Unitat 7 Tramitació administrativa i recursos · 105 Unitat 7 Tramitació administrativa i recursos 7.1. Situació d’entrada La reglamentació del trànsit comporta una sèrie

105

Unitat 7

Tramitació administrativai recursos

7.1. Situació d’entradaLa reglamentació del trànsit comporta una sèrie de tràmits administratius que han d’estaremmarcats en el respecte mutu entre l’Administració i els administrats, si es vol fonamentar laseguretat amb el respecte a les persones.

1. Tinc interès per entendre com el respecte a la tramitació administrativa és una expressió delrespecte que mereixen totes les persones.

1. Gens 2. Poc 3. Bastant 4. Totalment

2. M’agradarà veure com hi ha un paral·lelisme entre el respecte al dret de les persones a lamobilitat en un espai comú i els drets de les activitats administratives relacionades amb eltrànsit.


106

Interpretació:Més de 5 punts: alt nivell de seguretat.

Entre 4 i 5 punts: nivell normal alt de seguretat.

Menys de 4 punts: baix nivell de seguretat.

7.2. L’acte administratiu. ConceptePodem entendre com a acte administratiu qualsevol actuació dels òrgans de l’administració,com per exemple les sancions de tot tipus, els plans de desenvolupament, la concessió de sub-vencions, ...

Per regular els actes administratius es va dictar la Llei de procediment administratiu (LPA),de 17 de juliol de 1958, que va procurar unificar totes les normes procedimentals i aconseguirun procediment àgil i flexible. Va suposar també un notable avenç en les garanties dels admi-nistrats davant l’administració.

Actualment regeix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

Com a principis programàtics de l’actuació administrativa trobem els d’economia, celeritat ieficàcia.

S’entenen per administracions públiques:

A.L’Administració general de l’estat.

B. Les administracions de les comunitats autònomes.

C.Les entitats que integren l’Administració local.

A aquest efecte, les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades o depen-dents de qualsevol de les administracions públiques també tenen la consideració d’administra-ció pública, per exemple la Cambra de Comerç. Aquestes entitats han d’ajustar la seva activitata l’esmentada llei quan exerceixin potestats administratives, i en la resta de l’activitat s’han desotmetre al que disposin les seves normes de creació.

Unitat 7 Tramitació administrativa i recursos

7.3. Principis de l’activitat administrativaLes administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen d’acordamb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sub-missió absoluta a la Constitució, la Llei i el Dret.

En les seves relacions es regeixen pel principi de cooperació i en la seva actuació, pels criteris d’e-ficiència i servei als ciutadans.

Cada una de les administracions públiques actua per complir els seus fins amb personalitat jurí-dica pròpia.

En les relacions amb els ciutadans, les administracions públiques actuen de conformitat amb elsprincipis de transparència i de participació.

7.4. Validesa dels actes administratiusCom a principi general, els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiues presumeixen vàlids i produeixen efecte des de la data en què es dicten, tret que s’hidisposi una altra cosa. No obstant això, aquesta eficàcia es pot demorar quan ho exigeixi el con-tingut de l’acte o quan estigui supeditat a la seva notificació, publicació o aprovació superior.

La regla general és la irretroactivitat dels actes administratius, conseqüència directa delprincipi de seguretat jurídica. No obstant això, excepcionalment poden tenir efectes retroac-tius els actes que es dicten en substitució d’altres anul·lats, i quan produeixen efectes favorablesa l’interessat, sempre que els supòsits de fet necessaris ja existissin en la data a què es retrotre-gui l’eficàcia de l’acte i aquesta no lesioni drets o interessos legítims d’altres persones.

Però, en determinats casos, els actes administratius poden ser invalidats, i són nuls o anul·lables.

7.4.1. Nul·litat

Els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:

A.Els que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional.

B. Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.

C.Els que tinguin un contingut impossible.

D.Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’una infrac-ció d’aquest tipus.

E. Els que s’hagin dictat prescindint totalment i absoluta del procediment legal establert ode les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat delsòrgans col·legiats.

F. Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixenfacultats o drets, quan no tinguin els requisits essencials per a la seva adquisició.

G.Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició de rang legal.

107


108

Igualment, són nul·les de ple dret les disposicions administratives que vulnerin laConstitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior, les que regulin matè-ries reservades a la Llei i les que estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores nofavorables o restrictives de drets individuals.

7.5. El procediment administratiuL'actuació de l'Administració per a la realització de les diferents finalitats que té encomanadeses concreta en una sèrie d'actes, el curs formal dels quals constitueix el procediment administra-tiu, és a dir, el procediment administratiu estableix d'una forma ordenada i predeterminada elspassos que ha de realitzar l'Administració per fer un acte administratiu o una disposició general.

El procediment consta de 4 fases:

a. Iniciació. És el començament del procediment i pot ser:

• D’ofici (per la mateixa Administració).

• A instància de part (per un administrat o interessat).

b.Ordenació. Són totes les activitats que realitza l'Administració per impulsar el procedi-ment. La finalitat de l'ordenació és que el procediment arribi al final de la seva tramitació.En aquesta fase s'inclouen les actuacions d'impuls, celeritat i compliment dels tràmits iplantejament de qüestions incidentals, si escau.

Aquesta fase, es realitza d'ofici, per tant, l'Administració tramita o sol·licita els documentsnecessaris a l'interessat.

c. Instrucció. La instrucció té com a finalitat determinar els fets que poden ser rellevantsper al procediment així com les circumstàncies que poden influenciar en la resolució.

L'Administració ha de realitzar, d'ofici, les investigacions i proves necessàries i l'interessattambé pot proposar proves amb la mateixa finalitat.

Els actes d'instrucció que es fan valer a l'Administració són: al·legacions, informació públi-ca, informes, proves, i tràmit d'audiència i vista.

d.Finalització. El procediment pot terminar de les següents formes:

• Resolució. La resolució és l'acte administratiu que posa fi al procediment adminis-tratiu. La resolució ha de ser motivada i resoldre totes les qüestions plantejades perles parts així com totes aquelles que s'hagin plantejat durant el procediment. Amés, la resolució ha d'indicar els recursos que sigui procedent d'interposar, l'òrgana qui s'han d'adreçar i el termini per fer-ho.

La resolució s'ha de notificar, el termini per fer-ho es fixa a la norma corresponent, icom a màxim és de 6 mesos. Si no es fixa res, és de tres mesos.


S'ha de destacar que l'Administració sempre està obligada a resoldre el procedi-ment administratiu, no obstant això, i com a garantia dels administrats, s'ha createl silenci administratiu. El silenci administratiu opera quan l'Administració no hadictat resolució dins del termini fixat legalment.

El silenci administratiu pot ser positiu (s’entén que la petició del ciutadà ha estatestimada) o negatiu (s’entén que ha estat desestimada).

Com a norma general, en els procediments administratius iniciats a instància depart, s'entén que es produeix un silencia positiu, excepte que una llei estableixiexpressament el contrari i en els següents supòsits:

– Procediments d’exercici del dret de petició.

– Sol·licituds, l'estimació de les quals impliquen la transferència, al sol·licitant oa tercers, de facultats relatives al domini públic o al servei públic.

– Resolucions dels recursos administratius, amb excepció de la resolució delrecurs d'alçada quan aquest s'hagi interposat contra un silencia negatiu, queen aquest cas serà positiu.

En els procediments sancionadors –sempre iniciats d'ofici per l'Administració– lamanca de resolució en el termini legalment establert produeix caducitat, sempreque la paralització del procediment no fos imputable a l'interessat.

• Acabament convencional. És quan el procediment administratiu acaba per mitjàde pactes, acords, convenis o contractes. Aquesta modalitat únicament es potdonar quan l'objecte del litigi és exclusivament econòmica. Per exemple, el proce-diment administratiu de responsabilitat de l'Administració.

• Desistiment. L'interessat desisteix, deixa el procediment però no renuncia al seudret, per tant, en un moment posterior pot tornar a exercir el seu dret.

• Renuncia del dret. Es renuncia al dret, per tant, no es podrà sol·licitar cap cosa al'empara d'aquest dret però cal tenir en compte que no tots els drets són renuncia-bles.

• Impossibilitat material de continuar el procediment per causes sobrevingu-des. Per exemple, que desaparegui l’objecte del procediment.

• Caducitat. La caducitat es produeix per la inactivitat de l’interessat o de l’adminis-tració.

109


110

7.6. Els recursos administratiusContra les resolucions i els actes de tràmit, si aquests últims decideixen directament o indirecta-ment el fons de l’assumpte, que produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets i interessoslegítims, els interessats poden interposar els recursos d’alçada i potestatius de reposició,que és possible fonamentar en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos en laLlei.

Les lleis poden substituir el recurs d’alçada, en supòsits o àmbits sectorials determinats, i quanl’especificitat de la matèria ho justifiqui, per altres procediments d’impugnació, reclamació, con-ciliació, mediació i arbitratge, davant òrgans col·legiats o comissions específiques no sotmeses ainstruccions jeràrquiques, en relació amb els principis, garanties i terminis que la present Lleireconeix als ciutadans i als interessats en tot procediment administratiu.

