NDEX

Editorial

OBSERVEMEl riu i les estacions: Congrs de Cincia a la UV.

Observem el tram de riu de davant de lescola.

El tram de Foradada.

El Projecte Rius.

SOMRIU DE LA M DE LARTISTA EUDALD ALABAUJunts construm un projecte.

El taller de sorres.

El taller de cdols.

Creem amb fustes portades pel riu.

El taller de rebuig.

MIRA I ESCOLTAMirem el riu.

Aprenem del riu.

El Ter, el riu del nostre paisatge.

El Ter, un riu a domicili.

LLEGIMArreveure balena.

No riu el riu.

El tresor del Ter

SITUEMEl cam del nostre riu.

El riu a cicle inicial.

Rius i rieres del Bisaura i Osona.

Rius de Catalunya i del mn.

ESCRIVIMAprendre a escriure amb el riu

Descrivim.

El quadern de camp.

El Ter, un tresor.

XERRADAEl riu s vida.

MOVEM-NOS

THE RIVER The River a cicle inicial.

EL SO DEL RIU

EL ROHaiks

Un camino por el ro Ter para llegar del Pirineo al Mediterrneo.

Los colores del ro.

ELS PARES DIUEN

Editorial

Un curs ms sens en va de les mans i va a desembocar en un estiu ple de noves experincies, amb espais de lleure, xerrades al capvespre a la riba del nostre riu Ter, sortides i viatges a llocs coneguts o nous, dies de reps daturar-se i pensar el cam recorregut tots junts fent famlia i compartint el temps amb amics i vens. Una oportunitat per tancar una etapa, un curs escolar, i obrir-ne una altra el proper setembre amb canvis organitzatius que haurem danar concretant i reconduint entre tots a partir del dileg i les complicitats. Dentrada tot el curs escolar hem treballat a fons des de tots els mbits de lescola per poder-vos oferir les informacions dinters amb agilitat i rapidesa i hem posat a les mans de tota la comunitat educativa la Intranet, el Bloc de lescola i el Bloc de lAMPA com a espais per sentir-nos tots ms ben informats, comunicats i com una porta oberta de lescola cap a la comunitat educativa.Al llarg de lestiu us anirem actualitzant les informacions amb notcies que afectin el dia a dia del proper curs escolar. Esperem poder-les compartir amb tots vosaltres i que ens ajudin a tenir una escola oberta a tothom.Des daquest espai volem agrair la tasca desenvolupada pels/per les mestres que el curs vinent no formaran part del nostre equip docent i dna una bona rebuda a les mestres noves que sincorporaran al centre aquest mes de juliol o setembre depenent de la seva situaci administrativa. Tots sabem que la implicaci dels mestres en el projecte de la nostra escola s vital per tal de poder desenvolupar amb xit els petits i grans objectius que ens hem proposat com a comunitat educativa. Des daquesta editorial tamb diem un adu molt fort als nostres alumnes de 6 que a partir dara ja seran ms grans i passaran a ser alumnes dEducaci Secundria. I tamb perqu no dir-ho estem ja preparant amb molta illusi larribada a lescola dels nous Cargols que seran els ms petits de lescola.

I ara ja noms ens queda dir-vos que ens agradaria que gaudssiu daquest Xerraire que lescola a treballat com a Projecte Interdisciplinari daquest curs com una actuaci ms del Programa Escoles Verdes i que ha comptat com podreu comprovar amb molts collaboradors i demostra que a lescola estem preparats per portar a terme projectes arrelats a lentorn i que permeten un treball globalitzat i compartit de totes les rees amb la participaci de tots els/les mestres de lescola i la connexi amb el nostre entorn. Noms podem dir que junts, petits i grans, hem aprs moltes coses i el ms important hem compartit els mateixos interessos. Estem orgullosos de poder-vos oferir aquest Xerraire i el dossier individual que tots els nens i nenes han portat a casa lltim dia daquest trimestre.

El Xerraire desitja a tothom un bon estiu!

OBSERVEM

El riu i les estacions: Congrs de Cincia UV.

Els cargols, els dracs i els dinosaures tenim apadrinat el tros de riu del davant de lescola. Aquest curs, per ser uns bons padrins, hem volgut aprendren moltes coses i lhem anat a visitar sovint.

Hem estudiat el Riu Ter durant totes les estacions, on neix i cap a on va, com s laigua del riu, els arbres que lenvolten i els animals que hi viuen a dins i a fora i hem descobert que al llarg dun curs tot canvia

Nhem aprs tantes coses que fins i tot les hem anat a explicar als nois i noies ms grans de la Universitat de Vic.

A la Universitat vam explicar-ho molt b i desprs els nens i nens que ens escoltaven ens van fer preguntes.Va ser molt interessant!

Ens ha agradat tant fer de petits cientfics i anar a la Universitat a explicar-ho com si fssim grans que lany vinent ens agradaria repetir-ho!

El treball dobservaci realitzat al llarg de tot el curs, el projecte que vam presentar a la Uvic i el video de la nostra actuaci, el podeu veure al nostre bloc:

http://blocs.xtec.cat/segimoncomas/cicles/educacio-infantil/projecte-interdisciplinari-el-riu/

Visiteu-lo i deixeu els vostres comentaris!

Ens agrada saber que el llegiu!

Observem el tram de riu davant de lescola.

EL NOSTRE TRAM DE RIU

Durant la setmana del Projecte Interdisciplinari del riu, els nens i nenes de Cicle Inicial hem observat el tram del riu Ter que va des de darrere del pavell desports fins a sota el pont de Sant Quirze.

Hi hem anat dos dies per observar el riu i laigua, el bosc de ribera i els animals que hi viuen. Amb el que hem vist i les dades que hem anat prenent i apuntant, hem pogut treballar a la classe i aprendre moltes coses del riu i de tot el que hi ha al seu voltant.

En les sortides al riu, hem treballat en petits grups i a la classe hem compartit les dades que hem pres i tot el que hem pogut observar.

Lngel, un Tcnic de Medi Ambient, ens ha acompanyat una estona i ens ha explicat que hem de cuidar el riu i tenir-lo net perqu hi viuen molts animals i laigua s molt important. Tamb ens ha ajudat a conixer alguns dels arbres que hi ha al bosc de ribera: el pollancre, el vern, el salze o el desmai.

Al final de la sortida cadasc ha buscat la part del tram de riu que ms li ha agradat i lha dibuixat. Lhem acabat de pintar a la classe.Com podeu veure, a tots ens ha agradat poder veure tants necs al nostre voltant...!

El tram de Foradada.

