Valencia 4t Unitat 1

Tex

t 1

Unitat

1 Un gra de sorra

Els discursos orals no espontanis. La conferència

1. Llig aquesta transcripció d’una conferència i contesta les preguntes que hi ha tot seguit.

Reciclatge i altres estratègies per a un món millor

Des que les Nacions Unides promulgaren la Declaració Universal dels Drets Humans l’any 1948, podem afirmar que la humanitat ha fet avanços importants per a garantir que gaudir d’una vida sana i en benestar passe de ser un principi de dret a un principi de fet. No obstant això, hem de preguntar-nos si l’opció que hem escollit per a aconse-guir-ho és l’òptima, i la resposta és no. Malgrat tenir totes les oportunitats possibles davant nostre, el camí emprés ens ha conduït a allò que en l’últim informe del World Watch Institute s’anomena com la «gran col·lisió», és a dir, la tensió insostenible resul-tant entre els recursos d’un planeta finit i les demandes aparentment infinites de la societat humana.

La conseqüència més directa de la gran col·lisió és una crisi ecològica mundial de di-mensions globals que amenaça seriosament la vida i el benestar a la Terra, no només de les espècies animals i vegetals, sinó també per als éssers humans. I ací ve una nova pre-gunta que hem de fer-nos: «Hem d’estar preocupats?». La resposta és, en aquest cas, sí.

Atés que la millor manera de resoldre un problema és buscar-ne les causes per a pal-liar-les, quan ens preguntem sobre les raons subjacents a la gran col·lisió, hem de fer referència a dos grans aspectes que cal tenir en compte:

El planeta ha estat finit sempre, per definició. Ara bé, el fet que els progressos cientí-fics hagen contribuït a un increment exponencial de població, juntament amb un creixe-ment econòmic important –bo i reconeixent el seu estancament actual–, ha empetitit la finitud de la Terra.

Les demandes humanes per a veure satisfet el dret a una vida saludable i en benestar han esdevingut insostenibles perquè hem passat d’un paradigma de consum a un altre de consumisme. Som més, i vivim millor, però hem caigut en la trampa de creure que viure millor significa necessàriament consumir més.

En definitiva, disposem dels mateixos recursos naturals per a més persones, i fem un aprofitament d’aquests recursos d’una manera indiscriminada i indiferent a l’herència que deixem a les generacions futures. És per això que el sistema de les Nacions Unides, sensible a aquesta nova realitat planetària a la qual cal donar resposta, planteja com a eixida de l’atzucac el desenvolupament humà sostenible.

Perquè aquest principi puga ser efectiu, ens cal fer-hi front des de dos vessants com-plementaris i imprescindibles: un de tecnològic i un de cultural.

El vessant tecnològic el coneixen prou bé. A grans mals, grans remeis. Davant del gran col·lapse, hem de començar a fer front amb el gran cercle. Per a fer més sostenible la nos-

4

Unitat 1 • Un gra de sorra

Tipus de text

a) Què és la «gran col·lisió» i quina n’és la conseqüència més directa? ..................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) Per què són insostenibles les demandes humanes per a satisfer el dret a una vida saludable i en benestar? ......

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Quina eixida planteja el sistema de les Nacions Unides al problema de la crisi ecològica mundial? .........................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) A què es refereix l’autor del text quan diu que «davant del gran col·lapse, hem de començar a fer front amb el

gran cercle»? .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

e) Quines condicions són necessàries perquè el «gran cercle» funcione? .........................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

tra vida, existeix una solució tècnica al nostre abast que fa temps que circula i de la qual ens n’hem de responsabilitzar la ciutadania: reduir, reutilitzar, reciclar.

Però, perquè aquest gran cercle funcione, és necessari contemplar un vessant cultural, tal com anunciàvem. Reduir el consum, reutilitzar els productes i reciclar-ne els residus resultants exigeix un coneixement de la tecnologia, però sobretot una actitud fonamen-tada en una voluntat. I aquesta voluntat depén dels valors culturals que les societats pro-posem i les persones integrem en els nostres esquemes.

Tot el que ha passat i està passant té una forta arrel cultural, i aquesta no sempre ha estat tinguda en compte, ni en els discursos ni en les pràctiques relacionades amb el gran cercle. Les cultures permeten a les persones donar un sentit a les seues vides i gestionar les seues relacions amb els altres i amb el món natural. Venim d’un món en què les cul-tures tradicionals partien d’un respecte i una protecció dels sistemes naturals sobre els quals recolzaven les seues activitats humanes. Però el valor del consumisme ha fet perdre aquesta sensibilitat pel camí.

