7

Estimada criatura del Més Ençà,

Sí, parlo amb tu! Amb la persona que està llegint aquestes paraules. Calaveres! Ara que hi penso, no sé com et dius. Això és un problema, perquè si m’haig d’adreçar a tu necessito saber-ho. Com ho podríem solucionar? Un moment, deixa’m pensar… Ja ho sé! Deixaré un espai perquè hi escriguis el teu nom, d’acord? Va, comencem de nou.

Estimada criatura del Més Ençà anomenada

UNA SALUTACIÓ CORDIAL De pART De L’eSCARLATINA

8

La lectura continuada d’aquest llibre pot provocar l’obertura

d’una porta directa al Més Enllà. Vigila la teva casa. No seria gens

estrany que algun difunt s’hi instal·lés per viure en un armari,

a sota del teu llit o dins la banyera (tenen predilecció pels llocs humits

i per aquells en què hi ha àcars). Afina l’olfacte i, si sents

alguna olor estranya,DESCoNfiA!

ADVERTIMENT

9

Tinc un munt de coses per explicar-te. Tantes, que no sé pas per on començar. Des de la derrota de l’Amanito a la Gran Cursa, la vida al Més Enllà (o, més ben dit, la mort) ha canviat molt. No et pots ni imaginar com enyoro en Romà. Me’n recordo a cada passa. Sobretot, perquè li vaig regalar el meu ull esquerre i ara estic mig cega. L’hi vaig fer arribar per mitjà de la Nicotina. Te’n recordes, oi? Val més que sí, perquè ara és ella la que mana aquí.

Com t’anava dient, em falta un ull i per això porto un pegat. És molt bonic. Al centre hi ha el dibuix d’una calavera. El vaig encarregar a una cosidora per tal de no oblidar mai un dels moments més especials que vaig viure amb en Romà. Aquest moment de què et parlo es va esdevenir just abans de començar la carrera en què ell i el seu avi van derrotar el pervers Amanito i els seus esbirros. Recordo que em vaig descargolar l’ull i l’hi vaig posar al palmell. Volia que li donés sort i que em sentís a prop durant la competició. En Romà el va guardar a la butxaca dels pantalons i, mirant fixament el forat negre que havia quedat a la conca de l’ull, em va dir: «T’hi hauràs de posar un pegat. Així seràs una cuinera pirata; la nena morta més guai de tot l’inframon». Li vaig fer un petó a la galta i es va tornar vermell. Suposo que a causa de l’emoció. Quina època més bonica!

1 0

Poc després de descargolar l’ull i enviar-lo a en Romà, em van començar a créixer flors a la conca. Al principi, em feia gràcia, però va córrer la veu per tot el Més Enllà i a cada moment venien difunts a arrencar-me els crisantems per fer rams i decorar les seves tombes. El pegat els frena. La veritat és que creixen d’una manera descontrolada!

Hi ha un munt de coses que no saps. Per exemple, que el Dodoto es va morir. Segur que recordes el gat passota d’en Romà. La seva mort va ser tot un esdeveniment al barri, perquè el va matar l’àvia del mateix Romà. Tu no la coneixes, perquè, quan va morir el seu marit, es va dedicar a viatjar tant com va voler pel món, i passava més temps fora que a la ciutat. En una de les seves visites a casa d’en Romà, entre viatge i viatge, va agafar el Dodoto d’amagat, el va ficar a la rentadora i va triar un programa de cotó amb prerentat a 95 ˚C i màxima potència. Ja t’ho pots imaginar! El gat va resistir tant com va poder. Després d’ofegar-se i ressuscitar fins a sis vegades durant el rentat (els gats tenen set vides), va perdre la setena i última vida en la centrifugació. En l’actualitat, el Dodoto viu amb mi i es diu Centrífug. Continua tenint el mateix caràcter que tenia quan era viu, o fins i tot pitjor, perquè ara parla!

