1

VULNERACIONS DE DRETS HUMANS

EN LA FRONTERA SUD – MELILLA

Informe de la Comissió d’Observació de Drets Humans (CODH) Juliol de 2014

2

VULNERACIONS DE DRETS HUMANS

EN LA FRONTERA SUD – MELILLA

Informe de la Comissió d’Observació de Drets Humans (CODH)

Juliol de 2014

... Exposar-nos al destí dels éssers humans que sense la protecció de cap llei o convenció política, no són més que éssers humans. Tot just puc imaginar-me una actitud més perillosa, ja que vivim de fet en un món en què els éssers humans com a tals han deixat d'existir per una bona estona; ja que la societat ha descobert en la discriminació la gran arma social amb la qual un pot matar homes sense vessament de sang; ja que els passaports o els certificats de naixement, i de vegades fins i tot els rebuts de l'impost de la renda, ja no són papers oficials sinó qüestions de distinció social.

1.

La Comissió d’Observació de Drets Humans (CODH) està integrada per:

Campanya Estatal pel Tancament dels CIE (Centre d'Internament per a Estrangers)

Coordinadora Estatal per la Prevenció de la Tortura

Grup d'Acció Comunitària

Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona

1 H. Arendt, “Nosotros los refugiados”, en Una revisión de la historia judía y otros ensayos, Barcelona,

Paidós, 2005, p. 14.

3

Conclusions - Recomanacions

La CODH ha detectat una situació greu pel que fa a la situació de vulneració de drets humans que s'està produint a Melilla respecte a la població migrant en trànsit.

És per això que sol·licitem que es prenguin amb caràcter urgent les següents mesures:

Al Govern de l’Estat espanyol:

• Que respecti els convenis i tractats internacionals de què és part en matèria de Drets Humans, que prohibeixen la pràctica de la tortura i els maltractaments, així com la devolució de persones a estats dels quals existeixen evidències clares que seran torturades o maltractades.

• Que realitzi les investigacions internes degudes i la depuració de responsabilitats davant les situacions d'omissió del deure de socors en què forces de seguretat espanyoles han permès que les forces de seguretat marroquines maltractin persones migrants en territori espanyol, i davant la seva presència. Així mateix, sol·licitem que col·labori amb la investigació judicial oberta pels fets del 18 de juny de 2014.

• Que realitzi les investigacions internes i la depuració de responsabilitats deguda davant les situacions de maltractaments exercits per forces i cossos de seguretat de l'Estat en actuacions realitzades en el perímetre fronterer assenyalades en el present informe.

• Que deixi de fer de manera immediata "devolucions en calent" il·legals i que siguin cessats en el càrrec totes les persones que hagin estat responsables d'aquesta pràctica contrària a la legislació europea i estatal. Així mateix sol·licitem que col·labori degudament amb les investigacions judicials en curs.

• Que millori els mecanismes de control intern i de formació dels Cossos i Forces de seguretat que exerceixen el seu càrrec a Melilla, a efectes d'evitar que es produeixin situacions de tortura, maltractaments o vexacions.

• Que realitzi una inversió econòmica en les instal.lacions del CETI i els seus voltants, en formació del personal de manera que eviti que se segueixin vulnerant drets fonamentals. En aquest sentit és necessari un personal ajustat a les necessitats específiques de la població. Així mateix, correspon al Govern la realització dels trasllats a la Península amb les garanties necessàries per evitar la saturació del centre i les situacions que se‟n deriven.

• Que apliqui el protocol d'Asil i Refugi d'acord amb els convenis internacionals reguladors de la matèria. En concret, que cessi en la interpretació restrictiva de la Llei d'Asil 12/2009 en relació al trasllat a la Península dels sol·licitants en les ciutats autònomes. Així mateix, que compleixi la seva obligació de facilitar l‟arribada a la UE en qualitat de sol·licitants d'asil als que estiguin en condicions de demanar la protecció internacional.

• Que apliqui protocols adequats per detectar casos i protegir persones amb situacions d'especial vulnerabilitat.

• Que atengui les sol·licituds d'asil per situacions de tracta amb fins d'explotació sexual en lloc de remetre les situacions al mecanisme de protecció de l'art 59bis de la Llei d'Estrangeria.

4

• Que obri una investigació sobre la situació dels menors no acompanyats. En concret sobre els elements institucionals que estan fallant perquè hi hagi un circuit irregular en les trajectòries dels joves, consistent en la fugida dels centres (on es produeixen greus irregularitats); la situació de carrer (sumits en drogues i delinqüència menor) i els intents d'accés a la península (posant en risc les seves vides).