És per això que l’assemblea de les Nacions Unides va declarar els anys compresos entre el 2005 i el 2014 com el Decenni de l’Educació per un Desenvolupament Humà Sosteni-ble. És a través de l’acció educativa en termes amplis que podem fer front a aquest vessant cultural del problema.

Miquel Àngel Essomba. www.unescocat.org (adaptació)

La conferència és un discurs oral que es produeix en un àmbit formal i que té com a objectiu explicar i fer comprendre al receptor un tema especialitzat (científic, acadèmic, social, religiós...). Parteix d’un guió previ o d’un text escrit i combina les característiques dels textos expositius amb les dels textos argumentatius, perquè sol tenir un doble propòsit: difondre una determinada informació i convéncer d’unes idees.

2.Quinafinalitattenenelstextosexpositius?Ielsargumentatius?IndicaquintematractalaconferènciadelText1iquinaintenciócomunicativahipredomina.

3.LocalitzaenelText1exemplesd’almenysdosd’aquestsrecursoslingüísticspropisdelaconferència. a) Connectors explicatius, causals, consecutius i d’exemplificació. ...................................................................................................................................................................................

b) Tercera persona del present d’indicatiu per a afavorir l’objectivitat i primera persona del plural per a involucrar

el públic. ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Interrogacions retòriques o afirmacions en forma de pregunta, a fi d’atraure l’interés de l’auditori i implicar-lo

en el que s’afirma. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

4.Desprésd’unaconferència,elsassistentssolenintervenirambpreguntesocomentarissobreeltematractat.Escriuunbreucomentariodiversespreguntesquefariesal’autordesprésdelaseuaintervenció.

5


GramàticaEl verb: característiques generals

Els morfemes verbals

El verb consta de dos components:• Lexema (també anomenat arrel o radical): part fixa i inalterable que n’expressa el significat.

Menj - areu.• Morfema (o desinència): part variable que conté els morfemes de persona (1a, 2a, 3a), nom-bre (singular, plural), temps (present, passat, futur), aspecte (perfectiu: l’acció s’ha acabat; im-perfectiu: continua en procés) i mode (indicatiu, subjuntiu, condicional, imperatiu).

Temps verbals simples, compostos i perifràstics:• Temps simples: formats per una sola paraula (eixim). • Temps compostos: formats per una forma simple del

verb auxiliar haver més el participi del verb que es conjuga (han eixit).

• Temps perifràstics: formats amb una forma simple del verb auxiliar anar seguit de l’infinitiu del verb conjugat (van col·laborar) o de l’infinitiu del verb haver i del participi del verb que es conjuga (van haver eixit).

5.Classificaaquestesformesverbalsenlagraellasegonslapersona,elnombreieltempsaquèpertanyen.riem, haurà acabat, haguéreu vist, pensà, he col·laborat, solucionarem, dugueren, ha volgut, participaran,

vaig treballar, sàpien, hauràs viscut, teníem, hàgeu parlat, pots, vindreu, havies ajudat, donaré

Passat Present Futur

Singular

1a

2a

3a

Plural

1a

2a

3a

6.Completalaclassificaciódelstempsverbalsenperfectiusiimperfectiusamblesformessegüentsdelverbobrir.

he obert, òbric, hauré obert, òbriga, obriré, haja obert, havia obert, obrí

Indicatiu Subjuntiu

Imperfectiu

present: ..........................................................................

imperfet: obria

futur: ..........................................................................

condicional: obriria

present: ..........................................................................

imperfet: obrira o obrís

Perfectiu

passat simple: ..........................................................................

passat perifràstic: vaig obrir

perfet: ..........................................................................

plusquamperfet: ..........................................................................

passat anterior: haguí obert

futur perfet: ..........................................................................

perfet: ..........................................................................

plusquamperfet: haguera o hagués obert

6


Gramàtica 7.Uneixelstempsverbalsamblesformescorresponentsdelverbcreureiclassifica’ls.

