UNITAT 1: El joc1.1Concepte i definici del joc 1.1.1- Caractersitques del joc 1.1.2.-Classificacions del joc 1.2.-Implicaci del joc en les dimensions psicomotrius, afectives, cognitives i socials. 1.3.-El joc a travs de la histria 1.4.-Teories sobre el joc

1.1.-Concepte i definici de joc.Lexplicaci del fenomen del joc en lhome suposa una empresa difcil. En primer lloc, perqu el joc es fon en lorigen de la cultura, i en segon per la interdisciplinarietat del joc. La realitat del joc sexplica des de diverses cincies i disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia i al pedagogia. El joc ha estat i s present a llarg de la histria de la humanitat. Els infants de totes les cultures i de diverses poques han jugat. Tanmateix, des del punt de vista de l antropologia cultural sha comprovat que el joc infantil, t un carcter universal, presenta una evoluci segons ledat i t unes caracterstiques segons el context cultural. El joc s una activitat que apareix de forma natural en els infants i constitueix un manera peculiar de relacionar-se amb lentorn. s a travs del joc que descobreixen les seves possibilitats, aprenen a conixer el mn que els envolta i a interpretar la realitat, assagen conductes socials i assumeixen rols, aprenen regles i, a poc a poc, van regulant el seu comportament, exterioritzen pensaments, descarreguen impulsos i emocions, per tamb satisfan les seves fantasies. Podem dir que aquestes raons ens porten a considerar el joc com una activitat bsica de la infncia, indispensable per el desenvolupament de les capacitats psicomotrius, intellectuals, afectives, emocionals i socials.

1.1.1-Caracterstiques del jocAlgunes de les caracterstiques del joc les podem resumir en: s lactivitat prpia de la infncia i s innat. Es dna a totes les cultures. s una activitat agradable. El joc s una activitat ldica, per tant dna plaer i satisfacci al qui la realitza. s una manera dactuar amb la realitat

El joc ha de ser lliure, espontani i voluntari. El joc no pot ser imposar-se. No requereix motivaci ni preparaci El joc t un fi en si mateix. La finalitat del joc s intrnseca. Juguem pel plaer de jugar, sense esperar res a canvi, s important el procs del joc i no pas el resultat. El joc implica activitat. Moures, imitar, pensar, explorar, comunicar-se, etc. No significa que tots els jocs hagin de ser de motrius, sin que linfant ha destar actiu psquicament. El joc es desenvolupa en una realitat fictcia. Durant el joc, els infants poden ser personatges ficticis, irreals, poden superar lmits de la realitat, corregir si sequivoca, etc. La ficci implica una oposici al mn real i permet lliurar-se de les exigncies de la realitat, daquesta manera pot actuar i utilitzar les seves normes en funci del fil conductor del seu joc. El joc li permet expressar les seves emociones agressives, enfadar-se... sense el temor de sentir culpa ni ser jutjat.

Tots els jocs tenen una limitaci espaial i temporal. El temps ve determinat per l inters subjectiu de la persona que juga, mentre que lespai ve determinat per la zona on es practica el joc. El joc mostra en quina etapa evolutiva es troba linfant. En funci de ledat el joc varia. Permet autofirmar-se i progressivament personalitat i millorar lautoestima. formar la seva

El joc afavoreix el procs de socialitzador. El joc els ensenya a relacionar-se i cooperar amb els iguals, a crear vincles afectius amb els companys/ es. El joc compleix una funci compensadora de desigualtats, integradora i rehabilitadora. El joc es pot adaptar a diferents situacions, permet relacionar i participar els infants de diferents orgens i discapacitats. En el joc, el material no s imprescindible. Els infants poden inventar jocs sense necessitat dutilitzar materials o utilitzar certs objectes o materials segons les seves necessitats, poden improvisar; com per exemple: un pal es converteix en un cavall.

