Escola Vedruna

2006

1EditorialSumari

Disseny: Ester Puig, Gabriel Sagalés i Maite Garcia

Agraïments: Pep Rifà (assessorament informàtic), Joan Roca (correcció ortogràfica) i tots els mestres (Mercè Rusiñol, Anna Ausió, Lídia Carrera, Dolors Ayats, MªAngels Lupiàñez i Gabriel Sagalés)i alumnes de la comissió de la revista Xarxa.

Compaginar la vida laboral ambl’educació dels fills és cadavegada més un repte per aqualsevol família.Actualment no tothom gaudeixde la sort que la majoria denosaltres vam tenir quan érempetits. Sortíem de l’escola almigdia i anàvem a casa a dinar,amb el pare i la mare ipossiblement els avis i elsgermans. Era un bon momentper parlar de les coses quehavíem fet i de com ens haviaanat el matí. Era un bon momenten què els nostres pares feien depares, ens recolzaven si calia,ens avisaven si era el cas, endefinitiva, parlaven ambnosaltres i, de ben segur, enseducaven. Passava el mateixquan arribàvem a la tarda,després de dues o tres hores declasse. La mare ens preparavael berenar (era important tenirenergia!), li explicàvem com enshavien anat les classes de la tar-da, parlàvem dels deures del’endemà. A vegades ens feienanar a jugar una estoneta, aixítrèiem energia, ens relacionàvemamb els nostres companys i

amics, i després tornàvem a casaper acabar els deures, estudiar lalliçó que els pares ensdemanaven al vespre o al matísegüent a primera hora;miràvem una mica la televisió ianàvem a dormir a una hora queprèviament havíen pactat ells.Cada casa és un món, i tant quesí, però les famílies no esdiferenciaven molt les unes de lesaltres. Era força més fàcil queara, sobretot per a les mares.Ara i després de la gran sort queles dones hem tingut, treballemigual o més que els homes (sensemenysprear la feina que elshomes puguin fer) i hem de fermans i mànigues per aconseguirpoder estar una estoneta, perpetita que sigui, amb nostres fills.No sempre tenim la sort decompartir els mateixos horarisper poder dinar junts. Moltesvegades no estem ni al mateixpoble, i desplaçar-nos éspràcticament impossible, per tantja no hi ha la possibilitat que lesnostres mares tenien, de veurel’estat d’ànim dels seus fills, decomentar els seus neguits, de feren alguns casos, de motor del’educació i en d’altres, de fre

Aquí teniu la llista del tots els alumnes d’EP col·laboradors de la Xarxad’enguany sense els quals aquesta revista no hauria estat possible:

Aleix Masramon, Albert Arjonilla, Elisabet Calvet, Aitor Gea, AnnaCussó, Aïda Font, Sergi Segura, Laia Vilà, Berta Graugés, GlòriaMoya, David Varillas i Adrià Vilalta.Helena Cànovas, Oriol Chandre, Eric Pla, Alex Martin, Pol Pla, AleixBou, Mar Recarens i Michael Sanchez.

EditorialEn aquesta pàgina i la següent.

NotíciesDe la pàgina 2 a la 16.

El reportatgeColònies 05/06, de la 17 a la 21.30 anys de colònies, de la 21 ala 31.

El reportatge gràficOlimpíades d’ESO, de la 32 a la34.

EducacióDe la 35 a la 40, molt interessant

EntrevistesDe la 41 a la 49 n’és ple.

El racó de les petitescosesDe la 50 a la 61 un munt.

CartesPer emocionar-se les pàgines 62i 63.

AmpaEls emprenedors a les pàgines64 i 65.

Passa-tu-BPer entretenir-se, la 66 i 67.

Escola Vedruna

2006

2

d’algunes actituds, dereconductors de la realitat.‘Educar no és fàcil’: sempre hemsentit aquesta frase, està enboca de tothom i a totes hores.Però educar es converteix enalguns moments en quelcomd’impossible perquè els paresno hi som, no som al costat delsnostres fills. Moltes vegadessom treballadors amb jornadesinterminables i això ens fa paresa llarga distància o pares nomésde cap de setmana (amb unamica de sort). El neguit que ensprovoca com a pares, provemde tapar-lo amb la parteconòmica. Els nostres fillsdisposen de més coses(probablement cap d’ellesnecessària) de les que podenutilitzar i valorar. Sembla quetenim la tendència de substituir laqualitat de les coses per laquantitat. Quantes més cosestenen els nostres fills, mésestimats se senten? És potcanviar una hora de dedicacióper un joc, o una pel·lícula? Unaexcursió o anar al parc per unDVD? Una xerrada (encara quea vegades sembli que parlemidiomes diferents) per l’ADSL oel Messenger? M’agradaria

pensar que tots els pares hem ditque no i que , per tant, demà icada dia, jugarem amb elsnostres fills, anirem a fer untomb, parlarem...Als criteris que mesuraran lasocietat del benestar, cadavegada més s’hi haurà d’afegir elconcepte del temps, és a dir, labona organització del temps alllarg de les 24 hores de cadadia, no només com a peticiópersonal, sinó també com anecessitat familiar i de lasocietat. La nostra societat estàformada per nuclis familiars, iaquestes cèl·lules que són lesfamílies s’han de cuidar i mimarsi volem que es mantinguin ambuna certa salut.Serem capaços de reorganitzarla nostra jornada laboral i recla-mar la fórmula “ a les 5 a casa”?Esperem que ben aviat larendibilitat es pugui mesurar peltalent, l’eficiència i els objectiusreeixits, enlloc de perl’acumulació d’hores en unacadira.S’ha de trobar un nou equilibrientre el temps de treball i eldedicat a la vida privada i pertant familiar.Aquesta serà la nova frontera

del benestar. Un repte aaconseguir i pel qual lluitar. Hemde ser capaços de trencar ambla fórmula 24/7, (treballem les24 hores del dia, 7 dies a lasetmana).

Maite Planas

Editorial

Els alumnes de 2n d’ESOobtenen un dels premis BaldiriReixac d’enguany

«De com els alumnes de 2nd’ESO tocats per l’agulló de Dalítroben el camí surrealista justabans de despertar del somnien 3D». Aquest és el títol deltreball guanyador d’un delspremis Baldiri Reixac adreçat alsalumnes.Aquest treball es va realitzar desde l’àrea de Visual i Plàstica, ies va ampliar a altres àrees: lite-ratura, història, filosofia, cinema,... De manera que es va conver-tir en un treball interdisciplinari.Primer vam desvetllar lacuriositat que ens oferia la figurade Dalí. Ens vam preguntar quiera Dalí, què era el surrealisme... A partir d’aquí va néixer elnostre projecte que consistia en

recrear en tres dimensions unaobra pictòrica de Dalí. Un totalde 33 alumnes de 2n d’ESO esvan posar a treballar, en petitsgrups, per fer possible aquestagosarat projecte. El resultat finalha estat molt satisfactori per atots, amb un valor afegit: elreconeixement per part del Juratdels Premis Baldiri Reixac i larecompensa a l’esforç i al treballben fet. La dotació d’aquestpremi és de 700 euros enllibres.El dia 4 de juny, al Casal deL’Espluga de Francolí (Conca deBarberà) ens van lliurar el premi.Aquest any fa 10 anys quel’Escola Vedruna-Tona va rebrede mans del President deGeneralitat de Catalunya un delspremis Baldiri Reixac adreçat ales escoles. Aquest guardó, vasuposar un nou estímul i unanova empenta en la nostra tascacol·lectivadecatalanitzacióde l’escola ide progrésen qualitat iinnovacióeducatives.

Notícies

Escola Vedruna

2006

3NotíciesCARNESTOLTESEl passat dia 24 de febrer a lanostra escola vam celebrar el

Carnestoltes com cada any, per talde no perdre la tradició.Aquest any el tema de disfressava ser LA MACEDÒNIA. Tots itotes anàvem disfressats d’algunafruita i així entre tots ens vam con-vertir en una macedòniagegant i d’allò més gus-tosa.Els més petits de la collaeren les maduixes, elsde P4 les pomes, els deP5 eren les peres, els deprimer de Primària elsplàtans i els de segon

ELS FRUITS DE TARDOR

Vosaltres coneixeu cap follet?Nosaltres sí, la Filomena i enFelip. Són uns follets molttrapelles que dormen de dia itreballen de nit. Sí, sí, treballen, imolt que treballen! Sabeu què ensvan fer? Un munt de regals sor-presa! Primer: al camp de futbolvam trobar una cistella demagranes, quin tip de desgranar!!Segon: a la classe dins una caixaimmensa hi havia carbasses detotes mides i colors; quin fart depesar!! Tercer: vam pujar i baixarescales fins a trobar els codonys.Com costaven de tallar! Però elcodonyat era boníssim. Quart: elsfollets ens van fer voltar pel patifins que vam trobar una torradoraplena de castanyes. Mmm... quebones eren!Cinquè: fins a daltde tot de l’escola,a les golfes vamanar i una caixa ple-na de raïm vamtrobar. Que divertitque és xafar-lo ambels peus! Sisè: lestaronges, les vamtrobar al pati de dalt,n’hi havia per a tots;com rodolaven!

ESCOLA D’HIVERN

Els dies de les vacances deNadal, mentre alguns nens/esfeien vacances, a l’escolavàrem preparar uns tallersper a tots aquells quevolguessin saber méscoses sobre el Nadal.Les activitats anavenadreçades al Cicle d’Ed.Infantil. Totes les activitatsestaven centrades encontes de Nadal. Així, totsplegats vam aprendre unmunt de coses: d’on veel tió, per què pengem lallufa?, com se celebra el Capd’Any a la Xina, per què encenemles atxes el dia que vénen elsReis de l’Orient?, etc.En fi, a part d’aprendre moltes

coses també vamjugar molt i ens hovam passar moltbé!

eren les mandarines. Les mestres,per tal de completar la macedònia,ens vam disfressar de pinyes.Al matí tots els nens i nenesd’educació infantil ens vampassejar per tota l’escola fent forçasoroll ja que volíem lluir disfressa.I a la tarda, tal i com diu la cançó(... quan arriba el Carnestoltes, totssortim a passejar, ens posem unadisfressa per saltar, cantar iballar,...) tots els alumnes desd’Infantil fins a 6è de Primària vamsortir al pati a rebre el SenyorCarnestoltes que ens estavaesperant. Després d’escoltar lesseves paraules, vam fer unadesfilada perquè ens poguésveure a tots i totes.

Escola Vedruna

2006

4NotíciesC.MITJÀ I EL COLLAGE

Aprofitant queestem treballantel collage a ed.visual i plàstica,vam decidir queens disfressaríemde Collage. Cadanen/a va portar unaampolla d’aigua de 5l o una capsaper fer el seu cap-gros de Collage.El vam decorar amb la tècnica delcollage i, la veritat, és que van que-dar molt divertits i, sobretot,originals! Vam complementar lanostra disfressa venint tots d’un solcolor.El divendres a la tarda vam sortir

al pati elsnens i nenesd’Ed.Infantilfins a 6è,cadascú ambla sevadisfressa aesperar elnostre Rei

Aquest any et tema de disfressaera el mateix que per la rua delpoble i per aquest motiu els pa-res i mares de l’AMPA ens vanajudar molt en l’elaboració de ladisfressa. Ah per cert, en el car-naval del poble vam quedartercers.

D I J O U SLLARDEREl dijous 23de febrer elsnens i nenesd’EducacióInfantil vamcelebrar el dijous llarder.Aquest any per celebrar-ho vamdecidir anar a berenar a lesFeixetes. Així que cap a les tres,tant bon punt vam estar en fila i apunt, vam començar l’excursió pertal d’agafar una mica de gana perpoder berenar.De seguida vam arribar a lesFeixetes i tots junts vam fer unarotllana per poder berenar a la ple-gada.

EL DIJOUSLLARDER,BOTIFARRAMENJARÉ

El dijous 23 defebrer vamagafar lamotxilla amb

l’entrepà i l’aigua i vam anard’excursió a la Font del Ferro acelebrar el DijousLlarder. Allà vam ju-gar a l’atrapada, al’amagada... i a les 4aproximadament,ens vam asseuretots en rotllana i vamberenar.Que bé que ens hovam passar!!!

Cicle Mitjà

Un cop berenats, vam jugar, sal-tar i cantar fins que va ser l’horade tornar cap a l’escola on hi haviatotes els pares, mares, tiets itietes, àvis i àvies, ... que ensvenien a buscar.

ELS MESTRES DEL COLLAGE

Els nens i nenes de tercer d’Ed.Primària estem treballant la tècnicadel Collage a ed. visual i plàsticai vam aprofitar l’ocasió per anar ala Fundació Joan Miró a veurel’exposició titulada “Els mestresdel collage”.

Carnestoltes. Vam fer unapassarel·la,on petits igrans vamdesfilar i, totseguit al pativam jugar.

Cicle Mitjà

Escola Vedruna

2006

5Notícies

El dia 25 de gener vam agafarl’autobús i ens en vam anar a Bar-celona. Quan vam arribar, per es-perar el nostre torn al museu, vamanar a esmorzar i a jugar alsJardins de la Font del Gat, al parcde Montjuïc.Seguidament, vamentrar al museuFundació Joan Miró aveure l’exposició titu-lada “Els mestres delcollage”. I, a l’hora dedinar, vam anar alParc de la Ciutadellaon vam dinar i jugar fins que a les4 ens va venir a buscar l’autobús!

3r d’Ed. Primària

ELS DE CICLEMITJÀ FEMBUNYOLS

El dijous a la tarda elsnens i nenes de ciclemitjà “ens vam posarmans a la massa” ivam fer bunyols deQuaresma, que, percert, ens van quedarboníssims! El

divendres a la tarda vam sortir alpati i ens els vam menjar! Uf! Quebons que estaven!!!Aquí us donem la nostra receptaper si els voleu provar:

Ingredients:

Dos ous i unsobre de llevatUna llimonaratllada

Una mica demantega

¼ de quilo desucre¾ de quilo defarina

Un got de lletOli per fregir la massa

Instruccions:Primer de tot ens hem de rentar

les mans. Pensa que per cuinarcal tenir les mans ben netes.Bat els ous, després desfés lamantega i barreja-hi els ous i elsucre.Afegeix-hi la farina barrejada ambel llevat i finalment la llet i la llimonaratllada.Quan ho tinguis tot ben barrejat,treballa la massa fins que quediuniforme i no se t’enganxi als dits.Fregeix la pasta al costat d’algúgran de casa. L’oli ha de serabundant i ben calent. Per a cadabunyol has de posar una culleradade pasta a la paella.Retira la pasta del foc quan estiguidaurada.Només falta ensucrar-los i...BON PROFIT!

ANEM A FERPA!

El dilluns 27 defebrer els nens inenes de 3r vamanar a laUniversitat deVic a fer el tallerdel pa queo r g a n i t z e nconjuntament elGremi deF l e q u e r s

d’Osona, el Centre de Re-cursos Pedagògics i la Universitatde Vic. Els alumnes van poderveure amb els seus propis ulls elprocés d’elaboració del pa i envan poder fer un. El millor de tot,per això, va ser poder-se endurel pa ben amassat i a punt percoure cap a casa. L’endemà almatí molts d’ells van venir amb el

s e ul l ongue ta m bxocolatap e resmorzar.Mmmmmm!Que boq u eestava!!!

Escola Vedruna

2006

6NotíciesFerdinando, Historia de un toro“hecho de otra pasta”

El dia 28 de març els nens i ne-nes de Cicle Mitjà vam anar aveure una obra de teatre encastellà a la Fundació la Caixa deVic, titulada “Ferdinando”.Ferdinando és un toro que hacrescut a la devesa molt feliç. Allàassaboreix cada instant: li agradaolorar les flors, seure a contem-plar el paisatge...Un dia arriben a la devesa unshomes que busquen toros per la“corrida de Madrid”. Ferdinandos’amaga perquè no el vegin i se’nva a olorar les flors; però, senseadonar-se’n, s’asseu a sobre unaabella que li pica. Furiosament, esposa a córrer per alleugerir-se dela picor. Els homes creuen havertrobat l’exemplar més fer per les“corridas de Madrid” i se l’enduena Madrid. Abans de marxar però,s’acomiada de la seva mare i delsaltres; ells creuen que no el tor-naran a veure, ja que cap dels to-ros que s’han endut no ha tornat.Quan en Ferdinando arriba a Ma-drid queda sorprès i no sap la queli espera! El posen a dins de laplaça de toros i tothom el crida iell no sap com reaccionar; li tiren

flors i es posa a olorar-les...Finalment, com que veuen que noés un toro que serveixi per a aixòel tornen a la devesa. Quan arribaa la devesa, tots es posen moltcontents i ell els explica el que liha passat a Madrid.

Cicle Mitjà

SETMANA DE LA SOLIDARITAT

TRACTEM-NOS BÉ! VOLEM UNMÓN MILLOR? FEM-LO!

A l’escola aprenem llengua,matemàtiques i altres cosesimportants, però sobretot hemd’aprendre a viure i a treballarjunts. La violència no resol elsconflictes, només en crea denous:Quan ens barallem i ens peguemens fem mal, però també fem malquan insultem una persona o ensburlem d’ella i també quan no ladeixem jugar, quan la fem fora delgrup i ningú no la vol i sempre esqueda sola. També fem mal quandiem coses “lletges” d’algú a laseva esquena per tal que elsaltres no li estiguin amics.Tractem-nos bé! Aquest eral’objectiu que ens proposàvem

durant la setmana de la Solidaritatels nens i nenes i de Cicle Mitjà.Vam fer activitats que servissin perreflexionar sobre com ens havíemde comportar davant un conflicte oproblema i vam arribar a la següentconclusió:Hi havia 5 coses que havíem de fersi ens trobàvem enmig d’una barallao conflicte:1. Intentar mantenir la calma.2. No respondre de la mateixamanera.3. Intentar parlar-neamistosament.4. Marxar del lloc.5. Parlar-ne amb algú.

Aquests consells, són els cinc ditsde la teva mà. Per finalitzar lasetmana solidària, cadascú es va ferla seva pròpia mà amb les cinc co-ses a recordar, una per a cada dit.

Cicle Mitjà

S e t m a n asolidaritat

Durant tota unasetmana elsnens i nenesd’educació in-fantil hem estat

treballant la solidaritat a l’aula.Les mestres ens varen prepararuna activitat a la sala polivalent.Per poder veure l’espectacle ala sala vàrem pujar en silenci perles escales i fent una fila moltben feta.A l’entrada les mestres ens vanenganxar un gomet vermell enuna mà i un gomet de color verda l’altra mà, estàvem tots unamica esverats de l’emoció. Uncop tots asseguts a terra, vasortir la Neus i ens va recordarel que volia dir la paraula

solidaritat, jaens enrecordavemque a laclasse lesn o s t r e smestres enshavien ditq u esolidaritat vol

Escola Vedruna

2006

7Notíciesdir: ajudar als altres, no barallar-nos, compartir, deixar...Llavors la Neus es va presentardient que erauna mestra d’unaescola i que esdeiaGumersinda ique a vegadesels nens i lesnenes de laseva escola nofeien bé les co-ses . Ens vademanar sinosaltres lapodíem ajudar adecidir si elsnens i les nenes feien bé omalament les coses. Si les feienmalament tots havíem d’aixecarel gomet de color vermell i siles feien bé el gomet de colorverd.Tot d’una van apareixer totes lesmestres : l’Anna, la Pilar, la Rut, laSandra, la Mercè i la Núria ambles nostres bates!!! En arribar al’escola i hi havia unes quantes ne-nes que a l’arribada no deien«Bon dia», de seguida laGurmensinda ens va preguntar siaixò estava bé, tots vam aixecarla mà amb el gomet de color

vermell. Les nenes van tornar aentrar a la classe i aquest cop síque van dir «Bon dia». La

Gumersinda ens va preguntar siara ho havien fet bé? Sí, i aquestcop tots vam ensenyar el gometde color verd.L’obra anava intercalant “gags” enpositiu i “gags” en negatiu. En elsprimers, la Neus ens preguntavaque ensenyéssim els gomets,però després ja erem nosaltresmateixos, que de maneraespontània ensenyàvem elgomet.Ens ho vam passar molt bé i vamaprendre a ser una mica méssolidaris. Sabem que a la classetots hem de ser amics de tots; hem

de compartir les joguines; quanfem fila, no s’hi val guardarllocs; no podem molestar alscompanys ; al pati hem de com-partir el joc amb tots els nens iles nenes que hi vulguin jugar...Si aprenem a fer molt bé totesaquestes coses, de gransesdevindrem persones méssolidàries i d’aquesta manerapodrem contribuir a fer un mónmillor.

HEM ANAT AL ZOO!

Els de P-4 vàremanar al zoo i ens hovam passar pipa! Pri-mer de tot, unamonitora ens va ex-plicar coses del dofítot i que nosaltres jaen sabíem moltes. Desprésvàrem anar a veure l’espectacle iens vanagradar moltels salts quefeien. Tots e g u i tvàrem dinar ivam agafarforces perpassejar pertot el parc iaixí poder

veure la resta d’animals: zebres,rinoceronts, micos, elefants,

girafes...Finalmentvam fer unpipí, vamb e u r eaigua icap a casafalta gent!L’autocare n sesperava

a la porta del zoo per anar cap aTona.

Escola Vedruna

2006

8NotíciesEL NOSTRE PROJECTE: ELDOFÍ

Els de P4, aquest any, durant totel segon trimestre hem estudiat eldofí. Escollir aquest animal no vaser una tas-ca fàcil jaque primertots vàremhaver de feruna votaciós e c r e t adient quèe n sagradar iaestudiar. Vah a v e r - h iuna mica de tot: els dinosaures,els micos, els elefants, el sol, lesserps, els cavalls... Desprésd’aquesta primera votació es vanagrupar els cinc més votats id’aquí finalment l’última votació, elguanyador vaser: EL DOFÏ!!!Tots ens vamposar en marxa,a la classevàrem muntar elr a c ód’informació iaixí tots els nensvan poder por-

tar coses de casa relacionadesamb aquest animal: Cd,informacions d’internet, vídeos,llibres, contes...A partir d’aquí, vàrem començar aaprendre moltes coses: com

neixen elsdofins, quèmengen, onviuen, comes comuni-quen, comr e s p i r e n ,com salten...I tot fent hemarribat al finaldel trimestre iens hem

adonat que ara sabem un munt decoses de dofins. Es pot dir queens hem convertit en uns expertssobre lamatèria.Ja ho

sabeu,si teniua l g u nd u b t esobre els dofins veniu a veureels nens de P4. Quedareu paratsde tot el que sabem!

