LLETREe • ARTS LA PUBLICITAT CIÉNCIES • ENSENYAMENT

CAliNET ESCOLA;17 —V —1936

L'aniversari d'avui LES EXPOSICIONS UN LLIBRE CADA DIA

ració a la finta ciutadana de la Catalu-nya que s'esteztla mis enllà de les mu-ralles barcelonines. Se m'acut de peal-aar que la sorpresa de la barretina i delIlengtratge de Verdaguer obeien a una

mateixa causa.Aquest isser el pas decisiu. Ma-

rii Aguiló i Francesc Pelagi Brin vanéster els primera ansia que a Barcelona

VE1?D.4 G ('ER

tingué el qui inidá una nava etapa enla ruta de la Renaixença. La sospita deJoaquitn Salarich s 'havia realitzat.Aquest historiador vigatit fou un delsprimera que llegiren les compasicions deVerdaguer; pel seu asea Miguel Sala-rich, sé que l'autor del "Castell de Sa-bassana" afirma. contradint una altraapreciació, que aquella verses tren al-guna cosa mis que rentamos.

En aquest aniversari hcm preferir re-cordar aquest aspecte inicial de Verda-guer, potser cl menys conegut, ric enanecdotes intranscendents i amables ique mai no podien fer sospitar la nietarealitat que anys a venir hacia d'entelarla vida intima del gran prieta.

ni) A la ronfedneia de J. 1'. Finsobre "Nairenco pre-Renai.renea i Re-naixença - . donada a Conet de :lar rar-bri del 1933.

PETITA ANTOLOGIADE "LA PUBLICITAT"

MAIGPer a Joan Oliver

( out te% et, indistintament,les flora emergeixen del MI:d'un món pensarós, estremit,salseca una meta de sera.

S'eslat per leo flora, paras ent,rosa 1 blau dareunt el vestit,algua que adelfa l'esperit,joe, primavera furient.

Mires somniant el paisatge;fretdres de noms l'allafgeinntimeres, cantes amors;

pere saps que per a l'esmalta,experta, suau fnurifica,es ah-eren diserets miradora.

don TEIXIDOR

Sanen el coratge d'afrontar l'opinió pú-blica tot inostrant-li Ilurs assaigs, llursexas a llurs errors — ella sols podrantrobar la fórmula de l'art vivent, del'ara d'avui.

1 l'exposició dels legicófobs?Una mica deslligada, desigual i molt

interessant. L'empenta als forta, el sen-tir del nou agur , Mi hauria volgut reti-re menys d'aquesta obsessió del Eren-dime, yo: al seu !Ice en el clima del'art d'aquest pais.

Per a no parlar sinó d'alguna, ornen-tem "Boira", de Sokolova — equilibriperefete entre la realttració actual 1 les

Pintura de ',amena

pronletences per a l'esdevenidnr. ',lasti-ma que alomes sigui presentada una solaobra d'aquest artista.

Hl ha Artur Carbonell i Larnolla. Elsmiento plegats, puix que tant t'out elPaisatge assassinat del primer Es agra-dable veure earn a cana ¿'art d'un ar-tista madur, que sap ajuntar el "finit"d'ahir amh les idees d'avui — les pro-duccions de Larnolla fan venir ganes deseguir la seca obra futura, que guama-sin en esdevenir més viril i concentrada.

Per altim hi ha "L'Enterratnent" deCamboa-Rothwess. Potser el mili (Va-quear artista serà més aviat la d'un il-Itietrador caricaturista que na la d'un:dense de la pintura abstracta i pura,però im Gavarni, un Ropa un Beardes-ley — tenien menvs talent per haverestar caricaturistes?

En resurtí, si l'Exnosició dels Logich-tobe no ha plagan al Día Grafieo, Pit

-jnr raer a aqueo diari. Deeitgem a A. D.L. A. N. molts d'èxits en l'exercici dela seca Meca tan interessant i vivent.

A. DE MONTABEI,

Verclaguer en la iniciacióper J. M. Miguel i Vergés

II E,a!ó. Mirador - Logicbfob - P. Prat i UbachDaniel Sabater - Jacint Oliver

per Caries Capdevila¡.`./..a-ui fa 9z azys que miela, a un

Art de sis del niati, al poblet de San-ta llana de F'olgteettoles, mossén JacintYerdaguer. Quan el qui havia d'hacerpoeta destacicle4im de la Renaixeneaobria e.ls una en aquella van, anys avenir tan cara al sets record, les Iletrescatalanes tot just balbucejaven en lagran vacillació deis homes que adéssemblaven decidits a lluitar pel re-cobrament lingilistic, adis reculaven in-timidare i ben sovint ferits per laferencia. Ele primera hornee de la Re-naiscenea — i nigua escriptor ho ha as-senyalat significatiu — eren barcelo-

