B e n i c a r l ó , 2 0 0 8

VinaròsCoordinadorArturo Oliver Foix

RedactorsNereida Castell Oliver, Lluís Gimeno Betí, Dídac Mesa Romeu, Rafael Monzó Mollà, Arturo Oliver Foix, Ramón Redó Vidal.

FotografiesCol·lecció Agustín Delgado Agramunt, Col·lecció Joaquín Simó Federico, Col·lecció Alfredo Gómez Acebes, Salvador Cordero, Emili Fonollosa Antolí, Dídac Mesa Romeu, Arturo Oliver Foix, Ferran Royo, Reportajes Aéreos Camps, Maria Jesús Pablo Taus, Ximo Cardona, Paül Peralta.

Biblioteca Cruïlla, 5

Primera edició desembre de 2008© Textos Coordinador Arturo Oliver Foix • Redactors Nereida Castell Oliver, Lluís Gimeno Betí, Dídac Mesa Romeu, Rafael Monzó Mollà, Arturo Oliver Foix, Ramón Redó Vidal.

© Fotografies i plànolsCol·lecció Agustín Delgado Agramunt, Col·lecció Joaquín Simó Federico, Col·lecció Alfredo Gómez Acebes, Salvador Cordero, Emili Fonollosa Antolí, Dídac Mesa Romeu, Arturo Oliver Foix, Ferran Royo, Reportajes Aé-reos Camps, Maria Jesús Pablo Taus, Ximo Cardona, Paül Peralta.

© D’aquesta edició Onada Edicions

Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 39012580 Benicarló

www.onadaedicions.comonada@onadaedicions.com

© Disseny de la col·lecció Ramon París PenyarandaMaquetació Paül PeraltaCorrecció Maribel SospedraPaper interior Creator Silk 170 g · Torras PapelPaper coberta Invercote G, 300 g · Torras PapelISBN: 978-84-96623-31-6Dipòsit legal: BI-3458-2008

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Direcció de la col·leccióMiquel Àngel Pradilla

DIPUTACIÓD ECASTELLÓ

1. Vinaròs en l’espai

1.1. Situació 101.2. Geomorfologia 111.3. Hidrografia 141.4. Edafologia 161.5. Clima 18

2. Vinaròs en el temps

2.1. Els primers pobladors 192.2. L’època romana 202.3. L’edat mitjana musulmana 212.4. D’alqueria a vila 222.5. La importància de la mar 222.6. Auge i caiguda econòmica 312.7. Cap a un canvi radical: el segle xx 35

3. els protagonistes en l’espai i el temps

4. espai i temps: l’herència patrimonial d’un poble

4.1. L’antiguitat 474.2. L’edat mitjana 484.3. Renaixement 514.4. El barroc 544.5. Neoclassicisme i academicisme 624.6. El segle xx 674.7. Arquitectura de pedra seca 72

5. la parla: el patrimoni del llenguatge

5.1. Fonètica 785.2. Morfologia 805.3. Les paraules 81

6. tradicions i costums: el patrimoni intangible

6.1. El cicle festiu 836.2. Tradició oral: cançoner popular, dites, romanços i refranys 92

ÍND

EX

8

6.3. Danses 936.4. Jocs 94

7. la natura: un patrimoni encara Viu

7.1. Els ecosistemes de Vinaròs 957.2. Descripció dels ecosistemes de Vinaròs 957.3. Boscos caducifolis 977.4. Boscos escleròfils 997.5. Boscos aciculifolis 997.6. Màquies, brolles i garrigues 1007.7. Cultius de secà 1067.8. Cultius de regadiu 1077.9. Zones humides 1077.10. Zones litorals 1097.11. Llits de rambla 112

8. economia

8.1. Sector agropecuari i pesquer 1148.2. Sector industrial i de la construcció 1188.3. Activitat comercial 1208.4. Oferta turística 1248.5. Transport i altres serveis 130

9. l’espai immaterial: la societat Vinarossenca actual

9.1. Sanitat i benestar social 1319.2. Educació i cultura 1339.3. Esport 1359.4. Religiositat 1389.5. Altres equipaments administratius 1409.6. Mitjans de comunicació 140

10. símbols

9.1. L’escut 1419.2. L’himne 141

9

1. Vinaròs en l’espai

1.1. Situació

El terme municipal de Vinaròs és una extensió de 96,40 kilòme-tres quadrats situats al nord-est

de la Comunitat Valenciana, a la co-marca del Baix Maestrat. Pertany a la província de Castelló i dista 79 kilòme-tres de la capital. Llinda per l’est amb la mar, mentre que al sud termeneja amb Benicarló i Càlig, a l’oest amb Sant Jordi, al nord amb Alcanar i Ulldecona, municipis que formen part de Catalu-nya. Vinaròs és, per tant, l’últim poble de la costa al nord de València.

