Promoci del Transport Pblic (PTP), va criticar lesparaules de Rosell.

Noms els argentins i els porto-riquenys volen anar a ba-llar al Club Mojito.

!Eres el nico cataln aqu!, riu en Ramiro quan som ja alClub Mojito, entre gent de totes les edats ballant salsa imerengue, que aviat degenera en reguetn, y su perreo,quan un caribeny pardo o moreno, com deien els catalansque emigraren al Carib fa cent anys, amb el cabell estil afroi uns moviments quasi pornogrfics, agafa el micro i diri-geix el ball.

!La negra quiere pam!, canta, !la negra quiere pum!

I el centenar de persones dins del local ens apretem elsuns als altres i cantem !quiere pum!, !quiere pam!

Sc lnic catal aqu, per estic acostumat a aquestamena de celebracions, i ja res no em sorprn des daque-lla nit a San Juan que em vaig passar dues hores de rellot-ge en una festa nadalenca ballant una can que repetiacom un mantra la gallina dice co-c y el gallo dice qui-qu ,

la gallina dice co-c y el gallo dice qui-qu, la gallina diceco-c y el gallo dice qui-qu ...

Diumenge 5 de Novembre 2006, 8:55

03:30

Opina en Joan Maria Bigas, enginyer de lEntitatMetropolitana del Transport, que de nit s quan sescriumillor, perqu les idees vaguen lliures amunt i avall i esta-bleixen relacions insospitades les unes amb les altres, i desobte el que eren ancdotes inconnexes aparentment, esposen en fila ndia i segueixen fils argumentals comprensi-

bles. Est vist que no s aquest el meu cas, per com si-gui rebusco entre les notcies de lAnuari noves pistes quemajudin a interpretar el que pass en el territori deCatalunya lany 2005, ni que sigui temptativament, i des-cobreixo nous caos de verbalisme , tal i com el defin enJosep Pla, aquesta forma tan catalana de passar de pun-tetes sobre els problemes, sense acabar de prendre par-tit, aparcant les qestions per ulteriors negociacions, peramanint-ho en paraules grandiloqents, l embolica que fafort . Aix, el mes doctubre el Govern de la Generalitat vaaprovar, amb els vots favorables de tots els consellers, elPla de lenergia de Catalunya 2005-2015. Mentre el primeresborrany definia la interconnexi amb Frana com a ne-cessria el document definitiu substitua aquest terme perlexpressi una opci possible per cobrir les necessitatsenergtiques entre lEstat espanyol i Frana i la desvincu-lava del subministrament a les comarques de Girona i alFAV. Pel que fa als traats nicament sapuntava que nosen descartava cap i preveia la possibilitat dun soterra-ment parcial. Daquesta manera la decisi final quedavaen mans del Ministeri dIndstria que, no obstant aix,hauria de consultar-ho amb el Govern catal. Des de faquinze o vint anys, els plans i programes dinversions p-bliques tenen aquest to dambigitat tan postmodern. I laPlataforma No a la MAT que va criticar el Pla de lenergiano est exempta del pecat del verbalisme, tampoc, per-qu, en lloc de criticar lambigitat calculada del pla, deia

que el pla no apostava fermament per un model basat enlestalvi i eficincia energtica, ls de fonts renovables i et-ctera, etctera. Qu pensaran daquest temps que s elnostre, els lectors que llegeixin aquest Anuari daqu aquinze o vint anys?

8:50

No em vaig recordar de rentar les samarretes vermellesdes de la setmana passada, sexcusa el Ricard, SecretariGeneral dun departament del Govern de la Generalitat,mentre ens les reparteix a tots els membres del seu equip.

Aix que els de lequip vermell tindrem lavantatge didenti-ficar-nos no noms pel color, sin tamb per lolor.

Tot i aix som un jugador menys, i a linici del matx ensmarquen gols per parar un tren, a lequip vermell. No es-tic gaire inspirat avui, desprs dhaver dormit tan poc, i


7/10


15

lAlvar Garola em regateja com i quan vol per la bandaesquerra.

Retornant cap a casa derrotat compro el diari.

La dutxa amb aigua calenta, el pa que salta de la torrado-ra, la tetera que xiula, histrica.