Aribau, Cortada, Martí, Rubió,Balaguer, cte., eón neme que véntn ademostrar que la inquietud inicial nai-xia ea un mal selerte, el oval; Per raóde la seva cultura, havia rebutnous corrents estetics la illusió de re'-suscitar la 'lengua vernacla i. lambe,estimule per a la croada que s'empre-nien; el destí, pesó, trii un poblet gai-rebré oblidat en el mapa de Catalunyacorn a 'loe de naixença del qui haviad'assegurar definitivament I esforç detants i tants precursors. No va ésserúnicament la seva inspiració poética laque fin el triraele eixamplant les pers-pectives a la poesia nacional; la prosade Verdaguer mara encara la plenitudde 1idKTnZ i la seva flexibilitat exores-lisa ; per això J. V. Feix podia afirmaren una conferencia (11 en la qual es-tudiava les fases diverses de la nostrareintegració lingüística, qua la prosaverdagueriana treneava els limite esqui-fits d'un llenguatge quasi circurnscrita una exprasió ciutadana per volar capa una més alta ambició. El bo del caeera l'espontaneitat de Verdaguer; elsseus modismes, norte per a malta gent iincempreses en U seva signif icarió , no eren cercats en els tex-tos de:3 neetres disnea, ni eren tan.poc emprats a la babalà, com s'es-devenia a molts autora del moment, fa-'la asad testimoniada en llurs 'libres,sine arrencats del cor de la acera, da-mella comarca i d'aquell pablet on nohavien arribar els estrelle de la influen-da castellana, on no e'hasia perseguirla llengua natural i els pares no ha-vien reprès Ilurs fills en emprar-la. Uninstint peine i una espontània naturali-tat, ben Iluny de crialsevel designi eral.dit, van fer incorporar a la llengua es-crita els mots vius d'una comarca, con-servare de generzei6 en generació, i e x-pressius a tot ésser-ho. Verdaguer haviaaconseguit, cense sospitar-ho ni de Iluny,iniciar de debó el deperamenttic; no rnanCä, peras qui poses en dubtela seva espontaneitat; algun comenta-rista volgué destejar i pesar ce reileuels arcaismes i desvirtuar ai gi aquellafrescor de llenguatge, virtut primera del'obra de Verdaguer; debades prova derealitzar-ho. La Insta llagué' de limi-tar-se a unes guantes paraules; tolesles a:tres les escolta de viva ven delscamperols de la comarca de Vic. Aque s

-ta creença d'arcaismes en la producciódel poeta de Folgueroles, traspasei lesfronteres de llengua catalana; Joan Cer-clä escrivia que li havia costat rnolt deconvencer Revilla que a L'Atlantida"Id havia molas menys arcaismes del queell havia sospitat.

Verdaguer no oblidà mai aquel' po-blet de Folgueroles amb el qual s'en-trellaeaven els records d'infantesa, maltcara al poeta, doblement quan la dis-sort enterbolí la seva vida. Petits de-talle, intimes revelacions. demostren l'es-tima que l'autor de "L'Atlántida" serväsiempre pel seu rece, de na i xerlqa. Elpbrtie del sen llibre "Aires del alont-aeny" ens trasllada als primera anys delpoeta i ens fa conèixer el mestre d'es-tudi que ensenyä a Verdaguer les lle-tres de l'abecedari; en "Les Veus delBon Pastor" dóna grades a Dei/ perhaver tingut "la bona estrella" — sónpatatales seres — d'haver nascut a Fol-gueroles; en "La Veu del Montseny"ha deixat dos versos en els quals podemsintetitzar aquella intima vocació pel seupoble tantee i tantes vegades reiterada:

No ir gaire obirador dataran! del maPawtan estima! poblet de Folgueroles

I encara en els última anys de la seravida evocava, melangiosament, episodisllunyans, festes del seu villaret, recordsque deixaven a la seva anima la granrecança de l'alegria morta i llunyana.Les corrandes de caramelles, els seusprimera assaigs poitics, la llum de laplana, la presencia d'estudiants, les ca-minades de la masia al seminari i delseminari a la masia, tot era exposaten un envarament que ben sovint naixiad'una dissort insaspitada: volaren Ilunyper no tornar...", deia mossen Verda-guer i chola els ulls per retenir la visir)del passat El poeta auf baria de de-eidir la Renaixenta i fer conèixer laRengas catalana a totes les nacions d'Eu-ropa, dubtava ate les seres qualitats irato deia a ningt1 les seres ambicions, tal-meta com ei el temor d'un fi-aras im-possibilités la confiança. Les seves ini-ciachns van tenir — sleixem de bandaalgunes córrandes atribuides a ell —caire mie aviar faceciós i de remirevallfogonista. Verdaguer comptava alee-hores /8 an'': mentrestant tot fa sos-pitar que la idea del seu poema "L'At-läntida" ia baria torturas la seva ima-ginada, El pas derisiu, el que ha ¿'abrir-Ii cansí de la glòria i sie la imntarta-litat, el fa das aras despees. En els .ToesPlanta del /Sha guanya el segon accèssita l'Englantina i l' Amaranto d'or iplata". Verdaguer no sap avenir-se'n,Ii tremola la vera quan lo comunica aMossin Collell, i tense saber què efr;escolta els transen% ele Joaquim Salarichi deis germana Masferrer. els quals eldecideixen a recollir. personalment, elspremia aconseguits. No costa gaire ima-ginar-se la impressió que havia de mo-dule a Barcelona la presencia de Ver-daguer: els sein vid anys convidarena la simpatia. i el seu tarannä. a l'afec-te n, la barretina i el gec vellut erentan naturals en ell com el mateix llen-guatge; els aesistents a la f esta aplau-diren entunisticament aquell jovenetque vestit a la manera catalana — tancara a ?d. Mili i Fontanals — els apa-reixia cm una realitat de la Cataluns allegemiäria i tradicional. Ben mirar, elsqui mis endavant dubtaren de l'existèn-cia d'alguns dels mote que Verdagperemprava en els seta mentes, 'minen ha-gut de recordar llur sorpresa en veu-rel per primera vegada. Aquell vestirde barretina i gec volia dir la incorpe-