Les mestres de P4 Neus i Ruth

DIBUIXANT ELCEL

A segon hemtreballat el celcom a projecte.En Josep de laporteria ens vaajudar,ensenyant-nos adibuixar i pintar un paisatge ambdiferents cels. Va venir a laclasse i davant nostre va crear

un parell de dibuixos que Déun’hi do, i a més, en un tres i nores.Ja sabem que és tot un artista iens ho va acabar de demostrar.Estem molt contents que ensvingués a ensenyar com ho faper pintar un paisatge. Moltesgràcies, Josep!

ELSVOLCANSD’OLOT

El dia 17 demarç els de1r d’EP vamanar a Olot aveure elCroscat, el

volcà més jove i més alt de laPenínsula. Diuen que l’últimaerupció d’aquest volcà va tenir

lloc fa 10.000 anys. La zonavolcànica de la Garrotxa és lamillor àrea de Parcs Naturalsde tota la Península (36 ParcsNaturals en tota la zona). Alparc natural hi ha 40 volcans.El volcà del Croscat i el deSta. Margarida només vantenir una erupció, perquè notenen cambra magmàtica.Aquests volcans són

esquerdes que es van formar perun moviment sísmic i, amb tot elmaterial, la xemeneia s’ha tapat.Al volcà del Croscat la lava vatrencar el cràter i va recórrer finson està ara la Fageda d’en Jordà,que s’ha format gràcies a unmicroclima. El volcà del Croscatva tenir una exportació de mineralsper construir camps de futbol,

Escola Vedruna

2006

9Notíciespistes de tennis, circuits decarreres, etc. Sort que ho van pa-rar. Vam poder veure les diferentsexplosions.Durant el trajecte vam fer diversesparades d’un minut per sentir elssorolls de la natura. A la Fagedad’en Jordà ens van explicar peron va passar la colada de lava,quines característiques té i vam ferdiverses parades per fer silenci.Vam deixar Olot amb el sonprofund del volcà.

Mestres de cicle inicial

UN MUNT DE COSES

Els nens i nenes de cicle inicialhem fet un munt de coses!

Hem participat al concurs de contesPilarín Bayés.Aquest any el tema del concursera la música. Ens hem divertitmolt fent contes tots junts.

Hem anat al 5èC o n g r é sCientífic per an e n sorganitzat perla Universitatde Vic el 18de maig. Elsnens i nenes de primer han parlatde volcans i els de segon han

explicat els experiments fets alprojecte “l’Art i el Cel”. Un congrés

és una cosamolt seriosaon s’hia p r e n e nmoltes co-ses. Unsrepresentantsde cada curshan explicat

el que havíem experimentat aclasse a partir d’una presentació

en “power point”. Ha estat unaexperiència per repetir. Ens hohem passat molt bé.

Els alumnesde segon,des del curspassat, ensc a r t e g e mamb els

alumnes de segon de l’escolaGuillem de Montrodon de Vic.Aquest curs teníem ganes deconèixer-nos i fer alguna activitatjunts. Per això el dia 5 d’abril ensvan convidar a la seva escola iens vanprepararun muntde jocs.Esperemque aviate n svinguin avisitar ala nostraescola.

També aquest curs els alumnesde segon, a l’àrea deconeixement del Medi hem estattreballant els sentits i hemparticipat en un projecte telemàticcol·laboratiu que es diu “Sàlix i elssentits”. El podeu visitar a l’adreçasegüent: http://www.lacenet.org/sentits/

Ja veieu, que noparem!

Escola Vedruna

2006

10NotíciesELS ACTORS DE CICLE SUPE-RIOR

Els alumnes de cicle superiorde Primària, els dies abans deNadal, estàvem una mica nervio-sos per la representació del’obra “Any de neu, any de Déu”de la Núria Tubau. L’obra tractad’un poble que no està d’acordamb el ritme de les estacions del’any i que, desprésd’aconseguir que el rei les vagicanviant tal com ells volen,s’adonen que totes sónimportants i necessàries.

En aquesta actuació els alumnesde 5è A van representar l’estiu,els de 5è B, la primavera, els de6è A la tardor i els de 6è Bl’hivern.

Elisabet Calvet iAitor Gea (5è A)

Nadal a la Canal

Com cada any,quan acabem elprimer trimestre,anem a la Canal.Allà ens hi espe-ra una sorpresaque ens farà

començar el Nadal d’una forma es-pecial. A poc a poc anem arribanti la sala es va omplint de nens.Els més petits, com formiguetesvan entrant a poc a poc agafatsde la senyoreta. Cada cop la salaés més plena i vet aquí que a miem fan seure a dalt de tot, on esveu tot el formiguer ben ple. Dosàngels gairebé de cotó fluixapareixen a l’escenari, i comencena parlar sobre el Nadal. Just unmoment després apareix laimatge d’un parc, amb una casetade cartró al fons, i un banc a ladreta on hi dormen una famíliasense sostre. De mica en mica vandesfilant alumnes de tots elscicles, aportant el seu granet desorra per aconseguir un somriured’aquells infants, que sembla que

p a s s e ngana i fred.Alguns elsconviden ajugar, altresels donenmenjar, finsi tots’apunten ac a n t a rn a d a l e s ,fins que,contents ,

són capaços de guarnir un arbreamb rampoines. Tot plegat unamica trist, però desgraciadamentforça real.

Delegats de xarxa de 6èA

JOC URBÀ 05-06

Aquest any, el joc urbà delsegon trimestre, estava formatper grups de 8 persones. Entotal érem 11 grups.Els grups s’identificaven amb elsnoms següents: sol, estrella,lleopard, zebra, papallona, fulla,foc, gat, tigre i girafa.

Primera prova

La primera prova consistia enanar a la plaça del Noi de Tona,on ens farien tirar a cistella ambla pilota de bàsquet.Més tard, però a la mateixaprova, ens vam haver de pintarla cara amb el símbol del nostregrup.El màxim de punts acumulableseren 20.

Segona Prova

Ens vam haver de dirigir al

carrer Lepanto, un carrer demala mort, prop del manantialCodina.Un cop allà, vam haver decomptar els fanals i dir el nume-ro exacte amb un rodolí. Elmàxim de punts a guanyar, eren10.

Tercera Prova

Ara ens tocava, exercitar lamemòria, per tant ens vam dirigira la plaça de l’ Ajuntament, onvam haver de buscar un rètolque prohibís una acció concretai memoritzar-la.Després ens vam dirigir a laplaça de l’ Hostal, on ens van ferrecordar el rètol i, recitar-lo a lamestra encarregada de la provaen qüestió.Un cop acabat això vam demos-trar els nostres dots artístics, aldibuixar l’escultura feta de ferrorovellat.

Quarta Prova

La quarta prova, consistia enanar a la plaça dels gegants onhi havíem d’arribar amb duespeces de roba al revés...Un cop allà havíem de comptar

Escola Vedruna

2006

11Notíciesles persones i les trompetesque hi havia al peu delmonument. Es podienaconseguir 10 punts.

Cinquena Prova

La cinquena prova constava d’unjeroglífic per a trobar el nou puntde control.

-mb l’ –j-d- d- l- p-rs-n- d-l c-ntr-l c-l tr-v-ss-r l- c-rr-t-r-. –r-t-ts s-ls -s c-ldr- tr-b-r -n ll-cd- r-c-ll-m-nt, -n l- g-nt h- v- -r-s-r, t-mb- s’ h- c-s- - -lg-n-smn—s p-rt-n-ls— n-m.

La solució del jeroglífic ens vaportar a un lloc molt emblemàticde Tona on, algun dia, potserens hi casarem.Un cop superada la prova vamhaver d’anar a un parc relacionatamb la paraula ‘’feix’’.Un cop allà, un del gruprepresentava una mòmia i elsaltres hi vam haver de ballar unrap que tingués relació amb lamòmia.Aquesta prova valia 10 punts.El màxim de puntuació era de 80i, el regal del joc, va resultar serous de xocolata, i per alsguanyadors, ous de xocolata demida gran.

SORTIDA AL MUSEUEPISCOPAL 5è EPVam conèixer el món medieval através del Museu Episcopal deVic

El divendres dia 11 de novembredel 2005, teníem una citainteressant. Ens esperaven a Vicper explicar-nos com van viure elsnostres avantpassats en l’èpocamedieval.A dos quarts de deu en puntteníem l’autocar davant del’escola, i en un tres i noi res ensvam plantar al Museu.En arribar, les mestres ens van di-vidir en dos grups, per podertreballar millor i uns es van espe-rar a fora deu minuts, just el tempsd’esmorzar.A l’entrada ens va tocar deixar totel que portàvem en un calaix moltgran, doncs no es pot tenir res ales mans per no fer malbé lesobres d’art que hi ha a dintre, en-cara que sigui sense voler.Les monitores, a través de la pin-tura i l’escultura, ens van fer viureamb il·lusió un món desconegutper a nosaltres, l’època Medieval.Tot observant aquestes obres,vam aprendre moltes coses: comvivien, què menjaven, en quicreien, com aconseguien els

pigments...Vam estudiar detingudamentalguns retaules i frontals.Precisament la darrera activitat vaconsistir en fer una reproducciód’un d’ells amb quatre cartrons itrossos de roba.Va ser molt divertit, ho recomanema tothom.

VIATGE A FRANÇA

Un grupd’alumnes de 3rd’ESO, del crèditvariable deFrancès, vanorganitzarjuntament amb laseva professoraun viatge al Sudde França. Estractava de practicar el francès ialhora descobrir llocs que nohavien visitat mai.El dia abans de marxar, espodia notar el nerviosisme il’eufòria que vivien. Van sortir ales sis del matí del dia 19 demaig i van arribar a Cahors pelsvolts del migdia. Activitats combuscar informació a l’oficina deturisme, demanar les claus del’habitació o el menú al restau-rant, van ajudar a aconseguir els

seus objectius. Durant la sevaestada a França van visitar lescoves de Padirac, la ciutat deRocamadour, el museu de laResistència, la cova de Lacave,un museu de joguines antigues ifins i tot van assistir a un concert«freaky». L’últim dia, van visitarCarcassonne. Després depassejar per la ciutat i visitar el

museu de la Inquisició, vanemprendre el viatge de tornadacap a Tona. Eren les vuit delvespre. Estaven cansats, peròcontents del magnífic viatge queacabaven de viure i de compar-tir.

Escola Vedruna

2006

12NotíciesSANT JORDI MOZARTIÀ

Aquest any,aprofitant que secelebra el 250èaniversari deMozart, vam de-cidir que faríemuna llegenda deS t . J o r d imozartiana, de-dicada a una deles òperes mésfamoses deMozart, “La Flauta Màgica”.El narrador de la nostra llegendaés un personatge un tant especial,és el Sr. Wolfang AmadeusMozart, que ha vingut des deSalzburg per explicar-nos la nostrallegenda de St.Jordi mozartiana.El protagonista de la llegenda ésen Jordino, que seria el nostrecavaller St.Jordi i Papageno,l’ocellaire amic fidel de St.Jordi,qui l’ajudarà a vèncer els obstaclesper salvar a la princesa deMonostatos.En Jordino està ben enamoratd’una princesa, Pamina, a qui hade rescatar, ja que estàsegrestada per Monostatos. EnPapageno li dóna un instrument,una flauta que no és normal i

corrent, sinó que té el poderd’amansar lesferes. Jordinoes posa a tocarla flauta. Tot decop, surten elsanimals i ballenuna dansa al sode la música ise’n van.Jordino quedasorprès del po-der de la flauta.Papageno li

dóna també un carrilló i li explicaque quan les campanetes faci so-nar, tot mal faran allunyar!Seguidament, surten lescampanetes iballen al sode la música.Jordino iP a p a g e n oemprenen elcamí per anara rescatar aPamina. Peraconsegui rrescatar-la hade demostrarque és unap e r s o n abona, sàvia isincera. I per

poder-ho demostrar ha de vèncerles proves malèfiques fins a ma-tar el drac. Passa la prova del’aigua i la del foc. Jordino haesdevingut un príncep sincer ivalent. Ara només li faltaaconseguir la saviesa. Veu el dracque guarda el castell i el venç.Jordino mata el drac i en surt unjardí de roses. Jordinoaconsegueix rescatar a Pamina!

Músics: nens/es d’ESOMozart: Lluís VivesJordino: Oriol ChandrePapageno: Aleix MasramonPamina: Heleia CaroEls animals salvatges: nens/es de

Cicle Superior.C a m p a n e t e sdel carrilló deP a p a g e n o :n e n s / e sd’Ed.Infantil.Aigua: nens/esde 3r EP.Foc: nens/esde 4t EP.Dracs que esconvertiran enroses deSt.Jordi: nens/es de Cicle Ini-cial.

SORTIDA A SANTA COLOMADE GRAMANET

Tots vam sortir de l’escola ambla rialla a la cara. A l’autocar ensvan passar una pel·lículad’Asterix, i ens vam quedar totsen silenci. A mig camí, la Doloes va adonar que s’havia deixatla jaqueta i quan vam arribar asanta Coloma se’n va anar acomprar una al “xino” perquètenia molt fred. Només li va cos-tar 8 euros.Les monitores ens van deixaresmorzar abans de començar lafeina. Amb la panxa plena, vampujar una muntanyeta i cada grupclasse es va quedar amb la sevatutora i una monitora, la nostra esdeia Cristina i l’altra Sara.Asseguts fent una rodona, ens vanexplicar que faríem un herbari,però calia anar a buscar les plan-tes i aprendre a conèixer-les. Vaser divertit i les vam trobar totes.Després de dinar, mentre un grupclassificava plantes, l’altre apreniala tècnica de destil·lació amb unmatràs, i després al revés.Tots vam marxar amb una ampo-lleta d’essència de menta quehavíem fet allà mateix.

5è de primària

Escola Vedruna

2006

13NotíciesJOCS FLORALS 99-06Ei, gent de l’escola!, a continuació veureu un historial dels guanyadors que ara fem 5è de primària , des del 99 fins el 06...

ANYS PREMIS DIBUIX O CÒMIC PREMIS NARRATIVA PREMIS POESIA1999 Aida Font i Pol Puigdollers

2000 Estel Forcada i Carlota Pujol

2001 Aitor Gea i Pere Sánchez Alba Sánchez i Claudia Capdevila Mireia Calvo i Berta Graugés

2002 Alba Sánchez Marc Vidal Albert Rigol

Aida Carretero (accèssit)

2003 Albert Rigol i Carla Castany (accèssit) Glòria Moya i Laia Vilar(accèssit) Aleix Masramón

2004 Berta Graugés Berta Graugés Guillem Buscà

2005 Laia Vilar Claudia Capdevila Adrià Vilalta

2006 Mireia Calvo i Berta Velasco Pol Puidollers i Adrià Vilalta(accèssit) Aitor Gea i Aida Font(accèssit)Aurora Maarquès i Laia Vilar

Escola Vedruna

2006

14

CONCERT DE PRIMAVERA

El passat divendres dia 7 d’abrilvam celebrar a la sala de la Ca-nal de Tona el primer concert deprimavera de la nostra escola.En aquest concert tots els nens inenes d’educació infantil vancantar i ballar davant de lesfamílies, mestres i amics. Cadagrup, P3, P4 i P5 van escollirquines cançons volien interpretaral concert, del repertori treballatdurant el curs. Les tres cançonsque tingueren més vots són lesque vam presentar aquest dia,de manera que estaven moltmotivats perquè eren cançonsque havien escollit entre tots.Els patufets i les caputxetes vaninterpretar: “Tic-tac”, “Per quètenim les dues mans?” i “La tortu-ga ballaruga”, els de P4; “ Lagranoteta”, “ On sou mans?” i “Eldofí” i els nens i nenes de P5van cantar i representar; “Passael fil”, “El titella groc” i “Xina-xin”.Després de cantar les trescançons, cada grup va ballar unadansa. Els de P3 van ballar “Elball dels ratolins”, els de P4“Volta cap aquí” i els de P5 “Unporc, un gat i un ase”.Seguidament els nens i nenes

CONCERT DE SANTA CECÍLIA

El dia 22 de novembre, vam ce-lebrar el dia de Sta. Cecília patro-na dels músics tots els nens i ne-nes de l’escola. Van inaugurar elconcert un grup de nens d’ESOtot interpretant obres tanconegudes com; “Bon dia” delPets, “Oh, quan els sants” i “Es-colta-ho en el vent”. Aquest grupera tot instrumental: dues guitarres,dues flautes i percussió. Els nensi nenes de primària van quedarmolt parats perquè eren pecesconegudes per ells, tocades adiferents veus i en conjunt tots elsinstruments sonaren molt bé.Després d’aquesta actuacióestel·lar començaren els méspetits, els nens i nenes de P3 ,després els de P4 i aixísuccessivament fins arribar a 6è.

L’organització fouun èxit, lesactuacions es vanescoltar amb moltsilenci i el canvid’un grup a l’altre esva fer ambrapidesa.Fou interessantveure l’evoluciódels nens, des dels petits, cantantcançons simples, amb lletres cur-tes i reiteratives i ritmes molt igualsa uns nens de primària quec a n t a v e ncançons d’unnivell molt mésalt, amb moltesestrofes i ambritmes i colorstímbrics ben di-versos. Grans ipetits van fer un

molt bonconcert en elqual tots vampoder disfrutarde valent i uncop més vampoder consta-tar que la mú-sica és un

llenguatge que va evolucionant,que es va complicant però que esva polint i enriquint rítmicament imelòdicament i que els nostres

nens i nenes poden arribar a sergrans músics a l’escola. Nomésfa falta estar motivat i tenir moltesganes d’aprendre.D’aquest concert se’n va fer unenregistrament en directe fet perRàdio Vedruna que molts devosaltres ja vau poder adquirir ala secretaria de l’escola.

Notícies

Escola Vedruna

2006

15

de la coral Estrella de la nostraescola, el grup de petits i grans,van acabar d’arrodonir la festacantant dues cançons del seurepertori.El concert va ser un èxit, elsnens estaven molt contents,foren els grans protagonistes dela jornada i van escoltar ambmolt silenci les actuacions delseus companys.Tots plegats, grans i petits, vampassar una tarda molt agradablegaudint de la música i lesdanses. Esperem doncs repetiraquest esdeveniment el properany.

OPINIONS SOBRE L’AULA DEMÚSICA

Mariona Caro (1r A)

M’agrada anar a l’aula de músicaperquè a baix podem tocarinstruments i no els hem de pu-jar. La classe de música estàmolt bé, m’agrada molt.

Pol Moles(1r B)

M’agrada anar a baix perquè així

m’aprimo. M’agrada molt fer mú-sica i el meu instrument preferités el tambor.

Aïna Alcazar (2n A)

M’agrada més que vingui a laclasse perquè no ens cansemtant baixant escales. De laclasse de música m’agrada tot il’instrument que m’agrada mésés el tambor.

Arnau Rodriguez(2n B)

M’agrada molt més que vingui ala classe perquè així no enshem de moure tant. Fer músicano m’agrada ni molt ni poc.

Eloi Codina(3r A)

M’agrada més anar a baixperquè perdem més temps demúsica. Fer música no m’agradagaire, el meu instrument preferités el pandero perquè fa moltsoroll. Penso que l’aula de músi-ca fa molta pudor.

Susanna Rosselló (3r B)

Prefereixo que vingui a la classeperquè és un pal baixar fins abaix, també perquè a baixsempre ens fa callar i quan veniaa la classe podíem fer mésxivarri. No m’agrada fer música iel meu instrument preferit és elpiano.

Ignasi Esposa (4t A)

M’agrada més que vingui a laclasse perquè no m’agradabaixar escales. Fer músicam’agrada mig mig, perquè desque toquem la flauta nom’agrada tant. El meu instrumentpreferit és la guitarra elèctrica ino m’agrada gaire cantar.

Albert Pares (4t B)

M’agrada més que la Martavingui a la classe perquè és unrotllo baixar. Nom’agrada massa fer músicaperquè és molt avorrit.

Anna Cussó (5è A)

M’agrada baixar a baix perquèés més “xulo”, és una altraclasse, m’agradaria que

canviessin la posició de lestaules. M’agrada la música i to-car el piano.

Aurora Marques( 5è B)

M’agrada que pugi la Marta,perquè ens cau tot i és un rotllopujar i baixar. Fa molta calor i elspupitres no m’agraden gaire .

Arnau Albarez (6è A )

M’agrada que vingui la Martaperquè cansa molt baixar i pujar.M’agradaria si posessin mésradiadors. M’agrada la guitarraelèctrica. M’agrada fer música !!!

Laia Ordeig (6è B)

M’agrada més anar a baixperquè a l’hora de pujar ensperdem més català, m’agradabastant fer música, és divertit.Està bé l’aula de música peròpenso que fa calor. Anar a l’aulade música també va bé perquèhi tens tot el material i no hasd’anar a les altres classes a bus-car el material .