Cicle Mitj som els encarregats destudiar el tram de la Foradada i la seva situaci. Aqu teniu les orientacions per poder-hi arribar:

Per anar de lescola a la riera de la Foradada hem danar a passar a davant de lescola, passem per davant de la guarderia, girem a lesquerra fins arribar a lhotel. Desprs passem el pont, girem a la dreta, seguim recta i passem pel costat del camp de futbol per lesquerra, fins que passem la pista de tenis, i fins arribar a la capella de Montserrat. A continuaci girem a la dreta i tirem recta fins arribar a Torremat, desprs passem per davant de la Some, seguim recta fins arribar a passar per un petit cam a on veurem el mol de can Domnech i el mol de Foradada, all podem veure un afluent del riu Ter: la riera de la Foradada. Passem per un pont i tirem recta, desprs trobarem un cam, baixem per all i ja hem arribat al tram del riu Ter, on podem observar el meandre.

El Projecte Rius.

Els alumnes de Cicle Superior hem fet dinspectors del riu en el nostre tram adoptat: Foradada. Les dades que hem recollit a partir de les diverses activitats experimentals les hem publicat a la web www.projecterius.org on podeu comparar-les tamb amb les que es van recollir el curs 2008-09. Les dades que enviem tots els voluntaris del Projecte Rius sn les que permeten la redacci de lINFORME ANUAL de lestat dels rius i rieres de Catalunya; podeu veurel a http://issuu.com/associacio_habitats/docs/informe_anual_2010A partir daquestes dades hem fet un treball posterior a lescola que ha consistit en clculs diversos i la seva representaci grfica:Hem fet una aproximaci de la distncia des de lescola fins a Foradada i la majoria ens hem acostat fora a la dada real en km.Quants direu que nhi ha?

Com que havia plogut el dissabte, laigua era trbola i en baixava fora. Per aix noms vam aproximar lamplada del llit del riu tot comparant-la amb la cinta mtrica de 10 m que tenem estesa a la riba.

El clcul de la velocitat de laigua de manera experimental va ser divertit. Vam tirar fins a 5 vegades un tronquet riu avall cronometrant el temps -en segons- que trigava a recrrer 10 m de distncia. A classe vam haver de calcular-ne la mitjana.

El que ens va agradar ms de tot va ser buscar macroinvertebrats, cosa una mica difcil per les pluges caigudes dies abans, ja que canvien una mica lhbitat.

Els de 6 vam aprendre a dibuixar un grfic de sectors amb les dades numriques dels exemplars despcies vegetals que havem vist a la vora del Ter. Vam utilitzar calculadora, comps, regle, transportador dangles, ...Quants destris!Per el resultat, ja el veieu!

SOMRIU DE LA M DE LARTISTA EUDALD ALABAU

Junts construm un projecte: El riu.

El projecte...Volem transmetre els valors que hem treballat aquesta setmana de Projecte Interdisciplinari amb el treball a partir del riu.Per nosaltres s una manera de plasmar amb el llenguatge plstic tot all que hem aprs fent un treball cooperatiu entre tota lescola, sumant idees de tots, compartint un mateix espai i aprenent a treballar colze a colze amb la implicaci de grans i petits.

De la m de lEudald Alabau...Hem anat descobrint com la natura ens aporta continguts plstics i sensorials. Hem despertat en buscar una nova mirada davant de qualsevol objecte.Hem integrat objectes i materials a la prctica diria.Hem aprs a imaginar mentre creaven.Hem alliberat la nostra ment per crear un espai com.Hem fomentat la participaci compartint el projecte amb el poble.Hem fet una passa ms cap a una escola ms creativa.Si voleu conixer lobra de lartista Eudald Alabau visiteu la seva pgina web.Web Alabau

DIVERSITAT DE SORRES I TERRESUn projecte dEducaci Infantil

DIVERSITAT DE CDOLSUn projecte de Cicle Inicial

DIVERSITAT DE TRONCSUn projecte de Cicle Mitj

DIVERSITAT DE RESIDUSUn projecte de Cicle Superior

SOMRIUUn projecte de tota lescolaSETMANA DEL 16 AL 20 DE MAIG: Exposici permanent al pati interior.DEL 16 AL 20 DE JUNY: Exposici pati de lescola.

Estem contents perqu tots junt hem aconseguit ser riu fent un SOM RIU.

La galeria de fotos...

El taller de sorres.

Aquest curs ens ha vingut a veure i explicar moltes coses lEudald Alabau, un artista de Ripoll que ens ha deixat ben parats.Sabeu que construeix coses amb tot tipus de materials?Amb les idees de lAlabau hem volgut construir un riu al davant de lescola.Per construir el riu hem portat sorra i pedres de diferents llocs. Hem vist que cada una t un color i un tacte diferent.

Ell ens ha explicat que la gent llencem moltes escombreries al riu, els ms grans de lescola en varen anar a buscar i en van trobar moltes.Amb aquestes escombraries els ms grans de lescola han Construt una bona exposici al voltant del riu.Mireu que bonic que ens ha quedat.

El taller de cdols.

La colla de Cicle Inicial som dels ms petits de lescola, per estem molt valents i hem participat en lactivitat plstica SOM RIU portant un pilot de cdols i pedres per poder fer un riu a la nostra escola.

Els cdols sn les pedres que trobem al riu i estan arrodonides pel pas de laigua. LEudald Alabau ens ha explicat com les havem de collocar: de ms grans a ms petites des del naixement fins a la desembocadura, a la platja.

Petjapapers

Amb els cdols tamb hem fetuns originals petjapapersen forma de peix. Han quedatmolt bonics i els hem fet nedar amb els peixos de sorra de lEudald Alabau.

Creem amb fustes portades pel riu.

Del projecte plstic Somriu, inspirat en lobra de lartista Eudald Alabau, Cicle Mitj hem sigut els encarregats de treballar amb fustes portades pel riu. Un dimecres a lhora de tallers de plstica, vam anar a recollir fustes. Tornant ja comenvem a imaginar quins animals o formes hi havia amagades entre tanta fusta.

El dia de la creaci plstica, tots els alumnes de tercer i quart, ens vam barrejar formant dos grups. Un grup eren els encarregats de fer mbils gegants i laltre grup els encarregats de crear animals o construccions que podem trobar al costat del nostre riu. Un cop acabada la feina, ho vam posar al pati interior.

RECOMPTEM, lexperincia daplicar les matemtiques al nostre entorn

Com ho treballem a Educaci Infantil.

Els nens i nenes dEducaci Infantil hem anat al riu amb els ulls ben oberts per poder comptar els animals que hi viuen, a dins i a fora de laigua.

