Vint anys d’IME. Efemèrides

Any 1985

11 de novembre de 1985: el ple del ConsellInsular de Menorca aprova el projecte d’estatuts del’Institut Menorquí d’Estudis.

Any 1986

13 de gener de 1986: el ple del Consell Insularde Menorca nomena els membres fundadors del’Institut Menorquí d’Estudis.

9 de març de 1986: es constitueix la Secció deLlengua i Literatura.

24 de març de 1986: es constitueixen les seccionsde Ciència i Tècnica, Ciències Naturals, CiènciesSocials i Història i Arqueologia.

26 de març de 1986: es constitueix el ConsellCientífic.

11 de juny de 1986: es constitueix el ConsellGeneral.

18 de juliol de 1986: es constitueix el Con sellExecutiu de l’IME i s’aprova el seu pri mer pressupostxifrat en 4.000.000 de pessetes.

Cursos, jornades, seminaris i congressos3 al 5 de setembre: Primera activitat pública

II Trobades científiques de la Mediter rània:Xarxes sísmiques; instrumentació i aplicació a la sismo-tectònica. Aquestes jornades, que l’any anterior ja s’ha-vien celebrat a Menorca organitzades per una entitat

destinada a promoure les reunions científiques aMenorca, s’han continuat organitzant anualment desd’aquesta data i actualment (2005) han arribat a laseva vint-i-una edició.

11 al 14 de novembre: Curset sobre El món delsfongs

Aquest curset de formació acompanyà a unaexposició sobre fongs de Menorca que amb lacol·laboració de diversos investigadors delDepartament de Botànica de la Univer sitat deBarcelona s’havia realitzat cada tardor durant elsdarrers anys amb el patrocini d’Obra Cultural deMenorca. Aquestes exposicions, de les quals encara hiva haver tres edicions més (1987, 1988, 1990), ana-ven precedides del corresponent treball de camp rea-litzat els dies previs a la inauguració i amb elles espretenia elaborar el catàleg dels fons de Me norca.

29 i 30 de desembre: Jornades sobre diagnòstic iprospectiva de l’economia de Menorca

Amb aquestes jornades s’inicià un programa detrobades de debat destinades a l’estudi de la realitatsocial menorquina, que es van anar completant alllarg dels anys següents. Els temes tractats en les con-vocatòries següents van ser Prospectiva de la realitatsocial (1987), Diagnòstic de la Sanitat a Menorca(1987) i Jornades d’avaluació de l’educació a Menorca.

Com a coorganitzador d’aquestes jornades apa-reix també el Grup d’Economistes de Me norca, grupcol·laborador de l’IME, que va org anitzar diversos

1

Vint anys d’IME.Efemèrides

Vint anys de l'IME 19-6: Vint anys de l'IME 19-6 14/11/06 10:23 Página 1

encontres i jornades de debat sobre temes socieconò-mics relacionats amb Menorca.

Projectes d’investigació i altresInici d’un projecte de catalogació de les col·lec-

cions de ciències naturals menorquines, públiques iprivades, com a pas previ per a un futur museu dehistòria natural de Menorca

Signatura d’un conveni entre la Conselleriad’Obres Públiques i Ordenació Territorial del CIM il’IME per a la realització d’un estudi sobre els siste-mes dunars de Menorca. Aquest fou el primer conve-ni signat amb l’Administració.

Any 1987

Cursos, jornades, seminaris i congressos14 al 15 d’abril: Curset de filologia i literatura

catalanes a càrrec d’Albert Rosich

Primer curset d’una sèrie que amb periodicitatanual o semestral es van anar realitzant sobre de temesde filologia i literatura catalanes especialment dedicatsa ensenyants.

14 al 16 de maig: I Jornades sobre Les rissagues deCiutadella i altres oscil·lacions de nivell de la mar, degran amplitud a la Medi terrània.

Amb aquestes jornades es pretenia arreplegar enun seminari d’estudi els principals investigadors quedes de diferents camps havien realitzat aportacions altema de les rissagues de Ciuta della. Aquesta activitatva tenir continuïtat en un segon congrés (1989) i enambdós casos es van publicar les actes corresponents.

Projectes d’investigació i altresSignatura d’un conveni entre “La Caixa” i l’IME

per a la realització d’un “Diagnòstic de situació i pros-pectiva de l’economia de Menorca”. Aquest fou el pri-mer conveni signat amb una entitat privada.

Publicacions

Francesc Camps i Mercadal: Cançons popularsmenorq uines, edició a cura de Xavier Moll Camps[Capcer, 7]

Aquest fou el primer llibre editat per l’IME queva sortir al carrer. La col·lecció s’havia iniciat uns anysabans de la mà de la Conselleria de Cultura del CIM,que la va transferir a l’IME des del moment de la sevafundació. Existeixen altres llibres d’aquesta col·leccióeditats per l’IME amb numeració més baixa, però totsvan sortir amb posterioritat a aquest.

Philip D. Rasico: Els menorquins a la Florida:història, llengua i cultura.

Aquest llibre fou editat per Publicacions del’Abadia de Montserrat amb la col·laboració del’IME. Amb aquesta publicació s’encetà una línia decoedicions de llibres de tema menorquí que s’ha man-tingut al llarg d’aquests vint anys.

Premis

Per Sant Antoni es lliurà el primer premiFrancesc de Borja Moll instituït i dotat econòmica-ment per l’Ajuntament de Ciuta della i gestionat perl’IME, el qual havia estat convocat l’any anterior. Enla seva primera convocatòria va estar destinat a tre-balls de l’àmbit de la llengua i literatura catalanes i fouguanyat ex aequo per M. Lluïsa Gràcia Solé, Estudisintàctic i lèxic dels verbs ergatius, i Antoni-Joan PonsPons, Història de la llengua catalana a Menorca, delsegle XVI al XIX.

A aquesta primera col·laboració amb un ajunta-ment de Menorca per la institució d’un premi d’in-vestigació n’han seguit d’altres al llarg d’aquests anys.Els ajuntaments de l’illa que actualment convoquenpremis d’aquest tipus amb la col·laboració de l’IMEsón es Mercadal (1991), Alaior (1998), Maó (1998),Ferreries (1998) i Sant Lluís.

2


ButlletíEl mes de juliol de 1987 apareix el primer nom-

bre d’un butlletí destinat a donar a conèixer als mem-bres de l’IME i al públic en general les principalsactivitats realitzades per l’entitat. La periodicitat fouvariable, bimestral i trimestral, i es van publicar 9nombres. La publicació d’aquest butlletí acabà l’any1989.

Any 1988

Cursos, jornades, seminaris i congressos2 al 5 de gener: I Trobada d’Historiadors i

arqueòlegs de Menorca

Amb aquesta trobada es pretenia iniciar una sèriede reunions que arrepleguessin les persones que d’unamanera o una altra estaven treballant en l’estudi delpassat a la nostra illa per posar en comú les seves expe-riències. Als debats es convidava sempre historiadors defora de l’illa, que amb la seva visió més general pogues-sin orientar noves investigacions. Les edicions següentses van realitzar els anys 1989, 199x, 1993, 1995.

12 al 17 de setembre: III Reunió d’Ar queologiaCristiana Hispànica

Aquesta fou la primera vegada que l’IME acollíun congrés itinerant que s’organitzava periòdicamentcanviant de seu cada vegada. L’IME oferí la seva infra-estructura incipient perquè aquesta reuniód’Arqueologia es po gués dur a terme a l’illa. El con-grés estava organitzat per la Secció Històrico-Arque o -lògica de l’Institut d’Estudis Catalans, i s’escollíMenorca com a seu gràcies a la seva rique sa en monu-ments arqueològics de l’època.

Projectes d’investigacióEntre les beques atorgades aquest any n’hi ha

algunes que destaquen per les seves conseqüènciesposteriors. En primer lloc hi havia la beca adjudicadaa Maria Paredes Baulida per a un treball sobre Aspectes

de la pervivència de Virgili en la literatura catalana delssegles XVIII i XIX, que fou l’inici d’una lenta peròdeci dida i completa recuperació del traductor, lexicò-graf i gramàtic menorquí Antoni Febrer i Cardona.En segon lloc hi havia la beca concedida a MariaLluïsa Canut Ruiz per a un treball sobre Iniciació a lainformatització de fonts bibliografiques que donà lloc auna im portant publicació sobre els cent primers anysde la Revista de Menorca. Final ment, hi havia una ter-cera beca concedida a Ra món Vallejo Calzada per a larealització d’un Estudi dels sòls de Menorca que, unavegada finalitzat, va donar lloc a un mapa de sòls deMenorca, el primer d’una llarga sèrie de mapes espe-cialitzats que molts d’anys després serien recollits enla secció de cartografia de l’OBSAM.

PremisLa secció de Ciència i Tècnica va instituir uns

premis d’iniciació a la investigació per a estudiants deBUP, COU i FP que es van convocar en tres ocasionsfins a l’any 1990.

ConvenisAgost: Es va signar un conveni amb l’Ateneu

Científic, Literari i Artístic de Maó per col·laborar enl’edició de la Revista de Menorca. Aquest conveniestablia que la propietat de la capçalera de la publi-cació quedaria propietat de l’Ateneu i que el consellde redacció estaria format paritàriament per mem-bres de les dues entitats. Es va fitxar l’any 1990 coma data per a l’entrada en vigor efectiva del conveni ies van iniciar converses entre membres de les directi-ves de les dues entitats per dissenyar una nova imat-ge de la revista i realitzar un estudi de viabilitateconòmica.

