36 el 3 de vuit DIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 2012

ECONOMIA

ww

w.e

l3de

vuit

.cat

Alt Penedès

Joves d’Empresa organitza un dinar col·loqui amb la par-ticipació del polifacètic Pep Torres

El dinar es farà el proper 22 de març a dos quarts de 2 a la Ma-sia La Torre del Gall, a Sant Cu-gat Sesgarrigues. El preu per as-sistir a l’activitat és de 22 euros i les inscripcions es poden fer a

l’enllaç http://www.adeg.cat/actes/diversos/120322_peptor-res.html. El convidat a aquest acte té un perfil renaixentista, i ha treballat en diferents camps al llarg de la seva trajectòria.

El Vendrell

El CIT celebra una campanya comercial que sortejarà un cap de setmana en autocaravana

Aquesta nova campanya co-mercial del Centre d’Iniciati-ves i Turisme (CIT) del Ven-drell té lloc amb motiu de la celebració del Dia del Pare, que s’escau dilluns que ve.

Durant tot el mes de març, tots els tiquets d’establiments comercials adherits al CIT que es lliurin a l’associació entra-ran en el sorteig d’un cap de setmana en autocaravana.

Xavier López és el director general d’Eco-nomia Social i Cooperativa i Treball Au-tònom de la Generalitat. Com a tal és també el responsable dels anomenats Centres Especials de Treball (CET) que, com Mas Albornà, garanteixen la inte-gració laboral de persones amb disca-pacitat. De fet, la plantilla d’un CET ha de comptar amb un mínim del 70% de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33%. López va ser dimecres a la comarca per conèixer precisament la feina que fa Mas Albornà i comprovar com cada cop aposta per activitats més productives i visibles, deixant en segon terme les fei-nes de poca especialització, tot i que no renuncien als seus orígens i encara fan treballs més tradicionals.

Com ha vist la feina de Mas Albornà?

Ha estat un plaer conèixer l’experiència de Mas Albornà, que crec que és una de les empreses més importants del Penedès que, a més, té una doble missió. La primera és integrar laboralment les persones amb disca-pacitat però, a més, cal fer-ho a través d’una activitat econòmica eficient i competitiva. Tenint en compte que fa tasques de neteja fins i tot per l’Ajuntament de Vilafranca, cal destacar que Mas Albornà és un model a se-guir en termes d’integració de les persones amb discapacitat. Tots voldríem que pogues-sin treballar en una empresa normalitzada, però aquests centres ofereixen possibilitats molt bones.

Diu que Mas Albornà és un model a se-guir; què destacaria de tot el que ha vist?

M’han sorprès moltes coses, sobretot, per exemple, la visió empresarial que tenen. I això m’agrada molt. Per poder complir la

missió social s’ha de ser una empresa eficient i competitiva. No és antagònic ser social amb ser empresarialment fort. I en això Mas Albornà n’és un clar exemple: per assolir la seva missió social és una empresa orientada al mercat professional i que dóna uns bons resultats. A més, també té molta implicació amb la ciutat i amb la comarca, no des de la caritat sinó amb el convenciment que cal impulsar aquest tipus d’empreses perquè funcionin.

Quina és la situació actual dels Centres Especials de Treball a Catalunya?

A Catalunya tenim una experiència molt im-portant amb aquests centres i fa més de 40 anys que n’hi ha. Van néixer amb la preocu-pació de les famílies que tenien fills amb dis-capacitat i volien integrar-los en el món labo-ral. Els mateixos pares van començar a crear aquests centres de manera voluntària, però

mica en mica s’han aat professionalitzant. A Catalunya n’hi ha més de 220 que integren unes 11.000 persones amb discapacitat.

Quin és el futur d’aquests centres?

M’agrada dir que aquests centres són empre-ses, amb característiques específiques i amb protecció de l’administració, però que han de seguir el mateix camí que una empresa nor-mal: incrementar la productivitat i l’activi-tat empresarial per poder competir amb uns mercats que cada cop són més complexos. Però es dóna un binomi interessant: al final aquests centres volen integrar les persones amb discapacitat d’una zona concreta i van molt lligats amb l’activitat empresarial que es faci en la comarca en qüestió. Han de fer una col·laboració molt estreta amb uns ni-vells d’exigència també molt alts.

Quina és la col·laboració que han de te-nir empreses com Mas Albornà amb l’ad-ministració pública?

La col·laboració s’ha de fer a molts nivells, però aquí a l’Alt Penedès en tenim un exem-ple clar: Mas Albornà fa el servei de neteja de molts ajuntaments però cal destacar el de Vilafranca potser com el més important. Quan es presenten a un concurs públic per fer aquesta neteja han de presentar-se amb uns estàndards de qualitat molt alts. S’ha d’entendre una col·laboració professional però que, a més, té com a objectiu integrar persones amb discapacitat. Té un doble valor.

Fins a quin punt les empreses tenen por de contractar persones amb discapaci-tat?

Hem avançat força, però no suficientment. Hi ha una llei que obliga les empreses de més de 50 treballadors a tenir un 2% de plantilla amb discapacitat. Això no es compleix, però sí que es compleix més que altres anys. Cada cop les empreses veuen més que contractar aquest tipus de persones és beneficiós i no és un acte de caritat sinó que poden adaptar-se a fer determinades feines i poden ser molt positives també per als altres treballadors.

Però les opcions que tenen per entrar en empreses ‘normals’ són poques...

Sí, ésclar, i més ara. Si les persones sense dis-capacitat tenen moltes dificultats per trobar feina, aquestes encara més. Però mica en mica anem fent camí.

Què s’hauria de fer per avançar encara més?

Cal que des de l’escola es visqui la discapa-citat amb normalitat. Però a l’empresari se li ha de treure la por a tot allò desconegut. Se li han de donar mitjans, assessorament i acompanyament perquè vegi que en qualse-vol problemàtica que tingui estarem al seu costat i que contractar persones amb disca-pacitat és bo per a l’empresa.

Deies abans que aquests centres fan cada cop activitats més diversificades...

Sí, abans eren empreses que s’especialitza-ven en el que es deien manipulats, que en determinats perfils de discapacitat anaven molt bé perquè eren fàcils. Però la compe-tència amb països asiàtics va fer que no es pogués ser competitiu i que els centres es reinventessin i busquessin nous productes com qualsevol empresa. Mas Albornà és un exemple evident perquè ha fet una transició positiva molt bona. L’objectiu és la integra-ció de les persones amb discapacitat i s’han de buscar feines adequades per aquestes per-sones però cal que el mercat te les valori per anar creixent.

L’ENTREVISTA Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom Judit Benages

“Mas Albornà és un model a seguir en termes d’integració de persones amb discapacitat”Xavier López

No és antagònic tenir una missió social amb ser empresarialment fort. De fet s’han de tenir les dues coses i Mas Albornà n’és un gran exemple”

Hi ha una llei que obliga les empreses de més de 50 treballadors a tenir un 2% de la plantilla amb discapacitat. Però això no s’està complint. Hem avançat, però no tant.”Els Centres Especials de

Treball tenen dues missions: integrar persones amb discapacitat però fer-ho a través d’una activitat econòmica competitiva”