Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Solsona viurà aquest cap de setmana una festivitat de Corpus diferent. La instal·lació d'una grua a la Plaça Major de Solsona per les obres en un immoble de la plaça han obligat a modificar per primer cop el programa d'actes habitual de la Festa de Corpus i tant els ballets de diumenge, com la plantada dels imprope-ris de dissabte variaran el seu emplaçament tradicional.

Així, dissabte al migdia la plantada dels gegants i el bestiari solsoní es farà a la plaça del Palau Episcopal, mentre que l'exhibició dels ballets tradicionals d'óssos, cavallets, drac, nans, ball de bastons, àliga i gegants de diumenge, es realitzarà a la Plaça de la Catedral.

Els tres organismes que gestionen els elements del folcklore solsoní -Ajuntament, Associació de Geganters i Vint-i-Quatrena- han arribat a un acord per modificar de manera excepcional el protocol establert l'any 1983. D'aquesta manera, dissabte al migdia s'iniciarà la festa a la plaça Palau, seguidament el bestia-ri i els gegants baixaran pel carrer de les Cam-panes cap a la plaça de la Catedral i a partir d'aquí es farà la cercavila amb el recorregut

Un Corpus diferent

clàssic. Els ballets de diumenge se celebraran a la plaça de la Catedral i la pujada es farà, com sempre, pel carrer Sant Miquel. La roda de foc es farà a la plaça de Palau.

Per altra banda, el Corpus d'enguany tindrà un caràcter especial pels membres de la corpo-ració municipal en funcions de Solsona, que presidirà la celebració. Jordi Xandri, Núria Giné i Lola Pérez de CiU, Marcel·lí Coromi-nes i Xavier Vilaseca d'El Comú i Lluís Pujol d'ERC no seguiran en la propera legislatura i aquest serà el seu últim acte oficial com a representants municipals.

A més, l'alcalde en funcions de Solsona, Jordi Riart, portarà el bastó d'alcalde i tancarà la comitiva, mentre que el futur alcalde de la ciutat, Xavier Jounou, d'ERC, hi assitirà com a regidor.

La Corporació Municipal al Corpus de l'any passat

La Barra del Mia

... les noves Pubilletes de Solsona!!

2 521- Divendres, 8-6-2007

Solsona Josep M. Montaner i Reig

El nou govern perfila el programa de la legislatura

Els representants dels tres partits que formaran el futur govern muncipal de Solsona han començat a treballar per posar en comú els programes electorals de cada formació i establir un ordre de prioritats en l'execució del programa de govern dels propers 4 anys de legislatura.

Dilluns passat van començar els contactes entre Xavier Jounou, candidat d'ERC i futur alcalde de Solsona, Martí Abella d'El Comú, i Josep Caelles del PSC, que van acordar la celebració d'una compareixença conjunta el proper dijous, dia 14, a les 8 de la tarda. L'acte, que se celebrarà a l'ajuntament solsoní, servirà per escenificar la formació del nou govern, explicar els punts concrets de l'acord i les línies generals del futur mandat municipal.

Tot i que els responsables dels tres partits han prefe-rit no avançar esdeveniments ja es coneixen algunes de les actuacions que es volen prioritzar en la propera legislatura com ara la implantació de la xarxa d'internet sense fils i a baix cost, l'acabament de la sala polivalent i el pavelló nou, la revisió del POUM, el desenvolupament del Pla d'Intervenció del nucli antic o la potenciació de la participació ciutadana en les qüestions de ciutat, i que inclourien la creació d'un Consell d'Alcaldia o Ciutat i comissions de seguiment sobre les actuacions que es plantegin al municipi.

Segons ha explicat Xavier Jounou d'ERC, s'està treba-llant "des de la sensatesa i no ens ha costat gaireposar-nos d'acord en els grans temes de ciutat". Jounou ha destacat, també, la "bona predisposició" de tots els grups a l'hora de definir les prioritats i la composició del futur govern municipal, i ha valorat "positivament" la via oberta pels tres grups d'esquerres perquè CiU pugui tenir responsabi-litats en alguna àrea de govern. En relació a aquest punt ha apuntat que "les dues parts tenen la voluntat d'arribar a un acord". Tot i això encara no hi ha res tancat i les previsions apunten que es resolgui un cop s'hagi celebrat la investidura del nou govern.

Martí Abella, d'El Comú, ha coincidit amb Jounou a destacar l'alt grau de sintonia i d'acord que hi ha hagut en aquests primers contactes.

El futur govern municipal no ha volgut avançar la composició definitiva del nou cartipàs municipal ja que cal ser curós i no avançar esdeveniments fins que no s'hagi investit el nou govern. Amb tot han assegurat que hi podria haver noves regidories com la de Participació, Comunicació o Medi Ambient.

A més, també han defensat la possibilitat de potenciar una figura que faci de pont entre l'ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès per tal que les dues ins-titucions tinguin unes relacions més estables i fluïdes que les que hi ha hagut fins ara.

Ajuntament de Solsona

ERC, El Comú i PSC celebraran una compareixença pública el proper dijous dia 14 a l'ajuntament solsoní per presentar el seu programa de govern

3521 - Divendres, 8-6-2007

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament celebra l’ascens a Primera del primer equip del CF Solsona

El capità atribueix la fita assolida al camp de gespa artificial i al treball de l’equip

L’Ajuntament solsoní ha institucionalitzat la celebració de l’ascens del primer equip del CF Solsona a Primera Territo-rial amb una recepció oficial a la sala de plens. Amenitzat per una manifestació gens continguda d’eufòria entre els jugadors, l’acte s’ha obert amb l’enhorabona de l’alcalde en funcions, Jordi Riart, per l’èxit assolit aquesta temporada, en obtenir el títol de lliga del grup setè de Segona Territorial i, conseqüent-ment, l’ascens.

El fins ara regidor d’Esports, Francesc Azorín, ha llegit una glossa sobre la trajectòria de l’última temporada del primer equip del Solsona, que, tal com ha reconegut, ha estat “una mica accidentada”. Azorín ha fet esment de l’enrenou que l’any passat van suposar les obres al camp de futbol municipal i que van traslladar la pretemporada entre els camps de l’Escola Arrels II i de Can Bajona. Fins i tot es van haver de jugar els primers quatre partits a fora i el cinquè al camp de l’Arrels fins que es va poder estrenar les noves instal·lacions pel pont de la Puríssima.

De totes maneres, “els bons resultats aconseguits a fora i el fet que es juguessin fins a sis partits a casa amb victòries en tots els casos va llançar l’equip endavant de la classificació”, ha recordat el responsable d’Esports en l’última legislatura. Així mateix, Francesc Azorín ha destacat que “les noves condicions al camp de futbol municipal han permès al CF Solsona aconseguir una notable millora en el seu joc”. En aquest sentit, ha posat de relleu el fet que només s’han perdut dos partits a casa i se n’ha empatat un altre. I és que el primer equip del Solsona és el que ha perdut menys punts, el que n’ha marcat més i el que ha encaixat menys gols a casa.

Amb aquests bons resultats, els solsonins van aconse-guir guanyar la lliga, fruit d’una combinació positiva que va fer que el Santpedor perdés l’últim matx i el Solsona, en guanyar-lo

contra el San Lorenzo de Tarrassa, se’n proclamés campió. Per aquest final de temporada, la corporació municipal ha felicitat tota la plantilla de l’equip, el cos tècnic i el president del club, Josep M. Divins.

Finalment, l’alcalde ha fet entrega d’una figura del drac del folklore solsoní al capità, Toni Cardona, per “la valentia, el coratge i la fortalesa demostrada per l’equip”. Cardona, per la seva banda, corejat pels jugadors presents a la sala de plens, també ha fet un breu repàs de la temporada, que es va començar “amb l’única il·lusió d’estrenar el camp de gespa artificial”.

Malgrat el ritme lent dels treballs per deixar a punt les instal·lacions, en estrenar el camp “vam guanyar partits decisius”, ha assenyalat. El capità ha remarcat que el condicio-nament del conjunt de les instal·lacions i el treball de l’equip els va projectar a l’ascens.

Eufòria i alegria damunt el tràiler sobre el que van celebrar l’ascens per tota la ciutat

4 521- Divendres, 8-6-2007

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Glossa del CF Solsona

El primer equip del Solsona ha obtingut el títol de lliga del grup 7è de la Segona Categoria Territo-rial i conseqüentment ha aconseguit l’ascens directe al grup IV de la I Territorial. Així se situa al costat d’equips de la talla de l’Avià, el Berga, el Puig Reig o el Marganell.

La temporada ha presentat alts i baixos. Sóm conscients de l’enrenou que van suposar les obres al camp de futbol municipal i que van traslladar la pretemporada entre els camps de l’Escola Arrels de secundària i de Can Bajona. A més, tots els partits de preparació es van disputar a domicili i fins i tot es van haver d ejugar els primers 4 partits a fora i el 5è al camp de l’Arrels.

Va ser pel Pont de la Puríssima que finalment es va poder entrenar al camp de gespa. Però també és cert que els bons resultats obtinguts a fora i el fet de que juguéssin fins a 6 partits a casa amb victòries en tots els casos va llençar l’equip endavant de la classificació.

Amb les noves condicions del camp de futbol, el C.F. Solsona ha aconseguit una notable millora en el seu joc.

Cal recordar que a casa només s’ha perdut 2 partits i se n’ha empatat un.

Així, el primer equip del Solsona és el que ha perdut menys punts a casa i el que n’ha marcat més a casa. I el que ha encaixat menys gols a casa.

Amb aquests números, els jugadors van arribar al tram final de la competició disputant-se el títol amb el Santpedor i el San Lorenzo de Terrassa.

Una combinació positiva va fer que el Santpedor perdés l’últim matx d ela lliga i el Solsona, que va gua-nyar, se’n proclamés campió. Per tant, aquesta victòria, és mèrit en primer lloc de tota la plantilla, permeteu-me que faci referència a cadascú de vosaltres:

El Gerard Ribera, el Santi Cutié, el David Lom-bardo, el Santi Sabata, el Javi Jimenez, el Joan Obiols, el Candi Viladrich, el Raul Mingueles, el Sergio Alcàzar, en Pere Mas, l’Àlex Mas, el Carles Perez, el Francisco Perez, el Jordi freixes, l’Eduard Vilaseca, el Toni Cardona, el David Jaray, l’Àlex Alarcón, el Carles Solé, el Màrius Pop, el Josep Sala, el Miki Pavón i el Miquel Irla. També ho és de l’entrenador, el Danila Pop Sorin, i el delegat, el Lluís Valls.

Però durant la temporada també han format part de l’equip l’Adi, el Joan Llosada i Chava, i han estat estretament vinculats els juvenils, el Juanjo, l’Eliseu i el Quique. A tots plegats, i especialment al president del Club, Sr. Josep M. Divins, enhorabona en nom de l’ajuntament de Solsona i endavant, que continuïn els èxits.

Agraïment del capità, Toni Cardona

Les expectatives eren grans, encara que en algun moment el ritme dels treballs feia pensar que la cosa podria ser massa maca per ser veritat. Paral.lelament s’iniciava la lliga regular i vam començar guanyant partits posant-nos a la part alta d ela classificació. Semblava que aquest any no patiriem o que potser podriem estar a dalt. La cosa es va anar aclarint definitivament quan en estrenar el camp es varen guanyar partits decisius i erem conscients que teniem una segona volta amb molts partits a casa. Aquí és quan vam presentar la candidatura de l’ascens. El nou camp, el treball de grup, fet fins aleshores, ens feia creure que ho podriem aconseguir. I això ha sigut. Després de lluitar fins a final de temporada, fent valer el nostre esforç i amb l’avantatge de poder jugar en un camp magnífic al que ens varem habituar desseguida, s’ha produit l’esperat ascens. I res més, cap a prime-ra. Hem vingut aquí per donar les gràcies al nostre ajuntament per l’esforç dels darrers anys per dotar al club i a la ciutat d’un equipament de quasi Primera Divisió.

També pel cop de mà que ens ha donat en aquest esprint final de temporada ja que tot això també ha contribuit a que el nostre equip hagi estat campió.

Moltes gràcies de part del primer equip del CF Solsona i del Club.

5521 - Divendres, 8-6-2007

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Obert el període d’inscripció per al Casal d’Estiu de SolsonaEl servei s’adreça a infants de 3 a 12 anys els mesos de juliol i agost

L’Ajuntament de Solsona ha obert aquesta setmana el termini d’inscripció per al Casal d’Estiu, que s’organitza els mesos de juliol i agost a les dependències de l’Esplai Riallera, als baixos del Casal de Cultura i Joventut. Com cada estiu, aquesta oferta formativa i lúdica s’adreça a infants i joves de 3 a 12 anys. Les famílies interessades poden adreçar-se fins al 29 de juny a l’Oficina d’Atenció Ciutadana del consistori.

El Casal d’Estiu, que s’obre per quart any consecutiu, està plantejat com un servei educatiu per als nens en el temps lliure de les vacances escolars. Funcionarà de dilluns a divendres, de 4 a 7 de la tarda, des del 2 de juliol fins al 31 d’agost. D’acord amb una estratègia pedagògica específica, dues monitores coordinaran activitats diverses, com jocs motrius, d’habilitat i de grup, gimcanes, danses, tallers manuals i excursions per conèixer l’entorn solsoní. Així mateix, s’ofereix un servei de canguratge durant la mitja hora prèvia a l’inici de les sessions i la mitja hora posterior.

(ARXIU) Dues monitores es fan càrrec de la vintena d’infants que fan ús del servei

Els preus oscil·len entre els 25 euros, per a una setmana, els 40 euros, per a 15 dies, i els 70 euros, per a un mes. Amb tot, els usuaris del servei poden acollir-se a un descompte del 10% si estan abonats a les piscines municipals o bé si són família nombrosa. Hi ha un límit de 20 places, motiu pel qual si el nombre d’inscripcions supera l’oferta se seleccionaran els infants que hagin sol·licitat el servei per a més dies. L’any passat van fer ús del Casal d’Estiu un total de 25 usuaris.

Per inscriure’s cal dur el full d’inscripció i la fitxa mè-dica degudament omplerts a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, juntament amb la fotocòpia de la targeta sanitària i les dades de contacte dels pares o tutors. Es poden descarregar els formularis des del web de l’Ajuntament (www.ajsolsona.net).

S’ha dut a terme el sorteig dels quatre habitatges de pro-tecció oficial pendents d’adjudicar de la promoció de la Farinera de Solsona, construïda per l’Institut Català del Sòl (Incasol). El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’empresa pública Adigsa, ha adjudicat tres pisos de lloguer i un en règim de compravenda. Han presidit l’acte l’alcalde en funcions, Jordi Riart, i la directora d’Adigsa a Lleida, Cristina Ballesté.

Els habitatges sortejats es troben ubicats al número 3 de l’avinguda dels Països Catalans, tenen uns 60 metres qua-drats de superfície, aproximadament, i dues habitacions. De les 60 sol·licituds presentades a l’Oficina de Cooperació de l’Ajuntament, n’havien estat admeses 16 per al pis de lloguer i 27 per als de compra. Els joves han estat el col·lectiu predomi-nant entre les persones interessades a accedir a una d’aquestes vivendes.

Les persones admeses que no han resultat adjudicatàries en aquest procés han estat incloses en una llista d’espera a la qual es recorrerà en cas que hi hagi alguna renúncia. Per contra, els adjudicataris dels pisos sortejats han tingut la possibilitat de visitar l’habitatge avui mateix, tot i que el lliurament de les claus es farà efectiu d’aquí a dos o tres mesos, segons han advertit els responsables d’Adigsa.

Nova promoció a la plaça de Sant JordiD’altra banda, aquesta setmana l’Oficina de Cooperació

municipal ha obert el període de preinscripció per accedir als 24

Adigsa sorteja els quatre últims habitatges de protecció oficial de la Farinera de Solsona

S’ha obert el període de preinscripció per a la promoció de la plaça de Sant Jordi

nous habitatges protegits que estan en procés de construcció a la plaça de Sant Jordi, en un solar delimitat pels carrers de Pau Picasso i Joan Miró.

Es tracta d’una promoció de la Fundació Família i Benestar Social (FIBS) en un terreny cedit per l’Ajuntament, en aquest cas de pisos de compravenda, dos dels quals estan reservats per a sol·licitants amb alguna discapacitat. Alguns d’aquests habitatges són de 75 metres quadrats de superfície útil i tres habitacions, mentre que d’altres són de 60 metres quadrats i dues habitacions. La promoció inclou també una plaça d’aparcament i un traster per a cada habitatge.