Desembre: Es va signar un conveni amb elFoment de Turisme de Menorca per realitzar una anà-lisi de l’oferta turística de Menorca. S’encetava aixíuna línia d’investigació, les implicacions socioeconò-miques del turisme, que l’IME manté des d’aquestaèpoca des d’un vessant o altre.

3


PublicacionsDiversos Autors: Actes de les jornades sobre

diagnòstic i prospectiva de l’economia de Me norca.Publicació realitzada amb la col·la bo ració de la BancaMarch que recollia les comunicacions presentades ales jornades sobre el mateix tema realitzades l’any1986.

Diversos autors: Les Illes Balears en temps cristiansfins als àrabs

Publicació que recollia les comunicacions pre-sentades a les jornades sobre el mateix tema organit-zades per les Trobades Científi ques de la Mediterrànial’any 1984. Amb aquesta publicació s’encetà lacol·lecció Recerca destinada a recollir actes de jorna-des, seminaris i congressos, així com monografiesd’investigació.

Meloussa, Revista de la Secció d’Història iArqueologia. Primer nombre d’una revista promogu-da per l’esmentada secció de l’IME i destinada a reco-llir articles sobre la història i l’arqueologia deMenorca.

Any 1989

Cursos, jornades, seminaris i congressos18 al 22 de setembre. I Escola d’Estudi de Salut

Pública.

Primera edició d’aquesta escola d’estiu que pro-moguda per la Conselleria de Salut i Benestar Socialdel Consell Insular de Menorca, que en els aspectesacadèmics comptà amb la col·laboració de l’InstitutValencià de Salut Pública i en els administratius ambla col·laboració de l’IME. Fou la primera d’una sèriede convocatòries que al llarg dels anys han tingut unèxit creixent i en l’organització de la qual hi han inter-vingut nombroses institucions públiques i entitatsacadèmiques, sempre amb el patrocini del Consell deMe norca com a principal impulsor i amb el suportadministratiu de l’IME i de Ib-Salut Me norca, que va

començar la seva col·laboració l’any 1990, quan enca-ra era INSALUD i depenia del Ministerio de Sanidadestatal.

29 i 30 de setembre: Jornades de treball so bredesenvolupament i conservació de la natura.

Aquestes jornades es van realitzar al Llatzeret deMaó amb la col·laboració del programa MaB de laUnesco. Foren el primer resultat de les converses ini-ciades l’any anterior amb el Comitè espanyol del MaBper veure la possibilitat que la divisió del MaB dedica-da a medis insulars encetés algun projecte a Menorca.Les jornades van aplegar 22 professionals de diferentsespecialitats, coneixedors de la realitat menorquina,que van elaborar un document de conclusions en elqual, per primera vegada, es demanava a les institu-cions públiques que estudiessin la possibilitat desol·licitar per Menorca el nomenament com a Reservade la Biosfera, perquè segons els signants de les con-clusions la illa complia amb les condicions necessàriesper aspirar a aquest nomenament.

Projectes d’investigació

Entre les borses d’investigació atorgades aquestany cal destacar-ne dues pel fet que encetaren dostemes que a la llarga es demostraren de gran vitalitatper diversos motius i que han tingut continuïtat enàmbits molt diferents. Es tracta de les borses atorga-des, d’una banda, per realitzar una cartografia i estu-di de l’estat del camí de cavalls, i de l’altra, per ela-borar una cartografia de l’endemoflora de Menorca.Aquestes dues borses havian estat dotades específica-ment per premiar sengles propostes d’investigacionsrelatives a aquests temes concrets per la Conselleriad’Obres Públiques i Ordenació Territorial del CIM.

PublicacionsAquest any s’iniciaren tres importants col·lec-

cions de llibres l’Institut Menorquí d’Estudis ques’han mantingut fins a l’actualitat. La primera fouCova de Pala, dedicada en un principi a publicar

4


monografies històriques, però que a la llarga haampliat el seu camp amb tot tipus de treballs delcamp de les humanitats. La segona fou una col·leccióespecífica dedicada a publicar els premis Borja Mollque s’inicià amb un dels treballs premiats a la prime-ra convocatòria. La tercera fou fruit d’un conveniamb el col·lectiu poètic Xibau, que anys enrere haviapublicat uns quaderns poètics i que cedí la capçalera iels seus fons a l’IME per iniciar una nova època de lacol·lecció amb una recull d’obres de poetes menor-quins contemporanis.

Any 1990

Projectes d’investigacióImpulsat per la CECEL s’inicià una col laboració

en l’àmbit de la investigació històrica entre tres insti-tucions d’estudis locals de les Balears: l’Institutd’Estudis Baleàrics, la So cietat Arqueològica Lul·lianai l’IME. El tema de la investigació fou la Vida quoti-diana du rant l’època medieval a les Illes Balears i hi par-ticipà un medievalista en representació de cada enti-tat.

Publicacions Aquest any s’iniciaren dues col·leccions noves.

La primera, titulada “Quaderns de divulgació”, estavadestinada a publicar temes culturals i científics rela-cionats amb Menorca des d’una perspectiva no espe-cialitzada per donar-los a conèixer a un públic gene-ral. Aquesta col·lecció, de la qual només es van publi-car dos títols, fou substituïda l’any 19xx per una altrasèrie batejada amb el nom de Petit Format amb lamateixa orientació que l’anterior. La segona col·lec-ció, titulada “Quaderns socials”, fou promoguda perla Conselleria de Salut i Benestar Social del ConsellInsular de Menorca i la seva gestió encarregada al’IME. La sèrie estava destinada a publicar documentsd’interès social generats per la conselleria i altresinvestigacions externes del mateix caire.

Revista de MenorcaAl llarg de l’any es van publicar els dos primers

nombres de la nova època de la Revista de Menorcacoeditada per l’Ateneu Científic Literari i Artístic deMaó i l’Institut Menorquí d’Estudis i dirigida per unconsell de redacció mixt formada per membres de lesdues entitats.

Reserva de la BiosferaD’acord amb les recomanacions sorgides de les

reunions mantingudes entre membres de l’IME idirectius del MaB i de dues jornades de treball (1998,1990) s’iniciaren els estudis per aconseguir la declara-ció de Menorca com a Reserva de Biosfera, per la qualcosa la Conselleria d’Urbanisme i Obres Públiquesdel Consell Insular de Menorca va encarregar a l’IMEl’elaboració d’un informe per estudiar les possibilitatsde sol·licitar la catalogació de Menorca com a Reservade la Biosfera. Per fer aquest informe es va designarun equip d’investigadors mixt constituït per membresde l’IME i del Comitè Espanyol del MaB.

Any 1991

Cursos, jornades, seminaris i congressos11, 12 i 13 de setembre: Jornades Febrer i

Cardona

Amb motiu de la commemoració del 150è ani-versari de la mort del filòleg i literat menorquíAntoni Febrer i Cardona, l’Institut Menorquíd’Estudis organitzà diferents activitats destinades ahonorar i divulgar la figura d’aquest menorquí il·lus-tre. Entre els actes més destacats que es van dur aterme aquest any es troben les Jornades An toni Febreri Cardona, que van arreplegar nombrosos especialis-tes menorquins i de fora de l’illa en un seminari en elqual es pretenia aprofundir el coneixement dels tre-balls de Febrer i Cardona en els diferents camps queconreà, així com estudiar el context illenc i suprai-llenc en què es van realitzar. Les actes d’aquestes jor-

5


nades es van re collir l’any 199x en un nombre espe-cial de la revista Randa.

12, 13 i 14 de setembre: VII TrobadesCientífiques de la Mediterrània: Història de la Ciènciai la Tècnica als Països Catalans

Aquesta setena edició de les Trobades Cien -tífiques de la Mediterrània fou organitzada per laSocietat Catalana d’Història de la Ciència i de laTècnica que s’acabava de constituir a Barce lona, i fouaquesta la seva primera activitat pública. Des de lla-vors ençà aquesta societat ha organitzat altres edi-cions d’aquestes jornades amb una periodicitat bia-nual on es presenten el resultats de les recerques queels investigadors en aquests temes han realitzat alllarg d’aquests períodes, resultats que són publicatssempre en un llibre d’actes, com es va fer també enaquesta primera ocassió.

Convenis

Es signà un conveni amb l’empresa Gas iElectricitat (GESA) per a l’elaboració d’un mapa eòlicde Menorca. Aquest estudi estava destinat a determi-nar les possibilitats que oferia l’illa de Menorca per al’aprofitament de l’energia eòlica i fou, també, la pri-mera actuació de l’Institut Menorquí d’Estudis en elcamp de les energies alternatives que culminaria anysmés tard amb l’encomana, per part del GovernAutònom, de la gestió d’una agència d’energia deMenorca.

Publicacions

Amb motiu de l’any Febrer i Cardona es publicà latraducció que aquest autor va fer de les Bucòliques delpoeta llatí Virgili. Aquesta edició, feta en col·laboracióamb Publicacions de l’Abadia de Montserrat, era unaedició facsímil dels manuscrits originals de Febrer iCardona i anava acompanyada d’un pròleg de MariaParedes. Aquesta obra fou el primer precedent del quemés tard seria l’ambiciós projecte d’editar les obres com-pletes del filòleg menorquí.