Els carqols hem comptat molts necs i formigues per no hem vist cap peix perqu laigua era una mica bruta.

Els dracs, desprs danar a comptar animals i apuntar-ho en una graella, hem fet el recompte, mireu quantes formigues hem vist!

Els dinosaures tamb hem comptat i recomptat els animals del nostre riu. Hem observat que hi ha ms mascles dnec coll-verd que femelles perqu de femella noms nhem vist una. Potser s la mare de lou trencat que varen trobar els dracs fa molts dies!

Les observacions esdevenen dades a Cicle Superior.

RECOMPTEM A CICLE SUPERIOR: 5.A cinqu i a partir daquesta grfica, vam analitzar les dades matemtiques dalguns dels rius ms importants del nostre territori i del mn. Aix podem contrastar les dades i comparar-ho. Per treballar a laula, havem de recollir algunes dades a lassignatura de lObservem, perqu tamb analitzvem algunes dades matemtiques amb el tram de la Foradada i el seu entorn.

Longitud Cabal - Investiga -:Ebre: 910 Km de longitudEbre: ________________Ter: 208 KmTer: _________________Llobregat: 157 KmLlobregat: ____________Tajo: 1.008 KmTajo: ________________Guadiana: 967 KmGuadiana: ____________Guadalquivir: 657 KmGuadalquivir: __________Duero: 895 KmDuero: _______________Nil: 6.756 KmNil: __________________Amazones: 6.800 KmAmazones: ___________

NO PENSEM DIR-VOS LA RESPOSTA, HAUREU DINVESTIGAR-HO VOSALTRES MATEIXOS. US ATREVIU? NOSALTRES ELS DE CINQU JA HEM RESOLT LENTRELLAT. I NO NOMS AIX, TAMB VAM HAVER DE REALITZAR LA GRFICA EN MINIATURA QUE VEIEU A CONTINUACI. QUINA FEINADA! PER CREIEM QUE HA VALGUT LA PENA...!

RECOMPTEM A CICLE SUPERIOR: 6.A sis i a partir daquesta grfica, vam analitzar les dades matemtiques dalguns dels rius ms importants del mn.RIUS IMPORTANTS DEL MN

Nmero dordre:NOMCONTINENT/REGILONGITUDCABAL

1Nilfrica6680 kmMx: 8600 metres cbics / seg.Mn: 866 metres cbics /seg.

2AmazonesAmricadel Sud6500 kmMx: 150.000 metres cbics / seg.Mn: 63.000 metres cbics / seg.

3MississipAmricadel Nord

6260 km(Missouri: 4370 km)Mx: 40.000 metres cbics / seg.Mn: 18.000 metres cbics / seg.

4Yang Tse kiangXina 5500 kmMx: 42.000 metres cbics / seg.

5Hoang-hoXina

5200 kmMx: 14.000 metres cbics / seg.

NOTA: Depenent de la font dinformaci, la llargada o el cabal dels rius pot variar una mica.

ELS DE SIS MARXEM AMB EL TREN. US DIEM ADU!

Els alumnes de sis hem pogut comprovar que la longitud dun riu es mesura amb KM, unitat que forma part del sistema de longitud que hem estudiat a matemtiques.

Ara ja sabem que el CABAL dun riu, s la quantitat daigua que transporta. Tamb hem estudiat algunes unitats noves com el metre cbic / seg, que s la unitat amb la que es mesura el CABAL dun riu.

Vam realitzar clculs de MITJANA I PERCENTATGE daquests rius, per concloure la seva gran importncia per a lecosistema del planeta terra.

Per ltim, els vam situar en un mapa global del mn i vam dir a quin continent pertanyien.

EL RIU TER A LA FORADADA.

PRESNCIA DEL RECOMPTEM A LA SORTIDA DE LA FORADADAAlgunes unitats matemtiques mesurables, que vam estudiar els alumnes de sis en el riu del tram de la Foradada, van ser les segents:LAMPLADA del riu es situava al voltant dels 15 i 20 metres de longitud.

LOMBRA de la vegetaci del riu a les 11 del mat es situava entre el 5% i el 10%.

LA DISTNCIA real des de lescola fins el tram adoptat del riu Ter s de 2,1 km.

Les altres unitats mesurables les vam treballar a lassignatura de Coneixement del Medi : LOBSERVEM, QUE PER CERT, VA SER UNA PASSADA!! ARA JA HO SABEU, VERITAT?

A lOBSERVEM de cinqu i sis, vam recollir dades per lactivitat del RECOMPTEM.Actitud dinvestigaci per recollir les dades com calia i treball en grup.

CERTAMENT, la natura ens va inspirar...! No ho creieu?

MIRA I ESCOLTA

Mirem el riu.

Els nens i nens dEducaci Infantil hem mirat i escoltat un DVD, aix aprenem que laigua del riu s molt important.Tot comena quan la Cristina i el Ramon ens ensenyen el seu riu....

La Cristina vol beure aigua per la troba molt dolenta.En Ramon veu que les clavegueres embruten el riu.

Coneixen un peix que est molt enfadat de viure en un riu tan brut.Laranya Fina els porta riu amunt on laigua s neta.

Passen per uns camps que reguen amb aigua del riu.Arriben al cap`damunt del riu.

Entren en una cova on laigua s molt freda i neta.Ara la Cristina pot beure aigua i el peixet est molt content.

A lescola hem fet una depuradora per netejar laigua. Voleu fer-ne una?Embruteu aigua amb pedres i sorra.

Filtreu la barreja amb un colador dins duna palangana. Laigua queda neta de pedres i sorra gruixuda

Esperem una estoneta perqu el fang vagi al fons. Aboquem laigua a poc a poc en una altra palangana, aix el fang ens quedar al cul, separat.

Tallem una ampolla daigua i fem servir la part de dalt com un embut. Omplim lembut amb cot.

Aboquem laigua damunt del cot .

Ens esperem i .... laigua que cau a lampolla s NETA!

Espai Terra

MIRA I ESCOLTA

Durant la setmana que hem dedicat al riu, els nens i les nenes de primer i segon hem fet diverses activitats, entre les quals nhi ha una que es diu Mira i Escolta. En aquesta activitat hem vist un vdeo del programa Espai Terra, de TV3 presentat pel meteorleg Toms Molina.

El vdeo ens parla del riu Ter: on neix, per on passa, perqu es diu aix i no es diu Freser, quins beneficis ha aportat a la poblaci, entre daltres coses.

Un cop hem visualitzat el vdeo, lhem comentat i hem contestat unes preguntes relacionades amb aquest.