6 521- Divendres, 8-6-2007

7521 - Divendres, 8-6-2007

Solsona Ramon Estany

La música del cinema tanca un any més el curs a l’escola municipal de música

El Teatre Comarcal de Solsona va acollir diumenge passat, 3 de juny, un concert a càrrec de l’alumnat de l’Escola Municipal de Música de Solsona. Com és habitual en aquestes dates de final de curs,

el públic assistent, que omplia la sala, va gaudir amb una selecció de les millors bandes sonores, d’entre els diferents estils cinematogràfics, clàssics, animació, musical, comèdia i drama.

Tot un repàs a la història del cinema en gairebé una hora i mitja

MY HEART WILL GO ON. TitànicMireia Peralvo i Nina Aguilera

I GOT RHYHM. Un americà a ParísAlba Carralero, Laia Pujol i Jordi Rodríguez

CABARET. CabaretGlòria Raja i Josep Cornella

MOON RIVER. Breakfast at Tiffany’s Júlia Carol, Anna Montraveta, Marta Grifell, Montse Isanta i Mercè Carralero

LA VIE EN ROSE. La vie en roseMontse Casas i Josep Cornella

STAND BY ME . My girlJúlia Xandri i COMBO

THE DAYS OF WINE AND ROSESDías de vino y rosas. – Elisa Buil i Josep Cornella

8 521- Divendres, 8-6-2007

Solsona Ramon Estany

EL PIANOLaura Figueres

SUPERCALIFRAGILISTICOESPIALIDOSO. Mary Poppins Sila Pintó, Irene Rodríguez, Zaira Jurado, Gisela Flotats, Anna Montraveta i Esther Montraveta

DOCTOR ZIVHAGOPilar Roure

THE PINK PANTHER. Pink Panther Pere Cuadrench, Ferran Esteve, Marc Rodríguez, Alexander Aranda, Sergi Torrecillas i Jordi Campos

AMERICA. West Side Story Tate Gualdo i Natàlia Pujol

I WANT TO SPEND MY LIFETIME LOVING YOULa máscara del Zorro – Maria Moscoso, Cristian Aranda i Josep Cornellà

MY HEART WILL GO ON. Titànic Clara Corominas, Mercè Carralero i Alba Carralero

WHAT A WONDERFUL WORLDGood morning Vietnam - Maria Moscoso

LA VIDA ES BELLA. La vida és bellaMònica Camps, Glòria Raja i Josep Cornella

9521 - Divendres, 8-6-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

La cursa per la presidència del Consell ha començat

CiU del Solsonès decidirà divendres vinent, a través d'unes eleccions internes, qui ocupa la presidència del Consell Comarcal del Solsonès

El Palau LLobera, seu del Consell Comarcal del Solsonès

L'elecció del candidat convergent ha despertat força interès els últims dies, com ho demostra el fet que, divendres passat -data límit per presentar signatures- es van fer oficials fins a 4 candidatures.

Antoni Màrquez, president de CDC del Solsonès, Marià Chaure, alcalde de Guixers, Albert Bajona, alcalde de Clariana de Cardener i Lluís Civit, alcalde de Riner concorreran en aques-tes primàries, que CiU assaja per primer cop al Solsonès.

Encara que incialment la voluntat del partit passava per buscar el consens a l'hora d'escollir el candidat, tot apunta, que aquest no serà possible.

Manca de consensSegons ha reconegut el president comarcal de CiU, An-

toni Màrquez, el nom sortirà a partir de les eleccions internes "ja que tal com van les coses, hi ha visions força diferents d'entendre la gestió del consell, i a més, és el que marquen els estatuts del partit", ha apuntat Màrquez.

El president comarcal de CiU ha reconegut que la de-cisió final estarà "molt probablement" entre la candidatura

que ell encapçala i la de Marià Chaure que, segons considera Màrquez, compta amb el suport de la gent de la Vall de Lord i el reconeixement implícit dels responsables d'Unió Democràtica al Solsonès.

Màrquez ha explicat que la seva candidatura pretén "aportar aire fresc al consell, apostar per la gent jove, mo-

La Barra del Mia

... Guerra interna per la presidència del Consell!!

10 521- Divendres, 8-6-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

dernitzar-ne la gestió i fomentar el treball d'equip". A més ha assegurat que "s'hauran de canviar algunes actituds per tal que els projectes importants de comarca puguin tirar endavant amb el consens i el diàleg de tothom", ha subratllat Màrquez.

L'actual president comarcal de CiU ha reconegut que aquestes eleccions "no deixen de ser un plebiscit" a la seva actuació com a màxim responsable del partit al Solsonès, i en aquest sentit, ha admès que en cas de no sortir elegit "abando-naria la presidència del partit per concentrar-me a la meva feina de regidor a Olius" ha subratllat.

A tot això Marià Chaure ha explicat que "ningú no s'ha de sentir perdedor pels resultats", ja que per ell el procés enforteix el partit i legitima el candidat elegit. "Qui confia en el projecte no té perquè sentir-se exclòs", ha comentat Chaure, que, a més, ha assegurat que comptarà, en cas de sortir escollit, amb la resta de candidats per fer un equip fort i cohesionat pel Consell.

Per la seva banda Albert Bajona no ha volgut entrar en polèmica. "No és el moment de buscar la crispació sinó de presentar un projecte interessant per la comarca i poder-lo defensar davant els companys", ha apuntat Bajona. De la ma-teixa manera s'ha expressat Lluís Civit que considera com una aposta demoràtica el procés engegat per CiU.

Crida al diàlegMentre l'executiva comarcal d'Unió Democràtica ha

asegurat que no dirigirà el vot en cap sentit i que donarà llibertat d'elecció als seus militants. El president d'aquesta formació, Albert Muntada, ha assegurat que "continuem apostant pel consens i el diàleg dins el partit i entre les diferents forma-cions polítiques", ja que segons apunta, "la prioritat principal és la comarca". En aquest sentit, ha elogiat la tasca feta en els darrers anys des de la presidència del consell, que ha tingut un tarannà i un estil de fer basats en el diàleg, que "caldria mantenir en el futur".

Altres punts d'interèsA banda d'escollir el nom del futur president del Consell,

l'elecció del proper divendres designarà, també, el nom del representant de CiU del Solsonès a la diputació de Lleida, un càrrec al qual opten l'alcaldessa de Castellar de la Ribera, M. Teresa Canal, i l'alcalde d'Odèn, Andreu Alet.

L'elecció en tots dos casos es farà el proper divendres dia 15, durant una assemblea del partit convocada per les 8 del vespre a la seu de CiU a Solsona. Està previst que uns 200 mem-bres del partit, entre militants i regidors escollits en les passades municipals, tinguin dret a vot en aquestes eleccions.

11521 - Divendres, 8-6-2007

Navès Ramon Estany

La Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat i l’ajuntament de Navès han signat un conveni per rehabilitar l’església de Santa Eulàlia de les Cases amb apor-tacions de l’administració autonòmica, el consistori i els veïns de la zona. Les obres permetran arranjar la teulada, les parets i les façanes de l’immoble i donaran continuïtat a la restauració del campanar recentment feta.

L’apunt

L’església parroquial de Santa Eulàlia havia format part de l’antiga contrada i batllia de Castelló. És emplaçada al despoblat de Cases de Posada, en una plana a mà esquerra del riu Cardener al costat nord-occidental del municipi de Navès, prop de la rasa de les Cases.

El 8 de juny de l’any 997, el comte Ermengol I féu donació al monestir de Sant Llorenç de la parròquia de Posada amb les seves esglésies, els seus delmes i les seves primícies i oblacions. Aleshores, els límits d’aquesta parròquia eren: la serra de Busa, Canalda, Fanarals i la serra d’Arnau, que actualment és coneguda, segons M. Riu, per la serreta de les Valls.

Segons el mateix historiador, la comunitat de clergues de Sant Llorenç, a través de la cel.la comtal de Ventolra, l’església de la Mare de Déu de Lord i les parròquies de les Cases de Posada, Linya, Sasserra, Lladurs i la Llena exerciren una tasca de cristianització important durant el segle X.

És una construcció de planta rectangular amb encapçala-ment triabsidal, totalment refeta, en la qual encara hi ha visibles alguns elements de la construcció antiga.

L’anterior, arrebossat, forma part de la nova construcció. Té diferents tipus de paraments. Els angles dels murs són resolts amb grans blocs escairats, llevat del de l’absis central amb el mur del costat de tramuntana, on són visibles, a la part inferior, uns grans blocs treballats a cops de maceta. Els carreus de l’absis lateral del costat de l’evangeli no segueixen filada. El frontís presenta filades de mides diferents. La major part del parament inferior de l’edifici resulta difícil de veure, a causa de l’espessa vegetació que l’envolta.

Al frontís s’obre una porta d’arc de mig punt amb grans dovelles, tancada per una porta de fusta que encara conserva ferros romànics: unes tires verticals amb incisions rectilínies, acabades a ambdós extrems amb dues volutes; del centre de les tires arrenquen dues volutes en posició horitzontal.

L’absis lateral del costat de tramuntana té una finestra rectangualr d’una esqueixada. Al frontís se n’obre una altra, també rectangular, de dues esqueixades.

Formant part de la construcció nova, cal destacar el campanar de torre quadrada i dos pisos, separats per una mo-tllura. El segon pis té a cada mur una finestra d’arc adovellat de mig punt.Localització en el mapa de Santa Eulàlia de les Cases de Posada

Porta d’entrada, oberta al mur frontal de l’església

Restauració de l’església de Santa Eulàlia de les CasesLa Generalitat hi destinarà l’1% cultural

12 521- Divendres, 8-6-2007

13521 - Divendres, 8-6-2007

Els productors del Solsonès preveuen una de les millors collites de cereal dels últims anys

El Solsonès podria obtenir enguany una de les millors produccions de cereal dels últims anys si es compleixen les previsions que fa el sector, que destaca tant la qualitat com la quantitat dels cultius d'aquesta temporada i que confia arribar al període de sega sense sorpreses d'última hora.

Tots els indicadors apunten que, en general, la collita del 2007 serà "comparativament millor" que la de l'any passat, "un fet molt positiu si tenim en compte que la cam-panya anterior no va ser gens dolenta", ha explicat Jordi Ritort, responsable d'una empresa agrícola del Solsonès.

Ramon Colell, representant del sector d'herbacis d'Unió de Pagesos, ha coincidit també en assenyalar que la collita d'aquest any "serà millor que l'any passat". Colell s'ha mostrat confiat que la sega es pugui fer "sense impre-vistos" ja que els cultius "estan en la seva fase final i ara es difícil que puguin tenir problemes". Colell assegura que enguany les produccions d'ordi i blat al Solsonès podrien oscil·lar, de mitjana, entre els 4.000 i els 5.500 quilos de gra per hectàrea.

Les precipitacions dels mesos de març i abril, així com les temperatures força suaus del passat hivern, han estat determinants pel bon creixement del blat, l'ordi i la colza al Solsonès. Segons Ritort, la collita d'ordi i colza està "pràcticament assegurada" i al blat li queden "uns 15 dies". Ritort ha destacat sobretot les pluges de març i abril que van deixar més de 200 litres per metre quadrat i que

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Les temperatures suaus d'aquest hivern i les pluges abundoses han afavorit el creixement dels cultius

"han determinat la bonança d'aquesta campanya". Per la seva banda, els productors de la comarca

confien treure un bon rendiment econòmic de les seves produccions aquest any. I és que des del juny de l'any passat fins ara, la demanda d'ordi i blat s'ha disparat, fent pujar el preu d'aquests cereals gairebé un 30%.

Aquesta pujada s'ha degut sobretot, a l'aparició dels biocarburants que han permès que part de la producció de blat i ordi es pugui destinar -a més de fer farina i pinso com s'ha fet tradicionalment- a produir bioetanol. Segons ha ex-plicat Ritort, enguany el blat i l'ordi es pagaran a gairebé 20 cèntims d'euro el quilo, mentre que l'any passat no va passar dels 12 cèntims. Si tot va bé la temporada de recol·lecció de l'ordi començarà a mitjan de juny, mentre que el blat podria començar a segar-se cap a principi del mes de juliol.

Imatge d'un camp de colza del Solsonès

Pinós

Pinós treu a concurs la pavimentació del camí a Sant Just d'Ardèvol

Dins les obres corresponents al PUOSC 2007, l'ajuntament de Pinós va aprovar per acord plenari de data 2 de maig de 2007 el projecte de l’obra “Pavimen-tació camí d’accés al nucli poblacional de Sant Just d’Ardèvol”, inclosa en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, any 2007.

Simultàniament s’anuncia el concurs públic, d'aquesta obra, “Pavimentació camí d’accés al nucli de Sant Just d’Ardèvol” per un termini d’execució de 3 mesos i un pressupost base de la licitació de 46.913,71 euros, IVA vigent inclòs.

Necessita incorporar:

Pintoramb

experiència609808959

F. Navarro

BuscaOperari973 48 16 26

14 521- Divendres, 8-6-2007

15521 - Divendres, 8-6-2007

Pinós Josep M. Montaner i Reig

La Fira de Pinós reivindica el patrimoni cultural i la tradició rural del municipi i la comarca

Pinós uneix cultura, artesania i tradició en una participada 12a edició de la Fira de Productes Artesans del municipi

Pinós va celebrar el cap de setmana passat la popular Fira de Productes Artesans, una cita que es consolida any rera any -des que es va recuperar el 1995- amb la voluntat de mostrar als visitants la tradició rural i el patrimoni cultural del municipi i la comarca.

L'escenari de la mostra va tornar a ser, com és habitual, el santuari de Pinós, que va reunir una vintena de parades, a més d'exposicions, demostracions d'oficis, música, ball i jocs per als més petits.

En l'edició d'enguany destacaven les exposicions sobre el Dia del Municipi de Pinós, el món rural i la pagesia, així com la mostra d'artesania local, una oferta que segons explica director de la Fira, Xavier Vendrell, "pretén donar a conèixer als visitants l'enorme valor del nostre patrimoni".

D'aquesta manera, dissabte a la tarda es va presentar el projecte "El Solsonès, Cultura i Natura al bell mig de Cata-

Les maquetes de l'Aula d'Aprenentatge Rural dissenyada pel CRUC Imatge de la Fira de Pinós

lunya" creat pel Centre d'Estudis Lacetans (CEL) que recull l'experiència del Dia del Municipi, amb l'objectiu de disposar d'un full de ruta per desenvolupar un projecte turístic de qualitat i global per tot el Solsonès.

El projecte, que va ser presentat per Jordi Padró, mem-bre del CEL i responsable de l'elaboració del full de ruta, situa a Pinós la Porta de la Història, una de les portes d'accés als diversos itineraris turístics que s'han organitzat per conèixer el Solsonès.

Una vintena de parades omplien el recinte de la fira

El públic durant la presentació d'El Solsonès, Cultura i Natura al bell mig de Catalunya

16 521- Divendres, 8-6-2007

Pinós Josep M. Montaner i Reig

Demostració de forja tradicional

Seguidament es va inaugurar l'Aula d'Aprenentatge Rural, una inciativa de la Coordinadora Rural de Catalunya (CRUC) que mostra la riquesa natural i cultural del Solsonès a través de la pagesia, els pastors i els masos, la pervivència dels quals ha marcat de forma decisiva la manera de gestionar, interpretar i definir el territori.

L'exposició compta amb maquetes d'algunes de les esglèsies més conegudes de cada municipi del Solsonès, així com un gran mapa en relleu de la comarca. La mostra quedarà instal·lada a l'ajuntament de Pinós durant un període de 4 anys gràcies al conveni per la cessió d'aquest espai que han signat l'ajuntament de Pinós i el CRUC.

La Fira de Pinós va comptar també amb una exposició de fotografies sobre forja i de peces de ferro realitzada per la Comi-sisó Organitzadora de la Fira, sota el títol "Fet a la Fornal".

Enguany la fira va comptar també amb la participació de la recent creada "Associació d'Artesans del Solsonès" que va mostrar alguns dels productes d'artesania autòctona del Solsonès que està promovent.

Els responsables de la Fira es van mostrar "satisfets" per l'interès que any rera any desperta el certamen i van defensar el seu model, que "aposta més per la qualitat que la quantitat". "Volem que la gent es trobi còmoda, l'espai que utilitzem és molt ampli, se circula amb tranquilitat, i a més, utilitzem el paisatge com un ingredient més de la fira", van explicar.

La Fira va servir també per reflexionar sobre el futur del món rural i la importància del turisme per generar riquesa als municipis i pobles petits. En aquest sentit, Xavier Vendrell es va mostrar convençut que elements com el paisatge, la cultura o les tradicions rurals "són la millor via per disposar d'un turisme de qualitat". "El patrimoni natural i cultural que tenim té un valor incalculable i per tant cal que el cuidem i el preservem", va explicar Vendrell.