Notícies

Escola Vedruna

2006

16

LA FORMACIÓ DE LES ESTRE-LLES

El passat dijous dia 10 denovembre , Miquel Amblàsprofessor de la universitat deBelles Arts i astrònom per afició,va venir a l’escola Vedruna per feruna xerrada sobre l’univers i laformació dels estels als nois inoies de 2n d’ESO. Aquestes xerrades i visites dutesa terme per la gent d’ESO i ciclesuperior de primària commemorenla setmana de la ciència, que ésel primer any que secelebra a l’escola.Amb l’ajuda d’un projector i unordinador portàtil i amb lacol·laboració de la Mercè Rusiñoli l’Ester Puig, Miquel Amblàs vaprocedir a la seva classe de dueshores d’astronomia.Com ja hem dit, el tema principal“el naixement de les estrelles”,ens va conduir a un món fascinantple d’interrogants indesxifrablesper als humans. A continuació usmostrem un breu resum del queva ser aquella tarda:- La terra té 12.732 km de diàmetre.- El sol té 1.392.000 km dediàmetre- La terra se situa a 149 milions de

km del SolVam procedir amb la següent pre-gunta: Com neixen les estrelles?Per saber com i on neixen lesestrelles ens hem de situar en unanebulosa constituïda per gas ipols, com per exemple la nebu-losa cap de cavall. Dins de lesnebuloses es produeixentemporals que fan que lespartícules de pols i gas xoquinentre elles i comencin a tenir unagravetat i una radiació importantque els crea un equilibrihidrostàtic. D’aquesta formaciós’anomena protoestrella. Aaquesta protoestrella li podenpassar dues coses:- Que no creixi , es refredi i pertant es converteixi per exemple enun planeta com Júpiter.- Que creixi prou com perquèpugui tenir una activitat nuclear:fusió de nuclis d’àtoms.Després d’aquest procés és unaestrella en procés denucleosíntesi.. L’hidrogen esconverteix amb deuteri i aquestpot passar a ser heli o hidrogenneutre.L’heli que ja hem esmentat, tambées pot convertir en carboni,oxigen, silici, i ferro. El procés denucleosíntesi es duu a terme a deu

milions de graus.A partir d’aquí es produeixl’evolució, que depèn de la sevamassa. Al final de la seva vida auna estrella li poden passar trescoses:- Acaba essent gegant roja que noté més capacitat i que pot expul-sar les seves capes exteriorsconvertint-se en una nana blancasense activitat nuclear, moltcalenta , amb poca llum i d’unesmides semblants a les de la Terra.- També es pot convertir en unasupernova. Aquesta produeix unatemperatura i lluminositat intensa.Una supernova, a la seva vida, vaexpulsant tota la matèria que haacumulat a llarg del temps, finsque només en queda el nucli queanomenem estrella de neutrons,ja que tots els protons estanfusionats.- Si una supernova explota encomptes d’expulsar la matèriaoriginarà un forat negre.La classe de 2n d’ESO del’Escola Vedruna-Tona donem lesgràcies a Miquel Amblàs per laseva magnífica xerrada i el tempsque ens va dedicar.

Marina Rierola Carrera i Carla Ges

APASSIONATS PER LA LECTU-RA

Deu alumnes de 4t d’ESO,aquest curs, s’han apuntat alsGRUPS DE LECTURA que haorganitzat l’editorial Barcanova.Han triat el llibre Buscant en Bobde Jordi Sierra i Fabra.L’editorial els va regalar unexemplar per a cadascun. Uncop llegit el llibre n’han fet uncomentari.El dia 7 de juny, van presentar ala resta d’alumnes de 4t d’ESO,el llibre: El tresor dels maquis,amb l’assistència del propi autor:en Joan Constans. Aprofitarenl’ocasió per a convidar els avisdels alumnes ja que el temapermetia fer una bona tertúliasobre aquesta etapa de la nostrahistòria, com és la guerra civilespanyola. D’aquesta manera laliteraturai lahistòriavan serlesprotagonistesd’aquestatrobadaliterària.

Notícies

Escola Vedruna

2006

17El reportatgeCOLÒNIES DE P3La visita de l’indi Xiu-xiuHou! Sóc l’indi Xiu-Xiu, visc als boscos a propde Vespella, i el passat 30 de març vaig rebrela visita de les Caputxetes i els Patufets deTona. Quins marrecs més divertits! No van pa-rar ni un sol moment. Al matí, només arribar,vinga enfilar-se, baixar, fer sorra córrer, saltar...i a la tarda van pintar unes teles amb pintura dedits. Com van quedar!!! Però això sí, van passar-s’ho pipa. I mentre ells anaven a caminar fins al’ermita per jugar i berenar, jo els vaig muntardos tipis. A la tornada, després de conèixerels meus ponis els vaig sortir a saludar; emsembla que els vaig impressionar! A la nit, qui-na marxa!!! Entre música, conte i sortir al parc

amb els lots, a les tantes van anar a dormir, ide bon matí ni els galls van sentir. Ben tips iequipats d’excursió al gran roure van anar i unacinta i una ploma al cap es van poder posar.Quins dos dies més emocionants i plens desorpreses!!!

COLÒNIES DE P4Unes colònies màgiquesLa nostra estada al Mas Badó va estarenvoltada de màgia, misteri i emoció.Els nens de P-4 vàrem descobrir que la bruixaQuírica era una mica trapella i jugant, jugant, vatransformar al Mag Badí en un titella. Nosaltresel vàrem ajudar i peraixò vam haver de bus-car els cinc sentits,que es trobavenamagats pel bosc enpetits pots de pols decolors.Al vespre, amb elslots, ens vam endinsarpel bosc i allà és onvam trobar la pols màgica dels cinc sentits: eltacte, la vista, l’olfacte, el gust i l’oïda .Quan els vàrem trobar, els vàrem tirar a dinsde l’olla i... màgia! El Mag Badí va deixar deser un titella! Cal dir que va estar molt content ique ens va donar les gràcies. A més a més labruixa Quírica li va dir que no li tornaria a fermai més i es van fer bons amics. Nosaltres

vam estarmolt contentsd’ajudar-lo.Ens hov à r e mpassar ge-nial!

El Mag BadíUn grup de nens al bosc

Escola Vedruna

2006

18El reportatgeLES COLÒNIES DE P5Seguint les petjades del tresorEl capità Xaloc, un dels pirates mésconegutsde l’oceà, està seguint la pis-ta d’un fantàstic tresor. Peròté un greu problema: s’haquedat sense tripulació, jaque després de passar milaventures, els mariners vandecidir quedar-se a les illesdel carib gaudint d’unesvacances. Així doncs,necessita nous mariners pera la seva nova aventura, i convida els nens inenes a enrolar-se a la seva colla. En Xalocporta un vell mapa que va trobar en terresllunyanes però que costa de desxifrar, peraixò, entre tots hauran de resoldre aquestmisteri. Mitjançant les activitats hauran desuperar diferents entrebancs i descobrir lespistes per tal d’entendre el mapa i recuperarel magnífic tresor.

COLÒNIES A CICLE INICIALColònies molt marineresEls de cicle inicialvam anar decolònies a Arenys deMar el 4 i 5 de Maig,i ens ho vam passarmolt bé. Vamaprendre un munt decoses sobre el mar

i la fauna que hi viu.Ens vam entretenir a recollir petxines a laplatja i vam donar una volta amb una barcapel port. També vam visitar la llotja del peix,

però com quehavia fet mala marperquè feia moltvent, elspescadors nohavien sortit apescar i hi haviapoc peix. Vamveure un viver dellagostes i altrescrustacis que ens

va agradarmolt.A la casa decolòniestambé ensho vampassar moltbé amb elsmonitors iamb el joc

de nit. La prova del que vam ferestà en aquests dibuixos.

COLÒNIES A CICLE MITJÀLa descoberta del marEls dies 26,27 i 28 d’abril vam anar de Colòniesa Palamós, a la casa de colònies “La Fosca”.Ens va fer uns dies esplèndids, amb un solradiant! Aquí us mostrem què bé que ens hovam passar i algunes de les opinions delsalumnes sobre les colònies:“Quan vàrem arribar a la Fosca primer ens vanpresentar els monitors eren: la Carla, que eramolt “hippy”, en Jordi, que era molt divertit, enMiqui amb rastes, la Sara, que estava afònicai la Sílvia, que portava uns pantalons quesemblava que li haguessin tocat el cul ambles mans plenes de pintura, en Lluís, feia riure

perquè era “papissot” i l’Eulàlia, que li deienl’espia secreta perquè no anava d’uniforme.”Vam cantar: El pop i la petxina i la sardinavan, nedant, nedant cap a la meda granperseguits ràpidament, perseguitsràpidament pel tauró... ohh poropopo.. peltauró... poropopo!”“La casa era molt gran.”“Les illes Medes són molt guais.”

Escola Vedruna

2006

19

“A l’aquari hi havia botifarres de mar, crancs, es-trelles de mar, petxines, taurons gats, etc.”“Al litoral rocós vam trobar pops, tomàquets demar, botifarres, algues...!”“Les illes Medes estan plenesd’ocells.”“Els nusos mariners costavenuna mica de fer.”“Els jocs de nit eren moltdivertits!”“Els monitors ens ensenyavenmoltes coses divertides però

també eren una mica rabiüts!”“Les patates de les colòniesno tenien gust.”“L’activitat de “tots a bord!” eracom si estiguéssim al mig delmar i vingués una tempesta.”“Quan la meva mare em va dirque era hora de llevar-me peranar de colònies em vaigaixecar de cop!”“Vam aprendre unes cançonsmolt divertides!”“A la llotja del peix, una senyora molt velleta imolt amable ens va explicar que el peix eramolt sa.”

“La veritat és queaquestes colòniesm’han agradat molt!,quan torno também’agrada molt veure elspares!”“Quan vam veure la casade colònies tant blancai tan gran, amb balcons,pati

i piscina vam al·lucinar!”“Era una casa de colòniesque es deia “La Fosca” isemblava un hotel.”“El primer dia vam anar aveure els nens/es del’Escola Vedruna dePalamós.”“L’activitat que més em va

agradar va ser la barcai la de la platja, quevaig trobar moltespetxines.”“L’activitat que em vaagradar més va ser ellitoral rocós però teniapor que em pessiguésun “cangrejo”.“Vaig trobar una estre-lla de mar blavosa i unabotifarra de mar.”

“A la tarda vam anar al port i vam veure moltsvaixells.”“Vaig trobar tres crancs petits.”“L’activitat que em va agradar més va ser el jocde nit i la que menys els nusos mariners.”“M’ho vaig passar de meravella!”“El que em va agradar més va ser veure lesIlles Medes i veure els peixos per sota l’aigua.”“A la nostra habitació abans d’anar a dormir vamfer un petit espectacle i vam convidar alguneshabitacions.”“Des del Nautilus vam veure les Illes Medes”.

“Em va agradar tant la casade colònies que hi vull tor-nar! Va ser fantàstic!”“A la barca vam aconseguirel record perquè vam agafartots el peixos gràcies a enPol del nostre grup.”“M’ho vaig passar molt béen l’activitat de “tots a bord”.

El reportatge

Escola Vedruna

2006

20

ArribadaEl dia 24 vam marxar decolònies a la casa MarcelMaillot, més aviat“aiguamolls” Marcel Mai-llot. Vam investigar leshabitacions. Tenien nomsde vents catalans:tramuntana, gregal ,xaloc... Seguidamentvam explorar la zona divi-dida en tres espais: la sala d’activitats, elsaiguamolls i el fangueig. Llavors vam anar adinar. De cop un crit ens va espantar, havíemd’anar a la sala d’activitats. Tot seguit ens vanfer la presentació dels monitors: en Quico, laSele (Selene), l’Helena, i en Jaime. Ens vanexplicar els horaris, les activitats.....

Litoral rocósAquesta activitatconsistia en :Localitzar i indentificarcrustacis, algues,animals invertebrats.Primer de tot elsmonitors ens van “pre-sentar” els animals ivegetals que havíemde trobar i identificar.Més tard vam

començar la recerca. El que es trobava méseren crancs ermitans i algues, el que menyscrancs i ens els van deixar tocar. En acabarl’activitat els vam deixar lliures.

Dissecció d’un veratEn la dissecció d’un verat vam observar unverat internament i externament. En aquestaactivitat es mostrava els gustos del company,per exemple: “Però què fas?” (Li voliaarrencar la llengua!). O també: “Ai uix! Treu-meaixò del davant!”. Primer vam identificar lesparts internes i externes del peix en unacartolina i llavors va ser de debò, en un peix,un peix de carn i espines. Després van venirles imprescindibles rentades de mans.

El crancEl cranc consistia en fer aquest animalód’argila. Seguint els passos dels monitors,ens van quedar uns crancs molt “sexis” (bé,

alguns). Vam acabar l’activitat pintant-los ambun esprai.

Joc de nitEl joc de nit “El Bisbe” anava de trobar pistes,i a les pistes hi havia la prova que havíem defer. Però la diversió es va acabar de seguida.Després tots a dormir!.

DiscotecaLa nit de la discoteca potser va ser la mésmogudeta, la que les nenes estavenesperant. Vam anar tots als vestidors i, desobte, totes les nenes en van sortirmaquillades com mones. Bé, de fet, a la dis-co no hi havia gaire ambient masculí.Tenien la música variada, una mica d’això unamica d’allò.

Nautilus Vam anar amb autocar fins al port. Hi vamanar tot cicle superior! Imagineu-vos quatre

El reportatgeCOLÒNIES DE CICLE SUPERIORInvestigadors marins

Escola Vedruna

2006

21

classes juntes! Però això no va ser prou perdesfer la il·lusió que ens feia veure totsaquells peixos. Primer ens van dividir en dosgrups: el de dalt i el de baix (nopermanentment). Llavors ens van dir el nomde les illes que veuríem: la Meda gran, laMeda petita, la Bota, el Cavall Bernat, etc.També ens van explicar la varietat d’aus quepodíem trobar i observar. Després d’observarllarga estona les aus que podíem trobar, vamanar a la part baixa del vaixell, on vam poderveure el fons marí.

NusosEls nusos van ser potser l’activitat méstranquil·la comparada amb les altres, semprevigilant que no et tiressin algun nus, però apart d’això no havies de patir.Un cop a dins la sala ens van preguntar quinsnusos sabíem i nosaltres els vam respondreque no en sabíem gaires.Així que van dir ens n’ensenyarien unsquants.Ens va ensenyar: el nus pla, elnus tope, el nus pescador, elnus del vuit, l’as de guia i lagassa.

Tir amb arcPer a molts, una de lesactivitats més divertides de lescolònies i una de les mésesperades. El tir amb arc ensel feia el nostre monitor i un

altre que es deia Àlex. Teníem cada rondatres fletxes i segons el temps podíem ferdues o tres rondes. També ens van explicarla posició en què ens havíem de posar, lesparts de l’arc i les de la fletxa, com col·locar-la i com agafar l’arc i la fletxa.

L’aquariL’aquari estava situat en un extrem de la casade colònies. Era una sala petita amb unesdeu peixeres. A dintre hi havia peixos gat,botifarres de mar, estrelles de mar i tambétortugues i molts altres peixos. El monitor ensva fer una breu explicació de tots els peixos.

TornadaLa tornada va ser molt més curta que l’anada,ja que ens van posar una pel·lícula que esdeia Om Pak i a més teníem la il·lusió de tor-nar a casa, estirar-nos al sofà i mirar una micala tele. Un cop a l’escola, tots els pares ensrebien davant de la porteria.

30 ANYS DE COLÒNIES A L’ESCOLAVEDRUNA-TONA

Era la primavera de l’any 1976. Aleshores,pràcticament, no es parlava de colònies,almenys a les escoles de la nostra comarca.Vam fer una aposta agosarada. Però ha valgutla pena. Crec que ens hi va empènyer la vida,la il.lusió, una actitud creativa i innovadora,les ganes d’impulsar nous projectes, detreballar noves metodologies, el desig de feruna tasca educativa més propera, d’aprendrea compartir i conviure, de créixer plegats, detrencar esquemes, ... A les colònies els nois inoies deixen de ser només companys declasse i es converteixen en companys d’àpat,de joc, de menjador, d’habitacions, d’il.lusions... Durant les colònies, professors i alumnescomparteixen el que són i el que tenen. I això,que sembla tan senzill, ensenya moltes coses.«Quadern dels mil dilluns. Història dels 125anys de l’Escola Vedruna-Tona».Al llarg d’aquests trenta anys, les nostrescolònies han anat responen a nous reptes,s’han obert a noves realitats, han respost ales noves necessitats, s’han adaptat als noustemps. S’han combinat les activitats méslúdiques i d’esplai amb les de treball méslligades a la programació del curs i a novesexperiències pedagògiques: fer un treball decamp, fer una descoberta del medi, ... Lescolònies enderroquen les parets de l’aula tradi-cional. En els dos o tres dies que duren, tot elque es visita esdevé aula. Un bosc, un museu,

El reportatge

Escola Vedruna

2006

22El reportatgeun llac, un riu, una ciutat, ...es poden convertiren una classe. (...) Guiats pels professors, elsalumnes analitzen, observen, descobreixen isistematitzen tots els conceptes i sensacionsque els ha portat una nova experiència en unmedi diferent a l’habitual. «Quadern dels mildilluns. Història dels 125 anys de l’EscolaVedruna Tona».Avui, les colònies a la nostra Escola,mantenint allò que és essencial, la sevafunció educativa, s’obren a noves propostesi a nous reptes amb el desig de respondrea les noves realitats, amb el convencimentque continuen sent una eina important en lanostra tasca educativa, una eina positiva iengrescadora.Amb motiu de la celebració d’aquests 30anys de colònies, hem demanat a personesdiferents, alguns mestres de l’escola, altresexalumnes, que ens expliquessin retalls devida, records, ... experiències viscudes a lescolònies. I aquí les tenim. I nosaltres agraïmla seva aportació.

AQUELLESCOLÒNIES DE 1976

Gairebé senseadonar-nos han passattrenta anys desd’aquella fita memora-ble; aconseguir anarde colònies per prime-ra vegada a l’escola.No va ser fàcil, niunànime; gràcies a latossuderia i insistènciadel professorat va serpossible compartir, conviure amb companys imestres vivències úniques fora de l’aula quetant i tant coneixíem.Les visions, els tarannàs, eren del tot diver-sos, l’autocar era un clar testimoni de lesànsies d’il·lusió i de novetat que omplien ladisbauxa i les rialles constants.Per fi arribàrem a la casa de colònies deCantonigròs, enorme i preciosa culminant elsomni de convivència, recolzat per unes

parets de pedra i un entorn magnífic;ens repartírem les responsabilitatsentre tots, la voluntat d’ajudar i departicipar en el manteniment i en lestasques de neteja i de menjador ensdonaven tanta sensació de sentir-nos grans i capaços, que,aleshores, el fet d’organitzar els jocsde nit, el joc de pistes, el joc del’amic invisible ens notàvem plens

d’energia i ambmoltíssims desitjos dedisfrutar el màxim.Les nits a les llitereseren inesborrables,uns obrint els lots percuriositat o per por a lafoscor, altres per xerrar,i alguns per fer laqueixalada a un bocíde menjar; planificàvemels objectius del diasegüent, sovint, ambla creació i el

consentiment de converses espontàniesnascudes el dia anterior a peu de “sac dedormir”.Les cançons, els balls, el teatre, el bon hu-mor, els “piques”, tot plegat enriquia aalumnes i professors de tal manera que les

Calafell maig 1979. Primeres colònies de 3r i 4t d’EGB Compartint experiències. Abril de 1980. 3r i 4t d’EGB.

La carpeta! Tot un símbol! Fent treball de camp.

Escola Vedruna

2006

23

ALLÒ SÍ QUE EREN COLÒNIES!

De les primeres colònies que vaig viure enaquesta escola, i parlo de l’any 1979, en tincel vague record que el pas del temps haesmorteït, però encara en conservo vives lesquatre engrunes que m’agradaria compartiramb vosaltres perquè pugueu comprovarcom ha anat canviat tot plegat.Aquell era el meu primer curs com a mestre al’escola i, potser per allò que el qui acabad’arribar nou sempre llepa més que els altres,em van tocar tres tandes seguides decolònies: les de 6è, a Cerdans; les de 7è, aCavallera; i les de 8è de l’antiga EGB, aJoanetes. Tres setmanes seguides de

colònies, ara que m’ho miro amb un puntd’objectivitat, em semblen una completabarbaritat. Però aleshores tenia gairebé trentaanys menys i la sort de treballar en una tascaengrescadora que em resultava gratificant.Eren, cal reconèixer-ho, unes colòniesessencialment diferents de les actuals, ambun objectiu bàsicament lúdic i de convivència,però en tinc el record agradable de compartir-ho tot: activitats, jocs, cançons, cuina, neteja...No cal dir que, a ulls del que ara estem

acostumats, les cases no reunien cap de lesmés mínimes condicions de seguretat id’higiene, però proporcionaven un elementd’aventura que les feia especials.Què passaria ara si els nois i noies del’escola tornessin a casa de colònies iexpliquessin que han trobat escorpinspassejant-se pel sostre que tenien a tocar dela seva llitera? No vull ni pensar-ho!Què passaria si expliquessin que un mestreha hagut de llevar el sostre d’uralita d’uncobert per poder obrir la clau de pas de les

bombones de butà? Altrament no haguessindisposat de gas per poder encendre elsfogons de la cuina.Què passaria si expliquessin que només arri-bar han hagut de fer neteja de la cuina (si ésque mereixia aquest nom) perquè nogosaven entrar-hi el menjar que duien per alstres dies d’estada?La nostra va ser una de les primeres escolesque va apostar per aquesta activitat que eraexclusiva dels grups d’esplai. No hi havia lesinstal·lacions adequades i només podíemcomptar amb les cases que ens cedia elbisbat: petites rectories en desús,normalment. Però les incomoditats aviats’oblidaven perquè la il·lusió que generavaqualsevol activitat nova que es proposava eramolt superior en intensitat. I tornàvem totsplegats al cap de quatre o cinc dies (sí, sí,quatre o cinc), bruts, desmanegats, cansats...I tornàvem també amb la convicció d’haveraconseguit aprendre alguna cosa d’aquellsamb qui ho havíem compartit tot durant uns

El reportatgecolònies del 76 varen deixar un clarmissatge... Compartíem, disfrutàvem, a la fiCOLONITZÀVEM plegats el mot: “ESTIMAR”.

