Upload
others
View
9
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
42
UNITAT DIDÀCTICA IVL’ECONOMIA
1. Les causes d’una intensa activitat econòmica
En els temps de la navegació a vela, quan els avions i els vaixells
moderns no existien, quan la mar era plena de rutes i camins, una illa
com Menorca es trobava molt més ben comunicada que qualsevol
territori del continent europeu o africà.
El vent favorable feia avançar els vaixells molt més ràpidament i de
manera més segura que qualsevol altre mode de transport terrestre.
Així doncs, Menorca, en el centre de la Mediterrània occidental,
oberta a tots els vents, va poder mirar unes vegades cap a l’Àfrica i
d’altres cap a Itàlia. Va rebre gent de Catalunya, de Mallorca i de
Gran Bretanya. Va estar oberta a rutes comercials, a les innovacions
en el camp de la ciència. També va ser víctima de conquestes per la
seva posició privilegiada, i actualment, és àmpliament visitada pel
seu atractiu turístic. Són molt diversos els motius, però la destinació
és la mateixa: l’illa de Menorca.
L’obertura de Menorca a l’exterior ha condicionat en gran mesura la
intensitat de la seva activitat econòmica. Sobretot l’ha ajudat a
desenvolupar un important teixit industrial (calçat, bijuteria ,
indústries alimentàries, etc.) i a esdevenir el centre de moltes rutes
comercials de la Mediterrània occidental. En aquest darrer fet ha
estat fonamental l’existència d’un port com el de Maó.
Això no obstant, s’ha de tenir en compte que l’activitat econòmica
de Menorca no ha estat sempre igual i que ha patit evolucions com la
major part de regions del món. Se sol dir que Menorca ha estat una
illa d’explotacions agrícoles amb una petita xarxa industrial, part de
la qual es dedica a processos de transformacions dels productes
agrícoles. Com la podríem definir actualment?Com una illa agrícola,
industrial o turística?
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
43
2. El sector primari
El sector primari s’encarrega d’explotar determinats recursos
naturals com ara: conreus, boscos, ramats, peixos i minerals.
Relacionat amb l’explotació d’aquests recursos, el sector primari
engloba les activitats següents:
- Agricultura
- Ramaderia
- Pesca
- Caça
- Mineria
- Silvicultura
En el cas de Menorca, no es practiquen totes aquestes activitats. Les
que tenen més pes són l’agricultura, la ramaderia i la pesca.
2.1. L’Agricultura
L’agricultura menorquina es desenvolupa en un medi difícil per
causes diverses. La primera d’elles és el clima, recordem quan
parlàvem de les poques i molt disperses pluges i el fort vent de
tramuntana que fa que es vagi erosionant el sòl. Les altres dues són
el tipus de roca i la poca fondària del sòl. Són aquests els motius que
provoquen que a Menorca predominin els cultius de secà en front als
de regadiu, aquests últims molt localitzats en determinades zones.
Aquests factors, juntament amb la falta d’uns tècniques
modernitzades, van obligar a practicar el que es coneix com el guaret
en les terres de secà. El guaret consisteix en realitzar una divisió del
“lloc” en tres parts o sementers: un dedicat als cereals, normalment
el blat, tot i que avui ja es sembra poc; un segon a la pastura i
sembra d’ enclòver, un tipus de farratge; i el tercer a guaret, on s’hi
sembren plantes de cicle curt o les lleguminoses que serveixen per
regenerar la terra i al mateix temps donar certa producció. Aquestes
plantes poden ser: les faves, els cigrons les síndries, els melons, els
tomàquets, les carbasses i els fesols. Encara que en la majoria de
casos s’utilitza el sistema de divisió de les terres en tres sementers,
en algunes zones de l’illa ho fan en quatre: una de cereal, dos de
pastura i una de guaret. Això és un fet que permet veure la
importància que té la ramaderia a gran part de Menorca.
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
44
2.2. Les dimensions dels llocs:
Per calcular les dimensions dels llocs o explotacions de Menorca
s’utilitza una mesura d’extensió coneguda amb el nom de quartera
menorquina, que equival a les dues terceres parts d’una hectàrea,
6.666,7 m2. L’extensió mitjana dels llocs menorquins és de 121,93
quarteres, equivalent a 81,29 Ha. És important tenir en compte que
no tota l’extensió és cultiva. Per això, el que té més valor és la
superfície agrària útil (SAU), que exclou les terres de bosc baix i les
de bosc alt, que en molts casos són la part més important del lloc;
una mitjana de 38,95 quarteres. Així, la superfície agrària útil abraça
unes 82, 98 quarteres ( 55,32 Ha) de les dimensions totals del lloc.
Els llocs de majors dimensions es troben a Es Migjorn, Es Mercadal,
Ciutadella i Ferreries. A la part oriental són més reduïdes, sobretot a
Sant Lluís.
2.3. Règims de tinença de la terra:
A Menorca existeix un règim de tinença de la terra particular, la
Societat Rural Menorquina, coneguda també com les amitges o
parceria. Més de les tres quartes parts de l’illa utilitzen aquest règim
que és el més estès a l’illa. La resta són règims de propietat , de
lloguer i de jornal.
- Amitges o parceria: el propietari aporta com a capital la finca i
les seves instal·lacions. A més, es fa càrrec de la meitat de les
despeses per a poder desenvolupar el treball com les eines, el
bestiar i les llavors. El parcer, per la seva part, aporta el seu
treball i el de la seva família, i fa front a la segona meitat de les
despeses i material necessari per tirar endavant l’explotació. Els
beneficis que s’extreuen de la mateixa es reparteixen entre les
dues parts. El sistema de parceria és el més predominant a l’illa.
- Propietat: el pagès i el propietari són la mateixa persona, per
tant, és propietari de la terra, els animals, la maquinària,etc.
- Lloguer: és el sistema més poc estès. El pagès paga al propietari
el lloguer de la terra i en algun cas també lloga les cases del
lloc. El bestiar, en la majoria d’ocasions, corre a càrrec del
pagès, que és qui s’ocupa de comprar-lo. Tot i així, no
necessariament tots aquests llocs disposen de bestiar. En aquest
cas només es llogaria el terreny.
- Jornal: el pagès treballa a canvi d’un sou fix cada mes. En
alguns casos, a més del jornal establert pot rebre un percentatge
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
45
en funció dels beneficis que la finca produeix. La terra i els
animals són del propietari del lloc.
La distribució territorial dels diferents règims d’explotació de la
terra permet fer una distinció entre la zona de Ponent i la de Llevant.