Mode indicatiu Mode subjuntiu

a) present b) perfet c) perifràstic d) imperfet e) plusquamperfet f) passat simple g) passat anterior h) futur i) passat anterior perifràstic j) futur perfet k) condicional l) condicional perfet

1) havia cregut 2) creia 3) he cregut 4) crec 5) vaig haver cregut 6) vaig creure 7) haguí cregut 8) creuré 9) creguí 10) hauria cregut 11) hauré cregut 12) creuria

m) present n) perfet o) imperfet p) plusquamperfet

13) haja cregut14) creguera o cregués 15) crega16) haguera o hagués cregut

Mode imperatiu

q) present 17) creu

Temps simples

Temps compostos

Temps perifràstics

8.Completalagraellaamblainformacióindicadasobreelsmorfemesverbals.

Lexema + morfema Persona Nombre Temps Aspecte Mode

Simple / compost / perifràstic

hagen buscat busc- / hagen -at subjuntiu

vaig dir primera

haurem viscut futur perfet compost

9.Completaeltextamblesformesverbalsindicadesentreparèntesis.

Tex

t 2 ................................. (3a pers. sing. del passat perifràstic de fer) tot el camí de retorn a casa en

un núvol, surant, vivint l’èxtasi més fort que mai s’................................. (3a pers. sing. del plus-quamperfet de subjuntiu d’imaginar). Se ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet de sen-tir) capaç de tot, fort, segur, fins i tot poderós. Sí, aquesta ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet de ser) la més forta de les sensacions: el poder. Si li ................................. (3a pers. pl. de l’imperfet de subjuntiu de servir) el món, se’l ................................. (3a pers. sing. del condicional de menjar). L’emoció de la vida li ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet de recórrer) el cos, ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet de saltar) per les terminacions nervioses, li .............................. (3a pers. sing. de l’imperfet d’agitar) l’ànima i els sentits. Els miracles ............................... (3a pers. pl. de l’imperfet d’existir). Que la Raquel ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet de subjuntiu de ser) capaç de veure el que ningú més no ................................. (3a pers. sing. del plus-quamperfet de veure) el ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet de desbordar).

Es ................................. (3a pers. sing. del passat perifràstic de ficar) de cap al seu vell portal i ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet d’enfilar) els graons de tres en tres. En Jus-to i en Plácido ................................. (3a pers. pl. de l’imperfet de treballar), així que .................................

(3a pers. sing. del condicional de tenir) el pis per a ell sol. ................................. (3a pers. sing. del con-dicional de posar) música, s’............................... (3a pers. sing. del condicional d’estirar), ............................... (3a pers. sing. del condicional de tancar) els ulls, ................................. (3a pers. sing. del condicional de recordar) cada bes, cada mirada...

Jordi Sierra i Fabra. Els focs de la memòria. Edicions Bromera

7


OrtografiaEl sistema vocàlic. Interferències vocàliques

Els sons vocàlics es poden classificar tenint en compte dues caracterís-tiques:

• El punt d’articulació: zona de la cavitat bucal on es desplaça la llengua i hi fa ressonar l’aire.

• El mode d’articulació: grau d’obstrucció (obertura o tanca-ment de la boca) amb què es produeix el so.

10.Completalagraelladelssonsvocàlicsambelsexemplessegüents:dit, sol, mes, curt, cel, tot, cap

Punt d’articulació

Anterior Central Posterior

Mode d’articulació

Tancada /i/ .................. /u/ ..................

Semitancada /e/ .................. /o/ ..................

Semioberta /E/ .................. /O/ ..................

Oberta /a/ ..................

11.Copiaaquestesparaulesambeobertaalcostatdelareglaqueexem-plifiquen.

arrel, peu, matèria, gendre, perfecta, misteri, novel·la, ciència, divendres, silenci, recepta, serra, verd, presència, respecte, excepte, tendra

Paraules amb e oberta Exemples

Davant de l, l·l, rr, r.

Davant de síl·labes amb i o u i en el diftong eu.

En la majoria de les paraules esdrúixoles.

En les terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta.

En paraules amb -endr-.

12.Escriuaralesparaulesamboobertaalcostatdelareglaqueexem-plifiquen.

oli, tòrax, aposta, història, dijous, patogen, mòdul, albercoc, forta, glòria, heroi, caragol, lògica, boja, demagog, pot

Paraules amb o oberta Exemples

Davant de síl·labes amb una i o una u i en els diftongs oi, ou.

En la majoria de les paraules esdrúixoles.

En paraules d’origen culte.

En les terminacions -oc/-oca, -oig/-oja, -ol/-ola, -ort/-orta, -ost/-osta, -ot/-ota.