Anna TorrasAlumna de 7è de EGB el curs 1975-76

Repartint el berenar. Joanetes, juny de 1979. 8è d’EGB.

Què estàvem fent? Estàvem dansant? 1979

Ahir, una representació teatral, avui un gag. 1979.

Escola Vedruna

2006

24

dies. Siguem sincers, si ara em proposessinfer alguna d’aquelles colònies en lescondicions que us exposo, podeu suposarque m’ho pensaria més de dues vegades.De mica en mica, a mesura que la demandacreixia, van anar apareixent cases decolònies més o menys ben equipades. És lallei del mercat: hi havia negoci a fer i en vanaparèixer més quebolets al bosc. Ja noens calia patir tant perles condicions físiquesde les instal·lacions iens estalviàvem bonapart de la feina. Mésendavant vindrien lescases amb ofertad’activitats i monitorsinclosos. El canvi haestat gradual i ens hemanat adaptant a la novasituació, però els quivam viure aquellesprimeres colònies nopodem deixar de mirar-nos les actuals amb una mica dedesconfiança i les primeres amb forçarecança. Digueu-me nostàlgic, però crec queles actuals s’assemblen més a unesvacances en un hotel de poques estrelles,amb monitors que apliquen activitatsestandarditzades a grups d’alumnes que notenen temps d’acabar de conèixer.És cert que cal tenir en compte les estrictes

El reportatge

TANTES COLÒNIES, TANTES HISTÒRIES

La Carral??? La Carral!!! Encara recordo aque-lla nit que els dos Carles es van perdre.Estàvem fent el joc de nit, no recordoexactament en què consistia el joc, peròportàvem lots i anàvem en petits grups ihavíem de trobar alguna cosa. El joc es va

normes que regulen el funcionament de lescases de colònies i les activitats que s’hirealitzen; que qualsevol activitat amb alumnesfora de l’escola suposa assumir unaresponsabilitat civil considerable; quel’acompliment de tota la normativa ha fet pujarel preu de les colònies fins a sostresperillosos; però ni que sigui per poder assolir

una petita part delsobjectius que ensproposàvem fa trenta anys,continuo pensant que en-cara val la pena trencaramb la rutina de lesactivitats habituals, agafarla motxilla i marxar unparell de dies a descobrirque hi pot haver una altramanera d’aprendre, queles relacions mestres-alumnes es podenplantejar en un ambientque les faci més properes.

Joan Roca

acabar i, de sobte, algú va dir: On són elsCarles? Ben aviat va arribar un cotxe amb elsCarles, que s’havien desorientat una mica, ihavien anat a parar a una casa veïna i elpagès molt amablement els va portar a lacasa de colònies.

El diari. Quan jo anava de colònies una de lescoses que havíem de fer era escriure un diari.Abans de marxar de colònies, a classe, ensdistribuíem les feines: un era el director, l’altreel fotògraf, l’altre el reporter...Durant lescolònies havíem de buscar notícies i fer fotosperquè quan arribéssim a l’escola poguéssim

Les cantades que no hi faltin. 1979.

Les disfresses: ben senzilles! 1979.

Els mestres a colònies, es disfressen de pirates.

Escola Vedruna

2006

25El reportatgefer el nostre diari. Tots estàvem orgullosos delresultat que en sortia, un diari que semblavade veritat però amb uns protagonistes moltpròxims a nosaltres.

L’hora d’anar a dormir. Costa anar a dormir

d’hora quan vas de colònies. Tanta gentcompartint la mateixa habitació. Tothom té ga-nes de xerrar i dir-hi la seva. Corredissesamunt i avall. Ai! Que sento els profes! Totsficats al llit, aguantant la respiració, aguantantels riures. Ja marxen. Tornem-hi, doncs.Aquesta nit no dormirem, dèiem tots. Però,tard o d’hora, tots anàvem caient.

Anar de colònies era una experiènciainoblidable. Cada any en passava una o altra.Un mes abans de marxar de colònies jaestàvem nerviosos, i un mes després de tor-nar-ne encara en parlàvem. Anant de colòniesconeixies més als companys, parlaves ambaquell que a classe es mostrava mésreservat, parlaves amb aquell que no hi tenies

gens d’afinitat, parlaves amb els professorsque quan anaven de colònies estransformaven una mica (deixaven de fercatalà, mates, socials... i jugaven i reien ambtu). Anant de colònies comparties habitació,menjador, jocs, activitats, experiències, riures,

tot.

Anar de colònies és una experiènciaformidable. Només per veurel’entusiasme que mostren els nois inoies per anar de colònies, ja val lapena. De les colònies se’n parla molt,tant abans d’anar-hi com quan en tor-nes. Anant de colònies coneixes mésals teus companys, parles més ambels alumnes i els coneixes una mica

més, i ells també et coneixen una mica més.

Ja fa molt anys de les primeres colònies, ja famolt anys que vaig anar de colònies com aalumna i espero poder anar molts anys decolònies com a professora. Les colònies sónuna experiència molt enriquidora per a

tothom!

MartaFontseca

LES COLÒNIES PER APRENDRE

Era la primavera de l’any 1979, ara fa, tansols, vint-i-set anys, quan les mestres de 3r i4t d’E.G.B. animades per l’experiència inicia-da pels mestres de cicle superior ens vamproposar anar de colònies.La proposta no va ser acceptada d’una mane-ra unànime, però la il·lusió i la convicció queera una activitat educativa i d’aprenentatgenecessària ens la va fer dur a terme.Recordem que estem a finals dels anyssetanta, moment de renovació pedagògica,on l’observació directa prenia granimportància en contrapartida a tot allò que eraobservació indirecta. A la nostra escola, en elcicle mitjà els continguts de l’àrea de Naturalsi Socials estaven relacionats amb el nostreentorn. Les metres vam veure la necessitatde donar a conèixer als nostres alumnesaltres realitats. Tinguem present que enaquells anys no hi havia els mitjans que tenimavui dia, per tant, si volíem conèixer un entorndiferent i ho volíem fer d’una manera profun-da, calia fer un treball de camp. En aquest

A punt, amb les motxilles. Alella, maig 1980. 3r i 4t d’EGB.

Fent una col·lecció de papallones. La Garrotxa.

Ens ho passàvem tan bé...

Escola Vedruna

2006

26

aspecte, tot el que era situar l’alumne davantde les coses objecte d’estudi, tot allò quepodia ser vist o tocat, l’ajudava en gran mane-ra a la comprensió i assimilació delsconeixements.

Així que jaens teniu,un 1 demaig —eldia deltreball—, aCalafell,fent untreball so-breaquestacomarca.El recordque entinc és eld’unacorrua denens i ne-nes amb“carpetes”fent unaenquestaalspescadorsdel poble,observant

les diferències de Tona i Calafell, estudiant elgarrofer... Al vespre, compartint el joc de nit,les habitacions, solucionant els petits

JA FA 30 ANYS DE LES PRIMERESCOLÒNIES ...

I sembla que no pugui ser, trenta anys de les

El reportatgeproblemes que sorgeixen quan moltes perso-nes han de compartir un mateix espai.Amb els anys, i de mica en mica, les colòniess’han adaptat als nous temps, on les activitatslúdiques i d’esplai comparteixen un lloc ambels continguts relacionats amb la programacióde curs.Personalment, enyoro aquelles colònies, onels mestres i alumnes convivíem i apreníemjunts, on els nois i noies mostraven curiositat i

ganes d’aprendre tot allò que per a ells eradesconegut. Però som en un altre temps ihem de saber respondre a noves realitats,encara que amb la mateixa il·lusió que fa vint-i-set anys.

M. Pilar AsesioMestre de Primària

primeres colònies ... Jo ja fa temps que vaigdeixar l’Escola i he tingut la sort de viure-lescom a alumna i com a mare.Com a alumna, només em queda el recordperò... quins records!: els companys, elsmestres, els viatges amb autocar, les casesde colònies, les habitacions, amb qui dormir,què portar, les situacions, els moments, ...QUIN GOIG !!! Se’m posa la pell de gallina.I com a mare, fer gaudir als petits de l’encanttan especial que tenen les colònies. Jomateixa veig que qualsevol joc, persona,il.lusió, ... és tan únic per a ells, que avegades només amb la mirada te’n fanadonar. Tenen una llibertat diferent, s’obreninteriorment i confien molt més en les perso-nes adultes que tenen al seu voltant.Les colònies, doncs, segueixen tenint unamàgia inexplicable. Millor viure-la.

Una mare encantada

Enganxant peces prehistòriques.

Equilibris amb plats xinesos.

Que bé que s’hi està dins el sac de dormir!

Escola Vedruna

2006

27

NO SÓN NOMÉS COLÒNIES

Ara que m’he parat a pensar en les colònies,un mar de sensacions m’han conduït areviure-les totes de nou. És curiós com not’adones de la influència que tenen en la tevavida certs moments «claus». Com podeusuposar, les colònies van ser part d’aquestesexperiències que, passat un temps, t’adonesde la importància que van tenir en el seumoment.

De fet, les meves colònies a l’Escola Vedrunavan coincidir inevitablement amb la meva pri-mera etapa d’adolescent, és a dir, en el puntàlgid de l’agitació interna i la disconformitattotal. És precisament per aquest fet que vanesdevenir tan significatives.

Les colònies em van permetre passar tresdies alliberant adrenalina amb els amics declasse. Una escapada sense els pares, en unlloc desconegut i perfectament explorablejuntament amb els amics, un moment idealper deixar aflorar totes les conductesoprimides. Tres dies i dues nits llarguíssimesen què s’estrenyien els llaços de l’amistat, tan

importantsenl’adolescència.És el quetotadolescentdesitja, el

que tot adolescent té necessitat de fer i és laraó per la qual les colònies són viscudes ambtanta intensitat.

Val a dir que les colònies que més recordosón les dues últimes, ja que les vaig viuremés conscient del seu valor i amb més ga-nes. Les de tercer d’ESO van ser a la platja ivan ser increïbles: per les activitats a l’aigua(que la majoria no havíem fet mai) i perquèvam coincidir amb uns nois que físicamentens agradaven força. Com a típiquesadolescents ens va encantar alliberar partde les hormones agitades i fer el tontodavant d’uns nois que no ens van fermassa cas. Encara puc assaborir la brisamarina i el passeig del vespre, la urticàriaque em va sortir a tot el cos després delcontacte amb l’aigua salada, la por i la pos-terior sensació de grandesa al posar-me elmeu primer tampó, el passeig ambtovallola des del lavabo fins a l’habitacióper tal que els nois ens veiessin ...

Les colònies de quart d’ESO van prendre uncaire força diferent. Eren les últimes colòniesi, com a tals, es van viure amb molta méstranscendència. El grup classe estava moltmés unit després de quatre anys d’ESO. Ellloc escollit, la muntanya, va ser ideal. Tot ique sovint ens queixàvem que havíem decaminar i que ens cansàvem (ens vam passartres dies caminant) van ser molt importantsper a tots. Recordo la sensació de benestarque vaig sentir en el transcurs d’aquests tresdies. Un sentiment de plenitud, una serenorque em deia que era on volia ser i que aquellmoment era molt especial. Una foguera tenyiala nit amb una onada de llum vermellosa. Totsestàvem aplegats al seu voltant, cantantcançons, mentre la natura ens embolcallava isentia que tot era genial. Van ser unescolònies de comiat perfectes.

Les colònies són records, experiències

El reportatge

Recollida de dades i a escriure.

Els més petits també s’ho passaven bé. En plena natura. El Brull.

Escola Vedruna

2006

28

passades, il.lusions complertes, desigssatisfets i sensacions viscudes. Són alegria ibenestar, també cansament. Són llargues nitsd’insomni i cues per dutxar-te. Són uns diesen uns instants, el temps passa molt ràpid.

Són motxilles pleníssimes i mareigs al’autocar. Són confidències i bromes. Sónprofessors que es converteixen en amics.Són amors efímers, sempre hi ha rumors deparelles que s’agraden. Són tot això i moltmés, tothom qui hi ha anat ho sap.

Anna Milà.Exalumne de l’Escola.Estudiant de 1r de Publicitat i de RelacionsPúbliques.

El reportatge

Aprendre observant

Amb bicicleta pel Delta de l’Ebre.

Activitats d’Educació Física a la natura.

Compartint diferents serveis.

Treball de recerca Un eriçó? Una estrella de mar?

Escola del mar. Atents a l’explicació.

Fent una excursió pel bosc

Escola Vedruna

2006

29El reportatge

Que caic!

La senyora tardor

Joc per parelles.

Mireu allà dalt els estels Observar, conèixer, descobrir, tocar,...

Tots a dalt del mateix cavall. El Brull.

Ja us hi veieu bé amb aquestes ulleres? En Patufet i els patufets.

Què és això que hem trobat?

Escola Vedruna

2006

30El reportatge

Donant menjar als xais

Apa, que bé que ens ho passem!

Que heu anat a buscar bolets?

Les mestres de princeses, i quin rei!

Quina gana!

La senyora primavera.

1a casa de colònies. Cantonigros.Portada revista de les primeres colònies.7è EGB

Escola Vedruna

2006

31

Calendari de colònies curs 2005/06

NIVELL LLOC DATES

P3 Vespella 30 i 31 de març

P4 Mas Badó (St. Quirze Safaja) 25 i 26 d’octubre

P5 Caldes d’Estrac 20 i 21 d’octubre

C. Inicial Esc. de mar Itaca (Arenys de Mar) 4 i 5 de maig

C. Mitjà La Fosca (Palamós) 26, 27 i 28 d’octubre

C. Superior Marcel Maillot (l’Estartit) 24, 25 i 26 d’octubre

1r i 2n d’ESO La Capella (L’Espluga de Francolí) 26, 27 i 28 d’octubre

3r d’ESO Cala Canyelles 26, 27 i 28 d’octubre

4t d’ESO El Llorà (Rupit) 26, 27 i 28 d’octubre

El reportatge

Que bé que s’ho passen!Fent pastetes. El Brull.

4t d’ESO al Cabrerès. Curs 02/03

1r i 2n d’ESO al Solsonès. La Carral.

Era en el temps de la prehistòria...

Escola Vedruna

2006

32

Impressionant salt d’aquesta alumna de 1r Preparades, llestes, ja!

Les de 3r i les seves entrenadores

Heu vist mai els de 4t tan concentrats?

Quina tècnica noi.

NBA?ACB? No, els de 4t.Fixeu-vos amb lescares de velocitat

Pesa? Sí, i què?

El reportatge gràfic OLIMPÍADES D’ESO

Escola Vedruna

2006

33

Els relleus, quina emoció!

Alumna de 3r jugant a baseball

No és Indurain però podria ser-ho

Els de 4t i la seva arbitra de futbol

L’equip de 2n i l’entrenadora L’afició animantL’equip que va vèncer als mestres

El reportatge gràfic

Escola Vedruna

2006

34

Equip de futbol femení de 1r Equip de futbol masculí de 1r

Ja sabeu que cal escalfar

L’emoció de les medallesMembre del 4t guanyadorAlumna celebrant la victòria

La bandera olímpica que no faltiLes pancartes, bella tradició Protagonistes del gran partit

El reportatge gràfic

Escola Vedruna

2006

35EducacióLES WEBQUESTS ENTREN A L’ESCOLA

La tecnologia de la informació i lacomunicació ens provoca un impacte enl’educació i una necessitat d’anar revisant elcurrículum i la metodologia. I les novestecnologies ens impliquen en un procésd’aprenentatge que serà continuat al llarg dela nostra vida oferint-nos nous entornseducatius.

Internet és una font d’informació infinita queens ha provocat un impacte social ieconòmic.Com ens afecta als alumnes i als professorsaquest escenari d’aprenentatge?

Segons Bernie Dodge, creador de lesWebQuest, la idea clau que distingeix unaWebQuest d’un altre tipus d’activitatsbasades en la Web està relacionada amb lapromoció dels processos cognitius de nivellsuperior.

Creiem que lesWebQuest sónuna bona einaper fer entrar lesTIC a l’aula. Unabona WebQuestes construeixentorn d’una tas-ca atractiva que

provoca processos depensament superior, és adir, ha d’implicar unaelaboració de lainformació. El pensamentpot ser creatiu o crític i had’implicar la resolució deproblemes, enunciacióde judicis, anàlisi o sínte-sis.

Una WebQuest és unaestructura d’aprenentatgeguiada que utilitzaenllaços a recursos de laxarxa. Té una tasca quemotiva a la investigació apartir d’una pregunta central i un final obertamb la intenció de transformar la informacióadquirida en un coneixement més sofisticat.

La WebQuest és una estratègiad’aprenentatge constructivista perquè:

Promoul’aprenentatgecentrat enl’alumne.Posa en marxaprocessos dereflexió, anàlisi,síntesi iavaluació.Fomenta la

interacció amb el medi iels altres individus.Implica la col·laboració icooperació entre elsalumnes i l’adopció dediferents rols.

És per això que l’alumneavança al seu propi ritmei de manera autònoma,localitza una determinadainformació, investiga itreu les seves pròpiesconclusions i interactuaamb el medi i els seuscompanys.

Aquest curs s’han organitzar les PrimeresJornades de WebQuest a Barcelona ambl’objectiu de donar a conèixer el treball através de les WebQuest, de millorar-les i defer conèixer les que ja existeixen.Amb aquesta intenció, nosaltres vam presen-tar les WebQuest que hem elaborat. Va seruna experiència enriquidora i gratificant queens porta a voler continuar treballant amb elsnens des d’aquest nou entorn educatiu i anarmillorant les nostres Webquest.Si les voleu consultar:xtec.cat/~mvilaro5xtec.cat/~mcuni4

Montse Vilaró i M. Rosa Cuní

Escola Vedruna

2006

36EducacióJO LLEGEIXO, I TU?

No és per riure-se’n sinóper pensar-hi de debò.Quan el nostre fillcomença a pronunciarles primeres paraulesens cau la bava, no hopodem negar. Quancomença a escriure, en-cara que no s’entenguires del que posa alpaper, ens cau la bava,tampoc ho podem negar.I quan comença a llegir, so per so, lletra perlletra, ens torna a caure la bava, oi?.I és que la paraula té aquest encant, el deseduir, ja sigui parlada, escrita o llegida.És aquest, el llenguatge que ens distingeix.Però és tan avorrit i pesat recordar al nostre fillque ha de llegir cada dia una mica i en veualta, perquè el puguem sentir, perquè és moltimportant saber llegir, aprendre paraules noves,comprendre el que llegim, perquè si no...En fi, que és una tasca dura, aquesta d’educar.Tant per a les mares i els pares com per alsprofessionals de l’educació. Sembla tan fàcil...i és tan difícil!El cert és que en l’aprenentatge de la lectura,com en qualsevol altre aprenentatge que fal’infant, la mimesi hi té un paper essencial. Elspetits imiten els grans. Aquests últims som unexemple per als primers. Per això és tanimportant que l’acte de llegir sigui un model a

aprendre.La mestra llegeix ensilenci mentre elsalumnes tambéllegeixen en silenci.La mestra llegeix enveu alta, mentre elsalumnes l’escolten.I cada alumne llegeixen veu alta, mentre elsaltres i la mestral’escolten.I a casa... qui llegeixen silenci?

I a casa... qui llegeix en veu alta?I a casa... qui m’escolta quan llegeixo?Per què haig de llegir cada dia si vosaltres nollegiu mai?La tasca que duem a terme a l’escola ha detenir una continuïtat a casa.Saber llegir, que també implica comprendre elque llegim, és la base de qualsevolaprenentatge posterior. És fonamental que enprenguem consciència i ens preguntem sirealment la lectura forma part del nostre viure,del nostre dia a dia. Perquè, si és així, segurque el nostre fill viurà l’art de llegir com un fetnatural, quotidià i també imprescindible. I si noho és, serà tot més feixuc, més pesat, mésavorrit i prescindible.

Eva Ventura i Company,mare i mestra.

ELS HÀBITS A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Un dels objectius importants en l’etapa del’educació infantil, i també al llarg de total’educació, és l’aprenentatge del funcionamentde la vida escolar i social. Aquest aprenentatgeen l’etapa d’infantil comporta el coneixementde diversos aspectes, com ara la utilització del’espai, l’ús de diferents estris típics de l’escola,l’aprenentatge de la convivència amb els altres,el respectar unes normes, l’adquisició de nousconeixements...Els hàbits representen la interiorització il’assimilació de determinades formes culturals,pròpies d’un context determinat. Per tant,l’adquisició dels hàbits té una estreta relacióamb les normes i amb el comportament ja queés a través d’aquests com les personesaprenem el funcionament del medi on vivim.Per tant, a l’escola es dóna molta importànciaa l’adquisició del hàbits ja que gràcies aquestss’aconsegueix l’autonomia necessària per po-der-nos desenvolupar en el medi on vivim.

Durant tota l’etapa d’infantil es van adquirint unshàbits que primer donen resposta a necessitatsmés primàries (higiene, nutrició, ...) i de micaen mica, van donant resposta a hàbits méscomplexos a nivell social, intel·lectual, afectiu(atenció, interès, col·laboració, respecte...).Tal com s’ha dit, a través dels hàbits s’aprenenunes normes i comportaments que sónnecessaris. És per això, que potenciem eltreball dels hàbits per tal que tots els infants

Escola Vedruna

2006

37EducacióL’ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE ACASA

Sovint ens trobem a les consultes, parespreocupats per l’evolució del llenguatge delsseus fills. Aquestes demandes es fan enedats primerenques i sobretot quan els nensinicien el parvulari. A l’edat de 3 anys podemtrobar nens amb un llenguatge forçaconsolidat i és doncs en aquest període ontrobem més diferències entre les capacitatscomunicatives dels infants.De manera molt esquemàtica, l’evolució delllenguatge segueix les següents etapes:

12 mesos primeres paraules18- 24 mesos combinació de dos elementsper formar frases24 mesos parla telegràfica (hi falten lesparaules funció com els articles,preposicions...)30-36 mesos es comencen a presentarmés elements dins la frase

Aquestes etapes poden variar degut al’estimulació de l’infant per part del seuentorn, a les competències pròpies...Quan ens trobem un infant amb un retard enl’adquisició del llenguatge, és important inter-venir ja en edats molt primerenques. Peraixò cal consultar el pediatre,l’escola, ellogopeda...que ens orientaran cap altractament més adient per al nostre fill.Des de casa però, es pot estimular i ajudar

coneguin el funcionament de la vida escolar itambé tots aquells aprenentatges necessarisper a la vida en societat la qual cosa donaràseguretat i autonomia per progressar enllibertat.