Aqu teniu lenlla per si el voleu tornar a veure:www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/1206529 (Del minut 3.20 al 9.40)

El Ter, el riu del nostre paisatge.

El Ter, el riu del nostre paisatge s un audiovisual que vam mirar a la classe els nens i nenes de cicle inicial, si el voleu veure aqu teniu lenlla:

http://www.youtube.com/watch?v=Sv1nUAiBY5wEns va semblar molt interessant. Consta de 5 apartats i en vam aprendre tot aix:El curs de la histria: Fa milers danys, els primers pobladors vivien a prop del riu Ter per obtenir aigua i aliment.

Passat per aigua: Lany 1940 va ploure tant fort que es van inundar fbriques, totes les poblacions per on passa el riu, i el riu tamb va arrossegar ponts i van perdre la vida moltes persones. Una tragdia!!!

Una font denergia: Laigua del riu fa molt temps que sutilitza com a font denergia. A travs de les rodes hidruliques els molins podien moldre el blat i fer funcionar fbriques, desprs van ser substitudes per les turbines que funcionaven molt millor.

La fbrica, la vida: Les colnies industrials eren un nucli industrial amb uns objectius: rendibilitzar al mxim ls de laigua. A les colnies hi havia: la fbrica, les cases, lescola, la cooperativa, lesglsia,...

Guardem-la que nhi ha poca: Al llarg del riu Ter hi trobem dos pantans molt importants: el pant de Sau i el de Susqueda.

El dia 27 de maig vam fer una sortida al pant de Sau on el vam poder observar daprop, mesura 17 km de llargada i 260 metres damplada.. Al pant vam veure la punta del campanar de lesglsia de Sant Rom de Sau. Tamb vam pujar en un mirador per poder veure unes vistes precioses del pant, sempre ms recordarem les 954 escales... en total de pujada i de baixada.I per ltim vam anar a veure el poble de Vilanova de Sau.

El Ter, un riu a domicili.

http://www.edu3.cat/El Ter, un riu a domicili

Ttol: El Ter, un riu a domicili.Idioma: Catal.Protagonistes: Miquel Pous i Marc OrdeixProductors: Marc Boada, TV3 i Ququicom.Any de producci: 2008

Les cerques de vdeos al edu3cat sn un bon mtode per aprendre.Compartiu aquest vdeo amb la vostra famlia, els podreu explicar un munt dinformacions del riu i continuareu aprofundint en el tema.

LLEGIM

La balena

Durant la setmana del projecte interdisciplinari del riu, els nens i nenes de Cicle Inicial hem llegit el conte A reveure, estimada balena dels autors alemanys Achim Brguer i Gisela Kalow, i tradut al catal per Joaquim Carb. Aquest conte s el segon dels tres llibres que tenen com a protagonista la balena Lena.

LEnric volia veure el mar i un dia hi va anar i es va fer amic de la balena Lena. La Lena va pujar riu amunt fins a casa de lEnric i sanava encongint. LEnric i la seva dona van tenir la balena dins duna peixera, per al final la van haver de tornar al mar. Aina Vilardell

Mha agradat quan la balena era dins la peixera al mig dels llits de lEnric i la Maria.

La Lena passejava els nens del poble amb les barques.

Es feia gran i la van portar amb tractor al mar.

Estava a la peixera de casa lEnric i la Maria i sanava fent gran perqu volia tornar al mar. Ja no cabia a la peixera i va caure. Mar Crdoba

Em va agradar quan la balena pujava pel riu i seguia a lEnric. Nil Bigas

La gent del poble es volia quedar amb la balena i quan la tenien dins la cabana, creixia molt rpid i al final va trencar-la i va poder rodolar cap al riu. Irma Godayol

A lhoritz, la balena es veia cada vegada ms petita perqu se nanava mar endins i volia trobar alguna balena amiga. Biel Bernal

No riu el riu.

Una histria entranyable dun riu ben proper.LES DADES DEL LLIBRETtol: No riu el riuAutor: Miquel DesclotIllustradora: Fina Rif

Lloc: El Serrat de Sant Pere de TorellComarca: OsonaSubcomarca: Vall del GesDescobrint la Vall del Ges

SITUACI GEOGRFICATres pobles que acaronen a un riu al riu Ges i un escriptor que en fa un conte que tarriba al cor i et fa descobrir nous paisatges.Descobrir el riu Ges s una activitat que pots organitzar aquest estiu amb la teva famlia. Si demanes informaci trobars moltes rutes que pots fer a peu o amb bicicleta seguint el curs del riu.Potser fins i tot descobrireu la casa den Mart i en raconet de lera us sorprendr en Ges esperant al nostre protagonista del conte.El Serrat

LA FITXA DE DICCIONARI

Riu: Un riu s un corrent daigua procedent de les muntanyes que va parar al mar.Frase: El riu Ter desemboca a la gola del Ter.Categoria: Nom com mascul singular

El diccionari una eina de treballs imprescindible a Cicle Mitj. No el deixis de banda aquest estiu!Consulta el diccionari online de lescriptori de ledu365http://www.edu365.catSant Vicen de Torell

INVENTEM HISTRIES...Enmig del bosc hi havia una cabana al costat del riu. En aquell indret hi vivia un nen de vuit anys que es deia Bili amb el seu amic Om. Vivien junts i eren tan amics que feien excursions pels boscos, ballaven i jugaven sense parar.Vet aqu un dia que tot va empitjorar. Uns forasters volien transplantar lOm i en Bili com un bon amic va fer mans i mnigues per evitar-ho. Pel cam caigu en un forat i es va trencar la cama, per tot Sant Pere de Torell

I aix ell continu amb la seva dria fins a esgotar-se i donar-se compte que ell sol no podia.Finalment mir enrere i va trobar un Plataner que el va ajudar a fer-los fora a cops de sacsejar les fulles de larbre sobre els forasters.Lendem de bon mat els forasters i van tornar i sel van emportar. Des daquell dia en Bili est ben trist.Paula Carrasco 4tTorell

IMATGES DEL RIU GES

Riu Ges Salt del Mol-En Ges un cadell valent.Rius Ges Pont de Targarona-En Ges tranquil i petit.En Ges un dia tranquil.

Riu Ges tot fent cam i anant a treballar.Riu Ges a TorellEn Ges arribant a tots els pobles de la Vall.En Ges remogut i alterat.

El tresor del riu Ter.

http://eltresordelter.blogspot.com/Un llibre que ens permet fer un viatge pel riu Ter.El Tresor del TerXavier Margenat GodoyDibuixos de Pau MoralesCCG Edicions. Col. Quadern de les 7 SivellesGirona, 2007 - 98 pg.Per a nens a partir de 9 anys

A lescola hem pogut llegit aquest llibre grcies al Servei de Prstec del MIT Museu Industrial del Ter-. Us felicitem des de lescola per aquesta iniciativa!