1.1.2.-Classificacions del jocPodem organitzar els jocs segons diferents criteris, en primer lloc, els organitzem en funci de les capacitats o aspectes que desenvolupen segons lmbit. Els classificarem segons jocs psicomotrius, cognitius, socials i afectius: 1. Jocs psicomotrius, entre ells podem diferenciar: De coneixament corporal prenen consciencia de les parts del cos Sensorials es basen en desenvolupar els sentits: discriminaci auditiva, visual, tctil gustativa i olfacte. Motrius ajuden a desenvolupar aspectes coordinaci de moviments, la lateralitat, lequilibri, el control del to muscular, les nocions espaciotemporals, desplaaments, respiraci . 2. Jocs cognitius, existeixen diversos jocs: De manipulaci ( jocs de construcci) estimulen el desenvolupament del pensament abstracte, la concentraci i la imaginaci. Dexploraci o descobriment permeten estar en contacte amb els objectes, manipular-los i extreure caracterstiques prpies. Datenci i memria Jocs lingstics que potencien ls de la parla, lexpressi i la comunicaci 3. Jocs socials, qualsevol joc en grup facilita les relacions entre iguals, ajuden a la socialitzaci i al procs dacceptaci dins dun grup. Jocs simblic o de ficci Jocs amb regles Jocs cooperactius 4. Jocs afectius, es poden portar a terme en situacions que hi ha una problemtica. Jocs de rol o dramtics permeten ajudar a l infant a assumir certes situacions personals i dominar-les, expressar els seus desitjos o assajar diverses solucions davant un determinat conflicte. Jocs dautoestima ajuden a acceptar-se un mateix.

En segon lloc, classificarem els jocs en funci de: a. Llibertat delecci Lliure: sorgeix espontniament de lactivitat creadora la imaginaci, etc. linfant, facilitat

Dirigit: ladult proposa el joc i ofereix les pautes per poder realitzar el joc. Darrera hi ha una intenci ( aprenentatge) permet augmentar les possibilitats del material o de les joguines, afavoreix el desenvolupament intellectual, social, afectiu, motriu, etc

b. El lloc on es juga: a laire lliure o a linterior. c. El nombre de subjectes: individual, per parelles o collectiu. d. El material Amb suport de material: comprat o elaborat Sense suport e. La dimensi social Joc solitari: juga sol Joc parallel: est amb un altre infant per no juga amb ell Joc associatiu: quan juguen diversos infants i interactuen, per el joc no depn de cap. Joc cooperatiu: els infants juguen interactuant. Joc amb adults; quan juga amb una persona adulta

1.2.-Implicaci del joc en les dimensions psicomotrius, afectives, cognitives i socials.El joc durant la infantesa s una funci natural i espontnia, ajuda a desenvolupar una personalitat sana des dels primers mesos de vida. El joc s una diversi i un plaer, s expressar-se, s el llenguatge de la infantesa, jugar s aprendre, s descobriment afectiu, social i intellectual . Per tant, podem dir que el joc s un element essencial que influeix en el desenvolupament integral dels infants, ja que per mitj del joc, l infant va descobrint el mn i va prenent conscincia de tot all que lenvolta. A travs del joc experimenta amb s mateix. Els jocs els dna la possibilitat de