Com ja s’ha comentat, a infantil treballeml’aprenentatge dels hàbits i és per aquest motiuque a mitjans d’aquest segon trimestre vamdecidir treballar diferents hàbits que cal dur aterme en les hores dels àpats, com perexemple, rentar-nos les mans abans de menjar,seure bé mentre estem menjant, fer servir elscoberts correctament, no cridar mentre estemmenjant...A principi de mes es tria l’hàbit a treballar is’explica a tots els nens i nenes que es que-den a dinar a l’escola. Cada dia es va recordantl’hàbit que es treballa i un cop acabada l’estonade menjador cada nen/a pensa si l’ha dut aterme correctament o no. En cas d’haver fetbé l’hàbit posa un gomet verd en una graella.Aquesta es mira a final de mes i tots aquellsque han tingut un gomet cada dia se’ls regalaun petit diploma on s’explica l’hàbit que s’hatreballat en aquell mes i queda constància quel’han dut bé a la pràctica.Cada mes es treballa un hàbit ambintensitat , però també es vanrecordant els treballatsanteriorment ja que tots sónimportants.

l’infant a desenvolupar les seves habilitatscomunicatives. Alguns consells són:

- Conversar sense esperar resposta.Moltes vegades els pares insisteixen perquèels nens parlin i repeteixin, però ho fan deforma inadequada. És important intensificar elpatró normal entre pares i fills.

- Canviar la comunicació gestual a vocal.Sovint el nen aconsegueix comunicar-senomés a nivell gestual, s’ha d’intentar ignoraraquest tipus de demanda i incentivar lesdemandes vocals.

- Fer expansions de les produccions delnen.Es tracta d’ampliar el contingut i els nivellssintàctics donant un model correcte.

- Augmentar l’estimulació ambiental.Dedicar una estona diària a la lectura decontes, joc simbòlic, verbalitzacions icomentaris d’imatges...

- “Etiquetar” els objectes de l’entorn i deixarun silenci perquè el nen repeteixi , pregunti...

- Parlar de fets presents.De vegades demanem al nen que expliqui aalgú fets passats dels quals no en tenim unreferent visual present. Seria bo parlar derealitats més properes de les quals enpuguem tenir un referent visual. Per això és

Escola Vedruna

2006

38Educació

250 ANYS DEL NAIXEMENT D’UN GENI

Des de l’àrea de Música de l’escola ens hemproposat parlar d’un dels grans compositorsde la història de la música: WolfgangAmadeus Mozart. Aquest any celebrem el250è aniversari del seu naixement i hemintentat acostar-nos al personatge: conèixer

el seu talent,les sevesinquietuds, lesseves obres,anècdotes...El treballd’aquest com-positor ja s’hainiciat aEducació Infan-til. Hem sabutque Mozart vanéixer a

A Primària hem introduït la seva biografia através d’unes vinyetes ambdibuixos que explicaven els fetsmés destacats de la seva vida.Mentre llegíem i explicàvem lesvinyetes, escoltàvem algunesde les seves obres com: «Lapetita serenata nocturna», «Lamarxa turca», alguns fragmentsdel «Réquiem»...A 1r, 2n i 3r hem vist la pel·lícula

bo aprofitar les diferents activitats de la vidadiària per parlar de les accions i els objectesutilitzats: quan ens vestim, en la preparaciódels àpats, a l’hora del bany...

Amb aquest seguit d’indicacions podemajudar a l’estimulació del llenguatge enl’àmbit familiar donant com a referència unmodel correcte i no infantilitzat.

Susanna González RomeroLogopeda

Salzburg, una ciutat d’Àustria. El seu pare,que també era músic i compositor, va ser elseu mestre i el va portar a diferents cortseuropees perquè mostrés les seves dotsmusicals. Quan tenia sis anys, ja eraconsiderat un nen prodigi: tocava bé el violí iel clavecí, llegia bé les partitures icomposava petites obres musicals.Els nens l’han pogut veure per mitjà defotografies i els hem ensenyat diferentspartitures perquè comencessin a tenir clarquin és el llenguatge i els codis que utilitzenels músics per escriure la seva música. Hemcitat algunes de les principals obres deMozart: “La flauta màgica”, “Don Giovanni”,“Les bodes de Fígaro”..., però l’audició quehem treballat a l’aula ha estat el primermoviment de la “Serenata nocturna”: Hemvivenciat la pulsació i cada nen de la classe,amb una batuta a les seves mans, s’haconvertit en un veritable director d’orquestra.També ens hem intentat situar en el momenthistòric de Mozart. Ens hem posat perruquesi a través de diferents il·lustracions hempogut veure com anaven vestits els nens iles nenes d’aquell moment.Una altra manera molt fàcil ivivencial de fer arribar elpersonatge de Mozart als nensha estat a través del conte. Peraixò als nens i nenes de P4 iP5 els hem explicat el contede Mozart i les tres bessones,una història molt bonica en la

qual esnarrava lavida deMozartnen, lesdificultatsque tinguéper arribara ser músicde la cortde l’emperador i com al final, amb l’ajuda deles tres bessones ho va aconseguir.També durant el tercer trimestre de curs hemfet el racó de música a les aules de P5 il’hem dedicat a Mozart.El treball ha motivat molt tots els nensd’Educació Infantil. Hem aconseguit totsplegats engrescar-nos de valent escoltant lesseves audicions simples i enjogassades iexplicant les seves històries, sovintexcèntriques i extravagants. Així hem arribata conèixer i valorar aquest gran músic.

Escola Vedruna

2006

39Educació“Les tres bessones iW.A.Mozart” i l’explicació de lavida del músic que també hi haen el DVD.També hem treballat una de lesseves òperes més importants:“La flauta màgica”. Aquesta ésl’única òpera popular que vacomposar Mozart i és una obraque agrada i engresca elsalumnes per la seva fantasia.Explicada en forma de conte,amb els seus personatges ielements fantàstics , aquestaòpera arriba fàcilment al públicinfantil. Els agrada endinsar-se en el regnede la nit i escoltar la veu de la seva reinaque, molt enfadada, sembla que salti per lesnotes i refili com un ocell; també se sentenatrets de seguida pel personatge méssimpàtic de tots: Papageno, l’ocellaire alegre

i panxacontent queacompanyarà Tamino en laseva gesta. I per acabar, «Laflauta màgica» també és unconte de prínceps iprinceses, amb final feliç.Tots aquests ingredientscreen un univers meravellós iconverteixen «La flautamàgica» en un conte defades i en una veritableòpera màgica amb unaintenció clara: expressar la feprofunda que tenia l’autor enel triomf del Bé sobre el Mal.

A 1r, 2n i 3r de Primària hem explicat aquestaòpera oralment i seguint uns dibuixos quehi ha exposats a l’aula de Música. Amb elsmés grans, a partir de quart, hem llegitl’argument i en tots els cursos s’han treballataudicions d’aquesta obra. Mentre escoltàvemla música, els nens i nenes feien elsdibuixos de com s’imaginaven les diferentsescenes de l’òpera. A Cicle Superior hemaprofitat aquestes audicions per treballar laclassificació de les veus masculines ifemenines. A Secundària aquest treball deles veus humanes és més exhaustiu itambé s’ha fet amb fragments d’obres deMozart.A 1r i 2n d’ESO s’ha parlat de la vida delcompositor a partir del seu talent innat i lapresència constant del seu pare com amestre, impulsor i guia d’una trajectòria mu-

sical curta, però molt intensa. A 3r d’ESO s’hatreballat l’autor dins el Classicisme i hemseguit alguna de les seves partitures.

A 5è i 6è de Primària hem vist la pel·lículade Milos Forman “Amadeus”, en la qualMozart és explicat des del punt de vista d’unhome que el va odiar i admirar a la vegada:el també músic Antonio Salieri, que sent unagran impotència perquè s’adona que el talentde Mozart prové de la providència i que laseva músicapassarà a laposteritat,mentre queell seràoblidat icatalogatcom unmúsic mediocre.També estem molt agraïts pel fantàsticmuntatge que ha fet un pare de l’escola delDVD “Hi havia una vegada... un geni”, en elqual es presenta la vida de Mozart narradaen primera persona i d’una manera moltentenedora. Les imatges són de la pel·lícula“Amadeus” i gravats i fotografies de la sevavida.

Alumnes de tots els cursos de Primària hanparticipat en el racó que s’ha dedicat al com-positor a l’aula de Música. En aquest espais’hi ha pogut exposar material molt divers:fotografies d’ell i la seva família, partitures de

Escola Vedruna

2006

40Educació

Concert de Mozart

Aquest any commemorem el 250è aniversaridel gran artista del classicismeWolfang Amadeus Mozart. Hi ha hagutdiverses celebracions al llarg de l’anyper part de l’Escola Vedruna-Tona,com per exemple els jocs florals, elsquals van intercalar la llegenda deSant Jordi amb la coneguda òpera«La flauta màgica». Seguidament, eldarrer 5 de maig es va fer una altracelebració per remembrar la vingudaal món d’aquest excèntric i prodigiósgeni. Els joves intèrprets de les Escoles deMúsica de Vic i Manlleu ens van oferir els seus

coneixements musicals en unconcert en honor a Mozart.Format pelquartet de corda,consituït per dosviolins (IgnasiRoca i SaraBalasch), una vio-la (Agnès Mauri),un violoncel (Irma

Bau) i el clarinet (Oriol Codina). Vaninterpretar-nos 4 peces: Allegretto,tema de ritme accelerat i alegre;Larghetto, tema de ritme més

les seves obres, llibres i DVD de l’autor , de«La flauta màgica» i “La petita flauta màgica”,llibres infantils, llibres de piano i violí, revis-tes, articles de premsa , una perruca del’època, una capsa de bombons, moltíssimsCD de la seva música ... I moltes coses

més! En defi-nitiva, moltsnens i neneshancol.laboratil.lusionats enaquestaexposicióque ens hapermès veure

i conèixer un munt de coses sobre aquestgran geni de la música.A 6è de Primària també hem incorporat duespeces de Mozart en el repertori de Flautadolça: la romança de la«Petita serenata, noctur-na» i un fragment de lacançó de Papageno “DasKlinget”. Aquesta últimapeça també s’ha treballaten el crèdit variabled’interpretació d’ESOamb diversosinstruments: guitarres,flautes i teclats. Aquest fragment es va inter-pretar en públic dins la llegenda de SantJordi, que enguany es presentava com a unSant Jordi mozartià.

Anna, Marta i Miquel,especialistes de Música de l’Escola.

tranquil i pausat; Menuetto, tema molt ballable;i per acabar, Tema con Variazioni, una peçasimple que repeteix la tornada nombrosesvegades variant el ritme i la melodia cadavegada. El concert va tenir una llargadad’aproximadament una hora i hi van assistir totsels nens de primària, el 1r cicle d’ESO i els

músics interessats de cicle superior d’ESO.Ens van sorprendre amb les seves capacitatsmusicals ja que eren sorprenentment joves.Ens va deixar amb un bon ambient i amb elsànims alts. La cerimònia va finalitzar amb

l’entrega de ramsals artistes per partdels alumnes iprofessors del’escola. Elsesperem ambbraços oberts i unsomriure a la boca,i des d’aquí elstornem a donar lesgràcies.

Escola Vedruna

2006

41EntrevistesENTREVISTA A LA M.ÀNGELS CAMPS

- Per què vas decidir ser professora ?- Primer, perquè m’agraden molt els

nens. I després, perquè m’agrada moltensenyar el que he après i podertransmetre el que sé.

- Quants anys has estat treballant al’escola ?

- 44 anys i alguns mesos.

- Et va agradar l’ambient de treball al’escola ?

- Molt. Si no, hagués canviat d’escola.

- Ha canviat molt la feina de professoraal llarg dels anys que has treballat ?

- Moltíssim perquè els governs han anatcanviant les lleis i l’escola s’ha hagutd’adaptar.

- El tipus d’alumnes que has tingut, ha

canviat molt ?- Sí, perquè quan

vaig començara l’escolanomés era denenes i ambuna reformaeducativa vapassar a sermixta.

- Podries explicar alguna anècdota di-vertida que t’hagi passat fent deprofessora ?

- Sí, devia ser a 6è d’EGB. El primerany de ser tutora. El primer dia noconeixia els nens així que els hi vaigdemanar que s’asseguessin tots. Hihavia un nen al fons de l’aula que livaig dir < Maco, et pots asseure, perfavor ? >. I el nen em va dir < És queja ho estic ! >

- T’hagués agradat continuar méstemps a l’escola o ja tenies ganes deplegar?

- Ja estava una mica cansada i crec ques’ha de donar pas a la gent jove.

- Com és ara la teva vida de jubilada ?T’avorreixes ?

- Gens. Estic molt tranquil·la, puc anarmés a poc a poc.

- Què faràs amb el temps lliure que tensara ?

- Tinc molts projectes: nedar, fer cursosd’informàtica...

- Una de les passions de la teva vidaha estat viatjar. Ens podries dirquants viatges has fet més o menys?

- Ai, no ho sé! Molts. Des que tenia 12anys n’he anat fent un per any, més omenys.

- Quin lloc del món ens recomanariesper visitar ? Per què ?

- Per a mi, Europa. Però, el país quemés m’agrada és Itàlia, per l’art i lacultura que tenen.

- Quin és el lloc més estrany que hasvisitat ?

- Fa uns 20 anys, vam visitar Israel i vamanar av e u r eels Altsd e lG o l a n .P e r òcom queIsrael te-nia unag u e r r ap e raquestes

Escola Vedruna

2006

42Entrevistes

ENTREVISTA A NÚRIA JORDÀ (Ex-alumna)

-Per què vas decidir fer un mòdul?

-Què et va fer decidir per infermeria?Em vaig decidir per infermeria perquè des desempre m’ha agradat el tema de sanitat, i jaque acabant l’ESO podia decidir per mimateixa, ho vaig tirar endavant.

muntanyes, nosaltres, només podíemanar per la carretera marcada perquèals voltants estava ple de mines i a cadatram anàvem veient els símbolsinternacionals que allà hi havia minesanti-persona.

- T’ha quedat pendent algun viatge perfer ? Quin ?

- Ui, molts ! Em faria il·lusió anar a laPatagònia, a la Xina, al Cap Nord i po-der veure el sol de mitjanit ...

- Per què col·lecciones elefants amb latrompa enlaire ?

- No ho sé ! ... perquè de petita els vaigdemanar als reis un elefant de cartró.Des d’aleshores n’he anatcol·leccionant i la gent també me n’haanat regalant. Ara en tinc més de 100 !

-Què et va semblar el mòdul que vas triar?Personalment vaig disfrutar moltíssim perquèera un tema que a mi m’agradava. Tot i haverd’estudiar, com que m’interessava ho feia agust.-Quants anys vas estudiar i quina titulaciótens?Aquest curs dura un any. I amb aquest curss’obté la titulació de tècnic auxiliar eninfermeria.-Quines diferències hi ha entre ESO i elmòdul?Com ja he dit anteriorment, la diferencia mésimportant crec que en un mòdul ja fas el quèa tu t’agrada, i sembla que no però hi posesmolt més d’interès. I l’ESO l’has de ferobligatòriament t’agradi o no t’agradi.

-Explican’s les hores del mòdul, explican’sexperiències...El mòdul consta de 1.400 hores en total, 990hores de teòrica i 410 hores en el centre detreball ( pràctiques).Per a mi fer pràctiques ha estat unaexperiència molt maca en la qual he aprèsmoltíssim i m’han ensenyat coses que d’aquíendavant em podran fer molt de servei i

també a la vegada he conegut personesamb un món propi completament diferent.Els dies abans de començar les pràctiques,jo estava bastant nerviosa perquè no sabiaquè em trobaria, amb qui estaria.... Però unavegada allà, perfecte. Em van tractar moltbé, tant la gent que treballava allà com lagent que estava ingressada. És unaexperiència que de veritat és molt agrada-ble. I al final, vulguis o no, comences aagafar afecte a tots els ingressats al centre.Sí que et pots trobar amb casos realmentdurs o tristos, però ho has de saber afrontar itirar endavant. També haig de dir que a mi alprincipi em va costar bastant afrontar-ho.-Estàs contenta de la preparació que hasrebut de l’ESO?Sí que estic contenta de la preparació, peròtambé haig de dir que si en el seu momenthagués estudiat més no m’hagués costat tantpoder-m’ho treure.L’any passat,que vaig estu-diar el cursd’auxiliar, emvaig adonarque amb l’ESOpodia haverdonat una micamés del quefeia, perquèpersonalmentno m’agradava.

Perquè jo mateixa no em veia capacitada peranar a fer un batxillerat i dins les opcions delsmòduls vaig triar aquesta, auxiliar d’infermeria.

El què has après en el mòdul de formateòrica després ho apliques en la pràctica isembla que hi hagin coses que quedin moltmés clares.

Escola Vedruna

2006

43EntrevistesENTREVISTA A JORDI PUJOL,

EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT DECATALUNYA.

Els nois i noies de 4t d’ESO que cursem elcrèdit variable de ràdio vam tenir l’oportunitatde preparar una entrevista amb el senyorJordi Pujol i realitzar-la en directe als nostresestudis de Ràdio Vedruna. Els locutorsencarregats de l’entrevista van ser en MarcSitjà i l’Aleix Colom; la responsable del con-trol tècnic, la Jèssica Lara.Vam aprofitar que l’AMPA de l’escola va con-vidar-lo a fer una xerrada, li vam demanar si lifaria res deixar-se entrevistar per algunsaprenents de periodistes i resulta que vampoder gaudir del privilegi d’entrevistar totauna personalitat de la història recent delnostre país.A 2/4 de 9 del vespre, tot eren nervis ipresses. Mentre els tècnics comprovàvemles connexions de micros, el funcionamentcorrecte de la taula de mescles i ladisponibilitat de l’ordinador central, elslocutors rellegien un cop i un altre el text delqüestionari que havíem preparat a classe almatí. A ¾ de 9 va aparèixer el senyor JordiPujol i, després de les presentacions i

salutacionsoportunes,es vaasseure enuna de lescadires del

locutori disposat alnostre interrogatori:AC. Bona nit,senyor Jordi Pujol,benvingut a RàdioVedruna.JP. Molt bé. Bona nit.Gràcies!MS. Abans que res, li hem de dir que estemmolt agraïts pel fet que hagi acceptat dedi-car-nos una estona del seu temps.AC. També voldríem dir-li que aquesta en-trevista ha estat preparada per tot el grupd’alumnes de 4t d’ESO que fem el crèdit deràdio. O sigui que vostè veurà dosprojectes de periodista, però al darrere n’hiha més de quinze.MS. Si li sembla, comencem, doncs.AC. Quin paper creu que tenen els mestresactualment en la nostra educació?JP. Els mestres sempre han tingut un papermolt important. Convé que dins l’escolatinguin autoritat. Les persones mésimportants dins l’escola han de ser elsmestres. És bo que els pares també siguin al’escola, però sobretot els mestres.MS. Com creu que la societat influeix en lanostra educació?JP. En realitat l’educació no és només unobjectiu de l’escola. Amb l’escola sol no n’hi

ha prou. El lloc mésimportant per a laformació delsjoves, dels nois inoies i dels nens inenes, és la família.La primera escolaés la família.

Després hi ha l’escola. De vegades, quan lafamília no acaba de sortir-se’n, l’escola els fatirar endavant. Després ve la societat, elscentres esportius, els centres culturals, grupsd’amics, el poble, la ciutat, el barri... Com diuun amic meu, perquè l’educació funcioni bécal mobilitzar tota la “tribu”MS. En un altre ordre de coses... desprésde tants anys bolcat en política i com apresident de la Generalitat, no li sobra moltde temps? A què el dedica?JP. No, no em sobra temps, no. Mira, ahir ala nit vaig anar a Madrid a una conferènciad’una fundació que he creat. Aquest matí, aMadrid, he tingut un parell de reunions ambperiodistes estrangers. Al migdia he tornat. Amitja tarda he fet una conferència a Taradell,ara sóc aquí a l’Escola Vedruna on he de feruna altra conferència. En acabat, me’n tornaréa Taradell, que hi tinc un sopar amb gentjove... Per tant, ja veus que he tingut un diaprou ple.AC. Creu que la nostra llengua, un elementessencial de la nostra identitat nacional, estroba en perill?

Escola Vedruna

2006

44

JP. Podria ser, perquè la pressió que hi hades dels mitjans de comunicació, la de laimmigració, la d’això que anomenem laglobalització... A més hi ha un altre perill: elscatalans no la defensem prou. Hi ha moltscatalans vinguts de fora que no la parlenperquè nosaltres mateixos, elscatalanoparlants, quan notem que no és cata-lana d’origen, passem de seguida al castellà.Quan ens dirigim a un desconegut odespengem el telèfon, parlem en castellà.És això el que ens fa mal. Si això no horesolem, la llengua estarà en perill.MS. Si calgués, tornaria a anar a la presóper defensar el país i els seus ideals?JP. Sí, home. Sí, sí.AC. El vam veure a la tribunade convidats del Congrésdels Diputats, el dia que s’hiva aprovar el nou estatutd’autonomia. Què en pensade com ha quedat redactat?JP. Bé, ja ho he explicat. Finsi tot vaig fer una conferènciauna mica solemne per explicar que aquestestatut no és el que volem, no és el que vamvotar el 30 de setembre al Parlament. Aquellestatut que vam aprovar l’hem de seguirreivindicant, però també hem de dir que,quan aquest estatut s’aprovi definitivament,serà millor que el que hem tingut fins ara. Pertant, ha estat un progrés, un progrésimportant. Espero que el sapiguem utilitzar,

perquè amb l’estatut sol no n’hi ha prou. Niamb el que vam aprovar al Parlament no n’hihauria prou, si els catalans no defensem elnostre país. Si només parlem en castellà, sino ajudem i acollim convenientment els ques’incorporen al país, si posem dificultats peral progrés del país... no ens serviria de resl’estatut. Però l’estatut que tindrem seràsensiblement millor que el que teníem.AC. Vostè deu haver estat en molts estudisde ràdio. Havia estat mai en els d’una ràdioescolar com aquesta nostra? Com valoraaquesta iniciativa?JP. La veritat és que no recordo una ràdiocom aquesta. Valoro molt bé aquesta iniciati-

va. La veritat és quevosaltres sou molt joves...Quants anys teniu?AC. Quinze.MS. Setze.JP. Quinze i setze. Per tantfeu l’últim curs d’ESO. Idesprés què fareu?