13.Encerclalasíl·labatònicad’aquestesparaulesiclassifica-lesenlagraella.saber, brossa, jove, caravel·la, confondre, superflu, cera, poma, colze, boira, fetge, extern,

arquitecte, granota, escolta, desfet, inepte, pedra, rebost, nebot

e oberta e tancada o oberta o tancada

Recorda: les vocals e i o, quan

apareixen en posició àtona, són sempre

tancades. La variació d’obertura té lloc sempre en posició

tònica.

Sí, i en cas de dur accent, les vocals obertes porten accent greu (`), i les tancades,

agut (´).

8


Ortografia14.Escriuderivatsdelsmotssegüentsidiguesquincanviesprodueixenlesvocalse i o quan passen de

tòniquesaàtones.arròs: arrosser, arrossar, arrosset → la vocal o oberta passa a ser tancada.

porc: .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

home: .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

ferro: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

fèrtil: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

verd: ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

boira: ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

arrel: .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

15.Tornaaescriurelesparaulessegüentsesmenantlesincorreccionsvocàliquesquehitrobes.ebanista: ...........................................................................................................................................................................

escrúpul: ............................................................................................................................................................................

desembolt: ....................................................................................................................................................................

bofetada: .........................................................................................................................................................................

evaluar: ................................................................................................................................................................................

suspir: ......................................................................................................................................................................................

juventut: .............................................................................................................................................................................

resplandor: ....................................................................................................................................................................

assamblea: ..................................................................................................................................................................

averia: .....................................................................................................................................................................................

ràfaga: ..................................................................................................................................................................................

hosteleria: ......................................................................................................................................................................

16.Completaelsespaisbuitsamblesvocalscorresponents.tem.........rós

at.........rdir

tri.........mfar

af.........itar

cal.........rós

s.........focar

emb.........tit

s.........nefa

p.........lir

ass.........mbleari

s.........bornar

.........mbaixador

decliv.........

pl.........ma

r.........ncor

s.........rgir

.........nyorar

est.........rnudar

pènd.........l

mon.........stir

17.Relacionaelsmotsdelamateixafamíliaiescriue, a, o o uenelsespaisbuits,segonscorresponga.

Primitiva Derivada Primitiva Derivada

a) empar 1) desc.........bert f) avorrir 6) ins.........frible

b) cobrir 2) ins.........portable g) sofrir 7) rig.........rós

c) suport 3) desm.........ntar h) complir 8) conten.........dor

d) assassí 4) des.........mparar i) rigor 9) av.........rriment

e) muntar 5) ass.........ssinat j) contenir 10) c.........mpliment

18.Uneixelsmotspatrimonialsambelscultismesquepertanyenalamateixafamílialèxicaiobservaelscanvisvocàlicsques’hiprodueixen.

Mot patrimonial Cultisme

a) fondre 1) femoral

b) fèmur 2) mundial

c) títol 3) humanisme

d) món 4) fusió

e) home 5) titulació

f) pèndol 6) plumífer

g) sorgir 7) mucosa

h) ploma 8) insurgent

i) moc 9) foral

j) fur 10) pendular

9


LèxicEl diccionari convencional. Interpretació de les informacions lingüístiques

19.Relacionacadaconcepteamblaseuadefinició.Article •

Entrada o lema •Accepció •

Subaccepció •

• Paraula que encapçala cada article de diccionari. • Cadascun dels significats d’una paraula. • Matís o lleugera variació de significat d’una accepció. • Cadascuna de les divisions d’un diccionari encapçalades per una paraula o lema.

En els diccionaris, les entrades i les accepcions solen anar precedides d’abreviatures que aporten informació sobre les paraules (categoria gramatical, gènere, nombre, registre en què s’empren, àrea de coneixement a què pertanyen...). El significat de les abreviatures apareix en les pàgines preliminars del diccionari.

20.Escriuelsignificatdecadaabreviaturaidiguesquintipusd’informacióaportenelsgrupsd’abreviatu-resdecadacolumna.