Vendrell va reclamar que la gent del país s'impliqui més

en la defensa d'aquest patrimoni i que es deixi treballar a la gent que des de la base fa temps que aposta per defensar-lo. i va reclamar a les institucions i les administracions que mirin d'unir-se i sumar esforços per defensar conjuntament el patrimoni comarcal. Potenciar la qualitat de l'artesania, del paisatge, de la cultura i de la gent és l'única manera de poder disposar d'un trurisme de qualitat que no malmet el territori i que en canvi li dongui valor.

La Fira de Productes Artesans de Pinós es va comple-tar amb un sopar de germanor dissabte a la nit, la celebració d'una missa diumenge al matí i un dinar de fira amb sorteig de productes artesanals inclòs. Els concursos de bitlles i botifarra la demostració de danses tradcionals i els jocs per la canalla organitzats per l'AMPA d'Ardèvol van completar l'oferta de la fira.

Exposició dels Artesans del Solsonès

17521 - Divendres, 8-6-2007

La Coma i la Pedra Ramon Estany

LA COMA I LA PEDRA aprova les taxes per llicència d’autotaxiUna llicència costarà mil euros

L’Ajuntament estableix la taxa per atorgament de llicències o autoritzacions administratives d’autotaxis. Constitueixen el fet imposable d’aquesta taxa la prestació dels serveis i la realització de les activitats que, en relació amb l’atorgament de llicències o autoritzacions administratives d’autotaxis corresponen a aquest Ajuntament i que s’assenyalen a continuació:a) Concessió i expedició de llicènciesb) Autorització per a la transmissió de llicències, quan s’escaigui el seu atorgament, d’acord amb la legislació vigentc) Autorització per a la substitució dels vehicles afectes a les llicèn-cies, sigui aquest canvi de tipus voluntari o per imposició legalNo es concedirà cap exempció ni bonificació en el pagament de la taxa.La quota tributària es determinarà per una quantitat fixa asse-nyalada segons la naturalesa del servei o activitat, d’acord amb la tarifa següent:EUROSEpígraf 1. Concessió i expedició de llicènciesExpedició de llicència municipal per a la prestació dels serveis d’autotaxi, per una sola vegada i vehicle ...................1.000,00Epígraf 2. Autorització per a la transmissió de llicènciesExpedició d’autorització o permís per a la transmissió de lli-cència d’autotaxi, per cada autorització i vehicle ......1.000,00Epígraf 3. Substitució de vehiclesExpedició d’autorització o permís per a substitució de vehicle afecte a la llicència d’autotaxi, per cada autorització i vehicle .......................................................................................500,00

La Coma aprova la Taxa pel servei de clavegueram

S’estableix la taxa per prestació del servei de clavegueram, tractament i depuració d’aigües residuals, que es regirà per la present ordenança.Constitueix el fet imposable de la taxa: L’activitat municipal, tècnica i administrativa, que tendeix a verificar si concorren les condicions necessàries per autoritzar la presa a la xarxa de clavegueres municipal, La prestació dels serveis d’evacuació d’excretes, d’aigües pluvials, negres i residuals mitjançant la xarxa de clavegueres municipal i el seu tractament per depu-rar-lesNo estaran subjectes a aquesta taxa les finques derruïdes, decla-rades ruïnoses o que tinguin la condició de solar o de terreny.No es concedirà cap exempció ni bonificació en l’exacció d’aquesta taxa.La quota tributària corresponent a la concessió de la llicència o autorització de presa a la xarxa de clavegueres s’exigirà una sola vegada i consistirà en la quantitat fixa de 30 euros.La quota tributària que s’ha d’exigir per la prestació dels serveis de clavegueram i depuració es determinarà en una quantitat fixa anual.A aquest efecte, s’aplicarà la tarifa següent:EUROSa) Habitatges ........................................................................20b) Finques i locals que no estan exclusivamentdestinats a habitatge ............................................................30

Envieu-nos els vostres articles, opinions,

cròniques...abans de

DIMECRES al migdia a la nostra bústia de

correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25

SOLSONA

18 521- Divendres, 8-6-2007

Relats de Dones:

d’Andalusia al Solsonès

Ho organitza:

Amb el suport de:

Punt d’Informació i Atenció a les Dones

Pla de Ciutadania i ImmigracióGeneralitat de CatalunyaDepartament de Benestar i FamíliaSecretaria per a la Immigració

A causa de la bona acollida de l’exposició Relats de dones; d’Andalusia al Solsonès,es preveu continuar el projecte a través de la publicació d’un llibre en el qual es recullin les vivències i el procés que van viure les dones que arribaren d’Andalusia fa uns 50 anys. Per tirar endavant la publicació cal ampliar el material recopilat fins ara.

Totes aquelles persones que disposin de material (fotografies, documents, imatges, etc.) o que vulguin aportar les seves vivències poden posar-se en contacte amb el Consell comarcal del Solsonès (973 482003) de les 8.30 a les 15 hores.

19521 - Divendres, 8-6-2007

Vall de Lord Dolors Pujols

Comunions 2007

El passat diumenge, 3 de juny, 6 nens i nenes celebraven la primera comunió a l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys. A la foto els veiem amb Mn. Florenci i la catequista Carme Melet. Enguany han fet o faran la comunió a la Vall de Lord: La Jessica, el Joan, el Josep, la Maria, la Meritxell, el Ramon i el Ricard

Intercanvi intergeneracional

a la ResidènciaAlumnes del CEIP Vall de Lord s’apropen a la

forma de vida del passat a través d’explicacions i activitats amb els avis

Si fa uns dies eren els alumnes d’ESO els que feien una visita a la residència per conèixer mètodes i eines que utilitzaven els nostres avis, el passat dia 25 de maig va ser el torn dels alum-nes de primària. L’intercanvi, que ja fa uns anys que anualment es realitza, pretén implicar al màxim als avis en les activitats, com explica l’educadora social del centre, Alba Cases.

Després d’haver esmorzat i haver presenciat una demos-tració de com s’esquilava una ovella, els alumnes de P3, P4 i P5 van conèixer jocs d’abans i van poder-hi jugar juntament amb els avis mentre, al pati de la residència, la resta de nens i nenes coneixien com es feien escombres de boix, espelmes i candeles, pa i coca, formatge i les formes de conserva que utilitzaven (llard i salar). Finalment els alumnes van poder tornar a l’escola amb un record fet pels mateixos avis.

Corpus a Sant Llorenç de Morunys

Enramades al nucli antic de la vila de Sant Llorenç de Morunys. Un any més els veïns, amb la col·laboració de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord i de l’ajun-tament, engalanen els portals i carrers mantenint viva una antiga tradició.

20 521- Divendres, 8-6-2007

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

El Consell dóna 27 ordinadors a ajuntaments i entitats Els equips han estat substituïts per d’altres més actuals per adaptar-los a la signatura electrònica i tràmits per internet

A fi de facilitar l’accés a les noves tecnologies a les entitats de la comarca que ho han sol·licitat, i a aquells ajuntaments que volen donar més serveis als ciutadans amb cursos informatitzats, la comis-sió de govern del Consell Comarcal ha aprovat la donació dels equips informàtics que ja no utilitzarà, després de la remodelació tecnològica duta a terme el passat hivern.

L’acord de donar aquests equips en desús, un cop reemplaçats per d’altres que es puguin compatibilitzar amb les noves tecnologies, va ser pres en la sessió ordinària del Ple Comarcal del dia 9 de març i aprovat per tots els grups polítics.

D’aquesta manera s’han repartit 27 ordinadors seguint el cri-teri de dos per a cada ajuntament, per tal que puguin realitzar cursos d’informàtica per a la gent gran o altres finalitats d’interès general i un per entitat per poder realitzar les seves activitats.

Els ajuntaments que van sol·licitar i rebran els equips són el de Llobera, Guixers, Sant Llorenç de Morunys, La Coma i La Pedra, Odèn, Solsona, Castellar de la Ribera, Pinell, Lladurs i Pinós. I les entitats: l’Agrupament Escolta i Guia Pare Claret, Gogistes Solsonins, Creu Roja, Associació de Festes del Carnaval de Solsona, Associació de Pensionistes i Jubilats Estel del Solsonès, Associació de Col·leccionistes de Plaques de Cava i el Servei Comarcal de Català.

S'ajorna la Conferència d’Esteve Soler

La Conferència inclosa en el cicle “Converses sobre immigració”, que

organitza el Pla de Ciutadania i Immigració i prevista per

avui divendres queda ajornadaProperament s'informarà

de la nova data de la xerrada

La conferència “Visions del Pròxim Orient” anirà a càrrec del periodista Esteve Soler.Esteve Soler és un gran coneixedor del Pròxim Ori-ent ja que ha estat durant 3 anys i mig corresponsal de Televisió de Catalunya a Jerusalem, la qual cosa li ha permès conèixer de primera mà el conflicte entre israelians i palestins. També, el 2003, va es-tar a l’Irak informant de la intervenció armada i la caiguda de Saddam Hussein. Aquestes experiències professionals i personals l’han portat a escriure dos llibres Llàgrimes per la Nasser i Un català al labe-rint de Terra Santa. Actualment elabora reportatges des de l’equip del programa 30 minuts de TV3.

21521 - Divendres, 8-6-2007

Imatges d’Oliana (I)

En aquest temps és interessant sortir a caminar o passejar per les con-trades de la nostra Vila, en una paraula, saber gaudir de la natura fent exercici. En les nostres caminades podem veure coses que en molts llocs ja formen part de la història a causa de la modernitat.

L’altre dia vaig poder veure en un terreny del poble una persona que tallava o feia la llavor de patata per sembrar-la a continuació. L’Eina que utilitzava per sembrar les patates era la que feien ser-vir els seus avantpassats. Actualment se sembra d’una altra manera, lògicament a gran escala. Sempre és didàctic veure com es fan servir “in situ” aquests apa-rells que molts dels nostres joves tan sols els veuran en Museus o penjats en cases

Oliana Marcel Ribera - Arxiu Fotografic: Marcel Ribera

En Fidel Bosch fent la llavor

Sembrant

En Sebastià vora el seu monument fet de pedra-tosca.

L’Arranjament de la Font del Riu de la Flor.

pairals com a ornamentació.En el deambular de cada dia pels

diferents llocs de la nostra Vila, podem tro-bar “racons” on la natura gairebé es manté com en èpoques passades. L’altre dia tot passejant per un camí de bast, vaig veure unes petites obres fetes per la mà humana. En un lloc on podem sentir com canten els ocells en llibertat, en plena natura, en Sebastià Torrentallé hi té un terreny on hi passa el temps que disposa cuidant els productes de l’hort després d’haver anat als mercats a vendre calçat; és una forma per relaxar-se.

És una persona que li agraden les coses ben fetes, quan disposa de temps fa detalls amb tosques, com per exem-ple, alguna cova dins la qual hi ha col.

locat el seu patró Sant Sebastià o bé fa l’arranjament d’una font del Riu de la Flor...Aquestes obres són vora el camí que porta a diferents terrenys.

Cal dir però que no tothom pensa així. M’explico. En una època en Sebas-tià va fer en aquest lloc unes taules amb els seus corresponents seients, alguna d’aquestes taules era feta amb una au-tèntica roda de carro d’aquells d’abans de tracció animal, però què va passar? - bé, com sol passar amb els “amics” de les coses alienes, van espatllar part de les taules i seients i es van emportar la part central de la roda de carro. Crec que tots hauríem de cuidar les coses, siguin nostres o no. Com a mínim deixar l’entorn on estem, tal com l’hem trobat.

22 521- Divendres, 8-6-2007

Associacions i Entitats Ramon Estany

Cantaires solsonins al Gran Teatre del LiceuLa Coral del Club Sant Jordi de Solsona participà a la XVIII Trobada de Corals

El divendres 1 de juny a les 10.30 hores del matí va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu aquesta trobada que organitza anualment la Fundació Viure i Conviure. Més de 50 corals i prop de 2200 persones van omplir l’escenari emblemàtic de la música a Catalunya en una festa de joia i celebració.

L’Obra Social de Caixa de Catalunya per mitjà de la seva Fundació Viure i Conviure, ha consolidat després de divuit anys seguits, la trobada anyal de Corals dels Clubs Sant Jordi, com una de les activitats més emblemàtiques que tenen lloc al llarg de l’any.

En el cant comú van interpretar peces com Memory, de Cats

El Teatre del Liceu acollí la trobada

Una vintena de cantaires solsonins, dirigits per la Cristina Köch

En aquesta ocasió s’ha pogut celebrar en el marc incom-parable del Gran Teatre del Liceu, un dels teatres més solem-nes del segle XIX. Construit l’any 1847, ha sobreviscut a dos incendis al llarg de la seva història. Reinaugurat el 1999, està considerat un dels teatres d’òpera més importants del món.

Enguany la trobada oferí una activitat intergeneracional amb la participació de cors infantils, ja que un dels objec-tius de la Fundació Viure i Conviure és fomentar la relació entre generacions.

Les corals van anar actuant a l’escenari en grups d’en-tre 4 i 6 corals, interpretant cançons del tradicionari popular català així com d’altres de clàssica, òpera i espiritual negre. La coral de Solsona va actuar en la cloenda amb el cant comú, conjuntament amb altres corals i el cor infantil.

Els cantaires solsonins, juntament amb els acom-panyants, finalitzada la trobada, van quedar-se a dinar a Barcelona, i a la tarda, un petit passeig pel Maremagnum, per estirar les cames.

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - SolsonaVOSALTRES POSEU-HI EL NEN,TATIANA HI POSARÀ LA RESTA

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

Pre-mamà

23521 - Divendres, 8-6-2007

Visita la nostra web:www.soldelsolsones.org

Ets un sol!

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Excursió a la vall de CamprodonDiumenge dia 24 de juny, excursió a la vall de Camprodon. Mercat setmanal. Comerç obert per tothom. Dinar a Setcases al restaurant Músiques

Viatge amb autocar: Preu del tiquet amb tot inclòs: socis 36 euros, no socis 38 euros.

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Donatiu de 500 euros a l’associació Sol del Solsonès

El passat dimecres dia 30 de maig, el Sol va rebre un sobre que contenia 500 euros. Aquest ha estat un donatiu anò-nim, i nosaltres ho volem fer públic, primerament perquè el donant sàpiga que ha arribat a bon port i alhora volem plasmar l’agraïment a la persona o família que ha pensat en nosaltres com a col·lectiu que realitza una tasca que mereix un reco-neixement i suport.

Aquestes col·laboracions són una injecció d’ànim per a tots els membres del club social ja que veuen com socialment se’ls està ajudant, compensant i revalorant, i per la junta di-rectiva i equip tècnic, ja que és un indicador que la tasca duta a terme rep un reconeixement comunitari, objectiu a aconseguir dins els estatuts de l’associació.

El Sol del Solsonès Organitza la sortida a Lloret de Mar

Enguany la sortida que s’organitza té com a destí Lloret de Mar. Des de l’associació es fa una aposta clara per aquestes vacances, ja que passa de ser una sortida de 3 dies en edicions anteriors a una sortida de 5 dies.

La finalitat de la sortida és un respir familiar per a tots els membres del club social i per a les seves famílies. Aquesta és una demanda que tenim a l’associació i valo-rem molt positivament la possibilitat de fer una sortida, ja que és un espai demanat i esperat per a molts.

Aquest any tenim com a novetat que es va pre-sentar un projecte buscant el finançament del bus a la Diputació de Lleida. Aquest projecte, va ser aprovat en el seu moment i conseqüentment ens acompanyarà un bus i ens recollirà, fet que permet poder marxar un grup més gran.

Associació i Entitats

Entrega de premisDissabte dia 2 de juny l'Associació d'Amics dels

Tractors d'Època va fer entrega dels Premis del sorteig que es va celebrar per la Fira de Sant Isidre.

1r Premi, tractor d'època: Jordi Borés

2n Premi, tractor petit: Bernat Armengol

Excursió a la vall de NúriaDiumenge dia 22 de juliol

Sortida de l'Estació d'autobusos a les 7.00h. Arribada a Ribes de Freser, sortida del tren cremallera a Núria a les 10.00h.Viatge, tiquets del tren cremallera de pujada i baixada i dinar: 44 euros socis i 46 euros no socis. Podeu recollir els tiquest al Club Estel.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...abans de DIMECRES al migdia

a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25 - SOLSONA

24 521- Divendres, 8-6-2007

La campanya institucional d’enguany té com a lema “Els drets humans són universals, les oportunitats ho haurien de ser”.

Cal que siguem conscients que la pobresa i l’exclusió social faciliten que els drets fonamentals de les persones no siguin respectats. Els pobres, els desheretats, els marginats, els que sofreixen... visualitzen aquesta realitat i són el reflex de l’egoisme i de la manca de solidaritat humanes.

Un dels drets fonamentals de tota persona és el dret a l’educació. L’Estat té el deure de garantir l’educació per a tots els ciutadans. De fet, és intolerable que infants i adolescents siguin els que reben menys atenció i inversió per part de molts governs. En el nostre món, globalitzat i tan evolucionat, encara es nega educació primària a més de 115 milions d’infants!