Caf Quiro 5, msica Chill-Out para ajustarse , regal den Tobias Goncharof, el quiroprctic californi de la vila olm-pica, bon surfista, noms surt al mar amb ones com deumana. A la portada del CD surt ell, ajudant uns nens aNairobi.

El PSC condiciona lacord amb ERC a que deixin de sercom sn. I ERC, que tingu com lema de campanya Somcom som , accepta negociar-ho. ICV haur de negociaraspectes polmics del programa de Govern del PSC, en

particular el Quart Cintur i la interconnexi elctrica ambFrana. Mas tantea a Carod , diu tamb el diari. ElPresident Pasqual Maragall, anuncia que sen va alSenegal, en el seu darrer viatge oficial, i el seu imitador ofi-cial, en el seu diari de campanya, sacomiada dels seuslectors de La Vangurdia . Els trobarem a faltar, a tots dos.

Aquests sn dies de negociacions, una de les activitatsamb les que ms ens agrada entretenir-nos a tots, enca-ra que potser a Jos Montilla no tant. Una companyiaconstructora fa poc negoci amb un petit ajuntament gi-ron la modificaci dun projecte, i lAjuntament, a canvidacceptar un terrapl enorme que partia el terme munici-pal en dues parts obtingu la construcci de la coberta delseu petit poliesportiu, que per la constructora era per su-posat cent vegades ms barata que el viaducte que ses-talviaven. No sempre s aix, es clar, cada cas es negociaindependent de la resta, duna forma artesanal. Una de lescompensacions especfiques que podria rebre Trrega peracollir la pres, recull una de les notcies de lAnuari, s laconstrucci dun nou jutjat, un equipament reivindicat llar-gament pel municipi; una altra de les propostes que vasorgir de lalcaldia va ser demanar que fossin els vens de

Trrega i de la comarca els que tinguessin prioritat per ac-cedir als cinc-cents nous llocs de treball que crearia la pre-s i que es repartien estimativament entre: ms de 200persones per a tasques de vigilncia, ms de 100 perso-

nes per feines de rehabilitaci i sanitries, una vintena pera ladministraci del centre, a ms de 60 MossosdEsquadra. El fet s que el nombre dinterns en les pre-sos creix rpidament, ms i tot que la poblaci deCatalunya, i fan falta ms presons.

Som ms de set milions de residents al territori deCatalunya, per larribada duna nova onada dimmigrants,que a diferncia de lanterior onada dels anys seixanta escomposa de persones que venen de ms lluny i de mspasos que abans, pobres de solemnitat o multimilionaris,i sinstallen no noms a Barcelona i a les grans ciutats,com fa anys feren els nostres pares i els nostres avis o be-savis, encara que ells no estan aqu necessriament perquedar-shi de per vida. Les tensions socials que larriba-da sobtada de tantes persones crea sn inevitables, i pas-sen arreu de Catalunya, com recull lAnuari. Lany 2005 deles 1.884 persones que vivien al barri de la Farga deBanyoles un total de 1.004 (el 51,9%) eren immigrants,

majoritriament concentrats a la primera illa construda, unpercentatge molt superior a la mitjana de Banyoles(18,2%). Aquest elevat percentatge dimmigraci junta-ment amb lallament urbanstic, lentorn industrial, laltadensitat, la manca dequipaments i zones verdes i la bai-xa qualitat dels edificis provocaren la regressi urbansticadel barri i la marginaci social de les persones que hi ha-bitaven. A ms diversos episodis esdevinguts al barri, comla recollida de signatures contra la installaci duna mes-quita el 1999 o la detenci de cinc persones acusades deformar part duna cllula de les xarxes dAl-Qaeda de te-rrorisme islmic el 2003 contriburen a reforar la sevaimatge com a zona conflictiva.

s la Susanna.

Ara si que estic cagada, em diu. Ahir a la nit el vell destros-s un cotxe aparcat aqu el carrer i aquest mat la policia

ha vingut i sha ficat dins latrampilla i ha detingut al menysquatre tipus. Per no trobaren al vell. I jo sc tan tonta quevaig baixar al carrer per explicar la policia tot el que se del

grupo de la trampilla , i ara haur danar a declarar a co-missaria, a identificar-los. Els policies em digueren que snde lest, una mfia perillosa. No tenien ni idea de qui era elvell.