HomenatgeEl novembre de 1991 es va retre un homenatge a

Jordi Carbonell, membre d’honor de la secció deLlengua i Literatura, amb motiu de la seva jubilaciódocent i, a la vegada, com a reconeixement públic dela seva important tasca de donar a conèixer fora delslímits de la nostra illa la importància de l’anomenat“grup il·lustrat menorquí” dintre de la cultura catala-na del set-cents. L’homenatge va tenir lloc a l’Ateneude Maó amb la participació de Josep Massot i Mun -taner, Andreu Murillo, Maria Paredes i JosefinaSalord. Durant aquest acte es presentà el volum de lacol·lecció Estudis de Llengua i literatura catalanes, edi-tada per Publicacions de la Abadia de Montserrat, quehavia de ser el primer d’una sèrie dedicada a homenat-jar la figura de Jordi Car bonell.

Any 1992

Cursos, jornades, seminaris i congressos12, 13 i 14 de juny III Seminari de Gestió

Ambiental

Aquests seminaris estaven organitzat per laInstitució Catalana d’Història Natural. Cada any s’es-collia una terra de parla catalana diferent per a la sevacelebració, la qual cosa permetia conèixer la pro-blemàtica de cadascuna d’elles i l’intercanvi d’expe-riències entre els membres de la societat acollidora deles jornades i els participants arribats de fora. Enaquestes jornades els ponents menorquins van aprofi-tar l’ocasió per donar a conèixer el projecte de sol·lici-tar la denominació de Menorca com a Reserva de laBiosfera, així com altres aspectes relacionats amb lagestió ambiental a Menorca. Els participants forans imenorquins van retre un homenatge a la malaguanya-da investigadora M. Àngels Cardona, per la qual cosaes traslladaren a Favàritx, terreny ric en endemismesillencs, i allà hi tingué lloc un emotiu acte de recordde la botànica amb la presència de la família i la lec-tura d’un poema escrit per a l’ocasió per Pere Xerxa.

6


Exposicions29 de maig al 10 de juny: Francesc Cardona i

Orfila (1833-1982): un naturalista me norquí

Per tal de commemorar el primer centenari de lamort del gran entomòleg i malacòleg del segle XIXFrancesc Cardona i Orfila, s’organitzà a la Sala deCultura de “Sa Nostra” de Maó una exposició querecollia una mostra de materials relacionats ambaquest personatge, materials que anaven des d’objec-tes personals fins a publicacions impreses i manuscritsde les seves obres, passant per mostres de les sevescol·leccions naturalístiques.

1 al 30 de setembre: Cent anys d’electricitat aMenorca

Maó fou la primera població de les Illes Balearsque va comptar amb una central elèctrica i la primeraque va il·luminar els seus carrers amb aquesta tecno-logia. Per commemorar el primer centenari d’aquestafita, l’Institut Menorquí d’Estudis, amb la col·labora-ció de GESA, va organitzar una exposició a la Sala deCultura de “Sa Nostra” de Maó on es mostrava ins-truments elèctrics dels primers temps de l’electricitat,convenientment restaurats i en funcionament juntamb diversos plafons que mostraven les principalsfites de la història de l’electricitat a Menorca, així comdades per conscienciar el públic sobre la necessitat dereduir la despesa energètica.

LlegatsEl mes de març es va firmar un conveni amb els

descendents de J. J. Rodríguez Feme nias pel qualaquesta família dipositava a l’Institut Menorquíd’Estudis el llegat d’aquest il·lustre botànic menorquí.El llegat estava format per més d’un miler de cartesrebudes per aquest botànic d’un centenar de corres-ponsals d’arreu d’Europa, el seu herbari de faneròga-mes, part de la seva biblioteca científica i nombrososmanuscrits i apunts referents a temes botànics.L’herbari fou estudiat i restaurat per un grup d’inves-tigadors de la UIB dirigits per Joan Rita, i la corres-

pondència fou estudiada en dos seminaris dirigits perJosep M. Camarasa i Josep M. Vidal Hernández(1993 i 1996) que arreplegaren investigadors d’arreud’Espanya. Les actes d’aquests seminaris es van publi-car l’any 2004 amb motiu del centenari de la publi-cació de l’obra cabdal de Rodríguez Femenias, Flórulade Menorca. La recepció d’aquest llegat per part del’IME ha propiciat una sèrie d’activitats que hanpermès un apropament a aspectes inèdits de la figuradel botànic menorquí i que s’han anat fent al llarg delsanys, així com la divulgació de la seva tasca al mónacadèmic i al públic en general.

Reserva de la BiosferaEl mes de juny de 1992 Joan Huguet Rot ger,

president del Consell Insular de Menorca, va presen-tar una moció al ple de la institució en la qual es pro-posava que aquest òrgan de govern autoritzàs laPresidència a fer les gestions necessàries per aconse-guir la denominació de Reserva de la Biosfera per a l’i-lla. La moció fou aprovada per unanimitat i pocs diesmés tard el president del Consell de Menorca va enca-rregar oficialment a l’IME l’elaboració de la memòriajustificativa que havia d’acompanyar la petició oficial.

Any 1993

Cursos, jornades, seminaris i congressos8 i 9 d’octubre: Jornades de la Secció Filo lògica de

l’Institut d’Estudis Catalans

La Secció Filològica de l’Institut d’EstudisCatalans organitza anualment una reunió extraor-dinària fora de la seva seu a diferents indrets dels terri-toris de parla catalana per donar a conèixer les sevesactivitats i a la vegada entrar en contacte amb la reali-tat lingüística dels diferents territoris dels PaïsosCatalans. Durant la seva estada a Menorca es van pro-nunciar diferents conferències i es van realitzar taulesrodones a Maó i Ciutadella amb la participació demembres de la Secció Filològica de l’IEC i de laSecció de Llengua i Literatura de l’IME.

7


HomenatgeEls dies 19 i 20 de març i 1 d’abril es realitzaren

diferents actes, dues lectures poètiques a Maó iCiutadella i un acte acadèmic a l’Ateneu de Maó enmemòria de Josep M. Llompart, poeta que fou moltd’anys president d’Obra Cultural de Mallorca i pro-hom de la cultura catalana a les Illes Balears. L’actes’organitzà amb la col·laboració de Sa Nostra, icomptà amb el suport del Centre de Professors deMenorca, l’Ateneu de Maó i el Consell Insular deMenorca.

Llegats La família de la botànica M. Àngels Car dona,

prematurament desapareguda l’any 1990, va ferdonació a l’IME d’un llegat constituït pels seusmanuscrits científics i quaderns de camp, molts d’ellsinèdits, la seva correspondència científica i adminis-trativa, així com la seva biblioteca de llibres i articlesreferits a Menorca. Coincidint amb aquesta donacióel professor emèrit de la Universitat Complutense deMadrid Emilio Fernández Galiano, el qual manteniarelacions amb l’IME pel seu paper cabdal en el procésde declaració de Menorca com a Reserva de laBiosfera, va cedir tota la correspondència botànicaque havia mantingut al llarg dels anys amb la profes-sora Cardona.

Reserva de la BiosferaEls dies 15, 16 i 17 de gener va tenir lloc a la seu

del Consell Insular de Menorca la disetena reunió delComitè Espanyol del Programa MaB de la UNES-CO, en la qual la corporació insular de Menorca pre-sentà oficialment la candidatura de Menorca peroptar a la denominació de Reserva de la Biosfera.Aquesta proposta fou estudiada pel comitè i en la sevasegüent reunió, celebrada a Madrid el mes de març, esva acordar que es trametria al Consell de Coordinaciódel MaB, amb seu a París, amb l’informe favorable delComitè. Les reunions de l’organisme internacional,en què es decidien les noves nominacions de reserves

de la biosfera, tenien lloc amb periodicitat anual, i lareunió corresponent a l’any 1993 va tenir lloc a Parísa la tardor, els dies 6 i 7 d’octubre. En aquesta reunióel Consell de Coordinació del MaB va acceptar laincorporació de Menorca a la xarxa de reserves de labiosfera del programa MaB de la UNESCO.

La presentació de la candidatura de Menorcacom a Reserva de la Biosfera va anar acompanyada del’informe preparat per l’IME en què es descrivia lasituació ambiental i socioeconòmica de Menorca, i ala vegada es proposaven les línies generals per a unprograma bàsic d’actuacions futures. Aquest informeconstava de 5 toms amb un total de 368 pàginesil·lustrades amb 136 fotografies a color; els toms esta-ven acompanyats per un atles amb 40 mapes ambdades físiques, ambientals, socioeconòmiques i delpatrimoni cultural. L’elaboració d’aquest informe vaanar a càrrec de 36 especialistes en els diferents temestractats, gairebé tots ells membres de l’IME, coordi-nats per Josep M. Vidal, Joan Rita i Cipriano Marín.

Any 1994

Publicacions Joan C. De Nicolàs Mascaró: Arquitectura mili-

tar de Menorca. Talaies i torres de defensa costanera.Llibre publicat dintre de la col·lecció Monuments deles Illes Balears de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Aquest llibre fou el resultat d’una borsa d’ajutconcedida per l’IME al seu autor l’any 19xx, i espublicà en règim de coedició entre l’Institut d’EstudisBaleàrics i l’IME. Fou la primera col·laboració bilate-ral entre tots dos organismes, encara que a través de laCECEL ja havien col·laborat amb projectes d’investi-gació en els quals intervenien altres institucions.