La concentració dels recursos mundials en mans d’una petita part de la població, un 20%, reflecteix un dèficit important d’oportunitats. També d’oportunitats educatives. Així, per exemple, un infant nascut a Moçambic té avui una mitjana d’assistència a l’escola de 4 anys, mentre un nen nascut

a Catalunya la té de 13 anys o més. És evident que el lloc de naixement determina les oportunitats que una persona tindrà durant la seva vida.

Les persones que han rebut una educació, encara que sigui bàsica, són més capaces de defensar i protegir els seus interessos millor que les que no han rebut cap educació. Aques-tes estan molt més exposades a caure en la pobresa, romandre sense feina, abocar-se a la delinqüència, viure explotades i marginades ...

És preocupant i inquietant saber que les grans desigual-tats educatives d’avui es convertiran en desigualtats socials i econòmiques de demà. Per això, Càritas treballa també per fer realitat el dret a una educació de qualitat per a tothom, especialment pels col·lectius més vulnerables i empobrits. I fa una crida a tota la societat civil, als polítics i d’una manera especial als cristians, a implicar-se en aquest projecte, posant en marxa estratègies nacionals d’educació, orientades a garantir la universalitat i la gratuïtat d’un ensenyament de qualitat per a tots els habitants.

Corpus, diada de la caritat

Associacions i Entitats Càritas

Ajuts de Caixa de Manresa per a cinc entitats

L'obra social de Caixa de Manresa, en la convocatòria del 2007, ha concedit ajuts i suport a cinc entitats de la comar-ca del Solsonès ( una de Sant Llorenç de Morunys i quatre de Solsona). Tots els projectes presentats posen de manifest la important tasca de solidaritat que les entitats porten a terme, i amb la qual Caixa Manresa es complau a col.laborar. Els projectes i entitats seleccionats són els següents:Sant Llorenç de MorunysL’Arcada. Associació de Jubilats i Pensionistes. Organització de tallers, cursos, xerrades i altres activitats a l’Associació de Jubilats de Sant Llorenç de Morunys.

Solsona -Associació Pro Minusvàlids de Solsona i Comarca AMISOL. Programa d’utilització dels mitjans informàtics per a la realit-zació d’activitats d’aprenentatge de persones amb disminució psíquica.-Càritas Arxiprestal de Solsona - Morunys. Programa d’assessorament legal, acollida, orientació i formació per a persones immigrades amb dificultats laborals i socials.-Fundació Volem Feina. Oferta de serveis de reparació o man-teniment de la llar per a persones en situació de dependència i precarietat econòmica, amb personal reinserit laboralment.-Sol del Solsonès, Associació de Familiars de Malalts Men-tals i Drogodependents. Atenció domiciliària a persones amb malaltia mental o drogodependència, per ajudar els malalts i els seus familiars.

Associacions i Entitats Redacció Associacions i Entitats Francesc Torres

Del Consell de la gent gran de Solsona

Com cada primer dilluns de mes, el passat dia 4 d’aquest me de juny, es reuneix la Junta Directiva del Consell de la Gent Gran de Solsona.

Aquesta vegada la reunió té un caràcter especial per ser l’última que realitzen aquests membres que esperen la convocatòria per formar la nova junta. Per aquest motiu, la reunió s’ha centrat, majoritàriament, en un repàs de la labor portada a terme en aquest període que finalitza. Tots coincidim que l’activitat ha estat intensa en tot el que afecta a la gent gran: Benestar Social, Sanitat, Urbanisme, Ajudes a domicili, Tallers d’activitats, Conferències d’informació a portes obertes, Aules d’Extensió Universitària, Sortides amb caràcter cultural, etc. També com a part integrant del Consell de la Gent Gran de Catalunya, s’ha participat en tots els congressos nacionals que s’han celebrat a Barcelona. En aquest aspecte, és de justícia destacar la magnífica labor feta pel Sr. Josep Pons, excel·lent representant del nostre col·lectiu en aquests llocs. Tampoc no volem oblidar el recolzament rebut per la Regidora de Benestar Social i el personal de l’oficina de cooperació de l’Ajuntament de Solsona. S’ha treballat, i ho hem fet a gust i amb entusiasme. Algunes coses s’han aconseguit, si bé en el seu conjunt el resultat ha estat un tant agredolç perquè no s’ha arribat al nivell desitjable. Confiem que la pròxima junta posarà el màxim interès a continuar aquesta tasca i els desitgem els millors èxits en benefici de la nostra gent gran.

25521 - Divendres, 8-6-2007

Forats al capA la dreta de la ribera de Madrona, s’alça solitària en-

mig dels pins la Roca dels Moros de Finestres. És una enorme mola negrosa, tallada a part expressament i que traspua no poc misteri. En algun temps era un lloc de trànsit continu: pastors amb llargs ramats, veïns que anaven i venien de la font de Fi-nestres, vianants de pas, marxants, rectors de pagès a cavall del seu ruquet... Tothom coneixia la Roca dels Moros de Finestres, però avui, quan els pins l’han anat tapant, només se’n recordava el Jaume de Finestres, l’antic masover. Ni l’hereu actual no sabia on era. Mn. Joan Serra Vilaró (1879-1969), capdavanter de l’arqueologia, la va i-ncloure en el seu llibre d’excavacions de l’any 1923, amb totes les balmes i coves del Solsonès que havia excavat a pic i pala, ajudat dels camperols. A la Roca dels Moros hi va descobrir una fossa plena d’ossos, tapada amb una llarga llosa. El més important és que hi va trobar una vintena de cranis i que alguns estaven trepanats, o sigui, que els havien fet un forat al cap. Era una pràctica quirúrgica molt habitual a la prehistòria. Amb aquelles eines rudes de pedra o fusta i algun narcòtic tret d’alguna planta que ells sabien, eren capaços d’obrir el cap d’una persona sense que es morís i la prova n’és que de vegades es troba l’os regenerat. Es practicava a Europa i a l’Amèrica precolombina i no se sap a ciència certa què pretenien. Com que a voltes la pràctica afectava el 20% de la població, es dubta que fos per guarir cap malaltia i es pensa més aviat en motius màgics desconeguts. L’opinió més estesa és que a través d’aquell orifici es volia fer fora el dimoni causant de la malaltia i, en tot cas, algun efecte benèfic se’n deuria derivar, vist que s’exposaven a un perill de mort tan gran.

La Roca dels Moros de Finestres

Un ídolAbans de Jesucrist, tot el món vivia en idolatria, llevat

del petit poble d’Israel. Els ídols no els inventaren els romans ni els grecs. El nostre país segurament n’estava ple i la Roca dels Moros de Finestres en seria un de destacat, com també la Roca de Montpol, ja que tots dos presenten un estrany aspecte humanoide, que es fa més palès si es miren a distància. S’hi poden endevinar vagament els ulls, el nas, la boca dintre d’una grossa mola que vol representar el perfil d’un cap. A Espanya, l’ídol megalític més famós és la Peña Tu de Llanes (Astúries). Presidien una contrada i es pot sospitar que sota la batuta dels xamans podien emetre alguns sons que sortirien de les seves grosses boques per atemorir o impressionar la població. No cal dir que l’ídol més gran de tots hauria estat la lluna, degut a la seva forma de cara humana (segurament artificial), tan manifesta que els americans es van desdir de fer-hi explotar una bomba atòmica per no fer-la malbé, quan als anys 50 volien fer veure a tot el món com seria l’horror d’una guerra nuclear. En tot cas, aquelles roques van sofrir l’atac imparable dels conversos al cristianisme i, així com algunes deurien ser esmicolades i desaparèixer del tot, d’altres van tenir més sort i només van sofrir una destrossa parcial, com seria el cas de la Roca dels Moros de Finestres, que es va o la van descrostar per la banda dreta només.

Indrets amb Misteri Jaume Clavé

L'excavació de Mn. Serra Vilaró

Ídol de Peña Tu (Astúries)Amb el Pep de Finestres. 1920

26 521- Divendres, 8-6-2007

Indrets amb Misteri Jaume Clavé

El forn i la Caseta de FinestresAprofitant l’avinentesa, es pot acabar de baixar fins a la

ribera pel camí desaparegut de la font, on trobarem les restes de la Caseta de Finestres, amagades per la bardissa, i encara es fa més difícil d’obrir-se pas fins al forat del forn de teules, que sembla una petita cripta amb una columna al mig que aguanta la volta.

Un dibuixantPosats a parlar dels misteris de Finestres, també ho és

el do innat que té per al dibuix l’amo d’aquesta casa, en Ramon Sala. Sense que ningú li n’hagi ensenyat mai i sense llibres, el Ramon fa uns dibuixos tan realistes i tan perfectes que n’hi ha per caure de cul. I ell no hi dóna cap importància, diu que només hi posa molt temps.

www.larevoluciondemarte.comNou llibre: Athanàgia, història i localització de la Numància catalana (Cal Dach).

Forn de Finestres

La Roca dels Moros

Senyús. Dibuix del Ramon Sala

El Racó del Gregori Gregori Solé

Escrit cedit per “Ara ens toca A”

Som de PrimeraJo volia fer un petit experiment, però de sobte ha

sortit fallida, perquè l’experiència m’ha deixat tirat a la cuneta, però al fons l’alegria va arribar a poc a poc. És que em fa molta il•lusió expressar la meva felicitat, tant que el meu somriure arriba de pam a pam per consolidar que ve Corpus i el nostre folcklore sortirà al carrer per anar a ballar a la Plaça de Palau.

Bé, com podeu gaudir, de moment i fins aquí he arribat fent pactes amb la meva tonteria, però ja que escrit està, aprofitaré per felicitar el nou govern del Consistori solsoní. Així que, enhorabona a tots, i que la pagesia ens vagi molt bé. Ja tenim tripartit a Solsona, la nostra alegria corre com la sang a les venes, ja que els propers 4 anys el meu amic Xavier de Roters serà un digne batlle i per això li dono l’enhorabona i el felicito, perquè tenim un ajuntament de primera.

Bé, jo sóc de primera mà i conscientment felicito el nostre esport, ja que en el futbol –on 11 van darrera una pilota per fer-la entrar en una porteria – el primer equip del Solsona ha guanyat, fins l’últim sospir, per pu-jar de categoria; així que ara som de Primera i Felicitats, això, sí. Ara caldrà respectar tres àrbitres a cada partit. Felicito al Solsona i si me’n recordo, cantem allò de:

“Som del Solsona Campions de l’esport i l’amistat amb noble lluita ...”

* Dedicat a tots els jugadors del Solsona i per fer la pilota al Xavier Jounou, etc. És a dir, al tripartit solsoní.

27521 - Divendres, 8-6-2007

Ep, la foto! Ramon Estany

Un noi molt ben acompanyatEp, la fotoFent un cafè a l'Espiga

Societat

Bus turístic a la WAIKIKI

Passant l'estona

28 521- Divendres, 8-6-2007

29521 - Divendres, 8-6-2007

El dia 29 de maig, els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut vam realitzar una sortida cultural a Barcelona. Al matí vam anar a l’Imax, a veure “Esculls de coral·lí” i a la tarda, al programa de TV3 “El club”. Per a nosaltres aquesta visita va ser el més curiós del dia. Quan vam arribar a TV3 ens vam haver d’esperar una mica abans d’entrar al plató on es feia el programa, el qual ens va semblar realment petit. Ens vam poder adonar que des de casa només es veu el que passa a la taula, però al darrere hi ha molta gent treballant: uns cinc càmeres, un regidor que ho controla tot, amb un paper molt important, a més de l’Albert, pel bon desenvolupament del programa, les maquilladores i una colla més de gent.

Educació IES Francesc Ribalta

L’equip juvenil masculí de bàsquet ha guanyat la fase prèvia contra l’equip de la Immaculada de Lloret de Mar per un resultat de 73 a 64. Els nostres jugadors, tot i començar perdent, van saber remuntar el partit, oferint una mostra de bon joc, que esperem que ens permeti obtenir una bona classificació en la fase final dels Jocs Escolars de Catalunya, els quals es jugaran aquest cap de setmana a Tremp.

Pel que fa a l’equip juvenil femení, el Departament Jurídic i el Comitè de Disciplina Esportiva Nacional del Jocs Esportius Escolars de Catalunya va disposar que es tornés a jugar el partit contra l’equip de “Les Carmelites” de Balaguer. L’hem jugat aquest dilluns al pavelló municipal de Balaguer. El resultat fou contundent: 6 a 1 a favor nostre. Tot i això, les Carmelites han presentat un recurs, per la qual

L’IES Francesc Ribalta a “El club” de TV3

L’IES Francesc Ribalta felicita l’equip juvenil femení de futbol sala i l’equip juvenil masculí de bàsquet pels

bons resultats obtinguts el cap de setmana passat

cosa a hores d’ara encara no sabem si tindrem opció a jugar a la fase nacional dels Jocs Escolars de Catalunya, que tindrà lloc a Sant Antoni de Calonge aquest cap de setmana.

Malgrat aquests entrebancs, volem ressaltar la gran esportivitat que han demostrat en tot moment les nostres jugadores, posant de manifest haver assolit els valors edu-catius i formatius que tots volem inculcar als nostres joves i que la Unió de Consells Esportius de Catalunya no hauria de perdre de vista.

Finalment, considerem que a qui li correspon re-presentar Lleida al campionat nacional dels jocs esportius escolars de Catalunya és al millor equip de les comarques lleidatanes i aquest, ho hem demostrat dues vegades con-secutives, és l’IES Francesc Ribalta de Solsona.

Durant el rograma es va parlar de política del petit poble de Malla, es va entrevistar Teté Delgado, es va fer una desfilada i el que ens va fer més gràcia va ser la cançó de l’estiu “Verigut” de Miquel Mariano i les notícies insòlites del Carles Capdevila.

Atès que aquest curs hem treballat els diferents mitjans de comunicació, pensem que va ser una activitat molt adient i una experiència molt bona tenir l’oportunitat de veure com es fa un programa en directe.

Alumnes de 3r d’ESO

30 521- Divendres, 8-6-2007

Educació CEIP Setelsis

El conseller d’Educació va lliurar els Premis Baldiri Reixac en reconeixement a la tasca i fidelitat lingüística de les escoles catalanes i de les persones que integren la comunitat educativa lingüística del país

El CEIP Setelsis recull el Premi Baldiri Reixac

El passat 31 de maig, una delegació de mestres i pares i

mares van assistir a Barcelona al lliurament del premi Baldiri Reixac. En el cas del CEIP Setelsis el vericte del jurat va ser “Per a una escola que es planteja l’ensenyament d’una ma-nera engrescadora i que sap fer de la quotidianitat escolar una excel.lència. Aquest treball educatiu, que és fruit d’una labor d’equip en què s’impliquen tots els mestres, es reflecteix en l’ambient general del centre.”

En un acte solemne al Palau de Pedralbes, el mestre

valencià Diego Gómez va fer una aproximació a l’estat de l’en-senyament en valencià i les dificultats, però també de l’empenta del grup de mestres implicats en aquesta tasca. La presidenta de la Fundació Lluís Carulla va exposar una petita història dels

premis i la seva raó de ser. Finalment l’Honorable Conseller d’Educació, senyor Ernest Maragall, va lliurar els 14 premis a les escoles de tot l’àmbit de parla catalana (País Valencià, Catalunya Nord, Balears i Catalunya), de les quals el CEIP Setelsis va ser el primer de rebre’l.

Conserges- Formació a càrrec de l'empresa

- Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Empresa de la zonaNECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Transports Especials

Necessita:Conductor amb

experiència en tràiler

Interessats truqueu:

647 62 60 25

Ferran Moreno

· 1 Oficial mecànic amb experiència en hidràulica i muntatges de màquines.

· 1 Oficial elèctric amb experiència en instal·lacions industrials i muntatges de qua-dres elèctrics.

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

31521 - Divendres, 8-6-2007

Educació Escola Arrels

Participada festa de fi de curs a l’escola ArrelsEl centre de secundària acull pares i alumnes de llar d’infants i primària en una diada plena d’activitats

Seguint l’encertada tradició dels darrers anys, les diferents seccions de l’Escola Arrels, des de llar d’infants a secundària i postobligatoris, passant per primària, van celebrar dissabte passat una participada festa de fi de curs, amb lleure, actuacions i activitats per a totes les edats.

La diada s’inicià amb una celebració eucarística a l’església del Cor de Maria, on petits i grans van fer-se-la seva

activament. Ja a les instal·lacions de secundària, les aules i el pati cobert van acollir exposicions de tot tipus de treballs dels estudiants de cada curs, mentre a l’exterior es duien a terme competicions esportives i activitats lúdiques.

La jornada va enfilar l’acabament amb demostracions de danses, una botifarrada popular per als alumnes i les seves famílies i música i ball per a tothom.