No ha de patir, em digueren els Mossos, cada vegada quepassi el que sigui ens truca.

S, em vaig posar a riure, si els truco cada vegada quepassi el que sigui cada nit els haur de telefonar dues otres vegades!

12:00

Enfundats en els seus neoprens de cap a peus, perqu ja comena a fer fred, acompanyo els nens cap al CentreMunicipal de Vela. Com cada diumenge, es passaranunes quantes hores navegant amb els seus cosins i al-tres nois del barri. Els monitors els distribueixen i cadagrup treu lembarcaci, ja aparellada de lhangar, i un aun els picos van fent-se a la mar, com una filera de pa-pallones dales verdoses, fosforescents, diminutes i vol-tils en mig del mar. Fora gent passeja pel dic del portOlmpic, o seu i contempla el mar, el perfil daquesta ciu-

tat que en deu anys ha ocupat el front litoral amb centresde negocis i ldics, hotels de cinc estrelles, torres dofi-cines i edificis corporatius, centres de convencions, cen-tres de recerca biomdica, museus, grans parcs i barrisresidencials amb la major natalitat de Catalunya. Viureaqu s un luxe, aparentment. De nit el port Olmpic estransforma en una zona canallesca. Lachachera , se-gons la Susanna. Es pattic veure tot el ramat de noiesadolescents, llatinoamericanes la gran majoria, que elsvespres dels caps de setmana desembarquen disfressa-des de Lolita, escriu de putn verbenero , em corregeixla Susanna, surten en estampida de les escales del me-tro cap als bars del port Olmpic. Al mat aquesta bandade la ciutat canvia de sobte i es transforma en un llocamable, familiar.

Tarragona inicia la transformaci del seu front martim, Vilanova i la Geltr, i Matar, tenen tamb projectes impor-tants en marxa, que els crtics diuen que se semblen mas-


8/10


16

sa a Barcelona, en el Delta del Llobregat lampliaci delport i laeroport, lEixample Nord dEl Prat, i la recuperacide tota la linia de la costa des de Castelldefels fins alLlobregat. Restar pendent, sobretot, el Baix Maresme.Lany 2005 no ha estat lany en que sinici la reconstruc-ci de les infraestructures tan precries del Maresme, pe-r sacab el Pla Estratgic del Litoral Metropolit, un pe-tit primer pas, i es comen el Pla Estratgic del Maresme,un altre pas. I aquesta seria una altre lectura molt interes-sant, potser la ms interessant de lAnuari: tot el que nodiu, les noticies que no passaren lany 2005, tot i que lesespervem, sobre la Llei dOrdenaci Territorial, o la re-constituci de lEntitat Metropolitana de Barcelona, perexemple, o la revisi del Pla General Metropolit, desprsde trenta anys i milers de modificacions puntuals, com lade La Floresta, aprovada el 2005, que inclou el sector deCan Busquets (Sant Cugat del Valls) i que ha suscitat elrebuig dels vens, de grups ambientalistes i naturalment

tamb de partits poltics i socis de govern.13:00

Avui, mercadillo al pat dilla. La Daniela, argentina profes-sora de Turisme a la Ramon Llull, casada amb un execu-tiu alemany, ha muntat una presentaci de dissenyadorsde roba i joies argentins, unes amigues dunes amiguesque han visitat totes les botigues dels museus dart demitja Europa oferint les seves joies.

La Susanna arriba molt nerviosa.

Cmo era ese viejo?, em pregunt un Mosso.

Como un francs vestido para ir a cazar setas, li vaigdir jo.

No, mejor no salga fuera a la calle, seora, los tenemos atodos esposados dentro del coche patrulla, y es mejorque no vean que le estamos tomando declaracin.