Reserva de la BiosferaAmb motiu de la denominació de Menorca com

a Reserva de la Biosfera, l’IME col·laborà amb elConsell Insular de Menorca i la Caixa de Balears “Sa

8


Nostra” en diverses activitats destinades a donar aconèixer a la població menorquina el significat d’a-quest nomenament, així com les seves implicacions ipunts fort per al desenvolupament sostenible de l’illaen el futur. Entre aquestes activitats destaca, en pri-mer lloc, l’edició d’un llibre on s’explicava d’unamanera planera per què un territori era escollit per laUNESCO com a Reserva de la Biosfera i a què s’o-bligava en el futur, per passar a continuació a exposaramb detall de quina manera complien el territorimenorquí i el model socioecònomic de la seva socie-tat les condicions generals exigides per la UNESCO.Tot açò mateix fou presentat en una exposició itine-rant amb el suport de plafons, maquetes i filmacionsde vídeo, que s’inaugurà a la Sala d’Exposicions de SaNostra de Maó el 29 d’octubre, as Castell el 2 dedesembre i a Alaior el 16 d’aquest mateix mes. L’anysegüent continuà per la resta de pobles de Menorca.La mateixa exposició, una vegada acabada la seva iti-nerància per Menorca, es traslladà a Eivissa i, endarrer terme, a Palma.

Any 1995

Cursos, jornades, seminaris i congressos15 al 18 d’octubre. Reunión de Técnicos de

Reservas de la Biosfera Españolas

Els tècnics de les reserves de la biosfera espanyo-les es trobaven diverses vegades a l’any en reunions iti-nerants que es realitzaven a les diferents reserves, perintercanviar experiències i exposar els problemes de lagestió quotidiana de cada reserva, a més de dissenyarprojectes d’investigació comuns. Aquesta va ser la pri-mera ocasió en què els tècnics es van reunir aMenorca, des que l’illa havia estat nomenada reservade la biosfera, i van tornar en una segona ocasió elmateix any, els dies 26, 27 i 28 d’octubre.

6 al 8 d’abril Jornades de reflexió sobre el co merçexterior i marítim. Una perspectiva històrica

Aquesta jornada, organitzada amb la col·labora-ció de la Universitat Complutense de Madrid, fou l’o-rigen al cap d’uns anys d’una trobada d’històriaeconòmica, centrada sempre en algun tema d’interèsmenorquí, però desenvolupant sempre el contextnacional i internacional que determinaven el momenthistòric estudiat.

3 i 4 de maig Jornades sobre la conservació del milàreial (Milvus milvus) a Menorca

Aquestes jornades, organitzades per la Conselleriad’Agricultura i Medi Ambient del Consell Insular deMenorca amb la col·laboració de l’IME, tenien el seuorigen en la problemàtica que suposava el fet que elmilà, que a principis dels anys 80 era l’au emblemàticade Menorca, amb una densitat de distribució territorialmés alta que a qualsevol lloc d’Europa, havia passat aser una au en perill d’extinció a l’illa. Com a conse-qüència d’aquestes jornades, al cap del temps s’encetàun programa de seguiment (1997) i més tard de recu-peració d’aquestes rapinyaires, que actualment (2006)es pot dir que ha donat resultats molt positius i que enanys següents s’anà ampliant a altres rapinyaires: l’àgui-la peixetera (Pandion halietus) i la miloca (Neophronpernoc terus).

Projectes d’investigacióAquest any la majoria de borses d’ajut destinades

a projectes d’investigació van anar destinades a realit-zar estudis de la situació i perspectives de futur, desdel punt de vista del desenvolupament sostenible, delsdiferents àmbits socials i ambientals de l’illa. Aquestsestudis havien estat encarregats pel Consell Insular deMenorca, que havia d’elaborar un projecte de viabili-tat d’un pla de desenvolupament sostenible per a l’illade Menorca, per la qual cosa havia obtingut un ajutdel programa Life de la DG XI de la ComissióEuropea. Amb aquestes investigacions l’IME vareprendre els treballs realitzats per preparar la docu-mentació tramesa a la UNESCO amb motiu de lapetició de la denominació de Menorca com a Reservade la Biosfera, des d’un punt de vista més pràctic, en

9


el sentit que s’havien d’intentar esbrinar quins eren elspunts forts i els punts febles de cada tema i establir elsescenaris futurs més previsibles segons les tendènciesactuals, assenyalant també, en temes com el de l’ener-gia, un ventall de possibilitats.

Entre aquests estudis n’hi havia un que, amb eltemps, havia de donar lloc a un dels projectes mésambiciosos de l’IME. L’estudi, que també formavapart del grup anterior, es titulava Proposta d’un obser-vatori socioambiental, i s’hi establia l’estructura d’unaagència destinada a reunir i sistematitzar les dadessocioambientals referides a Menorca existents a dife-rents administracions, recollir les dades que fossinimportants sobre aquests temes i que cap organismeno les recollís, presentar part d’aquestes dades en for-mat SIG (sistema d’informació geogràfica) i cercarindicadors socioambientals que fossin acceptatssocialment com a indicadors de l’estat de l’illa des delpunt de vista del desenvolupament sostenible.

Cicle de conferènciesAquest any s’inicià per primera vegada el que

més endavant seria una activitat anual: la realitzacióde cicles de conferències més o menys llargs destina-des a un públic no especialitzat i que, normalment, esdedicaven a exposar el resultat de les darreres investi-gacions a Menorca sobre un tema d’interès general. Eltema escollit per al primer cicle fou la meteorologia iles implicacions d’aquesta ciència a les Balears i, enparticular, a Menorca. El cicle es realitzà amb lacol·laboració del Centre Meteorològic de Balears del’Institut Nacional de Meteorologia.

Any 1996

Cursos, jornades, seminaris i congressos31 d’octubre i 1 i 2 de novembre: Joan Ramis i

Ramis/Josep Maria Quadrado. De la il·lustració alromanticisme

La coincidència en el temps del primer centena-ri de la mort de Josep Maria Quadrado i els dos-centscinquanta anys del naixement de Joan Ramis i Ramis

va propiciar la celebració d’unes jornades per a l’estu-di dels dos personatges i dels moviments culturals queforen el context de les seves actuacions. En les jorna-des van participar, com en anteriors ocasions, especia-listes en el temes tractats, tant de l’illa com de fora, iles actes van ser editades per Publicacions de l’Abadiade Montserrat.

Per donar més realç a la commemoració es vaimpulsar un muntatge teatral basat en textos de Ramis,titulat Ramis, de la tragèdia a la farsa. Aquest muntat-ge fou realitzat pel grup teatral La Clota i es presentà aMaó del 26 al 28 d’abril i a Ciutadella l’1 i el 2 de juny.Aquesta representació teatral comptà amb el suport delConsell Insular de Menorca, l’Ajuntament de Ciuta -della, el Cercle Artístic i La Caixa.

Publicacions Antoni Camps Extremera i Helena Sintes Pons.

El mon tèxtil tradicional menorquí. Ofi cis, tècniques iusos (1850-1950).

Fou aquest el primer d’una col·lecció de quader-nets titulada “Monografias etnogràfiques del Museude Ciutadella”, que s’havia de publicar com a comple-ment de les exposicions d’aquest tipus que es muntes-sin al Museu Municipal de Ciutadella. Tanmateix,només van sortir dos títols més amb el mateix format,perquè amb el temps va variar el tipus de mostra quees feian al museu, i les noves exposicions necessitavenuna altra classe de publicacions més extenses i ambabundància d’il·lustracions fotogràfiques i a color.L’IME va continuar col·laborant amb aquestes publi-cacions, encara que sense encabir-les en cap col·lecció,per la variabilitat que presentaven d’un cas a l’altre.

Projectes d’investigacióEl Consell Insular va obtenir un ajut dintre del

programa ALTENER de la Comunitat EconòmicaEuropea, programa destinat a promocionar les ener-gies alternatives i l’estalvi energètic, per realitzar unestudi de la situació a Menorca en relació amb aquesttema. Com a conseqüència va encarregar a l’IME

10


l’elaboració d’una part del treball, que va consistirbàsicament en una recollida de dades en relació ambel consum energètic de l’illa, una primera prospeccióde les possibilitats de les energies alternatives a l’illa iun estudi sobre l’estalvi energètic que es podia acon-seguir en l’enllumenat públic i en els centres depen-dents de l’administració local, modernitzant les ins-tal·lacions elèctriques, emprant bombetes de baixconsum i altres mesures correctores. Aquest projected’investigació es va realitzar al llarg de dos anys.

Conferències a la Universitat de les Illes BalearsEl mes de maig es van realitzar una sèrie de tres

conferències a la Universitat de les Illes Balears ambun petit cicle on es pretenia presentar als alumnes del’esmentada universitat les activitats de l’InstitutMenorquí d’Estudis, per la qual cosa es van triardiversos temes de ciències naturals, ciències socials iliteratura que van exposar tres conferenciants del’IME. Fou aquesta la primera activitat de l’IME a laUniversitat de les Illes Balears i la primera també en elmarc del conveni que s’havia signat l’any anterior.