SALA PARES

Ei setmanari "Mirador - ha orga-nitzat el aeu aegon Saló dedicat a lapintura gótica catalana dirigir pel se-listar Josep Gudiol, una de les nos-tres autoritats indiscutbles en la ma-tenia, Amb motiu d'aquesta exposiciócl setmanari també ha disposat un ci-ele de conferencies sobre els mestrespintora medievals a arree de perso-nes tan competents com els senyorsManuel Trena, A. Soler i March,Duran u Santpere, Josep iFalch i Torres.

Ele organitzadors han reunit vint-i-quatre taules gòtiques, de mitjans delsegle XIV fins a les darreries del XV,pertanyents a dictases colieccions par-ticulars bärcelonines. Cal agrair la de-ferencia dels coReccionistes en donarocasió al palie de contemplar re-unides aquestes obres importantissi-mes, tant pel sea valor arqueològiccom pel seu mèrit artistic, posat quecada una d'elles mereix els honoradel MUsell. L'estudiós i fins 1 tot elpúblic en general, per poc que siguil'interés que Ii inspirin aquests tes-timonia sie la cultura i de la persona-litat artística de Catalunya, han demirar amb simpatia i respecte l'esforçi l'entusiasme que aquesta manifesta-cid singular representa per part desoto els que han contribuit a realit-zar-la.

La pintura gótica a Catalunya ésl'evolució de l'art pels pintors defrontals i retaules románica. Els te-mes i les composicions semblen secaso inspirara de les miniatures o de lesvidrieres dels gran finestrals de ralaquitectura nova importada de Francaon naixia. A mitjan segle XIV aques-ta iMluencia francesa es combina ambla italiana i aquesta confluencia decorrents estética originava la pinturaanatica catalana, predominant, pena, lainfluencia del Aria italiä, representa-da principalment per l'escala de Sie-na, que, en aclimatar-se a Catalunya,determina l'aparició de personalitatstan vigorases com la dels pintor;Ferrer Bassa, els germans jaurne i Pe-ne Serra altres, entre els quals figurael pintor anònim conegut amb el nonadel Mestre de Sant Marc, degut algran retaule de la seu inanresana de-dicada a aquest tema i l'obra cabdaldintre la producció de l'artista.

El pintar gironí Lluís Borrassä. es-tablert molts anys a Barcelona, repre-senta el punt de maduresa a'acprestaescnla de Cutis internacionalista cata-lana que donä artistes tan importantscorn Ortoneda, Jaume Cirera , GrauGener, el mestre de Penyafiel i elmestre de Sant Jordi, autor del mera-velló s retaule d'aquest nom que estroba repartir entre el Miren del Lou-vre i l'Ata Institute of Chicago. 'l'otsaquests pintora ja corresponen al se-gle XV, a les primeries del qual ja esfeia sentir la influencia flamenca queculmina en la gran obra del pintorvalencia Lluis Dalmau, dita la Vergedels Con s ellers, del Museu d'Art deratainnya.

El pintor Jaume Huguet, fill dePere. pintor de Valls, establert aBarcelona a mitjans del segle XV, re-mesen., el pura älgid de l'evolucióartística catalana, posas que amb toti Seguir la influència l'escola fla-menca, acusa amb -an vigor insupe-

nable el pòsit racial que el diferencia.Jaume Huguet tingué seguidors moltnotables que sostingueren la tradi-ció del mestre amb gran fortuna. D'a-quests continuadora, els Vergés säuels mis importants. Familia bando-nina de pintors adeptes de l'escolad'Huguet tingueren un taller moltacreditar en el seu temps. El millarde tota la familia fou Jaume Verles ,que treballa anal els seus filia Pau iRafael.

En l'exposició figuren també obresd'alguns pintora forastera que influi-ren en la pintura catalana degut a queresidiren i treballaren durant moltsanys a Catalunya. A ells principalmentes deu la incorporada de la técnica a

practicada per altres pintors ca-talans anteriors sense que arribés aaclimatar-se. Dalmau lluvia usada iabans que en Ferrer Bassa la utilitza-va en la famosa capella de Pedral-bes. Dos d'aquests pintors forastersLagunen en l'exposició: Mesare Alfon-so ¡ Bartorneu Bermejo, cordovea. Elprimer és segur que es forma a Italiai la seca pintura porta tot l'alè pri-merenc del Renaixement; en l'ara delsegon es coordinen les influencies ¡la-indagues i italianes , tot acusant arnbaingu/ar vigor la seva arrel ibérica.