• Que obri una investigació sobre l'aplicació del RDL 16/2012 a la Ciutat Autònoma de Melilla. Són intolerables a més d'il·legals les situacions observades en la negació d'assistència mèdica. El ministeri de Sanitat ha de donar directrius clares i protocols d'actuació perquè es compleixi la llei i no se segueixi negant sistemàticament l'assistència sanitària amb conseqüències fatals per a la integritat de les persones i la seva salut. Les pràctiques d'exclusió estan tan arrelades que seria necessari un grup d'observadors fins que s'asseguri l'atenció sense condicions.

Al Govern del Marroc:

• Que cessin les situacions de tortura i maltractaments proferides a persones migrants en trànsit, així com les batudes violentes en els campaments de la muntanya Gurugú.

• Que aturi la construcció de la tanca marroquina i, en tot cas, no hi instal·li concertines.

A les Organitzacions Internacionals i Estatales de Protecció dels Drets Humans:

• Davant la gravetat dels fets denunciats en el present informe, és imprescindible que s'obrin investigacions independents amb caràcter urgent que analitzin les situacions de vulneració dels drets humans comeses per agents governamentals a banda i banda de la frontera i, especialment, en els processos d'expulsió.

• Que es duguin a terme les accions legals oportunes per tal d‟evitar que les situacions denunciades se segueixin portant a terme.

• Que conjuntament pressionin els governs espanyol i marroquí que respectin els drets humans i les legalitats vigents.

5

Annex: Resum Executiu

1. Violencia institucional e il·legalitats en la tanca de Melilla:

1.1. Violència de les forces auxiliars marroquines contra la població en trànsit migrant:

• Es constata l'existència de violència contra les persones i les instal·lacions precàries que constitueixen el seu estatge en els campaments de la muntanya Gurugú. Es produeixen constants batudes i assetjament policial a la zona. Així mateix, com a conseqüència de l'actuació de les forces policials s'han produït morts de persones migrants, que no han estat investigades.

• La pràctica de la tortura i maltractaments per part de les forces de seguretat marroquines contra la població migrant a les zones annexes a la Ciutat Autònoma de Melilla és una constant i existix una situació d'impunitat tolerada per la Unió Europea i el Govern espanyol.

• L'Estat espanyol vulnera l'art 3.1. de la Convenció contra la Tortura i altres tractes i penes cruels, inhumanes i degradants ja que està tornant al Marroc un gran nombre de persones tot i ser coneixedors directes de les situacions de tortura i maltractaments a què són sotmeses en moltes ocasions després de la seva devolució.

• Aquestes accions es produeixen en el marc d'acords de cooperació econòmica i en matèria de control migratori entre la Unió Europea, Espanya i el Marroc. Tant la UE com l'Estat Espanyol són responsables de comprovar que en l'execució d'un acord internacional del qual són part no es produeixen vulneracions de drets humans.

1.2. Situacions de maltractaments infligits per les forces de seguretat espanyoles:

• Es constaten maltractaments de les forces policials espanyoles en el perímetre fronterer contra la població migrant, com la utilització de gasos directament sobre les vies respiratòries de les persones, agressions amb les defenses mentre estan a alguns metres d'altura i quan baixen de la tanca. A més hi ha indicis fundats que s'han produït sedacions forçoses sense garantia ni reconeixement mèdic, ni previ ni posterior.

• Hi ha indicis fundats a partir d'observació directa que la Guàrdia Civil no compta amb els mecanismes de control intern necessaris per prevenir possibles abusos i per evitar l'existència de comportaments racistes o xenòfobs.

1.3. Instal·lació d'una nova tanca de concertines en territori marroquí:

• La nova instal·lació d'una tanca plena de concertines (fulles) posa encara més en risc la integritat física i la vida de les persones migrants que intenten accedir a l‟Estat Espanyol a través del perímetre fronterer.

• Aquesta situació és especialment greu si pensem que aquestes persones no tenen pràcticament accés a serveis sanitaris al Marroc ni a l'Estat espanyol.

6

1.4. Les "devolucions en calent" són devolucions il·legals:

• Es constaten devolucions il·legals (sumàries o col·lectives) d'unes 230 persones des del mes de març fins a l'actualitat. Aquestes pràctiques no només no són excepcionals sinó que s'han convertit en una pràctica normalitzada.

• L'Informe titulat "Expulsions en calent: Quan l'Estat actua al marge de la llei", en el qual es conclou que "Les „expulsions en calent‟ vulneren la Llei orgànica 4/2000, de l‟11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social i el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el seu Reglament i que són una pràctica que no respon a cap dels procediments previstos en aquesta normativa ".