comunicar-se amb els altres, podem dir que s una eina que permet alliberar-nos de la timidesa, de la por, etc. El joc possibilita lautoexpressi i lautodescobriment mitjanant les sensacions, moviments i les relacions lajuden a coneixes i a la vegada, situar-se dins del mn. mbit psicomotor Ja de ben nadons , es pot observar com realitza uns jocs de moviments que es produeixen duna manera repetitiva, involuntria i que li produeixen un gran plaer. Per aquests jocs de moviments, sajuden dels reflexes innats i de les possibilitats del seu to muscular. Durant aquests jocs, linfant sacsejar les seves mans, mour la boca i balbucej, es mirar les mans, escoltar els sons que emet i a poc a poc, anir desenvolupament els seus sentits. Parallelament, apareixen els estmuls de lentorn, ja des de les figures dels progenitors ( famlia) com els objectes ( sonalls amb so, objectes de colors, etc.). Tots aquests estmuls afavoreixen la integraci de les sensacions visuals, auditives, tctils i motrius a lmbit cognitiu, facilitant el desenvolupament perceptiu i del moviment. Aquest moviment, grcies a la maduraci muscular i del seu desenvolupament psicomotor, cada vegada ser ms elaborat i complex, i progressivament el podr realitzar de forma voluntria, ms autnom i coordinada. Tots els jocs psicomotrius que el nad realitzi espontniament fomentaran ladquisici del control de les seves parts del cos fins aconseguir la marxa. Cal esmentar que el desenvolupament es produeix grcies als progressos maduratius que sajunten a les lleis cefalocaudals i proximodistals i als estmuls que lenvolten. Per tant, linfant aconsegueix les segents fites: Control del cap: Es dna al voltant dels tres o quatre mesos. Tanmateix, des del seu naixement, presenten cert control en els moviments del cap; aix el poden aixecar quan estan tombats boca per avall, o girar cap a un costat o un altre si estan panxa enlaire. Control del tronc: Cap els 4 o 5 mesos es mantenen asseguts amb suport, i cap als 6 o 7 sn capaos de romandre asseguts sense suports. Desplaaments: Abans de saber caminar, els infants poden desplaarse dun lloc a laltre. La manera per fer-ho pot ser diferent: arrossegant-se gatejant, etc. Marxa: Abans de poder caminar, els infants han daprendre a sostindres a peu dret, en primer lloc en suport ( 9 10 mesos).

Aproximadament a lany, s capa de caminar amb un sol punt de suport, i arriba a fer-ho de forma completament independent al voltant dels 12 14 mesos.

Cal tenir present, que grcies al joc i a la seva continua prctica, linfant saltar, correr, far tombarelles, aprendr a orientar-se espaial i temporalment i anir millorant, progressivament el seu desenvolupament psicomotriu. Aquest desenvolupament tindr un gran pes amb lestabliment de la lateralitat i el predomini del control del cos i dels moviments. mbit cognitiu Tal com sha comentat en lapartat anterior, el nad realitza una srie de moviments que afavoreixen el desenvolupament de les percepcions i la coordinaci motriu. Aquest fet s possible grcies a que l infant est aprenent, grava a la seva ment uns esquemes dacci que li permeten repetir els moviments amb un grau de perfecci cada cop ms elevat. Lassimilaci dels esquemes dacci suposa el comenament en la construcci de les estructures bsiques del coneixement. Perqu es produeixi aquest fet, s important laportaci del medi social, ja sigui a travs de les persones adultes o daltres infants, dobjectes, del llenguatge, etc. Per tant, s necessari que l infant experimenti totes les sensacions amb plaer, daquesta manera tindr desig de repetir-les. Als voltant dels dos anys, apareixen dos fets molt pels infants: laparici del joc simblic i el domini del llenguatge. Laparici del joc simblic: permet acostar-se a una representaci interna, tant de si mateix com dobjectes no presents. El domini del llenguatge: linfant est cognitivament preparat per augmentar de forma espectacular ladquisici dun gran nombre de paraules i acurar la sintaxi. A ms a ms, t la necessitat de comunicar-se amb els seus iguals i amb els adults, a travs del joc que pot comunicar-se.

Aix que mitjanant el joc simblic i ls del llenguatge, els infants desenvoluparan el seu pensament i aprendran, a travs de les representacions ldiques, que poden expressar-se lliurement i assimilar noves experincies, mostrar les vivncies, percebre el mn que els envolta i desenvolupar la imaginaci i la creativitat.

A travs del joc, els infants poden ajustar el seu pensament, cometre errors i solucionar-los sense tenir repercussions negatives, poden solucionar problemes i comenar a introduir-se al mn del adults. En el desenvolupament cognitiu cal tenir present a dos autors per les seves aportacions, a Piaget per la seva perspectiva ms individualista, on la persona s el protagonista del desenvolupament cognitiu i Vygostski, que t en compte el context social.