Al II Saló "Mirador" hi ha obresd'aquests grano arriates, algur.es de lesquals són célebres en els media cape-cialitzats del món. Amb això n'hi haprou per donar idea de la importanciad'aquesta manifestad& que mereixl'enhorabona de tots els que s'interes-sen per al cultura i el prestirei de Ca-talunya.

GALERIES CATALONIAL'Agrupació que segueix el movi-

ment que ella denominen "logicofo-bisme" celebra una exposició als bai-X05 de la llibreria Catalónia, on hanreunit una cuarentena d'obres corres-ponents a catorze autors. Diriem queaquesta prova de conjunt no ha estargens favorable als "logicófobs", per-que aquesta pintura. igual que certessubstancies tan/sigues, administrada endosis heroiques esdeve innOcua. Des-pites d'haver donat un tomb per lasala, un hom no pot estar-se d'ima-ginar que Si en comptes quaranta,fossin quatre-centes les obres esposa-des, el visitant les contemplaria arnbperfecta indiferencia. permie el con-jurar falta d'una monotonia molt misenervant que l'observada en els gransconcursos de pintura, l'objecte' de laqual és transcriure la realitat ohjecti-va segons un concepte o altre delman sensible.

Sembla estrany que una pintura "on-¡rica". una pintura que especula ambel món dels somnie, que cerca rela-cions extrareal,, que vol donar plus-ticitat a lea coopainacions fortuites ques'operen en el subconscient fora de lavoluntat, tingui tan poca volada ima-ginativa. Tot té un aire de familiaq ue fatiga i apaga l'interes cm:1 sil'horitzó deis eomnis quedes recluir auna sola mena de confactes. Altrament,mis que pintura ea literatura; la pre-ponderancia literaria és tal que tetesaquelles obres orinen solarnent pel ti-tel, i jo he de confessar que els títolsm'hi ¿estorben. Ara , quan ra.utor

m'obliga a referir la sera realitzacia aun enunciar concret as quan la dificul-tar de comprensió sera presenta insu-perable. En mollea d'aquelles Obres,si lauter na s'entestés a fer-me pas-sar per l'adreçador del sets enunciar,pedria imaginar-me el que cm ambla-r:a i gui sal:, Si en algun salmuera ena quelles forme s i en aquelles relacionaplästinues trabarla una corresponden-cia qae m'emocionaria o cm faria des-cobrir algun estat interior ignorar finaaleshm. es. Ara això no es possible:tirana del titol em priva d'acordar-me amb l'autor i amb mi mateix.

La monotonia, la limitació imagina-tiva, ve de la insuficiencia técnica ode la coincidencia dels estimula queinspiren aquest grup de logicófobs?Jet dina que la insuiicencia expressi-va as un dels detcrminants mis actiniad'aluesta pobresa. I ei es aixi sernprevindrem a parar que per pintar cal ¿u-sen pintor, tenir-ne el temperament iles aptituds, perque sense abra, no 16lr art possible de cap mena. Una deles observacions a fer al conjunt dela sala és l'uniformisme tecnic, comsi tots els expositora haguessin sortitd'una mateixa classe de pintura. In-dubtablement Dalí n'ha estat el mes-are acuse saber-ho ¡ abr.') resta tot l'in-teres a unes obres l'execució de lesqua], no revela res de personal. Es II-cit, és convenient cercar modalitatsartistiques /aoves, explorar recons Me-dias de la sensibilitint, portar el subjec.tivisme fins a les darreres conseqüèn-cies, fer plàstic l'impalpable, crear unmón d'imatges independent de la Iis-gica o contra la lógica, peró alba queno es pot fer és pintar sense ésserpintor, escamotejar la plástica sotauna granas de literatura ineficaç. Totsels gratis artistes de la plástica hancatar gratas descobridors de realitatsdesconegudes; no serena pas nosaltresels que sostindrem que l'home hagi ar-ribar als confina del coneixement i de

peró per fer a nquear viatgea les regions desconegudes cal Cateeals bon navegant. saber l'art de na-vegar i tenir el do ¿'encertar les ru-tes ignorades. La mea d'aquests ho-mes 110 s'ha extingit; els mars inte-riors de l'hotne eón infinita; iteró unacosa Es la navegan-id d'altura ¡ una al-tea el cabotatge, i en aquesta exposi-ció. guirehé tot ir cabotatge del mismonteas, salvant peques excepcions,com la del pintor Carbonell. En ge-neral, rota eta expositora es limiten alcabotatge de la sexualität, cabotat-ge que en moles ocasione degeneraen un pur cahotinatge.

SALA RENARDFI dibuixant P. Prat i labach ex-

posa una trentena de dibuixos a latinta sepia executats amb molta ron-ree,i6 i ami, una simpatia que en al-guna s'eleva a delicada enlació.

SALA FORTUNYDaniel Sabater hi eathibeix algunes

de les seves fantasies a Foli i 111/ capi una natura merla dintre la tradiciótacnica que Ii es pròpia.

Jacint Oliver hi te U11$ guante di-bujaos colorits exerutats amb l'agra-dable simplicitat de costuras.