A Ponent el règim d’amitges està més consolidat, mentre que a
Llevant és més feble i es complementa amb el de propietat.
Barrera típica del camp menorquí
2.4. Grau de mecanització del camp menorquí:
La majoria de les feines del camp és fan mitjançant instruments
mecànics com ara tractors, segadores, recol·lectors, etc. La immensa
majoria de llocs disposen d’un tractor i, actualment, de dos o més. El
tractor és l’indicador per excel·lència de la mecanització del camp. A
més a més, també solen disposar com a mínim d’un remolc, un
remolc escampador, d’ una escampadora i de diferents sistemes
artificials d’irrigació. La majoria d’aquests aparells d’utilitat diversa
s’utilitzen durant tot l’any i es solen tenir majoritàriament en
propietat. El mateix passa amb les eines de llaurar. Dins d’aquest
grup, els més importants són els erxos, l’eina fonamental per llaurar.
A banda d’aquests, el subsolador, els discos, l’arada amb pales, la
fresadora,etc.
Pel què fa a les eines i màquines utilitzades per segar, el lloguer té
un pes important a causa de l’estacionalitat del seu ús i de l’elevat
cost. Cal distingir tres tipus de màquines, segons els tres destins del
farratge en esser segat: la fenificació (embaladora i segadora),
l’ensitjament (ensitjadora) i el consum en verd als estables ( remolc
segador-autocarregador). Les màquines més utilitzades són el
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
46
replegador i l’embaladora per fer bales de fenc i palla, i la segadora
només per fer les de fenc.
Per la sega i el tractament del gra (ordi, civada, blat) s’utilitzen unes
màquines pròpies d’ús molt estacional amb l’objectiu d’aconseguir
el màxim aprofitament del gra. Aquestes màquines juntament amb la
recol·lectora s’acostumen a llogar a causa de la seva estacionalitat.
Les eines relacionades amb el bestiar boví on s’ inclouen màquines i
instal·lacions solen tenir-se en propietat. Es poden destacar els
indicadors d’higiene (sala de munyir, bóta de purins), el tanc de
semen, per fer les corresponents inseminacions al mateix lloc, i els
indicadors sintètics del tractament global de la llet com ara el tanc
refrigerador i els sistemes de munyida directa.
2.5. Règims de tinença de la maquinària:
El tipus de règim de tinença de la maquinària és un o altre en funció
del règim d’explotació de la terra. En el règim d’amitges és en el
que, aparentment, resideix el major grau de mecanització. Va seguit
del de jornal, lloguer i propietat.
En el d’amitges, la propietat és a mitges o bé del senyor i les eines
d’ús estacional és lloguen. En el règim de jornal i de lloguer,
majoritàriament són del senyor i les màquines estacional també es
lloguen.
2.6. Principals conreus que s’obtenen en els llocs
La producció de conreus herbacis està sobretot destinada a
l’alimentació del bestiar. Cal fer una subdivisió entre els farratges i
els cereals (gra). Dins del grup dels farratges hi ha l’enclova, el
raigràs, la civada farratgera, l’ordi, el fesolí (veça), el blat d’indi, el
brom, la melca (sarga), l’ alfals i les diferents combinacions dels
anteriors. El grup dels cereals-gra inclou sobretot l’ordi i la civada,
encara que també es conrea blat i favet. A més a més, les diferents
barreges entre ells. L’extensió conreada de cereals és inferior a la del
farratge que abraça les tres quartes parts.
La civada tota sola o juntament amb el raigràs és un dels cultius més
utilitzats en el camp menorquí, seguit i del raigràs tot sol. Després
ordi i civada per farratge, seguits del triticale. Blat d’indi, enclòver,
sorgo, brom, veça-civada és cultiven en superfícies més petites.
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
47
2.7. La Ramaderia:
La ramaderia consisteix en la cria d’animals per tal d’obtenir
productes diversos. Té també una importància cabdal en el marc de
les activitats agràries a l’illa, així com també la producció de
productes derivats com la llet i el formatge. Els principals animals
que es crien són les vaques, els bous i les ovelles. Encara que no
podem deixar de banda els porcs i les cabres i també les granges
avícoles.
La cabana bovina està composada principalment per vaques de raça
frisona o lletera. També de raça menorquina, encara que la mateixa
es concentra en un número reduït de llocs. La cabana bovina està
majoritàriament destinada a la producció làctica i a la producció
càrnica. En aquest camp hi té un protagonisme especial la vaca de
raça xarolaise. Respecte els mascles, val a dir que a gairebé totes els
llocs solen tenir un brau.
En la cabana d’oví abunda la raça menorquina i hi ha una poca
presència de races estrangeres. Està destinada a la recria i a la
producció càrnica.
En la ramaderia del porcí hi ha presència de moltes races diferents:
el porc blanc, porcí selecte d’alguna raça europea ( Large-White i
Landrace), el porc negre ( ibèric), el vermell (Durok), els tacats
(Petrain). La producció de porcí és una activitat molt tradicional i en
la majoria de casos està destinada a la producció carnica.
Amb el pas dels anys, Menorca ha passat d’una agricultura orientada
quasi exclusivament a la producció de blat a una intensa
especialització ramadera, centrada bàsicament en la producció de
carn i formatge, enterament destinada a l’exportació, ja que el
mercat existent a l’illa té les seves limitacions.
2.8. El sector hortofructícola menorquí
El sector hortofructícola menorquí és una altra de les activitats que
es desenvolupen a l’illa. Consisteix en el conreu d’ hortalisses,
fruites i en la producció de vi negre, que en els darrers anys ha
despertat un major interès en el sector.
Les explotacions tenen una superfície mitjana de 12,6 ha, de les
quals 4,90 has són superfície agrària útil. Més de la meitat
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
48
d’aquestes explotacions són propietat de qui les conrea, un fet força
diferenciat pel que fa al sector ramader. Després hi ha el règim de
lloguer de la terra, el règim d’ amitgeria i el de jornal.
Pel conreu dels productes d’horta i fruita utilitza tot un seguit de
maquinària com ara el tractor, el motocultor, el remolc normal, el
remolc escampador, els erxos, l’arada amb pales, el subsulador, etc.
Es tracta d’una maquinària que normalment es té en propietat, ja que
la majoria d’ hortofructicultors es troben al mateix temps amb la
necessitat d’utilitzar les eines i , per tant, no surt a compte compartir-
les.
