CORREGUDES DE BOUS ?

OBRI ELS ULLS !

MATAR PER DIVERSIÓ

Potser hages escoltat que la correguda de bous és un art, però no ho és....És una ciència...: la ciència de la tortura.Res en la festa brava és genuí, solament el dolor.

ES CREU VALENT, PERÒ NO HO ÉS (1)

24 hores abans d’entrar en la sorra, el bou ha estat sotmès a un tancament a les fosques perquè al soltar-lo, la llum i els crits dels espectadors l’aterreixen i tracta de fugir saltant les barreres; el que produeix la imatge en el públic que el bou és feroç, però la condició natural del bou és fugir NO atacar.

Li retallen les banyes per a protegir al torero. Li pengen sacs de sorra en el coll durant hores.

ES CREU VALENT, PERÒ NO HO ÉS (2)

... el colpegen en els testicles i en els renyons, li provoquen diarrea posant sulfats en l’aigua que beu perquè arribe dèbil i desorientat a l’arena. Li unten greix en els ulls per a dificultar la seua visió i en les potes una substància que li produeix ardor i li impedeix mantindre's quiet per a no deslluir l'actuació del torero.

ELS CAVALLS DELS PICADORS Es trien cavalls que ja no tenen valor comercial, perquè l’animal mor en 3 o 4 corregudes com a molt.És molt habitual que l’animal patisca trencadures múltiples de costelles o desbudellaments. Se’ls col·loca un plastró simulant que se’ls protegeix, però en realitat es tracta que el públic no veja les ferides del cavall que amb freqüència presenten exposició de vísceres.

EL TREBALL DEL PICADOR Si el torero percep que el bou envesteix amb molta energia, ordena al picador fer el seu treball que consisteix a dessagnar al bou per a afeblir-lo, clavant-li en el llom una llança que destrossa músculs (trapezi, romboide, espinós i semiespinós, …); lesiona, a més, gots sanguinis i nervis.

Tot això perquè el torero puga brindar l’expressió artística que se suposa ha de tenir aquest espectacle.

Una sols pulla podria destrossar al bou, per això es fa en tres temps "per a major gaudi de l’afició."

LES BANDERILLESLes banderilles asseguren que l’hemorràgia seguisca; intenten col·locar-les just en el mateix lloc ja danyat amb els ganxos de metall. El ganxo es mou dintre de la ferida amb cada moviment del bou i el frec de la crossa; el pes de les banderilles contribueix a aquesta funció.

Algunes tenen un arpó de 8 cm, i se les anomena "de càstig“; li les claven quan ha aconseguit evadir la llança del picador. Les banderilles perllonguen l’estrip i l’aprofundiment de les ferides internes. No hi ha límit al nombre de banderilles: tantes com siguen necessàries per a esgarrar els teixits i la pell del bou.

DEMOSTRANT VALOR (1)La pèrdua de sang i les ferides en l’espina dorsal impedeixen que el bou alce el cap de manera normal, i és quan el torero pot acostar-se.Amb el bou ja prop de l’esgotament, el torero no es preocupa ja del perill i es pot donar el luxe de retirar-se del bou després d’un passe especialment artístic, tirant fora el pit i envanint-se al rebre els aplaudiments del públic

DEMOSTRANT VALOR (2)

Quan el bou aconsegueix este estat planyívol, el matador entra en l’arena en una celebració de bravura i masclisme, a enfrontar-se a un bou exhaust, moribund i confós

L’ESPASA

A l’hora de matar, si el bou té un poc de sort mor d’una estocada, però no com es pensa d’una estocada al cor. El bou és travessat amb una espasa de 80 cms de longitud, que pot destrossar-li el fetge, els pulmons, la pleura, etc., segons el lloc per on penetre en el cos de l’animal. Quan destrossa la gran artèria, el bou agonitza amb enormes vòmits de sang.

LA TORTURA SEGUEIX

El bou, en un intent desesperat per sobreviure, es resisteix a caure, i sol encaminar-se penosament cap a la porta per la qual el van fer entrar, buscant una eixida a tant de maltractament i dolor. Però llavors l’apunyalen en el bescoll amb la REMATADA, una altra llarga espasa que acaba en una fulla de 10 cm. A pesar d’estos terribles turments, l’animal no sol morir immediatament, però finalment cau a terra, perquè l’espasa ha anat destrossant els seus òrgans interns.

MESTRES? ARTISTES? VALENTS?

oIgnorants, Assassins i Covards ?

I SEGUEIX… El rematen amb la PUNTA de 10 cm. amb la que intenten seccionar-li la medul·la espinal, a l’altura de les vèrtebres atles i axis.

El bou queda així paralitzat, sense poder tan sols realitzar moviments amb els músculs respiratoris, per la qual cosa mor per asfíxia, moltes vegades ofegat en la seua pròpia sang, que li ix a borbollons per la boca i el nas.

L’arrossegament Després que li destrossen les vertebres, el bou perd el control sobre el seu cos des del coll cap avall, no obstant això cap amunt es manté intacte, per la qual cosa està conscient de tot l’horror i de com és arrossegat fora de l’arena.

NO SIGUES INDIFERENT AL SEU DOLOR

Arribes a veure la llàgrima que s’escorre per la seua cara?

No sigues partícip d’estos esdeveniments, les corregudes de bous són una tradició cruenta que ens

denigra com a sers humans

Antonio Gala, va escriure en el dominical d’El País un 30 de juliol de 1995 un article en què confessava la seua "conversió" a antitaurí.

"I de sobte [el bou] va mirar cap a mi. Amb la innocència de tots els animals reflectida en els ulls, però també amb una imploració. Era la querella contra la injustícia inexplicable, la súplica enfront de la innecessària crueltat”.

Reflexiona “La commiseració amb els animals està íntimament unida amb la bondat de caràcter, de tal manera que es pot afirmar que qui és cruel amb els animals no pot ser bona persona. “Schopenhauer

Només els psicòpates gaudeixen amb el patiment d’altres. Eres tu un d’ells? Reflexiona! Rebutja! Esta

és una tradició que NO ha de continuar

Cóm pots ajudar?

• No assistisques a corregudes de bous

• No recolzes a polítics, artistes i comunicadors associats a esta barbàrie

• No consumisques productes d’empreses que els patrocinen

• I el més important... Ensenya als teus fills el respecte pels sers vius

Si estes imatges les veu gent que gaudeix d’estes festes salvatges, potser prenguen

consciència del que fan.

Recorda que per cada e-mail que envies pots canviar la manera de pensar de molta

gent.

PODEM PARAR-HO!