Abreviatura Significat Abreviatura Significat Abreviatura Significat

adj. ant. BOT.

v. col·loq. DIB.

adv. obs. FÍS.

pron. vulg. ANAT.

prep. poèt. TECNOL.

masc. pop. ARQ.

pl. p. anal. ECON.

tr. p. ext. MED.

inv. fig. QUÍM.

a) Primera columna: ...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) Segona columna: ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Tercera columna: .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

21.Observaaquestsarticlesdediccionariirespon.

abonar1 1. v. tr. Acreditar o qualificar de bo (algú). El seu comportament l’abona. 2. v. tr. Eixir fiador (d’una persona), respondre’n. L’empresa on treballe m’abona. 3. v. tr. Donar com a certa i segura (una cosa). Tinc molts testimonis que poden abonar les meues paraules.

abonar2 1. a. v. tr. Pagar (a una altra persona) un abonament. He abonat el xiquet al futbol. b. v. pron. Prendre un abonament. M’he abonat a la temporada de teatre. 2. v. tr. Pagar. Abonar la quantitat exacta. 3. v. tr. Tornar uns diners deixats en depòsit a canvi d’un objecte. Quan porte l’envàs, li l’abonarem. 4. v. tr. ECON. Inscriure en un compte corrent (una partida a favor d’algú), admetre en compte. 5. estar abonat [fig.] Tindre sovint. Està abonat a les desgràcies.

a) Com es diferencien els mots homògrafs, és a dir, les paraules amb la matei-xa escriptura però amb significats diferents?

b) Com s’indiquen les accepcions? I les subaccepcions? c) Quina informació aporten les abreviatures? Escriu-ne el significat. d) Com es distingeixen les abreviatures que aporten informació sobre l’àrea temà-

tica a què pertany la paraula de les que ofereixen altres informacions? e) Quina locució hi apareix i com s’indica? f) Amb quin tipus de lletra s’escriuen els exemples?

10


Literatura

Tex

t 3 Catalunya fou per espai de dos segles la mestra en lletres de los demés pobles; ¿perquè

puix no pot deixar de fer lo humiliant paper de deixeble o imitadora, creant-se una lite-ratura pròpia i a part de la castellana? ¿Perquè no pot restablir sos jocs florals i sa aca-dèmia del gai saber, i tornar a sorprendre al món amb ses tensons, sos cants de amor, sos sirventeses i ses aubadas? Un petit esforç li bastaria per reconquistar la importància literària de que gosà en altres èpoques, i si Déu permetés que esta idea se realitzés algun dia, i que los genis catalans despengessin las arpes dels trobadors que han estat per tant temps oblidades, lo Gaiter del Llobregat, per escasses que sia ses forces, se compromet des de ara per llavors a guerrejar en lo lloc que se li senyale, encara que sia a última fila, per conquistar la corona de la poesia que nostra pàtria deixà caure tan vergonyosament de son front i que los demés pobles recolliren i se apropiaren.

Joaquim Rubió i Ors. Pròleg a Lo Gaiter del Llobregat. Poesies

Renaixença i romanticisme: període històric i corrent estètic

22. A principis del segle xix,lanostrallenguaestrobavaenunasituaciódeminoritzaciólingüística.Re-cordesquinesenforenlescausesiquantdetempsduràaquestasituació?Explica-hobreument. ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

23.Relacionacadaconcepteamblaseuadefinició.

Renaixença •Romanticisme •

Jocs Florals •

• Moviment estètic desenvolupat a Europa a finals del segle xviii que donava prepon-derància a l’individu, exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat.

• Certàmens literaris anuals que havien existit ja a l’edat mitjana i que foren recu-perats pels intel·lectuals de la Renaixença perquè serviren de plataforma per als autors que escrigueren en la nostra llengua. Els temes que s’hi tractaven eren la pàtria, la fe i l’amor.

• Moviment cultural de redreçament de la llengua, la història i la literatura pròpies que es desenvolupa a les nostres terres entre el 1833 i el 1877.

24.LaRenaixençapreténenllaçaramblatradiciómedieval.Perquècreusquesorgeixaquestinteréspelpassatmedieval? ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

25.Lligaquesttextiresponalesqüestionsproposadesacontinuació.

a) Quin paper diu l’autor que té en aquell moment la nostra literatura enfront de la castellana? ...............................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) Quines propostes concretes fa per a recuperar la literatura en llengua pròpia? ......................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Quin lloc aspira a ocupar Rubió i Ors, conegut també pel seu pseudònim de lo Gaiter del Llobregat, en aquesta

represa literària? ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Els ideals romàntics de llibertat i de recuperació de les arrels i de la cultura de cada poble influïren decisivament en la nostra literatura. A partir de la segona meitat del segle xix, el romanticisme impulsà a les nostres terres el moviment anomenat Renaixença.

11

Documents

Valencia 4t Unitat 1