Universitat Catalana d’EstiuEl mes d’agost l’IME participà a la Universitat

Catalana d’Estiu que es celebra a Prada de Conflent,organitzant un curs que duia el títol de Joan Ramis i lail·lustració a Menorca, el qual fou impartit per membresde l’IME. Aquesta fou la primera col·laboració ambl’esmentada entitat, que després s’ha anat refermantany rere any amb l’organització de tot tipus d’activitatsrelacionades amb Menorca i amb la participació demembres de l’IME en els distints òrgans directius de laUCE, el Consell Rector i el Patronat de la Fundació.

Any 1997

LlibresLlabrés Alegre, Antoni. La pesca de bolitx al port

de Maó

Cardona, Lluís. Els peixos de Menorca

Amb aquests dos llibres s’inicià la col·lecció“Petit format” de llibres de divulgació de temesmenorquins destinada a un gran públic. Venia a suc-ceir, així, la col·lecció “Quaderns de divulgació”, ques’havia creat a final de la dècada dels vuitanta.

InvestigacionsEntre les beques d’investigació atorgades aquest

any, n’hi ha una dedicada a l’estudi de les estratègiesreproductores de la sargantana balear i la sevaimportància per a la conservació d’aquesta espècie aMenorca. L’interès d’aquest ajut és que va significar laprimera col·laboració amb un grup d’investigadorsque feia ja gairebé vint anys que estudiava aquestaespècie en tots els illots de Menorca amb un progra-ma de recerca d’abast internacional, col·laboració queva continuar els anys següents en diferents aspectespuntuals d’aquest projecte d’investigació.

Conferències al Museu de Zoologia de Bar -celona

Un nou pas en l’estratègia de donar a conèixer lesactivitats de l’Institut Menorquí d’Estudis fora de lanostra illa va consistir en la realització d’una sèrie dequatre conferències sobre fauna menorquina al salód’actes del Museu de Zoologia de Barcelona. Aquestesconferències es realitzaren entre el 28 i el 30 d’octu-bre i foren impartides per membres de la Secció deCiències Naturals de l’IME.

Any 1998

Cursos, jornades, seminaris i congressos2 i 3 de gener. Jornades Josep Miquel Guàrdia i la

cultura europea del segle XIX

L’any 1997 s’havia complert el primer centenaride la mort del metge i pedagog menorquí JosepMiquel Guàrdia. Per aquest motiu l’Institut Me norquí

11


d’Estudis va convocar aquestes jornades, com abanshavia fet en els aniversaris d’Antoni Febrer i Cardona,Joan Ramis i Ramis i Josep M. Quadrado, per estudiarla figura d’aquest personatge i la seva projecció cultu-ral en els àmbits català i europeu. Les jornades vantenir lloc al Saló d’Actes de l’Ajuntament d’Alaior icom sempre van comptar amb la presència d’especia-listes de Menorca i de fora de l’illa.

Observatori socioambiental de Menorca (OBSAM)Per complir amb el seu paper de Comitè

Científic que els estatuts del Consorci de la Reservade la Biosfera havien conferit a l’IME i assessorarcorrectament les diferents institucions públiques ialtres entitats responsables de la gestió de la Reservade Biosfera de Menorca, la institució va projectar uninstrument de recollida de dades, elaboració d’infor-mació i suport logístic al servei de l’estratègia dedesenvolupament sostenible a Menorca. A aquest ves-sant local se n’hi afegí un altre de més amplitud derecollida d’aquelles dades que no eren interessants pera Menorca, o no ho eren només per l’illa, però queoferien informacions útils per al seguiment del canviglobal. L’instrument proposat per l’IME i que entràen funcionament aquest mateix any fou l’Ob servatoriSocioambiental de Menorca (OBSAM), l’estructuradel qual s’havia dissenyat gràcies a una borsa d’ajutconcedida l’any 1995. La desaparició, al cap de pocsanys, de la figura del Consorci de la Reserva de laBiosfera de Menorca no va fer desaparèixerl’OBSAM, ni el compromís de l’IME amb la reserva;al contrari, actualment aquest projecte d’observatoriha donat lloc a un departament professionalitzat detècnics, el de més envergadura de tots els projectesiniciats per l’IME fins ara.

Any 1999

Publicacions Lluís Cardona Pascual, Joan Juaneda Franco i

Fèlix de Pablo Pons: Guia dels espais naturals de Menorca

Begoña Okiñena Smith: Guia del litoral deMenorca

Aquests dos títols van ser els primers d’una novacol·lecció que va rebre el nom de “Natura”. Aquestanova sèrie estava projectada per a guies de la naturale-sa de Menorca, que posessin de manifest els seus valorsnaturals i molt especialment els relacionats amb la sevarecent denominació com a Reserva de la Biosfera.

Cursos, jornades, seminaris i congressos25 al 27 de març Jornades sobre la Reserva de la

Biosfera de Menorca

Amb motiu de la commemoració dels deu anysde les Jornades sobre conservació i desenvolupament aMenorca, que van tenir lloc al Llatzeret de Maó l’any1989, en les quals es va formular per primera vegadala idea de sol·licitar per a Menorca la denominaciócom a Reserva de la Biosfera, i, també, per la proxi-mitat temporal del cinquè aniversari de la materialit-zació d’aquest nomenament, es van organitzar unesnoves jornades destinades a avaluar els canvis haguts al’illa en els darrers deu anys i el grau d’acomplimentdels projectes que figuraven en la documentació quees presentà a la UNESCO per obtenir el títol deReserva de la Biosfera. Aquest curs comptà, com sem-pre, amb la participació d’especialistes menorquins ide fora de l’illa, i entre aquests darrers, s’ha de desta-car la presència de representants de les reserves espan-yoles de característiques semblants a la menorquina,Urdaibai i Lanzarote.

19 i 20 de novembre L’energia eòlica a Me norca.Jornades de reflexió i debat

Els resultats de les recerques realitzades en anysanteriors amb relació al vent de Menorca van posar demanifest que les seves característiques, a partir d’unacerta alçada per damunt del nivell de la mar, erenapropiades per a l’aprofitament de l’energia eòlica.Aquestes expectatives van generar diverses peticionsde creació de camps eòlics a l’illa i per aquest motiu elConsell de Menorca va encarregar a l’IME la celebra-

12


ció d’aquestes jornades, que tenien l’objectiu d’esbri-nar, en primer lloc, les possibilitats reals de produccióenergètica i, en segon lloc, els problemes d’impactepaisatgístic dels camps eòlics. Per discutir aquest temaes van reunir a Ciutadella polítics, promotors de parcseòlics, tècnics amb experiència en el tema, meteorò-legs i ecologistes.

25 al 27 de novembre Jornades sobre l’ecotaxaturística

Davant la polèmica suscitada pel projecte d’eco-taxa turística del Govern Balear, ecotaxa que en parthavia estat defensada en diferents informes relacionatsamb la Reserva de la Biosfera de Menorca i que haviatingut el Consell Insular de Menorca com a valedor, esvan organitzar aquestes jornades de debat organitzadesper l’IME i impulsades pel CIMe. En aquesta jornada,a més de polítics i ecologistes, hi van participar expertsen fiscalitat d’arreu de l’Estat espanyol.

1 al 3 de desembre Fourth Workshop on Biosensorsan Biological Techniques in Enviro nental Analysis

Aquestes jornades internacionals van ser la pri-mera col·laboració amb els seus organitzadors, ungrup d’investigadors en química ambiental del CSICde Barcelona que, a partir d’aquesta data, gairebéanualment organitzen, amb la col·laboració de l’IME,una trobada, curs o seminari relacionat amb els pro-grames europeus que duen a terme al seu laboratori.

ConvenisAquest any es va signar un conveni amb

l’Institut Català d’Energia (ICAEN), per col·laboraren un projecte europeu liderat per aquesta instituciódestinat a desenvolupar sistemes d’energia renovable apetites illes que fossin reserva de la biosfera.

També es va firmar un altre conveni amb elConsell Insular de Menorca, Aeropuertos Españoles yNavegación Aérea (AENA), Universitat de les IllesBalears (UIB), Universitat de Barcelona (UB) il’Ajuntament de Sant Lluís per l’excavació i valoraciódel poblat prehistòric de Biniparratxet. Aquesta exca-

vació va anar a càrrec d’arquèolegs de les dues univer-sitats i membres de la secció d’Història i Arqueologiade l’IME. El conveni s’anà renovant i ampliant enanys successius.

Any Francesc Hernández SanzAmb motiu del cinquantenari de la mort de

l’historiador Francesc Hernández Sanz, l’Ajun tamentde Maó va decretar l’any 1999 com a any HernándezSanz. Per commemorar l’efemèride, l’IME es vasumar a la commemoració elaborant, juntament ambl’Ateneu de Maó, un nombre extraordinari de la revis-ta de Menorca destinat a glossar els aspectes biogràficsdel personatge, així com la seva producció cultural enels distints camps que va conrear (història, arxivística,di buix i pintura, director de la Revista de Menorca,etc.). Aquesta publicació especial va sortir l’any 2002i va incloure també notícia de totes les activitats rea-litzades al llarg de l’any 1999 i en particular el catàlegcomplet de l’exposició realitzada pel Museu deMenorca amb objectes, documents i pintures fets perHernández Sanz o relatius a ell, procedents de diver-ses fonts institucionals o familiars.