Petits i grans van col.laborar a enriquir la celebració amb les seves aportacions Per tal de viure la festa es van muntar inflables perquè jugués la canalla

A la festa es van poder veure treballs fets pels nens i nenes durant el curs El col.lectiu de professors va demostrar les seves habilitats esportives

Un pallasso va contribuir a animar la tarda entre els més petits

32 521- Divendres, 8-6-2007

El sopar a base de botifarra va ser un èxit entre les famílies

Educació Escola Arrels

Educació Escola Arrels

Sortida al Parc del SegreEl passat divendres dia 25 de maig, els alumnes de Cicle Superior de primària de l’escola ARRELS, vam anar d’excursió al Parc del Segre

Després d’un bon esmorzar, ens vam equipar amb l’armilla salvavides i uns botins de neoprè. Ens vam fer un tip de riure!!! Semblàvem extraterrestres flotants...

Després d’una explicació dels monitors, ja ens teniu carregant la piragua, el rem i ... cap a l’aigua falta gent!!!

La climatologia ens va regalar tota la seva gamma: sol, núvol i fins i tot alguna o altra gota de pluja.

Vam acabar cansats i remullats, però molt satisfets de la jornada. Esperem tornar-hi ben aviat!!! Fa 20 anys que en teníem...

i ens toca potser celebrar-ho!Dissabte 16 de juny, a la parròquia de Ceuró a partir de les 11.30hSi surts a la foto, o no, si aquell dia no hi eres o feies campana, si vas passar pel grup però no vas acabar, si encara et queda alguna empremta de "les profe" vine al dinar! Si més no a recordar!

Lloc de trobada a les 10 del matí a dalt el camp davant l'Espiga Sabem a l'hora que comencem però no a la que acabarem.Si tens fotos de l'època, idees, propostes pel dia... envia-les a lesprofe@gmail.comReserva i confirma abans del dia 13 de juny als telèfons:620 588 061 (Sara) - 626 98 25 26 (Marta)610 424 805 (Miquel) - 619 986 312 (Albert)

33521 - Divendres, 8-6-2007

Prop de 70 persones de la comarca del Solsonès van visitar les instal·lacions que l'empresa Roc Falcon té al municipi d'Odèn. També hi van anar persones de Barcelona i Madrid, així com investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Els nens i els grans van tenir l’oportunitat de poder tocar i escoltar en directe el cucleig dels falcons, i també de veure com s’alimenten. Tots els assistents van gaudir de la visita, participant en debats de preguntes i respostes, i van degustar un còctel de benvinguda ofert pels responsables de l'empresa.

Què és Roc Falcon?És una empresa alemanya amb una antiguitat de més de

30 anys, i la major productora de falcons del món. Els falcons que neixen s’entrenen per caçar i es venen majoritàriament als aficionats que practiquen aquesta activitat cinegètica. Criar i entrenar un bon falcó és molt delicat i costós, requereix molt temps i espais molt grans. Els falcons són espècies altament protegides en tots els països del món. A Roc Falcon es crien el falcó pelegrí, sacre, grifó i els seus híbrids.

Per què es crien a Odèn?El responsable de l'empresa, Harald Kuspert, ja havia

treballat a Catalunya anteriorment i coneixia molt bé la comarca del Solsonès. Li agradava la gent, la cultura, el paisatge i la seva gastronomia. Per això va decidir traslladar-se a Odèn amb la seva família per restablir el seu negoci, que es va veure afectat per una inesperada contaminació ambiental que va causar la mort de gran part de la producció de pollets i adults que tenien a Alemanya.

La instal·lació s’ha muntat a Odèn, una zona idònia per a la cria de falcons, degut a l’alçada del terreny, al domini de bons vents, a les condicions de temperatura i humitat i a l’escassa contaminació.

Unes instal·lacions de tal grandària, lògicament han modificat parcialment la qualitat del paisatge, encara que s’ha prestat molta atenció en el color dels materials utilitzats i ca-muflats en l’ambient. Però com a contrapartida, els habitants de la comarca tenen l’oportunitat de conèixer en directe unes bellíssimes aus de països molt llunyans.

Roc Falcon obre les seves portes a la ciutadania

L’empresa criadora de falcons, Roc Falcon S.L., va convidar dissabte passat els ciutadans del Solsonès a visitar les seves instal·lacions i a conèixer les activitats que realitzen amb aquestes aus rapinyaires

Natura Aurora Martínez de Castilla, Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (CSIC-MEC) Traducció: Susanna Cernuda (Solsona)

Visitants de la comarca a l'arribada a Roc Falcon

Un exemplar de falcó de les diferents espècies que es crien al centreEl responsable de Roc Falcon, Harald Kuspert, ensenyant un dels exemplars de falcó

Els visitants van poder observar i tocar els falcons

34 521- Divendres, 8-6-2007

Altres beneficis de la cria de falconsEls falcons que es crien en captivitat no només s‘utilitzen

per a fins cinegètics. També es fan servir en programes de con-servació per reforçar poblacions en declivi o que s‘han extingit a causa de la contaminació, com per exemple per l’ús exhaustiu d‘insecticides.

Com que els falcons són molt bons caçadors, també es deixen anar i es fan sevir en campanyes d‘erradicació d'aus

depredadores (com les gavines) o considerades "plagues" en zones urbanes (com els coloms o els estornells). A més a més, en gairebé tots els aeroports d’Espanya utilitzen els falcons que es crien a Roc Falcon per evitar les col·lisions de les aus amb els avions i reduir accidents i mortalitat humana.

Roc Falcon té previst organitzar noves activitats en el futur perquè tots els ciutadans que hi estiguin interessats tinguin l’oportunitat de veure els falcons i les instal·lacions.

Nens del Solsonès mirant i tocant els falcons Coneixent el funcionament del Centre i el procés de cria dels falcons

Natura Aurora Martínez de Castilla, Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (CSIC-MEC) Traducció: Susanna Cernuda (Solsona)

35521 - Divendres, 8-6-2007

Natura GNS. Grup de Natura del Solsonès- Secció del CEL

El Medi Ambient és un dret fonamental on els ciutadans i ciutadanes han de ser partíceps i responsables de les seves accions de respecte a l’entorn.

Estimar el nostre planeta no suposa renunciar a res, sinó canviar els nostres hàbits quotidians, i això, com totes les revo-lucions en la història de la humanitat, es fa quan les persones individuals ho assumeixen i lluiten per aquesta fi.

Per això, desitgem que entre tots i totes, petits i grans creem l’interès i promoguem les idees i les voluntats necessàries per a treballar per un món més responsable, més sostenible i solidari, amb més valors i més qualitat de vida. Un territori més just, més coherent, més sòlid. I ara més que mai, enfront del canvi climàtic i la pèrdua general de biodiversitat, la terra ens ho demana, ara més que mai, no podem girar-li l’esquena com ja fa massa temps que fem. D’una vegada per totes, hem de treballar per a la millora de la qualitat ambiental i, per co-mençar, què millor que fer-ho a casa nostra i pels nostres actes quotidians.

El Grup de Natura del Solsonès us convida a treballar plegats:

• Cal crear noves polítiques sota els conceptes d’equilibri, res-pecte i cohesió, sostenibilitat, pluralitat i participació.

• Que la gestió del Medi Ambient passi a ser una prioritat, que passi a ser un fet quotidià, internalitzada en tots els aspectes actes i objectius de la societat i que es porti a la pràctica en tots els àmbits.

• Cal que la natura sigui considerada un patrimoni fonamental, un pilar de la vida, dels nostres llegats i del nostre futur. Tre-ballar per la conservació d’aquest patrimoni, per la millora del paisatge i el nostre entorn.

• Cal elaborar i implantar l’Agenda 21 a la comarca. Amb espe-cial atenció a la gestió dels recursos energètics, de l’aigua i dels residus. Que vetlli per l’eficiència, la proporcionalitat, l’estalvi i els recursos renovables.

• La nova cultura de l’aigua demana una gestió responsable d’aquest recurs, basada en l’estalvi, la reutilització i la sosteni-bilitat ambiental. Cal acomplir la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea que fixa les mesures correctores per a garantir un bon estat de les masses aigües tant superficials com subter-rànies abans del 2015.

• Millorar la gestió de les aigües residuals tant dels nuclis urbans com dels petits nuclis agregats. Actualment hi ha una gran quantitat d’aigua que no es depura i que va a parar a rases i rius indiscriminadament.

• Millorar la gestió dels residus comarcals incrementant la recollida selectiva i de residus especials. Implantar urgentment la recollida d’orgànica a Solsona. Millorar la deixalleria i l’edu-cació ambiental a tots els nivells socials i educatius.

• Sensibilitzar l’ecomobilitat. Fomentar l’ús de la bicicleta, del transport públic, de l’ús de biodiesel i de vehicles eficients i ecològics.

Dia mundial del medi ambientGrup de Natura del Solsonès - Solsona, 5 de juny de 2007

• Incentivar el concepte de sobirania alimentària. Cal defensar l’explotació familiar i el cooperativisme local, la producció pròpia o integrada de proximitat, l’ecològica i de comerç just de qualitat i amb certesa de seguretat sanitària i ambiental.

DEFENSEM LA VIDA, VIVIM EL MEDI AMBIENT

Un paisatge de Lladurs

36 521- Divendres, 8-6-2007

BANCS I CAIXES

IBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS

RESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78

FRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Only Party ............................973 48 29 17RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

PAPERERIES - IMPREMTES

Apunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

TINTORERIES

Guia de serveis

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

CARBURANTS

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina .............973 48 28 50CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

CUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PERRUQUERIES

Perruqueria Bajona ...............973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55PERRUQUERIA NURIC. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PINTURES

BENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

TAXI

TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI Ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

ACUPUNTURA

VIDEO

LA QUIMERAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

VETERINARIS

Clínica Veterinària Setelsis ....629 39 12 46

TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

ARTICLES DE REGAL

Articles de RegalPELLICERC/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

FERRETERIES - TALLERS

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

ESTÈTIQUES

JOIERIES

JOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PASTISSERIES

LA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

GAUDÍCtra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55Torra Stil, ......................... 973 48 39 46

MODA

GESTORIES

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

ESPORTS

RIBERA ESPORTSPg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

PODOLOGIA

Peusà, centre PodològicC/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

TRANSPORTS

AUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

TECNOSOL - ÉLITE -Electrodomèstics - Audio - Video Ctra. de Manresa, 45 - 973 48 30 58

ELECTRODOMÈSTICS ÒPTIQUES

Òptica Jané, ........................973 48 34 29

37521 - Divendres, 8-6-2007

Cartellera

Colla Gegantera del Carnaval de SolsonaTrobada de Gegants de Prats del LluçanèsDissabte, 16 de juny16 h. Sortida d ela Plaça del Camp17 h. Plantada18 h. Cercavila i Ballets21 h. Sopar geganter i concertSi voleu venir telefoneu al Pere (646263073) o a l’Àngel (670214439)

Teatre escolarEls alumnes de l’extraescolar de teatre de l’escola Arrels primària presenten: El rei que no reia: el dilluns dia 11 de juny a les 6’30 de la tardaMans enlaire: el dijous dia 14 de juny a les 6’30 de la tardaAl teatre comarcal (entrada gratuïta)Hi esteu tots convidats!!

Els alumnes de l’extraescolar de teatre de l’IES Francesc Ribalta presenten: Mans enlaire: el dijous dia 14 de juny a les 10 de la nitAl teatre comarcal (entrada gratuïta)Hi esteu tots convidats!!

Guerra Civil a Catalunya - Testimonis i vivències Inauguració dissabte 16 de juny de 2007 a les 18.00 hores Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès

Guerra Civil a Catalunya és una acurada selecció dels documents més significa-tius de l’Arxiu Nacional de Catalunya sobre la guerra civil. La mostra no ofereix al públic un discurs lineal o una visió tancada dels fets històrics, sinó que cada persona, a partir de la visualització, oïda i lectura dels documents seleccio-nats podrà treure’n les seves pròpies conclusions. L’exposició, mitjançant documents i audiovisuals, il.lustra els esdeveniments i la vida a Catalunya, des de la proclamació de l’Estat Català el 14 d’abril de 1931 fins a l’any 1939, amb la doble condició de derrota i exili d’uns i de victòria i retorn per a uns altres. Aquest recorregut s’estructura en cinc àmbits temàtics amb el nom de: la il.lusió de la Segona República, els fets de juliol de 1936, les institucions en guerra, la vida quotidiana en un país en guerra i revolució, el conflicte militar i, finalment, una cloenda. El Solsonès esdevé la tercera població de terres catalanes que acull Guerra Civil a Catalunya, convertint-se en la primera comarca de les terres de Lleida i la primera de la Catalunya Central que podrà gaudir d’aquesta excel.lent exposició. Horari i lloc de l’exposició: Pati gòtic del Consell de divendres a diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 hFins el dia 22 de juliol

LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTESxerrades per als pares i mares a càrrec de l’EAPESCOLA BRESSOL ·SOLSONA·dilluns, 11 de ·juny· 2007 de 18:00 a 19:15 pm

resolució de conflictes

així com la rosella acompanya a la poncella,entrellaçades entre sí,cap a la descoberta de la primavera...

...els pares acompanyen als seus fills,en perfecta unió,cap a la descoberta de la vida.

PERQUÈ ESTIMAR TAMBÉ ÉS EDUCAR.

Assemblea informativa del Carnaval de SolsonaOberta a tothom, socis, comparses i interessatsDia 16 de juny a les 7 de la tarda, a la Cambra de Comerç (Av. dels Països Catalans, )Ordre del dia:- Estat de Comptes Carnaval 2007- Precs i preguntes

Loteria de la Fira de Sant Isidre1r. .............................49.4342n..............................41.7583r. .............................49.433Han estat venuts durant els dies de la Fira.

Festa Major de MatamargóDissabte, 16 de juny22.h. Sopar de Festa Major. Caldrà encarregar-lo abans de dimecres 13 de juny al tf. 973 473213 o 600 30 32 58.A continuació, Ball amb TRYFÀSYC i concert amb BOT-TOMLESS.Més partit de futbol “torrats contra serens”Més II GP Matamargó de Pocket Bike Terrós

Diumenge 1713. h. Missa de Festa MajorSeguidament pica pica i dinar per la gent del poble.

38 521- Divendres, 8-6-2007

Parròquia de Solsona Ramon Estany

Aquests han estat els joves confirmats: Gerard Argerich i Solanelles, Marta Auguets i Ribera, Sara Barniol i Coll, Alba Bautista i Cantons, Albert Caelles i Solé, Antoni Camps i Rot-xés, Carles Capdevila i Regada, Alba Casadesús i Roca, Aleix Casafont i Trench, Gerard Casas i Argerich, Meritxell Casas i Serena, Marc Closa i Miralles, Laia Comellas i Guitart, Joan Ramon Cots i Coletas, Marta Cuadros i Flores, Albert Fontelles i Ramonet, M. Teresa González i Pujol, Aida González i Santa-

33 joves de Solsona reben el sagrament de la ConfirmacióEn una Catedral de Solsona plena de gom a gom, diumenge passat, 3 de juny,

el bisbe Jaume Traserra va administrar el sagrament de la confirmació a 33 nois i noies de la parròquia

eulària, Susanna Lucas i Malé, Mònica Mendoza i Torrebadella, Ingrid Montraveta i Anglarill, Josep M. Moreno i Cases, Manel Pelegrina i Jordan, Tània Pelegrina i Pujol, Albert Pera i Plans, Nahïr Pérez i Ayala, Miquel Rosells i Blanch, Ariadna Serra i Solans, Alba Serra i Vilardebà, Mariona Vendrell i Pacheco, Anna Vila i Barrera, Laura Viladrich i Medina, Francesc Vilardell i Guilanyà. La cerimònia va ser compartida amb les famílies, amics, companys i catequistes.

Es demana: Persona dinàmica i responsable Coneixements d’informàtica

Per informació trucar a:Tel. 973 481 900 (demanar per Rosa) - (Horari. 08.00 a 13.00 i de 15.00 a 18.00)

Necessita:

ADMINISTRATIU/IVAper a tasques administratives i jornada de 8 hores

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Peó de fontaneria1 Gruista amb carnet

I n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134 39521 - Divendres, 8-6-2007

Opinió Pere Espinal

Un fet històric de SolsonaEn veure que el Reig havia posat la llum, un altre partit

també li va posar, presidits pel senyor Moles, tot aprofitant el Molí de Foix. A aquell solsoní -la il•lusió del qual era deixar un bonic record amb la il•luminació dels carrers de la ciutat, que ja tenia instal.lada- com que governava el partit del moles, no el van deixar empalmar amb la força del Reig. Es va enfadar de tal manera que va treure tota la instal•lació i el Moles la va haver de construir fent pagar els ciutadans.