1.5. Violències contra les portadores:

• Les dones marroquines, en situacions d'exclusió i vulnerabilitat, són generalment les que exerceixen el treball de portadores en situacions d'explotació laboral consentida.

• S'ha constatat ús de la força per part de la UIP contra les portadores de manera innecessària i desproporcionada, així com l'ostentació constant i amenaçant de les defenses policials durant tot el servei en una clara actitud amenaçant i agressiva. Així mateix hi ha indicis que en ocasions es produeixen requises arbitràries de la mercaderia portada.

2. El Centre d’Estada Temporal d’Estrangers de Melilla

2.1. Introducció i 2.2. Accés al Centre i ocupació actual:

• El CETI es troba molt per sobre de la seva capacitat. Malgrat que la capacitat màxima del centre és de 480 persones, segons dades de l'ACNUR del mes de juny, l'ocupació del centre s'elevava fins a les 2.161 persones.

• La superpoblació existent al CETI no només no excusa les greus deficiències trobades sinó que és responsabilitat directa del Govern el manteniment de l'ocupació òptima i l'observació pel respecte dels drets que es puguin veure vulnerats com a conseqüència d'aquesta saturació.

• La saturació de les instal·lacions afecta encara més greument la població ja de per si vulnerable: com a potencials refugiats, dones i nens / es.

• La majoria de les arribades corresponen a persones d'origen declarat sirià. Constata la hipervisibilitat mediàtica i dels discursos polítics dels salts al perímetre quan la majoria de les entrades de persones al CETI provenen d'entrades per llocs fronterers habilitats.

2.3. Instal·lacions improvisades, precàries i perilloses:

• La saturació porta a solucions habitacionals improvisades i inadequades com l'ocupació de sales dissenyades per a altres fins o la instal·lació de tendes de campanya militars.

• Es constata l'absència total d'intimitat, garantia i seguretat dels objectes personals i, més greu encara, de les persones, especialment les que es troben en situació més vulnerable.

7

• Les instal·lacions presenten també un greu risc davant de possibles incendis o el control d'agressions o baralles.

• Es constata l'existència de robatoris d'objectes personals (roba, calçat, etc.) I d'un mercat intern dels mateixos.

2.4. Entorn del Centre: absència de serveis de neteja:

• La contaminació i residus acumulats a l'esplanada-aparcament del CETI i del llit limítrof del Río de Oro és insostenible. Un risc mediambiental i per a la salut pública i per a les persones que el transiten, especialment nens.

• És responsabilitat directa de l'Ajuntament de Melilla el manteniment i la dotació d'aquest espai amb els mitjans necessaris per assegurar la higiene i la neteja: papereres públiques, serveis de neteja, recollida de residus, etc.

• La densitat de població i l'ocupació d'aquest espai no justifica l'abandó de les autoritats locals sinó que encara el fa més greu.

2.5. Insuficiència dels serveis de traducció:

• L'accés a mitjans de traducció adequats és imprescindible per identificar les situacions concretes de les persones i l'exercici actiu dels seus drets. Es constata que no hi ha recursos suficients en aquest àmbit.

2.6. Deficiències en l'atenció psicològica:

• Es constata el nombre insuficient de personal en l'atenció psicològica.

• Hi ha indicis de saturació i diagnòstics potencialment negligents i / o inadequats.

2.7. Crítiques pel que fa al personal de seguretat i de Creu Roja:

• El personal de Creu Roja rep crítiques des de diverses fonts que constaten un tracte inadequat per part del personal pel que fa als / les estrangers / es.

• S'han observat pràctiques i insults discriminatoris, xenòfobs i denigrants per part d'un dels agents de seguretat en l'exercici de les seves funcions.

2.8. Drets sexuals i reproductius:

• Es constata que la campanya informativa i la distribució de material anticonceptiu no s'ajusta a les necessitats de la població a la qual va dirigida.

• El fet que les dones no tinguin accés a la interrupció voluntària de l'embaràs en el CETI i l'exclusió sanitària que pateixen en la pràctica les persones estrangeres a la ciutat de Melilla fan d'aquesta qüestió un veritable risc psicològic i físic per a les dones, a més d'una violació dels seus drets.

• Les fonts han informat pràctiques rudimentàries i molt lesives d'avortament, que sovint requereixen trasllats hospitalaris. Així com un elevat nombre d'embarassos.

8

2.9. Relacions de gènere i violència

• No només es produeix violència explícita contra les dones sinó que aquesta a més compta amb el suport de la xarxa familiar, sotmetent a la dona que denuncia (o amb agressions que són evidents per a les autoritats) a un veritable escarni.