"Grau Elemental" del "CursPràctic de Gramática

Catalana"per JERONI MARk'A

(Noto edi€jó, - Editorial Barcino)

L'Editorial Barcino acaba de publi-car dista la seva serie de "ManualsEscalare" una segona edició del Gran.Elemental del Curs Practie de Gramá-tica Catalana, de Jeroni Marvä. Enaquesta segona edició ha estat acece-tust el caràcter d'elerrentalitat del ten,que així s'avé encara mis amb el seaobjectiu. De les modificacions que s'h;han introduit arnb aqueas fi, car remar-car principalment les del capital corres-ponent a l'oració gramatical, que aixiresulta amb una exposició mis gra-duada.

Una altra modificació que hom obser-va en la nona edició es refereix a iädistribució dels exercicis dintre del text.En la primera edició els exercicis cretasituats al final de cada capitol; enaquesta estan distribuías dilas el text ,de manera que en faciliten l'estudi con-siderablement.

Recordern l'existència, dins la matei-xa serie de Monnals Escolars Barcino,dun Gran superior del Cura Pràctic.que en una segona edició ha estat con-siderablement augmentat. Entre aquestGran sunperior i el Grau elemental, ca-bra perfectament nun Grau miaja delCaro ?radie, que—segons s'indica LÍE

la nota preliminar de la reedlció quecomentem—rEditorial Barcino ti la in-tendió de publicar aviat, i en el qual es-caurä més la "Selecta d'autors de laRenaixença", gime ha estat suprimida enla darrera edició del Grau. ele”lettal.

El qui segueixi aqueas Curs amb la-tendió deguda asselirä sena date uncomplet de la gramatica del l'osareidioma.

Doraran a centlnuació el sumar: del'obra, perqui el lector pugui fer-se car-tee de la distribucia dc les matèries:Elements del llenguatge, L'orada gra-matical, El verb, Nom substantiu i ar-ticle, Adjectiu, Pronom, Arverbi. Con-juncions, Preposicions. Formació deparaules, Ortografia, Exercicis ihn upas.

RAMON E. GIRALD

EL COP.R11 D'AVUI

ELS LLIBRES 1 LLURS AUTORS

:* Vibres i-er a l'estudi del catad—Un conjunt important de publicacionssobre Gramática catalana és el detallasen el catáleg que l'Editorial Barcino Irapublicas sota el titol -Per a restudt delcatalä". Hi figuran, entre altres lii-bres: els Exercicis de Gramdtiea, de

Jeroni Marca. (Sir VOIUMS, mis un altreamb la ami); diversos tractadets dePompeu Fabra—apareguts, com els es-mentara Exuda-Le dins la "ColleccióPopular Barcino"—(Ortoarafia catala-na, Les principals faltes de gramática.La co"jugacid dels rer(s en català, Dic.cionari ortogaafic abrennacul Els barba-rimes, de Bernat Montea; el Curafragata de Gramàtica de atarea (en etsseas graus Elemental u .Superior) i al-ares volums del.% "Manuals EscolarsBarcino", com El català i el castellàcomparats i El ratald en vial Iliçons.

"Resum d'Histiaia del Catala-nime".—Aque5t volum de la 'Canee.rió Popular Barcino". eecrit rer A.Rovira i Virada és utilissim per a toasels qui vulguin conèixer l'evalueio delcatalanieme des de l'època dels seus ini-ciadora vuitcentistes fina a aquests dar-rers anys.

L'ART 1 ELS ARTISTES

ExPosicid eollectiva.—Per als primersdies de junv s'anuncia l'exposició col-lectiva orgaintrada PM. la Sala l'ateacom a clausura de la temporada. Conasempre, aquesta exposició estara inte-grada per obres de gran categoria.

'* Segona conferencia del SalaMirador—Després de la primera con-ferencia aamirablement desenrotlladapel doctor Manuel Tren que reuní ala Sala Paria nambrosos artistes, col-leccionistes i amateurs, s'anuncia per alxinent dia 20 la segona conferencia acirrec del senyor Alexandre Soler iMara, sota el tema "Els germana Ser-ra i els seus contemporanis".

Personalitats estrangeres a Bar-celona amb motiu d'una exposieid. —Amb molla de l'actual exposició de pin-tura gótica catalana, s'han rebut natacies que arribaran a Barcelona dile-rents personalitats de Earqueologgia in-ternacional »que han manifestar pública-ment gran interes per l'actual manifes-tar¿A organitzada per "Mirador".

Els catälegs que s'han editat i que

han estat enviats a cliferents niuseus ibiblioteques han donar a caneixer d'u-na manera admirable el total contingutd'aquesta exposició.

.4. Sanjuan, Fort i Costen --Lea'

posició de les pintures que els socia delClub Excursionista de Gräcia semorsBernat Sanjuan, Antoni Fort i JosepCostes tenen a resurge social (Astú-ries, 33) ha quedar prorrogada fina aidia 22, a les valíl del vespre.

AL A. .4. 1.—I.'AssociaciO d'Artis-tes Independents (Corta Catalanes, 579)celebrará un festival públic avui, a lescine de la tarda, a t'arree de l'EsbartFolklore d Catalunya.