En les mateixes condicions, el recurs de reposició pot ser substituït pels procediments a què esrefereix el paràgraf anterior, respectant-ne el caràcter potestatiu per a l’interessat.

Contra les disposicions administratives de caràcter general no es pot interposar recursen la via administrativa.

Els recursos contra un acte administratiu que es fonamenten únicament en la nul·litat d’algunadisposició administrativa de caràcter general es poden interposar directament davant l’òrganque va dictar la disposició.

7.6.1. Interposició del recurs

La interposició del recurs ha d’expressar:

A.El nom i els cognoms del recurrent, així com la seva identificació personal.

B. L’acte que es recorre i la raó de la seva impugnació.

C.Lloc, data, signatura del recurrent, identificació del mitjà i, si s’escau, del lloc que s’assen-yali a efecte de notificacions.

D.Òrgan, centre o unitat administrativa a què es dirigeix.

E. Les altres particularitats exigides, si és procedent, per les disposicions específiques.

L’error en la qualificació del recurs per part del recurrent no és obstacle per tramitar-lo, sempreque se’n dedueixi el caràcter veritable.

La interposició de qualsevol recurs, excepte en els casos en què una disposició estableixi elcontrari, no suspèn l’execució de l’acte impugnat.

No obstant el que disposa l’apartat anterior, l’òrgan competent per resoldre el recurs, amb laponderació prèvia, raonada suficientment, entre el perjudici que causaria a l’interès públic o atercers la suspensió i el perjudici que es causa al recurrent com a conseqüència de l’eficàciaimmediata de l’acte recorregut, pot suspendre, d’ofici o a sol·licitud d’aquest últim, l’execucióde l’acte impugnat quan concorrin alguna de les circumstàncies següents:

A.Que l’execució pugui causar perjudicis d’impossible o difícil reparació.

B. Que la impugnació es fonamenti en alguna de les causes de nul·litat de ple dret previstesen la Llei.


L’execució de l’acte impugnat es considera suspesa si, transcorreguts trenta dies des que lasol·licitud de suspensió hagi tingut entrada en el registre de l’òrgan competent per decidir,aquest últim no ha dictat resolució expressa sobre la sol·licitud.

Quan de la suspensió puguin derivar-se perjudicis de qualsevol naturalesa, la suspensió nomésprodueix efectes prèvia presentació de caució o garantia suficient per respondre d’aquests per-judicis, en els termes establerts reglamentàriament.

La suspensió es pot prolongar després que s’hagi esgotat la via administrativa quan existeixi unamesura cautelar i els efectes s’estenguin a la via contenciosa administrativa. Si l’interessat inter-posa recurs contenciós administratiu, sol·licitant la suspensió de l’acte objecte del procés, s’hade mantenir la suspensió fins que hi hagi el corresponent pronunciament judicial sobre la sol·lici-tud.

7.6.2. Audiència dels interessats

Quan s’hagin de tenir en compte nous fets o documents no recollits en l’expedient originari,s’ha de comunicar als interessats perquè, en un termini no inferior a deu dies ni superior aquinze, formulin les al·legacions i presentin els documents i justificants que considerin proce-dents.

7.6.3. Recurs d’alçada

Les resolucions i els actes de tràmit, quan no posin fi a la via administrativa, es poden recórrer enalçada davant de l’òrgan jeràrquicament superior del que els va dictar.

El recurs es pot interposar davant de l’òrgan que va dictar l’acte que s’impugna odavant del competent per resoldre-ho.

Si el recurs s’interposa davant de l’òrgan que ha dictat l’acte impugnat, aquest últim l’ha deremetre al competent en el termini de deu dies, amb el seu informe i amb una còpia completai ordenada de l’expedient.

El titular de l’òrgan que ha dictat l’acte recorregut és responsable directe del compliment delque preveu el paràgraf anterior.

El termini per a la interposició del recurs d’alçada és d’un mes, si l’acte és exprés. Si no hoés, el termini és de tres mesos i s’ha de comptar, per al sol·licitant i per als altres possibles inte-ressats, a partir de l’endemà del dia en què, d’acord amb la seva normativa específica, es pro-dueixin els efectes del silenci administratiu.

Transcorreguts aquests terminis sense que s’hagi interposat el recurs, la resolució és ferma ambcaràcter general.

El termini màxim per dictar i notificar la resolució és de tres mesos. Transcorregut aquesttermini sense que recaigui resolució, es pot entendre desestimat el recurs, tret del supòsit derecurs contra la desestimació d’una sol·licitud per silenci administratiu.

Contra la resolució d’un recurs d’alçada no hi ha possibilitat d’interposar cap altre recurs admi-nistratiu, tret del recurs extraordinari de revisió en els casos expressament establerts

111


7.6.4. Recurs de reposició

Els actes administratius que posen fi a la via administrativa es poden recórrer potestativamenten reposició davant del mateix òrgan que els ha dictat o ser impugnats directament davant del’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

No es pot interposar recurs contenciós administratiu fins que es resolgui expressament o s’hagiproduït la desestimació presumpta del recurs de reposició interposat.

El termini per a la interposició del recurs de reposició és d’un mes, si l’acte és exprés. Sino ho és, el termini és de tres mesos i s’ha de comptar a partir de l’endemà del dia en què,d’acord amb la seva normativa específica, es produeixi l’acte presumpte. Transcorreguts aqueststerminis, únicament es pot interposar el recurs contenciós administratiu, sense perjudici, si s’es-cau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió.

El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs de reposició és d’un mes.Contra la resolució d’un recurs de reposició no es pot tornar a interposar el recurs esmentat.

7.6.5. Recurs de revisió

Contra els actes ferms en via administrativa es pot interposar el recurs extraordinari de revisió,davant de l’òrgan administratiu que els va dictar, que també serà el competent per a la resolu-ció, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

1. Que en dictar-los s’hagi incorregut en un error de fet, que resulti dels mateixos docu-ments incorporats a l’expedient.

2. Que apareguin o s’aportin documents de valor essencial per a la resolució de l’assumpteque, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recorreguda.

3. Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsosper sentència judicial ferma, anterior o posterior a aquella resolució.

4. Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència,maquinació fraudulenta o una altra conducta punible i s’hagi declarat així en virtut d’unasentència judicial ferma.

Quan es tracti de l’existència d’un error de fet, el recurs s’ha d’interposar dins del termini delsquatre anys següents a la data de notificació de la resolució impugnada.

En els altres casos, el termini és de tres mesos a comptar des del coneixement dels documentso des que la sentència judicial és ferma.

Transcorregut el termini de tres mesos des de la interposició del recurs extraordinari de revi-sió sense que s’hagi dictat i notificat la resolució, s’entendrà desestimat, i queda expedita lavia jurisdiccional contenciosa administrativa.

112


7.7. El registre de conductors i infractorsEl Registre de conductors i infractors a què fa referència l’article 5.h) de la LSV el porta i el ges-tiona la DGT.

Al Registre de conductors i infractors es recullen i gestionen de manera automatitzada les dadesde caràcter personal dels sol·licitants i titulars d’autoritzacions administratives per conduir, aixícom el seu comportament i les sancions per fets relacionats amb el trànsit i la seguretat viària,amb la finalitat de controlar que els titulars de les autoritzacions administratives per conduircompleixen les exigències que preveu la normativa vigent.

El titular de l’òrgan responsable del Registre o fitxer automatitzat ha d’adoptar les mesures degestió i organització que siguin necessàries per assegurar, en tot cas, la confidencialitat, segure-tat i integritat de les dades automatitzades de caràcter personal que contingui el Registre i el seuús per a les finalitats per a les quals s’han recollit.

Les dades del Registre, que en cap cas no té caràcter públic, únicament han de ser objecte decessió quan així ho autoritzi una norma amb rang de llei.

En particular, la cessió a altres administracions públiques només pot tenir lloc quan aquestesexerceixin competències sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària o quan lacessió es faci en el marc de la normativa estatal o autonòmica reguladora de la funció estadísti-ca pública

Al Registre de conductors i infractors han de constar les dades següents:

a. Nom, cognoms, nacionalitat i domicili del titular de l’autorització, número del seu docu-ment nacional d’identitat si és espanyol o, si s’escau, número d’identitat d’estranger.

b. Data, lloc de naixement i sexe del titular de l’autorització.

c. Classes de permís o llicència de conducció i altres autoritzacions administratives o docu-ments necessaris per conduir o relacionats amb la conducció.

d. Condició de professional de l’ensenyament de la conducció, de formador o de psicòlegformador en cursos de sensibilització i reeducació viàries.

e. Historial i resultats de les diferents proves d’aptitud que s’han fet per obtenir autoritza-cions administratives per conduir.

f. Historial, mencions i períodes de vigència de les diferents autoritzacions o documents queautoritzin a conduir.

g. Mencions, incidències, restriccions i limitacions relacionades amb la mateixa autorització,la persona titular d’aquesta, el vehicle o la circulació.

h. Identificació del servei sanitari o centre de reconeixement que va fer l’exploració del con-ductor i va emetre l’informe d’aptitud psicofísica corresponent, així com el resultat finalde l’informe esmentat.

i. Condemnes judicials que afectin l’autorització administrativa per conduir i les sancionsadministratives que siguin fermes imposades per infraccions greus i molt greus.

j. Nul·litat o lesivitat, pèrdua de vigència, processos i sentències d’anul·lació, mesures caute-lars adoptades i, si escau, la intervenció de les autoritzacions administratives per conduir.