1 1

A part d’això, soc molt feliç. Durant un temps, vaig viure amb els meus pares en un altre sector de l’inframon. fa uns quants mesos, però, ens vam mudar i vam tornar aquí. Sense l’Amanito, ja podem entrar lliurement en aquest sector i sortir-ne. S’ha decretat l’anomenada «lliure circulació de difunts», una cosa tècnica que va implantar la Nicotina i que ens permet viatjar per tot el Més Enllà sense por de quedar-nos sense tomba.

Els meus pares, la meva àvia i jo vivim en un mausoleu d’una zona residencial. Tindràs ocasió de veure com són les nostres tombes, el nostre restaurant i fins i tot de llegir el diari dels morts! i moltes altres coses que ni t’imagines. Durant els darrers temps he recopilat un munt de documentació; tanta, que m’he hagut de comprar un armari nou. Crec que ja no té sentit que continuï guardant tot això per a mi. Les coses bones s’han de compartir, oi?

No m’allargo més. Espero que aquest viatge que estàs a punt d’emprendre sigui inoblidable. Aquí comencen

Els arxius secrets de l’Escarlatina.

1 2

Deliri Tremend Director i redactor en cap

i n f o r m a e l s d i f u n t s d e s d e l s e g l e x i x

ESGARRIFANCES DEL MÉS ENLLÀ

En l’actualitat, la meva mort continua sent objecte de múltiples especulacions. L’únic que en sap la causa és el Plumífer, un corb que em va servir d’inspiració durant els meus dies com a escriptor i que va ser plomat sense compassió per uns caçadors per folrar un abric. El Plumífer, el meu inseparable amic, vola lliure per l’inframon darrere la notícia, a la recerca de totes les esgarrifances del Més Enllà.

Diari fundat el 1849 pel prestigiós escriptor Deliri Tremend, conegut al món dels vius

amb el nom d’Edgar Allan Poe.

1 3

Amb la derrota de l’Amanito i dels seus esbirros en el transcurs de la Gran Cursa, a l’avi d’en Romà se li va atorgar la possibilitat de governar aquest sector. Així es va voler trencar la màxima històrica «Governa qui arriba primer». L’avi, però, no estava per assumir responsabilitats polítiques. En diverses declaracions fetes al Plumífer, el corresponsal d’Esgarrifances del Més Enllà, va afirmar amb rotunditat: «El meu fort són els cotxes, els avions, l’adrenalina! Si governés,

segur que hi hauria favoritismes. Els altres corredors em deixarien guanyar a les curses, els morts em farien peticions absurdes per fastiguejar-me i alterar la meva vida difunta… Jo vull fum, gasoil, cremar l’asfalt!».Després de diverses reunions, els difunts van acordar l’obertura d’un període electoral. Es van presentar dues candidatures: la de la Nicotina, sota les sigles del partit TMf (Tant Me fa), i la de la Lilí l’Espan-tafantasmes, ara coneguda com a Lilí la Posseïda, sota les sigles del partit VU (Vidents Unides). La jornada electoral va transcórrer amb normalitat, i el partit Tant Me fa va guanyar per majoria absoluta. La senyora Nicotina, la nova governadora del Sector Juràssic, va declarar: «Aquesta victòria és una recompensa a molts anys de feina. Mai no oblidaré els meus orígens com a caçadora de difunts, com a conductora del mortbús i com a encarregada del servei de paqueteria de l’inframon. Necessito nous reptes en la meva vida difunta, però. Penso governar amb diligència i justícia». Quan li van preguntar quines serien les seves primeres mesures, la seva resposta va ser ferma: «Cigarretes gratis per a tots els morts».

La democràcia arriba al Sector Juràssic de l’Inframon

Després de dècades sota la dictadura del tirà Amanito, la democràcia arriba

per quedar-se al Sector Juràssic.

CRÒNICA pOLÍTICAE s g a r r i fa n c e s d e l M é s E n l l à

1 4

1 5