MS. Batxillerat, en principi.JP. La pregunta era... No sóc jo qui ha depreguntar, sou vosaltres. M’heu preguntatquè em sembla això d’una emissora escolar.Em sembla molt bé. I a vosaltres us veigmolt il·lusionats en aquesta tasca.

AC. Sí, estar a la ràdio fa il·lusió.MS. A més cada setmana fem un programa,

de la manera que ens agrada i sobre eltema que ens agrada. El que fa el meuequip va de futbol. Per cert, vostè pensaque guanyarem la Champions?JP. No ho sé, noi. De moment demà hem deguanyar el Benfica. Ara fa uns quants partitsque aquests del Barça... Demà espero quees destapin. Suposo que això ha estatcalculat, saps. Han estalviat fer gols aquestsdies i així demà en podran fer quatre. Oi queho veus clar, això?AC. Sí, sí, esperem-ho! Bé, doncs, esperemno haver-nos fet excessivament pesats, i liestem molt agraïts per haver volgut com-partir aquesta estona amb nosaltres. Bonanit!JP. Adéu-siau i bona nit. Gràcies.

MS. Moltes gràcies.EL TEST:Teatre o cinema: “Teatre”País visitat que més l’ha impressionat: “EstatsUnits, també Dinamarca”Ràdio o televisió. “La televisió. Perdoneu, eh, quevosaltres feu ràdio”Tipus de música que més li agrada: “Sóc unhome antic, la clàssica. Al segle XX em vaig atu-rar amb els Beatles”Escriptor que més li agrada: “Molts, però et diréen Baltasar Porcel”Un llibre que li hagi agradat molt: “Onatges tem-pestuosos”, d’en Porcel; i “Pa negre”, de l’EmiliTeixidor.Una pel·lícula aconsellable: “Casablanca”Esport que més li agrada: “Futbol”

Entrevistes

Escola Vedruna

2006

45

ENTREVISTA A LA SRA.ANTONIA SERRA,ALCALDESSA DE TONA

Els alumnes de 6è hem convidata la nostra Escola la Sra. AntòniaSerra, alcaldessa de Tona. Volemconèixer-la, saber més coses deTona i el funcionament del’Ajuntament.Li hem fet les següents pregun-tes que ella ha respost moltamablement:

De quin partit polític és vostè?Som independents, però mésaviat d’esquerres

Per ser bona alcaldessa quineshabilitats cal tenir?Una bona habilitat és saber es-coltar el que et diuen i estar aprop de la gent.

Quines responsabilitatsrequereix el càrrecd’alcaldessa?Fer el que crec que és millorper al poble. Aquesta tasca lafem en equip amb tots elsregidors. Cada regidor treballaen temes de la seva regidoria,presenta les seves propostes,les estudiem junts, si es veuen

bé s’aproven i es duen a terme.

Quin ofici exercia abans de serelegida alcaldessa?Abans treballava en un despatxd’una empresa.

Si ara deixés l’Alcaldia a què esdedicaria?No m’agradaria tornar a fer lafeina d’abans. En aquestsmoments no ho tinc prou clar.

Li agrada fer d’alcaldessa?Sí.

Li porta molta feina?Sí, suposa dedicar-hi molt detemps i posar-hi molt d’esforç.

Quantes hores treballa al dia?No sé calcular-ho. Cada dia deles 9 del matí a les 3 de la tarda,a més d’algunes tardes ireunions al vespre.

Quina anècdota ens explicaria,que hagi viscut comalcaldessa?La sorpresa que em vaigemportar quan vaig anar a unareunió que em pensava queseríem 3 persones i em vaigtrobar amb 30 homes, era l‘única

dona. Cal dir que era quan feiapoc temps que era alcaldessa.

Quina ha estat l’alegria mésgran?Ser alcaldessa.

Té gaire temps per a la família iels amics?No gaire. M’agradaria tenir-nemés.

De petita, ja volia dedicar-se ala política?No, no em sento gaire política,tot i que faig política

A quin “cole” va anar depetita?Vaig anar en aquesta escola.L’Escola Vedruna-Tona.

Ha viscut tota la seva vida aTona?Sí, sí, tota la meva vida.

Li agraden els nens?Sí, molt.

A quina edat va començar ainteressar-se pel poble deTona?Quan era molt joveneta. Des desempre he participat en moltes

de les entitats de Tona.

Quin esport li agrada més?No en practico cap, però comque els meus fills han jugat ahoquei, és l’esport que conecmillor.

Quins altres “hobbies” té?Cap en concret. M’agrada moltllegir, escoltar música, anar alcinema i al teatre.

Està a favor de l’Estatut?Sí, però crec que es podriamillorar. Sobretot en el tema delfinançament. Crec que és moltmillor que el que es va aprovarl’any 1979. L’elaboració d’aquestEstatut ha estat molt dura i s’hi hadedicat moltes hores.

Què la va empènyer a dedicar-se a la política?El fet d’estar al servei del poble.

Com es va sentir en serescollida?Molt feliç.

Com va escollir els regidors?Va ser difícil fer la llista. Es vanproposar persones queentenguessin en les diferents

Entrevistes

Escola Vedruna

2006

46

àrees (educació, sanitat,economia, medi ambient...) ique estiguessin disposats atreballar pel poble.

Té gaires embolics oproblemes?Sí, però parlant s’arreglenmoltes coses.

Recomana aquest càrrec aaltres futurs polítics?És clar que sí. Les personeshaurien de poder viure unaexperiència com aquesta.T’ajuda a conèixer elfuncionament de moltes coses ia comprendre les dificultats quehi ha.

Alguna vegada s’ha de desfo-gar?Sí, sí, sí, alguna vegada. Sí,però no vol dir que vagi a copsde puny. Tinc molt mal geni i avegades necessito desfogar-me. Si estic a casa, normalmentem poso música d’en Lluís Llachque m’ajuda a relaxar-me.

Li agradaria ser Presidenta dela Generalitat de Catalunya?No.

Coneix algunes perso-nes importants en elcàrrec polític?Sí, consellers,presidents comarcals...

Encara té la mateixa passió delprimer dia?Sí, tot i que a vegades et sentsmés cansada. El que fa estarcontenta és que les coses quees fan vagin bé.

D’on va sorgir la idea de fer larecollida selectiva?Va sortir de l’anterior equip degovern per solucionar el proble-ma de les deixalles que és ungreu problema i difícil deresoldre. Heu d’estar moltcontents de la recollida porta aporta ja que som pioners enresoldre favorablement aquestproblema. Crec quel’administració s’hi hauriad’implicar més.

Per quina raó va fer la bassa dela Canal?Es va voler recuperar l’antigabassa que recull l’aigua del’antic molí de vent de la Canal.

Les granotes de la bassa les

van portar vostèso van anar-hi so-les?N’hi van portar iactualment la bassa

ja té vida pròpia.

Què ens pot dir del museu delCamp de les Lloses?El jaciment del Camp de lesLloses és molt important, pertant calia tenir un espai per guar-dar les restes arqueològiques ipoder-les visitar.

Té nous projectes per millorarel poble?Sí, molts. La piscina coberta,acabar Can Licus, el balneariUllastres, arreglar carrers...Calprioritzar perquè tot val moltsdiners.

Quan s’inaugurarà la novaEscola Bressol?Abans d’acabar aquest curs.

A quin any estarà acabatl’Institut?Es té previst el curs 2007/2008.

Al final es farà una piscinacoberta?Sí.

Vostè creu que ha canviat moltTona comparat amb fa anys?Sí molt moltíssim. Abans éremcinc mil habitants i ara somgairebé set mil cinc cents.

Aquesta canvis han estatpositius o negatius?Perquè els canvis siguin positiuss’ha de créixer harmònicament.El fet d’haver crescut enpoblació i també en serveis faque pugui fer-ne una valoraciópositiva. Tot i que sempre hi hacoses que es poden millorar.

Què canviaria del poble deTona?Res.

Li agradaria repetirl’experiència de ser alcaldessaen les properes eleccions?Sí, si em tornés a presentar. Enaquests moments encara no hotinc decidit.

Agraïm la visita de la Sra.Alcaldessa per dedicar-nos partdel seu temps i desitgem que elseu entusiasme semprel’acompanyi. Moltes gràcies.

Entrevistes

Escola Vedruna

2006

47EntrevistesENTREVISTA A ARCADI OLIVERAS

El món actual: realitats i alternatives.

Aquest és el títol de la xerrada que va ferArcadi Oliveras a l’escola, dins els actes de laSetmana de la Solidaritat celebrada del 20 al24 de febrer, que va tenir el suport de l’AMPAi es va retransmetre per Ràdio Vedruna.

A aquesta xerrada hi van assistir alumnes de4t d’ESO, exalumnes de l’escola, pares i ma-res i mestres.L’Arcadi Oliveras, que és el president deJustícia i Pau i professor d’Economia de laUniversitat Autònoma de Barcelona, vasorprendre per la seva visió crítica i docu-mentada del nostre món, per la seva paraulaconvincent en coherència amb la seva vida.

Un grup denoies de 4td’ESO li vanfer la següententrevista:

-Vostè éspresident deJustícia iPau, enspodria expli-car quinssón els objectius d’aquesta ONG?

Acostumem a explicar què és Justícia i Paudient que és una cadira amb quatre potes.Una primera pota que són els Drets Humans.Justícia i Pau va néixer amb el franquisme onels drets de les persones no erenreconeguts, encara s’aplicava la pena de

mort, hi havia presos polítics, ...i encara avui seguim treballantpels drets humans. Hi ha dretsde persones, com per exempleels dels immigrants que sónviolats i en altres països, comper exemple Colòmbia,determinats drets segueixensent poc protegits.Una altra pota és eldesarmament. Hem treballat perl’objecció de consciència, encontra de les guerres, ... Unatercera pota seria el

desenvolupament dels pobles. No tenim capprojecte en cap país del tercer món, però elque fem és sensibilització, opinió pública ipressió política perquè els governsaugmentin l’ajut al tercer món, perdonin eldeute extern, etc. La quarta pota és lapobresa i la marginació. Intentem reivindicaruna llar per a tothom, escoles per a tots elsnens, etc.

-Quan era jove, com nosaltres, ja participavaen projectes solidaris?

Bé, a partir dels disset o divuit anys, sí, jatenia aquest corcó de participar i intervenir enreivindicacions i en projectes. Els anysseixanta, van ser anys molt propicis. A launiversitat es vivia un ambient moltreivindicatiu i per tant, per a mi va ser coml’entrada natural per a participar en totsaquests temes.

-Creu que els joves d’avui som solidaris?

Ni més ni menys que en la meva època.Sempre hi ha hagut uns joves que sónsolidaris i compromesos i uns altres que noho són o que en són menys.

-Per què els ciutadans, de vegades,desconfien de les ONGs?

Desconfien perquè de vegades les ONGs nohan estat prou transparents en l’explicació del

Escola Vedruna

2006

48Entrevistesque es fa, on es destinen els seus diners,quins projectes estan fent... Avui, és fàcil deresoldre aquest problema perquè les ONGsestan obligades a aplicar un codi de conduc-ta, és a dir, un tipus de comportamentdeterminat i, si una ONG no l’aplica, pot serexpulsada de la Federació d’ONGs. Per sa-ber si una ONG és de fiar es pregunta si estàfederada o no i, si està federada, a veure siha tingut cap expedientdins de la Federació.Aquesta és una bonagarantia. Penso que elsciutadans d’entrada han defer confiança en les ONGsperquè són molt pocs elscasos que incompleixenels requisits que han detenir.

-Què en pensa de laviolència que hi ha alcarrer i a les aules?

Bé, és una violència evident. Aquí hi had’haver una forta responsabilitat dels mitjansde comunicació. Mireu: als Estats Units, quesón molt amics de fer estadístiques, hancalculat que un noi o noia de setze o dissetanys, a raó de dues hores de televisió diària,pot haver presenciat ja trenta-cinc milassassinats a la seva vida, en les pel.lículesque ha vist. Amb aquesta presència deviolència, no és d’estranyar que després

passin coses greus. No fa gaire que el diariens explicava que a Estats Units dues nenesde sis anys es van barallar per una petitacosa i una d’elles va anar a l’habitació delsseus pares, va treure el fusell de l’armari, lava matar i va continuar jugant. Tractant-sed’una nena de sis anys, has de presumir queté innocència i, si fa una cosa així, és perquèha vist moltes pel.lícules; per tant, la primera i

gran responsabilitat correspon als mitjans decomunicació. Les empreses paguen perquèes facin pel.lícules de violència i els ciutadansles miren. Nosaltres mateixos hauríem de sa-ber censurar-nos.

-Què en pensa de la violència que hagenerat la publicació de les caricatures deMahoma?

Hi ha una llibertat d’expressió; a Occidenttenim aquesta llibertat d’expressió i val lapena aprofitar-la. Però evidentment la llibertatd’un acaba on comença la llibertat de l’altre i,si un ciutadà pot tenir una fe islàmica i creu dedebò que això és una ofensa per a ell,nosaltres ho hem de tenir en compte i hem deprocurar que la nostra llibertat d’expressió noabusi dels drets dels altres. Hem de sercurosos. Hem d’evitar que això acabi en unenfrontament més gran entre l’Islam i elCristianisme. Jo penso que les religions nohaurien de ser causa de cap mena deviolència.

-Es poden evitar les guerres, la fam, lesmalalties, les desigualtats socials, ...?

A aquestes alçades del segle XXI penso quesí, perquè tenim recursos de tota mena: recur-sos naturals, mitjans de comunicació,transports ràpids, tenim coneixementsmèdics, ...que permetrien que tothom visquésbé. L’únic que ens falta, però que és moltimportant, és tenir voluntat política per tirarendavant totes aquestes coses.Objectivament tothom podria menjar, teniraigua corrent, disposar de telèfon, podria anara l’escola. El que passa és que hi ha tantsinteressos polítics que cadascú arramba capa casa. Nosaltres, que vivim en un món ric,tenim una part de responsabilitat perquègastem més del què s’hauria de gastar.

Escola Vedruna

2006

49Entrevistes-Creu que un altre món és possible?

N’estic convençut i per ell treballo des de famolts anys, a més a més, afortunadament s’haconvertit en un objectiu pel qual avui moltagent està treballant.A mi m’agrada que aquesta agrupació de gentque se’ls qualifica d’antiglobalitzadors se’lsanomeni amb la paraula francesaaltermundistes, perquè, si diem

antiglobalitzadors sembla que ho diem ennegatiu, contra la globalització, mentre que sidiem altermundistes, anem precisament alsentit que un altre món és possible, i jo crecque un món millor és possible, i hi ha moltaaltra gent que també ho creu.

-Com podem conèixer la veritat de tot el quepassa en el nostre món?

Bé, la veritat de tot no la sabrem mai, en totcas podem apropar-nos cada vegada més a

la veritat intentant contrastar les notícies.Penso que és millor informar-te a través deldiari perquè el diari et dóna la lletra menuda.Hi pot haver un detall que pot acabarcontradient el mateix titular. La TV et dónagrans flaixos, grans titulars. Hem de serlectors curosos, hem d’accedir a fonts queavui dia és fàcil d’accedir com: internet,anuaris, revistes, emissores de ràdio, ...Vosaltres, a l’escola, a través de la ràdio

esteu fent també unatasca informativa i aixòés molt important.

-Per què les notíciesque ens arriben sónsempre tan negatives?És que no hi ha en elnostre món, notíciespositives?

Sí, n’hi ha, de notíciespositives. A Mallorca hi ha un diari que es diu:«Buenas noticias». No és un diari perquènomés surt un cop al mes, però només hisurten bones notícies. Aquesta és una bonainiciativa, el que passa és que a les Facultatsde Periodisme diuen que les males notíciessón bones notícies, en el sentit que les malesnotícies es venen molt, molt bé. Per alsperiodistes són bones notícies perquè vol dirque l’endemà es vendran més diaris. Debones notícies n’hi ha, el que passa és quees posa l’accent en les males notícies.

-Què podem fer perquè els drets humanssiguin respectats?

Primer cal respectar-los nosaltres mateixos, isegon fer una denúncia permanent d’aquellesviolacions dels drets humans que sabem ques’estan produint.Hem de denunciar la violació dels drets d’unimmigrant, d’un ancià, d’un nen... Denunciarno vol dir anar a la policia. Denunciar vol dirfer-ho públic, vol dir que la gent s’assabentique aquells immigrants se’ls ha tractatmalament, o que aquella persona té unapensió insuficient. Si no es coneix el cas,difícilment es podrà actuar. Primer fer la de-nuncia i, després, responsabilitzar lesadministracions perquè s’encarreguin deresoldre aquests temes.

-Moltes gràcies, per la seva amabilitat encontestar-nos aquestes preguntes.Gràcies a vosaltres. I endavant i ambesperança, sempre!

Laura Arjona, Berta Masramon i MariaPuiggròs, alumnes de 4t d’ESO

Escola Vedruna

2006

50El racó de les petites cosesÉS HORA DE DINAR!

Des del menjador volem explicar-vos que ens ho passem molt bé!!!

A vegades enscosta menjar-nos-ho tot, a vegadesno ens recordemde totes lesnormes que hi ha...Però no ensportem tanmalament, perquè,el mes passat vàrem aconseguirguanyar-nos a pols un senyorPREMI !!:Els més petitsv a r e na c o n s e g u i runs diplomespreciosos, elprimer ciclede primàriav a naconseguir poder beure, durant totun dinar, taronjada, gasosa i fins itot, per la millor taula, coca-cola(sense cafeïna,eh)! Els nens i ne-nes del segon cicle de primària,després de demostrar que jas’estan fent més grans i respon-sables, van poder triar unssenyors postres que estaven tots

per llepar-se els dits! I peracabar, els nois i noiesd’ESO, van aconseguir diaper dia i taula per taula, uns

punts, quevan podercanviar perbegudes i pos-tres variats. Laveritat és que noes poden queixargens ni mica!!!I després d’atipar-se, els queden

moltes forces per decorar el pati,jugar, parlar, fer el xafarder, estu-

diar, fer deures, córrer,divertir-se i esperar quearribi l’hora de tornar aclasse.

Els/les monitors/es.

Escola Vedruna

2006

51El racó de les petites cosesEN QUIN SECTOR DETREBALL TREBALLEN ELSNOSTRES PARES?

Els alumnes de 5è, dins l’àreade coneixement del medi social,hem aprofundit en l’estudi delsdiferents sectors de producció.Per poder-ho fer, ens hem servitde les diferents activitats delsnostres pares/mares.A continuació mostrem un gràficque reflecteix aquest estudi:

En l’estudi ens hem adonat queel sector amb menys activitat ésel primari amb només 2 pares icap mare, mentre que el terciaris’emporta la gran majoriad’activitat.L’atur és poc rellevant, factor queindica una bona salut enl’economia del nostre poble.Una altra dada a tenir present ésque en el sector secundari hi

treballen més pares que mares,mentre que en el terciari passa alrevés.Globalment podem deduir: quevivim en un poble on la manca detreball no és preocupant, que elsector primari s’està perdent i queadquireix molta importància elterciari.

Alumnes de 5è.

LA FONT

Necessites:· Un pot amb tapa.· Una canyeta.· Plastilina.· Aigua.· Un recipient amb aigua

ben calenta.

Muntatge:Forada la tapa delpot i passa lacanyeta pel forat.Posa plastilina entreel forat de la tapa i lacanyeta perquèquedi ben segellat.Tapa el forat de lacanyeta ambplastilina i foradaaquesta plastilinaamb una agulla perfer un petit forat desortida, és importantque el forat siguipetit. Omple el potfins a la meitat ambaigua freda. Tapa elpot de manera quela canyeta toquil’aigua. Col·loca elpot dins del recipient amb aiguacalenta. Observa com surt

l’aigua pel forat de la canyeta.

Què està passant?L’aigua calenta del recipientescalfa el contingut del pot. Coma conseqüència, l’aire de dinsdel pot també s’escalfa,s’expandeix i empeny l’aigua.Aquesta només pot desplaçar-se per la canyeta, puja i surt perl’orifici que hem fet a la canyeta,

generant una font.