Si vols ampliar coneixements aquest estiu consultans a la pgina web, aprendrs molt i gaudirs del Ter amb en Joan i lavi Benet. Quin parell de trapelles!

Tot parlant dels personatges...A lavi Benet sel coneix per diferents noms com Benet o Fadr de Sau. s molt popular i conegut arreu del riu Ter i en aquesta aventura acompanya a en Joan, un nen eixerit i valent. El guia pel bon cam i lajuda.El Fadr de Sau s un home baix conforme la seva edat i s valent. Porta un barret de palla, una jaqueta, una samarreta de ratlles, un sarr on hi guarda multitud dobjectes i un bast que sempre lajuda.En Benet s un home que coneix perfectament el seu entorn, un excellent rondallaire, un rodamn i un saberut en llegendes, per definitivament el podem descriure com un home humil i assenyat.

Ariadna Torres 6 En Joan s un nen de 12 anys. s un dels descendents den Joan Serrallonga. Va a passar les vacances a Camprodon amb la seva mare.En Joan no s un nen com els altres perqu sen va de casa per trobar un tresor i aix no s que sigui normal i corrent.Sempre porta una gorra vermella i una motxilla on hi ha de tot a dins.Vol aconseguir el tresor i nest ben segur que ho complir en el seu viatge des del naixement a la desembocadura del Ter. Lacompanya un avi que al principi no hi confia gaire, per al final sn amics inseparables.

Esther Domnguez 6

SITUEM

EI cam del nostre riu.

Els ms petits de lescola hem estudiat el cam que fa el nostre riu, el Ter, per on passa des de que neix a les muntanyes fins que arriba al mar.El Ter neix a Ull de Ter. Al comenament s molt estret, fins hi tot es pot travessar amb un salt.Arriba a Ripoll i sajunta amb un altre riu ms petit, el Freser.

Desprs arriba a Montesquiu i al nostre poble, Sant Quirze de Besora.De cop topa amb unes parets molt altes, les preses de Sau Susqueda.Es fa molt gran, es converteix en un pant.

Desprs de passar les preses, torna a ser un riu.Arriba a Girona i ha de passar per sota molts ponts.Al final arriba al mar, desemboca, a la platja de lEstartit.

Un cop aprs tot aix, hem dibuixat el riu passant per alguns llocs.Mireu que b que ho hem fet

Mirem i creem mapes.

EL TER A SANT QUIRZE DE BESORA

A Cicle Inicial hem treballat amb diferents mapes per observar el recorregut del riu Ter. Primer, lhem buscat en un mapa de Catalunya i hem vist per quines comarques i pobles passa.

Tamb hem observat un mapa de tot el recorregut del Ter i desprs cada un de nosaltres lha dibuixat i completat amb les dades que hem aprs: on neix, on desemboca, quants quilmetres t de llargada i en quin punt del recorregut del riu es troba Sant Quirze de Besora.ON NEIX:Ulldeter (Ripolls)

ON DESEMBOCA:a lEstartit (Baix Empord)

LLARGADA:208 quilmetres

COMARQUES PER ON PASSA:Ripolls, Osona, Girons, La Selva,Baix Empord

Quan el riu Ter arriba a Sant Quirze, rep laigua de diferents rieres com la de Sora, Cussons, els Munts, per un costat, i Vidr o Bellmunt, per laltre costat.

Tamb hem aprs una paraula nova: meandre, que s la volta que fa el riu quan no pot passar.

Rius i rieres del Bisaura i Osona.

Un treball dels nens i nenes de cicle mitj.

El riu Ter neix a Ull de Ter, passa pel Ripolls, tamb per Osona i la Selva, pel Girons, pel Baix Empord i desemboca a lEstartit. Quan passa per davant de lEscola Segimon Comas, baixa tranquil, s el curs mitj del riu. Ms avall, a la Foradada hi ha meandres.Durant els dies del projecte, vam anar aprenent que quan neix el riu s el curs alt, el riu Ter, per exemple, neix a 2500 metres daltitud. Quan ja baixa ms tranquil s el curs mitj. I quan s ms pla, al final, s el curs baix.El riu Ter t uns quants afluents aqu al Bisaura: la riera de les Dous, la de Sora, la de Cussons, la de la Foradada i la de la Cugulera. A la comarca dOsona, hi ha afluents que desemboquen en tres rius diferents, el riu Ter, el Llobregat i el Congost.

Rius de Catalunya i el mn.

Una nova eina de treball de Google pels alumnes i professorat s google maps.Aquesta aplicaci pot tenir moltes sortides en diferents nivells educatius. Aqu alguns exemples:- El resultat o producte final d'una investigaci- Programar una sortida, excursi...- Una activitat ms en una seqncia didctica

Nosaltres l hem aprofitat per treballar els rius de Catalunya i hem aprofondit ms en el riu Ebre.S ha tractat d utilitzar aquestes eines per crear els nostres mapes personalitzats.Els segents enllaos us hi portaran.

Recorregut del riu Ebre,Ter,Llobregat ,etc.....amb llocs personalitzats pel grup classe. Aix com tamb el mapa de les nostres colnies.

http://maps.google.com/maps?tab=ml Alumnes de 5

Dossier SISRIUSCAVALL FORT 1049/1050 abril 2006Per aprofundir en els rius del mn...Naprendrs molt i coneixers mn!

AMAZONES MISSISSIPRINNILIANG-TSEEBRE

Com ho treballem a laula?Compartim un dossier de treball cada dos alumnes.

Seleccionem un riu cada parella.

Omplim la fitxa de dades del riu tot localitzant la informaci en el dossier.

Busquem imatges del curs del riu que treballem i les copiem en un document.

Llegim els apartats del dossier de lectura lliure: -Per quin pont passarem?

ESCRIVIM

Aprendre a escriure amb el riu...

Els cargols , els dracs i els dinosaures hem llegit i hem escrit coses del riu.

Els cargols hem llegit la paraula RIU I la paraula TER. Hem buscat les lletres, les hem retallat i les hem enganxat:

Els dracs hem pensat amb el qu hem trobat al riu i als seus voltants i hem fet una llista de paraules

Els dinosaures com que ja en sabem fora de llegir i escriure hem completat unes frases,

hem explicat el qu hem vist al riu

i tamb hem buscat paraules que acaben com riu

Descrivim

Una idea dels nens i nenes de Cicle Inicial.