Any 2000

Cursos, jornades, seminaris i congressosGener a abril. Curs d’experts en gestió am biental

Aquests curs fou el primer curs de postgrau queva organitzar l’IME amb la col·laboració de laFundació Universitat Empresa de les Illes Balears.Aquest curs es va realitzar dintre del marc del FonsSocial Europeu a través de la Direcció General deFormació de la Conselleria de Treball i Benestar socialdel Govern Autònom de les Illes Balears. Com a cen-tres impartidors dels mòduls figuraven la Universitatde les Illes Balears i l’Institut Menorquí d’Estudis. Ladurada del postgrau fou de 120 hores.

17 i 18 de març. Jornades sobre els aspectes jurídicsi polítics del consorci Menorca Reserva de Biosfera

13


Aquestes jornades, com les que s’havian fet l’anyanterior sobre l’energia eòlica i l’ecotaxa, es van orga-nitzar per encàrrec del Consell Insular de Menorca,amb la intenció d’estudiar la problemàtica delConsorci de la Reserva de la Biosfera com a organis-me rector de la Reserva, la seva viabilitat i les possiblesalternatives per substituir-lo, en el marc d’una futurallei de la reserva de Menorca.

17,18 i 24, 25 de novembre. De Fraga a Maó: eixd’una cultura. I Jornades d’intercanvi cultural entre lesterres de Ponent i Menorca.

Aquestes jornades es van celebrar a Lleida (elsdies 17 i 18) i el dos darrers a Menorca (els dies 24 i25), un dia a Ciutadella i l’altre a Maó. Amb aquestencontre es pretenia apropar dues regions geogràfica-ment allunyades però unides per una mateixa cultura,per la qual cosa un grup de membres de l’IME es vatraslladar a Lleida, on va oferir una sèrie de conferèn-cies sobre temes culturals. Aquestes conferències s’im-partiren a dues veus, és a dir, una part de la conferèn-cia anava a càrrec d’un menorquí i l’altra, d’un delsamfitrions; d’aquesta manera, de cada tema se n’oferiauna visió des de cadascun dels territoris. Els actes aLleida van ser organitzats per l’Institut d’EstudisIlerdencs i es repetiren la setmana següent a Menorcaamb les mateixes característiques.

1 i 2 de desembre. Taller OBSAM sobre perspecti-ves de la sostenibilat a Menorca

Aquest taller fou una experiència interessant iexitosa, que l’IME aplicà després en altres ocasions, itambé fou utilitzada per altres institucions amb l’as-sessorament de l’IME. L’experiència consistia en l’a-plicació de l’anomenat mètode EASW, un mètodedissenyat per aconseguir polsar l’opinió d’una comu-nitat en poc temps amb els mateixos resultats i mésfiables que els que podia obtenir una enquesta clàssi-ca passada en aquesta comunitat. Per fer açò es triavauna mostra que fos representativa segons la piràmided’edats i sexes de la població, i els elegits, si accepta-ven participar-hi, eren reunits en grups amb un moni-

tor de l’organització per treballar una sèrie d’idees quesortien del grup i que, al final del dia, eren posats encomú. D’aquesta posada en comú es treia el retratrobot del que opinava la comunitat del tema propo-sat, en aquest cas la sostenibilitat.

L’any 2002 es va organitzar un altre taller EASWamb el títol Els futurs possibles de la Reserva de laBiosfera de Menorca (una agenda per a la Reserva),també a càrrec de l’OBSAM.

ConvenisConveni amb la Conselleria d’Innovació i

Energia del Govern Balear. El mes de maig d’aquestany es va signar un conveni amb aquesta Conselleria,segons el qual l’IME havia d’assumir les funcions deDelegació a Menorca de l’Institut Balear d’Energiaamb capacitat pròpia per incloure, en la mesura que elseu entorn ho exigeixi i en la mesura de les seves pos-sibilitats, noves iniciatives encaminades a acomplirmillor els objectius com a tal delegació: fomentar l’es-talvi d’energia mitjançant la racionalització del seu úsi en particular, mitjançant la promoció de l’ús en cadaaplicació de la font energètica més adequada, fomen-tar la utilització d’energies renovables i, en definitiva,anar aconseguint la compatibilització del desenvolu-pament econòmic amb la conservació de l’ambientnatural i, en particular, complir els tractats internacio-nals en relació amb l’emissió de CO2 a l’atmosfera.

El mes de juliol es va signar un conveni amb elGOB de tres anys de durada per elaborar un herbaride plantes superiors de Menorca. L’elaboració d’a-quest herbari aniria a càrrec del Grup de Botànica delGOB i es dipositaria a l’IME quan aquest comptésamb un edifici propi amb capacitat per acollir-lo.Amb aquest herbari es pretenia la revisió de la totali-tat de la flora de fanerògames menorquina, que nohavia esta objecte d’un estudi global des de l’època deRodríguez Femenias, i la formació d’un herbari deconsulta per a futurs botànics menorquins i de fora del’illa. Com a conseqüència d’aquest treball es va con-feccionar també un catàleg que es va publicar l’any

14


2004 amb motiu del primer centenari de la publica-ció de la Flórula de Menorca de Rodríguez Femenias.

Agència d’EnergiaCom a conseqüència de la firma del conveni

anterior, l’IME va contractar personal específic, unatècnica i una administrativa, per dur endavant la mis-sió que se li havia encomanat en el conveni, i va obriruna oficina annexa als locals de l’IME com a seu de laDelegació de l’Institut Balear d’Energia; molt prest,però, aquesta delegació es va transformar en Agènciad’Energia de Menorca, la primera de les tres, una pera cada illa, que el Govern Balear volia crear.Malauradament, un canvi de govern i el consegüentcanvi de política va interrompre aquest programa alcap de tres anys, quan l’Agència de Menorca treballa-va a ple rendiment i la de Mallorca donava les sevesprimeres passes. Durant la seva curta existència,l’Agència menorquina es dedicà a elaborar estudissobre consum energètic a l’illa i sobre possibles aplica-cions de les energies renovables, i va gestionar ajuts pera la implantació a diversos municipis de Menorca desistemes d’energia solar tèrmica per a habitatgesurbans.

Any 2001

Cursos, jornades, seminaris i congressos17 al 19 de maig: I Escola de primavera sobre

Història de la Ciència i Divulgació: Els Museus

Amb aquesta escola s’inicià una col·laboracióamb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i dela Tècnica, societat filials de l’IEC, per la celebracióbianual d’una escola de primavera destinada a desen-volupar diferents aspectes relacionats amb el paper dela història de la ciència amb la divulgació dels conei-xements científics. L’estructura d’aquesta escola, i lade les següents edicions, consistia a convidar quatreprofessors especialistes reconeguts en les matèriestractades per desenvolupar un dels seus aspectes, elmés proper a la seva experiència, i convidar a una

taula rodona final persones de l’Estat espanyol quetreballessin professionalment en el tema. Així, perexemple, a aquesta primera edició de l’escola es vanconvidar directors de museus de la ciència i de la tèc-nica espanyols.

ConvenisConveni entre l’IME i l’Earlham College de

Richmond, Indiana (EUA)

Aquest any es signà un conveni amb aquest cen-tre docent dels Estat Units per organitzar cursos sobrela història, la societat i el medi de Menorca per a estu-diants dels Estats Units. Des d’aquella data aquestscursos es realitzen bianualment i, en cada ocasió,compten amb la presència d’una quinzena d’estu-diants nord-americans de l’Earlham College quereben un ensenyament basat en unes classes teòriquesi unes sortides al camp per conèixer sobre el terreny elque se’ls explica en les classes. El curs té una duradaaproximada d’un mes i l’imparteixen membres del’IME.

Presentació del Diccionari menorquí, espanyol,francès, llatí d’Antoni Febrer i Cardona

Aquesta obra fou editada per la Secció Filològicade l’Institut d’Estudis Catalans dintre de la sevaBiblioteca filològica amb la col·laboració de l’InstitutMenorquí d’Estu dis. L’obra es presentà a la seu del’Institut d’Estudis Catalans el 15 de novembre i fouel primer acte oficial amb la participació de l’IME quees va realitzar als locals de l’IEC, encara que la relacióentre totes dues entitats, a través de les filials de l’IEC,existia des del principi de l’IME gràcies a la celebracióde les Trobades Científiques de la Mediterrània.Durant la presentació, el professor Jordi Carbonell vacridar l’atenció sobre la urgència de publicar la restade l’obra de Febrer i Cardona, tota ella inèdita, perposar-la a l’abast dels estudiosos. La seva suggerènciafou recollida per l’IME i l’any següent s’inicià el pro-jecte d’edició de les obres completes de Febrer iCardona.

15


Any 2002

Cursos, jornades, seminaris i congressos7 al 9 de febrer, I Jornades de Teoria i Psi cologia.

Representación y significado: una aproximación multi-disciplinar.

Aquestes jornades estaven destinades a reunir ungrup d’especialistes en el tema escollit com a base dela trobada per posar en comú les seves investigacions,les quals, una volta discutides a la llum dels resultatsobtinguts per cadascun d’ells, s’havien de transformaren articles per publicar en forma de nombre especialde la revista Estudios de psicología. Aquestes jornades ila recopilació dels seus resultats en l’esmentada revis-ta s’han realitzat des d’aquella data amb periodicitatbianual, amb la col·laboració de la Universitat de lesIlles Balears. També s’ha d’esmentar que aquestes jor-nades van tenir un precedent l’any 1990 amb unesjornades sobre Teoria computacional de la ment:L’aportació de J. A. Fodor, que van comptar amb l’as-sistència del mateix Jerry A. Fodor i que es van cele-brar a Maó amb la col·laboració de l’InstitutMenorquí d’Estudis.