Els sistemes de regadiu més utilitzats són el goteig i els aspersors
mòbils o bé la combinació dels dos. També s’utilitza la fertirrigació,
el sistema “ a manta” i els cultius hidropònics.
Els problemes que més afecten els hortofructicultors són el baix preu
dels productes i l’elevat cost de producció. Tot i així, es tracta d’un
sector que té una visió de futur més optimista que no pas el ramader.
2.9. La Pesca:
La pesca consisteix en l’explotació econòmica de la vida marina,
bàsicament la captura de peixos, mol·luscs i crustacis per al consum
humà. És tracta d’una altra de les activitats més tradicionals que es
desenvolupen a l’illa.
A Menorca hi ha set barques d’ arrossegament o de bou: 4 a
Ciutadella i 3 a Maó, les dimensions de les quals oscil·len entre
16/18 i 25 metres d’eslora. Després hi ha entre 70 i 75 barques d’arts
menors repartides en els ports de Ciutadella, Fornells i Maó.
Principalment són llaüts d’ entre 7 i 11 metres d’eslora.
Aquestes barques combinen tècniques de pesca diferents: el
palangre, el bou i el sistema de deriva o tresmall.
A l’hora de sortir a pescar, els professionals han de respectar les
vedes, temps durant el qual està prohibit o vedat pescar unes
determinades espècies, i també la talla mínima de cada espècie. Amb
les barques de bou, principalment a la banda de Maó, es dediquen a
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
49
la pesca de marisc, sobretot gambes i escamarlans. Això durant 6 o 7
mesos, i després, a l’ hivern, s’alterna amb la pesca de peix.
La majoria de pescadors professionals surten a pescar cada dia i les
espècies que més es capturen són els musclos, la sèpia, les gambes,
el cap roig, la mollera, el rap, etc. A més a més, existeixen els cultius
marins com els que hi ha situats al Port de Maó on s’hi crien
principalment musclos, escopinyes,etc. Els cultius marins
posseeixen un pes específic en el sector.
És important destacar que els pescadors menorquins no abasteixen
tot el peix i marisc que es consumeix a Menorca, sinó només entre
un 30 i 35%. La resta ve de fora. Això demostra que la activitat
pesquera a Menorca es dedica gairebé exclusivament a la captura pel
consum interior. La demanda de peix no sol variar gaire al llarg de
l’any.
El sector de la pesca a Menorca presenta com a principals problemes
el preu del petroli i les dificultat a l’hora de contractar personal. En
relació a això, val a dir que resulta força costós i complicat poder
duu a terme cursos per tal de formar persones que es vulguin dedicar
al món de la pesca professional. A més a més, també es queixen del
cert descontrol existent en el marc de la pesca esportiva, fet que es
contraposa a l’estricte control al qual està sotmesa la pesca
professional.
El món de la pesca a Menorca s’organitza al voltant de les tres
confraries que hi ha a l’illa: Maó, Ciutadella i Fornells.
2.10. La Reserva Marina
El juny de 1999 es va crear la reserva marina del Nord de Menorca
dins del marc de gestió pesquera de la Conselleria d’Agricultura i
Pesca del Govern de les Illes Balears. Està situada en el litoral de la
tramuntana de Menorca i té una extensió de 5.119ha marines
compreses des de la badia de Fornells (límit oriental) i el cap Gros
(límit occidental). Es caracteritza pel seu bon estat de conservació i
per l’elevat atractiu paisatgístic i natural. Això també es vàlid pels
seus fons marins, que molt a prop de la costa ja superen els 30 m de
profunditat, i presenten una gran heterogeneïtat i varietat d’hàbitats.
Pel seu interès ecològic, es poden destacar la barrera de posidònia de
Sa Nitja, les comunitats infralitorals fotòfiles i les extenses zones
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
50
rocoses, amb una bona representació d’espècies bentòniques
d’interès conservacionista. Entre aquestes últimes destaquen
espècies com el coral vermell Corallium rubrum, els mol·luscos
Pinna nobilis i Litophaga litophaga, i els crustacis Palinurus
elephas i Scyllarides latus.
Per altra banda, l’amplia badia de Fonells, de fons predominantment
tous, presenta unes característiques ecològiques particulars, amb una
important presència de comunitats formades per les fanerògames
marines Cymodocea nodosa i Zostera nolti, així com d’algues
Caulerpa prolifera, Flabellia petiolata i Halimeda tuna. Una part
d’aquesta badia fou greument degradada per un conjunt de gàbies
flotants destinades a l’engreix de peixos, que varen ser instal·lades a
finals dels anys 80. La seva inclusió a la reserva ha permès la seva
regeneració natural.
En referència a les comunitats de peixos, hi són presents les típiques
espècies del litoral mediterrani. Cal destacar, a més , la presència de
la llagosta Palinurus elephas en aigües de certa profunditat (entre els
25 i 150 metres), la pesca de la qual té a Menorca una importància
econòmica considerable.
Alguns consideren que el futur de la pesca professional a Menorca
està en augmentar el número de reserves pesqueres.
2.11. Altres activitats
El cultiu d’abelles i la posterior producció de mel, juntament amb la
recent producció del primer oli d’oliva menorquí són altres activitats
que s’engloben a dins del sector primari de l’illa.
2.12. El futur del camp de Menorca
Un dels problemes més preocupants que presenta el camp de
Menorca és el progressiu abandonament de les explotacions per part
dels pagesos que hi treballen. En els darrers anys ha existit una
reducció important de les persones que es dediquen a les feines del
camp. Una de les justificacions més importants resideix en el fet
que el treball al camp necessita una gran dedicació que després, en la
majoria de casos, no es veu enterament retribuïda si es tenen en
compte les hores de treball que s’hi dediquen. Es tracta d’una feina
força sacrificada, alguns parlen “d’autoexplotació”, i tot i que els
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
51
pagesos que s’hi dediquen ho fan perquè els apassiona aquesta feina,
també veuen que les condicions de vida són dures.
Aquest fet s’ha anat generalitzant sobretot entre els sectors de
població més grans, que deixen els llocs a causa de la seva jubilació,
i també entre els més joves que han vist que poden guanyar-se la
vida d’una altra manera i, a més a més, disposar d’hores lliures per
fer activitats de lleure. Per altra banda, les madones són en la
majoria de casos les que decideixen en primer lloc anar a buscar
feina fora de l’explotació per poder contribuir en les despeses
familiars.