L'Exposicid de Printavera.—Esrecorda als artistes i als socis del Salóde Montjuic i del Saló de Barcelonaque continua aberta la inscripció i re-cepció d'obres per a l'Exposició de Pri-mavera al Saló de l'Art Modern, Avin-guda Pi i alargan, Para de Montjuic,cada mati, de deu a una. S'adverteixque el termita; finan el dimecres queve, dia 20, a les 13 bures, i que no hihaura prórroga de cap mena.

* Arrari i Borle. — El dimecrespassat tingué Boa al Centre Excursio-nista de Catalunya la inauguració d'unaexposició de dibuixos i pintures, espe-cialment retrate, del professor que taude l'Estola de Llotja en la darrera cen-turia Sr.. Josep Arras i Barba. L'acted'obertura d'aquesta exposició, organit-zada r,er la Secció d'Arqueologia i Hit-toril del Centre, en el qual el senyorMiguel C. Arrasa fill de l'artista esmen-tat, llegí una interessant biografia del'esmentat artista, fou molt conterregutil'exposició ion mala visitada, espe-rialment pels aficionats a l'ara vuicen-lista. Estarà oliente els dies feiners,d'eme a una del natal i de sis a nou dela tarda,

"Le vrai visage de laFrance"

A la Universitat tingué lloc la inau-gurada, del dele de conferencies so-bre "Franca i la seva política exte-rior", organitzat per l'Associació Uni-versitäria Catalana pro Secretar de Na.done.

Parla en primer lloc el senyor Car-les -E. ItIascarenyes, expressantteces que havia tingut l'Associació perl'orgalinzació d'aquestes conierencies,que havien de cana-muln a l'Intimacollaboració que venen mantenint amaels univeraitaris franceses. Expressátambe una gran simpaaa per la eran-ca i en especial d'admiració a la cultu-ra irancesa, es a dir, resperit deFranea.

A continuació, M. Jean Caree, des-en yclupà la primera comerencia sobreel tenia "Le vrai visage de la France".Comeneá fent una descripció geográ-fica i de la formació de la Unit3t na-cional que s'aconsegueix molt abatoque els altres nobles europeus. Eran-ea es una democracia. Socialment, lamajoria són campe/tala essent l'exo-de a les ciutats menor que en altresalisos. Una de les caracteristiques deltrances es trabar-se rnolt prop de insterra; les reacciona del trances res-ponen totes a aquest fea. Toas els bur-geses ¡ proiessionals tenen un próximaseendent campero!. La gran indús-tria es desenvolupa, pena el ten:diall in-dustrIal es daierent, el treball en se-rie és l'excepció, ja que és l'artesä elprincipal element de la indústria fran-cesa. País de burgesos, no en el sen-tir pejoratiu de la paraula, sitió del gaea'ha constituía alguna reserva, que téel desig d'ascensió social. Toas, miso menys, són burgesos, cies de l'obreral campercl i el comunista, que pel seusentir de la vida demostren que eónburgesos.

Des del punt de vista econennic ésun petit continent, ja que por vMreanal el seus produces, la qual cosacharla una seguretat que no coneixenaltres nobles mis rice.

El francés té un sentir de modera-ció i está allunyat de tosa exageraciói de tot cateen:jame, com ho demos-tra el rnateix discutas pronunciar dar-rerament pel cap socialista Blum. Hiha sis milions de perita propietaria dela terra, que són una garantía contrales revolucions.

França es el país deis clrets del'home, de la tolerancia i del libera-liante; el palo del patriotisme mespur, perque és la resistencia legitimaa ropressor; el país de la raó claraamb Descartes, Voltaire i Renan; elpaís 'tel sornriure, de l'esperit i de laironia indulgent ata/6 Rabelais,Fontaine i Anatole France; el Paísdel senda amb la burgesia; el paísdel treball amb els camperols i elsobrera; el para de la pan veritahle,en el respecte de les convencions lliu-rament signades, en la reconciliaciódeis pobles i en l'oblit vellessanes rantúnies i discórdies.

Ei conferenaiaat fou molt aplau-dir.

El Dr. Pittalugaal Conferencia Club

"Conferentia Club - anuncia, per atenir efecte un deis dies de la properasermana, una conferencia que leminentdoctor Gustau Pittaluga dedicara alsassociats de l'esmentada entitat cultu-ral. Aquesta conferencia, que promet é5-ser altament interessant, no solament perla rellevant personalitat del doctor Gus-tan Pittaluga, sinó també pel suggestiuterna que l'eminent doctor cutara enla seva dissertació "La persona y la pe:-sanalitat".

NoticiariCURSOS D"AMPLIACIO A LA

FACULTAT DE MEDICINA. — Eldimecres vinent, dia 20 del enea que senade vol a onze del mata començaran enaquesta Facultar de Medicina els cursosd'ampliada) de Pediatria, Obstetricia, Gi-necologia, Oftalmologia i Otorinolarin-cologia, i a la Clínica Psiquiátrica (Llul,CS) el de Psiquiatria.