Escola Vedruna

2006

52El racó de les petites cosesDIA DE LA CIÈNCIA :Conferència de JOAQUIM PLA

Amb motiu de l’any de laCiència, el dia 9 de novembrede 2005, en Joaquim Pla vavenir a fer una conferència alsalumnes de Cicle Superior.En Quim Pla és físic i professorde la Universitat de Vic.Primer ens va explicar de quètractaria la xerrada i després ensva ensenyar una foto del’Einstein.Va començar dient-nos que la paraulafísica vol dir “natura” ique tot el que témoviment és física,per tant el futbol ésfísica. Ens va parlardel moviment i de tottipus de moviments(del Sol i de la Lluna,dels ocells i avions, de bicis,motos, cotxes i trens i de lesones del mar i de les onesoriginades per un violí).Perquè ho entenguéssim bé, vaportar diferents “andròmines” (talcom deia ell). Així, amb una mo-lla ens va ensenyar el movimentde les ones.També ens va demostrar que tot

té energia i que n’hi ha dediferents tipus: la solar, lahidroelèctrica, l’elèctrica, delvent, la calorífica, la delsaliments, la química... Vam po-der observar com funcionavauna petita placa solar, tot i queno feia sol i no la vam poder ferservir.La física també explica per quèun imant s’enganxa al ferro o aun altre imant.. Tambél’ordinador, el mòbil, la

playstation, els raigsX ,.... tenen relacióamb la física. Ens vaensenyar l’interiord’un disquet, unxip,... Una altra deles “andròmines” vaser un lot sensepiles, que anavaamb una bobina quefuncionava quan la

posaves en moviment.L’òptica també forma part de lafísica, per tant ens va parlar deles ulleres, de l’Arc de SantMartí, dels microscopis,fotografies,....Va ser molt interessant sentir-lo aparlar de la matèria i de l’origende l’Univers: d’àtoms, protons,neutrons... però sobretot del

“Big Bang” i dels “forats negres”perquè a nosaltres ensinteressava molt.Quan va parlar de la Teoria de laRelativitat va ser quan va tornar aensenyar-nos la foto de l’AlbertEinstein. Va ser llavors quan ensva explicar que era l’any de laFísica en record d’aquest físictan singular, que va néixer a Ulm(Alemanya) el 14 de març de1879 i va morir el 18 d’abril de1955 a Princeton (EUA).Einstein va escriure tres articles:sobre l’efecte fotoelèctric, sobreel moviment brownià i sobre larelativitat i li van donar el PremiNobel.Vam acabar fent-li preguntes. Vaser llavors quan vam descobrirque el Sol és una bombad’hidrogen i que els científicsconeixen el nous invents a tra-vés d’unes revistesespecialitzades que nomésreben ells.La conferència va ser molt pro-ductiva, educativa i divertida.Ens va passar tota la tarda volantgràcies a la manera entenedora idivertida d’en Quim Pla.

Alumnes de 6è

“ORIOL “de Núria Albó

El llibre “Oriol” està escrit perNúria Albó. Correspon al núm. 94de la col.lecció El vaixell deVapor de l’editorial Cruïlla.La història passa en una patja deVilanova i la Geltrú on l’Oriol, elprotagonista, coneix la Fiona,una noia de la seva edat que éscega.L’ Oriol és un belluguet de 10anys que fa perdre la paciènciagairebé a tothom.Però durant aquestes vacancesa Vilanova descobreix un mónnou i una manera de passarl’estiu sense fer el tabalot.

Anna Cussó i Aida Font (5è A)

Escola Vedruna

2006

53El racó de les petites cosesCrítica personal del llibre«Petita guia per ser feliç»d’Anna Quindlen (editorial LaMagrana, any 2001, col·leccióLes Ales Esteses, núm.114).

Quan la meva mare em va rega-lar aquest petit llibre vaig pensarque m’havia vist trista i notrobava la manera d’ajudar-me aser feliç. I també vaig pensar“que fort!, tant malament emveu?”. Sort que de seguida vaigposar-me a llegir i com que elmateix títol ho deixa ben clar i éspetit en extensió, en un tres i nores el vaig tenir acabat. I vaigpoder comprovar que no estractava d’un d’aquests llibresd’autoajuda que tan de modaestan últimament i a la vista detothom en qualsevol llibreria.Guies per menjar bé, per dormirbé, per parlar bé, per educarbé, per... qualsevol cosa quevulguis fer bé. No ho sé, potsersí que realment funcionen, peròsempre me’ls he mirat amb uncert recel. Per això quan vaigtenir entre les mans la petita guiaper ser feliç, me’l vaig mirar adistància i amb prudència. Elvaig fullejar i les fotografies enblanc i negre que acompanyen

el text em van encantar per laseva tendresa. A més a més,n’hi havia unes altresenganxades a sobre, queformaven part de la meva petitahistòria personal (fotos mare-filla,filla-mare, pare-filla, filla-pare) iaixò enriquia el valor d’aquellllibre i de la persona que mel’havia regalat. Us haig deconfessar que em va agradarmolt i que quan he tingut l’ocasiól’he recomanat a alguna personaestimada, tot i sabent la caraestranya que em posaria al sa-ber el títol. I és que, tal com diula contraportada, es tracta d’unpetit conte o d’un petit itineraripels racons més amagats de lanostra ànima. Enmigd’anotacions autobiogràfiquesde l’autora trobem un seguit dereflexions personals a l’entorndel sentit de viure i de la pròpiaexistència que de segur moltesvegades molts de vosaltres ushaureu fet. A mi m’ha servit percomprovar que qualsevol ésserhumà tendeix, en algun momento altra de la seva vida, aqüestionar-se el per què de totplegat i sap trobar la fórmulamàgica pròpia i al mateix tempsuniversal, per tirar endavant i

valorar el que tenim entre lesmans. En definitiva em va servir“per entendre una cosa moltimportant de la vida: que ésmeravellosa i que no serveix deres pensar que és per sempre.”

Eva Ventura i Company

“EL GRAN ENGANY”DAN BROWN

A simple vista pot semblar un“totxo” impossible d’engolir, unapèrdua de temps i un avorrimentincreïble. Però, curiosament, noés així. Les pàgines passen so-les. Les emocions que un/a sentquan llegeix aquest llibre sónesporàdiques i diverses, potspassar de riure, a sentir tristesa, ofins i tot plorar, i és que el quese’ns explica del passat de cadapersonatge sembla extret,directament, de la nostra realitat,del món en què vivim.Com totes les obres anteriors,aquesta és una nova demostraciódel suspens i la intriga que lesnovel·les de Brown acostumen atenir. És un llibre més queinteressant ple de mentides,conspiracions, sorpreses ... on la

identitat del “dolent” no esdescobreix fins a les últimespàgines. Aconsegueix així, que etquedis “enganxat” al llibre i et si-gui impossible deixar la novel·laa mitges.Per alguna cosa deu ser que DanBrown és un dels autors mésllegits actualment al món. I això nonomés ho dic jo, sinó una collade crítics de veritat, amb estudis ique hi entenen bastant més.

Marina Rierola Carrera2n d’ESO

JOCS FLORALS

En el Suplement de Xarxa delsJocs Florals d’enguany, hi figuracom a premi de poesia i FlorNatural de primària el poema “Lanit”. Aquest premi va quedaranul·lat per plagi.

Escola Vedruna

2006

54El racó de les petites cosesElectrones, Neutrinos y QuarksF.J. YnduráinCol. Drakontos, Ed. Crítica

Sovint és difícil trobar un llibresobre la física de partícules quesigui rigorós però que permeti lacomprensió al lector sense unsconeixements profunds deltema. Aquestllibre ésl’excepció, elprofessorYnduráin fa unrelat delsdescobrimentsmés significatiusentre 1897, quanes va descobrirla primera partí-cula elemental,l’electró, i el 1995, quan es vatrobar l’últim quark, el quark t. Lanovetat del llibre és el punt devista del narrador, ja que ho ex-plica a vegades com a especta-dor i d’altres com a participantdels experiments que vanpermetre escriure la història dela física de partícules. Així el lec-tor té la sensació que vaavançant a mesura que es vanencaixant totes les peces delpuzzle de la mateixa manera

que ho van fer els gransinvestigadors. La intenciódidàctica amb què està escritpermet que el llibre siguiassequible a un gran nombre delectors interessats en la física departícules però sense uns gransconeixements en la mateixa.Com diu el mateix autor, aquest

llibre “represen-ta un intentd’acostar al granpúblic una deles fites mésimpressionantsde l’intel·lectehumà, eldesvetllarl’estructura últi-ma de la matèriaa partir de la

qual es pot, en principi,entendre tot el cosmos”. Val lapena llegir un llibre que avegades suposa un cert esforçd’atenció i de comprensió,però que permet al lector acos-tar-se a un món que sovintsembla reservat només alsexperts.

Lídia Carrera

UNA ESTONA AMB L’ANNATORTAJADA

Els alumnes de4t d’ESO vamllegir «Nahid, lameva germanaafganesa» ivam tenir la sortde rebre la visi-ta de l’AnnaTortajada, auto-ra del llibre.Ens va explicarel motiu pel qual vaescriure aquestanovel.la. Volia denun-ciar la violació delsdrets de la donaafganesa i donar aconèixer la veritablehistòria del’Afganistan sota elrègim dels talibans. Per poderfer això va haver de viatjar a

l’Afganistan, buscar informació iposar-se a la pell de les perso-

nes que vanviure aquellasituació deviolència,d’opressió i depobresa. Avui,l’Afganistan en-cara té tot uncamí a recórrerper a podergaudir de lesllibertats i els

drets que li vanprendre. Ens vaagradar saber, quegràcies a la sevaempenta i decisió,juntament amb duescompanyes més,s’ha pogut crear unaassociació que tre-

balla per a la consecució delsdrets dels afganesos.

Alumnesde 4td’ESO.

Escola Vedruna

2006

55

TEXT COMIAT 4t ESO

JA HI SOM !!!

Avui m’he llevat amb ganes degaudir dels pocs moments queem queden d’escola.M’he parat a pensarque el temps passavolant i que cada minutque vius l’hasd’aprofitar.Ja gairebé hi som!D’aquí uns mesoshauré de decidir cap aon vull que vagi lameva vida, éscomplicat. Dos anysenrere, ho veies moltfàcil, però ara que perfi has arribat al final de4t, no saps ben béquè vols. Noméspenses en treure’t elgraduat.La veritat és que tincpor; por de fer-megran. Tinc por decomençar a decidir, tinc pord’equivocar-me, tinc por de nosaber actuar en un llocdeterminat, tinc por d’enamorar-me... Són tantes coses !!!Ara recordo moments viscuts a

l’escola. Saps què passa? Que jovaig venir d’una altra escola i, ésclar, per a mi venir aquí eracomençar de nou. Aquí he passatels millors anys del’adolescència, perquè he

conegut els meus amics i, anyrera any, he millorat com a perso-na. Recordo el primer any quevaig posar-hi el peu: era nova,una nena d’onze anys. Un mónnou: companys, professors,

amics, instal.lacions, ...Al principi ho vaig passarmalament. No em sentia integradaal grup, em sentia discriminada.Segurament perquè lesaparences enganyen i tenien un

mal concepte de mi. Com dic jo,abans de criticar has de conèixerla persona. Possiblement va serculpa meva també, perquè voliaaparentar el que no era. Però totaixò va canviar, em vaig acceptar

a mi mateixa i els companys emvan conèixer com era. O tambéva ser, perquè no volia que emconeguessin per por al quepensessin de mi?...Estic a 4t d’ESO, i aquest any

crec que és l’any que tothomes fa amb tothom. Dic aixòperquè els meus ulls hoveuen. Encara que no hodiguem, dintre nostre hi haaquell sentiment de pena,aquell sentiment que, moltscops, quan penses que ja hisom, comences a plorar... Volspassar el màxim de tempsamb determinades persones,perquè penses que l’any queve no serà el mateix.Sí, ens anem fent grans. Lavida està plena de novessituacions i les hem de saberafrontar. Vagi on vagi, faré elque cregui convenient.

Patrícia Khalid Albacete

El racó de les petites coses

Escola Vedruna

2006

56

PERE CASALDALIGA, PremiInternacional Catalunya 2006, untestimoni a favor dels més po-bres.

El passat dia 16 de maig de2006, a l’escola vàrem gaudir dela presència d’una ex-alumna deles que ens fan adonar que eltemps no passa en va i que lallavor sembrada dóna els seusfruits: la Marina Sans.

La Marina va estudiar disseny tot ique, casualitats de la vida, l’hanportat, a la producció dereportatges culturals amb unmarcat caire social. Ha viatjat adiversos llocs del planetasempre captant, amb visió critica,realitats socials que ens podenfer reflexionar.

Darrerament ha estat a Brasil onva conèixer el bisbe PereCasàldaliga. Aquest ha estatguardonat amb el Premi Interna-cional Catalunya 2006 que varebre allà mateix de mans delpresident de la Generalitat deCatalunya. Aquest premi reconeixla tasca a favor de la pau i de ladefensa dels drets humans quehan portat a terme diverses per-sones al llarg de la seva vida.

La Marina va explicar als alumnesde 4t ESO que casualment vacoincidir amb el lliuramentd’aquest premi, doncs ella estavaa casa d’en Pere per fer-li unasèrie d’ entrevistes. Del’experiència en destaca els 36anys que fa que en Pere viu alBrasil defensant, des de ladenúncia, la perseverança ievidentment la no violència, elsdrets dels més desfavorits i elvalor de la llibertat. Tot amb unasenzillesa i dignitat que fa pensarals més insensibles. Segons laMarina, i molts ho compartim, enPere Casaldàliga és un testimonide vida en el món, i així esreflexa en un dels seus llibres depoesia i imatges titulat “ Els ullsdels pobres” d’Edicions 62 A totsens va agradar molt el testimonidirecte de la Marina i qui sap siva sembrar aquesta llavor queconvida a treballar per un mónmés just... En veurem els fruits.

Miquel Vilaró

EL DIA DEL VOLUNTARIAT AL’ESCOLA

Dia 24 de febrer, 8.30 hores, uns150 nois i noies d’ESO esreuneixen en grups per a realitzaruna sèrie d’activitats relacionadesamb la solidaritat.Al matí van tenir l’oportunitat defer de voluntaris participant endiferents propostes:

· Activitats a la natura: acció alParc de les Feixetes i entorndel castell de Tona. Com hivan participar? Coneixent,respectant i fent tasques deconservació del medi mésproper.

· Recollida d’aliments,medicaments, mòbils, ulleresvelles i material escolar encol.laboració amb Càritas-Tona i la Fundació Trueta.Com hi van participar?Distribuint-se en grups perarribar a tots els barris delpoble i recollir tot el materialque la gent aportava.Preparant la campanya derecollida de material escolar.

· Atenció a la gent gran i alsmalalts: Casal dels avis,Residència Prat, Residència

El cap de setmana de l´1 i 2d’abril, el grup de grans de laCoral Estrella de l’AMPA Escola

Vedruna - Tona van fer el seu pri-mer intercanvi a Figueres.Van ser unes hores molt intensesde treball, d’assaigs llargs peròamb uns bons fruits, que es vanpoder mostrar al públic en elconcert del diumenge al matí. Elmotiu era doble: d’una banda, la39a Trobada de Corals del SCIC(Secretariat de Corals Infantils deCatalunya) i, de l’altra, lacelebració del 5è aniversari del’escola de música Temps deMúsica, de Figueres.Els amfitrions ens van tractard’allò més bé. En el transcurs deldissabte, la vergonya va anardesapareixent i al vespre tothomestava a punt i la mar d’animat peranar a dormir a les cases delscantaires. Quina nit! I quina«ressaca», l’endemà al matí...En aquest intercanvi van partici-par-hi les corals: Estrella, deTona; L’Esquitx, de Maçanet de laSelva; la coral de Sant Pere Pes-cador, i l’escola Temps de Músi-ca, de Figueres. Hi havia un totalde 80 cantaires, més les directo-res i director de les corals: l’Aleixi l’Eva Tarrés, de Figueres; laCristina Bota, de Sant Pere Pes-cador, i l’Eva Ventura, de Tona.Grup de grans de la Coral Estrella

El racó de les petites coses

INTERCANVI DEL GRUP DEGRANS DE LA CORAL ESTRE-LLA

Escola Vedruna

2006

57

Prudenci, Germanetes delsPobres i Hospital de la Sta.Creu. Com hi van participar?:Coneixent, acollint,respectant, ajudant les perso-nes que en tenen cura,apropant-se a les personesque més ho necessiten,passant una estona de lleureamb ells...

· Atenció als més petits encol.laboració amb «La cucafera». Com hi van participar?Coneixent i col.laborant endiverses activitats.

· Servei de menjador per als«sense sostre» del’associació el Tupí. Com hivan participar? Coneixent,acollint els qui hi acudeixen iajudant els voluntaris en lesdiverses tasques.

· Atenció alsdiscapacitatsencol.laboracióambl’escola«Estel» deSant Tomàsi amb laFundacióTrueta.Com hi van

participar? Acompanyant icompartint amb ells diferentsactivitats.

A la tarda van poder compartirexperiències amb voluntaris quepertanyien a diferents ONGs ivan poder participar en diversostallers.Aquest any, aquest treball dereflexió sobre el significat deltreball voluntari i l’explicació d’unaexperiència solidària el van portara terme 13 organitzacions

diferents.Xerrades itallers vanomplir la tardadel dia delvoluntariat queva ser molt ricaen propostes imolt viscuda envalors humans:solidaritat,

interculturalitat,cooperació,diàleg, ...

Els nois i noiesd’avui són elsciutadans dedemà. Creiemque convé fer-

los adonar de la importància deltreball de voluntariat social. Caleducar-los en valors. I peraconseguir això pensem quehem d’oferir-los propostesperquè comencin a desenvoluparles actituds que esperem delsfuturs ciutadans del nostre país.

La Comissió delDia delVoluntariat

QUÈ ÉS EL DIADELVOLUNTARIAT?Un alumne de 4t d’ESO opinasobre el dia del voluntariat.

En Pol de 4t d’ESO diu que elDia del Voluntariat és un dia es-pecial, on els alumnes, a travésde diverses activitats, es fan sen-

sibles als problemes dels altres iintenten veure què poden fer persolucionar-los. I ens explica laseva vivència:

La sensació que m’ha donataquest dia, independentment del’activitat que hagi fet, és unasensació molt bona, sempre etsents bé fent coses per als altres,però jo em pregunto: Per quènomés dura un dia? És quepotser la tasca del voluntariat ésuna tasca d’un dia? No, elvoluntariat és una tasca llarga,constant, de vegades dura inosaltres pretenem fer-ne un tast

d’un dia. Hotrobem bonic,fins i tot divertit,però noconeixeml’esforç quesuposa fer-hocada dia. I ésque no ensenganyem, no

es pot ser voluntari només un dia.Tot i això, considero que elsobjectius que es proposal’escola i les propostes que fasón molt bones, que la tascaque duem a terme és moltimportant i els resultats obvis i

El racó de les petites coses

Escola Vedruna

2006

58

gratificants. Lesactivitats sónmolt diverses.Aquest anym’he apuntat ala recollidad’aliments i haestat una tascauna mica dura jaque, a vegadesesperes rebre de la gent i laresposta és negativa, però elsresultats globals de la recollidad’aliments per a Càritas-Tona i pera la Fundació Trueta són moltpositius.A la tarda hi havia una llarga agen-da de xerrades i tallers moltinteressants. Jo vaig assistir a laxerrada de l’ONG «Poblesgermans» que treballa endiferents projectes a l’Índia. Unanoia ens va explicar les sevesvivències en primera persona i vaser molt emocionant. Realmentconsidero que em va deixar ambles ganes de conèixer altrescultures i viure intensament tot elque ella ens va explicar.

Pol Puigdomènech

QUAN L’ACTITUD SOLIDÀRIAÉS GENEROSITAT

Les vivènciesd’algunsalumnes.

VIURE LAGRATUÏTATQUAN AVUITOT TÉ UNPREU: això ésel que han

viscut una colla de nois i noiesd’ESO. Alguns d’ells ens ho hanfet arribar expressat en paraules isentiments. Són alumnes de 4td’ESO. Són les seves vivències.

El dia del voluntariat vaig decidirapuntar-me per anar a l’escola«Estel». Era el primer any que hihavia aquesta proposta. Quan emvan explicar de què es tractava,em va fer molta il.lusió. Estaria totun matí amb nois i noies ambalguna minusvalia. Vam anar-hiamb una altracompanya. Aixíque vam arri-bar, la mestra,l’Àngels, ensva atendremolt bé. Vaigestar molt con-tenta perquècada nen que

passava pel meucostat emsaludava i altresvenien i empreguntaven elnom. Hi havianens de totes lesedats, fins a 20anys. Aquell diahavíem d’anar a Vic, a conviureen societat: travessar per un paszebra, demanar què volien, sabertornar canvi, ...Eren molt simpàtics, t’agafaven,t’abraçaven, et donaven conver-sa... Se’ls veia molt contents ambnosaltres. No sabia que fossin tanafectuosos. Mira si ho eren, quefins i tot una noia ens va fer undibuix per a nosaltres. Jo emsentia estimada per aquells nois inoies. Després de passar un matíjunts, ens vam acomiadar d’ells ide la seva mestra. Tot van ser

petons iabraçades.Jo haviadescobertquè volia dirconviure undia amb per-sones ambalgunaminusvalia.

Havia descobertcom eren, tot elque et podenaportar i tot elque tu pots ferper a ells. Eltemps va passarràpid il’experiència ha

quedat per sempre. Crec quel’any que ve s’hauria de poderescollir aquesta opció. Segur queserà una experiència inoblidable. Patrícia Kalhid

M’esperava arribar a l’hospital itrobar-me tot de gent allàcol.locada. No em malinterpreteu: esperava trobar tot degent, gent gran la majoria,asseguts en cadires o sofàs,matant el temps mentre les sevesfamílies treballen... Però la mevaimpressió es va fondre quan vamentrar. Era com estar en una casaon tothom patia el mateix proble-ma: l’Alzheimer, però no era nimolt menys el que jo esperava.Ens vam trobar gent molt diversa,la majoria passaven delsseixanta, excepte algun cas. Totsperdien la memòria, però el querealment em va sorprendre ésque jo esperava trobar persones

El racó de les petites coses

Escola Vedruna

2006

59

amb la vida ja cansada i avorrida ihi vaig trobar persones amb ga-nes de viure i de fer coses. Vaigal.lucinar. Després de les classesque els va fer la pedagoga, esvan asseure tots en rotllana i esvan posar a explicar acudits, aexplicar anècdotes, ...Tots ambun gran somriure d’orella a orella.Això és el que més em va agra-dar. Va ser un dia realmentinoblidable, ja que em vaigadonar de la importància que té lagent gran en la nostra societat.Crec que t’aporten una informaciómolt gran. Tu hi vas per ajudar-losi ells t’ajuden a tu.Maria Puiggròs

El dia del voluntariat vaig anar alTupí, amb dues companyes més.Realment vaig quedar sorpresade la quantitat d’aliments que lagent dóna per a poder oferir unplat calent a qui no té aquesta

possibilitat.Vam ajudar a organitzar elsaliments que ens havien portat,vam ajudar a parar taula, a fer eldinar...Van començar a arribarimmigrants, gent sense sostre,gent, simplement, pobre, i emvaig adonar que el Tupí era comuna gran família: parlaven de comels haviaanat el dia,s’intentavenajudar... Emva fascinar lapersona res-ponsabledelmenjador:coneixiacada perso-na, espreocupavaper ells. Si una persona havia demenjar sense sucre li donava unacoca sense sucre.Vam servir el dinar, vam parlaramb la gent que hi havia... Em vaimpactar veure com menjavenafamats. Segurament que ja nomenjaven res més en tot el dia.Com que era divendres, abansque marxessin els vam donaruna bossa amb el menjar per al

cap de setmana.Quan es va acabar l’activitat emvaig sentir molt satisfeta peròalhora decebuda: com pot serque només sigui voluntària undia? Penso que hauríem de servoluntaris cada dia. Ser voluntarisfent petites coses.Lorena Moreno

A la tardaem vaigapuntar aunainteressantxerradasobre eltema de lesparelleslingüístiquesa la nostracomarca,Osona.