Una altra de les justificacions resideix en la manca d’interès per part
del propietari de la finca que inverteix poc en l’explotació per tal de
fer-hi millores. Són aquests, entre d’altres, els principals motius que
provoquen el progressiu abandonament del camp.
Es donen casos on el pagès segueix treballant les terres, però ja no
viu a l’explotació sinó al poble o ciutat més propera. Això molts
cops suposa l’abandonament de les cases del lloc, que en pocs anys i
a causa del descuit presentaran un aspecte descuidat o fins i tot
ruïnós. Aquest és un fet preocupant ja que s’estan perdent edificis de
gran bellesa i importància arquitectònica que enriqueixen el paisatge
menorquí. En algun cas concret, aquestes cases de lloc es reformen i
les converteixen en cases rurals destinades a l’allotjament turístic.
Des de diverses entitats i també des de l’administració es treballa per
tal d’ajudar, mitjançant ajuts i subvencions, i incentivar el treball al
camp. És realment una llàstima que es perdin aquestes activitats que
durant molts anys han definit Menorca com una illa basada en el
model econòmic de les explotacions agràries. No obstant, és evident
que la realitat del camp menorquí és aquesta i si es vol salvar es
imprescindible la col·laboració per part de tots: entitats,
administracions, propietaris i pagesos.
3. La indústria menorquina
El sector secundari és aquell que inclou les activitats industrials que
produeixen béns industrials, és a dir, transformen les primeres
matèries en productes semielaborats o acabats com ara cotxes,
ordinadors, medicaments, roba, conserves, etc. Per fabricar aquests
productes es necessiten matèries primeres, que poden ser d’origen
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
52
animal, vegetal i mineral, i fonts d’energia com ara la força de
l’aigua, l’ urani, els combustibles fòssils, l’escalfor del sol i la força
del vent. La localització de les indústries depèn en gran part de
decisions humanes basades en criteris econòmics.
Es pot dir que a Menorca, les activitats econòmiques en els darrers
cent anys han evolucionat d’una manera dominant cap a la indústria.
Per açò, actualment, juntament amb el turisme, és un dels sectors
econòmics més importants de l’illa.
Abans de 1708, data de la primera ocupació anglesa, Menorca estava
tancada a l’exterior, sobretot econòmicament. Les diferents
ocupacions, tant les angleses com les franceses, van fer sortir
Menorca de la situació d’ autoabastiment en què es trobava. La
ruptura d’aquesta situació es va anar produint al llarg del temps, de
maneres molt diverses: mitjançant l’obertura comercial, amb
l’emigració i amb la industrialització, que comença a Menorca al
1856 amb el comerç de sabates a Cuba.
Des de mitjans del segle XIX fins a la dècada dels anys 60,
l’expansió territorial va ser lenta. La causa l’hem de cercar en la
dificultat per a l’abastiment de matèries primeres i també en la
dificultat de distribució comercial. L’activitat industrial per tant,
estava especialment limitada per la insularitat.
Durant aquesta època, la indústria menorquina es basava en la
producció de sabates, teixits, bosses de malla de plata i motors.
Algunes d’aquestes indústries, com la de motors i el tèxtil, van
començar a desaparèixer a principis del segle XX per la manca de
matèries primeres i l’escassa demanda que tenien en el mercat
interior. El detonant de la fallida fou el crac que va patir la banca
local menorquina al 1911.
La indústria menorquina es caracteritza actualment per la dimensió
reduïda de les seves empreses, per la inexistència de relacions de
producció entre els diferents sectors d’activitat industrial i pel
caràcter clarament exportador.
3.1. El calçat
La indústria del calçat i els seus derivats és una de les
manifestacions econòmiques més importants de l’illa.Bàsicament es
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
53
centra a les fàbriques i tallers de Ciutadella, Alaior i Ferreries.
L’ impuls del sector de la sabata i la seva aparició en la forma actual
es dóna l’any 1860, quan un menorquí que havia emigrat a Estats
Units i Cuba, retornà a Ciutadella i fundà el primer taller de calçat de
l’illa per exportar a Amèrica.
A partir de 1960, el sector sabater experimentà un fort creixement
que es perllongà fins al 1973, any en què la indústria del calçat
entraria en una crisi general de la qual es recuperaria molt lentament.
És aquest any que els EUA tanquen les portes a les sabates
menorquines. Posteriorment es produeix un descens molt important
de les exportacions i un progressiu encariment del producte a causa
de l’ increment del preu de la pell.
Actualment, la majoria de les firmes de sabates menorquines
participen en fires de diferents indrets del món. Comercialitzen els
seus productes arreu territori espanyol i s’exporten a Andorra,
França, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Itàlia,
Anglaterra, Rússia, Estats Units, Japó, Austràlia, Pròxim Orient, etc.
La producció està bàsicament dirigida a un mercat de major poder
adquisitiu.
3.2. La bijuteria
Una altra de les activitats econòmiques més importants a Menorca és
la indústria dedicada a la bijuteria, que es troba instal·lada
principalment a Maó. Aquesta activitat va néixer de l’artesania
dedicada a l’argenteria i a la joieria, de la qual tenim notícia a partir
del segle XVIII. Es desconeix si abans ja existien menestrals que es
dediquessin a aquest ofici, ja que aquests articles s’importaven de
Mallorca, València, Barcelona i Anglaterra.
L’any 1918 aquesta indústria donava feina a uns 2500 treballadors
de Maó, Ciutadella i Alaior, però al 1920 es va produir una crisi de
la qual només van subsistir aquelles empreses orientades a la
fabricació de cadenes d’or i bijuteria. Després, aquest sector
econòmic es va anar orientant cap a la producció d’articles de regal i
de bijuteria pròpiament dita.
Els primers passos importants en el món bijuter es donen entre 1840
i 1845 moment en que sorgí a Menorca la indústria dels
portamonedes de malla de plata. Un accessori de vestir en el qual la
plata era primorosament “teixida” per mans femenines de l’illa, que
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
54
possiblement s’inspiraven en la forma en que els pescadors
arranjaven les seves xarxes. Aquest producte especialitzat va tenir
una gran importància per l’economia de l’illa. Va servir per assentar
les bases de la indústria bijutera menorquina, una de les més
importants d’Europa, que fins i tot avui perdura, encara que molt
més diversa i tecnificada. En l’actualitat, la bijuteria insular segueix
ocupant, per la seva qualitat i importància, un lloc d’avantguarda en
l’àmbit europeu.