Anem a dinar els tres, la Susanna, la Teresa i jo, a un delsrestaurants sota lescultura del peix daurat de Frank Gery,el mateix arquitecte que disseny el fabuls edifici emble-mtic que ocupar part dels terrenys de la Sagrera, la n-via amb vel , li diuen, i per suposat ser recobert de titani

com el Guguenheim de Bilbao. Parlem deThe death , undels contes del llibre Dublinesess the Joyce, que laSusanna, professora de Literatura, exposara als seusalumnes de lescola Elizalde aquesta setmana. Analitzemun dels personatges: la dona nacionalista irlandesa, comla tracta en Joyce, tan distant del nacionalisme irlandscom Mars o Mendoza o Goytisolo i tants altres, del na-cionalisme catal. Per tot aix ella ha votatCiutadans/Ciudadanos en aquestes eleccions, i est euf-rica dels tres escons que ha tret el partit del candidat enpilotes als cartells. Aquesta s la nica novetat de les elec-cions recents, i els vots en blanc i labstenci. La Susanna,o Susana, sense ene, aix li s igual, em diu, nest fins elcapdemunt del nacionalisme i farta del que passa als jar-dins de Carles I cada nit. Ms que harta de todos los cho-rizos y guarros de esta ciudad, diu, que mira por donde vi-ven en los jardines de Carlos I. Sestima ms fer els seuscursos de literatura en espanyol, perqu shi troba mscmoda, perqu en catal no aconseguiria fer-ho tan b.

Cm pot ser que hi hagin escoles americanes o britni-ques en angls, o alemanyes en alemany, a Catalunya, ino en espanyol? La veritat s que no ho entenc, li dic.Segur que nhi ha alguna. S, riu, lescola on van els fillsdels militars espanyols destinats a Catalunya!.

Mejor no hablen de eso que se enfogonan los dos, inter-v la Teresa.

S, els que em preocupen ara son els de latrampilla . Vineaquesta nit, em proposa la Susanna, i ja em dirs. Tu hau-ries de saber qu hi t la Renfe sota els jardins de CarlesI, no?, o podries fer una telefonada a alg que ens ho di-gus. Cm pot ser que la Renfe mantingui una estaci taninfrautilitzada i totes aquestes vies travessant en superfcieel Poble Nou, el flamant 22@?

16:00

Msica de Bach. El Preludi de la Suit No1 en G major pervioloncel que tocaven a bord delSurprise el capit Aubryi un metge illustrat, navegant lAtlntic en persecuci dunbuc de guerra francs del qual he oblidat el nom.

Rellegint el que porto ja escrit men adono que aquesta in-troducci lhe escrit exactament al contrari de com shanredactat les notcies que sinclouen. Mentre els redactorsde les notcies aixequen acta quasi notarial dun determi-nant esdeveniment, segueixen un estricte llibre destil i fanel mxim esfor possible dobjectivitat, incorporant quans possible les diferents visions en contraposici i abste-nint-se demetre cap veredicte, jo no faig el contrari de totaix. Daltra banda, les notcies shan redactat al cap depocs mesos dhaver-se produt, i aix el redactor t una su-ficient perspectiva per poder identificar qu fou el ms re-llevant del que succe. Aquesta la introducci, en canvi, nosn ms que apunts del natural. Dun tema a un altre perassociaci lliure didees. Sense massa temps de rellegir imatisar el que ja sha dit.

No se qu hi ha sota els jardins de Carles I, quina menadinstallacions hi pot tenir la Renfe, per si conec de pri-mera ma la histria de per qu la Renfe i el Ministeri deFoment decidiren a finals dels vuitanta descartar la solucims lgica, soterrar el ferrocarril pel litoral al menys fins el

Bess, i preferiren aixecar les vies de la costa i rehabilitarlestaci, una decisi del tot absurda. La histria de laRenfe s una histria plagada de decisions poc justifica-des. No t res destrany que el mes de febrer del 2005una auditoria realitzada pel Tribunal de Comptes revelsque el compliment per part de les empreses pbliques deles obligacions legals en matria dimpacte ambiental ha-via estat, entre 1998 i 2002, molt deficient. Lauditoria ex-posava que la despesa mediambiental shavia limitat, en lamajoria de casos, a cobrir el cost delaboraci dels estu-dis dimpacte previs. A finals de febrer, la ministra deFoment, Magdalena lvarez va fer pblica lauditoria enca-rregada per analitzar les errades i deficincies en la cons-trucci de la lnia dalta velocitat Madrid-Lleida-Barcelona.Lestudi va posar de manifest que la falta destudis previs,especialment en matria de riscos geolgics i geotcnics,labsncia dun cap dobres amb una visi global dels tre-balls i les presses en lexecuci de les obres, havien indutles empreses constructores a cometre nombrosos errors