Cal recordar: Existeix una relaci directa entre el desenvolupament cognitiu i lacci. La repetici de les accions motrius i sensorials sn un mitj delaboraci destructures bsiques de coneixements. El seu inters natural per observar, manipular i experimentar de forma ldica amb el seu propi cos, objectes, espai i persones facilita la construcci del seu pensament. A travs del plaer que li aporta el joc, va incorporant elements i informaci als seus coneixements ja adquirits.

-

mbit socio - afectiu: Des dun punt de vista afectivoemocional, el joc s ents com una activitat que provoca plaer, entreteniment i alegria, permet expressar-se lliurement, descarregar tensions... Les activitats ldiques dins daquest mbit aporten grans vincles i contactes afectius entorn del nad. La famlia els somriu, els fan cares series, els hi fan carcies mentre juguen, etc. A poc a poc, va assimilant i atribuint qualitats, sentiments i comportaments a les persones i als objectes que lenvolten i va aprenent normes de comportament i es descobreix a si mateix dins dun marc de relacions socio-afectives. Cal recordar que quan el nad neix, la seva capacitat de supervivncia s nula. Depn totalment de ladult: necessita que lalimentin, el netegin, etc. Per sobretot necessita afecte. Lafecte s imprescindible pel desenvolupament i lequilibri emocional de la persona durant la vida. La manca dafecte durant les primeres edats, pot afectar de manera negativa la seva personalitat ( inseguretat, poc sociables, agressives, incapaces dexpressar, etc.). El tracte emocional durant els primers mesos s primordial, les posteriors relacions lajuden a compartir vivncies i experincies. A mesura que vagi

creixent, senfrontar mb un mn on els seus sentiments competiran amb altres sentiments. Durant aquesta etapa, el joc li permetr ampliar horitzons i relacionar-se amb els seus iguals, adults i progressivament ampliar el seu vocabulari, a establir vincles, etc. La seva fantasia i imaginaci el pot portar a enfrontarse amb ladult. La sociabilitzaci s un procs que permet als subjectes interaccionar amb els altres, desenvolupar maneres de pensar, sentir i actuar que sn essencials per participar duna manera efica a la societat.

El procs de desenvolupament social es mant tota la vida i es manifesta en dos termes; en un primer pla individual on l infant que prenent conscincia de si mateix i de la seva personalitat a travs de les relacions amb els altres, i dun segon pla, on va elaborant una xarxa de relacions personals que lajudaran a adaptar-se i integrar-se a la societat. La maduresa social que permet relacionar-se amb les persones de forma ajustada depn de lambient i del clima afectiu en que es desenvolupi linfant durant les primeres edats. A partir dels dos anys, comencen a ampliar els seus contactes socials. En aquest moment, els educadors han de tenir clar que el joc s un bon instrument per introduir-los a la societat. En un principi el joc s individual, ja que la seva immaduresa social i legocentrisme no els permet relacionar-se amb els seus iguals. A poc a poc, anir aprenent normes socials que lajudaran a relacionar-se amb els altres, a saber esperar el seu torn, a compartir, a cooperar en certes tasques, etc.

1.3.-El joc a travs de la histriaAvui en dia, tant la pedagogia com la psicologia reconeixen el paper del joc en el procs evolutiu del infant. Al llarg de la histria, tant la consideraci del joc com a recurs educatiu i la seva importncia en el procs daprenentatge, han evolucionat segons les diferents teories de lpoca. Algunes consideracions a tenir en compte: L poca clssica Tenim referents que el joc ja era una activitat en el mn clssic, tant a Grcia i a Roma, ja era present a la vida quotidiana. Plat (488-387 a .C.) va ser un dels primers autors a escriure sobre el joc, reconeixia el seu valor prctic en el procs dinstrucci. En una de les seves obres, Les Lleis, comenta que , a partir dels 3 anys, els infants haurien de jugar a la plaa amb les seves vetlladores i, a partir dels 6 anys, haurien

de jugar amb els estris que treballarien quan fssin adults, a fi dexercitar amb disciplina les seves futures professions i preparar-los per la vida adulta. Con la prctica de las normas de conviviencia se trasmiten los valores de la cultura imperante, de modo que son tiles para la implantacin y estabilidad de les leyes de la ciudad. Para lo cual, de les tres los seis aos los nios deben jugar en grupo en los santuarios de las aldeas, bajo vigilancia de las nodrizas y estando presentes sus habitantes