En parlar de la bijuteria a Menorca s’ha de fer especial referència a
una entitat clau dins del sector. SEBIME és la Asociación Española
de Fabricantes Exportadores de Bisutería, Accesorios y
Complementos, l’entitat que agrupa les empreses que representen
gairebé la totalitat del sector en el país. La seu central de SEBIME
està situada a Maó. El seu objectiu és promocionar la bijuteria, els
accessoris i els complements per mitjà de fires comercials i diferents
iniciatives.
3.3. SEBIME i Eurobijoux
SEBIME neix originàriament amb el nom de Semana de la Bisutería
de Menorca arran de la iniciativa de D. Rafael Timoner, bijuter i
batlle de Maó. Es tractava d’un certamen de caire cultural que també
servia per donar a conèixer l’art i la indústria de la bijuteria
menorquina. Amb el pas del temps, aquesta “Semana” es va anar
enfortint i institucionalitzant com un mitjà de difusió de la bijuteria,
primer de l’illa i després del conjunt de les Illes Balears.
L’any 1976 la feria va adquirir el caràcter de Feria Nacional de la
Bisutería e industrias afines, assentant-se les bases de SEBIME com
a associació representativa dels interessos de la industria de la
bijuteria i els accessoris d’arreu del país. El 20 de maig de 1986 es
va inaugurar la primera fira de categoria internacional. L’ associació
SEBIME, creada inicialment per organitzar la feria, va anar
expandint i desenvolupant les seves activitats més enllà del
certamen. D’aquesta manera es va anar convertint en la plataforma
de recolzament a la projecció internacional de tot el sector espanyol.
Amb la internacionalització de la Feria de Bisutería y Accesorio,
l’any 1986 la Associació adquirí la seva denominació actual:
EuroBijoux, reforçant així el seu caràcter paneuropeu.
Paral·lelament, SEBIME, l’associació de l’illa, ha anat creixent i
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
55
adquirint nous rols i compromisos en l’àmbit de la Unió Europea
fins a convertir-se en la institució que es responsabilitza de projectar
i promoure a tot el sector de la bijuteria i els accessoris en els
mercats internacionals.
EuroBijoux és la fira internacional de referència per la bijuteria i els
accessoris. L’única del sector organitzada per professionals fet que
garanteix l’ eficàcia i rendibilitat pels expositors i compradors que hi
participen. SEBIME és qui organitza i gestiona durant tot l’any les
dues edicions: Madrid (tardor) i Menorca ( primavera) de la fira
EuroBijoux.
Per entendre el fet que EuroBijoux, la principal fira de la bijuteria i
accessoris, tingui lloc a Menorca es important saber que Espanya es
el principal productor de la Unió Europea i que Menorca i les Illes
Balears en conjunt aporten el 21% de la producció total del país.
La celebració de la Fira EuroBijoux a Menorca no només aporta
ingressos al sector de l’illa especialitzat en bijuteria sinó també a
altres sectors com el de restauració, hostaleria,etc., ja que hi
assisteixen un gran número de persones que provenen de diferents
indrets del món.
Actualment, EuroBijoux i SEBIME treballen activament amb les
principals organitzacions europees del sector per potenciar la
industria del continent a tot el món. Tot i així, la bijuteria
menorquina i els articles de regal pateixen la competència creixent
de les mercaderies asiàtiques, especialment de les que provenen de
Hong Kong i Taiwan. Els productes importants tenen un preu
inferior degut al baix cost de la mà d’obra i de les matèries primes
que es dóna a gran part de l’Àsia.
3.4. Les indústries alimentàries: l’exemple de COINGA
En del sector de les indústries alimentàries s’ha de destacar la
importància de la producció formatgera, com una de les que més ha
contribuït a l’especialització ramadera a Menorca. La fabricació del
formatge ha passat dels sistemes casolans i tradicionals, a una fase
d’elaboració industrial i comercial.
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
56
La Cooperativa Insular Ganadera de Menorca, COINGA, és
l’exemple més clar d’aquest tipus d’indústries. COINGA es constituí
l’any 1966 i inicià l’activitat productiva el 30 de setembre de 1968.
Els motius de la seva creació residiren en el fet que durant molts
anys els pagesos menorquins havien d’elaborar el seu formatge a les
seves finques i posteriorment comercialitzar-lo si podien, a una
preus normalment tan baixos, que en la majoria de casos no
compensaven el treball realitzat. L’objectiu era adaptar una tradició
ancestral a les necessitats d’un mercat cada cop més exigent i
complex.
Davant aquest fet, els pagesos menorquins es decidiren agrupar en
una Cooperativa per tal d’intentar solucionar els seus problemes, fins
al punt d’arribar a tenir gairebé 500 socis. En l’actualitat, això ha
canviat ja que les noves normatives i els canvis sorgits en la gestió
de quotes làcties han motivat que els socis de COINGA passin a ser
les finques. Això implica que avui dia la Cooperativa està formada
per 120 socis, que representen el 64% dels llocs de l’illa.
Des de la seva creació, la Cooperativa Insular Ganadera de
Menorca ha estat presidida pels Srs. D. Carlos Salort, D. José Mª de
Olivar y Despujol i D. Lorenzo Lafuente Hernández, que en aquest
moment continua a la presidència. La direcció va recaigut en el Sr.
Antonio Cardona Sans des de 1968 fins el 1992 i el Sr. Joan Vila i
Roig del 1992 fins el 1995. Des de llavors la direcció està a càrrec
de la Sra. Margarita Tudurí Febrer.
COINGA des del seu naixement havia estat sempre ubicada al
mateix lloc. El març de 2005 es van iniciar les obres de construcció
de la nova planta en el polígon industrial d’Alaior. En aquesta nova
planta inaugurada aquest any 2007, COINGA comparteix espai amb
la nova nau envasadora de llet, Menorca Llet SL, fruit de l’acord
entre cooperativa menorquina i Corporación Agrícola Peña Santa,
CAPSA, fabricant dels productes de Central Lechera Asturiana. En
aquesta societat mixta CAPSA és el soci industrial que aporta el
coneixements tècnics d’envasament i COINGA el soci local
subministrador de la llet.
La dedicació per aconseguir situar el formatge de Maó en el lloc que
li correspon en la varietat dels formatges tradicionals del país es va
veure reconeguda amb la concessió de la Denominació d’origen del
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
57
Formatge Mahón-Menorca , que va donar un nou impuls a aquesta
industria artesana i tradicional.
El formatge Maó COINGA, producte estrella de l’empresa, ha estat
guardonat amb multitud de premis com a mostra de reconeixement a
la seva qualitat.