113


k. Crèdit de punts de què es disposa.

l. Resultat del curs de sensibilització i reeducació viària i data en què s’ha fet.

m. Data de la resolució que denega el bescanvi sol·licitat, amb indicació de l’estat que hagiexpedit el permís.

n. Altres incidències relacionades amb les autoritzacions administratives per conduir.

Les dades del Registre estan sotmeses al tractament que regula la LO 15/1999, de 13 de des-embre, de protecció de dades de caràcter personal i el seu Reglament de desplegament, apro-vat pel RD 1720/2007, de 21 de desembre. Els interessats poden exercir davant el Registre elsdrets d’accés, rectificació, cancel·lació o oposició previstos normativament.

La DGT pot facilitar a l’interessat la consulta de tot o part del contingut del Registre, i, en parti-cular, del seu saldo de punts, a través de mitjans telemàtics. En aquest cas, s’han d’adoptar lesmesures que permetin garantir la identitat de l’afectat, com ara la tramesa a aquest d’una claud’accés.

7.8. Procediment sancionador en trànsit i seguretat viàriaLes infraccions tipificades a la LSV només comportaran una sanció en virtut d’un procedimentinstruït d’acord amb el que es disposa a la mateixa Llei i a les disposicions reglamentàries que ladespleguen, i, supletòriament, al que disposa la Ll. 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurí-dic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

La competència per sancionar les infraccions comeses pertany al cap de Trànsit de la provínciaon s’ha comès el fet.

Si la infracció s’ha comès en el territori de diverses províncies, és competent el cap de Trànsit dela primera província on s’ha denunciat el fet.

Els caps provincials poden delegar aquesta competència en la mesura i extensió que considerinconvenient. En particular, poden delegar en el director del Centre de Tractament de DenúnciesAutomatitzades la de les infraccions que hagin estat detectades a través de mitjans de captaciói reproducció d’imatges que permetin la identificació del vehicle. Així mateix, els òrgans de lesdiferents administracions públiques poden delegar l’exercici de les seves competències sancio-nadores mitjançant convenis o encàrrecs de gestió o a través de qualssevol altres instruments decol·laboració previstos en la legislació de procediment administratiu comú.

En les comunitats autònomes que tinguin transferides competències executives en matèria detrànsit i circulació de vehicles de motor, seran competents per sancionar els òrgans previstos a lanormativa autonòmica.

En el cas de Catalunya, la competència per sancionar la té la persona que ocupa la Direcció delServei Català de Trànsit.

La sanció per infraccions a les normes de circulació comeses en vies urbanes correspondrà alsrespectius alcaldes, els quals podran delegar aquesta facultat d’acord amb la legislació aplicable.

114


115

Els caps provincials de Trànsit, si escau, i a les comunitats autònomes que tinguin transferides lescompetències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor els òrgans com-petents que corresponguin, assumiran aquesta competència quan, per raons justificades o perinsuficiència dels serveis municipals, no pugui ser exercida pels alcaldes.

Les competències municipals no comprenen les infraccions als preceptes del Títol IV LSV que esrefereix a les autoritzacions administratives ni les comeses en travessies que no tinguin el caràc-ter de vies urbanes.

La competència per imposar la suspensió del permís o llicència de conduir o de circulació corres-pon, en tot cas, al cap provincial de Trànsit.

La competència per sancionar les infraccions en matèria de publicitat en relació amb els vehiclesde motor que ofereixi en la seva argumentació escrita o verbal, en els seus elements sonors o enles seves imatges, incitació a la velocitat excessiva, a la conducció temerària, a situacions de perillo qualsevol altra circumstància que suposi una conducta contrària als principis de la Llei deseguretat viària o quan aquesta publicitat indueixi el conductor a una falsa o no justificada sen-sació de seguretat correspondrà, en tot cas, al director general de Trànsit.

En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya la competència correspon:Sense perjudici de les competències municipals, el competent per imposar multes i sancions enmatèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària a les vies interurbanes i travessies és elDirector/a del Servei Català de Trànsit.

També correspon al Director/a del Servei Català de Trànsit resoldre els expedients sancionadorsque s’incoen per infraccions comeses en les vies urbanes d’aquells municipis que hagin signatconveni d’acord amb l’article 11.4 de la llei 14/1997 de creació del Servei Català de Trànsit.

Les sancions en matèria de publicitat en relació amb vehicles de motor que ofereixi en la sevaargumentació escrita o verbal, en els seus elements sonors o en les seves imatges, incitació a lavelocitat excessiva, a la conducció temerària, a situacions de perill o qualsevol altra circumstàn-cia que suposi una conducta contrària als principis de la Llei de seguretat viària o quan aquestapublicitat indueixi al conductor a una falsa o no justificada sensació de seguretat corresponen ala direcció del Servei Català de Trànsit.

L’import de les multes i sancions pot ser exigit per via de constrenyiment.


7.8.1. Nous conceptes i definicions introduïdes a efectes de l’aplicació de la LSV

Conductor habitualAls únics efectes que preveu la LSV, és la persona que, disposant del permís o la llicència de con-ducció necessaris, que ha d’estar inscrit en el Registre de conductors i infractors, ha estat desig-nada pel titular d’un vehicle, amb el seu consentiment previ, en virtut del que disposa l’article 9bis de la LSV, pel fet de ser la que de manera habitual o més sovint condueix el vehicle.

DEV. Direcció Electrònica ViàriaEl titular d’una autorització administrativa per conduir o de circulació de vehicle ha de comunicar elseu domicili als registres de la DGT. Aquest domicili s’utilitza per fer les notificacions relatives a totesles autoritzacions de què disposi. A aquest efecte, els ajuntaments i l’Agència Estatald’Administració Tributària poden comunicar a la DGT els nous domicilis de què tinguin constància.

En l’historial de cada vehicle es pot fer constar, a més, un domicili a l’únic efecte de gestió delsdiferents tributs relacionats amb el vehicle.

Sense perjudici d’això i tenint present la incorporació de les noves tecnologies a molts aspectesdel nostre dia a dia, la LSV també les incorpora i es determina que la DGT ha d’assignar a tottitular d’una autorització administrativa de conducció o de circulació de vehicles, i amb caràcterprevi a la seva obtenció, una direcció electrònica viària, a partir d’ara DEV. Aquesta adreça s’had’assignar automàticament a totes les autoritzacions de què disposi el titular en els registres devehicles i de conductors.

L’assignació de la DEV també s’ha de fer a l’arrendatari a llarg termini que consti en el Registrede vehicles, amb caràcter previ a incloure’l.

Ara bé, si el titular de l’autorització és una persona física, només se li ha d’assignar si ho sol·lici-ta voluntàriament. Si ho demana, totes les notificacions s’han de practicar a la DEV.

A la DEV, a més, s’han de practicar els avisos i les incidències relacionats amb les autoritzacionsadministratives recollides normativament.

TESTRA. Tauló d’Edictes de Sancions de TrànsitSegons l’article 78 de la LSV, les notificacions que no es puguin efectuar a la DEV o al domiciliindicat s’han de fer al Tauler d’Edictes de Sancions de Trànsit, a partir d’ara TESTRA.

Un cop transcorregut el període de vint dies naturals des que la notificació s’hagi publicat alTESTRA, s’entén que s’ha portat a terme, i es dóna per acomplert el tràmit i el procediment con-tinua.

El TESTRA el gestiona la DGT. La pràctica de la notificació en aquest s’ha de fer en els termesque es determinin per ordre del Ministre de l’Interior.

La Prefectura Central de Trànsit i els òrgans de les comunitats autònomes amb competènciesexecutives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor estan obligats a fer les notifica-cions telemàtiques en el cas que existeixi una DEV.

Les comunitats autònomes amb competències executives en matèria de trànsit poden substituirles notificacions a la DEV per notificacions a través de les seves plataformes informàtiques, perals ciutadans que optin per aquestes.

116


117

Les publicacions en el TESTRA de les comunitats autònomes amb competències executives enmatèria de trànsit es poden efectuar a través dels seus taulers d’edictes. En aquest cas, els tau-lers han d’interoperar entre ells per permetre al ciutadà, a través d’un únic accés, conèixer icomunicar qualssevol notificacions de procediments sancionadors que hi hagi sobre ell.

Les administracions locals que pertanyen als àmbits territorials de les comunitats autònomesamb competències en matèria de trànsit poden subscriure convenis de col·laboració per fer lesnotificacions telemàtiques a través de les plataformes de notificació i dels taulers d’edictes de lacomunitat autònoma.

Però les administracions locals amb competències en matèria de trànsit no estan obligades a ferles notificacions telemàtiques durant els 2 primers anys de l’entrada en vigor de la modificacióde la LSV.

Durant aquest termini de temps, els titulars de vehicles, encara que tinguin assignada una adre-ça electrònica viària (DEV), poden seguir rebent en el seu domicili, de conformitat amb el quedisposa l’article 59 bis.1 de la LSV, les notificacions fetes per les administracions locals amb com-petències en matèria de trànsit.