• En el cas de la població siriana no hi ha manera de traslladar informació sense que aquesta passi abans pels homes.

• El masclisme i la violència genera també nombrosos conflictes i baralles entre homes davant de supòsits gelosia o comprovacions.

2.10. Situació de la infància:

• Es constaten casos de desatenció infantil en múltiples aspectes: higiene, alimentació, absentisme, etc.

• Cal comptar amb un grup de professionals que pugui identificar la situació les nenes i nens, informar les mares i pares i desenvolupar activitats ajustades a les necessitats bàsiques de les i els menors.

2.11. Actituds racistes

• La discriminació i els conflictes entre els països i les ètnies en origen se sumen a la competència per recursos al CETI.

• La inexistència de tallers per a adults en què participin diferents grups i gèneres per treballar per la reducció d'actituds i valors racistes, cosa que es fa indispensable.

2.12. Actituds homòfobes i discriminatòries contra persones LGTBI

• En el CETI es reprodueixen actituds absolutament intolerables contra la població LGTBI. Insults, vexacions i agressions són constants, la qual cosa demostra que la seva permanència en el CETI no garanteix la seva integritat física o psicològica.

3. Asil, refugi, protecció subsidiària i altres figures de protecció a Melilla

3.1. Situació general

• El 2014, segons fonts de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) tan sols hi ha hagut 9 peticions d'asil a Melilla. Es constata així l'escàs nombre de sol·licituds d'asil realitzades a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

• La lentitud del procés d'asil a Melilla porta a les persones a renunciar a aquest dret fins a poder arribar a la Península, a risc que el seu trasllat a la Península es faci amb una ordre d'expulsió o devolució que dificultarà encara més l'accés al procediment d'asil.

• Els trasllats des del CETI a la península són insuficients, arbitraris i no es compta amb

9

protocols de derivació urgent per a persones en situacions d'especial vulnerabilitat, que per la seva situació no haurien de conviure al CETI amb la resta de persones (per exemple, sol·licitants LGTBI).

• No hi ha procediments de detecció de casos susceptibles de sol·licitar protecció, així com tampoc no hi ha canals adequats d'informació del procediment de sol·licitud

• L'accés al procediment no està garantit i s'anteposa així, la política de fronteres a la protecció de persones en situacions de vulnerabilitat.

3.2. Situació de persones susceptibles d'asil per motius d'orientació o identitat sexual o de gènere o motius racials

• No es garanteix la protecció de les persones que fugen dels seus països per aquests motius, havent de conviure al CETI amb situacions similars a les que van provocar la fugida dels seus països.

3.3. Situació de les dones susceptibles de sol·licitar asil

• En el cas de les dones, la interseccionalitat dels condicionants de dona i migrant les converteixen en persones especialment vulnerables. No hi ha mecanismes de protecció davant les possibles situacions de violència que poden haver-hi o estar vivint.

• L'aplicació de la legislació vigent en matèria d'asil per part de les autoritats és errònia, en mantenir com a motiu per el rebuig de les sol·licituds, que les dones no són perseguides per autoritats públiques sinó per les seves comunitats.

• La major part de les dones que arriben a Melilla han estat o són víctimes d'explotació sexual, en molts casos de xarxes de tràfic. No obstant això aquest fet contrasta amb el pràcticament nul reconeixement de la condició d'asil per aquest motiu, remetent al mecanisme de l'article 59 bis de la LOEX que condiciona la protecció de les víctimes de tràfic a la seva denúncia i col·laboració amb les autoritats.

• La detecció, avaluació i protecció de les possibles víctimes de tracta és inadequada i insuficient.

4. Menors no acompanyats

4.1. Acollida i vida als centres:

• A partir dels informants locals es constata la necessitat de canviar l'enfocament pedagògic que regeix en els centres d'acollida que prioritza l'ordre i la seguretat a la protecció i l'educació. Aquest enfocament reverteix negativament en el desenvolupament psicosocial dels joves i per tant, dificulta la trobada educativa. Així mateix, ha contribuït a l'actual situació d'abandonament de diversos menors del centre d'acollida.

4.2. La tutela dels menors no acompanyats:

• Es confirmen casos en què no s'assumeix la tutela dels menors de manera immediata.

10

Convé assenyalar que la no assumpció de la tutela constitueix un abandó a la inexcusable responsabilitat de l'administració competent en matèria de protecció.