9/10


17

en el traat, els sistemes de senyalitzaci i la catenria.Concretament, el document detallava 123 punts de riscamb problemtiques recurrents, com tnels on queia el re-vestiment o talussos que perillaven desfondrar-se, ambuna afectaci global de 166 km de via. Com a conseqn-cia, lestudi certificava desprs de 17 mesos dhaver-seinaugurat el servei que seria impossible assolir la velocitatinicialment prevista de 350 km/h i apuntava la necessitatdinvertir 74 milions deuros ms dels 4.500 ja gastatsper esmenar les deficincies. Tampoc no pot sorprendre aning, a la vista de tota la histria de problemes en laconstrucci de ferrocarrils, amb el punt lgid de lesfon-drament del tnel del Carmel, que el 19 de maig laPlataforma AVE pel Litoral reclami que el FAV no travessiper leixample de Barcelona i es desvii pel litoral, una de lesmoltes alternatives que en algun moment shan estudiaten relaci a la penetraci de les noves lnies ferroviries aBarcelona. El desgavell ms notable s, per, el de la con-

nexi ferroviria de laeroport, amb tota mena de convenisentre Administracions, canvis sobre la marxa. NomslAjuntament dEl Prat ha tingut les idees clares al llarg detot aquest procs. Poc desprs de lenfonsament del t-nel del Carmel, un grup de tcnics, molts dells enginyersexperts en aquesta mena de projectes, redactarem unmanifest que El Peridico tingu a b publicar-nos amb elttol de La crisi de les infraestructures , que en sntesi es re-cull en la notcia sobre el cas del Carmel inclosa a lAnuari,i al qual em remeto. No podria ara escriure-ho millor delque ho varem fer llavors entre tots.

21:30

Les finestres de la sala de casa de la Susanna ofereixenuna vista espectacular. Des daqu dalt la Susanna gau-deix dun observatori magnfic de tota aquesta banda dela ciutat, i dels jardins de Carles I, escenari de les activitatsnocturnes i alevoses que ella observa cada nit. A dalt dela rampa de vianants per accedir als jardins des del carrerMosc, al terra, hi ha la famosa trampilla .

La veus?

Abans de baixar a fer la meva comprovaci em serveixuna tassa de t, i llavors sona el telfon.

s en Bob, el seu exmarit, que la truca per quedar en l-hora de tornar-li els nens dilluns.

Te han robado Bob?, diu. My Goodness. I dont know thispart of the world anymore.

En Bob hava vingut a Barcelona amb bona part de la se-va famlia de Miami perqu un cos seu havia tingut el ca-prici de casar-se a Santa Mara del Mar, i sortint de la ce-rimnia passaren uns noiets amb aspecte llatinoamericen una scoopy de color blau i se li endugueren la bossa ala seva mare, que va haver de passar la tarda sencera alConsolat americ per obtenir una cpia del passaport,fent cua amb molts altres turistes americans robats el ma-teix dia.

La Susanna t la sala de casa seva absolutament plena dellibres apilats contra les parets, piles i piles de llibres del te-rra fins les finestres en angls i en espanyol. A latzar tro-

bo Dark Age Ahead , el darrer llibre publicat per JaneJacobs, lautora de The Death and Life of Great AmericanCities , abans de morir lany passat. A la senyora Jacobs lavaig veure personalment a Boston fa molts anys, i ja llavorsestava preocupada del que anomenava Cultures dead end ; per ella, aquesta s una poca de Mass Amnesia , vi-vim inundats dinformacions banals, dun soroll que dismi-nueix la nostra capacitat dentendre qu s important ique s intranscendent, cm podem deixar de banda pre-

judicis i esquemes mentals intils. Cada dia tenim ms in-formaci a labast, i menys coneixement, diu ella, menyscapacitat per canviar el rumb del que passa. Era una ve-lleta simptica i optimista, malgrat tot. Mor al llarg del2005. LAnuari serveix tamb al propsit de mantenir vivala memria, ens cura del mal de lamnsia. La falta de me-mria ens fa caure sovint al ridcul de defensar les idees deMatusalem com si sens acabessin docrrer a nosaltresen aquest mateix moment.