7.8.2. Responsabilitat per les infraccions

A l’efecte de determinar la responsabilitat en l’àmbit administratiu per les infraccions tipificadesa la LSV, l’article 69 ens assenyala que la responsabilitat per les infraccions recau directament enl’autor del fet en què consisteix la infracció.

No obstant això:

a. El conductor d’una motocicleta, d’un ciclomotor, d’un vehicle de tres o quatre rodes nocarrossat o de qualsevol altre vehicle per al qual s’exigeix l’ús de casc per part del conduc-tor i del passatger és responsable de la no-utilització del casc de protecció per part delpassatger, i també de transportar passatgers que no tinguin l’edat mínima exigida.

Així mateix, el conductor del vehicle és responsable de la no-utilització dels sistemes deretenció infantil, amb l’excepció que preveu l’article 11.4 de la LSV si es tracta de conduc-tors professionals.

b. Quan l’autoria dels fets comesos correspongui a un menor de divuit anys, n’han de res-pondre solidàriament els pares, tutors, acollidors i guardadors legals o de fet, per aquestordre, en relació amb l’incompliment de l’obligació imposada a aquests que comporta undeure de prevenir la infracció administrativa que s’imputi als menors.

La responsabilitat solidària es refereix estrictament a la pecuniària derivada de la multaimposada.

c. En els casos en què no tingui lloc la detenció del vehicle i aquest tingui designat un con-ductor habitual, la responsabilitat per la infracció recau en aquest, excepte en el cas queacrediti que el conductor era un altre o que el vehicle s’ha sostret.

d. En els casos en què no tingui lloc la detenció del vehicle i aquest no tingui designat unconductor habitual, n’és responsable el conductor identificat pel titular o l’arrendatari allarg termini, d’acord amb les obligacions que imposa l’article 9 bis de la LSV.

e. A les empreses d’arrendament de vehicles a curt termini, n’és responsable l’arrendataridel vehicle. En el cas que aquest manifesti que no n’és el conductor, o sigui una persona


118

jurídica, li corresponen les obligacions que estableix per al titular l’article 9 bis de la LSV. Lamateixa responsabilitat afecta els titulars dels tallers mecànics o establiments de compra-venda de vehicles per les infraccions comeses amb els vehicles mentre hi estiguin diposi-tats.

f. El titular, o l’arrendatari a llarg termini, en el cas que consti en el Registre de vehicles, ésen tot cas responsable de les infraccions relatives a la documentació del vehicle, als reco-neixements periòdics i al seu estat de conservació, quan les deficiències afectin les condi-cions de seguretat del vehicle.

g. El titular o l’arrendatari, en el cas que consti en el Registre de vehicles, és responsable deles infraccions per estacionament, excepte en els casos en què el vehicle tingui designatun conductor habitual o s’indiqui un conductor responsable del fet.

7.8.3. Tipus d’infraccions

Amb la introducció del permís per punts al nostre sistema, s'ha produït un fet que cal tenir encompte. Ara, quan es comet una infracció de les establertes a l'articulat de la Llei sobre trànsit,circulació de vehicles a motor i seguretat viària a més de la sanció pecuniària i, si escau, algunamesura complementària o cautelar, pot comportar també la pèrdua de punts si aquesta infrac-ció està prevista a l'annex II de la mateixa llei.

Les accions o omissions contràries al text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehiclesde motor i seguretat viària o als reglaments que la desenvolupen tindran el caràcter d’infrac-cions administratives i seran sancionades en els casos, forma i mesura que s’hi determinin, llevatque puguin constituir delictes o faltes tipificades en les lleis penals. En aquest cas,l’Administració posarà el fet en coneixement del ministeri fiscal, per si hi pertoca l’exercici del’acció penal i ha d’acordar la suspensió de les actuacions mentre l’autoritat judicial no pronun-ciï una sentència ferma o dicti una altra resolució que li posi fi sense declaració de responsabili-tat i sense estar fundada en la inexistència del fet.

Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Infraccions lleus:Són infraccions lleus les comeses contra les normes contingudes a la LSV i els reglaments que ladesenvolupen que no es qualifiquin expressament com a greus o molt greus en els apartatssegüents. En particular, és falta lleu no fer ús per part dels usuaris de bicicletes dels elements ipeces reflectores, per exemple.

Infraccions greus:Segons l’article 65.4 LSV són infraccions greus, quan no siguin constitutives de delicte, les conduc-tes tipificades en aquesta Llei referides a:

a. No respectar els límits de velocitat establerts per reglament, d’acord amb el que reculll’annex IV de la LSV.

b. Circular en un tram a una velocitat mitjana superior als límits establerts per reglament,d’acord amb el que recull l’annex IV de la LSV.

c. Incomplir les disposicions de la LSV en matèria de prioritat de pas, avançaments, canvis dedirecció o sentit i marxa enrere, sentit de la circulació, utilització de carrils i voreres i, en


general, qualsevol vulneració de les ordenacions especials de trànsit per raons de segure-tat o fluïdesa de la circulació.

d. Aturar-se o estacionar al carril bus, en revolts, canvis de rasant, zones d’estacionamentper a ús exclusiu de persones amb discapacitat, túnels, passos inferiors, interseccions o enqualsevol altre lloc perillós o on s’obstaculitzi greument la circulació o constitueixi un riscespecialment per als vianants.

e. Circular sense fer ús de l’enllumenat reglamentari, llevat que el vehicle sigui una bicicleta,cas en què la infracció té el caràcter de lleu.

f. Conduir utilitzant cascos, auriculars o altres dispositius que disminueixin l’obligatòriaatenció permanent a la conducció.

g. Conduir utilitzant manualment dispositius de telefonia mòbil, navegadors o qualsevolaltre sistema de comunicació.

h. No fer ús del cinturó de seguretat, sistemes de retenció infantil, casc i altres elements deprotecció.

i. Circular amb menors de dotze anys com a passatgers de ciclomotors o motocicletes.

j. No respectar els senyals dels agents que regulen la circulació.

k. No respectar el llum vermell d’un semàfor.

l. No respectar el senyal d’stop o el senyal de cediu el pas.

ll. Conduir un vehicle tot i ser titular d’una autorització que no té validesa pel fet que nos’han complert els requisits administratius exigits per reglament a l’Estat espanyol.

m. La conducció negligent.

n. Llançar a la via o en els seus voltants objectes que puguin produir incendis o accidents, oque obstaculitzin la lliure circulació.

ñ. No mantenir la distància de seguretat amb el vehicle precedent.

o. Circular amb un vehicle que incompleixi les condicions tècniques establertes per regla-ment, llevat que es puguin considerar incloses a l’apartat 5.ll) de la LSV, així com lesinfraccions relatives a les normes que regulen la inspecció tècnica de vehicles.

p. Incomplir l’obligació de qualsevol conductor de verificar que les plaques de matrícula delvehicle no presenten obstacles que n’impedeixin o en dificultin la lectura i identificació.

q. No facilitar a l’agent de l’autoritat la identitat ni les dades del vehicle que sol·liciti per partdels afectats en un accident de circulació, si hi estan implicats.

r. Conduir vehicles amb la càrrega mal condicionada o amb perill de caiguda.

s. Conduir un vehicle tenint suspesa l’autorització administrativa per conduir o prohibida laseva utilització per part del conductor.

t. Circular amb un vehicle el permís de circulació del qual està suspès.

u. L’ocupació excessiva del vehicle que suposi augmentar en un 50 per cent el nombre deplaces autoritzades, exclosa la del conductor.

v. Incomplir l’obligació d’impedir que el vehicle sigui conduït per qui no ha obtingut mai elpermís o la llicència de conducció corresponent.

119


w.Incomplir les normes sobre el règim d’autorització i funcionament dels centres d’ensenya-ment i formació i dels centres de reconeixement de conductors autoritzats pel Ministeride l’Interior o pels òrgans competents de les comunitats autònomes, llevat que es puguinconsiderar incloses a l’article 65.6.e) de la LSV.

x. Circular per autopistes o autovies amb vehicles que ho tenen prohibit.

y. No instal·lar els dispositius d’alerta al conductor en els garatges o aparcaments en els ter-mes previstos legalment i reglamentàriament.

z. Circular en posició paral·lela amb vehicles que ho tenen prohibit.