Aristtil ( 384- 322 a .C.) segueix els passos del seu antecessor, per afegeix un element nou: el seu carcter medicinal. Segons lautor, mitjanant el joc es compensa el cansament i fatiga produt pel treball, ja que a travs del plaer es pot obtenir el descans i la relaxaci. Quintili (30- 95) s el primer autor que considera el joc com un element motivador. Proposava que qualsevol procs educatiu fos resolt com una cosa de joc per evitar que linfant es canss. L poca Medieval Tot i a la prohibici cornica de representar figures animals o humanes, hi ha constncia que els musulmans jugaven amb elements naturals. L poca Moderna En el Renaixement el joc recupera la seva importncia, apareixen jocs a laire lliure ( pilota, corda...) i jocs dinteriors ( nines, caixes de sorpreses...). La importncia del joc es reflexa en obres dart, com per exemple: Jocs de nens de P. Bruegel, on mostra ms de 80 jocs tradicionals de lpoca. En el s. XVII sorgeix el pensament pedaggic modern, on es concedeix el joc educatiu com un element que facilita laprenentatge. Durant aquestes dates, es produeix una corrent pedaggica, la illustraci. s un moviment cultural europeu, un dels interessos principals s leducaci. Com a autor daquest corrent filosfic, cal destacar a Jean-Jacques Rousseau. Aquest introdueix el corrent naturalista en leducaci, afirma que la pedagogia es fomenta en les lleis psicolgiques, per la qual cosa, per poder dur a terme una bona educaci sha de tenir un coneixement profund de la naturalesa psicolgica de qui seduca. Ja al s. XVIII, el joc com a instrument pedaggic, agafa cada cop ms fora amb pensadors. Des de lobra dEmili de J. J. Rousseau, tot illustrador pretenia que els individuos actuessin segons el be que es podia aconseguir a traves de leducaci. La busqueda dun sistema educatiu util i agradable es va convertir en una obsessi per els responsables de deducaci. A Espanya, el moviment de la illustraci tamb va arribar, cal destacar a Gaspar Melchor de Jovellanos ( 1744- 1811). Leducaci i la infncia eren uns temes primordials dels pensadors de lpoca, i en aquest sentit, el joc va agafar un gran protagonisme com a instrument pedaggic. El joc a partir del s. XIX

En el s. XIX, amb la revoluci Industrial, els infants tenen poc temps per jugar. Tot i aix, durant aquesta poca comena a entrar en escenes algunes escoles pedaggiques, principalment J. H. Pestalozzi (1749- 1827) , F. Frbel ( 1782- 1852), O. Decroly (1875- 1932) i M. Montessori ( 1870-1952).

1.4.-Teories sobre el jocMolts autors han estudiat lactivitat del joc i ha intentat explicar la naturalesa dun fet que es dna en totes les espcies. Han aparegut teories de diferents punts de vista, a continuaci les exposem dividides en clssiques i modernes: a.) Teories clssiques Les primeres teories elaborades sobre el joc prpiament dites, es remunten al s. XIX i es poden agrupar en quatre tendncies: Teoria de lexcedent denergia. Herbert Spencer ( 1820- 1903) basats en els escrits filosfics de Friedrich von Schiller, postula que el joc serveix per gastar lenergia sobrant que tot organisme jove t i que no necessita, doncs les seves necessitats estan satisfetes per altres. Teoria del descans. Moritz Lazarus ( 1824 1903) mant que el jocserveix per relaxar als individus que tenen que realitzar activitats difcils i recuperar lenergia en un moment de cansament o fatiga.

Teoria de la recapitulaci. Stanley Hall ( 1846- 1924) est basadaen les teories evolucionistes, proposen que cada individu rememori i reprodueixi a travs del joc tasques i activitats dels seus avantpassats.