Els productes que s’elaboren a COINGA, principalment el seu
formatge de Maó, és comercialitzen sobretot a Mallorca i
Catalunya. També a la resta del territori espanyol i en països com
Regne Unit, França, Estat Units, Alemanya, Finlàndia, Holanda,
Argentina, Bèlgica i Japó entre d’altres.
3.5. PIME Menorca
PIME Menorca, la Federació de la Petita i Mitjana Empresa, es va
constituir el novembre de l’any 1977 a Ciutadella. El seu objectiu és
promoure i defensar els drets i interessos dels empresaris
menorquins. En l’actualitat, és l’organització empresarial més
representativa de l’illa.
Des dels seus inicis, la Federació ha aconseguit agrupar a més de
1900 empreses que s’integren en trenta-sis associacions, que abracen
un gran número d’activitats ben diverses. És per això, que el seu
caràcter integrador de la indústria, el comerç, els serveis i
l’agricultura han convertir la Federació en l’ interlocutor dels
empresaris menorquins.
Actualment, PIME té dos edificis, un a Maó i l’altra a Ciutadella, on
hi ha les oficines en les quals es desenvolupa l’activitat
administrativa i d’assessorament diari. A més a més, serveixen per
celebrar-hi conferències, cursos, jornades, seminaris i altres
esdeveniments. A la seu de Ciutadella està ubicat el Centre
d’Investigació i Control de la Qualitat, on es realitzen tot tipus
d’anàlisis per diferents sectors: l’agroalimentari i ramader, el ram de
la construcció, el sector del calçat i el control d’aigües.
Els dos edificis alberguen els despatxos dels professionals de PIME
Menorca que ofereixen diversos tipus d’assessorament empresarial,
de caràcter gratuït pels empresaris que hi estan associats.
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
58
4. El sector de serveis
El sector terciari és aquell que agrupa el conjunt d’activitats
considerades com a no productives, o no exclusivament productives,
anomenat també sector residual o sector serveis. Així doncs, són les
activitats que no produeixen béns, sinó que ofereixen serveis.
Aplega un grup heterogeni d’activitats:
- Serveis d’administració pública de l’estat
- Serveis financers
- Serveis comercials
- Serveis de transport
- Serveis de comunicació
- Serveis d’educació
- Serveis culturals (museus, conferències,...)
- Serveis de temps lliure (esports, turisme,...)
- Serveis d’informació (ràdio, televisió, premsa,...)
- Serveis sanitaris (dispensaris, ambulatoris, hospitals,...)
- Serveis relacionats amb professions que aconsellen les
empreses o els individus (advocats, publicistes, assessors
fiscals,...)
Pel seu pes específic cal prestar especial atenció als transports i el
comerç, i el turisme a l’illa de Menorca.
4.1. Les xarxes de comunicació i el comerç
La insularitat ha estat un factor decisiu per Menorca tant per la seva
història com per la seva realitat present. Ha suposat a la vegada la
formació d’una personalitat i una manera de fer pròpies, com també
l’existència d’unes dificultats notables per a l’expansió de la seva
economia. Menorca no és una illa extremadament rica en recursos,
per tant, els períodes de la seva història en què ha hagut de romandre
aïllada de l’exterior han estat força durs, però en els temps
d’obertura a l’exterior s’ha convertit en una illa estratègica en el
context de la Mediterrània occidental i ha tingut una activitat
econòmica sorprenent. Aquests períodes d’obertura a l’exterior han
estat condicionats, a banda de per les circumstàncies
socioeconòmiques i polítiques, per l’existència dels seus ports, i més
recentment, del seu aeroport.
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
59
4.1.1. Les comunicacions i el comerç exterior
Quant a les comunicacions marítimes, Menorca disposa dels ports de
Maó i Ciutadella. Aquests dos ports no representen, ni han
representat, el mateix per al desenvolupament de la nostra illa.
Contràriament al port de Ciutadella, el de Maó va suposar sempre la
principal riquesa d’aquesta ciutat, fins al punt de determinar-li la
capitalitat. Actualment segueix tenint una preponderància comercial,
però no comparable a la de temps passats. Pel que fa la moviment de
passatgers, ambdós van perdent importància de manera progressiva.
El fenomen s’ha anat produint a mesura que el transport aeri s’ha
anat generalitzant.
Port de Maó
Les comunicacions i el comerç per aire van començar el juliol de
1949, quan es va permetre l’ús civil de l’aeroport militar de Sant
Lluís. L’agost d’aquest mateix any es va realitzar el vol inaugural de
la companyia Aviaco procedent de Barcelona, amb el qual s’establia
la línea Barcelona- Maó. A partir d’aquest moment, Menorca va
disposar d’una nova i important via de comunicació, tot i que no va
ser gaire utilitzada durant els primers anys de funcionament. Entre
1959 i 1961 es van portar a terme importants ampliacions i el
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
60
setembre de 1965 es va canviar oficialment la denominació
d’aeroport de Sant Lluís per la de Maó.
El creixement del tràfic turístic i l’augment de vols chárter, al mateix
temps que els nous avions reactors exigien pistes més llargues, va
posar sobre la taula la necessitat de construir un nou aeroport. Les
obres es van iniciar l’any 1967. El de Sant Lluís fou cedit al Real
Aeroclub de Mahón que des de llavors s’encarrega de la conservació
i manteniment de les seves instal·lacions d’ Escuela de Pilotos y
Aeromodelismo.
El nou aeroport es va inaugurar el 24 de març de 1969, en el seu
emplaçament actual, i comptava amb una pista i un edifici terminal.
L’obertura del nou aeroport comportà el veritable envol turístic de
l’illa. El número de passatgers va duplicar-se en només dos anys.
El creixement turístic de la dècada de 1970 obligà a realitzar obres
de millora de l’edifici terminal. L’any 1977 es va ampliar la zona
dedicada al tràfic internacional, fet que permeté absorbir el tràfic de
l’aeroport, que l’any 1979 va triplicar el número de passatgers
registrats l’any 1970.
Durant la dècada dels vuitanta el tràfic aeri va anar augmentant i
l’any 1986 arribà a un milió de passatgers. Aquesta xifra i la previsió
de creixement eren un clar exemple de la necessitat urgent de
construir un nou edifici terminal. Les obres iniciades el febrer de
1987, passats catorze mesos ja estaven enllestides. El maig de 1988
l’edifici es va posar en funcionament. Comptava amb una planta
inferior per les arribades i la recollida d’equipatge; i una superior,
amb una àrea comú de facturació i dues àrees d’ embarcament, una
per vols nacionals, oberta tot l’any, i l’altra per vols internacionals,
oberta únicament en temporada alta.