D’aquella entrada llarga de ca l’Aguilà en deien “la gruta” i al pis de pla s’hi estava el qui presidia la campanya de la llum del Reig. Això va fer que li donessin el nom de “La Gruta”.

Al Reig li sobrava força i va fer la Farinera. El Moles també la va fer. Els que cuidaven la instal•lació del Reig van fundar una Orquestra, Els Planetes, i tenien la sala per ballar allà on en diem El Cantàbric i en deien a Cal Pixarada. En aquell balcó hi va fer un míting el Francesc Macià, President de la Generalitat ara fa 75 anys,

Els que cuidaven la instal•lació del Moles també varen fundar una orquestra, Els Rapinyaires, i tenien la sala per ballar a l’Ateneu, on hi ha La Caixa de Catalunya. Per Pasqua dues caramelles i per Carnaval dues colles per fer l’animal: el que fa pena és que si uns feien una cosa bonica els altres l’espatllaven.

Ara anem a entrar llenya i quan reposarem, el més im-portant, ja ho explicarem.

Un agraïment al Club Sant Jordi de Caixa de Catalunya

Aquest dimarts, amb la presència d’unes 60 per-sones, vaig tenir el goig de presentar el llibre “El silenci de les campanes” –La persecució religiosa a Catalunya durant la Guerra Civil– i la revista Valors –amb motiu de l’arribada a totes les llibreries de Solsona–. Per mi va ser una experiència molt enriquidora i vull donar públicament les gràcies al Club Sant Jordi de Caixa Catalunya.

La presentació s’hauria d’haver realitzat la setma-na anterior però per petits problemes de salut es va haver d’ajornar una setmana. M’agradaria demanar disculpes als que hi van anar el dia ajornat.

El cert és que l’actualitat de la memòria històrica i els “valors” dels quals parla la revista presentada reflec-teixen el moment social actual. Desitjo que la xerrada de 30 minuts agradés als assistents. Per a mi va ser tot un honor parlar davant de persones que han fet possible la prosperitat actual.

Moltes gràcies a tots.

Opinió Josep Àngel Colomés

Miro el món des de l’altre costat de la finestra i el veig gris, trist, apagat, brut, cruel, buit de significat, mort. Me’l miro dies i dies, espio com els núvols de tempesta travessen el marc del meu camp de visió, de dreta a esquerra avui, d’esquerra a dreta demà. Em pregunto si són els mateixos núvols que giren cua quan arriben a un lloc determinat del cel, o si, pel contrari, són núvols nous, que es generen més enllà de les muntanyes, que sorgeixen de la humitat de les llàgrimes que plora tothom que observa el mateix món que observo jo des de darrera d’aquesta finestra. Sovint plou, però la pluja no neteja el món, sinó que fa créixer fongs esgarrifosos, dibuixa pel·lícules lle-fiscoses de colors virolats que impedeixen la reflexió d’una lluna d’una grogor malaltissa. Observo el món des del meu cau, des de les meves pors, i el veig com es podreix dia a dia, com desapareixen els pocs colors que encara quedaven, com els núvols transformen el seu gris en negre.

Un dia al matí arriben uns senyors amb unes bates de color blau i la mama em demana que m’aparti de la finestra, que no faci nosa. Els senyors són molt amables i porten unes caixes d’eines molt grans, molt pesades. Proven de fer-me riure però jo només tinc ganes de plorar ja que el món em fa por i em fa llàs-tima. Treballen molta estona prop de la finestra on jo

Inflexions Genís Cardona

INFLEXIONS

em passo les hores. Fan molt de soroll: una trencadissa terrible. Després marxen i la mama els dóna uns diners del pot que hi ha darrera la capsa de les galetes, les galetes que tornaven mig boig al papa, quan encara vivia amb nosaltres. M’acosto temorós cap a la finestra i veig que li han canviat el vidre. Llavors espio a fora i els ulls se m’omplen de color. Sense adonar-me’n, les llàgrimes em regalimen per les galtes, el cor em batega més ràpid que mai. La mama passa l’escombra i em demana si vull una galeta per berenar.

40 521- Divendres, 8-6-2007

Opinió Pere Ortís

Un cel saquejat

El nostre cel el veiem a diari cosit de retxes de fum blanc que deixen uns aparells que amb prou feines si es veuen. La cosa s’esdevé cel amunt i en tot l’àmbit que abasta la mirada. Aquests aparells no fan soroll, però hi són, solquen el blau fins al punt que d’aquests deixants de fum blanc potser en puguem comptar de quinze a vint en tot el firmament albirador. I s’hi estan hores senceres allí dalt, esfilagarsant-se, dissipant-se.

¿Què vénen a ser aquests aparells que s’escapen de la nostra atenció immediata, de la nostra preocupació intrigada, ja tan sols perquè volen tan amunt i no se senten? No en fem cabal, ja, per allò que són ru-tina. Però, ¿són avions de passatgers? ¿Són avions de càrrega? Diria que ni una cosa ni l’altra, ja que els avions d’una i altra mena no volen tan amunt i fan soroll, se senten des de terra.

Més d’una veu espontània, informal, deixa anar que es tracta d’avions de guerra que volen per a o per b, que fan fan pràctiques. Però ¿tants, i tants alhora, i tants cada dia? És sorprenent, perquè al cel de Nova York pot ser contemplat el mateix fenomen i en les mateixes proporcions. Això ens iguala a una ciutat tan extensa ─que Déu n’hi do. Però el mateix s’esdevé al cel de la Segarra, al cel del Solsonès i al cel del Berguedà, que són els cels sota els quals jo he viscut tempo-rades. Si són avions de reconeixement, dit en termes més clars d’espionatge rutinari, cal concloure que ens tenen ben fitxats, que tenen el nostre territori ben apamat... per si de cas. El cel d’Hondures pot ser diferent, se n’hi veu algun, però mai com aquí i al nord. El cel d’Hondures es fa contemplar per gaudir-se del vol de les aures, que es digne de ser observat i n’hi ha per a encantar-s’hi; aquells ocells són uns virtuosos del vol.

La sospita és dimensió de la fantasia, diu. I va, sospi-tem. La sospita insinua que són caces de guerra ultra sofisticats que s’han de fer moure perquè no es descompassi l’intricat sistema electrònic de què són fets. Vuit o deu anys enrere el govern espanyol va comprar 75 caces de guerra, a l’OTAN, que valgueren milions i milions, valgueren una picossada astronòmica. Aquest és el secret ocult de l’OTAN: tenir força “aliats” perquè comprin força armament. Els amos del món hi fan un negoci fabulós. ¿Qui són aquests amos...? L’OTAN s’havia d’acabar amb la desaparició del comunisme, el qual era la seva intrínseca raó de ser. Però l’OTAN continua: guerra!, destrucció!, venda d’armament!

Aquests aparells allà dalt fan malbé el cel, hi deixen fums nocius, tones i tones de C02, biòxid de carboni, que destrueixen la capa d’ozó i causen l’escalfament del planeta. Cap allà a mitjan setantes, els Estats Units tenien el porojecte de construir una avió super ràpid que fóra el contrapès al Con-corde europeu, que faria el vol intercontinental molt ràpid i que aniria molt alt. I el Congrés el tombà perquè hauria deixat

fums molt nocius estacionats a l’estratosfera que haurien co-rromput la capa d’ozó. ¿Com és que ara l’OTAN se’n fum, de tot això, ara i sempre?

I no fóra tant el mal físic que causen al planeta. El mal moral causat a l’home, compta més. Aquests aparells allà dalt estableixen una psicosi de guerra al subconscient del ciutadà, que va de primera per-què, en el cas de declarar-se’n una d’innecessària, sagnant i trituradora d’un poble com és

la d’Iraq, aquest ciutadà mentalitzat ─víctima d’un criminal rentat de cervell─, no se n’alarmi i no la protesti. ¿I el mal que fan a la humanitat? No compta. No compta la humanitat. Tan sols compta el negoci que hi fan.

No hi faria que aquest aparells fossin propietat de l’Estat espanyol. I segur que molts s’alcen de les bases es-panyoles. Però és igual, són tots de l’OTAN, l’OTAN és qui mana. Que els governs insignificants són titelles manipulades pels poderosos que tenen l’armament. I amb quina por que els obeeixen, aquests estats minúsculs i servils. Heus ací el secret ingredient de la decisió d’Aznar d’enviar soldats a la guerra d’Iraq. Als Estats Units se’n fumen, i amb quin goig, de la grandesa d’Espanya, en especial a partir de la guerra de Cuba i de la risible batalla naval a la badia de l’Havana. (També es riuen, aguantant-se el ventre, de la Armada invencible). L’únic interès del poderós és que l’afalagat “amic” compri força armament quan li ho imposi l’OTAN. Tot l’altre són trons. ¿I qui és l’OTAN? És el sionisme internacional. L’eina de control d’Europa en mans dels “americans”. L’Europa que, ara per ara, també és un popet, no és pas lliure en el món d’avui. No li deixen fer allò que vol, és una vençuda de la segona guerra mundial. En molts aspectes que la podrien alliberar de la tirania dels qui no es noten, calla i creu.

41521 - Divendres, 8-6-2007

El Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Dijous de la setmana abans de les eleccions municipals, en la visita del Conseller de Cultura de la Generalitat al Museu Diocesà i Comarcal, va dir que volia crear un Patronat per potenciar aquest equipament cultural.

Aquest Patronat ja fa qui-sap-los anys que existeix i jo en sóc membre en representació del Consell Comarcal del Solsonès, nomenament ra-tificat novament en el Ple del 29 d’agost de 2003, i trobo estrany que ningú dels que acompanyaren el Conseller en la visita, l’informessin adequadament sobre l’existència d’aquest Patronat.

Trobo a faltar des de fa temps, les convoca-tòries habituals de la Junta del Patronat, perquè no se’ns avisa ni des de la Generalitat ni des del bisbat, que són els que copresideixen la institució.

També he observat que de forma unilateral i inesperada s’han eliminat els noms dels membres del Patronat que figuraven a l’Anuari Diocesà, la Guia oficial del Bisbat de Solsona.

Fetes aquestes precisions, desitjo un futur esplèndid al nostre Museu, tal com havia tingut en l’etapa de la inauguració de la seva remodelació.

Opinió Ramon Clotet - Vicepresident primer del CC del Solsonès

On és, la Mireia?Finalment han retirat la campanya publicitària de la marca

“Ara Lleida”, de la Diputació, per aquest estiu. Per sexista. Més que retirar-la, tanmateix, la modificaran, la censuraran, podríem dir, amb subtilesa, per fer-la més anodina i roma, més rasa, més naïf, menys objectable i susceptible de ferir, per tant, el ciutadà. Ara, enlloc del rostre de la model lleidatana Mireia Verdú -bell com n’hi ha pocs, i abillat, a l’anunci, amb un cosmètic verd cava que ressalta, al punt, la fina línia de les seves pertinents faccions de joveneta-, el Patronat de Turisme col·locarà un paisatge de fons, menys bel.ligerant i ofenós, menys sibil.lí, potser, i que acompanyi, més que no pas incomodi, com devia fer ara, les sobretaules dels dignataris d’ICV, impulsors de la censura de l’anunci.

Al diari ADN llegia que “Turisme de la Diputació lamenta que s’hagi pogut ferir la sensibilitat d’algun col.lectiu”, s’entén, de ferits a causa de l’exhibició d’imatges tan poc apropiades i agradables. En canvi, als degenerats com jo, que ho veiem tot amb purulència, amb una mirada que, de tant bruta brutota, sembla intoxicada i tot, i plena d’esvorancs, les convencions del món modern, del nostre món modern -que tot ho esmussa, que tot ho inhibeix, que tot ho fa riscós i cantellut, i averany de no res o de ben poc-, a aquests, que ho passem tot pel sedàs de la perversió, dic, de tant en tant, ens agrada veure alguna cara bonica que, ben guarnida i tot –tant si es d’home com de dona-, a la manera artística, com a mi m’agrada, s’aturi en una portada, al lateral d’un autobús, en una paret blasfema, fosca i nafrada, d’algun carrer.Aquesta vegada, els d’Iniciativa hi han vist una utilització sexista de la imatge de la dona, a l’anunci. Ja és veure-hi. Concretament tant com els que, a la sempre admirada Polònia –no la de la tele, sinó la de veritat-, han vist en Tinki Winki, per portar bossa de mà i parlar com si l’haguessin agafat pels testicles, un possible indici d’homosexualitat encoberta que podia perjudicar la salut mental dels infants del país. No tardarem a arribar-hi.

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Si el canvi de govern municipal a Solsona ja és, per si mateix, un fet rellevant, no ho és menys el canvi de govern a la Diputació provincial. Dos canvis per pactes dels partits d’esquerres i de progrés que en facilitaran d’altres en el futur proper.

I és que les Diputacions tenen una gran importància en el funcionament dels ajuntaments. I la de Lleida estava presidida per un persona més preocupada per exercir de contrapoder a la ciutat de Lleida que no pas per altres temes. El resultat és que el propi partit l’aparta d’aquesta institució i li encomana el paper de cap de l'oposició a Lleida – capital. Millor per a tots, perquè la Diputació anirà per camins diferents i no partidistes com ha estat la nota destacada en aquests darrers anys.

Amb aquests canvis, la comarca també canviarà. I ara toca el Consell Comarcal. És interessant veure la batalla oberta entre 4 candidats. Això ja no és el que era anys enrere en que tot es repartia entre dues o tres persones i tothom acceptava el seu veredicte. CiU esdevé un partit sense lideratge clar i sense objectius precisos. El poder que ha quedat després de les

Nous horitzonts locals i comarcals

eleccions és menor i objecte de desig per causes diverses. I les econòmiques pesen molt en aquests casos.

El que tinc clar i seria bo posar-ho en pràctica és que el futur president del Consell Comarcal fos un alcalde. És essenci-al que qui presideixi una institució com aquesta conegui bé els problemes municipals i tingui informació de primera mà del seu propi ajuntament. Als alcaldes cada dia ens arriben documents i informacions que són de vital importància per prendre acords a nivell local, però també comarcal i res millor que qui ocupi el càrrec de president sigui alcalde.

Veurem com acaba tant la batalla per la presidència com pel diputat provincial. De fet un diputat provincial a l'oposició té un paper molt menys rellevant que el que ha tingut l’actual diputada Teresa Canal. Res no serà igual i la Diputació ja no podrà compensar determinades actuacions del propi partit a la comarca, en el marc dels interessos de partit per davant dels institucionals. També en aquest nivell veurem canvis substan-cials que demostraran una millor gestió i un major respecte per la pluralitat i la diversitat política.

Opinió Manel Solé

42 521- Divendres, 8-6-2007

Opinió Ricard Monsó

Excursió a Girona i Banyoles

Roses, lliris, clavells, bonsais i una extensa varietat de composicions florals van ser els protagonistes de l'excurció que diumenge passat vam organitzar el Club de jubilats Estel del Solsonès a Girona, que celebrava la 52 edició de "Temps de Flors". Els excursionistes van poder passejar per les avingudes i carrers més antics de la capital del Gironès, però també van recórrer els estrets carrers de l'antic Call Jueu. Carrers, places, jardins, església i fins i tot portals particulars mostraven als visitants la gran varietat de flors i colors.

Després els membres del Club Estel es van traslladar a Banyoles, on van dinar en un restaurant als peus mateixos del famós Estany de més de 2 Km de llargada. Tots aquells que van atrevir-s'hi es van poder endinsar a l'estany.

El sol magnífic va acabar d'arro-donir una tornada inoblidable.

Poesia Josep Maria Poblet

Mossèn Gil escriu al bisbe

Mossèn Gil, rector d’Espet,

poble que no surt al mapa,

és designat pel Sant Papa,

com nou rector de Lloret.

Al vell mossèn Gil, expert

sacerdot, no se li escapa

com viurà la nova etapa

i diu al bisbe, en secret:

-“Eminència, heu de saber,

que en el nou destí pregon,

hauré d’haver més impuls,

car sóc molt conscient de què

em traieu d’un cul de món

per posar-me a un món de culs”

A l’Espet veia cabrits,

a Lloret veig culs i pits.