22 al 24 de març, XXVIII Col·loqui de la Societatd’Onomàstica

La Societat d’Onomàstica, que celebra cada anyun col·loqui sobre toponímia i onomàstica a una de lesdiverses terres de parla catalana, aquest any escollíMenorca per a la seva trobada anual. En aquestes jor-nades, els membres de la Societat i els estudiosos engeneral aporten els resultats de les seves investigacionssobre el tema i, molt especialment, s’encoratja la pre-sentació d’estudis relacionats amb el territori visitat.Aquestes jornades ja s’havien realitzat a Menorca l’any1984, abans de la creació de l’Institut Menorquí d’Es -tudis, organitzades per Obra Cultural de Menorca..

Publicacions Josep Maria Jansà Guardiola, Meteoro logia de

Menorca, Balears i la Mediterrània

Amb motiu de la commemoració del primercentenari del naixement de Josep Maria JansàGuardiola es va publicar aquest volum, que recolliales seves obres científiques més importants relaciona-des amb la meteorologia de la Mediterrània occiden-tal i que es van reproduir en forma de facsímils. El lli-bre va comptar amb la col·laboració de l’InstitutNacional de Meteo rologia i de la Universitat de lesIlles Balears i fou el primer nombre de la col·lecció“Sextant”, destinada a publicar obres clàssiques de laciència menorquina

C. F. H. Lindemann, Descripció geogràfica i esta-dística de l’illa de Menorca

Aquesta obra és la traducció del llibre que vaescriure un pastor alemany destinat als regimentshannoverians estacionats a Menorca a les darreries dela dominació anglesa (1781). Aquest llibre, moltimportant per les informacions que dóna sobre laMenorca de l’època, havia passat pràcticament desa-percebut a l’illa de Menorca, i no n’existia cap exem-plar a les seves biblioteques conegudes, segurament acausa de l’idioma en què està escrit, no gaire estès a l’i-lla. Per aquest motiu, la traducció de l’IME, a càrrecde Lothar Pabst, va permetre donar a conèixer alpúblic menorquí una obra important per ajudar acomprendre una època, el segle XVIII, d’importantsmoviments culturals a la nostra illa que van influirdecisivament en el seu futur. Amb aquesta obra s’ini-cià també la recuperació de la figura de Lindemann,perquè amb motiu de les investigacions realitzadesper preparar l’edició, es van trobar altres publicacionsdel mateix autor referides a Menorca que van ser edi-tades posteriorment.

Projecte Antoni Febrer i CardonaCom a resultat d’una proposta feta durant la pre-

sentació del Diccionari menorquí, espanyol, francès illatí d’Antoni Febrer i Cardona es va posar en marxaun projecte destinat a editar les obres completes delfilòleg, traductor i escriptor maonès. La feina de durendavant aquest projecte recau en l’Institut d’Estudis

16


Catalans, Publicacions de l’Abadia de Montserrat il’Institut Menorquí d’Estudis amb la col·laboració dela Universitat de les Illes Balears. L’Institut d’EstudisCatalans, a través de la Secció Filològica, té cura del’edició de tota l’obra gramatical d’Antoni Febrer,mentre que Publicacions de l’Abadia de Montserratn’edita tota l’obra literària, traduccions, reculls deglosses, temes religiosos, etc. L’IME coedita totes lesobres, col·laborant amb uns i altres, i l’UIB hi faràcol·laboracions puntuals. L’obra completa, una vega-da editada, comptarà amb xxx volums, i el terminiaproximat previst de realització del projecte és de setanys. Per a l’estudi introductori de cada volum i per al’edició dels textos s’ha comptat amb professors defilologia catalana de diverses universitats de les terrescatalanes, la qual cosa fa d’aquest projecte un dels mésinteressants de l’IME, pel que representa de col·labo-ració entre territoris.

Setmana de la ciènciaAquest any es va celebrar per primera vegada a

Menorca la Setmana de la Ciència que des de feia unsanys s’organitzava als països de la ComunitatEconòmica Europea i que l’any anterior havia arribata la Comunitat Autònoma Balear, però encara no aMenorca. El propòsit d’aquestes setmanes és fer arri-bar la ciència un públic general, per donar a conèixer,d’una banda, aquells aspectes de la ciència que afecteno poden afectar a tothom, i de l’altra, per conscienciarel públic que els coneixements científics formen partde la cultura amb el mateix dret que la música o lapintura. En darrer terme es pretén encoratjar l’interèsper la ciència entre els joves estudiants i estimular laseva curiositat científica. En aquesta primera edició dela setmana de la ciència, que va durar des del 4 fins al9 de novembre, es van organitzar visites guiades a dife-rents centres menorquins relacionats amb la investiga-ció, conferències a escoles, instituts i per al públic engeneral. Des d’aquest any les jornades s’han celebratanualment en les mateixes dates amb nous contingutsi amb una durada cada vegada més extensa.

Any 2003

Cursos, jornades, seminaris i congressos13 i 14 de desembre de 2003. XII Assem blea de

la Coordinadora dels Centres d’Estudi de ParlaCatalana (CCEPP).

La Coordinadora dels Centres d’Estudi de ParlaCatalana, de la qual forma part l’IME, es reuneixanualment en una ciutat o regió i hi desenvolupa lesseves activitats un dels centres de la xarxa. En aquestaconvocatòria van escollir Menorca per celebrar la reu-nió anual. Aquestes reunions serveixen també perquèl’amfitrió, en aquest cas l’Institut Menorquíd’Estudis, doni a conèixer les seves activitats i la sevahistòria als assistents a l’assemblea. En el transcurs del’estada a l’illa dels membres de la coordinadora, enl’assemblea general hi participà un membre de cadacentre d’estudis, i s’aprofità per fer la que fou la pri-mera presentació pública a les Balears de la FundacióRamon Muntaner, fundació destinada a recollir fonsper contribuir a donar suport a les activitats de laCoordinadora.

Sexquicentenari del doctor OrfilaEl mes de març, amb motiu de la commemoració

del cent cinquanta aniversari de la mort del doctorMateo Orfila, es va celebrar al Teatre Principal de Maóun acte d’homenatge a l’il·lustre toxicòleg menorquí.Aquest homenatge fou organitzat conjuntament per laReial Acadèmia de Medicina de Balears i l’IME, ambla col·laboració entre d’altres del Consell Insular deMenorca, l’Ajuntament de Maó i la Universitat de lesIlles Balears. Van intervenir en l’acte personalitatsrellevants de la medicina, com el professor JeanDosset, premi Nobel de medicina, el professorMaurice Tubiana, president de l’Acadèmia deMedicina de França, el professor xxxx, president de laReal Academia de Medicina Española, i el doctorAlfonso Ballesteros, president de la Reial Acadèmia deMedicina de Balears.

17


XIX Curs Eivissenc de CulturaEl mes de novembre, l’Institut d’Estudis Eivis -

sencs va convidar l’Institut Menorquí d’Es tudis a par-ticipar en un curs de cultura que l’entitat organitzaanualment a Eivissa i que en aquesta ocasió va dedi-car a Menorca en el seu vessant històric, cultural,socioeconòmic i ambiental. El curs que es va realitzaral llarg de cinc dies, entre el 10 i el 14 de novembre,va comptar amb una gran participació de públic i foula primera ocasió en què l’IME es va presentar com atal a l’illa d’Eivissa.

Any 2004

Cursos, jornades, seminaris i congressos19 i 20 de març. Chemistry, medicine and crime.

Mateu J. B. Orfila and his time

Amb motiu del sexquicentenari del famóstoxicòleg i químic Mateu Orfila celebrat l’any ante-rior es preparà aquest congrés, que comptà amb elsprincipals especialistes en Orfila i la seva obra, i en lahistòria de la toxicologia i de la química mèdica. Elsmaterials d’aquest congrés han donat peu a duespublicacions: una amb els textos presentats pelsponents relacionats amb el paper d’Orfila dintre de lahistòria de les dues disciplines esmentades, i l’altreamb els textos sobre la vida d’Orfila ampliats amb lareproducció i l’estudi crític de tota la seva corres-pondència i altres documents personals del toxicòleg.Durant els dies del congrés es va fer una exposicióbibliogràfica i iconogràfica del doctor Orfila al Museude Menorca.

24 al 27 de març Jornades sobre la Reser-va deBiosfera de Menorca en els seus 10 anys

Fidel a la seva implicació amb la Reserva de laBiosfera, l’IME organitzà unes noves jornades, les ter-ceres, per estudiar la situació de Menorca des delpunta de vista dels postulats derivats de la seva condi-ció de Reserva de la Biosfera, en aquesta ocasió apro-

fitant el fet que el mes d’octubre anterior s’haviaacomplert el primer aniversari de la nominació de l’i-lla amb aquest títol.

1, 2 i 3 de desembre i 16 i 17 de desembre. IVJornades del medi ambient de les Illes Balears.