Primerament va parlar la directoradel Centre de Normalització Lin-güística de Vic. Després vampoder escoltar l’experiènciad’intercanvi lingüístic i cultural d’unnoi colombià, l’Stuart i la sevaparella lingüística la Imma. Vanestar parlant sobre temes moltinteressants. A les quatre, l’Annade la Federació Catalana delVoluntariat ens va explicar el

significat de ser voluntari. Ens vafelicitar perquè ens va dir queérem una escola que enteníemmolt bé què volia dir ser voluntari.Vam fer una activitat que consistiaen mirar fixament els ulls d’unaaltra persona, durant 5 minuts.Les coses que podem descobriren els ulls, en la mirada del’altre!... Una de les coses éssaber què sent aquella persona.Un voluntari ha de conèixer larealitat de les persones quel’envolten. La xerrada de l’Annava ser molt positiva. Llàstima queel temps se’ns va tirar a sobre ivam haver de plegar.

Xevi Fontarnau

El racó de les petites coses

Escola Vedruna

2006

60

RÀDIO VEDRUNA VACOL.LABORAR AMB EL DIADEL VOLUNTARIAT.

«El dia del voluntariat a Ràdio

Vedruna. 93.5 de la FM»

«Ràdio Vedruna. Programacióespecial amb motiu del dia delvoluntariat. 93.5 de la FM»

Aquestes dues falques van anarsonant durant tot el matí per Ràdio

Vedruna. Un programa de 4 horesmai no és fàcil d’omplir, i menysquan no hi estàs acostumat. Deles nou persones que érem i quedesprés ens vam dividir en dosgrups, tres formen part de l’equipque cada dimarts fem un progra-ma d’una hora al migdia.Per tot això i perquè el dia eraespecial, vam buscar informaciósobre les diferents activitats delmatí i sobre les ONGs que a latarda vindrien a fer diversesxerrades. Amb això i amb tot elque hi hagués de collita pròpia,cada grup va haver d’omplir dueshores. La música sempre va béper omplir quan ja no saps quèmés dir.La inexperiència i la limitaciótècnica de la ràdio van convertiren autèntiques odissees les tresconnexions telefòniques que esvan fer.En general, tots podem estarsatisfets de la feina feta. Ens hovam passar bé i si algú ens vaescoltar, també s’ho devia passarbé.

Aleix Colom

EL DIA DEL VOLUNTARIAT

NOMÉS ES POSSIBLE AMB LACOL.LABORACIÓ DE TOTS.

Gràcies a la bona acollida que hatingut la ja tradicional campanyade recollida d’aliments, demedicaments i de material esco-lar per part de tots els tonencs,l’ajuda a Càritas-Tona i a laFundació Trueta, és possible.

Gràcies a la col.laboració d’unacolla d’entitats: l’Ajuntament deTona, les diferents Residènciesd’avis de Tona, l’Escolabressol, Càritas-Tona, l’Hospitalde la Santa Creu, La FundacióTrueta, la Plataforma Solidàriade Tona, la Creu Roja, el Grupde Defensa del Ter, MansUnides, Federació Catalana de

Voluntariat Social, itantes i tantes altresONGs, el Dia delVoluntariat és possible.

Gràcies a l’AMPA, al’equip de Direcció del’Escola, a l’equip demestres, i a cadascundels nois i noiesparticipants en aquestdia del voluntariat, elDia del Voluntariat és

possible.

I a tots aquells pares i mares queheu confiat l’educació delsvostres fills a l’Escola, gràciesper ajudar-nos en la tascad’educar en valors als nostresalumnes.

Comissió del Dia del Voluntariat.

El racó de les petites coses

Escola Vedruna

2006

61

LONDON’S UNDERGROUND

La nostra escola ha realitzat unprojecte molt interessant i alhoraoriginal, tenint en compte que enaquest projecte hi ha participattota l’escola. És un projecte del’àrea d’anglès, anomenatLondon’s underground. Hemdestinat 12 metres de lona, queestan penjats a la sala polivalentdes del diade portesobertes. Elsalumnes de4t d’ESOvan ser elsorganitzadorsprincipals,però larestad’alumnesvanparticipar en una altra feina moltimportant: buscar informació,fotos, etc. dels diferentspunts d’interès turístic de lesprincipals parades del metrode Londres. Semblava unatasca senzilla, però ens vaportar molta feina. Va ser unprojecte amb el suport detota l’escola, ja que va ser laprimera vegada que es va

dur a terme un “megaprojecte” així, tenint encompte que es va ferdes de l’àrea d’anglèsi que hi col·laborarendes de nens de 3anys fins a nois i noiesde 16 anys. Difícilmentuna altra escola ha intentat fer unprojecte així ja que no es fàcilcomptar amb el suport de tots.

Tenint encompte queaquest projecteens ha portatmolt esforçvolem explicar-los ambparaules i ambfotografies tot elque hem sentit:Un alumne de4t diu: vaig

sentir molta emoció alhora deEL CODI DA VINCI

Hi ha molts llibres que han tingutuna gran repercussió social alllarg del temps, i «El codi daVinci» n’és un d’ells. Aquest llibreha derivat en el denominatfenomen da Vinci, fenomen queva sorgir després de la polèmicapublicació d’aquest llibre. El seuautor, Dan Brawn, qualificaaquesta obra com una recerca

penjar-lo ja que em va tocarenfilar-me a mi per penjar-lo. Unalumne de 1r ens confessa que liha impressionat molt, veure comha quedat. Aquestes sóndiferents opinions que la gent ensha anat aportant.Els alumnes de 4t, com aprincipals organitzadors, volemexposar la nostra satisfacció, ianimar-vos, a la gent mésimaginativa, experimentadora... aquè us animeu a portar a termetots els vostres projectes.

personal, com una resposta atotes les seves grans preguntes,i mai no va arribar a pensar en larepercussió social que aquestcomportaria.«El codi da Vinci», és unanovel·la policíaca, que ensofereix un constant suspens, unseguit de grans enigmes i un finalinimaginable, és a dir, que té totsels al·licients necessaris per aser atractiu. El que potser el faespecial, diferent, és el fet queincorpora molta descripció iconstants lliçons d’història de l’art,això és el que l’enriqueix, i lidona tot allò que les altresnovel·les policíaques no tenen, sino fos per això m’atreviria atractar-lo de novel·la policíacaconvencional. És un llibre ambuna gran capacitat deconvenciment, argumenta tots elsfets i les reflexions d’una formamolt convincent, cosa que moltesvegades pot influir en la manerade pensar del lector.L’emocionant història fa que ellector no pugui deixar de llegirfins al final.És un llibre molt recomanable ientretingut, que al cap i a la fidóna noves respostes a les pre-guntes de sempre.

El racó de les petites coses

Escola Vedruna

2006

62CARTESCARTA CÀRITAS-TONA

Tona, 1 de març de 2006

A la Sra. Directora i als responsables del’Escola Vedruna de Tona.

Benvolguts senyors,

Aquest missatge d’agraïment, va dirigit a totesles persones que han fet possible la recollidad’aliments, la jornada de solidaritat delsalumnes de la vostra escola, que es van ad-herir a la campanya a favor de CàritasParroquial de Tona, el dia 24 de febrerd’enguany.

Gràcies a tothom, tant a la direcció delprojecte, com a l’alumnat i totes les personesque hi van col.laborar, esperem si pot ser, lamateixa resposta en els anys propers.

La quantitat de productes recollits entre tota lavariació que hi havia, en total va sumar 655unitats.

Personalment em sap molt greu, de no haverpogut ser-hi a l’hora de la recollida, al pati dellocal que properament estrenarem, doncstenia moltes ganes de fer-vos una foto a tots,perquè tinguéssiu un record d’imatgesolidària. Les meves companyes de Càritasem van dir: feia un goig tota aquella colla dejovent, nois i noies treballant amb tot amor,

per ajudar a la gent necessitada, que n’era debonic! Gairebé el pati era ple. Desitjo de totcor que ho recordeu sempre i que quansigueu adults, seguiu aquestes i totes lesensenyances dels professors.

En nom de tot l’equip de Càritas: Moltesgràcies a tots!

Rosalia Mauri (Secretària voluntària)

Por fin, tanto decirlo.... ME JUBILO

Quisiera expresar mi gratitud por estos treintaaños de convivencia con vosotros. Expresarosmi felicidad por poderme jubilar pero no sin an-tes dejaros muy claro que os echaré de menosa todos (profesores, profesoras, hermanas ycompañeras de trabajo). A la escoba y la frego-na, por supuesto que no!Han sido muchas horas y muchos años en estecolegio, muchas personas y muchos momen-tos para recordar...Gracias a mi trabajo he sido una madre y una

abuela privilegiada, pueshe podido ver a través delos cristales de las puertasy de las ventanas a mis hi-jos y a mis nietas estudian-do, pintando, saltando y lomás importante riendo y dis-frutando de todo lo que vo-sotros les enseñabais. Porestos momentos robados...gracias, muchas gracias.

Solo queda recordaros quemi casa es vuestra casa y...

DesearosFelices fiestas y un feliz2006

Carmen Marín

CARTA DE LA CARMELA

La Carmela coneix tots els racons del’Escola, ja fa anys que hi ha anatdeixant la seva empremta. Aquest curss’ha jubilat i ens ha fet arribar unesratlles de comiat. Li hem preguntat siha trobat a faltar l’escola i ens ha ditque sí, que molt, però diu que no hatrobat a faltar “la escoba”. GràciesCarmela, per compartir amb nosaltres:temps, espai, dedicació,responsabilitat, esforç i treball. Desd’aquesta pàgina de la nostra revistaXarxa et desitgem que siguis feliç ique visquis plenament aquesta novaetapa de la teva vida.

Escola Vedruna

2006

63

ESCOLA VEDRUNA

Comiat 4rt ESO Curs 2004-2005

Ens agradaria explicar-vos una història moltbreu, molt senzilla, perquè entengueu quèsentim avui tots els pares i mares. Diu que,una vegada, hi havia un pare que tenia tresfilles. Els va dir: deixaré tot el que tinc a la fillaque, amb una moneda, pugui omplir d’algunacosa tota la casa. La primera va comprar pallai només en va poder omplir mitja; la segona,va comprar un sac de plomes d’au i també vaomplir només la meitat de la casa. En canvi,la tercera, va comprar una espelma. Va espe-rar que es fes fosc i la va encendre: i vaaconseguir omplir tota la casa...de llum!

Per nosaltres sou com aquesta filla petita:il·lumineu aquells espais, aquells racons, peron passeu. Avui comenceu una nova etapa enla vostra vida, comenceu un nou camí. Deixeuenrera una escola on heu passat molts anys ion quedarà marcada la vostra petita petjadade llum. Perquè una escola –potser- és això:

un lloc per on passen un munt denens i nenes, de nois i noies, que unbon dia hi encenen una espelma queja no s’apaga més. L’escola es vaomplint de llum i de més llum. Avuicomenceu el vostre camí cap a Itaca. Icom diu el poema, el camí serà llarg,ple d’aventures, ple de coneixences.Però no heu de forçar mai la travessiaperquè serà durant el viatge quan usfareu grans. El punt d’arribada, de veritat, im-porta poc.

El viatge serà llarg, emocionant, ple de llum.Però a vegades, i això és fer-se gran, tambétindrà moments més difícils. Llavors heu depensar en aquesta espelmeta que vauencendre un dia a l’Escola Vedruna; penseuen els companys amb qui heu jugat, penseuen els mestres, en tantes hores de pati, entantes colònies, en tantes sortides, en tanteshores de classe. Penseu també en el diad’avui per recuperar les forces. Perquè enaquesta escola vosaltres hi heu après molt.Heu après coneixements però sobretot heu

après a ser persones, que és moltmés important. No podríeu començarel vostre viatge cap a Itaca sense tot elquè us han ensenyat els mestresd’aquesta escola que portem al cor.Perquè nosaltres, els pares i mares ,també hem anat creixent i aprenent alvostre costat durant aquest temps. Peraixò, abans que salpi el vaixell, abans

que infli les veles, diem un “gràcies” de cor,sincer, a tots els mestres. “Gràcies” per lafeina que feu. “Gràcies” per haver compartitamb nosaltres tantes coses!

Diu el poema que, encara que estiguemseparats, sempre caminem – en algun lloc-sota les mateixes estrelles. Això a vegadesés bo de pensar-hi. Tingueu-ho molt encompte quan cadascú hagi començat el seupropi camí. A més, la gent de Tona sempretenim una altra cosa en comú: el Castell. Tots,de tant en tant, tenim la necessitat de mirarcap al Castell, per saber que encara ensprotegeix. Doncs penseu també que, molt aprop, hi ha l’escola on heu crescut. On hemcrescut i hem après tots plegats. Que el camícap a Itaca sigui llarg, emocionant i –sobretot-molt i molt divertit, que d’això es tracta!

De part de tots els pares i mares del curs.

Tona, 22 de juny de 2005

CARTES

Escola Vedruna

2006

64

TALLER DE RÀDIO

Aquest any, als alumnes de 6è se’ns haproposat fer un taller de ràdio els dimecres iels divendres, al qual ens hi hem apuntat 21.El nostre professor és en Xevi Busoms a quitot seguit farem unes quantes preguntes:Què en penses del taller de ràdio?D’entrada és molt interessant que una escolapugui disposar d’una emissora de ràdiopròpia. Pel que fa al taller, està molt bé el fetque tot aquell que tingui ganes de començaren aquest món, tingui la possibilitat de fer-hoa la mateixa escola sense cap dificultat. Coma “alumne” de ràdio que jo mateix havia estatfa alguns anys, gaudia molt treballant enprojectes per gravar o emetre o fins i tot enalguns programes; com a monitor que arasóc, estic encantat de poder transmetre lameva experiència als que volen, o no,endinsar-se en aquest món.Et diverteixes amb nosaltres?Normalment m’ho passo bé, ja que la pocadiferència d’edat que hi ha ens permetconnectar millor, encara que ja sabeu que totté un límit, el qual no tothom respectasempre... Però en general sí, em diverteixoforça.Si haguessis de puntuar el taller, quin nú-mero li posaries?Si tinc en compte la meva perspectiva quanestava al vostre lloc, aprenent, i a més teninten compte que les instal·lacions han milloratúltimament, li posaria un 10 tant per diversió

com per les coses que s’aprenen, Des delpunt de vista de monitor, ara que per primercop veig el maldecap que els professors hand’aguantar de vegades, potser baixaria unamica, però segueix sent una puntuació moltalta.Cada dimecres o divendres fem una activitatdiferent. De moment els del dimecres hem fetla descripció d’una persona, falques, entrevis-tes i l’anunci d’un producte. Una de les cosesque hem après en aquest taller és com fun-ciona una emissora. En Xevi ens ha ensenyatcom fer servir els instruments de ràdio: lataula de mescles, els micros... i també ens haensenyat les coses bàsiques, com ara: ques’ha de parlar a una certa distancia del micro,que s’ha de parlar clar, vocalitzar...Esperem poder acabar el taller de ràdio ambhumor i alegria.

Alumnes de 6B

AMPA

LA CORAL

La coral estrella de petits de l’escola Vedrunade Tona hem treballat de valent aquest curs.Som un total de 23 nens i nenes que tenimmoltes ganes d’aprendre moltes cançons.Aquest curs ha servit per començar-nos aconèixer les veus i hem après diferentstècniques per cantar i treure la millor veu quetots disposem. Hem conegut diferents maneresde respirar, hem fet diferents exercicis defoniatria que ens han ajudat a millorar la projecció

de la nostra veu i hem vist que tots nosaltrestenim un potencial altíssim i si li sabem treuretot el rendiment possible podem arribar a fergrans coses.Per tant, aquest curs ha estat l’estrena pernosaltres. Hem participat al concert primavera,cantant i dramatitzant: “la festa” i “la cançó de lafelicitat”. El dissabte 6 de maig vam fer un concerta la sala de la Canal junt amb la coral de gransde la nostra escola, el cor Cabirol de Vic, lacoral de l’Era, el cor de l’escola de música deTona i l’esbart dansaire de Tona. Vam fer unaactuació conjunta, un espectacle de llum, músi-ca, colors i moviment molt bonic.La cosa encara no s’acaba aquí, el 21 de maigvam tenir la gran cita de la temporada a laJonquera on ens vam reunir totes les corals queformem part del Secretariat de Corals Infantilsde Catalunya i vam cantar un repertori ampli decançons dedicat als oficis dels nostresavantpassats i oficis de l’actualitat. Vam ser unsdos-cents nens i nenes cantant al polisportiud’aquesta població. Al matí vam fer un assaig,vam fer un dinar de germanor i a les cinc de latarda el concert. Acabarem així la nostra prime-ra temporada com a coral de petits de l’escola,una temporada molt intensa, en la qual hem fetuna molt bona feina que esperem tingui continuïtatel proper curs. Si seguim amb la mateixa il·lusiói les mateixes ganes aconseguirem tenir unnivell que ens permetrà cantar un ampli repertoride cançons. Endavant!

Escola Vedruna

2006

65

TALLERS EXTRA-ESCOLARS CURS 2005/2006

Des de ja fa anys l’ Ampa organitza TallersExtraescolars per a tots els alumnes de l’escola,des de P3 fins a 4t d’ ESO.Aquests tallers es fan de 5 a 6 de la tarda per talque l’alumne ja no hagi de sortir de la mateixaescola per poder gaudir-ne.Sempre s’ha intentat que hi hagi una oferta prouàmplia com per arribar a tots els gustos i a totesles edats, fent en diferents ocasions enquestessobre el que els agradaria fer als alumnes enels Tallers Extraescolars i, seguint aquestatònica, aquest any s´ han fet nous Tallers, comara el de Balls Moderns-Hip-Hop, Taller depàgina Web, Patinatge i el de Fotografia Digital

AMPAque tot i que va ser un dels Tallersmés demanats no ha tingut elsuficient nombre d’alumnes com pera poder fer-lo aquest any. Malgrataixò, no descartem tornar-lo a oferirpel pròxim curs.Els Tallers per a Educació Infantil sónels de Música, que aquest anycompta amb 47 nens, el de Moureel Cos amb 43 alumnes , el de Ta-ller Creatiu on es fan tot tipus demanualitats amb 35 nens/es. Tambéel Taller de Patinatge , que hi po-den anar des de P4 fins a ESOcompta amb 16 nens d’EducacióInfantil més 14 de Primaria i ESO.Del Taller de Natació, que és un dels

que té més ressò, n’han pogut gaudirun total de 56 nens d’E.Infantil i 19 deE.Primària.A partir de Primària hi ha diferentsopcions, una d’elles és el Taller deJocs que es fa cada dia de 1/4 de 6fins a 1/4 de 7 per a tots els nens quevulguin o necessitin quedar-se finsaquesta hora, ja sigui de forma fixa oocasionalment. Entre tots els dies dela setmana hi ha apuntats uns 70alumnes.Els altres Tallers que s’estan fent són:Taller de Coral: Aquest any hi ha dosgrups el dels grans amb 16 nens/es iel de petits amb 24 nens/es.Taller de Cuina: Aquest taller degut al

gran nombre d’inscrits es fa Trimestral per talque en puguin gaudir tots.Taller d’ Escacs: Es fa en dos dies i hi haapuntats 23 nens/es.Taller de Teatre: Són tres dies, separant elsalumnes per edat; 31 alumnes.Taller d’art: Aquest curs hem ajuntat el Taller deFang i el de Pintura en un de sol ja que s’hacregut que en un curs era més viable fer unamica de tot. Es fa dilluns i dimecres.Taller de ràdio: Uns 20 alumnes es combinenels horaris de Ràdio.Taller de Labors: Es fa els dilluns i compta amb21 alumnes.

Com sempre, des de l’ Ampa estem oberts anoves propostes.

Escola Vedruna

2006

66

SOPA DE LLETRES

Busca en aquesta sopa de lletres els cognoms d’alguns professors de l’escola:

B S I R A M O N P B

O A M I N G U E L A

E G S F N E K T A S

C A T A A R M Y N T

K L T C O M P A N Y

V I L A R O U S A M

A S Q M L L I T S N

L B O E C L G V C B

L G L U P I A Ñ E Z

E F O N T S E C A V

Intenta solucionar aquests sudokus:

Ajuda l’aranya a trobar elcamí correcte:

PassatempsPassa BTU

Escola Vedruna

2006

67

Troba les 7 diferències:

Quins mestres són aquests personatges:

RatetaGroucho MarxBlancaneusBatmanXinetaCantaoraChaplinHeroi llunàticDon “pajarita”Mr. Boina

Passa BTU