Judicialment és cap de partit. També és cap d’arxiprestat, i pertany al bisbat de Tortosa, ciutat que se situa a 51 kilò-metres cap al nord.

Aquest espai geogràfic vinarossenc està comunicat amb la resta dels ter-ritoris circumdants mitjançant la car-retera N340 i l’autopista AP7, amb di-recció nord sud, la N232 amb direcció est-oest, que posa en contacte la vall mitja de l’Ebre amb la costa, mentre la N238 s’usa per a dirigir-se cap a la vall inferior del mateix riu. També cal des-tacar la línia de ferrocarril de València

a Barcelona, que té estació de parada a la localitat, encara que com la resta de les poblacions de l’entorn amb un servei prou roïn.

1.2. Geomorfologia

Geològicament la zona on s’ubica Vina-ròs és un pla litoral corresponent a una zona fallada, ocupada aproximadament per la comarca del Baix Maes trat, i cla-rament diferenciada de la zona plega-da a l’oest, ocupada per les comarques de l’Alt Maestrat i els Ports de Morella. La morfoestructura del pla correspon a una àmplia depressió tectònica paral-lela a la mar, amb falles de direcció ibè-rica i catalana que han donat pas a un conjunt de blocs diferencialment afo-nats a excepció dels anomenats puigs (de la Misericòrdia o serra l’Ermita, i del Perengil o Parreta). Aquest substrat de blocs ha sigut reomplert per depòsits terciaris i quaternaris de graves i arenes, en part aportats pels rius.

Les calcàries del període secunda-ri que formen el substrat d’aquest pla se situen a diferents profunditats, ja

Aragó

Catalunya

ValènciaM

a r Me d

i t e r r à ni a

El BaixMaestrat

VINARÒS

10

que les podem trobar des de quasi la superfície, fins, en ocasions, a més de 300 metres per davall d’aquesta, o in-clús arriben a emergir en elevacions aïllades, els coneguts com puigs, els quals segueixen una alineació geolò-gica catalana, separant les dues parts sedimentàries que conformen el pla, deixant a l’oest d’aquests un corredor típic, i a l’est tenim un peudemont que està delimitat per la serra d’Irta, el coll dels Navarros, el puig de la Nau, el Pe-rengil, el puig de la Misericòrida i el Montsià. Tota aquesta estructura geo-morfològica està plenament oberta a la mar, i és la direcció de la línia de cos-ta la mateixa que les formacions geolò-giques indicades.

Morfològicament, el pla litoral és una plataforma que ascendeix suau-ment cap a l’interior des del litoral fins a la base dels relleus muntanyosos que serveixen de suport.

El litoral d’aquest pla està format per dos tipus de costa, i trobem des de la marjal, zones de platges de cu-dols, que solen coincidir amb les de-sembocadures dels rius i línies de penya-segats mitjans. Cal destacar la platja situada al front de la població, amb kilòmetre i mig de llargada, en-cara que pràcticament és una forma-ció artificial iniciada per la retenció de sediments originada pel moll de llevant del port, per l’aportació artifi-

1. Plana de Vinaròs, en suau ascen-ció cap a les comarques interiors

2. Vista aèria de la ciutat de Vinaròs des del sud-est. En primer terme, el port abraçant la mar, i la plaça de bous; més enllà, l’espaiós passeig, punt de trobada dels vinarossencs per gaudir de la platja i la mar Mediterrània. REPORTAGES AÉREOS CAMPS

11

12

3. Vinaròs, llindar entre la costa i la plana

4. Costa nord composta per penya-segats i cales. REPORTAGES AÉREOS CAMPS

13

14

cial d’àrids, la construcció d’espigons de contenció dels corrents marins, i la modificació de la mare del llit del Cervol en els seus últims centenars de metres. Les platges existents, tant al nord com al sud del terme, encara que fins fa poc pràcticament no es-taven modificades, cada vegada més són vençudes per la pressió de les ur-banitzacions.

Per tant, el terme vinarossenc és un espai des del punt de vista geomorfo-lògic prou monòton, sense molts can-vis, un pla trencat tan sols pels dos puigs aïllats que s’aixequen enmig de la plana.