Opinió F. Torres

El poder de la bellesa

És una realitat que costa d’entendre el pes que la bellesa física de les persones té en els judicis que els demés humans emetem sobre elles. Un home i, sobretot una dona maca, ja té fet mig camí perquè ens sentim atrets i jutgem amb benevolença les seves accions. Sabem perfectament que, valorada rectament, la bellesa és quelcom secundari i transitori; però malgrat això, amb massa freqüència acaba sent decisiva en el desenvolupament de les seves vides. Confuci deia que "encara no havia trobat ningú que estimés tant la virtut com la bellesa del cos". I, per molt que ens dolgui, hem de reconèixer que aquesta afirmació és una realitat. Tots assegurem, en teoria, que mesurem les persones per la qualitat de les seves ànimes, pel valor de les seves accions, pel calibre de la seva intel·ligència, però al final veiem que al costat de la bellesa, l’esperit i el cor sempre són els parents pobres. Sabem molt bé que la bellesa no és bondat. Però també sabem, si som sincers, que mentre el lleig ha de demostrar la qualitat de la seva ànima, a la persona maca ja la hi suposem. Possiblement després ens sorprendrà per la buidor que hi ha al darrere d’aquesta bellesa, però els primers punts ja els té guanyats. No entenc perquè fem tan difícil la vida d'éssers que no tenen cap culpa de la seva possible lletjor. Fins i tot en la

santedat valorem la bellesa, ens agrada que els sants en els altars tots siguin macos; si ho van ser perquè ho van ser, i sinó l’escultor o pintor del moment s’encarregarà d’atribuir-li un encant que no tenia en la seva vida.

Santa Joana de Valois era lletja, geperuda i coixa. I tota la seva vida es va construir amb el més absolut menyspreu per les seves nul·les qualitats físiques. El seu pare, el rei Lluís XI i tota la cort desitjaven que nasqués un baró després de la primogènita Anna. Però nasqué dona i a més molt lletja de rostre i tot el cos deformat per desviació del maluc que li aniria creixent. El pare ni tant sols la volia veure i la va fer tancar al castell de Liniéres: allà va créixer la petita sense veure mai ni pare ni mare. El propi pare insistia al senyor del castell que la matés d'una vegada. Després li va resultar útil per als seus engranatges polítics, casant-la amb el duc d’Orleans, sent encara una nena. Va ser fundadora d’una ordre religiosa i exemple de virtuts. Encara en vida va ser considerada santa. Beatifi-cada el 1742 i canonitzada en 1950.

Hauríem de donar gràcies a Déu perquè almenys en aquest camp de la santedat no hi compta la gran injustí-cia de la supervaloració de la bellesa física. Déu no es fixa en els cossos mal fets, sinó en les ànimes lluminoses.

Els Sants de la Setmana

Divendres, 7 Sant Robert; sants Pere, prev., i Vistremond; beata Anna de Sant Bartomeu.

Dissabte, 8 Dedicació de la catedral de Tortosa. Sant Guillem; santa Cal·líope; beat Jaume Berthieu.

Diumenge, 9 Sant Efrem. Sant Marí; sants Prim i Felicià; santa Pelàgia o Pellaia; beat Josep Anchieta; beata Anna-Maria Taigi.

Dilluns, 10 Sant Maurici, abat; sant Asteri, bisbe.

Dimarts, 11 Sant Bernabé, apòstol company de Pau, nat a Xipre, on morí. Santa Maria-Rosa Molas i Vallbé. Sant Lleó III; santa Adelaida o Alícia.

Dimecres, 12 Sant Joan de Sahagun; beata Iolanda (o Violant); sant Onofre (o Nofre), anacoreta.

Dijous, 13 Sant Antoni de Pàdua. Sant Fandila, prev.; sant Aventí, mr.; santa Aquil.lina.

43521 - Divendres, 8-6-2007

Futbol C.F. Solsona

El dissabte en el municipal solsoní, es va disputar el partit del juvenil del C.F. Solsona contra la selecció de pares del juvenil, tècnics del Solsona i algun reforç forani.

El partit en la seva primera part va ser molt igualat. Les defenses s’imposaven a les davanteres i la bona col·locació d’ambdós equips sobre el camp va ser molt bona. Els primers d'avançar-se van ser el juvenils, quan Jordi sorprenia Juanjo amb un xut amb rosca. Cal dir que Juanjo va ser el fitxatge estrella dels pares.

El partit va continuar amb la mateixa tònica, però a les acaballes de la primera part, Miquel (precisament l’entrenador del juvenil aquesta temporada) marcava el gol de l’ empat quan rebia la pilota dins l’àrea i marcava amb l’esquerra.

El partit va arribar a la mitja part amb empat a un gol.A la represa tot va continuar igual, però de mica en mica,

el físic dels joves es va anar imposant i el domini va començar a caure del costat dels juvenils, que, mitjançant Eli, marcaven el dos a un, en un fort xut de fora l’àrea. Pocs minuts després era Àlex ( el pichichi del juvenil) qui feia el tercer. Ricard, amb un golàs des del mig camp, feia el tres a dos, fent-li passar la pilota per sobre a Sabata, que s’ havia canviat per Albert, que va acabar el partit amb els pares. Semblava que hi havia es-perança pels pares, ja que entre una defensa amb Joaquim i Albert estel·lars aguantaven les escomeses locals, però Àlex tornava a posar distància i Moreno (el pare) enviava un gran xut al pal que hauria tornat a donar emoció al partit, però va ser Sabata, ja un altre cop de jugador qui feia el cinquè i encara faltava el tercer dels pares, que el feia Felip en un penal provocat per ell mateix.

Al final cinc a tres, moltes abraçades, agulletes (el diu-menge) per part dels pares i bon humor en general per donar ara sí per finalitzada la present campanya.

APROFITEM -DE PART DEL JUVENIL I DEL SEU ENTORN- PER FELICITAR ELS COMPONENTS DE LES PLANTILLES DE L'INFANTIL I DEL 1er. EQUIP DEL C.F. SOLSONA QUE HAN ASSOLIT L’ ASCENS DE CATEGO-RIA EN LA TEMPORADA QUE JA ACABA.

Juvenil 1a Divisió - 02/06/2007

C.F. Solsona juvenil, 5 - U.E. Pares del juvenil, 3Juvenil: Albert, Moreno, Eli,÷

Isolino, Moreno, Solbi, Adria, Carrasco, Ribalta, Felip, Jose, Ricard. - Àrbitre : Sr. Miquel Àngel Navarro (molt correcte).

Futbol CF Solsona

C.F. Solsona

Eleccions a Junta Directiva

El divendres 29 de juny, i coincidint amb l’Assemblea General Ordinària de socis, se celebraran les eleccions a Junta Directiva.

Les candidatures s’han de lliurar a les oficines del Club abans del divendres 15 de juny. Hi ha de constar el candidat a President i els candidats a Junta Directiva.

En el cas que es presenti una única candidatura, es considerarà guanyadora per aclamació. En el cas que no se’n presenti cap, l’Assemblea intentarà nomenar una Junta Gestora o decidirà les mesures a emprendre.

Per qualsevol aclariment, podeu adreçar-vos als membres de la Junta.

El resultat el de menys

44 521- Divendres, 8-6-2007

Atletisme Club Fondistes del Solsonès - Prosetel

5a cursa de Pineda de Mar

Diumenge 3 de juny de 2007 es va disputar la 5a cursa de Pineda de Mar, amb la participació rècord de 1.350 inscrits, entre els que constaven els atletes del Club Fondistes del Sol-sonès Sancho Ayala i Josep Alconchel,

Aquesta cursa es totalment plana i molt ràpida i els atletes volen aprofitar per fer marca en la distància dels 10 Km. i els premis en metàl·lic fa que la majoria d’atletes d’elit es donin cita a Pineda de Mar.

A les 9 h. del matí i amb una molt bona temperatura es va donar la sortida a la cursa.

Sancho Ayala va sortir amb el grup capdavanter i va continuar fins al final, arribant al lloc 19 de la general amb un bon temps: 33’29 minuts.

Pròximes curses 10 de juny a Salaou 10 Km.10 de juny a Almacelles 10 km.17 de juny a Lleida (Cursa dels Templers 10 km)23 de juny a Olesa (Cursa del Foc) 10 km.

Josep Alconchel va arribar al lloc 313 de la general amb un bon temps de 41’03 minuts, rebaixant el seu temps de l’any passat en més de 2 minuts.

La cursa va ser guanyada per Otmani El Hassany amb un magnífic temps de 29’59 minuts, seguit del guanyador de l’any passat Addelghani El Hassany amb un temps de 30’08 minuts i repetint el tercer lloc de l’any passat va entrar Enrique Luque amb un temps de 30’14 minuts.

En la categoria de dones la guanyadora va ser amb rècord inclòs Joanna Jepkorir amb un temps de 32’57 minuts seguida per la manresana Meritxell Calduch amb un temps de 34’19 minuts i la tercera va ser M. Luisa Muñoz amb 38’03 minuts.

Dels 1.229 atletes arribats, l’últim va fer un temps d’1 hora i 36 minuts.

Futbol C.E Arrels

Pre-benjaminsGuillem, Àngel, David, Arnau, Roger, Joan, Sergi, Àlex, Manel, Guillermo, Lluís i Marc

Clara Victòria dels prebenjamins d'Arrels

El passat dissabte es va disputar el primer triangular Pre-benjamí Vila de Cardona, en el qual els nostres petits van aconseguir una merescuda i clara victòria, ja que van començar guanyant als amfi-trions, que van classificar-se en 2n lloc, per un 2-1 i després van vèncer al Sagrada Família, classificat 3r per un 1-0.

Els nostres petits van destacar per la

seva bona col·locació al camp i la il·lusió i ganes que van demostrar al llarg dels dos partits.

També volem destacar la bona orga-nització de l'acte i felicitar la gent del Cardona per aquesta bona iniciativa.

Entrenadors: Jordi, Àngel. Drets: Arnau, Guillem, Joan, Marc, Guillermo. Ajupits: Àlex, Roger, Àngel, David, Manel, Sergi, Lluís

45521 - Divendres, 8-6-2007

Mini-mixte “B”

C.B. Vila-Vilà Artés “C” 56C. B. Solsona-mixte “B” 75Èric Masdenpinós 10, Bernat Moreno 16, Aleix Nieto 7, Marc Ribera, Aleix García 24, Queral Ribera 10, Marc Garrido 2, Roger Marsinyach 2, Anna Segués 2, Xavier Casas 2.Parcials: 4-9 / 10-17 / 19-37 / 31-53 / 42-64 / 56-75.

El CAMPIÓ no dóna cap opció

L’equip mini tanca una brillant temporada, amb una victòria fàcil a la pista de l'Artés. Amb un partit do-minat de principi a fi. L’equip toronja ha començat fort i ha aconseguit treure un còmode avantatge de 20 punts poc abans de la mitja part. A la segona meitat han baixat una mica la intensitat, sobretot en defensa; això ha fet que canviés la dinàmica del partit passant a ser més ofensiu per part de l’Artés. De totes maneres, el marcador no ha perillat mai.

Bàsquet C.B. Solsona

Ja s’apropa el Mini Campus de BàsquetAdreçat a nens i nenes nascuts entre 1995 i 2001

Una de les activitats d’estiu que molts infants esperen és el Mini Campus de Bàsquet del CB Solsona. El Mini Campus estiuenc és una bona oportunitat per passar una bona estona i iniciar-se en la pràctica d’un esport d’equip tan dinàmic i complert com és el basquetbol. Les activitats es desenvolupen al pavelló municipal de Solsona i els participants també viuen indirectament l’ambient del campus de tecnificació “Elite Jove” i en alguna ocasió reben alguna vista d’algun jugador o entrenador “famós”.

L’horari és de les 7 a les 9 del vespre, de dilluns a diven-dres; les setmanes són les següents:

1.Del 2 al 6 de juliol2.Del 9 al 13 de juliol3.Del 16 al 20 de juliol4.Del 23 al 27 de juliol

El preu d’inscripció és de 20 euros per setmana i 65 euros per les quatre setmanes. Cal destacar que cada vegada més s’inscriuen nens i nenes d’arreu de la comarca, estiuejants i, fins i tot, de les comarques veïnes. Les places són limitades, per la qual cosa recomanem als pares i tutors que no s’esperin a darrera hora per apuntar-los. Les inscripcions es formalitzen a l’establiment comercial RIU ESPORTS I MODA, a l’avinguda del Verge del Claustre núm. 18, de Solsona.

El full d’inscripció es pot obtenir a la web del club www.cbsolsona.com.

Mini Campus de Bàsquet. Estiu 2006

Visita de Ricard Casas al Mini Campus de Bàsquet. Estiu 2006

Sorteig de suport al Bàsquet BaseUs informem dels números premiats en el sorteig del viatge a Egipte (1er. premi) i la televisió LCD de pantalla plana (2on. premi):

1er premi: 9.165 / 2on premi: 5.289

Les butlletes guanyadores han estat repartides.

La Junta del CB Solsona

46 521- Divendres, 8-6-2007

Secció de Muntanya Jaume Cots

La Pedra(Paret del Pas Estret)

Via Unai

Com arribar-hi: De Sant Llorenç de Morunys, seguirem direcció al poble

de la Pedra, uns 300 m abans d'arribar-hi prenem la pista asfal-tada de la nostra esquerra, direcció Pratformiu. Durant uns 4 o 5 quilòmetres, seguirem pujant fins arribar al Coll (Ermita).

A partir d'aquí continuarem per la pista ja amb millor estat, fins al peu de la Paret del Pas Estret (molt visible)

Nom: Via Unai

Dificultat: IV+

Material: Via equipada

Llargària: 60 m

Descens: Indicat amb Fites

Via Oberta: Jaume Cots

Sortida de l'últim llarg de la Via Unai

Per a més informació "Guia d'escalades del Solsonès" de Josep M. Cases

Un agraïment pel "Baldo" que sempre ens té a punt l'esmorzar

El Motor Club del Solsonès tanca la temporada amb una sortida a Gòsol

La gent del Motor Club del Solsonès va posar fi a a la temporada amb un sortida col·lectiva pel Solsonès, el Berguedà i l'Alt Urgell. L'expedició estava formada per una vintena de motos que van sortir de Solsona direcció l'Aigua d'Ora. D'allà van continuar cap a Gòsol i fins al Molí de Fòrnols, on la cara-vana va aprofitar per parar i dinar.

Un cop acabada la sobretaula, els motoristes del Motor Club del Solsonès van continuar el camí de tornada cap a Solso-na per Coll de Port i Coll de Jou. En total van ser més de 150 quilò-metres de ruta entre paratges espectaculars i verds esplèndids.

Motor Motor Club del Solsonès

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

47521 - Divendres, 8-6-2007

Futbol Sala PB Solsona La Xurre

PB Solsona “La Xurre”, 5CCR Castelldefels, 1 PB Solsona: Dani, Obiols, Rafart, Ricard, Santacana, Ivan, Sito, Jordi, Ramon, Joan i Mangas - Àrbitres: Melero i PonsGols. 1a part: 0-1 min.13 Propia porta, 1-1 min.19 Sito 2a part: 2-1 min.24 Obiols, 3-1 min.26 Joan , 4-1 min.26 Obiols, 5-1 min.38 Sito

Partit de tràmitD’aquesta manera podem definir el partit que va disputar

l’equip de LA XURRE el passat diumenge, ja que cap dels dos equips no es jugava res més que els tres punts.

El partit va començar amb uns locals amb ganes de guanyar i d’aquesta manera poder pujar un altre lloc en la taula i també perquè els companys que aquest any deixaran la penya ho deixessin amb un bon gust. Tot i que van avançar-se en el marcador els visitants en un xut que va rebotar a la defensa dels de la penya, els de LA XURRE van restablir la igualada abans del descans amb un gol fet per en Sito.

A la represa el joc dels solsonins va ser més directe i en sis minuts ja havien trencat el partit amb tres gols més, dos del capità Obiols i l’altre del Joan Llosada. A partir d’aquí el partit va ser dominat en tot moment pels jugadors de LA XURRE, que van gaudir de força ocasions per engruixir el resultat, però no va poder ser fins al minut 38 que el Sito feia el seu segon gol del matí.

En fi, resumint la temporada, val a dir que el club està molt satisfet pel resultat que s‘ha obtingut en aquesta complicada 1a nacional B, on finalment s’ha quedat classificat en la 10a posició i per l’ascens de l’equip juvenil.

Agraïm des d’aquest espai el treball fet pels entrenadors Toni Vilaró i Albert Viladrich.

A partir d’aquest moment ja s’està treballant en la tem-porada vinent.