CURSOS DE TERAPEUTICAPSIQUIATRICA I NEUROLOGIA.—Demi, dilluns, a les onze del mata co-mençaran a la Clinica Psiquiàtrica (Llull,número Si el curs de Terapéutica Psi-quiátrica, a tárret del professor doctorMira López, i a les dotze, el de Tera-peutica Neurològica, a cärrec del proles.son doctor Rodríguez Arias ,

EL CONGRES DE GINECOLO-GIA DE PARIS. — Per a prendre panen el Congris de Ginecologia que se ce-lebra a Paris surten les doctores Qua-dres-Bordes (Maria Lluisa i Maria Vic-

DENSA ALS AMICSDE LA POESIA

Lectura per ventura GassolEls AilliCS de la Poesía han encorna

nat la vinent sessió. guarra del curspresent honorar amb els noms dels poe-tes F. Garcia-Lorca, J. S. Pone i PaulEluard, al conseller de Cultura del Go-vern de la Generalitat, Ventura Gassol.La lectura de Poernes i cemen-taría, tindrá lloc al local de sempre,sals d'actes de la Llibrera Catabania. ales set de la tarda de demä, dilluns.

I.a personalitat poètica de Gassol éssobrerament coneguda per desvetllar enqualsevol moment una bella expectació.Allunyat per altres tasques, principal-nitral per la de la plena reintegrada,des del 'loe que li ereall. de la culturacatalana, torna no obstant en els mo-mento escadussers cona ass impenitentenamorar al cultiu de la poesia. Aquestsdos ideals—pätria i poesia—en ell s'im-pliquen i de vegades es conforten. Moltsovint en la superficie i en el fons dela seva pcesia hi ha aquesta convivencia.Ara, circumstäncies adverses rinduiena preocupar-se mis sollicitament de lesmuses. Resultant d'aquests derrote tempssin aquests poemes de captiveri en elsquals el poeta estergeix els seus sentí-menta d'enyorança.

Cal recordar que l'entrada a les sea-sama d'Amics de la Poesia és reserva-da rigorosament als socia.: Qui vulguiassistirhi i no en sigui encara pot adre-ear-se a la Joieria Sunyer, Corte Cata-lanes, 66o.

tória) cap a Alemanya, amb el fi asrealitzar uns estudis en aquells hospatala.

UN A CONFERENCIA SOBREL'ARQUITECTURA MILITAR S1E.DIEVAL CATALANA. — Al CentreExcursionista de Catalunya, i organit.zada per la seca Secció d'Arqueología iHistória, donh la sevs. anunciada eel.ferensia el seny„r Sezastia M. de Plajasobre el tems a laarseneeetura reilaarmedieval catalana comparada, ambpeninsular i estrangera".

El conferenciant ecmeaei fent un breai poétit exordi remarcant la importan-cia d'aquella mena d'edificacions ibist en que es tenen, essent com sin eljovialmente de la nostra história.

Dona unes conferencies de les prime-res construccions guerreres, de les epa.ques ibèriques i romanes, com són lesinuralles d'Empúries, Oierdola, Tarra-gona, etc., de les Zudes, iortaleses arabade Tortosa, Lleida, els cartells románica

els teudals.Feu una divisió en grups de les diles

construccions, segens la forma i diatralució de llurs plantes i Tiemble ieament de les torres, abrí con-, deis delpla i la inuntanya.

Compara els diferents agruparse:esque deis castells de Catalunya amb elsalelo seus silla:tara de la resta de la Per.ínsula i de diferente pa¿ses estrenan',que ini mol interessant.

Es projectaran dispositives que formtina bella inustració de la documentadaconferencia del senyor Plaja, que foucoronada amb aplaudiments idona per 'a nombrosa concurrencia quel'escolta,

ESCOLA INDUSTRIAL DE BAR-CELONA. — Fina al dia zo del probenmes de juny estarä oberta la matriculaPer ala exän-sens d'admiesiä ala cursosp7eparatoris deis estudie ¿'Auxilian,Tecnics Industrials i de Directora d'In.dústries (Especialitats Electrica, Meta.ni:a i Química), els quals exärnens tin-dran lloe dintre la segona deserta delmes de juny, en el día ¡ hora que opon-tunament seri fixat. Les inscripcionss'adrneten cada dia feiner, de deu adotze del mati, a la Secretaria de l'Es-cola (Urgen, 187).

ASSOCIACIO DEL MAGISTER:PARTICULAR DE CATALUNYA IBALEARS. — Aquesta Associació eiee.tuara una excursió, de carácter escolar,a Montserrat el proper dia 28 del cor-ren (dijous) en diversos autocars. Pera mes detalle i inscripcions, al carrerdel Secretariat, Rambla de:a Estudis, in,de sis a vuit de la tarda.

D'ESPERANTO.—Del 3 al 7 de innrproper tindrä !loe a la costra cintas l'oraye Cenares Nacional d'Esperanto. Pertal de propagar-lo, l'Institut Lamenten!,de la arrastra durar. Sitges, 3 , ha editarun cartell i una circular, que els inte-ressats poden recen' al Seeretariat ci-mentar.

ASSEMBLEA DE LA F. A. E. E T.Asui, a dos (luan, d'orize rinde& llocl'Aesernblea de la Federació d'Aluntnesi Ex-Alumnes dels Grupa Escalara a!SeU local social, argón, Verdee del asanue silla repartir entre es socia.