1.3. Hidrografia

Els dos rius principals de tot el con-junt hidrogràfic de Vinaròs són el Sé-nia (entre 0,40 i 1,28m3/seg) i el Cervol (0,60m3/seg). Torrents típicament me-diterranis que estan secs durant una gran part de l’any. A més a més ens tro-bem amb tota una xarxa de drenatges formada per barrancs menors, com és el cas del Triador, Barbiguera, Saldo-nar, Salines, Aigua Oliva, i amb un bon nombre d’escorrenties menudes, aflu-ents dels rius i barrancs majors, que ac-tualment estan en gran part reomplits amb terra per aprofitar la seua superfí-cie per a l’agricultura, o per la a cons-

5. La mare del riu Cervol al seu pas per la ciutat, completament modificada

Les centenàries tècniques per extraure aigua del subsòl, com les sènies, o d’enmagatzenament, com els aljubs (6), han estat substituïdes en pocs anys pels actuals pous a motor (7 i 8). La millora en la tècnica extractiva d’aigua ha permès l’expansió dels conreus de regadiu, desplaçant així els tarongers als tradicionals garrofers, ametlers i oliveres (9).

15

6

8

7

9

16

trucció, situació que sol portar greus problemes en temps de pluges for-tes. Aquests rius i barrancs, al contrari que les formacions geològiques, por-ten una direcció ibèrica, ja que van del nord-est al sud-est, i encaixen per tot el pla.

Un altre aspecte important de la hidrologia de la zona és la seua vas-ta formació càrstica, que ha permès l’existència d’una xarxa fluvial soter-rada molt important per a abastir ai-gua potable. Un abastiment que es coneix des de l’edat mitjana i que es feia a partir de les conegudes séni-es, les quals permetien el reg d’una zona agrícola al voltant de la pobla-ció. Malauradament, aquesta reserva d’aigua cada vegada està més mal-mesa per la hiperexplotació i la falta de control de les extraccions. Avui en dia no es coneix en tot el terme mu-nicipal cap font natural d’aigua, en-cara que històricament al voltant de la serra de l’Ermita se’n tenia constàn-cia d’un parell.

1.4. Edafologia

Els sòls que cobreixen aquest pla pertanyen a l’ordre dels àridsols per presentar un règim d’humitat del sòl àrid. A més tots aquests queden in-tegrats amb els mollisols a nivell de

10. Els estrets del riu Cervol

11. El riu Sénia baixant. Les pluges estacionals converteixen, per uns pocs dies, els barrancs en veritables torrents

12. La costa vinarossenca ens delecta amb espectaculars albes.

13. La Mediterrània, “una mar per a xiquets” , tal com la va definir Bigas Luna, també esclata en forts temporals.

17

12

13

18

subgrup, a causa del contingut de matèria orgànica i la seua relació amb el quocient arenes/argila. Totes aquestes característiques, juntament amb l’abundància de graves, fan del terreny un sòl de mitjana qualitat per a l’agricultura.

1.5. Clima

El clima correspon a un tipus mediter-rani semiàrid a causa de les caracterís-tiques de les temperatures i precipita-cions. Quant a les temperatures, tenim una mitjana anual de 17oC, i és el gener el mes amb més fred, sobre una mitja-na de 10oC, encara que en algunes oca-sions, els mesos de desembre i febrer han presentat mitjanes més baixes. Els mesos amb més temperatura són el ju-liol i l’agost, amb una mitjana de 26oC, fet que representa una amplitud tèrmi-ca de 16oC.

Quant a precipitacions presenta una mitjana anual de 500 mm, i són les plu-ges de la tardor les que porten els va-lors màxims, i les de l’hivern i l’estiu les més escasses. El mes de juliol, seguit de l’agost, són els mesos més secs. Les precipitacions es reparteixen entre 30 i 60 dies.

Els vents més dominants són els de llevant, que es donen sobretot a l’es-tiu, i, a l’hivern l’estació amb més cal-

ma en aquesta direcció. El gregal, amb direcció nord-nord-est resulta també molt freqüent en general. El segon flux quant a freqüència correspon al garbí, vent del sud-oest; el mestral, di-recció nord-oest, bufa especialment a l’hivern.

Per tant, el clima vinarossenc es tí-picament mediterrani, hiverns suaus pràcticament sense gelades, i estius no molt calorosos a causa dels fluxos que provenen de la mar.