CLASSIFICACIÓ 1a NACIONAL B GRUP 2 TEMP. 06/07

PJ PG PE PP GF GC PTS

1 NATACIO SABADELL 30 23 1 6 164 91 702 MARTORELL FS 30 20 3 7 159 120 633 WINTERTHUR SANT CUGAT 30 19 3 8 189 137 604 CASA ALCALA FS 30 19 1 10 124 107 585 SANT ANDREU DE LA BARCA 30 19 1 10 117 105 586 G.IMB.STRABERES TARREGA 30 18 2 10 128 96 567 TABIGUIX VILASECA FS 30 15 3 11 156 136 518 SICORIS CLUB 30 14 4 12 145 129 469 PB CASTELLDEFELS 30 11 4 15 115 143 3710 PB SOLSONA LA XURRE 30 11 1 18 120 139 3411 SPORTING ESPLUGUES 30 10 3 17 120 148 312 CRISTEC BALAGUER FS 30 10 2 18 128 160 3213 GIMNÀSTIC DE TARRAGONA 30 10 1 19 130 161 3114 SANT JULIA CE 30 7 5 18 104 143 2615 CERRO -PB TRINITAT VELLA 30 6 5 20 129 139 2316 CCR CASTELDEFELS 30 7 1 22 94 137 22

JORNADA 30

SPORTING ESPLUGUES - PB CASTELLDEFELS ...................... 11 – 6PB SOLSONA LA XURRE - CCR CASTELLDEFELS ........................ 5 – 1NATACIO SABADELL - SICORIS CLUB ........................................ 5 – 4TABIGUIX VILASECA FS - SANT JULIA CE ............................... 10 – 4MARTORELL FS - CASA ALCALA ............................................... 3 – 4W. SANT CUGAT - NÀSTIC DE TARRAGONA ............................. 9 – 1PB TRINITAT VELLA - TARREGA FS .......................................... 3 – 5CRISTEC BALAGUER - ST ANDREU DE LA BARCA .................... 6 – 7

També voldríem donar ànims al jugadors que estan lesio-nats: JAVI ALCONCHER, ALBERT EROLA, JOAN COLELL i ÈRIC TARIFA, tot desitjant-los una ràpida recuperació.

Ep,la foto - Esports Ramon Estany

Les noies del CB Solsona-Torelló gaudint d'un merescut descans L'equip de les CISTELLETES, celebrant un excel.lent final de temporada

48 521- Divendres, 8-6-2007

Dies: 25,26,27,28 i 29 de juny de 9h a 13h

Lloc: Camp Municipal de Solsona

Inscripcions: del 28 maig al 2 de juny per aquells nens i nenes que van participar a les Estades de Pasqua a Riu Esports i Moda.-Obertes a tothom del 4 al 23 de juny.

Categories: nens i nenes pre-benjamins, benjamins, alevins i infantils

ESCOLADE FUTBOL “LACH”CAMPUS D’ESTIU

SEMIFINALS DISSABTE 2 DE JUNY

BAR CASTELL – LLOBERA: 12-4EXC. J. RIBERA – ESP. FREIXINET: 2-1

FINALSDISSABTE 9 DE JUNY (vestidors pista de tenis)

3r i 4t lloc LLOBERA – ESP. FREIXINET(a les 16 h al pavelló) GUITART – ADRIÀ

1r i 2n lloc BAR CASTELL – EXC. J. RIBERA (a les 17 h al pavelló ) CASTILLO - ADRIÀ

12 H (DISSABTE 16 DE JUNY)

Dissabte es disputa lafinal de la Lliga Comarcal

Lliga Comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

L'equip d'Exc. J. Ribera L'equip de l'Esportiu Freixinet

A la Fase Final hi han arribat el Bar Castell, el Llobera, Excavacions J. Ribera, Esportiu Freixinet.

A continuació teniu el calendari

49521 - Divendres, 8-6-2007

Patinatge Solsona Patí Club

10 podis del Solsona Patí Club a un trofeu català

El passat dia 26 de maig, a La Garriga (Barcelona), es va celebrar el IV Torneig SEK Catalunya organitzat pel Club de Patinatge Artístic SEK Catalunya i la Federació Catalana de Patinatge.

Aquesta competició va reunir més de 150 patinadors d’arreu de Catalunya. Del Solsona Patí Club hi van participar 16 patinadors: Àngel Cases a “Mini B”; Ainoa Llàcer, Ainoa Rabaneda i Genís Rescalvo a “Mini A”; Alba Feliu i Marc Cí-ria a “Pre-benjamí”; Mercè Llordella, Paula Martínez i David Rescalvo a “Iniciació C – Nivell B”; Laura Castillo a “Iniciació C – Nivell A”; Aïda Taus a “Iniciació B”; Trini Hernández i Pa-trícia Cases a “Iniciació A”; Júlia Mascaró i Jèssica Hernández a “Juvenil”; Alba Fernández i Montse Auguets a “Categoria”.

Tots els patinadors de la nostra entitat van realitzar un bon paper, tant a nivell tècnic com coreogràfic, aconseguint unes excel·lents classificacions.

De la competició dels patinadors de “Categoria”, que englobava des de la Categoria Cadet fins a Sènior, Montse Auguets va ser Subcampiona i Alba Fernández, sent la patinadora més jove del seu grup, va pujar al podi en tercera posició.

A la categoria “Juvenil”, que reunia a tots els patinadors de “Certificat” (nivell més elevat d’Iniciació de les Territorials de Barcelona, Girona i Tarragona) i “Debutants” (nivell més ele-vat d’Iniciació de la Territorial de Lleida), el Solsona Patí Club va aconseguir unes posicions immillorables: Jèssica Hernández va pujar al punt més alt del podi sent la Campiona Juvenil, i Júlia Mascaró la va seguir aconseguint ser la Subcampiona de la mateixa categoria.

Pel que fa a “Iniciació A”, els nostres patinadors també van obtenir uns excel·lents resultats: Patrícia Cases va pujar al podi en tercera posició i Trini Hernández va ser la quarta classificada a poques dècimes de la tercera plaça.

Aïda Taus va competir a “Iniciació B”, un grup amb molt nivell on totes les patinadores eren com a mínim tres anys més grans que ella, i va aconseguir situar-se en una merescuda, i difícil d’aconseguir, cinquena posició.

La categoria “Iniciació C” es va dividir en dos grups: “Iniciació C – Nivell A” que incloïa els patinadors majors de 8 anys, i “Iniciació C – Nivell B” que reunia als patinadors menors de 8 anys. Laura Castillo va participar a “Iniciació C – Nivell A” aconseguint pujar al podi en tercera posició, aquest resultat va ser excel·lent perquè aquest grup era molt competitiu i la Laura era la patinadora de menor edat que hi participava.

Pel que fa a “Iniciació C – Nivell B” vàrem tenir tres representants del Solsona Patí Club: Paula Martínez, la patina-dora més petita d’aquest grup, va aconseguir situar-se en sisena posició; Mercè Llordella era la següent patinadora més petita, però va aconseguir pujar al podi com a Subcampiona d’aquesta categoria; David Rescalvo va aconseguir un excel·lent resultat alçant-se al podi com a Campió.

A la categoria “Pre-benjamí” vàrem tenir a una solsoni-na que porta tan sols tres mesos damunt d’uns patins: Alba Fe-liu. Aquesta patinadora va aconseguir un immillorable resultat: es va situar en onzena posició en un dels grups més nombrosos de la competició. Marc Círia, que competia en el mateix grup es va alçar damunt del podi com a Campió.

C. C

aste

ll, 8

So

lson

a973 4

8 0

0 7

8

50 521- Divendres, 8-6-2007

La categoria “Mini” era la més esperada per a tots els as-sistents. En ella competien patinadors d’edats compreses entre 3 i 6 anys. Aleshores es va dividir en dos grups per l’elevat nombre de participants: Els més petits en “Mini B” i els més grans en “Mini A”. La nostra entitat hi va tenir quatre representants.

A “Mini A” vàrem tenir a Ainoa Llàcer que va obtenir una excel·lent sisena posició; la va seguir en la mateixa tònica Ainoa Rabaneda aconseguint un altre gran resultat sent la cinquena classificada; finalment el Genís Rescalvo es va alçar damunt del podi com a Subcampió.

Patinatge Solsona Patí Club

A “Mini B” hi va participar Àngel Cases aconseguint pujar al podi sent Subcampió del grup dels més menuts.

L’Equip Tècnic i la Junta Directiva estan molt orgullo-sos dels resultats aconseguits en aquesta competició a nivell de Catalunya. Dia rere dia el Solsona Patí Club es mostra com una entitat més ferma en el món del patinatge. Volem agrair als nostres espònsors (“Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”) tota l’ajuda que ens estan donant. Sense ells res no seria el mateix.

Moltes felicitats !

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Sira Capdevila i Maria Riu, campiones en la Final Iniciació

El diumenge dia 3 de juny, a la població urgellenca de Bellcaire, van tenir lloc les competicions corresponents a la Final d’Iniciació provincial de la territorial de Lleida. Del nostre club, quatre patinadores van ser classificades per participar en aquesta jornada, després d’obtenir molt bons resultats en les passades voltes d’Iniciació. Elles són: Sira Capdevila, categoria E; Sheila Lara, categoria C; Iris Cap-devila, categoria C i Maria Riu, categoria C. Totes quatre havien pujat al podi en la passada volta, i ara els tocava defensar-se a la final.

Sira Capdevila, d’aquesta manera, aconseguia ser la Campiona de la Categoria E; Sheila Lara, es classificava en 10a. posició; Iris Capdevila, després de ser campiona en les dues passades voltes, es quedava en la 4a. posició, empatada en punts amb la tercera; i Maria Riu, aconseguia ser Campiona de la Categoria C.

A totes elles, moltes felicitats per arribar a la Final i obtenir tan bones posicions. Als pares i les mares, per seguir-nos i ajudar-nos en tot, a la Junta del club, per ser present en tots els esdeveniments i estar al peu del canó en tot moment, i a les monitores Marta Auguets i Marta Cardona per la seva feina tan ben feta! Felicitats C.P. Solsonès! Sira, Iris, Maria i Sheila amb Marta Auguets i Sara Alarcón

51521 - Divendres, 8-6-2007

Quina va ser la teva primera moto?Va ser una Yamahha VIRAGO de 550 cc, ara fa 4 anys, i va ser una experiència que em va agradar bastant perquè vaig trobar que era una manera molt maca de passar el temps de lleure i treure’t les preocupacions de sobre.

Quantes motos més has tingut?Aquella i una altra, que he comprat recentment, és molt més gran, una Kawasaki Vulcan 900, i em va fantàstic.

La teva afició a les motos és recent?Sempre m’havia agradat, sobretot quan veia passar els motoris-tes en plan passeig. I quan em va sortir l’oportunitat d’adquirir una moto de 2a mà, no vaig deixar perdre l’ocasió. I la veritat és que a partir d’aleshores em vaig afeccionar més fins que me'n vaig comprar una de nova.

Com va néixer l’Associació MOTORRUCS que presideixes?Va ser creada ara fa un any i mig per l’Óscar Bonet (Lo Marra-co). Ell es va posar en contacte amb nosaltres, doncs érem un grupet que féiem sortides pel nostre compte, sense estar encara associats, tot i que ja ens ho havíem plantejat. La proposta va ser acceptada de seguida i així va ser com vam començar a anar plegats cap aquí i cap allà, ja com a entitat.

I quants sou ara?Doncs uns 44.

Què cal per ser soci dels MOTORRUCS MG?Simplement que t’agradi la moto i el món del motor, i anar participant a les sortides amb nosaltres, així com venir a les reunions. Cal dir que s’entra primer com a soci simpatitzant, per veure que el nou soci s’adapta, i no sigui una persona con-flictiva. No hi ha límit d’edat. Nómes l’edat mínima pel carnet, 18 anys, i a partir d’aquí, fins que el cos aguanti. De fet, hem coincidit en concentracions amb gent de 80 anys que tot i així no se separen de la moto.

Quines activitats feu. Sortiu freqüentment?Som un grupet que la majoria cada diumenge fem sortides. No tots els 44 socis alhora, de vegades som una vintena que marxem i d’altres només vuit. Aquí tothom s’ho combina com més bé li

va. A més, les rutes que fem també són molt variades. Pot anar des d’una ruta turística per anar a esmorzar a Sant Llorenç o a Cambrils o bé podem anar perfectament cap a la platja, sense oblidar les trobades de motos i concentracions, on ens hi po-dem quedar dos o tres dies. He d’afegir que en les trobades que fem, contràriament al que podrien pensar alguns, no es tracta de córrer a gran velocitat o apurar les prestacions de la moto, el nostre objectiu principal és gaudir de la moto i el paisatge, anant en plan de passeig.

Els motards aneu precedits d’una imatge de vegades nega-tiva. És cert això?Com a tot arreu, hi ha de tot. Sí que és cert que la imatge que es pot donar a les concentracions i especialment a les trobades, amb les botes i les armilles de cuir és d’agressivitat, de duresa, però res més lluny de la realitat, doncs la majoria dels motards són persones fantàstiques, amb una percepció de la moto i del conviure molt oberta, i davant de qualsevol necessitat sempre estan disposats a donar un cop de mà.

Parlem d’un tema delicat, són segures les carreteres per als motoristes?Hi ha molt per millorar. De vegades tens sorpreses, forats que no t’esperes, i si algun dia per mala sort rellisques, les tanques laterals són molt perilloses, encara que s’han començat a ar-ranjar en alguns punts.

Parlant de concentracions, la vostra primera gran moguda ha estat per la Fira de Sant Isidre, amb la Primera Trobada Motera, quina valoració en fas?Molt bona. Evidentment, sempre es pot millorar, però la rebuda que vam percebre de la gent que va venir va ser genial, i sempre animant-nos a repetir-la perquè és un punt del país on no hi sol haver trobades d'aquestes, i s’ha vist que Solsona és ideal per a aquestes concentracions.

El Joan Ramella, de 48 anys, i mecànic de manteniment a TRADEMA, aquí el veiem amb la seva Kawasaki Vulcan.

“el nostre objectiu principal és gaudir de la moto i el paisatge”

Un cafè amb Ramon Estany

Joan Ramellat Angrill, president dels MOTORRUCS MG de Solsona

52 521- Divendres, 8-6-2007

Cultura Josep M. Borés

Roger Mas a la presentació del39è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

L’escriptor mallorquí Baltasar Porcel va rebre dimecres passat el 39è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2007, dotat amb 30.000 euros, en reconei-xement a “una de les grans obres de la narrativa catalana contemporània” i el seu “compromís” amb la llengua i literatura catalana.

El premi, instituït per Òmnium Cultural el 1969, es concedeix anualment a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en català, i per l’exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

El premi va ser atorgat en una cerimònia al Palau de la Música Catalana.

La notícia local l’encapçala en Roger Mas, que va ser el que amb la seva música obria aquest important acte oferint Somni-umS amb la col.laboració de Xavi Guitó, Ivan Dach, Dani Ruiz i Josep “Pinyio” Martí.

Col.leccionisme

El Museu de la Moto de Bassella i les caves Giró del Gorner acaben de treure al mercat una nova sèrie del seu cava de col.lecció. Com en les dues edicions anteriors, es tracta d’un estoig format per tres ampolles amb plaques personalitzades amb motos antigues. En aquest cas, s’han escollit tres marques molt representatives de la indústria motociclista espanyola: Bultaco, Montesa i Ossa. Els models concrets que han quedat immortalitzats en aquesta tercera sèrie són una Montesa Brio 125cc, una Ossa comercial 150cc i una Bultaco Tralla 101 125cc, tots tres de l’any 1959. Com en les edicions anteriors, cada ampolla està numerada i la producció s’ha limitat a 1.200 unitats, cosa que augmenta el seu valor i les converteix en autèntiques peces de col·leccionista. L’estoig ja es pot adquirir per 25 euros a les Caves Giró del Gorner (Puigdàlber, Barcelona) o al Museu de la Moto (carretera C-14, km.134, Bassella, Lleida). També està disponible a la botiga virtual del museu:www.museumoto.bassella.com

Noves plaques de cava amb motos de col.lecció

Bultaco, Montesa i Ossa protagonitzen aquesta tercera sèrie

13 ANYS

PREMONITION - 7 DÍAS

• Divendres, 8 juny - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador)

• Dissabte, 9 - 11 nit

• Diumenge, 10 - 2/4 de 8 vespre

• Dilluns, 11 - 1/4 d'11 nit

LA TERANYINA DE LA CARLOTA• Dissabte, 9 - 1/4 de 7 tarda

• Diumenge, 10 - 2/4 de 6 tarda

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

PREMONITIO

N

LA TERANYIN

A

DE LA CARLOTA

APTA

Baltasar Porcel va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2007

53521 - Divendres, 8-6-2007

Concerts Ramon Estany

Nit funky a l’SputnikDivendres passat, 1 de juny, el pub Sputnik de Solsona va oferir una vetllada musical dedicada al funk, amb els Secs Machine ( Albert Alabedra-Veu i guitarra, Eduard Corominas-Baix, Andreu Moreno-Bateria)

i els Funk Stars (Conrad Rafart-Saxo i Roger Giménez-Teclats)

Bon rock a l’SputnikEl grup Union Street Band va actuar al pub solsoní diumenge passat, 3 de juny

54 521- Divendres, 8-6-2007

Passatemps Marta C.

Les 7 diferènciesEufòria i alegria damunt el tràiler sobre el que van celebrar l’ascens a Primera Territorial, l'equip Sènior del CF Solsona

Proveu de trobar les 7 diferències entre les dues fotografies

L'Acudit del Simi

55521 - Divendres, 8-6-2007