Durant el 3r trimestre, hem treballat com es fa una descripci; per aix, ara hem buscat els adjectius que millor poden descriure cada un dels elements que forma part del nostre tram del riu Ter i, aix, poder-vos explicar amb tot detall el que hem vist en les sortides al riu.

Tot seguit podeu llegir algunes frases extretes de les nostres descripcions.

Els arbres que hi ha a la vora del riu sn salzes, verns i pollancres. Txell Plans

Aquests dies el cabal del riu era molt alt. Nria Cub

El corrent del nostre tram de riu s continu i laigua s molt transparent. Jordi Sol

Aquests dies la temperatura del nostre tram de riu era de 12C. Laura Mir

Jo trobo que el riu s meravells. Biel Bernal

La riba dreta del riu s enjardinada i neta i els arbres que hi ha sn pollancres que han plantat perqu creixen tots en fila. Pere Garcia

La riba esquerra s ms boscosa i salvatge. Biel Orra

Tamb hi ha algun cirerer que ja t cireres. Biel Serrallonga

El paisatge que tenim al costat de lescola s molt bonic i hi ha molts necs coll-verd. Laura Vias

Els que tenen el coll-verd sn els mascles i les femelles sn marrones. Tamb hi havia un nec mut. Joan Miranda

Els necs coll-verd es barallaven pel menjar i tamb vam veure un conill de bosc. Eullia Bernal

El nostre tram s un lloc molt tranquil i si ests atent pots veure passar alguna gavina. Estela Serrano

Al riu de Sant Quirze hi ha molts arbres diferents i peixos petits. Eullia Costa

El nostre riu s el Ter i a vegades hi ha carpes i truites. Julia Llach

Quan plou, laigua s bruta i el riu baixa molt fort, els necs samaguen i els peixos disfruten perqu laigua es mou molt. En canvi, quan no plou laigua est tranquilla. Irma Godayol

El nostre tram del riu Ter s davant dun parc i passa per sota un pont. Per un cant s ple de natura i per laltre hi ha construccions. Roger Colom

El nostre riu s molt ample i hi ha un canal. Carla Vaqu

Els arbres sn tan grans que toquen laigua i el Ter s tan bonic que els arbres shi reflexen. Ian Luca Scipione

Laigua sembla verda, per si lagafes s transparent. Aleix Sellabona

Laigua s tan neta que fins i tot brilla. Estela Serrano

El quadern de camp.

Una idea dels nens i nenes de cicle mitj.

Recerca dinformaci, classificaci i identificaci de les mostres recollides durant la sortida. Per fer aquestes observacions i enregistrament de dades, hem buscat informaci a llibres i a internet.

Labellot el vam trobar el 18 de maig de 2011 al mat, al cam anant a la Foradada. El temps atmosfric era assolellat.Labellot est sencer, no presenta indicis que lhagin atacat o menjat. No hem trobat cap altre rastre o senyal a prop seu.Labellot t sis potes articulades, un cos dividit en tres parts, per tant s un insecte. Els seus colors sn damenaa: negre, groc i una mica blanc.

La ploma la vam trobar el 18 de maig de 2011 al mat, davant de les pistes de tennis. El temps atmosfric era assolellat.La ploma sembla que est una mica cremada de la punta, no presenta indicis que lhagin atacat o shagin menjat lau.No hem trobat cap altre rastre o senyal a prop seu.La ploma s de la cua dun colom. Els seus colors sn gris i negre.

Lou el vam trobar el 19 de maig de 2011 al mat, a les pedres del riu a la Foradada. El temps atmosfric era assolellat.Lou est trencat, no presenta indicis que lhagin atacat o menjat. No hem trobat cap altre rastre o senyal a prop seu, no hi havia el niu.Lou s petit i frgil. Els seus colors sn blau i taques de color marr-groc.s un ou de pardal.

El niu el vam trobar el 18 de maig de 2011 al mat, a la vora del riu de la Foradada. El temps atmosfric era assolellat.El niu est sencer, t uns petits foradets, no presenta indicis que lhagin atacat o menjat, sembla que fa temps que est abandonat.Hem trobat un altre niu a prop seu (un a terra i laltre a la roca), per no hi havia altres rastres ni senyals.El niu s petit i una mica allargat, s sensible, no pesa res, s buit per dintre. s de color crema i t ratlles. Fa una olor desagradable.s un niu damantis (pregadeus). A dins hi poden posar uns 200 ous.

La cassanella la vam trobar el 19 de maig de 2011 al mat, en la fulla dun arbre, a la Foradada. El temps atmosfric era assolellat.La fulla sembla pessigada i amb un insecte a dins. No hem trobat cap altre rastre o senyal a prop seu, per si altres cassanelles.La cassanella s del color de la fulla, per una mica ms clara.No hem pogut identificar quin insecte lha produt.

Els nostres dilegs.

Els alumnes de 5 hem treballat els dilegs a partir del mn que envolta el riu. Sn possible converses entre les persones que viuen prop del riu per tamb ho sn les converses que ens podem imaginar que podrien tenir lloc entre elements diversos. Aix s el que han fet aquests alumnes. Nomsuna petita mostra.

ELS PEIXOS AL LLARG DEL RIU

Tot duna en un rac d Ull de Ter, dos peixos segueixen el riu Ter.Un per el seu cant i laltre per laltre. Un es deia Pam i laltre Pim .

En Pim sacosta lentament a en Pau.-Hola, soc en Pim, i ... fa una estona que et veig aqu al meu costat.-Si, jo soc en Pam, itamb fa una estona que et veig aqu.

En Pim va dir:-Vols ser el meu amic?-S ! Mencantaria!

Mentrestant anava passant el temps

-Pam, que et sembla si traiem el cap a veure on ens situem ?-Dacord

Ja eren a Torroella de Montgr!Em Pam va dir:-Carai noi! Si que passa rpid el temps .-Tens tota la ra.

En Pim li pregunta en Pam.-Cap a quin cant vas ?-Jo a la dreta i tu suposo que tamb.-Per mala sort em toca anar a lesquerra.Tos dos es van mirar amb mala cara i, es van dir:-Aix vol dir Que no podrem continuar junts.En Pam va dir:-Doncs jo comeno acomiadar-me perqu desprs vaig amb presses.En Pim va dir :-S , jo tamb.-Adu, adu...Van dir tots dos. FINS UNA ALTRA !

CAP AL RIU!

- Hola Maria - Hola Clara - Com ests?- Jo b. I tu? - Jo tamb. Vols anar veure el riu?- Si! Mencantaria venir, per li tinc que preguntar a la meva mare.- Val, jo tamb li vaig a preguntar si hem deixa anar al riu.- Dons fins ara, o sin et truco, val.- Val.Desprs dun segon van tornar totes dues.- Hola Clara, has pogut venir!- Hola Maria !Has vingut!I van jugar per all lherba.Quan es van cansar van marxar totes dues, i dem van quedar les dues. I sempre mes foren bones amigues.