El continu augment del tràfic aeri va fer que l’any 1994 s’arribés als
dos milions de passatgers. Amb això es va iniciar una nova
ampliació que remodelà la zona de sortides internacionals, amplià el
número de mostradors de facturació i creà una nova zona tècnica on
estava ubicat el Centre de Coordinació.
El novembre de l’any 2004 és van iniciar les obres de construcció de
la nova terminal de l’Aeroport de Menorca. Es tracta d’un projecte
important que comportarà millores significatives. Es passarà de
24.000m2 de superfície de terminals a 46.000m2 i de 21 a 46
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
61
mostradors de facturació. A més a més, també està prevista la
construcció d’un nou aparcament organitzat en quatre plantes.
Paral·lelament a aquestes obres, s’ha posat en funcionament una
nova central elèctrica i s’està treballant en altres projectes
complementaris relacionats amb la Terminal. Les previsions
indiquen que la nova terminal entrà en funcionament a finals del
2007.
4.1.2 Les comunicacions i el comerç interior
Menorca presenta una estructura viària a partir d’un eix transversal,
la carretera que va de Maó a Ciutadella, amb unes ramificacions que
es dirigeixen a diferents indrets de l’illa. Cal destacar que aquestes
ramificacions són molt abundants a la part oriental de l’illa, fet que
s’explica per tenir una major densitat de nuclis urbans. Pel que fa al
comerç interior, a l’àrea de llevant es produeix una polarització
comercial al voltant de Maó, a causa de l’aglomeració de població i
d’infraestructures que s’hi dóna. De manera semblant, a l’àrea de
Ponent es produeix aquesta aglomeració al voltant de Ciutadella.
L’estructura viària de Menorca presenta problemes durant l’estiu
quan, a causa del creixement de la capacitat d’allotjament i la
progressió de desplaçaments turístics en base al vehicle privat i de
lloguer, es produeixen puntes de saturació. És aquest fet el que en
alguns moments ha produït certes temptacions dirigides a augmentar
la densitat viària i a promoure la construcció de vies ràpides. Pel fet
que les puntes de saturació siguin tan estacionals, sembla que aquest
tipus de solucions no acaben de ser el millor camí per augmentar
l’accessibilitat o millorar la cohesió de la xarxa viària. De moment,
el tema de l’ampliació de la carretera de Maó a Ciutadella segueix
sobre la taula i sense una clara definició de futur.
4.2. El Turisme
El turisme és un dels serveis relacionats amb el temps lliure que
destaca especialment. Aquest fet ve propiciat, entre altres coses, pels
dies de vacances de que disposen els habitants de molts dels països
rics. Així doncs, aquests dies de vacances són aprofitats per conèixer
nous destins, en la majoria de casos allunyats de la residència
habitual.
Podem diferenciar entre turisme nacional, quan els viatges tenen lloc
dins del propi país i normalment són estades breus, i turisme
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
62
internacional, quan es creuen les fronteres per passar estades més
llargues en altres països.
Existeixen tot un seguit de factors que han impulsat el
desenvolupament del turisme:
- L’augment del nivell de vida, sobretot en els països
desenvolupats, i el fet de disposar de més temps lliure.
- Les millores en el transport i les comunicacions, que
redueixen els costos i el temps dels desplaçaments.
- L’ampliació de l’oferta d’allotjaments i el desenvolupament
de les companyies especialitzades en turisme.
En parlar del turisme s’ha de tenir en compte que inclou activitats
molt diverses. El motiu és molt senzill. No tots els turistes busquen
fer el mateix durant les vacances. Els dos tipus de turisme més
buscats són el de sol i platja, i el d’aquells qui busquen el contacte
amb la natura, el turisme d’espais naturals. Tot i així n’existeixen
d’altres com el turisme cultural, el de balneari, el de congressos, el
religiós i el dels emigrants.
4.2.1. Inicis i evolució del turisme a Menorca
Menorca havia comptat històricament amb un turisme propi de
dimensions molt reduïdes, format principalment pels mateixos
menorquins, catalans i alguns anglesos, l’ aparició del turisme de
masses a Menorca esdevé un fenomen relativament recent si es
compara amb la resta de les Illes Balears. L’illa de Menorca va
incorporar- se amb un cert retard, concretament deu anys, al mercat
turístic massiu generat en el seu entorn. A finals de la dècada dels
setanta, quan Mallorca havia aconseguit el 30 % de la seva capacitat
d’allotjament actual, a Menorca només es registraven 30.000
arribades de visitants internacionals a l’any i la capacitat
d’allotjament total no superava el 5% de l’existent l’any 1994. La
causa l’hem de cercar en unes circumstàncies històriques, socials i
econòmiques molt concretes.
L’existència d’una estructura productiva pròpia fins als anys setanta,
la indústria del calçat i la bijuteria i el desenvolupament de la
ramaderia lligada a la indústria alimentària van proporcionar a
Menorca, unes bases econòmiques prou sòlides per no haver de
recórrer al turisme com a font d’ingressos, tal i com ho estaven fent
moltes altres illes i regions en aquell moment. Per altra banda,
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
63
Menorca estava molt mal comunicada amb l’exterior. Fins que no es
va construir el nou aeroport, el creixement va ser lent
A finals de la dècada dels cinquanta, el panorama turístic es reduïa a
les tradicionals colònies d’estiueig dels menorquins, ubicades a
Santandria, Fornells, Na Macaret, Sa Mesquida i Es Grau. L’única
excepció era Alcaufar, on si existia una presència significativa
d’estrangers. Els hotels van aparèixer de forma tímida al voltant de
1950 a Alcaufar, Punta Prima i Santandria i, a partir de 1960, a Cala
En Porter i Cala Galdana, sobretot arran de l’obertura de noves
carreteres.
Gràcies al peculiar retard turístic de Menorca i a l’absència de cicles
de desenvolupament continuats, l’illa no ha patit un procés de
deteriorament de gran magnitud si el comparem amb altres destins
turístics importants, i conserva una porció important dels seus
recursos culturals i naturals intactes.
Les causes que provocaren la tardana incorporació de Menorca al
mercat són complexes, però segueixen essent en part les mateixes
que han permès que la societat menorquina es pogués plantejar una
estratègia turística més assossegada que la resta de les zones
competidores. Les principals causes que impediren un creixement
exponencial semblant al d’altres zones del seu entorn són la fortalesa
dels sectors productius tradicionals, avui debilitats davant
l’hegemonia turística i el valor social del sòl.