Teoria de lexercici preparatori o T de la prctica. Karl Gross ( 1898- 1901). s una de les propostes ms properes al concepte actual sobre el joc, mant que el joc s necessari per la maduraci psicofisiolgica i que s un fenomen que est lligat al creixement.

Posteriorment, sn diverses les corrents psicolgiques que remoten aquests conceptes i tracten el paper del joc en el desenvolupament de linfant, entre elles la de Jean Piaget, Freud, Vygostki, etc b.) Teories modernes

Teories de lautoexpressi. Freud ( 1905) El joc es considera el mitj per expressar les necessitats i satisfer-les. Considera que mentre es juga, sexpressen instints. A travs de les seves accions ldiques, linfant manifesta els seus desitjos inconscients i pot reviure les seves experincies traumtiques, canalitzant langoixa de les experincies reals, reconstruint el que ha succet, dominar els aconteixements i donar solucions aquests conflictes.

Teoria de Buytendijk. Buytendijk ( 1935) Manifesta que la base del joc no sn instints allats sin impulsos ms generals. 1.- El impuls de llibertat, el joc satisf el desig dautonomia individual 2.- El desig de fusi de pertnyer a la comunitat,a lentorn. 3.- La tendncia a la reiteraci o a jugar sempre al mateix.

Per aquest autor, la joguina s de vital importncia a l hora danalitzar lactivitat ldica, ha de ser coneguda i posseir diverses possibilitats. El joc sorgeix quan aquests impulsos primaris coincideixen amb els objectes que sn parcialment coneguts pels infants. Teoria de Claperde. E Claperde ( 1873 1940) El joc es defineix per la forma dinteractuar amb lentorn. s una actitud de lorganisme davant la realitat. Juntament amb Gross, van agrupar els jocs sensorials, motrius, intellectuals i afectius en jocs dexperimentaci. Teoria de Piaget. Jean Piaget (1896 - 1980) Es va interessar pel desenvolupament del joc infantil, va observar els seus propis fills i explic els canvis i progressos molt detalladament durant el seu desenvolupament. Lelement clau de la seva Teoria del desenvolupament s lafirmaci que l infant necessita jugar perqu s lnica manera que t per interactuar amb lentorn. Piaget divideix el desenvolupament intellectual en quatre estadis: 1. Estadi sensoriomotor ( 0-2 anys) 2. Estadi Preoperacional ( 2-6 anys)

3. Estadi Operacional concret (6-12 anys) 4. Estadi Operacional formal (a partir dels 12 anys) A partir daquesta classificaci, va distribuir per edats els diferents jocs: Sensoriomotor o funcional Simblic Reglat Construcci Segons Piaget, linfant desenvolupa les seves estructures cognoscitives al relacionar-se amb el seu entorn a partir de les seves prpies experincies i segons els estadis de joc que va passant. Cal tenir en compte els mecanismes dacomodaci, dassimilaci i lequilabri: Segons lautor, les persones tenen tres formes dinteraccionar amb la realitat que els envolta: 1. Es dna quan l infant intenta adaptar-se o amollar-se a les situacions externes. Consisteix en la interioritzaci dun objecte o una situaci a una estructura de comportament (acci) i cognitiva preestablerta. Per exemple; linfant utilitza un objecte per efectuar una activitat que preexisteix en el seu repartiment motriu o per descodificar una nova situaci basant-se en les experincies i els elements que ja coneix. (per exemple: un infant que agafa una objecte nou i lacompanya cap a la seva boca, - lagafar i lacompanyar sn activitats prcticament innates que les est fent servir per aconseguir una nou objectiu -. Es dna quan l infant utilitza les seves capacitats per modificar les condicions del medi on el qual viu en funci dels propis desitjos. Aquesta forma d interactuar amb la realitat permet que linfant vagi construint els seus esquemes mitjanant successives acomodacions que lobliguen a reorganitzar les seves pautes de conducta. 2. .Consisteix en la modificaci de lestructura cognitiva o de lesquema de comportament per aconseguir nous objectes i accions que fins al moment eren desconeguts per ell ( si continuem amb el cas que sha donat com exemple; si