LA BERTA

La Berta s una flor que mai ha tingut amics per coneix a lOleguer que s un riu i es fan amic s de deb.

Hola Berta.

Hola Oleguer.

Com ests?

B, i tu?

Tamb.

Qu fas?

Mira, aqu esperant que plogui una mica per baixar amb ms cabal.

Jo, jo sempre mavorreixo no tinc cap amic.

Tranquilla Berta, jo puc ser el teu amic.

De veritat?

S!

Per quan plogui ja te nanirs?

No, perqu jo sc molt llarg, i no macabo mai.

Dacord doncs aix som amics oficials!!!!

Joc De font en font de laigua aprenem.

Lexperincia de descobrir com shi juga...

La tasca: Redactar les instruccions per jugar el joc amb nens i nenes de lescola.Quan hi jugaran els altres nens de lescola? El proper curs a partir del text instructiu que han elaborat els alumnes de 6.

Com ho treballem?Per parelles.

Seguint lesquema proposat a la classe:

Ttol del joc.

Descripci.

Materials.

Instruccions (ordenades i seguint tots els passos).

Observacions.

Com ens organitzem?

1r- Hi juguem nosaltres fent dos grups entre tota la classe. Cada classe juga amb un joc diferent.2n- Ens organitzem amb la nostra parella.3r- Ens organitzem la informaci a nivell individual.4t- Compartim la informaci amb la nostra parella.5- Dissenyem una publicitat per fer difusi del joc.

El resultat

De moment el logo del joc de lescola. El curs vinent quan fem el Projecte Interdisciplinari els nois i noies de 6 us faran de monitors i monitores. Aix s haur de ser un dimecres o un divendres a la tarda perqu a seran a la SES!!!!

XERRADA

El riu s vida.

Parlem amb ngel Ferrer, regidor de Medi Ambient de lAjuntament de Ripoll. 18-5-2011

EL TEXT DE DESPRS DE LA XERRADA Activitat: Organitzo els apunts i redacto un text.Lngel Ferrer s el regidor de medi ambient de Ripoll. El dimecres 10 de maig va venir a sis a fer-nos una xerrada sobre els rius, el medi ambient i com cuidar-lo.Per comenar ens va dir que laigua s un b essencial per la vida, ja sigui per beure, regar... Per tant, el riu don treiem laigua lhem de cuidar. Dins el riu trobareu tot tipus animals o microorganisme, que depuren naturalment el riu. El problema s que Sant Quirze de Besora i Montesquiu no tenen depuradora, i aix els obliga a tirar tots els residus al riu. A ms, Osona t mes porcs, i aix produeix molts purins, que sn bons pel camp, per tirats en excs no, ja que contaminen les aiges subterrnies. Lngel tamb ens va explicar algunes curiositats, com per exemple que Ripoll ve de Riu i Pollancre o que el riu Freser adopta aquest nom per a quantitat de peixos que fresen.Ens va aconsellar utilitzar energies renovables, per fer electricitat amb aigua no s tan bo com jo em pensava ja que canalitzes laigua i el riu queda sec i aix afecta molt al riu i al seu entorn, igual que lextracci drids. Salvem el riu! Joan Mena 6

MOVEM-NOS

Un conte mogut: lAneguet lleig

Els deducaci Infantil hem fet el movem-nos a laula de psico. Vam fer el conte de laneguet lleig mogut. Cadasc podia fer el personatge que volia, tot interpretant com es sentia i qu feia. Aqu a la foto fiem daneguets abans de sortir de lou.

Desprs de fer el conte vam fer un dibuix del tro de conte que ms ens va agradar.

THE RIVER

THE RIVER

The first cycle pupils learnt vocabulary related to the river environment, as for example: fish, frog, grass, mosquito, fly, bridge, duck, flowers, wormThey made a poster using paints and recycled materials and as you can see in pictures the results are great!

The English classroomWe are very creative!

We used recycled materialsWe hand printed the river

Look at the river!This is a very original frog

And this is the final result!

EL SO DEL RIU

Els deducaci Infantil hem treballat la can La Carpa de la tresca i la bardesca. Primer vam ballar a laula de psico amb robes, i desprs en vam treballar la lletra. El que ms ens va agradar va ser poder-nos moure lliurement al ritme de la msica.

La carpa busca dins el riusi s que hi ha alg que encara viu (bis)per en el riu ning no riu (bis)

Ella ha trobat molt de sab ella ha trobat molt de sab. (bis)Molt de sab per aigua no.Molt de sab per aigua no.

Ella ha trobat oli i petroliella ha trobat oli i petroli. (bis)Oli i petroli,, oli i petroli.Molt de sab, molt de sab.Per aigua no.Ella ha trobat fang asquers, ella ha trobat fang asquers (bis)Fang asquers, fang asquers.Oli i petroli, oli i petroli.Molt de sab, molt de sab.Per aigua no.Ella ha trobat un mitj brutella ha trobat un mitj brut. (bis)Un mitj brut, un mitj brut.Fang asquers, fang asquers.Oli i petroli, oli i petroli.Molt de sab, molt de sab.Per aigua no.

La carpa busca dins el riusi s que hi ha alg que encara viu (bis)per en el riu ning no riu (bis)

EL RO

Los colores del ro.

EL RO

A la classe de castell, les nenes i els nens de Cicle Inicial hem descobert, a travs duna fotografia del riu, quins colors hi ha i com saconsegueixen fer a partir dels tres colors bsics. Daquesta manera, hem experimentat la creaci dels colors relacionats amb el riu i el seu entorn. Aqu teniu una mostra daquests experiments i dels resultats obtinguts.

Hem contestat unes preguntes sobre la foto

Ho hem fet en castell

Hem experimentat amb colors

Mireu els colors que hem aconseguit crear

Ens agrada experimentar!

Un camino por el ro Ter para llegar del Pirineo al Mediterrneo.

La noticia nos explica que el Consorcio Alba-Ter ha abierto un camino que une el Pirineo con el mar Mediterrneo. El proyecto ha durado cuatro aos y ha valido mucho dinero. La ruta empieza en Ulldeter y llega hasta la desembocadura del ro Ter en la Costa Brava. El camino tiene cinco etapas, atraviesa cuarenta pueblos y si la haces entera recorres 225 kilmetros, puedes tardar unos ocho o doce das. La ruta pasa por Montesquiu i Sant Quirze, pero actualmente est cerrada, si se quiere hacer, se tiene que ir en tren.Si os interesa la ruta, este es el enlace www.rutadelter.com.