L’obertura del nou aeroport l’any 1969 va marcar el punt de partida
del desenvolupament turístic de Menorca. Es va iniciar un procés
urbanitzador de gran envergadura. Aquest creixement accelerat de
l’oferta es pot observar si es tenen en compte els 10.000 nous llits
que es van generar fins el 1974, i que es sumaren als 3000 existents,
essent la majoria en hotels.
Amb aquesta embranzida del turisme, el mateix any 1969 es van
començar a construir nous hotels, la majoria dels quals es van
finançar amb capital forani. Això vol dir que molts dels hotels
construïts durant l’ impuls del turisme no pertanyien a empresaris
menorquins. A més dels hotels, es van començar a crear les noves
urbanitzacions. Moltes d’aquestes urbanitzacions també es van fer
mitjançant inversions foranes, amb la qual cosa una gran part dels
beneficis va sortir de Menorca. Només la venda dels terrenys on
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
64
havien d’ ubicar-se va proporcionar algun benefici als propietaris
illencs.
Ara bé, l’expansió del turisme no va implicar només la construcció
d’hotels i urbanitzacions, sinó que també representà un benefici per
al comerç minorista, el sector de la construcció i els serveis auxiliars
encarregats de subministrar el material i realitzar les obres. També
augmentà el número d’establiments dedicats al sector serveis com
ara els bars, restaurants, botigues de records, etc.
Després de la crisi de 1973, el procés es va alentir però implicà un
canvi qualitatiu fonamental. A partir d’aquest moment, l’oferta
extrahotelera començà a créixer a un ritme molt superior a la
hotelera, sobretot a causa de la continua embranzida de la demanda,
especialment la britànica, que creà un clima idoni perquè aquesta
transformació fos possible. En deu anys no es va obrir cap hotel de
nova planta. D’aquesta manera, l’any 1986, l’oferta extrahotelera
reglada va igualar-se, per primer cop, a la hotelera.
El segon procés de reactivació va iniciar-se l’any 1984, amb una
intensitat tant important, que amb només cinc anys es van generar el
40% de les places turístiques existents en l’actualitat. Fou en aquesta
època que s’acabaren de consolidar gran part dels nuclis turístics i
s’executaren cinc urbanitzacions noves. Aquest procés es va frenar
bruscament davant la retracció general dels mercats emissors l’any
1990.
Foto Cosme Sans, AISM (Arxiu d’Imatge i So de Menorca)
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
65
4.2.2. Tipus de turisme
L’objectiu principal de la majoria dels turistes que vénen a Menorca
és gaudir d’un turisme de sol i platja, model que ha definit des de
sempre el turisme de l’illa. No obstant, de cada vegada més,
Menorca aposta per ampliar la seva oferta turística. El turisme
cultural, relacionat amb el patrimoni històric de l’illa, sobretot
l’arqueològic, és una altra de les apostes que cada cop tenen més
pes. En els darrers anys també s’ha ampliat la oferta del turisme
rural, una alternativa per aquells que busquen relaxar-se i estar en
contacte amb la naturalesa.
A més, l’illa té un atractiu important que no es pot deixar de banda,
les tradicionals festes patronals que es celebren al llarg de l’estiu, i
que formen part del patrimoni etnològic de l’illa. Unes festes que es
promocionen cada cop més a l’exterior i són un punt d’atracció
important pels turistes i visitants.
4.2.3. El fenomen de l’estacionalitat
Quan parlem del turisme a l’illa de Menorca no es pot deixar de
banda el fenomen de l’estacionalitat. Concretament, s’ha de parlar
d’una elevada estacionalitat que ve marcada pel fet que Menorca
concentra la major part de turistes durant la temporada d’estiu. Això
es un fet força habitual a les destinacions de sòl i platja. Així doncs,
la gent que treballa en el sector del turisme, treballa fort durant la
temporada estiuenca i després es passa uns mesos sense treballar. Un
dels objectius d’oferir un turisme de major qualitat és el de reduir
l’estacionalitat a partir d’una oferta més diversa del producte turístic.
En aquest cas s’estaria parlant d’una oferta de caire més cultural, de
contacte amb la natura, etc.
4.2.4. Dades recents del turisme a Menorca, any 2006
A finals de l’any 2006 la capacitat d’allotjament de l’illa era de
49.962 places, repartides entre els diferents tipus d’allotjament. La
oferta de restaurants, bars i cafeteries era la següent:
- 459 restaurants: 29.919 places
- 197 cafeteries: 9210 places
UNITAT DIDÀCTICA IV L’ECONOMIA
66
- 370 bars: 16580 places
L’entrada de turistes per via aèria i marítima va ser de:
- 1.021.716 per via aèria
- 71.823 per via marítima
Per via aèria cal tenir en compte els percentatges següents:
- Britànics 50,3%
- Espanyols 29,4%
- Alemanys 9,1%
- Italians 5,5 %
- Holandesos 1,2 %
- Suecs 0,9 %
- Altres 3,6 %
Per via marítima el resultat total va ser de un 10,5 % d’estrangers i
un 89,5 % d’espanyols.
4.2.5. Les conseqüències del turisme:
El turisme és un factor de creixement econòmic important per a
qualsevol regió. En el cas de Menorca ha aportat importants
beneficis per a l’economia insular, però per altra banda ha suposat
uns costos socials i ambientals elevats. Una de les conseqüències
d’aquestes noves activitats ha estat l’augment de la demanda del sòl
per dur-les a terme. Això ha comportat l’augment del preu del sòl,
fet que perjudica a l’agricultura, ja que el sòl rústic perd valor i el sòl
urbà en guanya. A més, el creixement turístic ha provocat un
urbanisme amb un cert desordre. Algunes edificacions s’han realitzat
de manera il·legal, sense tots els permisos, i en zones d’un alt valor
paisatgístic i ambiental. El seu impacte ha estat molt gran. De
manera afegida, ha augmentat el consum energètic, d’aigua i
l’ocupació del territori.
Perquè s’arribi a un equilibri entre els beneficis i els costos que
proporciona el turisme es necessita una planificació territorial eficaç,
adaptada a les necessitats de Menorca, respectuosa amb el medi i
basada en el desenvolupament sostenible. La necessitat de
desenvolupar el turisme mitjançant un model sostenible, és tractat en
el tercer apartat de la unitat didàctica cinc.