Les Jornades del medi ambient de les IllesBalears són una trobada que té lloc cada quatre anys ique organitza la Societat d’Història Natural de lesBalears. En aquesta ocasió l’IME col·laborà en l’orga-nització de les jornades, que, per primera vegada, rea-litzaren dues sessions a Menorca. La contribució del’IME a les jornades va anar a càrrec, d’una banda, del’OBSAM, que hi va presentar sis pòsters, i de l’altra,d’alguns membres de l’IME, que hi van presentarcomunicacions.

PublicacionsPere Fraga Arguimbau, Cristòfol Mascaró Sintes,

David Carreras Martí, Òscar García Febrero, XecPelliser Allès, Martí Pons Gomila, Magda SeoaneBarber i Miquel Truyol Olives, Catàleg de la flora vas-cular de Menorca

Aquesta publicació, relacionada amb el projected’elaboració de l’herbari de referència de la flora vas-cular menorquina, és un catàleg que venia a substituirla Flórula de Menorca de Rodrí guez Femenias, 100anys després de la seva publicació, en el sentit querecollia totes les addicions a la flora vascular deMenorca realitzades al llarg d’aquests cent anys perdiversos autors i pel mateix grup autor del llibre;també s’hi revisava la nomenclatura i sistemàtica d’a-cord amb els canvis produïts en aquest temps, i endarrer terme s’hi afegien els aspectes que en un catà-leg actual es consideren imprescindibles. L’elecció del’any 2004 per publicar el catàleg estava justificadaper la intenció de retre homenatge a la Flórula deMenorca, apareguda l’any 1904, que durant cent anyshavia estat l’obra de referència de la botànica menor-quina.

18


Diada menorquina a la Universitat Cata lana d’EstiuAquest any la presència menorquina a la Univer -

sitat Catalana d’Estiu de Prada es va concretar en unsol dia dedicat íntegrament a activitats relacionadesamb l’illa de Menorca. Els actes s’iniciaren al matí ambuna sèrie de conferències relacionades amb la realitatmenorquina, a les quals va seguir l’acte central del dia,consistent en la commemoració del vint-i-cinquè ani-versari de l’Enciclopèdia de Menorca. Al capvespre hi vahaver una sessió del taller de llatre, que aquest al con-trari de les altres activitats s’havia realitzat durant tresdies, i a mig capvespre va seguir una sessió de glossatpel grup Soca de Mots. En darrer terme, a la nit, vatenir lloc una cloenda festiva a càrrec del grup s’Au -baida que va actuar a la plaça de Prades de Conflent.

XX edició de les Trobades Científiques de laMediterrània

Amb motiu de la celebració de la XX Trobada dela sèrie es celebraren diferents actes commemoratiusels dies anteriors a l’edició d’aquest any. Aquests actesconsistiren en un sopar on es va convidar tots elsorganitzadors de les vint trobades anteriors (gairebétots hi van assistir) i en un acte acadèmic que constade dues taules rodones, una amb els vicerectors d’in-vestigació de les universitats que més vegades haviencol·laborat amb les trobades, la Universitat deBarcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, laUniversitat Politècica de Catalunya i la Universitat deles Illes Balears, i la segona amb els directors generalsd’universitats de la Generalitat de Catalunya i de lesIlles Balears. Els temes de les taules rodones estavenrelacionats amb el futur de la física a les universitats,amb la problemàtica de les sortides laborals, amb lesrelacions entre la universitat i l’empresa i amb la con-vergència europea dels estudis universitaris.

Jornades menorquines a BarcelonaEl mes d’octubre es va continuar amb la política

de presentació del nostre Institut i de la realitatmenorquina fora de l’illa i, per aquest motiu es van

organitzar, en el marc de la col·laboració ambl’Institut d’Estudis Catalans, unes jornades menor-quines a Barcelona que es van celebrar a la Casa deConvalescència, seu de l’IEC, amb excepció de la pre-sentació del tom d’art de l’Enciclopèdia de Menorca,que es va celebrar a l’Espai Mallorca. Els actes al’Institut d’Estudis Catalans van consistir en unaexposició de llibres editats per l’Institut Menorquíd’Estudis, una exposició sobre Menorca Reserva de laBiosfera i diverses conferències sobre temes de cultu-ra menorquina i medi ambient.

Jornades menorquines a PalmaLa projecció del nostre Institut fora de l’illa es

completà aquest any amb la realització d’unes jorna-des menorquines a Palma de Mallorca. Les jornades aPalma van comptar amb la col·laboració de laUniversitat de les Illes Balears, al seu campus, i vanconsistir en la presentació del projecte d’edició de lesobres completes de Febrer i Cardona i una exposicióde llibres de l’IME relacionats amb la història de lapedagogia, amb sengles conferències sobre el tema.Fora del campus de la UIB es realitzà una exposiciósobre Me norca Reserva de la Biosfera i una conferèn-cia, a l’edifici de la UIB de Sa Riera, i un acte com-memoratiu dels vint-i-cinc anys de l’Enciclopèdia deMenorca.

Any 2005

Cursos, jornades, seminaris i congressos25 de gener de 2005 Cartes que lliguen. Les

correspondències científiques com a font de la història dela ciència.

Aquest seminari es va organitzar per commemorarel primer centenari de la mort de Rodríguez Femenias.El tema escollit, les correspondències científiques, voliaressaltar la correspondència que va mantenir Rodríguezamb un centenar de corresponsals i que avui es trobadipositada a l’Institut Menorquí d’Estudis. El semina-ri, encara que organitzat per l’IME, es va fer a la seu de

19


l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, en comptesde Maó, per fer efectiva d’aquesta manera la projecciód’aquest il·lustre personatge, que va tenir un paperimportant en el món de la ficologia al segle XIX, mésenllà dels límits de l’illa.

PublicacionsJoan J. Fornós, Antoni Obrador i Vicenç M.

Rosselló (eds). Història Natural del Mig jorn deMenorca. El medi físic i l’influx humà.

Aquest llibre col·lectiu constitueix la primeracol·laboració editorial entre la Societat d’HistòriaNatural de les Balears i l’IME. L’obra fou un projected’envergadura en la qual van intervenir més de qua-ranta investigadors que van desenvolupar els múlti-ples aspectes que es poden incloure dintre dels dostemes genèrics descrits pels títol del llibre.

Josefina Salord, Josep M. Vidal Hernán dez(coord.) El segle XIX a Menorca

Aquesta publicació constitueix la part mono -gràfica d’un nombre de la revista Estudis Baleàricspublicada per l’Institut del mateix nom. S’hi arreple-guen articles de diversos membres de l’IME relacionatsamb aspectes històrics del segle XIX menorquí. Fou elprimer monogràfic de la revista dedicat a Menorca, qued’aquesta manera venia a sumar-se a iniciatives similarsde les revistes Randa i Serra d’or. Aquest nombred’Estudis Baleàrics fou presentat a Palma de Mallorca ia Maó.

Fira de la ciènciaLa Fira de la Ciència de les Illes Balears, una fira

que organitza anualment la Conselleria d’Economia,Hisenda i Innovació del Govern Balear, va arribaraquest any per primera vegada a Menorca els dies 17,18 i 19 de març. La fira va constar de 55 estands quepertanyien a centres educatius, entitats i institucionsde l’entorn científic i tecnològic de Balears, adminis-tracions públiques i empreses privades. En aquestsestands els centres educatius presentaven propostes

didàctiques creades pels mateixos centres, mentre lesentitats de l’entorn científic i tecnològic mostraven lesseves activitats en aquest camp i les administracionspúbliques i privades donaven a conèixer els serveis queoferien a la investigació. L’IME va col·laborar en l’or-ganització de la fira en la part logística, mentre que lapart de coordinació dels aspectes educatius i de la par-ticipació dels centres d’ensenyament va anar a càrrecde la delegació a Menorca de la Conselleria d’Educaciói Cultura del Govern de les Illes Balears.

Any Gumersind GomilaAmb motiu de la commemoració del primer

centenari del naixement del poeta menorquíGumersind Gomila, l’Institut Menorquí d’Estudis vaprogramar una sèrie d’activitats destinades a donar aconèixer la seva figura. La primera de totes fou l’orga-nització d’un acte de presentació a la UniversitatCatalana d’Estiu amb conferències, lectura de poemesi actuació musical de la cantant menorquina M.Àngels Gornés, que posà música a diferents poemesde Gomila. També es van penjar pòsters en què esdonava a conèixer la vida i l’obra del poeta. Els actescontinuaren a Maó el mes d’octubre amb conferèn-cies, un muntatge poeticomusical que va tenir lloc aMaó i Ciutadella i la reedició del primer del seus poe-maris, Els ocells morts, que es va publicar dintre de lacol·lecció “Petit Format”.

Any de la FísicaL’any 2005 fou declarat Any Internacional de la

Física per commemorar el primer centenari de lapublicació per part d’Einstein de tres articles en quèes posaven les bases de tota la Física del segle XX.L’IME es va afegir a aquesta commemoració prepa-rant la Setmana de la Ciència d’aquest any, amb unformat monogràfic dedicat a la Física. Es van organit-zar sessions d’observació astronòmica, sessions d’ex-periments didàctics interactius, conferències públi-ques sobre la nova Física i exposicions sobre la vida il’obra d’Einstein.

20


Documents

Vint anys d’IME. Efemèrides