Infraccions molt greus:Segons l’article 65.5 LSV són infraccions molt greus, quan no siguin constitutives de delicte, lesconductes següents:

a. No respectar els límits de velocitat establerts per reglament, d’acord amb el que reculll’annex IV de la LSV.

b. Circular en un tram a una velocitat mitjana superior als límits establerts per reglament,d’acord amb el que recull l’annex IV de la LSV.

c. La conducció per les vies objecte d’aquesta Llei havent ingerit begudes alcohòliques ambtaxes superiors a les que s’estableixin per reglament i, en tot cas, la conducció sota elsefectes d’estupefaents, psicòtrops, estimulants i qualsevol altra substància d’efectes anà-legs.

d. Incomplir l’obligació de tots els conductors de vehicles de sotmetre’s a les proves que s’es-tableixin per detectar possibles intoxicacions d’alcohol, estupefaents, psicòtrops, estimu-lants i altres substàncies anàlogues, i la dels altres usuaris de la via quan estiguin implicatsen algun accident de circulació.

e. La conducció temerària.

f. La circulació en sentit contrari a l’establert.

g. Participar en competicions i curses de vehicles no autoritzades.

h. Conduir vehicles que tinguin instal·lats inhibidors de radar o qualssevol altres mecanismesencaminats a interferir en el funcionament correcte dels sistemes de vigilància del trànsit.

i. L’excés en més del 50% en els temps de conducció o la minoració en més del 50% en elstemps de descans que estableix la legislació sobre transport terrestre.

j. L’incompliment per part del titular o arrendatari del vehicle amb el qual s’hagi comès lainfracció de l’obligació d’identificar veraçment el conductor responsable de la infracció,quan siguin degudament requerits per fer-ho en el termini establert. En el cas de lesempreses de lloguer de vehicles sense conductor, l’obligació d’identificar s’ha d’ajustar ales previsions en aquest aspecte de l’article 9 bis.

k. Conduir un vehicle sense l’autorització administrativa corresponent.

l. Circular amb un vehicle que no tingui l’autorització administrativa corresponent, o quanaquesta no sigui vàlida perquè no compleix els requisits exigits per reglament.

ll. Circular amb un vehicle que incompleixi les condicions tècniques que afectin greument laseguretat viària.

120


m. Participar o col·laborar en la col·locació o posada en funcionament d’elements que alte-rin el funcionament normal de l’ús del tacògraf o del limitador de velocitat.

També són infraccions molt greus, d’acord amb l’article 65.6.de la LSV:

a. Fer obres a la via sense l’autorització corresponent, així com retirar, ocultar, alterar o dete-riorar la senyalització permanent o ocasional.

b. No instal·lar la senyalització d’obres o fer-ho incorrectament, posant en risc greu la segu-retat viària.

c. Incomplir les normes, establertes per reglament, que regulen les activitats industrials queafecten de manera directa la seguretat viària.

d. Instal·lar inhibidors de radar en els vehicles o qualssevol altres mecanismes encaminats ainterferir en el funcionament correcte dels sistemes de vigilància del trànsit. No constituei-xen infracció els sistemes d’avís que informen de la posició dels sistemes de vigilància deltrànsit.

e. Incomplir les normes sobre el règim d’autorització i funcionament dels centres d’ensenya-ment i formació i dels centres de reconeixement de conductors autoritzats pel Ministeride l’Interior o pels òrgans competents de les comunitats autònomes, que afectin la quali-ficació dels professors o facultatius, l’estat dels vehicles utilitzats en l’ensenyament, o ele-ments essencials que incideixin directament en la seguretat viària.

Les infraccions derivades de l’incompliment de l’obligació d’assegurar els vehicles de motor esregulen i se sancionen d’acord amb la legislació específica.

7.8.4. Infraccions que comporten la pèrdua de punts

La sanció en ferm en via administrativa per la comissió d'alguna de les infraccions que a conti-nuació es detallen, implicarà la pèrdua de punts per al titular d'un permís o llicència de conduc-ció.

La pèrdua de punts únicament es produeix si el fet del qual deriva la sostracció de punts es pro-dueix a causa de la conducció d’un vehicle per al qual s’exigeixi l’autorització administrativa perconduir.

El crèdit de punts és únic per a totes les autoritzacions administratives de què sigui titular el con-ductor.

Infraccions que comporten la pèrdua de 3 punts• No fer ús del cinturó de seguretat, sistemes de retenció infantil, casc i altres elements deprotecció.

• Conduir utilitzant cascos, auriculars o altres dispositius que disminueixin l’atenció en laconducció o utilitzar manualment dispositius de telefonia mòbil, navegadors o qualsevolaltre sistema de comunicació. De conformitat amb els avenços de la tecnologia, es podenprecisar per reglament els dispositius inclosos en aquest apartat.

• Efectuar el canvi de sentit incomplint les disposicions recollides a LSV i en els termes esta-blerts reglamentàriament.

121


122

Infraccions que comporten la pèrdua de 4 punts• Conduir un vehicle amb un permís o llicència que no habiliti per a això.

• Llençar a la via o als seus voltants objectes que puguin produir incendis o accidents de cir-culació.

• Incomplir les disposicions legals sobre prioritat de pas i l’obligació de detenir-se en el sen-yal de stop, cediu el pas i en els semàfors amb la llum vermella encesa.

• Avançar posant en perill o entorpint a ciclistes.

• Realitzar la maniobra de marxa enrere en autopistes i autovies.

• No respectar els senyals dels agents que regulen la circulació.

• Conduir amb una taxa d’alcohol superior a la reglamentàriament establerta: Valors mg/laire espirat, superior a 0,25 fins a 0,50 (professionals i titulars de permisos de conduccióamb menys de dos anys d’antiguitat, més de 0,15 fins a 0,30 mg/l).

• Conduir un vehicle tenint suspesa l’autorització administrativa per conduir o tenint prohi-bit l’ús del vehicle que es condueix.

• No mantenir la distància de seguretat amb el vehicle que el precedeix.

Infraccions que comporten la pèrdua de 6 punts• Conduir amb una taxa d’alcohol superior a la reglamentàriament establerta: Valors mg/laire espirat, més de 0,50 (professionals i titulars de permisos de conducció amb menys dedos anys d’antiguitat, més de 0,30 mg/l).

• Conduir sota els efectes d’estupefaents, psicotròpics, estimulants i altres substàncies d’e-fectes anàlegs.

• Incomplir l’obligació de sotmetre’s a les proves de detecció del grau d’alcoholèmia, estu-pefaents, psicotròpics, estimulants i altres substàncies d’efectes anàlegs.

• Conduir de forma manifestament temerària, circular en sentit contrari a l’establert o con-duir vehicles en competicions o curses no autoritzades.

• L’excés en més del 50 per cent en el temps de conducció o la minoració en més del 50per cent en el temps de descans establerts en la legislació sobre transport terrestre.

• Conduir vehicles que tinguin instal·lats mecanismes o sistemes encaminats a inhibir lavigilància del trànsit, o que portin instruments amb la mateixa intenció, així com d’inhibi-ció de sistemes de detecció de radar.

• La participació o col·laboració necessària dels conductors en la col·locació o posada enfuncionament d’elements que alterin el funcionament normal de l’ús del tacògraf o dellimitador de velocitat.


123


7.8.5. Infraccions i sancions en relació amb la velocitat. Annex IV LSV

A més de les infraccions i sancions previstes en aquest quadre, cal tenir present que als tramsd’autovies i autopistes interurbanes d’accés a les ciutats on s’hagin establert límits inferiors als100 km/h, els excessos de velocitat se sancionen amb la multa econòmica corresponent al qua-dre de sancions.

La resta dels efectes administratius i penals només es produeixen si se superen els 100 km/h i enels termes establerts per a aquest límit.

7.8.6. Tipologia de les sancions

D’acord amb el que disposa l’article 67 de la LSV, les infraccions lleus se sancionen amb unamulta de fins a 100 euros; les greus, amb multa de 200 euros, i les molt greus, amb multa de500 euros. No obstant això, les infraccions que consisteixin a no respectar els límits de velocitatse sancionen en la quantia que preveu l’annex IV de la LSV (vegeu l’apartat anterior).

A més, la quantia econòmica de les multes es pot incrementar en un 30 per cent, atenent la gra-vetat i la transcendència del fet, els antecedents de l’infractor i la condició de reincident, el perillpotencial creat per a ell mateix i per als altres usuaris de la via, i el criteri de proporcionalitat.

No obstant això, en la imposició de sancions s’ha de tenir en compte que:

a. La multa per la infracció que preveu l’article 65.5.j) és el doble de la prevista per a lainfracció originària que la va motivar, si és infracció lleu, i el triple, si és infracció greu omolt greu.

b. La infracció que recull l’article 65.5.h) se sanciona amb una multa de 6.000 euros.

c. Les infraccions que recull l’article 65.6 se sancionen amb una multa d’entre 3.000 i20.000 euros. Tenint com a paràmetres o criteris determinants els establerts genèrica-ment, que es poden incrementar en un 30 per cent, atenent la gravetat i la transcendèn-cia del fet, els antecedents de l’infractor i la condició de reincident, el perill potencial creatper a ell mateix i per als altres usuaris de la via, i el criteri de proporcionalitat.

124

Així mateix, en el cas de la infracció que recull l’article 65.6.e) es pot imposar la sanció de sus-pensió de l’autorització corresponent pel període d’un any. Durant el temps que duri la suspen-sió, el titular no pot obtenir cap altra autorització per a les mateixes activitats.

La realització d’activitats durant el temps de suspensió de l’autorització comporta una nova sus-pensió per un període de sis mesos en cometre’s el primer trencament, i d’un any si es produeixun segon trencament o successius.

Si la infracció implica una sostracció de punts, l’agent denunciant ha de prendre nota de lesdades del permís de conducció i les ha de remetre a l’òrgan sancionador competent, que, quanla sanció sigui ferma, les ha de comunicar juntament amb la sanció i la sostracció de puntscorresponent al Registre de conductors i infractors.