Haiks.

Qu es un haik?

En cuanto a la expresin, un haik (ohaikai) es un poema breve de aproximadamente 17 slabas, que suelen estar organizadas en 3 versos (5-7-5). El haik no tiene ttulo ni rima en japons, su simplicidad es tal que podemos prescindir de signos de puntuacin y maysculas; de alguna forma, se parece a lo que decimos hablando. El poema suele tratar de la naturaleza, de la realidad, de lo percibido por los sentidos. La fuente de inspiracin para el poeta puede ser un monte, un arroyo, la vegetacin o el clima. Nosotros nos hemos inspirado en nuestro tema: el ro.

Mira los patosde color amarilloren y cantan.

El sol me quemame pongo muy rojitoterrible este sol.

Ter en mis sueosEbro en mi corazn yAgua en Jaln.

Piedras bonitasbuena naturalezaY cisnes blancos.

El viento fuertel se lo lleva todoMenos el ro.

rboles verdesan no tienen frutasCon un buen tronco.

Precioso roNos das agua muy buenaQu bonito es.

Els alumnes de 5

ENS AUTOAVALUEM

ACTIVITATS DEL PROJECTE INTERDISCIPLINARI: EL RIU.

VOTACIONS DE 6 SOBRE LES ACTIVITATS.

Com han respost els alumnes de sis davant daquesta pregunta: Quina activitat del Projecte Interdisciplinari tha agradat ms? Raona la teva resposta.

VOTACIONS:

Observem: 11 votacions

Llegim: 4 votacions

Somriu: 3 votacions

El so del riu: 2 votacions

Recomptem: 2 votacions

Situem: 1 votaci

The River: 1 votaci

Treball Autnom: 1 votaci

COMENTARIS DELS ALUMNES:

Observem: Va ser molt interessant... Ens va agradar molt anar a la Foradada perqu vam buscar invertebrats i vam comprovar laigua del riu Vam mesurar la velocitat del riu, lamplada, la temperatura, els nitrats, loxigen dissolt en laigua... A mi magrada molt caminar i treballar a laire lliure, perqu vrem fer una excursi fins a la Foradada Pel cam vam comenar a observar arbres molt macos. Quan vam arribar vam esmorzar i vam comenar a fer les activitats del Projecte. Jo vaig caar molts bitxos, sobretot capgrossos i sabaters! El que em va semblar ms b, s treballar i aprendre a laire lliure..Llegim: Jo he aprs molt, a travs de la lectura: - El tresor del Ter moltes coses sobre la natura i s molt divertit Tamb per les diverses activitats de recerca i per la manera que fiem la classe El llibre que hem llegit ens ha agradat molt Hem parlat sobre els sis rius ms importants del mn...Tamb ha vingut lngel a fer una xerrada, per saber on va a parar laigua del riu i informar-nos una mica ms sobre el tema....Somriu: Era el taller de plstica i era guai i molt divertit A mi em va agradar molt perqu la plstica s la meva assignatura preferida Vam fer decorats i parts del cos dun gegant que tenim al pati interior La representaci s un riu amb tot el seu entorn i un gegant que lacompanya...El so del riu: De manera ldica hem aprs noms de molts compositors i moltes de les seves obres Aprens tamb moltes coses sobre laigua, i a ms s divertit.Recomptem: A mi magrada el recomptem perqu ara les mates no em costen tant He aprs coses noves i com buscar diferents clculs relacionats amb el riu...Situem: Hem aprs quina longitud tenen alguns rius, on neixen i on desemboquen amb lajuda de la revista cavall fort.Treball Autnom: En aquella hora i amb ajuda dels companys i el mestre, podies adelantar la feina del Projecte Interdisciplinari: la de catal, mates, angls...The River: Havem de llegir un text i respondre unes preguntes en angls. Shavien de fer uns dibuixos dun delta, una cascada, un meandre... Tamb ens van passar un power-point fora interessant.

LOBSERVEM DE 6

Aprendre amb contacte amb la natura, ha estat lactivitat ms votada i ms valorada pels grans de lescola de primria. I aix vol dir, que nosaltres els educadors de quan en quan, trenquem la rutina amb aquests projectes educatius, per poder donar un nou model pedaggic i dinmic a lestructura de la nostra escola.Esperem que els de sis guardin un bon record !!

Ei ! Es pot repetir?ELS PARES DIUEN

Ai aquesta festa major!!! Dies de gresca i animaci, de pallassos i descuma, de gegants i sardanes. Aix s un no parar. Les ltimes fitxes ja sacaben i els meus peus ja no poden ms. Em sembla que ja tinc la soluci. Macosto a aquest riu, el nostre riu, el Ter, i... ui que b, qu millor que un bany daigua fresqueta per recuperar-los. I quines pessigolletes, i ric, i menriolo i riu que riurs aquest riu em fa riure molt. Ell sempre hi s. Arriba, passa i sen va, ell va fent el seu curs. Ara li arriben dies de tranquillitat, de portar poca aigua per la suficient per regalar-nos una brisa fresca i agradable per les nits destiu. Ai lestiu que ja sacosta!!! Si nois si, ja hem acabat un altre curs. Hores de classe, hores de pati, extraescolars, setmana blanca... Tot plegat ha fet que un any ms pares i escola empenyssim riu avall, i a estones contracorrent, per assolir un nic objectiu: formar i educar els nostres vailets. Nhi ha uns quants que ens deixen per anar a lescola dels ms grans: molta sort i a disfrutar daquesta nova etapa. Nhi ha uns altres que ja piquen a la porta, que venen dels Quirzets i volen entrar a lescola dels grans: benvinguts i nims que hi ha una pila de coses per aprendre.Des de lAMPA tan sols ens quedaria donar les grcies per la feina feta a lescola, als pares del consell, a lajuntament i a totes les persones que fan que aix sigui possible, que dia a dia un nou curs hagi tirat endavant. Per com el riu que mai satura nosaltres tampoc ho fem i ja pensem en el curs que ve. Pares, animeu-vos a participar-hi, s molt divertit!Que passeu un bon estiu i ens retrobem al setembre.

AMPA Segimon Comas

COLLABORADORS

BIBLIOTECA POMPEU FABRA

AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA

UNIM

Projecte Rius.

Han collaborat en ledici daquest Xerraire amb les seves aportacions personals:

Eudald Alabau artista de Ripoll.Guardes Fluvials del Ripolls.ngel Ferrer Tcnic de mediambient.