CONFERÉNCIESPER A AVUI—

...A les 1430, a l'Academia Jena(Viladomat, aso). Maria Alonso: "E!firmament".

PER A DEMA..

...As les 19. — A la Generalitat deCatalunya. Félix Cardona: "Nova e..x-pedició als alts afluente de l'Orinocoi de l'Amazones".

... A les 19. — A la UniversitatAutónoma. M. Villar: "La Francest les problemes economiques derneure presente".

...A les iq. — A l'Atenta Buce-Iones. Joan Estelrich: "Dos menor.quins en la história de la Medicina:Orfila i Guardia".

et a lea 1 9- — A la UniversitatAutónoma (auditori de Química). Jor-di Barges: "El colesterol j les hormo-nes que en deriven".

...A les ty. — A la Sala Pares (Fe-tritgol, a). Josep Gudiol: "La pintu-ra gótica catalana a les colleceionsparticulars".

SESSIONS CIENTIFIQUESPER A DEMA...

... A lea 15 . 45. — A l'Academia deMedicina. Doctor Animal Morales Lic.rene: "El tractament de les parälisistotalitäries del membre inferior". Doc-tor Francesc X. Paloma! Bens: "Va.loe representatiu dels teixits tegumen-taris en histologia vegetal".

...A les 22. — A l'Institut Médico-Farrnaciutic (Via Laietana, 31). An-toni Sobirana 011er: **Eta síndromessimpätic henal-facial".

V IDA CORPORATIVA

La secció de literatura de VAteneuBarcelonés es reuniri dilluns, a lesquatre de la tarda. amb l'objecte deprocedir a la renovació de càrrecs peral vinent exercici del 1936 al 1937.

A les sis de la tarda del rnateix dia,tambe per a la renoeació de di-reos,es reuniri la acecina de Belles Arts.

LES CONSIGNESDEL COMITEDE CATALANITZACIO

Feo els vostre anuncia en catall.

Usen el eatalä en totes les vostresactIvItats.

Ameren d'escriure be el eatalä.

Porteo ets vostres infanta a unaescota catalana.

La costra premsa isa dé me filcatalana.

Feu els vostres Impresos en eatalls

Parleu catala a tot arrea.

(Amb maitu de l exposició d'art d'a-tantguorda aire es clausurò ahíe a laS3la d'ExPostc ions tie la Llibreria Cata-!anta, rebem, antb pree de Publicacid,el següent comentari del critie frentessenyor A. de Montabert):

L'Exposició d'Art logicóbab, organit-zat per A. D. L. A. N. als salonsla Llibreria Catalónia, pren un sentiri un sabor especial després d'haver es-tat objecte d'un atac de part del DíaGreco. Desgraciadament per a l'arthispänic, Eón precisament aquestes"idees" — o mis correctament abstrr-ditats — propagades per una part de lapretina que influeix sobre l'opinió pú-blica i sopesen al progrés.

Que diu El Dia Grafico? Heus-en adla substancia : Recerques i assaigs d'artnou? Aireen no existeix, alocan no es art.Picasso, Dalí, Miró? No existeixen. Nosón ni pinter5."

L'esmentat crític ha oblidat sens dub-te alió que el mot "art" vol dir.., amenys que mai ni ho hagi salina Re-cerdem-li-ho. Art vol dir creació, niM' ir Di 171e/1).S. 1 pula que no pot crear.se una cosa que ja existeix. hom no posSin6 reproduir-la — això ja no és art,es tira ofici.

Com que tothern uns pot posseir elgeni de la creada en la seva plenitud.?ara comporta temptatives de creadaper tant, recerques. Es el que sent i esprosa tan fortament l'anima de la ge-neració actual, tant artistes caro públic.Les abres acaderniques han pagad asserart dahin: Ilur reproducció o imitada,avui ja no ir art.

Es per aixa nue aquell s artistes querolen crear — i no estaldir afees co-mercials — marxen endavant I cerquen.i és també per tal com el públic perdl'interès per l'art elässic, la pdaga delqual és als MUSeUr.

L'art clässic és com la història — elsaui visten en el passat s'hi apassianen.Però els qui viuen en el Present cerquenfórmules noves, vive s , actuals.

S'enganyen sevint? Dubten? Segura-ment. La vida, pot margar sense embats?Almenys són vivent s, al centrari delnnatre critic, el uual, gens content deno viure en mateix , voldria tambe quetothom trobi les &líeles de la seva I ni -ma als cementiris.

Picasso, Dalí, Miró — això no exis-teix? Desgraciadament per al Día Ged-

cau altre f00 en error. No sola-ment "existeixen", ans san reconeguts—de París a Lanares i de Berlín aNova York — com essent al davant detot el moviment arriarle d'avui.

Sena dubte 'loe el critic eamentat ig-nora el que s'esdevé 3 fora... h, d'altrapart, j per cual ha d'interessar-se ner lescoses d'y/id, si no pot deixar ahir?

Sois aquests cercadors de veritat, que

PARERS

Art rnorf o art vivent?