Si l’infractor no acredita la seva residència legal en el territori espanyol, l’agent denunciant ha defixar provisionalment la quantia de la multa i, si no se’n diposita l’import, el conductor ha detraslladar el vehicle i immobilitzar-lo en el lloc indicat per l’agent denunciant. El dipòsit es pot fermitjançant una targeta de crèdit, o en metàl·lic en euros, i, en tot cas, s’ha de tenir en compte elque preveu l’article 80 de la LSV respecte a la possibilitat de reducció del 50% de la multa fixa-da inicialment.

El Govern, mitjançant RD, pot actualitzar la quantia de les sancions de multa que preveu la LSVatenent la variació que experimenti l’índex de preus al consum.

7.8.7. Mesures provisionals

L’òrgan competent que hagi ordenat la incoació del procediment sancionador pot adoptar mit-jançant acord motivat, en qualsevol moment de la instrucció del procediment sancionador, lesmesures provisionals que assegurin l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure en el proce-diment sancionador.

Els agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit com a conseqüència de presump-tes infraccions al que disposa la LSV únicament poden adoptar la immobilització del vehicle enels casos que preveu l’article 84 de la LSV.

7.8.7.1. Immobilització del vehicle

D’acord amb l’article 84 de la LSV, es pot immobilitzar el vehicle quan:

a. El vehicle no tingui autorització administrativa per circular, o bé pel fet de no haver-laobtingut o perquè ha estat objecte d’anul·lació, un cop declarada la pèrdua de vigència.

b. El vehicle presenti deficiències que constitueixin un risc especialment greu per a la segure-tat viària.

c. El conductor o el passatger no facin ús del casc de protecció, en els casos en què siguiobligatori.

d. Tingui lloc la negativa a efectuar les proves a què es refereix l’article 12.2 i 3 de la LSV oaquestes tinguin un resultat positiu.

e. El vehicle no tingui l’assegurança obligatòria.

f. S’observi un excés en els temps de conducció o una minoració en els temps de descansque siguin superiors al 50% dels temps establerts per reglament, llevat que el conductorsigui substituït per un altre.


125

g. Es produeixi una ocupació excessiva del vehicle que suposi augmentar en un 50% elnombre de places autoritzades, exclosa la del conductor.

h. El vehicle superi els nivells de gasos, fums i soroll permesos per reglament segons el tipusde vehicle.

i. Hi hagi indicis racionals que posin de manifest la possible manipulació en els instrumentsde control.

j. Es detecti que el vehicle està dotat de mecanismes o sistemes encaminats a eludir la vigi-lància dels agents de trànsit i dels mitjans de control a través de la captació d’imatges.

Com a norma general, la immobilització s’aixeca en el moment en què cessa la causa que l’hagimotivat.

Excepcions:

• En els casos que preveuen els paràgrafs h), i) i j), la immobilització només s’aixeca en el casque, un cop traslladat el vehicle a un taller designat per l’agent de l’autoritat, aquest certifiquila desaparició del sistema o manipulació detectada o no se superin els nivells permesos.

• En el cas que recull el paràgraf e), cal atenir-se al que disposa el text refós de la Llei sobre res-ponsabilitat civil i assegurança en la circulació viària, aprovada pel RD Leg. 8/2004, de 29d’octubre.

La immobilització del vehicle s’ha de produir en el lloc assenyalat pels agents de l’autoritat. Aaquest efecte, l’agent pot indicar al conductor del vehicle que continuï circulant fins al llocdesignat.

Les despeses que s’originin com a conseqüència de la immobilització del vehicle són a càrrec delconductor que va cometre la infracció. Si de cas hi manca, són a càrrec del conductor habitual ode l’arrendatari i, a falta d’aquests, del titular. Les despeses s’han d’abonar com a requisit previ aaixecar la mesura d’immobilització, sense perjudici del dret de defensa corresponent i de la pos-sibilitat de repercutir-los sobre la persona responsable que hagi donat lloc al fet quel’Administració adopti aquesta mesura.

En els casos que preveuen els paràgrafs h), i) i j), les despeses de la inspecció són a càrrec deldenunciat, si la infracció s’acredita.

En el supòssit que el vehicle immobilitzat estigui sent utilitzat en règim d’arrendament, la immo-bilització del vehicle es substitueix per la prohibició d’ús del vehicle per part de l’infractor.

7.8.7.2. Retirada i dipòsit del vehicle

L’autoritat encarregada de la gestió del trànsit, si l’obligat a fer-ho no ho fa, pot retirar el vehiclede la via i dipositar-lo en el lloc que es designi en els casos següents:

a. Sempre que constitueixi perill, causi pertorbacions greus a la circulació de vehicles o via-nants o deteriori algun servei o patrimoni públic.

b. En cas d’accident que impedeixi continuar la marxa.


c. Quan, tot i que legalment sigui procedent immobilitzar el vehicle, no hi hagi un lloc ade-quat per fer-ho sense obstaculitzar la circulació de vehicles o persones.

d. Quan, una vegada immobilitzat un vehicle d’acord amb el que disposa l’article 84 (vegeul’apartat anterior), no cessin les causes que van motivar la immobilització.

e. Quan un vehicle romangui estacionat en llocs habilitats per l’autoritat municipal com azones d’aparcament reservat per a l’ús de persones amb discapacitat sense col·locar eldistintiu que ho autoritza.

f. Quan un vehicle romangui estacionat en els carrils o parts de les vies reservades exclusiva-ment per a la circulació o per al servei de determinats usuaris i a les zones reservades a lacàrrega i descàrrega.

g. Quan un vehicle romangui estacionat en llocs habilitats per l’autoritat municipal comd’estacionament amb limitació horària sense col·locar el distintiu que ho autoritza, oquan s’excedeixi el triple del temps abonat de conformitat amb el que estableix l’orde-nança municipal.

Excepte en els casos de sostracció o altres formes d’utilització del vehicle en contra de la volun-tat del titular, degudament justificades, les despeses que s’originin com a conseqüència de laretirada a què es refereix l’apartat anterior són a càrrec del titular, de l’arrendatari o del conduc-tor habitual, segons el cas, que les ha d’abonar com a requisit previ a la devolució del vehicle,sense perjudici del dret de recurs que l’assisteix i de la possibilitat de repercutir-los sobre el res-ponsable de l’accident, de l’abandonament del vehicle o de la infracció que hagi donat lloc a laretirada.

L’Administració ha de comunicar la retirada i el dipòsit del vehicle al titular en el termini de 24hores, que es farà a través de l’adreça electrònica viària, si el titular en disposa.

7.8.7.3. Tractament residual del vehicle

L’Administració competent en matèria de gestió del trànsit pot ordenar el trasllat del vehicle aun centre autoritzat de tractament de vehicles per a la seva posterior destrucció i descontamina-ció:

a. Quan hagin transcorregut més de dos mesos des que el vehicle va ser immobilitzat o reti-rat de la via pública i dipositat per l’Administració i el titular no hi hagi formulat al·lega-cions.

b. Quan romangui estacionat durant un període superior a un mes en el mateix lloc i pre-senti desperfectes que facin impossible desplaçar-lo pels seus propis mitjans o li faltin lesplaques de matrícula.

c. Quan una vegada recollit un vehicle com a conseqüència d’una avaria o accident en unrecinte privat, el titular no l’hagi retirat en el termini de dos mesos.

Abans d’emetre l’ordre de trasllat del vehicle, l’Administració ha de requerir el titular del vehiclei li ha d’advertir que, si no el retira en el termini d’un mes, se’l traslladarà al centre autoritzat detractament.

En el cas que preveu el paràgraf c), el propietari o responsable del lloc o recinte ha de sol·licitar ala Prefectura Provincial de Trànsit l’autorització per al tractament residual del vehicle. A aquestefecte, ha d’aportar la documentació que acrediti que ha sol·licitat al titular del vehicle la retira-da del seu recinte.

126


127

En els casos en què ho consideri convenient, la Prefectura Provincial de Trànsit, els òrgans com-petents de les comunitats autònomes amb competències en matèria de trànsit i l’alcalde oautoritat corresponent per delegació, poden acordar la substitució de la destrucció del vehicleper la seva adjudicació als serveis de vigilància i control del trànsit, respectivament en cadaàmbit.

7.8.8. El procediment sancionador

El procediment sancionador és la garantia que els fets estan jurídicament tipificats i que s’hanseguit les actuacions previstes normativament per imposar la sanció.

Quan en un procediment administratiu de caràcter sancionador es posi de manifest un fet queofereixi aparença de delicte o falta perseguible d’ofici, l’autoritat administrativa ho ha de posaren coneixement del Ministeri Fiscal, per si hi pertoca l’exercici de l’acció penal i ha d’acordar lasuspensió de les actuacions.

Una vegada conclòs el procés penal amb sentència condemnatòria dels inculpats, el procedi-ment administratiu s’ha d’arxivar sense declaració de responsabilitat.

Si la sentència és absolutòria o el procediment penal finalitza amb una altra resolució que li posifi sense declaració de responsabilitat, i sempre que aquesta no estigui fonamentada en la inexis-tència del fet, es pot iniciar o continuar el procediment administratiu sancionador contra qui nohagi estat condemnat en la via penal.

La resolució administrativa que es dicti ha de respectar, en tot cas, la declaració de fets provatsen el procediment penal esmentat.