lobjecte s difcil dagafar, linfant, per exemple, haur de modificar les maneres de prensi.). Ambds processos ( assimilaci i acomodaci ) salternen en la constant busca de lequilibri per intentar controlar el mn extern. Quan la nova informaci no resulta immediatament interpretable, basant-se en els esquemes preexistents, el subjecte entra en un moment de crisis i busca trobar un nou equilibri, per aquest motiu, cal que es produeixin modificacions en els esquemes cognitius de l infant, tot incorporant les noves experincies.

Piaget explica el pas del joc sensoriomotriu, al joc simblic fins al joc de regles. Ho exposarem a travs dels segents estadis ( sensoriomotor, preoperacional i de les operacions concretes): 1. Estadi sensoriomotor 2. Estadi preoperacional 3. Estadi de les operacions concretes Teoria de Vygotski. Lew Vygotski (1896- 1934). No considera el joc com una forma dexpressar les capacitats ja consolidades, sin que opina que s el joc el que facilita el pas dunes adquisicions immadures a unes ms permanents. La seva Teoria sociocultural defensa que lsser hum al moment de nixer hereda tota levoluci filogentica, el producte final del seu desenvolupament vindr determinat per les caracterstiques del medi social on viu. Mentre Piaget defensava que els infants donaven sentit a les coses a travs de les seves accions amb lentorn, Vygotki destaca que el valor de la cultura i el context social que els ajudava de guia en el procs daprenentatge. Un concepte que cal tenir en compte per entendre a Vygotski s el concepte de Zona de Desenvolupament Prxim (ZDP). Aquesta zona no s ms que la distncia que hi ha entre el nivell real de desenvolupament, determinat per la capacitat de resoldre problemes sense lajuda de ning, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat per la capacitat de resoldre un problema amb ajuda dun adult. s la distancia que linfant ha de recrrer entre el que ja sap i el que pot aprendre si el medi li proporciona els recursos necessaris. Aquests recursos li vindran donats per els processos dinteracci social.

Vigotski considera que el joc constitueix el motor del desenvolupament a mesura que va creant la ZDP. Per tant, aquesta forma de conducta t una gran importncia per el posterior desenvolupament de les capacitats. El joc est dominat per la ficci i com a conseqncia cal usar la imaginaci. La imaginaci que est implcita en el joc, ajuda a desenvolupar els pensaments abstractes de les posteriors etapes de desenvolupament.

Lorigen del joc s lacci espontnia de l infant per orientada socialment, s adir, un infant agafa una cullera i comena a picar sobre la taula de forma espontnia, rpidament ladult orientar el joc cap a un determinat sentit, segurament deixar de picar per donar de menjar, o fer veure que menja ell. Daquesta manera, els jocs adquireixen un valor socialitzador i sn transmissors de cultura. s a travs del joc que linfant aprn duna manera suau i relaxada els valors de la vida quotidiana. Per Vigotski, el joc neix de la necessitat, del desig daprendre, de conixer i de dominar els objectes i aquests elements sn els que impulsen a l infant a la representaci. A poc a poc, el joc simblic va deixant terreny i es busca el joc social, que sorgeix quan el subjecte ja s capa de comprendre i diferenciar entre els objectes i els seus significats i de prendre conscincia de les relaciones amb altres subjectes. Els jocs amb regles es busca un objectiu concret i sestableixen unes normes a seguir per el grup que participa. Vygotski (1991) tamb va destacar la importncia del llenguatge en el desenvolupament cognitiu, demostrant que si els nens disposen de paraules i smbols, els nens sn capaos de construir conceptes ms rpidament. Creia que el pensament i el llenguatge convergien en conceptes tils que ajudaven al pensament. Va observar que el llenguatge era la principal via de transmissi de la cultura, el vehicle principal del pensament i l'autorregulaci voluntria