4.3. Processos de regularització dels menors no acompanyats:

• Si bé les organitzacions socials han aconseguit que no s'extingeixi l'autorització de residència en complir els menors la majoria d'edat, es persisteix en la no regulació retroactiva dels menors.

4.4. L'escolarització dels menors no acompanyats:

• Si bé el dret a l'educació està garantit mitjançant el desplaçament de professors a la Puríssima o al Centre Assistencial no hi ha cap justificació perquè aquests nens no siguin escolaritzats en col·legis públics de la ciutat.

5. Exclusió sanitària

5.1. Situació legal i social com a conseqüència de la supressió del model de sanitat universal

5.1.1. Exclusió de les persones estrangeres en situació administrativa regular

• El Reial Decret 16/2012 de 20 d'abril no només ha suposat l'exclusió sanitària d‟estrangers / es sinó també la destrucció de la sanitat universal.

• L'única possibilitat de rebre una assistència mèdica veritablement és que la persona exclosa (si escau, l'estrangera en situació administrativa irregular) repagui aquesta assistència, subscrivint un conveni especial.

• Convé insistir en repagament perquè des de 1999 la despesa sanitària se sufraga no per la cotització a la Seguretat Social sinó mitjançant els impostos (directes o indirectes).

5.1.2. Dret a certa assistència sanitària en situacions especials

• Tot i que el Reial decret reconeix que davant "necessitats especials" (sense definir) totes les persones han de rebre atenció necessària ... és manifestament insuficient.

• Les persones excloses (amb excepcions com les dones embarassades, els menors o les víctimes de tràfic en període de reflexió) només tenen reconeguda la possibilitat d'acudir als serveis d'urgències per accident o malaltia greu.

• Deixar fora de l'atenció sanitària precisament les persones més vulnerables des del punt de vista social i econòmic constitueix un retrocés en el benestar d'aquestes persones i del conjunt de la societat.

5.1.3. Infracció del reglament: agreujament de l'exclusió:

11

• Des de la societat civil es ve denunciant que "restringir a aquests casos especials l'accés de les persones excloses al sistema sanitari, l'atenció integral als problemes de salut queda fragmentada i limitada. Aquest panorama, de per si gravíssim, resulta encara més preocupant pel fet que ni tan sols s'estigui prestant atenció en aquestes situacions especials.

5.2. La situació de l'assistència sanitària a Melilla

5.2.1. Irregularitats en l'atenció d'urgències: el cas d’M.

• Com s'ha indicat anteriorment, les persones estrangeres en situació irregular tenen dret a l'assistència sense facturació per malaltia greu o accident, sigui quina sigui la causa, fins a la situació d'alta mèdica. No obstant això, la CODH ha detectat que aquesta atenció no s'està realitzant en les condicions legalment previstes.

• El cas de M. posa de manifest la pràctica de l'administració consistent en: 1) l'obligació de signar un compromís de pagament amb caràcter previ a l'atenció i 2) La prestació d'una assistència clarament insuficient.

5.2.2. Desatenció als menors estrangers: el cas de S.

• Hem constatat que a Melilla, als menors estrangers que es troben a la Ciutat Autònoma, ni se'ls expedeix la targeta sanitària, ni se'ls assigna un centre de salut (i el / la corresponent pediatra), ni se'ls dóna la deguda assistència quan és requerida.

• L'Hospital Comarcal de Melilla s'ha negat a realitzar proves de diganòstic clau, instant a la família a fer les proves per la via privada. Després del greu diagnòstic tornen al centre i se li nega l'internament. Tot i la greu situació de menor.

• Després d'una reunió entre la Direcció mèdica de l'Hospital Comarcal amb la CODH s'aconsegueix l'hospitalització del menor per ser traslladat quatre dies després a un hospital de la península.

• La CODH va observar també una desigual i deficient atenció sanitària a S, amb motiu de la seva situació administrativa, en la qual després de la primera valoració mèdica a l'Hospital en què se li fa una prova radiològica, observant alteracions suggestives de lesió lítica, no es realitza el seguiment oportú.

• Aquest cas és un exemple palmari de derivació improcedent a un centre privat; la privació del dret d'atenció sanitària i una greu exposició de risc per a la salut del menor al privar-lo de les oportunitats d'èxit que un diagnòstic i tractament oncològic adequat i precoç poguessin haver-li ofert.

• Converses amb familiars i pacients a l'Hospital demostren que lluny de ser una excepció el cas de S. és convencional: menors tot i estar estudiant i residint a Melilla són exclosos de la més mínima atenció sanitària.

• S'evidencia l'omissió del deure d'informar sobre el dret d'accés a la salut per part del personal dels centres hospitalaris.

12