7.8.8.1. Incoació del procediment

El procediment sancionador, l’ha d’incoar d’ofici l’autoritat competent que tingui notícia delsfets que poden constituir infraccions tipificades en la LSV, per iniciativa pròpia o mitjançant ladenúncia dels agents encarregats del servei de vigilància del trànsit i control de la seguretat vià-ria o de qualsevol persona que tingui coneixement dels fets.

No obstant això, la denúncia formulada pels agents de l’autoritat encarregats del servei de vigi-lància del trànsit i notificada a l’acte al denunciat, constitueix l’acte d’iniciació del procedimentsancionador, a tots els efectes.

Les denúncies també les pot fer un particular, de forma voluntària, si observa una infracció a lanormativa.

7.8.8.2. Les denúncies. Tipus, requisits i valor probatori

Les denúncies, com ja s’ha assenyalat, poden ser voluntàries, si les fa un particular, o obligatò-ries, quan les fa un agent encarregat de la vigilancia del trànsit exercint les seves funcions.

Les denúncies també poden ser per fets de la circulació o bé per fets aliens a la circulació.

En les denúncies per fets de circulació, hi ha de constar, en tot cas:

a. La identificació del vehicle amb què s’ha comès la presumpta infracció.

b. La identitat del denunciat, si és coneguda.

c. Una descripció succinta del fet, amb expressió del lloc o tram, data i hora.


128

d. El nom i domicili del denunciant (quan és un particular) o, si és un agent de l’autoritat, elseu número d’identificació professional.

En les denúncies que els agents de l’autoritat notifiquin a l’acte al denunciat, hi ha de constar, amés, perquè és produeixin els efectes corresponents a la incoació del procediment:

a. La infracció presumptament comesa, la sanció que li pot correspondre i el nombre depunts la pèrdua dels quals comporta la infracció, de conformitat amb el que disposaaquesta Llei.

b. L’òrgan competent per imposar la sanció i la norma que li atribueix aquesta competència.

c. Si el denunciat abona la sanció a l’acte s’ha d’assenyalar, a més, la quantitat abonada i lesconseqüències derivades del pagament de la sanció que preveu l’article 80 de la LSV.

d. En el cas que la sanció no s’aboni a l’acte, s’ha d’indicar que la denúncia inicia el procedi-ment sancionador i que disposa d’un termini de vint dies naturals per fer-ne el pagament,amb la reducció i les conseqüències que estableix l’article 80 de la LSV, o per formular lesal·legacions i proposar les proves que consideri convenients. En aquest cas, s’han d’indi-car els llocs, les oficines o les dependències on es poden presentar.

e. Si en el termini assenyalat al paràgraf anterior no s’hi han formulat al·legacions o la multano s’ha abonat, s’ha d’indicar que el procediment es considera conclòs l’endemà de lafinalització d’aquest termini, de conformitat amb el que estableix l’article 81.5 de la LSV.

f. El domicili que, si s’escau, indiqui l’interessat a l’efecte de notificacions. Aquest domicilino s’ha de tenir en compte si el denunciat té assignada una adreça electrònica viària, sen-se perjudici del que preveu l’article 28.4 de la Llei 11/2007, de 22 de juny.

En les denúncies per fets aliens a la circulació, s’hi han d’especificar totes les dades necessàriesper a la seva descripció.

Les denúncies formulades pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit hande donar fe, llevat que hi hagi una prova en contra, dels fets denunciats i de la identitat dels quiels han comès, i també, si s’escau, de la notificació de la denúncia, sense perjudici del deure d’a-quells d’aportar tots els elements probatoris que siguin possibles sobre el fet denunciat.

L’agent denunciant ha d’estendre la butlleta de denúncia en tres exemplars: un per al denun-ciant, un per a la persona denunciada i un per a l’òrgan instructor. No obstant això, per respec-tar els drets lingüístics dels ciutadans a Catalunya, les butlletes de denúncia del Servei Català deTrànsit es presenten en jocs de quatre exemplars cadascun:

• El primer exemplar, de color blanc i en català, és per a l’SCT i s’utilitza per incoar l’expe-dient sancionador.

• El segon exemplar, de color rosa i en català, és per a l’agent denunciant com a resguard.

• El tercer exemplar, de color verd i en català, és per a la persona denunciada o per a l’enti-tat bancària, i serveix com a notificació de la denúncia o com a resguard del pagament dela multa.

• El quart exemplar, de color groc i en castellà, és per a la persona denunciada o per a l’enti-tat bancària com a notificació de la denúncia o com a resguard de pagament de la multa.


7.8.8.3. Notificació de les denúncies

Les denúncies s’han de notificar a l’acte al denunciat.

No obstant això, la notificació es pot efectuar en un moment posterior sempre que es doni algu-na de les circumstàncies següents:

a. Que la denúncia es formuli en circumstàncies en què la detenció del vehicle pugui originarun risc per a la circulació. En aquest cas, l’agent ha d’indicar els motius concrets que laimpedeixen.

b. Que la denúncia es formuli estant el vehicle estacionat, quan el conductor no hi estiguipresent.

c. Que l’autoritat sancionadora hagi tingut coneixement dels fets a través de mitjans de cap-tació i reproducció d’imatges que permetin identificar el vehicle.

Les administracions amb competències sancionadores en matèria de trànsit han de notificar a laDEV les denúncies que no es lliurin a l’acte i les altres notificacions a què doni lloc el procedimentsancionador.

En el cas que el denunciat no la tingui, la notificació s’ha de fer en el domicili que s’hagi indicatexpressament per al procediment i, si de cas hi manca, en el domicili que consti en els registres dela DGT.

El sistema de notificació a la DEV permet acreditar la data i l’hora en què es posa a disposició deldenunciat de l’acte objecte de notificació, així com l’accés al seu contingut, moment a partir delqual la notificació s’entén practicada a tots els efectes legals.

Si hi ha constància que la notificació s’ha rebut a l’adreça electrònica viària i transcorren deu diesnaturals sense que s’accedeixi al contingut, s’entén que ha estat rebutjada, llevat que d’ofici o ainstància del destinatari es comprovi la impossibilitat tècnica o material d’accedir-hi. El rebuig s’hade fer constar a l’expedient sancionador, on s’han d’especificar les circumstàncies de l’intent denotificació, i s’ha de considerar efectuat el tràmit i continuar el procediment.

Quan la notificació es porti a terme al domicili de l’interessat, si no hi està present en el momentque es lliura la notificació, se’n pot fer càrrec qualsevol persona que hi hagi al domicili i faci cons-tar la seva identitat.

Si ningú es fa càrrec de la notificació, s’ha d’anotar aquesta circumstància a l’expedient sanciona-dor, juntament amb el dia i l’hora en què es va intentar, i s’ha de tornar a practicar dins els tresdies següents. Si tampoc és possible el lliurament, s’ha de donar per acomplert el tràmit i s’ha depublicar al TESTRA.

Si tot ser al domicili, l’interessat rebutja la notificació, s’ha de fer constar a l’expedient sanciona-dor, s’han d’especificar les circumstàncies de l’intent de notificació i s’ha de considerar efectuat eltràmit i continuar el procediment.

Si el resultat de la notificació és que l’interessat és desconegut en el domicili al qual es va dirigir lanotificació, l’Administració ha de publicar-la al TESTRA.

129


7.8.8.4. Classes de procediments sancionadors

Un cop notificada la denúncia, el denunciat disposa d’un termini de quinze dies naturals per fer elpagament voluntari amb reducció de la sanció de multa, o per formular les al·legacions i propo-sar o aportar les proves que consideri oportunes.

Si fa el pagament de la multa en les condicions indicades al paràgraf anterior, s’ha de seguir elprocediment sancionador abreujat i, en el cas que no el faci, el procediment sancionador ordi-nari.

El procediment sancionador abreujat no és aplicable a les infraccions que preveu l’article 65,apartats 5. h), j) i 6 de la LSV.

L’incompliment de l’obligació d’assegurar el vehicle que estableix el RD Leg. 8/2004, de 29 d’oc-tubre, es pot sancionar de conformitat amb un dels dos procediments sancionadors establerts.

A més dels registres, les oficines i les dependències que preveu l’apartat quart de l’article 38 de laLl. 30/1992, de 26 de novembre, les al·legacions, els escrits i els recursos que derivin dels procedi-ments sancionadors en matèria de trànsit es poden presentar en els registres, les oficines i lesdependències expressament designats a la denúncia o resolució sancionadora corresponent.

Quan es presentin en els registres, les oficines o les dependències no designats expressament,aquests els han de remetre als òrgans competents en matèria de trànsit amb la màxima brevetatpossible.

7.8.8.4.1. Procediment abreujat

El procediment abreujat està regulat a l’article. 80 de la LSV, que preveu que, una vegada fet elpagament voluntari de la multa, ja sigui en l’acte de lliurament de la denúncia o dins el termini dequinze dies naturals comptats des de l’endemà de la notificació, es considera conclòs el procedi-ment sancionador amb les conseqüències següents:

a. La reducció del 50% de l’import de la sanció de multa.

b. La renúncia a formular al·legacions. En el cas que es formulin, s’han de considerar no pre-sentades.

c. La fi del procediment, sense necessitat de dictar resolució expressa, el dia en què es faci elpagament.

d. L’esgotament de la via administrativa, i només es pot recórrer davant l’ordre jurisdiccionalcontenciós administratiu.

e. El termini per interposar el recurs contenciós administratiu s’inicia l’endemà del dia en quètingui lloc el pagament.

f. La fermesa de la sanció en la via administrativa des del moment del pagament, que pro-dueix efectes plens des de l’endemà.

g. La sanció no computa com a antecedent en el Registre de conductors i infractors, sempreque es tracti d’infraccions greus que no comportin pèrdua de punts.