I, quan la Susanna acaba de parlar amb en Bob, i em ser-veix el te, viem sortir tres homes atltics duns trenta anysde la trampilla , i a mi sem vessa la tassa de te sobre elsllibres. Els homes salten sobre el mur i seuen uns mo-ments, fumant, com si fossin, veritablement, els reis delmn, com si la policia no hagus entrat fa poques hores ino shagus endut emmanillats quatre dels seus com-panys. I ells fumen relaxadament, bromegen, i efectiva-ment sembla com si ens miressin i parlessin de nosaltres,que els observem des de la foscor i no ens haurien deveure, per qui sap, i desprs marxen tranquillament,sense pressa, travessen els seus dominis jardiners cap ala boca del metro.

No entenc que els Mossos no hagin precintat latrampilla .

Passem el motxo pel terra, eixugo o seco o asseco o comes digui els lloms dels llibres xops del te que he vessat,perqu ms que una tassa era un tass, el que em serv la Susanna, i quan acabo baixo al jard, sense tenir-les to-tes amb mi, i men vaig cap a latrampilla .

Em venen ganes de trucar a latrampilla i dir bona nit, es-tic escrivint la introducci de lAnuari del Territori 2005, pucpassar per entrevistar-los?. Qu va! Men aniria ara mateixcap a casa. Per descobrir qui sn i que fan els homes

que viuen sota els jardins de Carles I seria un bon final peraquesta crnica, una petita aventura geogrfica. Sec almur, sol, esperant no se ben b qu. Del metro venendues noies del bracet, rient, travessen el jard i em mirende rell, acceleren el pas, desconfiades de m, i passensobre la trampilla sense sospitar qu jo sc bo , i els ho-mes que samaguen sota la trampilladolents , i sense en-tretenir-se en aquestes disquisicions morals maniqueescontinuen ms rpid encara cap a un dels edificis del ca-rrer Moscou i safanyen obrint la porta de la seva escala,pendents que jo no les empaiti. Miro cap a dalt i veig laSusanna, com encn una cigarreta, i mobserva, com siaquesta fos una pellcula despies en blanc i negre.

Si que et veuen, li dic, pel mbil, perfectament.

Potser que comenci a buscar un nou apartament desde dem al mat, em diu la Susanna, si es que emveuen. O qu faig?, eh?, qu coo hago?, em pregun-


10/10


18

ta, con tantos chorizos y macarras, organizo un grupode autodefensa ciutadana para luchar contra el grupode la trampilla?

No comptis amb mi per aix, li dic, jo sc un exploradorcientfic. Un cronista. Un verbalista.

Doncs espavila, perqu els de latrampilla tornen!

Du. Em giro i veig els quatre tipus que havien sortit de latrampilla que passen somrients davant meu, que mhequedat quiet com un estaquirot fent veure que parlo pelmbil duna forma causal, i el vell que els acompanya emsaluda en un perfecte catal, bona nit! , em diu, glacial,mentre un dels seus companys aixeca latrampilla i un da-rrera laltre tots sintrodueixen cap a dins la foscor de laforma ms natural del mn, i jo em quedo, de moment,amb ganes de saber qui sn.