7.8.8.4.2. Procediment ordinari

El procediment ordinari està regulat a l’article 81 de la LSV, que preveu que, una vegada notifica-da la denúncia, l’interessat disposa d’un termini de quinze dies naturals per formular-hi lesal·legacions que consideri convenient i proposar o aportar les proves que consideri oportunes.

130


En el cas que no s’hagi produït la detenció del vehicle, el titular, l’arrendatari a llarg termini o elconductor habitual, si s’escau, disposen d’un termini de 15 dies naturals per identificar el con-ductor responsable de la infracció contra el qual s’inicia el procediment sancionador. Aquestaidentificació s’ha de fer per mitjans telemàtics si la notificació s’ha efectuat a través de la DEV.

Si les al·legacions formulades aporten dades noves o diferents de les constatades per l’agentdenunciant, i sempre que l’instructor ho consideri necessari, s’han de traslladar a l’agent perquèn’informi en el termini de quinze dies naturals.

En tot cas, l’instructor pot acordar que es practiquin les proves que consideri pertinents per esbri-nar i qualificar els fets i per determinar les possibles responsabilitats. La denegació de la pràcticade les proves ha de ser motivada i se n’ha de deixar constància a l’expedient sancionador.

Un cop conclosa la instrucció del procediment, l’òrgan instructor ha d’elevar la proposta de reso-lució a l’òrgan competent per sancionar perquè dicti la resolució que sigui procedent. Únicaments’ha de traslladar la proposta a l’interessat, perquè hi pugui formular noves al·legacions en el ter-mini de 15 dies naturals, si figuren en el procediment o s’han tingut en compte en la resolucióaltres fets o altres al·legacions i proves diferents de les adduïdes per l’interessat.

Si el denunciat no hi formula al·legacions ni abona l’import de la multa en el termini de quinzedies naturals següents al de la notificació de la denúncia, aquesta té l’efecte d’acte resolutori delprocediment sancionador. En aquest cas, la sanció es pot executar un cop transcorreguts trentadies naturals des de la notificació de la denúncia.

El que es disposa anteriorment és aplicable únicament si es tracta de:

a. Infraccions lleus.

b. Infraccions greus que no sostreuen punts.

c. Infraccions greus i molt greus la notificació de les quals es faci en l’acte de la denúncia.

La fi del procediment posa fi a la via administrativa i la sanció es pot executar des de l’endemà enel transcurs dels trenta dies abans indicats.

Recursos en el procediment ordinari

La resolució sancionadora posa fi a la via administrativa i la sanció es pot executar des de l’ende-mà del dia en què es notifiqui a l’interessat, i produeix efectes plens, o, si s’escau, una vegadahagi transcorregut el termini indicat.

Contra les resolucions sancionadores, es pot interposar recurs de reposició, amb caràcter potesta-tiu, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació.

El recurs s’ha d’interposar davant l’òrgan que va dictar la resolució sancionadora, que és el com-petent per resoldre’l.

La interposició del recurs de reposició no suspèn l’execució de l’acte impugnat ni la de la sanció.En el cas que el recurrent sol·liciti la suspensió de l’execució, aquesta s’entén denegada un coptranscorregut el termini d’un mes des de la sol·licitud sense que s’hagi resolt.

No s’han de tenir en compte en la resolució del recurs fets, documents i al·legacions del recurrentque puguin haver estat aportats en el procediment originari.

131


El recurs de reposició s’entén desestimat si no hi recau resolució expressa en el termini d’un mes,i queda expedita la via contenciosa administrativa.

Contra les resolucions sancionadores dictades pels òrgans competents de les comunitats autòno-mes que tinguin transferides competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehiclesde motor, així com per les dictades pels alcaldes, en el cas de les entitats locals, cal atenir-se a lanormativa específica.

7.8.8.5. Prescripció

El termini de prescripció de les infraccions lleus és de tres mesos i de sis mesos per a les infrac-cions greus i molt greus.

El termini de prescripció comença a comptar a partir del mateix dia en què els fets s’hagincomès.

La prescripció s’interromp per qualsevol actuació administrativa de la qual tingui coneixement eldenunciat o estigui encaminada a descobrir la seva identitat o domicili i es practiqui amb altresadministracions, institucions o organismes. També s’interromp amb la notificació de la denun-cia, independentment de la forma en que s’hagi fet aquesta notificació.

El termini de prescripció s’ha de reprendre si el procediment es paralitza durant més d’un mesper una causa no imputable al denunciat.

El termini de prescripció de les sancions que consisteixin en una multa pecuniària és de quatreanys i, el de les altres sancions, és d’un any, computats des de l’endemà del dia en què la sancióadquireixi fermesa en la via administrativa.

El còmput i la interrupció del termini de prescripció del dret de l’Administració per exigir el paga-ment de les sancions que consisteixin en una multa pecuniària es regeixen pel que disposa la Lleigeneral tributària.

7.8.8.6. Caducitat

Si no s’ha produït la resolució sancionadora un cop transcorregut un any des de la iniciació delprocediment, se’n produeix la caducitat i cal arxivar les actuacions, a sol·licitud de qualsevol inte-ressat o d’ofici per part de l’òrgan competent per dictar resolució.

Quan la paralització del procediment s’hagi produït a causa del coneixement dels fets per lajurisdicció penal, el termini de caducitat se suspèn i, una vegada la resolució judicial hagi adqui-rit fermesa, es reprèn el còmput del termini de caducitat pel temps que restava en el momentque s’ha acordat la suspensió.

7.8.8.7. Anotació i cancel·lació de sancions

Les sancions greus i molt greus han de ser comunicades al Registre de conductors i infractorsper l’autoritat que l’hagi imposat en el termini dels quinze dies naturals següents a la seva fer-mesa en la via administrativa.

Les autoritats judicials han de comunicar al Registre de conductors i infractors, en el termini delsquinze dies naturals següents a la seva fermesa, les penes de privació del dret a conduir vehiclesde motor i ciclomotors que imposin per sentències per la comissió de delictes o faltes contra laseguretat viària.

132


En el Registre de vehicles han de quedar reflectides les sancions fermes greus i molt greus en lesquals estigui implicat un vehicle, tant si està matriculat a l’Estat espanyol com a l’estranger, il’impagament d’aquestes, si s’escau. Aquestes anotacions han de formar part de l’historial delvehicle.

Les anotacions es cancel·len d’ofici, a l’efecte d’antecedents, una vegada transcorreguts tresanys des del compliment total o la prescripció.

7.9. Els delictes contra la seguretat viària. El delicte de conduir sense permís o situacions anàlogues

El Codi penal tipifica diferents conductes com a delictes contra la seguretat viària i, entre lespenes que preveu, s’imposa la privació del dret a conduir vehicles de motor o ciclomotors.

Si aquesta privació es inferior a dos anys, per tornar a conduir, el titular únicament ha d’acredi-tar que ha superat amb aprofitament el curs de reeducació i sensibilització viària a què fa refe-rència el primer paràgraf de l’article 63.7 de la LSV.

Si la privació del dret a conduir és superior a dos anys, comporta la pèrdua de vigència del per-mís o la llicència que el condemnat tingués. Per recuperar l’autorització, una vegada complertala condemna, el titular ha de seguir el procediment que estableix l’article 63.7 de la LSV per a lapèrdua de vigència quan s’han perdut tots els punts.

L’autorització que s’obté és de la mateixa classe i amb la mateixa antiguitat que la que es teniaprèviament. El crèdit de punts que s’atorguen és de 8.

L’article 384 del CP, reformat el 2007 i de nou el 2010, mitjançant la LO 5/2010, de 22 de juny,preveu que és delicte conduir amb tot el crèdit de punts esgotats, conduir sense haver obtingutmai un permís o una llicència i conduir quan hi ha una privació judicial cautelar o definitiva delpermís o la llicència.

En tots tres supòsits la pena consisteix en presó de 3 a 6 mesos o multa de 12 a 24 mesos o tre-balls en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies.

133


7.10. Situació de sortida1. Tinc interès per entendre com el respecte a la tramitació administrativa és una expressió delrespecte que mereixen totes les persones.


2. M’agradarà veure com hi ha un paral·lelisme entre el respecte al dret de les persones a lamobilitat en un espai comú i els drets de les activitats administratives relacionades amb eltrànsit.


Interpretació:Més de 5 punts: alt nivell de seguretat.

Entre 4 i 5 punts: nivell normal alt de seguretat.

Menys de 4 punts: baix nivell de seguretat.

134


Documents

Unitat 7 Tramitació administrativa i recursos · 105 Unitat 7 Tramitació administrativa i recursos 7.1. Situació d’entrada La reglamentació del trànsit comporta una sèrie