00:30

Si he acabat explicant la histria dels misteriosos habi-tants dels jardins de Carles I, ara men adono, s culpaden Jordi Borja, que casualment tamb viu aqu al carrerMoscou, davant mateix lentrada dels jardins. Fa moltsanys vaig llegir un article on ell parlava de laventura ur-bana prenent com a referncia eltriangle ferroviari , els te-rrenys de la Renfe entre Sant Andreu i la Sagrera, totsaquells espais intersticials, inacabats, incerts, propicis ales primeres aventures adolescents, deia ell, per contrasta lespai controlat i previsible de la ciutat moderna, on totsembla sabut. Perqu encara queden illes remotes delsmars del Sud, espais pel desconcert, al costat de casa,i necessitem reconixer-los per adonar-nos que lordre ilaparent seguretat de la ciutat, i totes les nostres certe-ses, sn ms vulnerables del que ens pensem, sn cantsde sirenes. De totes les cincies, la geografia troba elseu orgen en lacci, escrigu el novellista JosephConrad en un article alNational Geographic el 1924, enexplorar aquests espais inconeguts. En aquella mateixapoca en Pau Vila, presa daquest mateix esperit aven-turer i curis, ens donava notcia del que passava ambels gerrers de Miravet, els darrers paraires, lesMatar

potatoes o la ramaderia a la Catalunya Central, a partirdel coneixement precs de qui ha visitat i sha impregnat

de lesperit del lloc i ha parlat amb la gent. Com aquellsgeogrfs, exploradors i escriptors viatgers de fa centanys, nosaltres no en tenim prou amb els llibres de text,ni amb les explicacions totals, les grans narratives del se-gle vint, i necessitem sortir a descobrir que passa en elmn inconegut que ens envolta. Diria que lAnuari pre-disposa al lector a lactitud aventurera. Qu s una invi-taci a lexcursionisme cientfic.

Dilluns 6 de Novembre 2006, 7:35

07:30

Falten cinc minuts per tres quarts de vuit, diu lAntoniBassas. Desprs de la venda dalguns grans empreses fa-miliars catalanes, com Uniland, Chupachups i Panrico, arala Ravents anuncia que estudia diferents possibilitats.Preparo la tetera, perqu encara els de Nespresso no en-vien les dosis de caf que compraren fa dues setmanes, iposo un parell de llesques de pa a la torradora. ERC anun-cia que opta per una reedici del tripartit, diu lAntoniBassas. Carod ser nomenat Vicepresident , per tal de nonomenar-lo Conseller primer , el crrec que abans sano-men Conseller en cap . Segurament Saura ser ConsellerdInterior i tindr a crrec els Mossos dEsquadra.

Vamos resumiendo , diu en una can en Sabina.

LAnuari del Territori s un arma carregada de futur , havadiscutit moltes vegades amb llex. I ens hem dagafar atotes aquestes catstrofes normals que recull lAnuari del2005, de les dotzenes que a diari rebem de la LlistaTerritori , com el nufrag al ferro coent, perqu sn les pis-tes, els indicis indispensables per comenar a explorar elque passa sense complexes ni massa prejudicis. DeialInnerarity que el territori desapareix, sens fa ms i ms in-visible, perqu tot es mou molt depressa, i per aix cal ob-servar amb tcniques despionatge. Aix, avui saber smolt semblant a sospitar. Aquest recull de notcies s unacrrega de profunditat contra els argots, les frases fetes iels estereotips polticament correctes, els academicismestronats, tota mena de verbalismes. Hem de deseducar-nos, esborrat tots els argots de la ment , com deia elDoctor Johnson, per iniciar una nova exploraci en buscadel sentit i la intelligibilitat dun mn que s ms complexdel que ens havien ensenyat al collegi, i a la universitat,encara que les causes de la seva complexitat puguin serms senzilles del que semblen. Abandonem els esquemesexplicatius reduccionistes. Ja s hora que aparquem els lli-bres de texts i els grans explicacions magistrals a les uni-versitats i les escoles, tot aquest cartesianisme afrancesat,labstracci i les essncies pures de la filosofia grega reci-clada pels escolstics i etctera, la separaci del coneixe-ment en disciplines i assignatures dividides i subdividides,

passivament asseguts escoltant sopars de duro ms vellsque lanar a peu. Hem dincorporar la vida, amb tota la se-va incertesa, i predisposant-nos a lacci, laventura deconixer millor el que passa al costat de casa. Ens queda-rem sorpresos, admirats fins i tot, si sabssim tota la vio-lncia cruent i misteriosa que s'amaga en aquest prat tanbonic ple de tantes flors, deia Charles Darwin, i no diguemen el jard al costat de casa.

Documents

ULIED, Andreu (2006). El misteri de la trampilla